Un planeta cultivado por niños

En la víspera del Día Mundial contra el Trabajo Infantil, la Organización Internacional del Trabajo hace un balance de esta lacra
EFE - Madrid - 12/06/2007

Decenas de millones de niños y niñas trabajan en plantaciones de todo el mundo, pero otras actividades como el servicio doméstico, los talleres textiles, los puestos de comida o la prostitución se nutren también de mano de obra inocente. Estas son algunas de las conclusiones a las que ha llegado la Organización Internacional del Trabajo, coincidiendo con el Día Mundial contra el Trabajo Infantil.
La región de Asia y el Pacífico, que incluye tres de los países más poblados del mundo, China, India e Indonesia, tiene el nivel más alto de niños trabajadores del mundo. Cerca de 122 millones de menores de edades comprendidas entre los 5 y 14 años de edad forman parte de la legión de obreros infantil es en Asia-Pacífico, según la OIT, organismo que calcula, además, que que la mitad de los niños explotados desempeñan trabajos considerados peligrosos.
La sociedad internacional Amicus the Union, comprometida con la promoción de las buenas condiciones laborales, denunció que "todavía el 64 por ciento de los niños trabajadores son de la región Asia-Pacífico". Según esta organización no gubernamental, el número de menores explotados descendió en cinco millones entre 2000 y 2004. De acuerdo a un estudio socioeconómico de las autoridades de Indonesia en 2003, más de 1,5 millones de niños indonesios de entre 10 y 14 años formaban de la fuerza laboral en vez de ir al colegio.
Indonesia es el cuarto país más poblado del mundo con 240 millones de habitantes. La mayor parte de los niños explotados en Indonesia y otros países del sudeste de Asia residen en las áreas rurales y trabajan en la agricultura y la ganadería. Hay un pequeño porcentaje en las industrias y la pesca.
En India, hay unos 12,6 millones de niños atrapados en lasredes del tráfico infantil (más del 1 por ciento de la población), según datos gubernamentales, aunque la Save the Childhood Foundation eleva esta cifra a 60 millones. Estos niños se ven obligados a trabajar en la agricultura o en el ámbito doméstico y muchos de ellos se ven involucrados en el negocio de la prostitución. El trabajo infantil es uno de los caballos de batalla del Gobierno indio, que aprobó una ley a finales de 2006 para prohibir trabajar a los menores de 14 años, aunque aún está por ver su aplicación en un país que tiene entre 350 y 400 millones de personas bajo el umbral de la pobreza, según datos de las Naciones Unidas.
En Egipto, y en el contexto exclusivamente laboral, se considera "menores" a los que tienen menos de 14 años, pues de 14 a 16 es legal el trabajo de los niños como "aprendices". El parlamento estudia una nueva ley para subir la edad laboral mínima a los 16. De la franja de edad entre 6 y 14 años, se calcula que el nueve por ciento de los varones y el 6 por ciento de las niñas realizan algún tipo de trabajo, no siempre remunerado, pues muchas veces es en el contexto familiar, y particularmente en el campo. De hecho, es muy frecuente en el campo egipcio que los niños abandonen de forma intermitente la escuela para la cosecha del algodón, pero una vez terminada esta, los niños vuelven a la escuela. En cuanto a los niños asalariados -con un trabajo regular-, los varones suelen ser empleados en talleres mecánicos, herrerías y cafés, con horarios de hasta 12 horas al día, mientras que las niñas son frecuentemente contratadas en factorías textiles en horarios algo más benignos.
En el Líbano, un estudio llevado a cabo por el ministerio de Asuntos Sociales, en 2005, censaba a 31.712 niños que trabajan con edades comprendidas entre los 10 y los 17 años, de los que un 86% son varones y un 13,9% niñas. El norte del Líbano presenta la tasa mas alta de niños que trabajan, en especial en Trípoli, Akkar, Menie y Bab Tebbane. La mayoría de ellos hacen trabajos manuales que exigen poca o ninguna cualificación, como trabajos mecánicos, de carpintería, recolección de basura, limpieza y venta ambulante. Respecto a la protección del niño, el Parlamento votó en 1996, un decreto en el que prohíbe los trabajos de riesgo para niños de 16 años. Con anterioridad elevó la edad legal del trabajo de 8 a 13 años.
En Siria, según UNICEF, muchos niños se han visto empujados a entrar en el mercado de trabajo a causa de la pobreza y el analfabetismo. Esta situación es especialmente grave en las zonas rurales. El organismo de la ONU calcula que hasta un 8 por ciento de los niños sirios trabaja. Aún así muchos de los menores que se ven obligados a trabajar acuden a la escuela de forma regular. La educación primaria es obligatoria en Siria y, según varios estudios, la tasa de niños escolarizados se sitúa entre el 98 y el 99 por ciento. El Gobierno sirio prohibió en 2001 que los niños menores de 15 años trabajen en la industria pesada
En América Latina, según el censo elaborado en 2005 en Nicaragua, de un total de 681.548 niños entre 10 y 14 años, 53.643 pertenecen a la Población Económicamente Activa (PEA): 46.029 niños y 7.614 niñas, la mayor parte del sector rural. Los empleos más comunes de los niños en Nicaragua son vender en puesto fijo o ambulante, lavar, planchar, coser, hacer y vender pan, tortillas, dulces y artesanías, trabajar como ayudante, aprendiz, obrero, peón, o en labores agrícolas y pecuarias.
En Perú, el 70 por ciento de los niños y adolescentes que realizan alguna actividad económica trabajan en el sector agrícola bajo condiciones de explotación y además, su salud está en riesgo debido a que están en contacto permanente con químicos para fumigación, de acuerdo al Ministerio de Trabajo. El resto de los 2,5 millones de niños trabajadores en Perú, a quienes muchas veces se les impide estudiar y realizar actividades propias de su edad, se dedican también al comercio ambulante, al servicio doméstico o a la producción de ladrillos. La OIT también ha alertado de que unos 50.000 menores trabajan en minas artesanales en Perú, mientras que cifras oficiales revelan que al menos 9.600 niños y adolescentes son explotados sexualmente en ese país.
En Paraguay, de acuerdo con los últimos datos oficiales, de 2004, 23 de cada 100 niños o niñas de 5 a 17 años realizan alguna actividad económica en las zonas rurales, porcentaje que se deduce al 13 por ciento en las áreas urbanas. El mismo estudio desvela que en 2001 existían 288.000 niños trabajadores en todo el país, mientras que en 2004 esa cifra aumentó a unos 338.000.
En Uruguay, el trabajo infantil bajó del 6,5 por ciento al 6,1 por ciento entre 1999 y 2007, según cifras oficiales. Aproximadamente 42.000 niños de entre 5 y 15 años trabajan en el país, a pesar de que la legislación uruguaya prohíbe que lo hagan los menores de 15 años. El presidente del Instituto de la Niñez y la Adolescencia del Uruguay, Víctor Georgi, afirmó que las cifras de trabajo infantil "son preocupantes" y destacó que es "difícil revertirla debido a que casi siempre se trata de trabajos en sectores informales".
En Costa Rica, es ilegal el trabajo en menores de 15 años, y los adolescentes de 15 a 18 deben tener una jornada especial de trabajo menor a la de los adultos. Las principales actividades donde se emplean los menores de edad son la agricultura y el comercio, y en el caso de las niñas también el servicio doméstico. Según una fuente del Ministerio de Trabajo de El Salvador, en 2004 se manejaba que unos 30.000 niños estaban involucrados en actividades clasificadas dentro de las "perores formas de trabajo infantil". Aunque en la actualidad no se cuenta con cifras exactas del número de infantes que podrían estar involucrados en actividades productivas, diversas fuentes afirman que la cifra asciende a unos 300.000 infantes. El ministerio de Trabajo afirma que en el país predominan como "las peores formas de trabajo infantil" la corta de la caña de azúcar, la recolección de curiles (moluscos) en los manglares, la recolección de desechos en los basureros, la elaboración de pirotécnicos, así como otros que son explotados sexualmente. Cifras oficiales indican que en los últimos años, a través de programas de inserción escolar y capacitación técnica, entre otros, unos 12.000 niños han dejado de dedicarse a este tipo de trabajo.
El primer mundo tampoco es ajeno a este problema. En Italia, el trabajo infantil afecta a más de 400.000 niños de entre 7 y 14 años, según el Instituto de Investigaciones Económicas y Sociales (IRES), cifra muy por encima de los 144.000 que calculaban los datos oficiales en 2002. El IRES, fundado por el sindicato mayoritario CGIL (de tendencia comunista-socialista), indica que el sur de Italia es la zona con más trabajo infantil, pues en ella se concentra entre el 30% y el 35% de estos trabajadores. Un "grave malestar" dentro de las familias, la economía sumergida y la pobreza del entorno "que genera necesidades primarias" son algunas de las causas de este fenómeno en Italia, según un estudio publicado hoy tras entrevistar a 1.918 asesores laborales del país.
En Francia, los menores de 16 años no pueden trabajar legalmente, puesto que la escolaridad es obligatoria hasta esa edad. No obstante, existe el régimen de aprendizaje, en el que los menores de 14 a 16 años compaginan una formación profesional en un centro de enseñanza con prácticas en las empresas. Los jóvenes aprendices tienen estatuto de escolares, no un contrato laboral, pero no pueden trabajar por la noche y además tienen la posibilidad de renunciar en todo momento a la práctica laboral.
En Portugal hay una iniciativa estatal denominada "Plan para Eliminar la Explotación del Trabajo Infantil" que depende del Ministerio de Trabajo y promueve, desde 1998, la vigilancia y desaparición de la actividad laboral efectuada por menores.
http://www.elpais.com/

