Posi'm mitja lliura d'informes
Passa-ho!
Iu Forn
(Avís important: abans d'escriure aquest article, he encarregat un informe previ i un estudi d'impacte.)
Jo t'encarrego un informe, tu fas un informe, ell (o ella) cobra l'informe. Nosaltres filtrem l'informe, vosaltres publiqueu l'informe i ells (i elles) diuen: "Quan governàveu vosaltres sí que n'encarregàveu".
Un cop més es demostra que era necessari el pas de CiU a l'oposició. Mentre manaven ells (i elles) a la Generalitat, als pobres xicots (i xicotes) els plovien les acusacions sociates d'encarregar informes a parents i saludats. I només podien defensar-se dient: "Oh, és que a l'Ajuntament de BCN feu el mateix". Però l'Ajuntament de BCN no és la Generalitat En canvi ara hem arribat a la paritat institucional i els denunciants són ara els denunciats i els denunciats denuncien que abans "i tu més" i els denunciants contraataquen dient "tu més, i dos ous durs". (Per cert, un servidor de vostè mai ha entès per què els uns treuen informes dels altres si saben que els altres trauran informes dels uns, i la cosa quedarà compensada i, per tant, completament anul·lada).
I enmig el conseller primer encarregant informes a la seva pròpia dona. Home, senyor Bargalló, que això és de primer curs de política. Tant se val que la seva senyora sigui la gran experta del món mundial en el tema en qüestió. Que no sap que si la seva conselleria encarrega un estudi a la seva muller algun dia s'acabarà sabent? ¿I no sap que quan se sàpiga li cauran les hòsties per totes bandes? Però escolti, quina necessitat té vostè de regalar munició gratuïta a l'oposició? I no parlo només de CiU, sinó sobretot de la quantitat d'amics (i amigues) que té dins del seu propi partit. Però miri, sempre pot positivitzar-ho. Aquests dies pot entretenir-se comptant els punyals que li han clavat per l'esquena. Això sí, agafi la calculadora, no fos cas que es descomptés.
www.avui.cat
18.3.06
17.3.06
Nadal defensa l’estratègia de compra de terrenys de l’Incasol a la Millera. L.M. / LAURA MARÍN. "Vilanova i la Geltrú".
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
Participació Ciutadana i Comunicació . Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana L'espai es podrà escoltar divendres, a partir de la una del migdia i, en repetició, dilluns que ve a les sis de la tarda.
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
16.3.06
CiU, ERC i ICV pugen mentre PSC i PP tendeixen a la baixa, segons una enquesta nacionalista.
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
L'Ajuntament aconsegueix el compromís d'Educació per fer el gimnàs del Charlie Rivel i la tercera escola .EL gimnàs estaria a punt per al curs 2007-2008 i la tercera escola, com a molt tard, per al curs 2010.
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
15.3.06
Fer el préssec, una lliçó o un mal crònic?
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Mas repta Maragall a un cara a cara per clarificar els oferiments de Govern.
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
Bargalló assegura que encarregar informes a la seva dona és "totalment legal, ètic i defensable"
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
14.3.06
Educació i Joventut . Presentació de la Guia de Serveis educatius . Aquest dijous, a les 20 hores, al cinema Mediterrani.
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El PSOE i el PP faran suprimir de l'Estatut les seleccions nacionals
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
Et canviaries per ells?
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Les dones amb estudis tenen menys interès a viure en parella.
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va assistir ahir a l'acte de presentació del llibre "Democratitzar l'Administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives", publicat per la Fundació Catalunya Segle XXI, amb la col·laboració del Centre per a la Participació Ciutadana de l'Organisme Autònom Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. L'acte, que va tenir lloc a la seu de la Diputació de Barcelona, va estar presidit pels diputats de Govern Local i de Participació Ciutadana de la Diputació, Antoni Fogué i Carme García, respectivament, i la presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI, Carme Valls.El treball de recerca, centrat en les institucions públiques i, més en concret, en l'organització i el funcionament intern de les organitzacions administratives locals, pretén situar en el debat teòric el model de l'administració deliberativa i traslladar aquest debat a les administracions públiques.
Aj. Mataró
Aj. Mataró
Com es ve fent en els darrers anys, les Regidories d’Hisenda i Participació Ciutadana han presentat els Pressupostos Municipals a les entitats i a la ciutadania.
Aquest acte es va dur a terme el passat 1 de febrer a les 19.30 hores al Casal de Cultura.El Tinent d’Alcalde i nou Regidor d’Hisenda, Antonio Báez va enunciar les prioritats polítiques del Pressupost i va explicar les diferents partides dels capítols d’ingressos i despeses. A continuació, el Tinent d’Alcalde i Regidor de Participació Ciutadana, Celestino Sánchez va mostrar les inversions del Pressupost Municipal 2006 relacionades amb els Tallers Ciutadans del Pla de Ciutat: la Mediateca-Biblioteca de la Plaça Constitució, el nou complex esportiu Maria Reverter, les noves pistes d’atletisme del complex esportiu Can Llobet, el Teatre Cooperativa, d’entre altres. L’acte va estar presidit per l’Alcaldessa de la ciutat, Ana del Frago, qui va concloure l’acte i va animar als participants a continuar treballant per millorar Barberà del Vallès.
