Els Rolling Stones no deceben els 42.000 fans que es van congregar aquest dijous a l’Estadi Lluís Companys

Deute saldat!

Jose Soler (laMalla.net)

Dominen el tempo dels concerts com ningú i ofereixen el que avui en dia segurament sigui el millor espectacle que es pot veure en el circ del rock and roll. Els Rolling Stones no van decebre en la seva tornada a Barcelona després de l'ajornament de la gira de l'any passat. Molt motivats i en plena efervescència energètica, aquests vells diables del rock van fer un acurat repàs del seu millor currículum musical al que van acompanyar dos temes del seu darrer àlbum, A bigger bang. Es van disculpar per la suspensió de la gira, van saludar en català, no es van parar de moure en tot moment, es van endinsar amb una llarguíssima passarel·la entre el públic, van estar a prop i van encendre el personal. Tenien ganes d'agradar i donem fe que ho van fer. LaMalla.net va estar entre el públic, copsant l'ambient i gaudint d'un dels millors recitals que ha passat per Barcelona en els darrers anys.

Sap més el diable per vell que per diable. I els Rolling Stones són gats vells en això d'oferir concerts i ja no són tan diables com fa uns anys. Mick Jagger i companyia van saldar el deute pendent amb els fans catalans de la millor manera possible: amb un gran i més que solvent concert que fins i tot es va fer curt per molts dels assistents. Un aclaparador espectacle al que no van faltar els seus clàssics ni la seva contundència i espectacularitat escènica. Dues hores de música en estat pur de la mà d'aquests sexagenaris capaços de fer embogir 42.000 persones. No es va omplir l'Estadi Lluís Companys però els que hi van ser van gaudir d'un gran espectacle.

Seguir llegint més informació a

www.lamalla.net

Editorial/Energies renovables, la gran aposta

Des que la primera gran crisi del petroli, ocorreguda a mitjans dels anys 70, va castigar les economies occidentals, s'ha convertit en un tòpic la referència al des- envolupament de les energies eòlica i solar per suplir en part les importacions de cru. Es tracta d'una política altament recomanable per a països que, com Espanya, tenen una enorme dependència del petroli, fins al punt que les fluctuacions dels preus del barril tenen una forta incidència en la marxa de la inflació. No obstant, han passat molts anys des de l'esclat d'aquella crisi fins que els molins de vent i les plaques solars han passat de les reivindicacions ecologistes i d'iniciatives minoritàries a convertir-se en un poderós sector econòmic que està creixent a un fort ritme i que comença a aportar un percentatge força significatiu de la potència instal.lada al país.
Grans empreses com Iberdrola i Acciona estan realitzant importants inversions en un sector d'indubtable futur. Espanya té el clima i la geografia apropiats perquè aquestes produccions d'energies netes siguin prou elevades per fer rendibles les grans inversions necessàries. L'any passat es van invertir en el sector de les energies renovables 2.300 milions d'euros, el doble que el 2005, i es van instal.lar 1.587 megawatts d'energia procedent de parcs eòlics (un 15,8% més que l'any anterior). Aquest ritme, tot i ser alt, encara és insuficient per aconseguir els objectius aprovats pel Govern en el Pla d'Energies Renovables, que preveu tenir 20.155 megawatts instal.lats el 2010, quan a finals del 2006 n'hi havia 11.615, és a dir, poc més de la meitat. I el mateix passa en el capítol de les plaques solars.
Per poder assolir l'objectiu és necessari que des de l'Administració es gestionin amb diligència aspectes com la connexió de les plantes d'energies renovables amb la xarxa energètica global i que s'eliminin les traves burocràtiques que estrangulen el sector. Aquesta reflexió val també per a ajuntaments i comunitats autònomes, que tenen moltes competències en la concessió de permisos i en la regulació d'instal.lacions.
La creixent pressió a l'alça dels preus del petroli i la necessitat de controlar les emissions de gasos contaminants a l'atmosfera per alentir el canvi climàtic fan que la mirada esperançada es torni a dirigir, aquesta vegada amb bases més sòlides, a les energies renovables.

http://www.elperiodico.es/

(Foto arxiu Diari de Cubelles)

Alcaldia

El nou equip de govern municipal ha convocat per dimarts una roda de premsa per presentar l’acord de govern de la legislatura (2007-2011)

Els tres socis de govern que formen el tripartit PSC, CiU i ERC donaran a conèixer els detalls d’aquest acord.