OIT
(Organizacion Internacional del Trabajo)
A FONDO
Sede:
Ginebra (Suiza)

“Periodisme i Immigració 2007. Les dues visions”

Dimarts 26 de juny: Romania. Amb Ionela Gavriliu, periodista del Jurnalul National de Bucarest i Ion Adrian Alani, director de “Inforomanie” .
Aquestes taules rodones pretenen que periodistes procedents de països que envien molts immigrants al nostre país, reflexionin, a casa nostra, sobre les causes d'aquest flux migratori. Seria, per tant, parlar de les causes que provoquen l'emigració i de com n’informen els mitjans de comunicació, tant dels països d’origen com els d’acollida. Les Jornades s'estructuraran en sis sessions, que es celebraran el mesos d'’abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre. Els països presents en aquest cicle seran Equador, Marroc, Romania, Senegal, Bolívia i Paquistan. Les sessions tindran lloc entre les 12 i les 14 hores; al Col.legi de Periodistes. Rambla de catalunya.10 Barcelona

www.moncomunicacio.com

Joves i premsa
Santi Nolla / Periodista


Els joves, que prefereixen Internet com a font de notícies i informació, segueixen considerant els mitjans i els formats tradicionals més exactes, fiables i dignes de confiança. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat l'Associació Mundial de Diaris després de fer un estudi amb una investigació qualitativa a 10 països (EUA, Regne Unit, Sèrbia, Suècia, Espanya, Líban, Sud-àfrica, Colòmbia, Filipines i Japó).

LA MOSTRA ES VA FER SOBRE 100 PERSONES (10 per país), massa petita per extreure conclusions de fons, però va permetre calibrar les reaccions davant de sis hipòtesis: 1) Com i quant consumeixen notícies els joves? 2) Quin tipus de notícies i informació interessa més a la joventut? 3) Quin és l'aspecte d'un diari ideal per als joves? 4) Quins valors transmeten avui les notícies i la informació als joves? 5) Quin paper desenvolupen en la disseminació de les notícies i la informació? 6) Quin tipus de persones influeixen en els hàbits de consum d'informació i diaris dels joves? En la primera hipòtesi, els joves creuen que estar ben informats requereix anar a fonts diferenciades pel que fa a format. Existeix una sincera necessitat d'accedir i obtenir múltiples punts de vista. No se senten a gust accedint a una sola font d'informació.

UNA ALTRA RESPOSTA DELS JOVES a les hipòtesis plantejades és que està minvant l'interès en les formes passives dels mitjans d'informació (ràdio, TV, etcètera); els joves volen interactuar amb els mitjans i contribuir al seu contingut. És evident que els joves passen menys temps en els mitjans tradicionals i més en els nous. TV, diaris i ràdio estan perdent terreny front a Internet, telefonia mòbil i MP3. Molts participants van manifestar, però, que els agradaria passar més temps amb els diaris i altres mitjans d'informació tradicionals. En contra dels estereotips, molts joves segueixen mostrant-se respectuosos amb les fonts d'informació tradicionals i no les qualifiquen d'obsoletes. Caldria conèixer realment si els mitjans tradicionals i els nous competeixen entre si en les dietes mediàtiques dels joves.

UNA ALTRA CONCLUSIÓ: encara que l'ús d'Internet és alt per part dels joves amb accés a la xarxa, l'ús dels llocs de diaris on line és baix. La pujada de cercadors pot tenir alguna cosa a veure-hi. Existeix la sensació que el contingut de la versió paper és preferible i es tendeix sobretot a la versió on line perquè hi ha un ampli ventall d'interacció i fòrums.

ELS JOVES NO TENEN UN RITUAL INFORMATIU CLAR. La manca de temps és una de les causes. Els participants de més edat tenen un ritual més clar, llegeixen el diari amb el cafè del matí; els joves quan tenen temps per fer-ho. Quines notícies els interessen? Locals, regionals, nacionals i internacionals. L'interès per estar informat augmenta amb l'edat. Els més joves semblen més interessats en grans titulars, i els més grans tenen més fam de notícies detallades i debats. La majoria va dir que llegeixen la portada i pràcticament tots van assenyalar que no llegeixen la secció d'economia. Les dones es van mostrar més partidàries de la secció d'espectacles i els homes de la d'esports, però seria necessària una mostra més àmplia per poder parlar d'hàbits.

ALS JOVES ELS AGRADA EL TACTE DEL DIARI, però no els atrau el format gran, sobretot a l'hora de portar el diari a la feina o a l'escola. A la pregunta sobre el seu diari ideal la majoria va contestar que volien un format més petit i manejable, però amb el mateix nivell de qualitat del gran format i, en general, els enquestats no van mostrar connotacions negatives amb el format tabloide.

TAMBÉ VAN ASSENYALAR QUE LLEGEIXEN MÉS premsa de pagament que no pas gratuïta i que aquesta la fan servir més per als trajectes a la feina i l'escola, i els de pagament per llegir-los a casa. En línies generals, el gratuït no reemplaça al de pagament, sinó que compleix una funció diferent en el ritual de notícies diàries.

MOLTS ESTAN D'ACORD que estar informat és un benefici que s'estén a diferents àmbits. Alguns participants veuen una relació entre estar al dia i no desentonar en les converses amb coneguts i familiars. L'element social és clau en el procés de recerca particular de notícies i informació. Molts diuen que no se senten bé informats sobre el món i que és per una qüestió de temps, més que no per falta d'interès.

LA PRINCIPAL COMPETÈNCIA DE FUTUR per a les notícies i la informació són les mateixes xarxes i cadenes socials dels joves, però encara que la popularitat de llocs web com YouTube o els blogs continuarà creixent, els joves no creuen que arribin a substituir els diaris com a font d'informació. Sí que els veuen, en canvi com a canals per fer pública una opinió. En el terreny de les influències, la més evident és la paterna. La majoria recorda haver tingut un diari a casa mentre es feia gran.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 10 de juny del 2007

15ENA MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA us podeu descarregar el programa!!!

portada programa
el programa

Un any més, Drac Màgic està organitzant la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona que aquest any celebrarà el seu 15è aniversari.
La Mostra ofereix una selecció dels millors films documentals i de ficció de producció recent, amb 64 pel·lícules moltes d’elles no estrenades al nostre país, que tenen un interès especial des del punt de vista de la creació cinematogràfica femenina i per la contribució al debat sobre la situació de les dones al món actual.

Aquest any hem ampliat les projeccions que a part de la Filmoteca de Catalunya també es podran veure l’Espai Francesca Bonnemaison.

Més enllà de les projeccions, com cada any la Mostra convida a reflexionar i debatre sobre el cinema fet per dones. S’han programat activitats paral·leles a diferents punts de la ciutat amb presència de realitzadores i altres professionals del món de l’audiovisual. Comptarem amb més de 30 realitzadores i col·laboradores presents durant els dies de la Mostra.

La XV Mostra fa un homenatge a la realitzadora Mercè Vilaret (1943-1993) figura capdal de la història de la televisió a Catalunya, amb la projecció d’alguns dels seus programes i documentals més significatius. El programa, comissariat per la realitzadora de TV3 Mercè Carbonell, es completarà amb dues taules rodones, una d’elles moderada per Mònica Terribes, i amb una publicació sobre la seva figura.A les taules rodones hi participaran professionals que van treballar amb Mercè Vilaret i que hi van tenir un vincle especial, com Lluís Maria Güell, Sergi Schaff, Marisa Paredes i Josefina Molina.

Vera Neubauer: l’experimentació en l’animació
La Mostra ofereix aquest any l’oportunitat de conèixer Vera Neubauer, una de les realitzadores més destacades del gènere d’animació a l’actualitat, amb els seus títols més significatius des dels anys 70 fins l’actualitat. Realitzadora que ja ha estat present a diversos festivals (Animac i Sitges) de forma puntual, ara podem seguir part del seu camí i evolució al llarg dels últims 30 anys.Comptarem amb la seva presència el dilluns 11 de juny.

Convidem a 3 realitzadores palestines a mostrar, a través d’una selecció documental, com és el dia a dia i la feina com a cineastes en un país ocupat. I com desenvolupen la seva activitat a l’organització Shashat, que promou el cinema dels Territoris Plaestins, amb un festival que ha d’itinerar constantment a causa de la guerra.El programa, titulat Palestina: diaris del setge, inclou dues sessions on es podrà parlar sobre conflicte amb la participació del grup de dones feministes i antimilitaristes, Dones per dones, una de els plataformes més actives en la reflexió sobre el paper de les dones en les guerres.