Aj. Barberà
13.3.06
Què és la CAL? És un moviment cívic que aplega i coordina centenars d'associacions i entitats d'arreu dels Països Catalans per realitzar un treball comú a favor de la plena normalització de la llengua catalana. Inici de la campanya: "PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS",
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Enviat per la coordinadora d´associacions per la llengua catalana
Per 25 anys més
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de Cubelles.
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
EL PUNT. "Tarragona. "El grup ecologista Gepec ha denunciat la manca de protecció de l’anomenada anella verda de Tarragona. Segons l’entitat, «el foc que va cremar el dijous passat unes 28 hectàrees a la partida del Mas d’en Cusidó, al terme municipal de Tarragona, demostra la manca total de protecció dels escassos espais verds que formen aquesta anella per part de l’administració local i autonòmica». Denuncia que actualment «són molts ja els sectors amenaçats urbanísticament, principalment per noves urbanitzacions o el recreixement d’algunes» que posen en perill la continuïtat ecològica de la corona. És el cas, afegeix, de Mas Enric, Mas d’en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover, i la Budellera i Mas Rabassa al sud de l’autopista, i els ja plans parcials 27 i 28, que també formen part de l’anella verda, assenyala. Segons el grup ecologista, «l’anella verda constitueix un extens espai natural mereixedor no sols de protegir, sinó també d’actuar-hi positivament, gestionant-lo activament i, promocionar-lo tant des del punt de vista ambiental, com paisatgístic, arqueològic i social».
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
12.3.06
Castells afirma que CiU va fer incloure en el projecte de l'Estatut punts "al límit del que és raonable" El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells (PSC), afirma aquest diumege que CiU "va estar tensant la corda fins a l'últim moment" de l'aprovació del projecte estatutari al Parlament: "Vam haver d'incorporar alguns aspectes que, sota el meu punt de vista, se situaven al límit del terreny raonable. Eren les exigències de CiU per sumar-se a l'acord", ha dit, i ha afegit que, en el pacte posterior del president del Govern i el líder de CiU, Artur Mas va haver de renunciar "a algunes de les demandes que ell mateix havia imposat". En una entrevista a 'El Periódico', Castells explica que finalment el model de finançament aprovat s'assembla més al que proposava ERC que al que proposava CiU i diu que "ERC pot sentir-se orgullosa d'aquest acord perquè, en bona part, és gràcies a ella". Tot i així, ha matisat: "Discrepo rotundament de les seves crítiques; el que abans trobava bé ara li sembla insuficient". Així mateix, el conseller diu que "el text acordat inclou els aspectes fonamentals del que es va acordar al Parlament el 30 de setembre" perquè s'ha aconseguit la participació "juntament amb l'Estat, en els rendiments dels grans impostos" i "només n'ha quedat al marge l'impost de societats". Castells assenyala que amb el pròxim Estatut la Generalitat tindrà "una participació del 50% a l'IRPF, del 50% en l'IVA i del 58% en els impostos especials", fet que considera "molt important" perquè "ara, tots els ingressos de la Generalitat vindran dels impostos que paguen els ciutadans". També comenta que el govern català tindrà "una capacitat normativa significativa sobre aquests impostos" que li permetrà "eventualment decidir sobre la conveniència d'apujar-los o abaixar-los", encara que en un futur immediat "no hi ha intenció de pujar o baixar un impost o un altre".
www.eldebat.com
www.eldebat.com
Mas farà campanya per Catalunya a favor de l'Estatut durant dos mesos.
El líder de CiU, Artur Mas, participarà directament en la campanya de CiU per tot el territori català a favor de l'Estatut durant dos mesos. Segons que ha informat aquest diumenge CiU, en aquests dos mesos, Mas visitarà totes les futures vegueries catalanes, on detallarà "perquè el pacte entre Mas i Zapatero suposarà 'un salt endavant en l'autogovern de Catalunya'". El president de Convergència i Unió iniciarà el pròxim dia 14 la seva participació en la campanya de CiU a favor de l'Estatut, una campanya en què la formació nacionalista ha organitzat contactes amb la població, visites a entitats o entrevistes amb personalitats de referència de les comarques. La iniciativa es tancarà amb un gran acte explicatiu que permeti a Mas "justificar i debatre els termes del seu acord amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero". Primera parada, Tarragona En el primer acte de la campanya en què participarà Artur Mas viatjarà a Tarragona, on mantindrà contactes sobre l'Estatut amb alcaldes i caps de llista del Camp de Tarragona, presentarà un manifest municipalista, i acabarà amb una conferència a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics.