El nou equip de govern municipal ha convocat per dimarts una roda de premsa per presentar l’acord de govern de la legislatura (2007-2011). Els tres socis de govern que formen el tripartit PSC, CiU i ERC donaran a conèixer els detalls d’aquest acord.

L’alcaldessa, Maria Lluïsa Romero ha explicat que “el tripartit manté reunions constants per deixar tancat el cartipàs municipal per a la seva aprovació en sessió plenària”.

També ha assenyalat que "una de les característiques d'aquest nou cartipàs és la divisió d'àrees amb una intercalació de més d'un regidor en determinades regidories per aconseguir una participació directe en cadascuna d'elles"

Joan Albet de CiU, que es farà càrrec de la primera tinença d’alcaldia ha explicat que “s’ha fet un pla de mandat inicial que ens permetrà començar a treballar en les mancances de curt termini”. I ha dit que “paral•lelament el tripartit es troba confeccionant un pla de mandat quadriennal que recollirà els compromisos de pacte per aquests quatre anys de govern” D’altra banda, Joan Albet ha explicat que “els diferents regidors ja han començat a prendre possessió de les seves carteres per conèixer quin és el seu funcionament i gestió”.

Joan Rodríguez Serra d’ERC, que serà el segon tinent d’alcalde, ha explicat que “està acabant de definir diversos aspectes del cartipàs, així com de la distribució de competències que donarem a conèixer en roda de premsa. Pel que fa al Pla de Mandat, destaca que “el compromís és de treballar, temporitzar i aplicar aquest pla amb rigorositat, i sempre seguint una planificació”.

Ràdio Cubelles

http://www.cubelles.com/

El Circ Raluy s'instal•larà a Cubelles els dies 29, 30 de juny i 1 de juliol

Novament el circ visita la nostra població després de l'èxit de públic durant la seva estada l'any passat

Després de la bona acceptació que va tenir el Circ Raluy l'any passat durant la seva primera estada a Cubelles, l'espectacle torna els dies 29, 30 de juny i l'1 de juliol. El Raluy és un circ per sentir, amb equilibristes, trapezistes volants com a número estrella juntament amb els pallassos, monociclistes, salts mortals, etcètera. Tots ells creen un ambient d’il•lusió, sorpresa, bellesa i fantasia dins d'una carpa, que aplega al seu entorn un museu de caravanes que daten del segle XIX. La cafeteria és una ‘roulotte’ del 1927 i hi ha exposades fotografies del circ.
El circ Raluy és un museu ambulant que viatja amb la història del circ a les espatlles. Actualment, més de setanta-cinc persones de diverses nacionalitats hi viatgen i hi viuen, convertint-lo d’aquesta manera en una autèntica torre de Babel. És un circ familiar amb quatre generacions d’història.

Per a més informació cal trucar a l’Oficina de Turisme de Cubelles, situada a la Plaça del Castell, 1 (Tel. 93 895 25 00).

Ràdio Cubelles. Dimecres, 20-06-2007

22/6/2007 18:20 h
EL TREN SINISTRAT ANAVA BUIT

Les línies C-2 i C-10 de Rodalies, tallades fins dilluns al descarrilar un comboi d'Euromed
• Les primeres hipòtesis apunten a l'excés de velocitat en un tram de 30 km/hora

EFE

BARCELONA
Les línies C-2 i C-10 de Rodalies quedaran tallades al trànsit ferroviari durant tot el cap de setmana i fins dilluns al matí, a causa del descarrilament aquest matí d'un comboi d'Euromed sense passatge a l'estació del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Així ho ha confirmat a Barcelona el president de Renfe, José Salgueiro, que ha expressat que el servei està garantit.
En una roda de premsa convocada d'urgència a Barcelona, Salgueiro ha avançat que, a falta de la confirmació definitiva, les primeres investigacions apunten que el descarrilament del tren s'ha produït per un excés de velocitat, ja que el maquinista superava els 30 quilòmetres per hora permesos a la zona, a pocs metres de l'estació del Prat de Llobregat.