Memòria de la Mostra
Per celebrar el 15è aniversari, oferim la possibilitat de veure alguns dels films més emblemàtics de les Mostres anteriors. Hem recuperat pel·lícules que s’han convertit en referents de la crítica i el pensament feministes.
Dins de Panorama de Ficcions, recuperem Yes, la darrera pel·lícula de Sally Potter. Realitzadora d’ Orlando entre d’altres films, sorprèn en aquesta ocasió per la versificació dels diàlegs.

Aquest any, la Mostra ofereix l’oportunitat de veure Pleasant Moments, l’última pel·lícula de Vera Chytilová, autora de Las Margaritas, l’obra més important del nou cinema txec dels anys 60.

En l’apartat de les Clàssiques de la Mostra, s’estrenaran Tarachime i Prater, els últims films documentals de Naomi Kawase i Ulrike Ottinger respectivament. Les dues realitzadores fan un viatge pels sediments del temps, biogràfic en el cas de Kawase, i col·lectiu en el cas d’Ottinger, que ens transporta al mític parc d’atraccions vienès.

Dins del Panorama de Documentals, estrenem el documental Judith Butler, philosophe en haut genre, de Paule Zajdermann. Una aproximació a la figura de la filòsofa, que el públic tindrà ocasió de conèixer de primera mà en el seminari que tindrà lloc a Barcelona el 6 de juny, organitzat per l’ UB, l’UAB, l’Espai Francesca Bonnemaison i el Macba.

En aquesta ocasió, destaquem tres documentals que fan evident la necessària rescriptura de la història partint de les veus i les experiències que habitualment ocupen un lloc subsidiari en els discursos hegemònics.

- Diàleg entre absents, d’Helena Sánchez Bel i Lala Gomà, realitzadora que va rebre el Premi Nacional d’Audiovisual 2006, atorgat per la Generalitat. Les autores presentaran aquest documental encara no estrenat.
-Reyita, que fa un recorregut per la història de Cuba des de l’esclavisme fins a l’actualitat a través de la vida d’una dona. Presentaran el film Olivia Acosta i Elena Ortega, realitzadores del film.- Resistència. Una crònica de la lluita obrera més llarga d’Europa en una metal·lúrgica d’Astúries que pretenia acomiadar 232 treballadors. Amb la presència de la seva realitzadora, Lucinda Torre.
Hem volgut retre un petit homenatge a la cineasta Danièle Huillet poc després de la seva mort, amb la projecció d’ Une visite au Louvre, revisió radical del significat artístic del cinema.
I dins de la secció dedicada a les Pioneres, recuperem Honor among Lovers un film de Dorothy Arzner del 1931 i redescubrim a Kinuyo Tanaka, més coneguda per la seva faceta d’actriu. Tot i que el film que es projecta, Koibumi, és del 1953, és una de les primeres pel·lícules dirigides per una dona en aquell país.

Utopies reversibles és el títol que en aquesta edició porta la secció anual coordinada per Montse Romani i Virginia Villaplana. Un apropament al videoassaig en l’era digital a través d’una selecció d’obres que obre noves vies d’interpretació de fenòmens com la globalització del treball i de les noves tecnologies.

Com cada any la Mostra ofereix una selecció de films internacionals que permet descobrir realitzadores poc conegudes o escassament difoses pels circuits cinematogràfics comercials, però que són el reflex dels actuals corrents de la ficció cinematogràfica. Destaquem especialment Comme l’ombra, de Marina Spada, Fris levegö, d’Agnes Kocsis i Tick Tock Lullaby, de Lisa Gornick.

Presentem Un beau matin…, una pel·lícula destinada al públic infantil i d’interès per a totes les edats, basada en la música de Prokofiev i amb fragments dels contes de Pere i el Llop i Romeo i Julieta. Una sessió especial en què una contacontes posarà veu en directe al film.

Aquest any, El vídeo del minut un projecte creat per la Mostra ja fa més de 10 anys, al qual s’ han adherit els festivals de films dones de l’estat espanyol, Trama, i el Festival Films de Femmes de Créteil, té aquest any una convidada molt especial. Rosa Vergés es farà càrrec de la secció, en la qual també participarà amb una creació pròpia.

Com cada any Cortos en femenino presenta una selecció de feta per Trama, de curts de l’estat espanyol.

La Mostra comença i acaba amb una sessió a l’aire lliure amb dos films emblemàtics en la història del feminisme.

La Inauguració a la Plaça de la Virreina el divendres 8 de juny a les 22,30h amb “The Life and Times of Rosie the Riveter” de Connie Field.

I la Cloenda al Pati de l’Espai Francesca Bonnemaison el diumenge 17 a les 21:30h amb “Born in Flames”, de Lizzie Borden.

ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL

Amistat de l'arbre
Joan Barril

Un anunci per televisió i una breu escena: un home s'abraça al tronc d'un arbre. La imatge em sona. Fa anys, en el transcurs d'una entrevista poc interessant, una artista que vivia al camp em va explicar gairebé amb un xiuxiueig que algunes nits, quan no podia dormir, baixava al jardí, on s'aixecava un esplèndid pollancre, i s'abraçava al seu tronc rectilini. "Quan ho faig, sento coses", em deia. I me la imaginava, com una aparició gòtica, potser vestida amb una lleugera bata de color de lluna, abraçada a un arbre pel qual fluïa tota la saba del planeta.També recordo una robusta noguera de tronc estranyament recargolat que s'alçava al fons del jardí de casa meva, a Olot. Algunes tardes veia des de la finestra la silueta encorbada d'un home gran que travessava la tanca i buscava sota les branques de la noguera les nous que havien caigut. S'emportava unes quantes nous, les ficava en un farcellet i desapareixia fins a la setmana següent. Anys després, l'home va deixar de venir. Les fulles de la noguera van començar a clarejar i les branques queien i es convertien en serradures amb el contacte amb el terra. Sense l'home gran que recollia les nous, la noguera ja no tenia sentit. Allà es va quedar, com una firma pòstuma sobre el cel fins que una ràfega de temporal el va abatre.Fa temps que no vaig al parc de la meva joventut, allà on, com tots els adolescents, vam voler convertir en altar el banc compartit amb la primera nòvia. Molt a prop del banc, com diu el manual, vam gravar les nostres inicials al tronc d'un plàtan. N'hi ha prou de recórrer amb la mà l'escorça exfoliada del tronc per creure que sota el tou dels dits encara hi ha allà el signe d'una educació sentimental de la qual no en sabrem mai prou.Repasso els arbres de la meva vida i em sento el follet dels boscos. Allà hi ha la sequoia de menys d'un metre que vaig portar de Califòrnia en una maleta com qui s'emporta 5.000 anys de futur. L'olivera eterna amb unes fulles de plata vella on es veu el pas de les legions romanes. El cirerer on n'hi ha prou d'acostar la boca perquè el temps de les cireres ens enrogeixi els llavis. La por al tronc llis i relliscós de la figuera, aquell arbre maleït per als grimpadors furtius. El lent verí destil.lat pels teixos, que fa embogir els qui s'ajeuen a fer la migdiada a la seva ombra. L'hospitalitat altiva dels xiprers, com a signes d'admiració del paisatge. Les branques horitzontals dels faigs que deixen l'aire del camí jaspiat de fulles suspeses. L'udol malastruc dels pins quan pentinen el vent. Les arrels imparables dels bellaombres, que aixequen paviments mentre fan fora els escassos ocells inconscients que s'atreveixen a posar-se entre el seu fullatge. L'acàcia japonesa de la qual va penjar durant tants anys el gronxador en què vaig creure que havia après a volar. L'esclat blau de l'avet que al seu interior encara guarda les bombetes cegues de tants Nadals antics.M'abraço al primer arbre com l'home de l'anunci. Jo també sento coses. Al cap i a la fi, tots els arbres formen part del gran arbre genealògic de la història.
http://www.elperiodico.cat/

De tu a tu
Argonauta arriscat
Baltastar
Alfred Bosch

Deu ser cert que els déus premien els argonautes quan cavalquen cap a la fosca. Tu has derrotat el cranc, Porcel, i ara reps els reconeixements que tant han trigat a arribar. Però has fet molt més, perquè des que et vas marcar els deures per aconseguir el teu velló d'or vas decidir posar la paraula franca per davant de la simpatia. Has dit sempre el que et pujava de les vísceres, i això t'ha guanyat una treballada fama d'inconvenient. L'elecció potser t'ha tret lectors, i sens dubte t'ha robat audiències. Ara bé, t'ha permès ser lliure i fer allò que et convenia, amb independència del que convenia als altres. Dius que tu ets la teva obra, i si em permets esmenar-te, juraria que no és veritat, perquè tu ets les teves obres, en plural. Has viatjat, has fet entrevistes i has alternat amb qui t'ha semblat, des de polítics de talla fins als gegants de la cultura, passant pel Don Camilo de Son Armadans i alguna testa coronada. Has festejat amb doctrines reialistes i també amb credos independentistes, encara que la ideologia que més t'ha definit sempre ha estat la del pessimisme -el problema de la literatura catalana és Catalunya, afirmes-. I sobretot, has omplert una pila de pàgines, que des de les arrels tortes de la Mallorca de tramuntana s'enfilen cap a les odissees universals. Bé es mereix un plural, tot plegat. I una mena d'estrellat, Baltastar, que no s'alimenta de clamors sinó d'apostes i de risc.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de juny del 2007