www.eldebat.com
El líder de CiU, Artur Mas, participarà directament en la campanya de CiU per tot el territori català a favor de l'Estatut durant dos mesos. Segons que ha informat aquest diumenge CiU, en aquests dos mesos, Mas visitarà totes les futures vegueries catalanes, on detallarà "perquè el pacte entre Mas i Zapatero suposarà 'un salt endavant en l'autogovern de Catalunya'". El president de Convergència i Unió iniciarà el pròxim dia 14 la seva participació en la campanya de CiU a favor de l'Estatut, una campanya en què la formació nacionalista ha organitzat contactes amb la població, visites a entitats o entrevistes amb personalitats de referència de les comarques. La iniciativa es tancarà amb un gran acte explicatiu que permeti a Mas "justificar i debatre els termes del seu acord amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero". Primera parada, Tarragona En el primer acte de la campanya en què participarà Artur Mas viatjarà a Tarragona, on mantindrà contactes sobre l'Estatut amb alcaldes i caps de llista del Camp de Tarragona, presentarà un manifest municipalista, i acabarà amb una conferència a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics.
www.eldebat.com
ERC defensa la seva continuïtat en el govern al marge de la votació sobre l'Estatut.
El conseller en cap, Josep Bargalló, ha explicat que Esquerra Republicana afronta l'últim tram de la negociació de l'Estatut defensant la seva continuïtat al govern al marge de la seva votació final. Per la seva part, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat que Esquerra Republicana no decidirà la seva postura final sobre l'Estatut "en funció només" de l'acord sobre l'aeroport del Prat, "sinó dels altres 19 punts que ERC ha posat sobre la taula". Tot i que els mateixos independentistes han defensat el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat com un tema clau en la negociació, avui Josep Huguet ha explicat que no serà decisiu per decantar el seu vot. Malgrat que Esquerra n'hagi relativitzat la importància, tots els esforços dels últims contactes se centren a arribar a un acord, perquè la setmana que ve el tema arriba ja a la Comissió Constitucional. El PSC confia que finalment Esquerra es decantarà per donar suport al text. Josep Bargalló, que exerceix de president en funcions de la Generalitat mentre duri el viatge de Pasqual Maragall a Xile, ha explicat que en la reunió de dissabte que va mantenir amb el secretari general i els alts càrrecs del partit "en cap moment es va parlar de l'Estatut, però sí que Esquerra és i seguirà sent un partit del govern de la Generalitat".
www.eldebat.com
El conseller en cap, Josep Bargalló, ha explicat que Esquerra Republicana afronta l'últim tram de la negociació de l'Estatut defensant la seva continuïtat al govern al marge de la seva votació final. Per la seva part, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat que Esquerra Republicana no decidirà la seva postura final sobre l'Estatut "en funció només" de l'acord sobre l'aeroport del Prat, "sinó dels altres 19 punts que ERC ha posat sobre la taula". Tot i que els mateixos independentistes han defensat el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat com un tema clau en la negociació, avui Josep Huguet ha explicat que no serà decisiu per decantar el seu vot. Malgrat que Esquerra n'hagi relativitzat la importància, tots els esforços dels últims contactes se centren a arribar a un acord, perquè la setmana que ve el tema arriba ja a la Comissió Constitucional. El PSC confia que finalment Esquerra es decantarà per donar suport al text. Josep Bargalló, que exerceix de president en funcions de la Generalitat mentre duri el viatge de Pasqual Maragall a Xile, ha explicat que en la reunió de dissabte que va mantenir amb el secretari general i els alts càrrecs del partit "en cap moment es va parlar de l'Estatut, però sí que Esquerra és i seguirà sent un partit del govern de la Generalitat".
www.eldebat.com
Tallers de dones
Isabel-Clara Simó
La sensibilitat del PP envers els temes socials és proverbial: zero -ara, que la sensibilitat dels socialistes amb la nena Alba..., també deixa'ls anar: ningú no en té la culpa, ves quin cas-. Ara fa poc hem celebrat el dia de la dona i alguns ajuntaments dels nostres països han fet esforços per recordar les condicions objectives d'inferioritat amb què viu la dona. A Benidorm també. Però a Benidorm hi ha un govern del PP -i el PP valencià és més PP que Fraga i Cuevas junts, els diplodocus alegres-, i s'han dit, com podem servir les dones? Doncs han muntat una excursió. I sabeu on era l'excursió? Doncs a un taller sobre productes de neteja; allà unes monitores ensinistraven les dones en les virtuts de la neteja domèstica i explicaven trucs perquè fossin més felices. També han pensat en l'oci de la dona -quan jo era petita hi havia uns tallers que es titulaven La Fuerza por la Alegria, que muntava la Falange-, car també hi havia un apartat de cosmètica. El plat fort era com fer la compra. I, en acabat, anaven a un dels llocs més bonics del món, la font Roja del meu poble, on es veu que també deixen entrar els vàndals. No cal dir que una regidora socialista, Isabel Martínez, ha posat el crit al cel i els ha dit com és de reaccionari convertir la dona en la minyona de casa, i fer-ho precisament en el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Doncs ¿sabeu què et contesten, els reaccionaris, quan els ho expliques amb paciència? Doncs que "a elles els agrada". Sí: a determinades dones. També hi ha alguns joves a qui els agrada la droga. I alguns homes a qui els agraden les cases de cites. Què? Els muntem un taller?