Salgueiro, que ha demanat "disculpes" als usuaris de Renfe a Catalunya, ha afirmat que el "fet accidental" ocorregut aquest matí afectarà durant tot el dia d'avui 80.000 usuaris, ja que un total de 250 trens patiran endarreriments i canvis de recorregut, en un cap de setmana especialment complicat al coincidir la primera operació sortida d'estiu i la revetlla de Sant Joan.

mes informació a http://www.elperiodico.cat/

Dia Internacional de la Música

Maria Trives

Se celebren diferents concerts i recitals a tot arreu

La festa de la música es va crear a França a 1982 en el moment en que que Jack Lang ocupaba el carrec de ministe al Govern.Com sempre França capdeventera !Desde llavors es celebra a tot arreu .

Coincideix amb l´arribada del estiu i a molts països en altres époques de la Historia, les tradicions giraben en torn a rituals acompanyats de música i pregs per aconseguir desitjos amb l´arribada del canvi de solstici.

Avui 21 de juny podeu trobar a carrers i plaças música en viu ,grups músicals combos i música de cambra a poblacions i a ciutats properes .

Al Garraf i concretament a Vilanova tenim un ampli ventall de posibilitats per escoltar música al carrer i a diferents espais concrets, com a la plaça de les Cols,Lladoners,Rambla ,Castell de la Geltrú i més ...

ROSA MONTERO

Mujeres

ROSA MONTERO 12/06/2007

El mundo occidental está preocupadísimo, y con razón, con el programa nuclear de los iraníes. Pero en ese país está sucediendo también otra cosa de la que se habla mucho menos, aunque sea tan peligrosa como una bomba de neutrones. Verán, desde la revolución de Jomeini las mujeres iraníes tienen que taparse el cabello con un pañuelo y vestir ropas amplias y largas que oculten completamente el cuerpo. Aun así, cada primavera se lanza una campaña contra la vestimenta indecorosa, y la de este año, con el impresentable Ahmadineyad al frente del Gobierno, ha sido feroz. Desde el 21 de abril, cuando comenzó, han detenido una media de 150 mujeres al día por enseñar un mechón de pelo o llevar un poco de maquillaje. Caramba, como decía mi abuela, es que a todos los tontos les da por lo mismo. O sea: a todos los fanáticos, los tiranos y los retrógrados impotentes (perdón, quise decir imponentes) les da por machacar a las mujeres como primera medida.
·
Como es obvio, no se trata tan sólo de Irán. La semana pasada asesinaron a tiros a Zakia Zaki, de 35 años, directora de una radio de Afganistán. Una verdadera heroína civil que luchaba por los derechos humanos (que casualmente incluyen también los de las mujeres). Y los fundamentalistas palestinos han amenazado con decapitar a las periodistas de la televisión pública de Gaza por maquillarse, vestir al estilo occidental y no llevar velo. En fin, para qué seguir: en todo el mundo islámico las mujeres están en la primera línea de la regresión y la represión. Son las primeras víctimas.

No es un tema baladí, y, sobre todo, no es un asunto sólo de chicas. Como bien dice la escritora marroquí Fátima Mernissi y muchas otras espléndidas intelectuales musulmanas, la situación de la mujer es el termómetro más fiable para pulsar la temperatura democrática de un pueblo y su grado de libertad real. Para tiranizar una sociedad y quebrar su sistema de derechos, se empieza tiranizando a las mujeres. Que lo tengan muy claro los varones: no se puede dar ni un paso atrás en la defensa de la igualdad sexual o, como dicen los célebres versos de Niemöller, cuando vengan a buscarles a ellos una noche ya no quedará nadie para protestar.
http://www.elpais.com/

L'alcaldessa es reuneix amb els treballadors i treballadores de l’Ajuntament

La reunió va servir per presentar els integrants de l’equip de govern així com quines regidories encapçalaran

La nova alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, acompanyada dels seus socis de govern, va reunir-se ahir al migdia amb els treballadors i treballadores de l'Ajuntament per presentar els regidors i regidores que integren el nou equip de govern.
Romero va explicar quines són les línies que seguirà el nou Ajuntament, els arguments que han portat al Partit Socialista per Catalunya(PSC)a pactar amb Convergència i Unió(CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), així com quins són els objectius que s'ha marcat el nou equip de govern.