El dret al vot de les persones immigrades a debat
La plataforma “Tots iguals, tots ciutadans”, integrada per una vintena d'organitzacions i SOS Racisme reivindiquen el dret al vot de les persones immigrades en el marc de les properes eleccions municipals. El sufragi, argumenten, ha d'estar vinculat a la residència i no a la nacionalitat. La campanya es duu a terme a nivell estatal i és la continuació de dues campanyes que ambdues entitats varen endegar l'any 2006.
Més informació

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DRETS HUMANS

ACTUALITAT
Dia Mundial del Medi Ambient
El passat 5 de juny s’ha celebrat arreu del món el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, la temàtica proposada ha estat el procés de desglaçament que s’està produïnt al planeta. Les principals celebracions es duran a terme a Noruega, on la ciutat de Tromso ha estat escollida com a l’amfitriona d’aquest dia per a les Nacions Unides. El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles que les Nacions Unides utilitzen per fomentar la sensibilització mundial sobre el medi amtient i per promoure l’atenció i acció política en aquesta matèria.
Més informació

L’exposició Els drets humans a la ciutat arriba a Súria
El municipi de Súria acull del 9 al 24 de juny l’exposició itinerant Els drets humans a la ciutat. Aquesta exposició és un producte que, juntament amb un joc de gran format i un pòster, conforma un conjunt de recursos que la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, ofereix als ajuntaments i altres ens locals per posar en marxa campanyes de difusió i sensibilització a la ciutadania sobre els principis recollits a la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat. La mostra s’estructura en 10 àmbits, on s’hi desenvolpen les 10 idees clau de la Carta. Cada idea es planteja en tres nivells diferents: el paper del govern local en la garantia de la salvaguarda dels drets; la contribució de la ciutadania en l’exercici dels drets; i, per últim, els equipaments i espais públics on aquests drets es fan efectius. Laproducció es complementa amb un audiovisual que recull cinc actuacions municipals envers els principis de la Carta i un joc interactiu sobre els continguts de l’exposició.La inauguració de l’exposició tindrà lloc dissabte 9 de juny a les 19h.
Més informació

Dependència no és només una llei

Més de la meitat de les persones que cuiden un familiar que no es pot valer per si mateix pateixen algun trastorn psíquic, sobretot ansietat, i també més de la meitat cauen en l’aïllament social. Aquesta és una de les conclusions a què han arribat els responsables del grup d’atenció a la gent gran de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària. Hi ha més dades que il·lustren una situació sovint desconeguda que ha arribat a l’opinió pública arran de l’aprovació de la llei de dependència. Com ara que a Catalunya quasi el 84 per cent de les persones que necessiten ajuda per a la majoria de les activitats de la vida quotidiana són ateses bàsicament per una única persona, que acostuma a ser la filla o la jove. De fa temps els metges han entès la importància d’aquestes cuidadores, que han assumit l’atenció de la persona dependent com una responsabilitat que sovint arriba a obsedir-les. Els professionals de la medicina demanen que rebin més atenció, més suport i més formació.

La llei de dependència podrà alleujar una part de la càrrega que suporten les cuidadores. Però, davant aquesta iniciativa legislativa, cal destriar el gra de la palla. D’entrada, cal reconèixer el gest al govern de l’Estat, però s’han de considerar igualment els esforços que fins ara han fet els governs autònoms en el mateix àmbit. Potser hauria estat més efectiu augmentar els recursos que ja s’hi dediquen. Cal considerar també la fragilitat d’una mesura que hauria estat molt més efectiva si hagués estat inclosa dins les partides de la Seguretat Social. No haver-ho fet i haver fixat només partides pressupostàries per als primers anys és tan greu com la invasió de competències que ha implicat la iniciativa.

En tot cas, és obvi que ni ha començat ni acabarà tot amb la llei de dependència. Els problemes que afronta són profunds. Les persones que atenen familiars que no es poden valer per ells mateixos necessiten molt més. Són totes les administracions les que han de treballar per acomodar-se a una realitat social que es complica amb l’augment de l’esperança de vida i que presenta nous problemes que han anat resolent-se en l’àmbit estrictament familiar.
http://www.avui.cat/

ROSA MONTERO
Fanáticos
ROSA MONTERO 05/06/2007
Hay gente a la que le da miedo que Turquía entre en la UE: consideran que les falta democracia y les sobran integristas, desde los islamistas a los nacionalistas, como el asesino de Hrant Dink. Y es cierto que es una sociedad en plena reestructuración y con problemas hondos. Pero, personalmente, a mí no me da miedo que entre Turquía. Lo que de verdad me está empezando a poner los pelos de punta es que haya entrado Polonia.

Si, claro, seamos políticamente correctos y además justos: sin duda hay muchos polacos estupendos que deben de estar sufriendo, ellos los primeros, la situación actual de su país. Pero también es verdad que los pueblos atraviesan épocas mejores y peores, y se diría que la Polonia de hoy es un país espeluznante, a medio camino de la ópera bufa y de la intransigencia más fanática. ¿Qué se puede esperar de una nación dirigida por esa pareja bomba de hermanos gemelos, Lech y Jaroslaw Kac-zynski, presidente y primer ministro respectivamente? Se parecen tanto que los internautas polacos han creado un juego para distinguirlos entre sí. Estos Hernández y Fernández de la política están llevando a Polonia a un callejón tan rancio y tan retrógrado que, de seguir así, su caspa acabará por salpicarnos. Recordemos que hace poco su viceprimer ministro exigió que la UE prohibiera el aborto; y ahora acaba de cerrarse una grave crisis moral en el Gobierno polaco, provocada por la horrible sospecha de que la serie infantil de los Teletubbies promocionara la homosexualidad. Tras una urgente y angustiada investigación, el Gobierno ha concluido que no. Aleluya.

Ya sé que tenemos el cerebro muy comido por el miedo a los islamistas, y con razón. Lo malo es que ese temor traumático nos hace recelar excesivamente de gente que, como los turcos, son musulmanes y morenos, mientras que los polacos, rubitos y católicos, nos parecen de perlas. Nos cuesta darnos cuenta de que el integrismo cristiano existe, y de que puede ser tan peligroso y feroz como el islámico. Seamos serios: no se puede ser socio de alguien que sospecha de la homosexualidad de los Teletubbies. Hay que estar dispuestos a defender los valores democráticos contra todos los fanáticos, vengan de donde vengan.
www.elpais.es

L'hora del tallat

Autoengany i felicitat
Francesc Puigpelat

Fa pocs dies, m'ha caigut a les mans una revista que tracta un tema fabulós: l'autoengany. Segons les darreres recerques dels científics, els éssers humans no solament tendim a autoenganyar-nos; a més, necessitem autoenganyar-nos per ser feliços. Eduard Punset ho explica a L'ànima és al cervell: "El nostre cervell ens enganya, adultera i falsifica, però ho fa per sobreviure".
La frase de Punset resulta molt precisa per definir les reaccions dels nostres polítics després de les eleccions de diumenge. Primer, per justificar els resultats. Segon, respecte a l'abstenció. L'autoengany era patent: tots donaven la culpa als altres. Els polítics pateixen la síndrome de creure's sempre ells els bons i de donar la culpa als altres membres del gremi. Passa com amb aquelles enquestes on el 95% dels avis pensen que el jovent fuma marihuana, però només el 5% pensen que els seus néts fumen marihuana. O com amb un curiós estudi de Thomas Gilovich a les universitats americanes: el 94% dels professors afirmaven que el seu nivell a les classes era superior a la mitjana.
La ciència de l'autoengany és tremendament instructiva. Per exemple, els psicòlegs Justin Kruger i Dan Dunning han demostrat, en un estudi exhaustiu, que els individus més incompetents són els que més tendeixen a sobrevalorar les seves aptituds. I, de vegades, fins i tot convencen els altres! (Li sona això al lector?) Altres psicòlegs també han analitzat el que passa amb persones que tenen poder i, com a conseqüència, s'envolten de subordinats que en depenen i dels quals reben una adulació permanent. L'espiral poder-adulació-autoengany pot desembocar en alguna mena de paranoia. Oi que és interessant? Ara ja sabem el perquè de les reaccions de determinats polítics (i no només del PP) que veuen conxorxes i maquinacions per tot arreu.
Però compte: no es tracta de criticar només els polítics. Al cap i a la fi, tenim els polítics que ens mereixem. Uns polítics que s'autoenganyen per a un poble, el català, especialista a autoenganyar-se. I posaré un exemple: l'Estatut del 2006. Fora interessantíssim un estudi psicològic i sociològic sobre la forma com es va aprovar. Ha passat un any, hem vist que no resolem el problema de Rodalies, hem vist que no tindrem aeroport, hem vist que el finançament era una presa de pèl i hem escoltat Maragall parlant clar. Si hi tornés a haver un referèndum, ¿tornaria a guanyar el sí amb tanta claredat? Ens van enganyar? O és que ja estàvem disposats, i ben disposats, a autoenganyar-nos?
Els catalans tenim una enorme tendència a l'autoengany. Ho necessitem per no retre'ns a l'evidència que la llengua s'acaba, que el dèficit fiscal ens ofega i ens ofegarà, i que Catalunya s'anirà dissolent dins d'Espanya, a poc a poc, fins a esdevenir una comunitat autònoma com la Región de Murcia. I tot això passa mentre ens barallem com criatures per una regidoria, una direcció general, una conselleria o un ministeri. Qui dia passa, any empeny: enganyats i feliços.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 3 de juny del 2007