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
La sensibilitat del PP envers els temes socials és proverbial: zero -ara, que la sensibilitat dels socialistes amb la nena Alba..., també deixa'ls anar: ningú no en té la culpa, ves quin cas-. Ara fa poc hem celebrat el dia de la dona i alguns ajuntaments dels nostres països han fet esforços per recordar les condicions objectives d'inferioritat amb què viu la dona. A Benidorm també. Però a Benidorm hi ha un govern del PP -i el PP valencià és més PP que Fraga i Cuevas junts, els diplodocus alegres-, i s'han dit, com podem servir les dones? Doncs han muntat una excursió. I sabeu on era l'excursió? Doncs a un taller sobre productes de neteja; allà unes monitores ensinistraven les dones en les virtuts de la neteja domèstica i explicaven trucs perquè fossin més felices. També han pensat en l'oci de la dona -quan jo era petita hi havia uns tallers que es titulaven La Fuerza por la Alegria, que muntava la Falange-, car també hi havia un apartat de cosmètica. El plat fort era com fer la compra. I, en acabat, anaven a un dels llocs més bonics del món, la font Roja del meu poble, on es veu que també deixen entrar els vàndals. No cal dir que una regidora socialista, Isabel Martínez, ha posat el crit al cel i els ha dit com és de reaccionari convertir la dona en la minyona de casa, i fer-ho precisament en el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Doncs ¿sabeu què et contesten, els reaccionaris, quan els ho expliques amb paciència? Doncs que "a elles els agrada". Sí: a determinades dones. També hi ha alguns joves a qui els agrada la droga. I alguns homes a qui els agraden les cases de cites. Què? Els muntem un taller?
www.avui.cat
9.3.06
CiU aprofita el ple per interrogar el govern municipal sobre la platja LlargaPenedès. "La compra dels terrenys de la Millera per part de l’Incasol provoca dures crítiques de l’oposició"LES FRASESLAURA MARÍN VILANOVA I LA GELTRÚNOVA I LA GELTRÚ. "Vilanova i la Geltrú"CiU va aprofitar el ple de Vilanova per fer un interrogatori al govern sobre el futur de la platja Llarga i la compra dels terrenys agrícoles de la Millera per part de l’Incasol. El portaveu de CiU, Esteve Orriols, va forçar el govern a donar explicacions sobre tot el procés amb una moció que pretenia aprovar el compromís de mantenir les qualificacions urbanístiques previstes en el pla general per evitar així que la Millera passi a ser urbanitzable. El debat sobre la platja Llarga va provocar un dur enfrontament entre l’alcalde Joan Ignasi Elena i Esteve Orriols, que es van acusar mútuament de mentir i de no tenir ètica política.
La tensió que ha generat el procés de platja Llarga entre el govern i els grups de l’oposició es va fer evident dilluns en el ple, especialment quan l’alcalde i el líder de CiU van protagonitzar una acalorada discussió amb retrets inclosos sobre les estratègies electorals. Elena assegurava que s’havia informat puntualment Orriols de les intencions de l’Incasol de comprar terrenys a la Millera, però el portaveu de CiU va assegurar que només durant una conversa informal va saber que «s’estaven fent prospeccions, però en aquell moment l’Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys».
El PP –que va lamentar que l’alcalde parlés amb CiU però no amb al seu grup– ja havia demanat dimissions als responsables municipals per la manera d’abordar el procés, però CiU volia que el govern donés explicacions de per què s’havien produït divisions internes, per què no s’havia informat l’oposició, per què s’optava únicament per la Millera i per què no arribava l’informe de zona inundable de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres qüestions. Orriols va llegir en el ple la resposta parlamentària que havia rebut del conseller Salvador Milà, mitjançant la qual Medi Ambient argumentava que no s’havia enviat l’informe de zona inundable perquè esperaven documentació de l’Ajuntament que havien sol·licitat reiteradament.