L’alcaldessa va demanar als treballadors i treballadores el seu esforç i compromís per tirar endavant el municipi donat que són el motor de Cubelles.

Pel que fa a les tasques dels regidors i regidores que integren el nou equip de govern, l'alcaldessa va anar presentant un per un els seus companys i va anar explicant els càrrecs que portarien cadascun d'ells durant aquests quatre anys de mandat, quedant el repartiment de la següent manera:

El Partit Socialista per Catalunya (PSC)

La número 4 del partit, Prudència Carrasco, una de les noves cares d’aquesta legislatura, s’encarregarà de Serveis Socials i de Cultura aprofitant la seva experiència durant la seva estada com a regidora a l’Ajuntament de Castelldefels.

Miguel Angel López, el número 3 del PSC, estarà al capdavant d'Urbanisme després que s'hagin valorat els seus coneixements i experiència laboral en la matèria.

Xavier Grau, el número 2 del partit, s’encarregarà de dues de les regidories que ha dirigit en l’última legislatura. És el cas de Comunicació introduïnt l'àrea de Noves Tecnologies, i repetirà com a regidor de Participació Ciutadana. També s'encarregarà de fer el seguiment de les contractacions que faci l’Ajuntament.

Maria Lluïsa Romero, a banda de l’alcaldia, també s’encarregarà de les carteres d'Hisenda i Recursos Humans, i tindrà dedicació exclusiva a l’Ajuntament.

Convergència i Unió (CiU)

Joan Besós, el númeron 4, és també una de les cares noves d'aquest nou Ajuntament, i s'encarregarà de la regidoria de Dinamització Econòmica, Comerç i Turisme.

Lluís Pineda, el número 3 de CiU, retorna al consistori després d'haver estat el primer alcalde de la democràcia i d'haver portat la regidoria d'Esport en una legislatura anterior, es farà càrrec durant aquests pròxims quatre anys de la regidoria d’Esports, valorant la seu coneixement i experiència en l'àmbit sense deixar d'estar vinculat en l’esport local.

Noemí Cuadra, la número 2 de CiU, dirigirà les regidories d'Infància i Joventut, aprofitant que es tracta de la regidora més jove del consistori; i també s`encarregarà de la Regidoria de Festes i Tradicions, una regidoria de nova creació i que forma part de la divisió de l’antiga regidoria de Cultura.

Joan Albet, a banda de ser el 1er Tinent d'Alcalde, portarà les regidories de Medi Ambient, i Obres i Serveis, tenint en compte la seva formació i experiència. A més, estarà al capdanat d'una regidoria de nova creació, la de Barris que tractarà de donar la màxima assistència als barris del municipi. A banda d’aquestes carteres, Joan Albet compartirà també la regidoria d’Ensenyament amb la seva companya de llista Noemí Cuadra. Albet també tindrà dedicació exclusiva a partir del mes de setembre.

Esquerra Republicana (ERC)
El tercer soci de govern, Joan Rodríguez i Serra d’ERC s’encarregarà de Sanitat, cartera que ja va dirigir en l’anterior legislatura,i també es farà càrrec de Cooperació, i de Seguretat Ciutadana que substitueix l’anterior regidoria de Governació.

Després de la presentació del nou cartipàs, Romero tancava la reunió amb els balladors i treballadores municipals, encoratjant-los a seguir treballant en les seves tasques, i es posava a disposició dels treballadors i treballadores.

Està previst que el nou govern municipal convoqui un roda de prensa en els propers dies per portar a terme la presentació oficial del nou cartipàs municipal.

Ràdio Cubelles Dimarts, 19-06-2007
http://www.cubelles.net/

Las emisiones de gases contaminantes crecen un 47% en Catalunya en los últimos 15 años
18/06/2007
Barcelona. (EUROPA PRESS).- Las emisiones de gases contaminantes de efecto invernadero han crecido un 47% en Catalunya en los últimos 15 años, lo que significa un 10% por encima del incremento establecido en el Protocolo de Kyoto, que insta a reducir el crecimiento de las emisiones un 37% respecto al año base, en 1990.Seguir leyendo noticia

A FONDO

El clima

Así lo constata un estudio sobre datos de 2005 que por primera vez analiza el crecimiento de emisiones de gases contaminantes, con índices de dióxido de carbono equivalentes, y los compara con el año base de los compromisos del Protocolo de Kyoto.