El festival Grec 2007 arrenca el 26 de juny apostant pel risc, la qualitat, la innovació i una expansió per la ciutat, tot i que amb escassos textos d'autors catalans

Pensat a fora, fet aquí
Teresa Bruna

'Moon Water', de la companyia Clud Gate Dance of Taiwan, té una contundent poètica visual que enllaça l'art marcial del tai-txi amb l'expressió coreogràfica més contemporània
LIU CHEN-HSIANG

La programació del festival Grec 2007, el primer sota la direcció de l'argentí Ricardo Szwarcer, arriba amb 70 espectacles de teatre, música, dansa i circ, dels quals el teatre representa més del 60%. "És més internacional que mai", va dir Carles Martí, tot i que aquesta internacionalització s'empara sobretot en l'autor, perquè de catalans, ben pocs. Es presenten 24 muntatges forans, entre teatre, dansa i circ, 19 parlats en català i 21 produccions pròpies.
Per Szwarcer, aquest és un festival de transició. La seva prioritat és prendre el pols de la creació autòctona: "En aquests mesos he vist tot el que el físic m'ha donat, ha estat intens, crec que tinc una visió bona però encara cal continuar". La filosofia del seu disseny per al Grec del futur apunta que el festival trobi "un perfil propi com ja l'han trobat alguns teatres"; té com a objectius essencials recuperar el festival per al públic familiar i, sobretot, connectar-lo amb la ciutat. "Tot i reforçar la importància del Grec com a teatre, el festival s'ha d'expandir per la ciutat". Als espais habituals, aquest any s'hi incorpora la Nau Ivanow, al Clot; el SAT, de Sant Andreu; i el Centre de Creació La Caldera, de Gràcia. Al final, es farà una enquesta al públic per "corregir errors".
Per posar-ho en solfa disposa d'un pressupost de 4,4 milions d'euros -la meitat del d'Avinyó, que en té 9,7, semblant al d'un any del TNC-, dels quals l'Ajuntament en posa 2,6; altres institucions, 700.000; 480.000 més els espònsors, i el restant (uns 500.000) s'hauria de recuperar a la taquilla, a un preu mitjà de 20 ? l'entrada (màxim 48 i mínim, 5).
La dansa obre la porta
L'aposta per la dansa es fa evident en atorgar-li l'honor inaugural. Un honor recíproc, perquè significa l'estrena de Sacred Monsters, on es fusionen dos virtuosos: Sylvie Guillem i Akram Khan. Posa en contacte la dansa contemporània amb la dansa clàssica de l'Índia. Moon Water, del Cloud Gate Dance of Taiwan, és un altre espectacle coreogràfic oriental que combina els moviments del tai-txi amb la dansa contemporània.
L'accent del teatre
La selecció perfila el futur projecte Szwarcer: "El Grec ha de ser un catalitzador de la creativitat local. La internacionalització no vol dir portar grans noms forans, sinó presentar el millor d'aquí. Si s'aconsegueix, se'n parlarà i podrem establir intercanvis".
El primer a estrenar és Àlex Rigola, amb 2666, de Roberto Bolaño; segueix Gènesi 3.0, de Gerard Guix; la versió de Ferran Madico del Conte d'hivern, de Shakespeare; Krapp: última gravació, de Beckett, on Jordi Coca dirigeix Quimet Pla; un Leonce i Lena interpretat només per dones dirigides per Pep Pla; Fairy, la primera obra on Carme Portaceli intervé com a autora, a més de directora; l'últim Imperium, de La Fura dels Baus; En cualquier otra parte, d'Àlex Mañas; El perseguidor, un Cortázar dirigit per Lurdes Barba; la presència de Lluís Pasqual dirigint el Teatro Stabile del Veneto amb La famiglia dell'antiquario, un tribut a Goldoni als 300 anys del seu naixement; i la versió de Juan Mayorga de Fedra, amb Ana Belén.
Pel que fa als internacionals, destaca el Nou Teatre de Riga (Letònia); els argentins Enrique Díaz i Luciano Casares; i dos textos de Copi, als 20 anys de la seva mort: Los Copi(s), sobre dibuixos de la dona asseguda, un d'ells interpretat per Angel Pavlovsky; i el delirant Eva Perón, del Théâtre des Lucioles.
I tornen els transgressors, com el cicle Inn Motion, de Simona Levi. També hi trobem Semolina Tomic amb Lenin is mine?, una creació visual i punyent sobre els resultats de la desintegració soviètica; Le Mani Forti, dirigida i adaptada per Marc Martínez; i la presència d'Areatangent, amb muntatges encara en procés de creació.
Música, circ i família de nit
"Tenim massa festivals de música. Hem de treballar per donar personalitat al Grec". Szwarcer opta per la música lligada a la imatge, amb protagonistes com Pascal Comelade amb Enric Casasses, Laurie Anderson i el cineasta Peter Greenaway, per demostrar que "es pot fer cinema en directe".
Un altre objectiu és aprofitar el potencial i la força del Teatre Grec de Montjuïc. Aquest any s'hi farà la Festa de la cultura hip-hop i Una nit de circ, coordinada per Bet Miralta i Jordi Aspa, directors artístics de Trapezi.
La família té dret a butaca amb creacions espectaculars com El meravellós màgic d'Oz, de La Trepa, i el Romeo i Julieta en marionetes de Per Poc i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
http://www.avui.cat/

La doble moral europea hacia el mundo árabe
¿Podemos los europeos continuar haciendo uso al mismo tiempo de un lenguaje de promoción de la democracia hacia el mundo árabe y de una política que niega en la práctica lo que promociona en la teoría? En una reunión de la Iniciativa Árabe para la Reforma (ARI, en sus siglas en inglés) celebrada en Ammán en abril pasado, el príncipe Turki al Faisal indicó la nueva y preactiva política exterior saudí. “La reforma para los árabes es imperativa, no opcional”. El príncipe respaldó el programa de la ARI pero rechazó “ofertas externas… que se nos presentan con diagnósticos y prescripciones preconcebidas… y perspectivas muy alejadas de la realidad regional”.
El príncipe Al Faisal puso como ejemplo de esa promoción de la democracia realizada por la fuerza el programa de reformas impuesto en Irak. Un esfuerzo por “vestir a ese país con una prenda confeccionada en Washington, en un intento de transformar de un día para otro el país en una sociedad distinta que sirva de ejemplo para un nuevo mundo árabe”. Para el príncipe, que dirige el Centro Rey Faisal para la Investigación y Estudios Islámicos, el fracaso de estas políticas es evidente: “La democracia se ha convertido en un sectarismo odioso, el gobierno de la mayoría se ha convertido en dominación sobre la minoría, la justicia se ha convertido en opresión, el Estado de derecho ha cedido terreno al dominio de las milicias, y los derechos humanos dan paso a sentencias de muerte”.Al Faisal, que fue embajador saudí en Londres y Washington durante los primeros años de la guerra de Irak y anteriormente desempeñó el cargo de jefe de la inteligencia durante casi 25 años, también dedicó duras palabras al boicot occidental al Gobierno palestino de Hamás y a la guerra contra el terrorismo, “una iniciativa que apunta sus flechas al mundo árabe y musulmán”. Esta política, concluyó, ha sido instrumental en las condiciones de deterioro en el mundo árabe y ha “incitado el extremismo y los excesos, y a algunos de nuestros jóvenes a buscar un salvador, incluso si es totalitario y autocrático”. El discurso del príncipe fue respaldado, especialmente en lo referente a las actuales políticas de la Unión Europea y EE UU en contra del Gobierno de Hamás, por los 10 representantes de los institutos de estudios de otros tantos países de la región que forman parte de la ARI.Es obvio que los europeos que apoyamos la reforma en los países árabes nos enfrentamos a un problema. No hablar en voz alta en contra de la actual posición común europea, cuyos efectos están siendo muy negativos, nos hace vulnerables a acusaciones de doble moral. No reconocer al Gobierno elegido democráticamente en los Territorios Ocupados de Palestina y sí castigarlo económicamente, justo cuando Washington y Bruselas dan muestras de estar buscando el acercamiento a Damasco y a Teherán, da a entender que no nos tomamos en serio nuestras declaraciones y llamamientos a la democracia en el mundo árabe. Para muchos participantes en la reunión de Ammán, así como para millones de personas en la región, la posición europea muestra una voluntad de que haya un cambio de régimen en Palestina. Otros pusieron de relieve la contradicción de las políticas de Occidente: en su día se pidió al entonces presidente Yasir Arafat que definiera de forma clara y separara constitucionalmente los poderes del presidente y del Gobierno; hoy, cuando el resultado de esa separación no es de nuestro agrado, pedimos al presidente palestino que haga uso de unos poderes que constitucionalmente ya no posee. Más aún, un destacado investigador de la región afirma que el apoyo militar extranjero para reforzar a la guardia del presidente contribuyó al riesgo de una guerra civil.Henry Siegman, conocido experto estadounidense en Oriente Medio, de origen judío, afirmó que fue de hecho gracias al relanzamiento del plan de paz de Beirut de 2002 por parte del Rey saudí y de la Liga Árabe que se consiguió evitar una guerra civil en Palestina. Otra opinión expresada en la reunión de Ammán fue que el Gobierno de unidad palestino es de hecho un ejemplo de lo que realmente necesita el mundo árabe: la integración del islamismo en el contexto político, un argumento presentado en EL PAÍS el 12 de abril por el ex canciller israelí y vicepresidente del Centro Internacional de Toledo para la Paz, Shlomo Ben Ami. Añadiría que, gracias a la inclusión de la OLP y de su presidente en el diálogo político, como resultado de un proceso del que fui testigo directo, Yasir Arafat y su organización finalmente aceptaron renunciar a la violencia y reconocer el Estado de Israel. En ese caso, el papel que jugaron Willy Brandt, Bruno Kreisky, Olof Palme y Felipe González fue muy importante. A mi juicio, en este contexto, acabar con el boicot y empezar un debate de principios con el Gobierno de unidad nacional palestino, como se hizo con Arafat, es una receta mucho más adecuada para la UE que observar pasivamente el aumento de la angustia y de la desesperación, de la miseria y de la ira en los Territorios Ocupados.La presidencia finlandesa de la UE, con el ministro de Exteriores Erkki Tuomioja, intentó cambiar, sin éxito, la actual posición común de la UE. El debate debe continuar. Una posición común se adopta después de una iniciativa y también se puede modificar después de una iniciativa. Noruega, aunque no es miembro de la UE, nos ha mostrado el camino al reconocer al Gobierno palestino de Haniya y empezar un diálogo político serio con Hamás, como nos explicó el ex primer ministro noruego Kjell Bondevik, actualmente miembro del Club de Madrid y también participante en la reunión de ARI. En Oriente Medio nadie tiene nada que ganar con boicots y aislamiento, sólo los extremistas.Pierre Schori, director general de la Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE). Ha sido enviado especial del secretario general de Naciones Unidas en Costa de Marfil