El regidor d’Acció Territorial, Jordi Valls, va desmentir que això fos cert: «Ens demanen una informació que l’Ajuntament no té.» Valls va demanar a l’oposició que desdramatitzés la requalificació d’un sòl agrari recordant que s’havia fet el mateix amb el polígon industrial de Masia d’en Notari i amb el sector residencial de la Carrerada: «Una cosa és l’especulació i una altra una requalificació.» El regidor d’ICV va defensar que «tot el sòl envoltat de sistema urbà és susceptible de ser requalificat», i que la Millera compleix aquest requisit: «Si s’acaba fent, serà un barri de Cubelles, com ho és Santa Maria, per això es va acordar amb l’administració el compromís de donar compensacions a Cubelles.»
www.vilaweb.cat
Elena i Orriols s'enfronten al ple per la Platja Llarga.Els dos líders polítics es van acusar de mentir respectivament i d'utilitzar estratègies polítiques en benefici electoral
Per VD 09/03/2006 23:00:53
L'alcalde Joan Ignasi Elena i el líder de l'oposició Esteve Orriols es van enfrontar durament al ple municipal pel procés que envolta la Platja Llarga. Els dos polítics es va acusar de mentir en relació al grau de coneixement que tenia Orriols de les negociacions per traslladar l'edificabilitat a la Millera.
El govern de Vilanova va assegurar dilluns al ple que Orriols havia estat informat puntualment de totes les negociacions que s'estaven duent a terme respecte a Platja Llarga. Però el portaveu de CiU, Esteve Orriols, va desmentir això i va explicar que en una conversa informal amb l'alcalde, aquesta va apuntar-li que l'Incasol estava fent prospeccions darrera de la Platja Llarga. Molt ofès, Orriols va acusar l'alcalde de dir-li això "quan l'Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys de la Millera". En aquest sentit, l'alcalde va insinuar que Esteve Orriols estava faltant a l'ètica política: "m'havien explicat que en política, quan arriben les eleccions, s'hi val tot, però no espera aquest comportament de vosté".La tensió es va mantenir durant l'hora que el govern i l'oposició intentaven debatre la moció que havia presentat CiU i que va monopolitzar el ple. CiU intentava que el govern es comprometès a no canviar la qualificació dels terrenys de La Millera, però la proposta no va prosperar.El govern de Vilanova també va explicar durant el ple que s'ha tornat a demanar a la Generalitat l’informe sobre la inundabilitat de la platja Llarga per justificar la suspensió de les obres d’urbanització de la zona. I és que Esteve Orriols va llegir durant el ple una resposta parlamentària del conseller de Medi Ambient al líder de l’oposició local, en què Salvador Milà assegurava que no s’havia pogut fer l’informe perquè l’Ajuntament no els havia facilitat la documentació que havien requerit en nombroses ocasions. El regidor d’Acció Territorial ha desmentit que no s’hagin atès les peticions de l’Agència Catalana de l’Aigua i va assegurar que el departament demana una informació que l'Ajuntament no té i que així li han fet saber a Medi Ambient.Valls va aprofitar el ple per recordar als grups de l'oposició que no calia dramatitzar la requalificació d'un sòl agrícola perquè ja s'havia fet en altres ocasions a la ciutat. El regidor d'ICV va posar d'exemples la Masia d'en Notari i la Carrerada. Valls també va reconéixer que en el cas que s'urbanitzés La Millera, seria un barri de fet de Cubelles i que aquest era el motiu pel qual s'havien començat a parlar de compensacions al municipi veí.
www.vilanovadigital.com
La tensió que ha generat el procés de platja Llarga entre el govern i els grups de l’oposició es va fer evident dilluns en el ple, especialment quan l’alcalde i el líder de CiU van protagonitzar una acalorada discussió amb retrets inclosos sobre les estratègies electorals. Elena assegurava que s’havia informat puntualment Orriols de les intencions de l’Incasol de comprar terrenys a la Millera, però el portaveu de CiU va assegurar que només durant una conversa informal va saber que «s’estaven fent prospeccions, però en aquell moment l’Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys».
El PP –que va lamentar que l’alcalde parlés amb CiU però no amb al seu grup– ja havia demanat dimissions als responsables municipals per la manera d’abordar el procés, però CiU volia que el govern donés explicacions de per què s’havien produït divisions internes, per què no s’havia informat l’oposició, per què s’optava únicament per la Millera i per què no arribava l’informe de zona inundable de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres qüestions. Orriols va llegir en el ple la resposta parlamentària que havia rebut del conseller Salvador Milà, mitjançant la qual Medi Ambient argumentava que no s’havia enviat l’informe de zona inundable perquè esperaven documentació de l’Ajuntament que havien sol·licitat reiteradament.
El regidor d’Acció Territorial, Jordi Valls, va desmentir que això fos cert: «Ens demanen una informació que l’Ajuntament no té.» Valls va demanar a l’oposició que desdramatitzés la requalificació d’un sòl agrari recordant que s’havia fet el mateix amb el polígon industrial de Masia d’en Notari i amb el sector residencial de la Carrerada: «Una cosa és l’especulació i una altra una requalificació.» El regidor d’ICV va defensar que «tot el sòl envoltat de sistema urbà és susceptible de ser requalificat», i que la Millera compleix aquest requisit: «Si s’acaba fent, serà un barri de Cubelles, com ho és Santa Maria, per això es va acordar amb l’administració el compromís de donar compensacions a Cubelles.»
www.vilaweb.cat
Elena i Orriols s'enfronten al ple per la Platja Llarga.Els dos líders polítics es van acusar de mentir respectivament i d'utilitzar estratègies polítiques en benefici electoral
Per VD 09/03/2006 23:00:53
L'alcalde Joan Ignasi Elena i el líder de l'oposició Esteve Orriols es van enfrontar durament al ple municipal pel procés que envolta la Platja Llarga. Els dos polítics es va acusar de mentir en relació al grau de coneixement que tenia Orriols de les negociacions per traslladar l'edificabilitat a la Millera.