El conseller de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat, Francesc Baltasar, presentó el informe en la primera reunión de la Comisión Interdepartamental del Cambio Climático, que analizó por sectores la situación de Catalunya.Según recalcó Baltasar, el informe demuestra que "no vamos bien" y "nos queda mucho para cumplir los objetivos de Kyoto en 2012". En este sentido, "estamos preocupados", añadió.

El estudio revela que la combustión en la producción y transformación de energía ha crecido un 135% desde 1990 y hasta 2005, y las plantas de combustión industrial y no industrial lo han hecho un 68% y un 75%, respectivamente.

Por su parte, el uso de disolventes y otros productos ha aumentado un 441%, en el mismo periodo, si bien es cierto que "se ha modificado la composición" de los mismos para que al menos "no lesionen" la capa de ozono, explicó el titular de Medio Ambiente.

Asimismo, indicó que el incremento de residuos por agricultura ha aumentado un 13% en estos años, la extracción y distribución de combustibles fósiles de energía geotérmica un 57% y el transporte por carretera un 44%.

En este sentido, el conseller indicó que pese a que el incremento de emisiones por transporte "no es muy elevado", es preocupante porque supone el 22,93% del conjunto y se encuentra en el primer lugar del ranking de fuente de emisiones contaminantes, seguido de las plantas de combustión industrial y la combustión en la producción y transformación de energía.

En total, las emisiones contaminantes han crecido un 47% en Catalunya y en el conjunto de España lo han hecho en un 52%, expuso Baltasar, quien señaló que Catalunya ha rebasado los límites del compromiso de Kyoto con la emisión de dos toneladas de dióxido de carbono equivalente en este periodo.

Según los últimos datos de 2005, las emisiones de los sectores industriales, que están obligados a declarar sus emisiones y verificarlas anualmente, significan el 34% del conjunto de emisiones y han sido de 20,06 toneladas de dióxido de carbono (CO2) equivalentes.

Por su parte, las emisiones conocidas como difusas, que son las que generan el resto de fuentes como la agricultura, el transporte, la distribución de combustibles y los residuos, entre otros, suponen el 66% de las emisiones y han sido de 39,58 toneladas de CO2 equivalente.

Por tanto, en 2005 la estimación de las emisiones totales realizadas en Catalunya, desde el año base, es de 59.645.237 toneladas de dióxido de carbono equivalente.Para adecuar al máximo las emisiones en Catalunya con el Protocolo de Kyoto, la Conselleria de Medio Ambiente, a través de la Oficina Catalana del Cambio Climático, elaborará un Plan de Acción para la adaptación y mitigación del cambio climático en Catalunya 2008-2012.

Este documento, herramienta clave para la redacción de la Estrategia catalana de lucha contra el cambio climático, nacerá de la I Convención Catalana del Cambio Climático, que tendrá lugar en otoño en Barcelona.

Reducir un 5,33% las toneladas anuales de CO2

En adelante, el objetivo es reducir la emisión de gases difusos en 5,33 toneladas anuales de dióxido de carbono equivalente, que es la medida utilizada para unificar criterios. El aumento de las emisiones de sectores difusos es muy difícil de controlar, pero para ello el Govern intervendrá en sectores como el de la movilidad, los residuos, la agricultura, el sector residencial y el comercial.

El Plan de Acción para la adaptación y mitigación del cambio climático en Catalunya 2008-2012 deberá centrarse en los sectores difusos, así como también deberá incluir acciones destinadas de mejorar el mix energético para reducir la dependencia de combustibles fósiles.

http://www.lavanguardia.es/

ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

Aplaudiments i xiulets

JOAN BARRIL
Pel que sembla, ahir va ser un dia important per als toros. Només a Barcelona se'n van matar sis. I va haver-hi 19.000 persones que van pagar fortunes per veure aquelles morts. Els meus amics que diuen dedicar-se a aquesta suposada festa m'asseguren que la mort del toro és el menys important i que, en qualsevol cas, s'ha de tenir en compte que l'animal ha viscut com un rei abans d'arribar a la plaça, cosa que portada a l'extrem humà faria tremolar de terror Bill Gates, la reina d'Anglaterra, l'artista porno Rocco Sifredi i tants personatges que pel seu esforç o el seu destí estan per sobre de les necessitats de la majoria.