Publicat a “El País” el 17-V-2007

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La 2a Distinció OIDP "Bona pràctica en participació ciutadana"
La Distinció OIDP neix amb l'objectiu de reconèixer aquelles experiències innovadores en el camp de la democràcia participativa deenvolupades en l'àmbit local, que afavoreixen la participació i implicació de la ciutadania en els processos d'elaboració i implementació de les polítiques públiques. La participació està oberta a tots aquells governs locals, ens municipals i supramunicipals que siguin membres de l'OIDP, que hagin promogut una experiència de participació ciutadana en els últims quatre anys, vigent en el moment d'enviar la candidatura. La Distinció "Bona Pràctica en Participació Ciutadana" consisteix en l' entrega d'un diploma acreditatiu i un trofeu, la publicació d'un material divulgatiu amb les candidatures presentades i la presentació de la iniciativa en el marc de la 7a Conferència que es celebrarà a Nanterre (França) el proper mes de novembre de 2007. L'OIDP es farà càrrec del cost de transport i allotjament d'un/a representant de la ciutat distingida. Per a més informació, consulteu les bases de la convocatòria i la fitxa de candidatura que podeu trobar a través de la web de l'OIDP: http://www.oidp.net/catala/v_II_bones.php

El període de presentació de candidatures finalitza el 30 de juny de 2007.

TOT ALLÒ QUE NECESSITES SABER DE LA TEVA COMARCA

Xarxanet.org Notícies... de cadascuna de les comarques. Crear cultura digital dins de la societat catalana mitjançant la participació activa de cadascun dels agents implicats, de forma que tots es considerin autors del conjunt de la ...
Dimarts, 29 de maig

ORGANITZEN EL PRIMER SEMINARI SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ORDENACIÓ PAISATGÍSTICA

Sostenible.es Notícies -Catalunya en xarxa... "> L' Observatori del Paisatge de Catalunya i la Direcció General de Participació Ciutadana (Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat), han presentat el seminari Processos ...
Dimecres, 30 de maig

Cinema amb pocs recursos

Casa Amèrica Catalunya

acoge la quinta edición del Festival Internacional de Cine Pobre de Cuba
Barcelona 25 de Mayo de 2007.

El Festival de Cine Pobre, que se realizó en la ciudad de Gibara (Cuba) entre el 16 y el 22 de abril, llega por primera vez a territorio español con la proyección en Casa Amèrica Catalunya de los principales filmes y documentales de esta quinta edición del certamen. Del 5 al 8 de junio próximos se proyectarán un total de 5 películas, ganadoras todas ellas de alguno de los premios del festival como los de mejor obra en la categoría de documentales, obras experimentales y videoarte.

La inauguración del festival en Barcelona contará con la presencia de Sergio Benvenuto, director del Festival de Cine Pobre, Margarita Maguregui, del Comité Directivo del Festival de Cine Independiente de Barcelona, i Marta Nin, Adjunta a dirección de Casa Amèrica Catalunya. Nacho Rupiérrez, director y ganador del premio al mejor cortometraje de ficción con "La maltratada historia de María" asistirá a la proyección del filme el día 7 de junio.
El Festival de Cine Pobre de Cuba, que se ha celebrado en la ciudad cubana de Gibara integra en su programa películas de “restringida economía”, lo que significa que los filmes participantes, ya sean de producción oficial o bien cine alternativo, han sido realizados con bajos presupuestos. El Festival de Cine Pobre de Cuba está organizado por el Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC) y el Ministerio de Cultura, entre otros.


Proyecciones de la edición de Barcelona del Festival de Cine Pobre
(Todas las sesiones tendrán lugar en Casa Amèrica Catalunya y comenzarán a las 19:00 horas)
Martes 5 de junio

"Háblame bajito" de Fernando Merinero (España, 2006, 29'), Mención Especial al Mejor Cortometraje de Ficción.
"Mañana", de Alejandro Moya (Cuba, 2006, 105'), Premio Especial del Público y Premio a la Mejor Actuación Masculina para el actor Rafael Hernández.
Miércoles 6 de junio

"Montaña Luz", documental de Guillermo Centeno (Cuba, 2005, 53'), Premio especial del Jurado al IV Festival Internacional de Cine Pobre.
Jueves 7 de junio

"La maltratada historia de María", Premio al Mejor Cortometraje de Ficción Gibara 07.
"Notícias lejanas" de Ricardo Benet, Gran Premio al Mejor Largometraje y Premio a la Mejor Dirección de Fotografía por Martín Boege.
Viernes 8 de junio

"La voyage en sol majeur" de Georgi Lazareski (Francia, 2006, 54'), Premio al Mejor Documental Gibara 07.
"Las Cruces...poblado próximo" de Rafael Rosal (Guatemala, 2006, 85'), Premio especial Pobreza Cero al Mejor Largometraje.

www.americat.org

Eleccions Municipals 2007

EL PSC PROPOSA UN GOVERN FORT I ESTABLE A CUBELLES
QUE LIDERI EL CANVI RADICAL QUE L’ELECTORAT RECLAMA

L’Agrupació Local fa una crida a la responsabilitat i la generositat del conjunt de grups polítics per encarar amb il.lusió el nou futur del municipi

L’Agrupació Local del PSC considera necesari un govern fort i estable que permeti afrontar amb ambició i autoritat els canvis que l’Ajuntament i el municipi necessiten per fer front a les demandes urgents de la població cubellenca.
El PSC valora el conjunt del resultat electoral com una crida de l’electorat a la constitució d’un govern fort i estable, obert a tothom, que tal i com ha mantingut l’Agrupació Local en aquesta campanya aporti “esforç, il.lusió, treball i feina per fer de Cubelles la Ciutat que tots volem, en la qual ningú se senti exclòs i de la qual tothom pugui gaudir i participar”.
El PSC considera prioritari que el nou Govern de l’Ajuntament de Cubelles es constitueixi amb decisió integradora a partir de:
 Màxim respecte per la voluntat expresada pel conjunt de cubellencs i cubellenques a la urnes per reforçar la participació i implicació ciutadana apostant per un Govern sòlid i dialogant
 Compromís per la transformació i canvi de rumb en el sistema de gestió de l’Ajuntament per dissenyar un nou model de ciutat basat en la defensa de l’interès conjunt de la població
 Aposta per la recuperació de la fermesa i el respecte en els processos de presa de decisió per resoldre els temes urgents en matèria d’Hisenda, Infrastructures, Medi Ambient i Ordenació del Territori
 Construcció d’una estructura de Govern de l’Ajuntament que prioritzi l’atenció a la ciutadania i el rigor en els mecanismes de funcionament intern
Seguint el programa i el lema electoral del PSC: “Cubelles, un projecte de tots”, l’Agrupació Local fa una crida a la responsabilitat i generositat del conjunt de forces polítiques per encarar amb il.lusió el nou futur del municipi.