El govern de Vilanova va assegurar dilluns al ple que Orriols havia estat informat puntualment de totes les negociacions que s'estaven duent a terme respecte a Platja Llarga. Però el portaveu de CiU, Esteve Orriols, va desmentir això i va explicar que en una conversa informal amb l'alcalde, aquesta va apuntar-li que l'Incasol estava fent prospeccions darrera de la Platja Llarga. Molt ofès, Orriols va acusar l'alcalde de dir-li això "quan l'Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys de la Millera". En aquest sentit, l'alcalde va insinuar que Esteve Orriols estava faltant a l'ètica política: "m'havien explicat que en política, quan arriben les eleccions, s'hi val tot, però no espera aquest comportament de vosté".La tensió es va mantenir durant l'hora que el govern i l'oposició intentaven debatre la moció que havia presentat CiU i que va monopolitzar el ple. CiU intentava que el govern es comprometès a no canviar la qualificació dels terrenys de La Millera, però la proposta no va prosperar.El govern de Vilanova també va explicar durant el ple que s'ha tornat a demanar a la Generalitat l’informe sobre la inundabilitat de la platja Llarga per justificar la suspensió de les obres d’urbanització de la zona. I és que Esteve Orriols va llegir durant el ple una resposta parlamentària del conseller de Medi Ambient al líder de l’oposició local, en què Salvador Milà assegurava que no s’havia pogut fer l’informe perquè l’Ajuntament no els havia facilitat la documentació que havien requerit en nombroses ocasions. El regidor d’Acció Territorial ha desmentit que no s’hagin atès les peticions de l’Agència Catalana de l’Aigua i va assegurar que el departament demana una informació que l'Ajuntament no té i que així li han fet saber a Medi Ambient.Valls va aprofitar el ple per recordar als grups de l'oposició que no calia dramatitzar la requalificació d'un sòl agrícola perquè ja s'havia fet en altres ocasions a la ciutat. El regidor d'ICV va posar d'exemples la Masia d'en Notari i la Carrerada. Valls també va reconéixer que en el cas que s'urbanitzés La Millera, seria un barri de fet de Cubelles i que aquest era el motiu pel qual s'havien començat a parlar de compensacions al municipi veí.
www.vilanovadigital.com
8.3.06
OPINIO
SEGURETAT?
SEGURETAT?
Joan Subirats
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
El canvi
7.3.06
CiU assegura que va ser Maragall qui va convidar Mas a entrar al Govern.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
6.3.06
Nadal: «Governar el tripartit és més difícil que fer l'amor en un Simca 1000»Ò.M.. "Tarragona"Encara no s'havien produït ni les declaracions de Maragall sobre ERC ni la rèplica republicana, però el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), va comparar la dificultat de governar el tripartit amb la de «fer l'amor en un Simca 1000». Si el conseller de Governació, el republicà Joan Carretero, va comparar el tripartit amb una muntanya russa, Nadal va anar més enllà i el va definir com una «batedora». «La voluntat renovadora del tripartit no és fàcil de dur a la pràctica, però hem de tenir clar que governar des de l'esquerra no hauria de significar viure permanentment en un túrmix», va exemplificar. Nadal va fer aquestes consideracions en un debat sobre l'orientació de les polítiques d'esquerres de l'escola d'hivern del PSC en què també van participar l'alcalde de Barcelona, Joan Clos; l'alcalde d'Évry, Manel Valls, i el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.www.vilaweb.cat
ERC dóna suport al C.A.S. 2006. El grup comarcal d'ERC presentarà al ple del Consell Comarcal una moció a favor de la iniciativa que pretén dotar a la cultura musical catalana actual d'una plataforma de suport i projecció.
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
CiU torna a portar al ple de dilluns el procés de la Platja Llarga de Vilanova
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
5.3.06
En motiu del 8 de març cal recordar …..
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
La premsa comarcal catalana celebra el seu 25è aniversari.
