DIA A DIA
XAVIER GRAU
Regidor de l'Ajuntament
de Cubelles

AL MAR

Una bona amiga ha tingut l'elegància d'enviar-me una fantàstica fotografia de la platja de Cubelles. És una foto clara, tranquil.la, lluminosa i segurament captada en algun raconet del nostre litoral que molt sovint amb les presses no apreciem. La imatge estira l'atenció ràpidament pel seu esquadrament esviaixat, amb quatre onades que s'escapen en primer pla i quatre més que fuguen al fons. La foto no mostra aquesta especial sorra finíssima component principal de les platges cubellenques. La nostra imatge té en primer pla pedres i pedretes, còdols arrodonits que els pas del temps i de les tempestes han apilant al costat de casa nostra. Entremig d'elles s'endevinen alguns branquillons, algunes restes de fustes i de fustetes que haurien de ser restes de vells naufragis ocorreguts milles enllà... Però l'interès definitiu, l'atracció rotunda d'aquesta serena imatge és la que apareix al fons, a tocar de l'horitzó: un senzill i menut veleret que traspassa el quadre i fuig cercant nous vents. Cubelles té el goig i la sort, la immensa fortuna, d'estar tocant al mar i aquest veler blanquíssim és el vaixell de sempre, la barca del record, que ens manté entretinguts entre l'esperança i la il.lusió de saber que sempre hi ha un mar enllà. No fa encara un mes que divuit intrèpids navegants oceànics van salpar de Barcelona i, passant pel nostre mateix litoral, s'afanyen a completar una volta al món sense escales, sense assistències, brindant per la seva pròpia perícia i la seva pròpia sort. Al mar diuen, no hi ha enemic petit. Ni a terra. Al mar, però, hi ha tot l'espai per a l'amor del vell Sabina que posa totes les onades al nom de la seva estimada i també hi ha més temps per a pensar i repensar, com va dir Raymond Radiguet, "a quina edat es té el dret a dir que un ha viscut". .-39

Gracès Maria, per aquesta i per totes les fotografies.
www.barcelonawordrace.com