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007

EL PSC VALORA POSITIVAMENT EL SUPORT ELECTORAL QUE PERMET DOBLAR EL NOMBRE DE REGIDORS A CUBELLES

L’Agrupació Local agraeix a la ciutadania el seu recolzament tot i que lamenta l’elevat índex d’abstenció
L’Agrupació Local del PSC valora positivament el resultat electoral obtingut a Cubelles i el considera especialment significatiu després d’haver realitzat una campanya en positiu, a peu de carrer i donant prioritat al debat sobre els problemes que preocupen realment el conjunt de la ciutadania.
El PSC de Cubelles vol agrair a totes les persones que han donat el seu suport electoral a la formació que ha realitzat una important aposta de renovació i de futur que ha estat recolzada de manera que s’ha passat de dos a quatre regidors i regidores.
Al mateix temps, l’Agrupació Local vol agrair el compromís cívic de totes les persones que van acudir a les urnes durant la jornada electoral de diumenge i lamenta l’elevat índex d’abstenció registrat al municipi de Cubelles.
Del primer anàlisi de les dades electorals, el PSC destaca la importància d’haver-se convertit en la segona força del municipi (fins ara era la quarta) i de ser l’únic grup polític els representants del qual no han rebut càstig a les urnes malgrat haver format part del govern municipal en aquesta legislatura.

MÉS INFORMACIÓ A:

http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007

Els resultats totals a Cubelles van ser:
PSC: 960 vots; 20,08%; 4 regidors/es.
ICV: 1007 vots; 21,06%; 4 regidors/es.
CiU: 890 vots; 18,61%; 4 regidors/es.
PPC: 425 vots; 8,89%; 2 regidors/es.
ERC: 400 vots; 8,36%; 1 regidor.
ICb: 338 vots; 7,07%; 1 regidora.
EC-FIC: 269 vots; 5,63%; 1 regidora.
SPCu: 206 vots; 4,31%; 0 regidors/es.
GI-19: 113 vots; 2,36%; 0 regidors/es.
PH: 28 vots; 0,59%; 0 regidors/es.
PCPC: 14 vots; 0,29%; 0 regidors/es.

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007
EL PSC FA UNA CRIDA A LA PARTICIPACIÓ PER ACONSEGUIRUN GOVERN FORT
I ESTABLE A CUBELLES
Maria Lluïsa Romero centra la recta final de la campanya en el combat contra l’abtenció tractant els temes concrets que interessen la ciutadania
L’Agrupació Local del PSC considera molt important per Cubelles aconseguir la màxima participació dels cubellencs i cubellenques a la jornada electoral del proper diumenge i per això està realitzant una crida al conjunt de la ciutadania.
Maria Lluïsa Romero va aprofitar el debat electoral celebrat ahir a Cubelles amb la resta de caps de llista per centrar l’atenció en els problemes reals i concrets que preocupen la població de Cubelles i va aconseguir exposar la necessitat d’una elevada participació a les urnes per poder obtenir un Ajuntament fort i estable que assumeixi amb decisió les noves polítiques que proposa el PSC.
La participació i la implicació de la ciutadana en els afers públics ha estat un dels arguments principals del PSC a Cubelles que ha realitzat una intensa campanya electoral explicant el programa i els compromisos de futur en diversos actes públics que han comptat amb un elevat suport.
"Cubelles, un projecte de tots" és el lema del PSC i així ha estat exposat en els diversos actes electorals.
Per les darreres hores de campanya, el PSC ha programat una festa oberta a tota la població que se celebrarà aquest divendres dia 25 de maig a partir de les 18h. A la plaça del Mercat.
PROGRAMACIÓ DE LA FESTA FINAL DE CAMPANYA:
GRAN FESTA FINAL DE CAMPANYA
El PSC ofereix una festa continuada, des de les 6 de la tarda, fins a las 12 de la nit
El divendres 25 de maig, a les 18 de la tarda, comença la festa final de campanya del PSC a la plaça del mercat.Tindrem:• Gran Xocolatada• Coro Rociero "Aires Nuevos de Cunit"• Atraccions infantils i juvenils• Servei de bar • Animació• Humoristes
• Parlaments de:Isabel López (Parlamentària al Congrés dels Diputats)Maria Lluïsa Romero (Candidata a l´alcaldia de Cubelles)• Orquestra i ballVine a gaudir amb nosaltres!!!!!

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat

21/05/2007
Opinions
El xoc Sarkozy
El passat dia 6 de maig, després d'un intens procés electoral que va apassionar França i el món, Nicolas Sarkozy va ser elegit el sisè president de la V República francesa amb més del 53% dels sufragis.
http://tria.fcampalans.cat/ficha_butlleti.asp?art=42&bol=9

Font: Le Nouvel ObservateurData: 21/05/2007

GRAN FESTA FINAL DE CAMPANYA

El PSC ofereix una festa continuada, des de les 6 de la tarda, fins a las 12 de la nit

El divendres 25 de maig, a les 18h de la tarda, comença la festa final de campanya del PSC a la plaça del mercat.
Tindrem:
• Gran Xocolatada
• Coro Rociero “Aires Nuevos de Cunit”
• Atraccions infantils i juvenils
• Servei de bar
• Animació• Humoristes
• Parlament de:
Isabel López (Parlamentaria al Congrés dels Diputats)
Maria Lluïsa Romero (Candidata a l´alcaldia de Cubelles)
• Orquestra i ball
Vine a gaudir amb nosaltres!!!

més informació a http://cubelles.socialistes.cat

Alcaldia
Diumenge s'estableix un servei de transport de persones amb dificultats de mobilitat per a les eleccions .
Cal trucar a l'OPIC (93 895 03 00)
L'Ajuntament de Cubelles establirà un servei de transport per a persones amb mobilitat reduïda per a garantir el seu dret a votar a les eleccions municipals del proper diumenge. El servei, per al qual s'ha de demanar hora prèviament, és esclussivament a persones amb dificultats de mobilitat i no s'atendrà a cap persona que no reuneixi aquests requisits.
Per sol·licitar el servei d’aquest vehicle, les persones interessades s’han de posar en contacte amb l’OPIC a través del telèfon 93 895 03 00 o de forma presencial (Pl. de la Vila, 1). En la petició cal donar el nom de la persona que demana el servei, l'adreça i el telèfon. L'OPIC els trucarà per indicar-los a quina hora els recollirà el vehicle per a apropar-lo fins al seu col·legi electoral.
Es recorda que no s’atendrà a cap persona que no tingui problemes de mobilitat.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Participació Ciutadana i Comunicació

EN CAMPANYA

L'ocurrent Ferreres il.lustra avui el seu acudit a El Periódico homenatjant el centenari d'Hergé i col.locant un Tintin despistat i enfadat entre les caricatures dels candidats a l'alcaldia de Barcelona. Més o menys, Tintin ve a proposar una investigació sobre l'estranya coincidència d'un grup de polítics pujats al faristol de la capanya electoral mentre la ciutadania passa de llarg. Potser sí o potser no. Vosaltres què creieu? La campanya electoral per unes eleccions municipals ve a ser com la gran festa major dels partits i les agrupacions polítiques locals que intenten i s'esforcen per acostar-se i atraure els ciutadans. Estic convençut que és així en tots els casos llevat d'excepcions que el ciutadà ja sap discernir i que no necessiten d'oracles ni salvadors que ens adverteixin dels riscos. Estem a la recta final d'una campanya que s'està definint com a tranquil.la i, fins i tot avrrida, i axiò que portem unas etmana llarga de reunions, actes electorals i difusió d'idees i propostes que cada formació considera la millor recepta per encarar el futur de la comunitat. En aquest gran supermercat de programes i propostes, en aquesta gran fira d'eslògans i proclames electorals per atraure el vot, no s'ha perdut encara la voluntat de contacte directe i instens amb el veïnatge. És cert que el circ de la democràcia mediàtica encomana les campanyes locals d'un excès de personalisme i falsa espectacularitat que contradiuen, sovint, la modèstia dels recursos i les forces del conjunt de formacions dels municipis. Aquest esforç, però, de veïns i de veïnes compromesos en listes electorals intentant bastir una oferta honesta i engrescadora pels pobles i ciutats no és ni pot titllar-se d'inútil. La defesa de la democràcia participativa comença també per la defensa dels espais d'explicació, exposició i intercanvi respectuós de propostes i de projectes pel bé de la comunitat. Aquest procès pot resultar, per alguns, avorrit però és democràticament molt necessari. .-28

Eleccions Municipals 2007

EL PSC DEFENSA EL NOU MODEL DE CIUTAT DAVANT L’AUGMENT DE POBLACIÓ A CUBELLES

Maria Lluïsa Romero explica el projecte del nou port esportiu als veïnsde la Mota de Sant Pere, el Clot del Bassó i Les Salines

L’Agrupació Local del PSC de Cubelles considera molt important pel futur desenvolupamet econòmic del municipi el projecte de construcció del nou port esportiu a la zona de Les Salines i així ho va explicar Maria Lluïsa Romero en un acte públic celebrat dissabte al passeig de la Marina de Cubelles.