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Ecologistes en Acció presenta al·legacions a la central tèrmica de Riba-roja.EL PUNT. Riba-roja d'Ebre. El grup ecologista Ecologistes en Acció de Catalunya ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) un total de vuit al·legacions contra la sol·licitud cursada per l'empresa Iberdrola per demanar una concessió d'aigua necessària per posar en marxa la central tèrmica de cicle combinat (CTCC) que projecta a Riba-roja d'Ebre. Els ecologistes s'oposen a aquesta central per criteris d'estalvi i eficiència energètica, ja que, segons aquesta entitat ecologista, a Catalunya hi ha massa plantes de generació d'energia que funcionen amb energies fòssils i no renovables. A més també denuncien la concentració de nous projectes de centrals d'aquest tipus en una mateixa àrea geogràfica (Carbonífera del Ebro de 37 megawats a Mequinensa i tèrmica d'Endesa de 800 megawats a Faió). La concessió d'aigua sol·licitada per Iberdrola és d'entre 290 i 440 litres per segon. Els ecologistes consideren que amb aquesta concessió caldria que l'empresa presentés un estudi d'impacte sobre l'ecosistema del riu i recorden que actualment es fa un aprofitament del 59% de les aigües del riu Ebre, quan la mitjana europea situa l'aprofitament de rius semblants en un 15%.
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Tanquem les Nuclears reclama aturar les centrals el 2015"Presentaran la demanda al Parlament de Catalunya per generar un debat en l’àmbit polític"N. SERRET. " Tarragona.
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
4.3.06
> Penedès. Neix la primera associació veïnal per conservar el nucli antic de Cubelles
MÍRIAM DE LAMO. L’entitat vol lluitar contra una «degradació» del centre de la vila que «ha augmentat els últims anys»"
Un grup de ciutadans de Cubelles ha creat la primera associació de veïns del Nucli Antic del municipi amb l’objectiu d’evitar la «degradació» del centre de la vila. L’aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, la netedat dels carrers, i la seguretat i l’educació cívica són les prioritats d’una entitat que acaba de néixer. L’associació, que demana la màxima participació dels veïns, ja té un espai al casal d’entitats per atendre els ciutadans, i es donarà a conèixer els pròxims dies a través d’un punt d’informació situat davant de l’església de Santa Maria els diumenges.
«L’associació de veïns del Nucli Antic de Cubelles és un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri», segons diu el manifest de l’entitat. La presidenta de l’associació, Mari Carmen Torroba, destaca que el col·lectiu pretén lluitar contra «la degradació» del nucli antic del municipi, que ha anat «augmentant els darrers anys». Torroba es queixa de la falta de «neteja» així com del «mal estat de les voreres, la falta de papereres i els excrements de gos». «Hi ha bastants punts crítics», sosté la responsable de l’associació. Segons Torroba, l’entitat prioritza la «millora del dia a dia, de l’estat dels carrers». «A partir d’aquí esperem que la gent hi aporti idees.» Una altra de les crítiques del col·lectiu és el fet que «s’estiguin enderrocant tots els edificis antics» de la vila. Per aquest motiu l’entitat dóna una importància especial a l’«aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del nucli antic» del municipi.
Torroba destaca la «deixadesa» del centre de la vila. «L’Ajuntament no ha fet res», apunta la presidenta de l’associació del nucli antic. L’entitat deixa clar que la iniciativa vol ser «un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri».
Així, el col·lectiu vol ser «una associació que agrupi els sectors de la ciutadania amb ganes de participar, aportar i articular propostes de barri. Un treball dels ciutadans i ciutadanes pel barri». Per aquest motiu cal que els cubellencs «presentin idees, queixes o qualsevol tipus de suggeriment, que entre tots puguem discutir, treballar i plantejar de quina manera els podem tramitar a l’Ajuntament o a altres estaments, per fer una activitat participativa i constructiva, sobretot ser protagonistes del nostre barri».
Pla de participació De moment, els impulsors de l’associació ja han iniciat converses amb el govern local per participar en l’elaboració del reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Actualment, l’entitat disposa d’un despatx al centre social –el casal d’entitats–, on atendrà els ciutadans que vulguin col·laborar en el projecte els dilluns, de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i els divendres, de les set de la tarda a les nou del vespre.El col·lectiu també instal·larà un punt d’informació davant de l’església de Santa Maria de Cubelles, els diumenges, amb l’objectiu de difondre les seves activitats. L’entitat també té una adreça de correu electrònic pròpia: nucli.antic.cubelles@gmail.com.
www.vilaweb.cat
MÍRIAM DE LAMO. L’entitat vol lluitar contra una «degradació» del centre de la vila que «ha augmentat els últims anys»"
Un grup de ciutadans de Cubelles ha creat la primera associació de veïns del Nucli Antic del municipi amb l’objectiu d’evitar la «degradació» del centre de la vila. L’aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, la netedat dels carrers, i la seguretat i l’educació cívica són les prioritats d’una entitat que acaba de néixer. L’associació, que demana la màxima participació dels veïns, ja té un espai al casal d’entitats per atendre els ciutadans, i es donarà a conèixer els pròxims dies a través d’un punt d’informació situat davant de l’església de Santa Maria els diumenges.