L’acte va reunir veïns de les zones de la Mota de Sant Pere, Clot del Bassó i Les Salines i va servir per exposar el creixement demogràfic de Cubelles i la necessitat de preveure nous serveis d’atenció educativa i sanitària per la nova població alguns dels quals s’estan instal.lant en aquesta zona: Institut de secundària, nova escola, nous equipaments esportius...
La candidata del PSC a l’alcaldia de Cubelles va fer un repàs als grans projectes en infrastructures que han protagonitzat la present legislatura i que reclamaran l’atenció prioritària de l’Ajuntament en els propers quatre anys: la construcció del nou port esportiu, la millora de les comunicacions i el pas sobre el riu Foix entre d’altres.

més informacións a

http://cubelles.socialistes.cat

Eleccions Municipals 2007

EL PSC DE CUBELLES ES COMPROMET A RESOLDRE EL TEMA DE L’AIGUA I LA RECEPCIÓ DE TELEVISIÓ A MAS TRADER
La diputada Isabel López acompanya Maria Lluïsa Romero en la conferència-col.loqui celebrada al local social de l’associació de veïns

L’Agrupació Local del PSC de Cubelles ha assumit la reivindicació dels veïns de la urbanització de Mas Trader d’assegurar el subministrament d’aigua potable i preveure les necessitats dels serveis de gas, aigua electricitat i comunicacions d’autobús tal i com es recull en el Programa Electoral.
En el decurs d’una conferència col.loqui celebrada diumenge al local social de l’associació de veïns, Maria Lluïsa Romero es va comprometre a treballar des de l’Ajuntament per trobar una sol.lució als problemes d’aigua de la zona i també a millorar la recepció del senyal de televisió que ha estat reclamat per nombrosos veïns.
La diputada socialista al Congrés dels Diputats Isabel López va acompanyar Mara Lluïsa Romero durant la trobada veïnal i va exposar la necessitat d’aconseguir el màxim suport de la població al projecte i el programa del PSC per l’Ajuntament de Cubelles. Al mateix temps, Isabel López va explicar les millores que reportarà pel conjunt de la població l’entrada en vigor de la nova Llei de Dependència, de la qual ell ha estat ferma defensora.
A preguntes dels veïns, Maria Lluïsa Romero va exposar la necessitat de comptar amb un govern fort i estable que permeti fer front des de l’Ajuntament a les necessitats del conjunt de la població. Així, la candidata socialista a l’alcaldia de Cubelles va exposar les defierents propostes de treball que el PSC proposa en relació a la Planificació del Territori, les Obres i els Serveis:

-Comunicció entre els diferents territoris municpals
-Assegurar el subministrament d’aigua potable
-Adeqüació del clavegueram
-Previsió dels serveis de gas, aigua, electricitat, comunicacions etc...
-Canalització de rieres i protecció del litoral
-Foment dels espais d’aparcament públic i privat
-La disposició de terrenys per la indústria i els serveis
-La construcció d’un nou Ajuntament que permeti una gestió digna i eficaç pels ciutadans
-Controlar i limitar el trasport de vehicles i camions pesants que deterioren els carrers

MÉS INFORMACIÓ A:
http://cubelles.socialistes.cat
http://www.congreso.es/diputados/wfichadipu.jsp?cod=184&num_leg=8
parcament públic i privat

Articles a la premsa
Eleccions contra la corrupció
CARLOS JIMÉNEZ VILLAREJO
El Periódico, 19/05/2007“(...)

L'Informe de Transparència Internacional sobre la corrupció el 2006 ho confirma: "La qualificació del sòl urbà és l'origen dels casos de corrupció més importants. Espanya és el país de l'OCDE on el preu de la vivenda ha pujat més els últims anys". Aquest diagnòstic ha estat confirmat pel citat informe del Parlament Europeu, en què constata l'"enrajolament del litoral" mediterrani i "el descomunal enriquiment d'una petita minoria a costa de la majoria" (...) L'activitat urbanística, per tant, s'ha revelat com un potencial instrument d'enriquiment dels regidors en la mesura en què estan dotats de capacitat per poder decidir en qüestions d'una gran transcendència econòmica i social, amb un ampli grau de discrecionalitat i escassos controls. N'hi ha prou de considerar el que significa decidir sobre el sòl, la seva qualificació, la seva alienació, a més a més de les llicències urbanístiques; totes aquestes decisions públiques són d'un gran risc pel fet que conflueixen amb interessos particulars (...) Tot aquest procés de corrupció ha estat afavorit per causes estructurals que necessiten una reforma substancial. Per exemple, les incompatibilitats previstes per a alcaldes i regidors han estat sempre manifestament insuficients..” [llegir l'article]

La minoria dintre la minoria
DAVID MIRÓ

El Periódico, 21/05/2007“Si ja és complicat ser una minoria nacional dintre d'un Estat plurinacional que no es reconeix com a tal, que és el cas dels catalans, ara imagineu-vos ser una minoria nacional dintre d'una altra minoria nacional. Doncs aquest és ni més ni menys que el cas de la Vall d'Aran, reconegut a l'Estatut com "una realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles". (...)Els aranesos, doncs, són els únics catalans que històricament no ho són lingüísticament ni culturalment, i a més els únics que ho són per decisió pròpia (ho van decidir durant l'Edat Mitjana, quan van veure què passava amb la resta d'Occitània). Són, en certa mesura, catalans vocacionals”. [llegir l'article]

Tarragona recrea una campanya electoral de l'època romana
FERRAN GERHARD

El Periódico, 21/05/2007“(...) tot i els suborns i la corrupció, "la participació en els comicis era molt alta, fet que indica la seva credibilitat". (...) L'alcalde era elegit per un any, no cobrava, havia d'afrontar una fiança, pagava als funcionaris de la seva butxaca i finançava jocs per al poble. A canvi, controlava l'urbanisme, tenia la potestat de posar multes i intervenia en l'economia local, cosa que li reportava abundants beneficis. En les campanyes actuaven grups de pressió o rogatores i hi havia empreses publicitàries o programata scriptores.” [llegir l'article]

La Generalitat calcula que se'n beneficiaran 30.000 persones
Comença el període per demanar els ajuts de la llei de dependència

laMalla.net (laMalla.net)
Aquest dilluns s'obre el període de presentació de les sol·licituds per tal que els grans dependents rebin els ajuts econòmics previstos a la llei de dependència. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, calcula que més de30.000 persones es beneficiaran de la norma durant la primera fase.
Les sol·licituds es poden presentar als ajuntaments o als serveis territorials del departament d'Acció Social de la Generalitat. A més de l' imprès oficial, cal presentar una fotocòpia del DNI i un document que acrediti el lloc de residència durant els darrers cinc anys.

A partir del juliol la Generalitat valorarà el grau de dependència de cadascun dels sol·licitants. 160 tècnics seran els encarregats d'avaluar les peticions. Acabat aquest procés, els sol·licitants als quals se'ls reconegui l'ajut rebran el suport econòmic o assistencial que preveu la llei, com l'atenció domiciliària o la teleassistència.

En aquest primer any d'aplicació, la llei beneficiarà les persones amb un menor grau d'autonomia.
www.lamalla.net

(fotos arxiu Diari de Cubelles)

Eleccions Municipals 2007

EL PSC REDACTARÀ UN PLA D’EXCEL.ÈNCIA TURÍSTICA
PER FOMENTAR LA MARCA ¨COMERÇ DE CUBELLES¨

Josep Maria Sala, secretari de Formació del PSC, sol.licita el vot per Maria Lluïsa Romero en un dia de campanya al mercat de Cubelles
L’Agrupació Local del PSC de Cubelles recull en el seu programa electoral el compromís de fomentar el comerç cubellenc i el de redactar un Pla d’Excèl.lència Turística per desenvolupar l’economia del municipi.
Aquest va ser l’argument principal de la jornada de campanya de divendres passat al mercat de Cubelles, dia en que la candidata del PSC a l’alcaldia, Maria Lluïsa Romero, va rebre el suport de la presència de Josep Maria Sala, secretari de Formació del PSC.

L’Agrupació Local del PSC considera que cal apostar decididament pel comerç cubellenc i les seves empreses i per això es compormet a redactar un Pla Estratègic que ajudi a determinar els principals reptes de futur per la ciutat.

Entre les propostes del PSC per al futur de Cubelles en les àrees de DINAMITZACIÓ ECONÒMICA destaquen:

·Fomentar la marca "Comerç de Cubelles"
·Fomentar el comerç de proximitat
Fomentar la construcció de locals comercials en noves edificacions
·Redactar un Pla d’Excel.lència Turística com a motor comercial de Cubelles
Crear un viver d’empreses per la posada en marxa de noves activitats i millorar l’ocupació local
·Acordar l’eliminació i/o la reducció de peatges

més informació a http://cubelles.socialistes.cat