«L’associació de veïns del Nucli Antic de Cubelles és un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri», segons diu el manifest de l’entitat. La presidenta de l’associació, Mari Carmen Torroba, destaca que el col·lectiu pretén lluitar contra «la degradació» del nucli antic del municipi, que ha anat «augmentant els darrers anys». Torroba es queixa de la falta de «neteja» així com del «mal estat de les voreres, la falta de papereres i els excrements de gos». «Hi ha bastants punts crítics», sosté la responsable de l’associació. Segons Torroba, l’entitat prioritza la «millora del dia a dia, de l’estat dels carrers». «A partir d’aquí esperem que la gent hi aporti idees.» Una altra de les crítiques del col·lectiu és el fet que «s’estiguin enderrocant tots els edificis antics» de la vila. Per aquest motiu l’entitat dóna una importància especial a l’«aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del nucli antic» del municipi.
Torroba destaca la «deixadesa» del centre de la vila. «L’Ajuntament no ha fet res», apunta la presidenta de l’associació del nucli antic. L’entitat deixa clar que la iniciativa vol ser «un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri».
Així, el col·lectiu vol ser «una associació que agrupi els sectors de la ciutadania amb ganes de participar, aportar i articular propostes de barri. Un treball dels ciutadans i ciutadanes pel barri». Per aquest motiu cal que els cubellencs «presentin idees, queixes o qualsevol tipus de suggeriment, que entre tots puguem discutir, treballar i plantejar de quina manera els podem tramitar a l’Ajuntament o a altres estaments, per fer una activitat participativa i constructiva, sobretot ser protagonistes del nostre barri».
Pla de participació De moment, els impulsors de l’associació ja han iniciat converses amb el govern local per participar en l’elaboració del reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Actualment, l’entitat disposa d’un despatx al centre social –el casal d’entitats–, on atendrà els ciutadans que vulguin col·laborar en el projecte els dilluns, de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i els divendres, de les set de la tarda a les nou del vespre.El col·lectiu també instal·larà un punt d’informació davant de l’església de Santa Maria de Cubelles, els diumenges, amb l’objectiu de difondre les seves activitats. L’entitat també té una adreça de correu electrònic pròpia: nucli.antic.cubelles@gmail.com.
www.vilaweb.cat
2.3.06
STOPENDESA INFORMA
"SON MUCHOS LOS MUNICIPIOS QUE HAN PEDIDO AUMENTAR
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
LECTURES RECOMANADES
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
Edita: Fundació Jaume BofillCol·lecció Polítiques, 492005
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Per més consultes us podeu adreçar a:
1.3.06
Perquè, a la llarga, caurà . El principal argument dels defensors de la construcció a la Millera és que amb el temps s'urbanitzarà"
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
El nou ambulatori de Cubelles atendrà prop de 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent" El centre estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí"MÍRIAM DE LAMO.
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
OPINIÓ/ 25è aniversari de Ràdio Cubelles
RADIO CUBELLES:
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
STOPENDESA INFORMA
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
El proyecto de construcción de una central térmica de ciclo combinado de 860megawatios en Fayón, promovido por la empresa Endesa Generación SA, ha hechosaltar las alarmas en la vecina comarca de la Terra Alta, en Cataluña, cuyosalcaldes temen que los efectos de la planta acarreen graves consecuenciaspara sus municipios. La Pobla de Massaluca tendría la central a 100 metrosde su término municipal y a cinco kilómetros del núcleo urbano. Este municipio capitanea una oposición frontal a la que se ha adherido elconsejo de alcaldes del organismo comarcal y varios ayuntamientos."Manifestamos al Ministerio de Medio Ambiente nuestra oposición absoluta alproyecto por los efectos negativos que tendría para nuestro municipio",afirma el alcalde, Josep Dom¨nech (CiU). ESTUDIO Según los estudios encargados a un equipo de biólogos y alcatedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Joan Martínez, elayuntamiento argumenta que la térmica produciría contaminación atmosféricapor la presencia de hidrocarburos y compuestos de azufre e hidrógeno. Lapoblación teme que esto atente "contra una agricultura y un turismo decalidad al que hemos dedicado mucho esfuerzo en los últimos años", selamenta Dom¨nech. El alcalde de La Fatarella, el independiente Josep Suñé, considera que laadministración catalana debería decir algo sobre el proyecto energético, apesar de que éste se localiza en terrenos de la comunidad aragonesa. "Estacentral no concuerda con el turismo de calidad ni con los parámetros denuestra agricultura, por lo que el gobierno catalán debería pronunciarse",dice. La reacción contraria a la térmica de los alcaldes de la Terra Altacontrasta con su permisividad a los planes eólicos de dos centenares deaerogeneradores en la comarca, aunque para los grupos ecologistas ambasiniciativas resultan agresivas para el paisaje y la agricultura. Laorganización catalana Gepec cree que la térmica se ubica en Aragón "paraevitar protestas como las que hubo cuando se pensó en una similar en Móra laNova".
27.2.06
La carrossa del Carnestoltes, dedicada al 23-F. El pregó d'en Carnestoltes, vestit de Tejero recorda el 23- F del 1981, i commemora els 25 anys de Ràdio Cubelles.
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)