Els toros són una barbaritat que m'avergonyeix. Anar pel món portant l'estigma nacional d'aquesta gresca litúrgica em suposa un esforç del qual m'agradaria prescindir. Potser es pensaran ara que el que m'entristeix és la sort del toro. I no és així, perquè estic escrivint aquestes línies amb el record recent d'un bistec magnífic. Hi ha conciutadans que estan contra la festa dels toros per uns suposats drets dels animals. Jo no crec que els animals tinguin drets. Sí que crec, en canvi, en els drets humans, entre ells el dret d'homes i dones a no formar part d'una espècie que converteix la mort en un espectacle de pagament. El que em fa pena de debò és, en definitiva, aquesta degradació de la mort com a acte públic. Una degradació que intenta enaltir-se amb paraules molt més serioses tals com cultura. La imatge romàntica del jove que, a la llum de la lluna, entra a la devesa amb el seu estoc i la seva muleta per temptar l'animal i ser mereixedor de l'admiració de la seva estimada o dels versos d'un poeta no té res a veure amb els caríssims aplaudiments amb què s'acomiada l'arrossegament de l'animal torturat i els trofeus del torero supervivent. La suposada festa dels toros no em fa millor, més aviat m'envileix. I em produeix la perplexitat de coincidir amb alguns dels meus amics en tot menys en aquest enfrontament sagnant.

Ahir vaig sentir per la ràdio persones que pensaven més o menys el mateix que jo. Deien que no els agradaven els toros, que a Catalunya no hi ha afició, que de toros ni els d'Osborne. I acabaven demanant que es prohibissin els toros.

I això sí que no. Les coses no són tan simples. Si es vol combatre els toros s'ha de recórrer a arguments i a raons. Però estem enfangats en el temps de les prohibicions fàcils. El que no ens agrada, que vingui l'Administració i que ho prohibeixi. No és aquesta la millor manera d'anar avançant cap a una societat tranquil.la. La prohibició tampoc ens ennobleix. Hi ha alguna cosa més lenta i més profunda que va canviant els rituals socials. Fa menys de 100 anys, Barcelona comptava amb tres places de toros en funcionament. Avui en queda únicament una que ahir va omplir unes grades que no s'havien omplert des de fa 22 anys. Algun retrocés afecta el món del toro. I sense necessitat de prohibicions i de, mai millor dit, brindis al sol com el de considerar Barcelona una ciutat antitaurina. A mi no m'agrada que la meva ciutat sigui antirès. Ni que s'intenti arribar amb la llei allà on no s'ha arribat amb l'educació i la persuasió.
www.elperiodico.cat

CONTRA ELS TRANSGÈNICS
Són el que sembren

Teresa Pàmies / Escriptora

La concentració davant dels jutjats de Lleida l'11 de juny, i la del dia abans, davant del rectorat de la universitat lleidatana, culminà en una sèrie d'accions solidàries amb la consigna escrita a la pancarta: "Som lo que sembrem. Absolució Pàmies". Així es resumien els motius d'una revolta que començà fa quatre anys amb la denúncia de la introducció tolerada de llavors i procediments transgènics d'efectes contaminants constatats en el panís de queixal i el pinso ecològic català. La denúncia d'aital "descontrol transgènic" ha estat i és impulsada per militants de l'Assemblea Pagesa de Catalunya, entre els quals l'horticultor balaguerí Josep Pàmies, acusat de lesionar un guàrdia civil l'any 2003, quan una comissió de pagesos intentà lliurar un manifest al subdelegat del govern de Lleida, personatge absent aquell dia, per la qual cosa la policia no deixà passar els emissaris, que no s'hi resignaren i entraren sense violència. La presumpta agressió atribuïda a Pàmies, per la qual li demanarien 4 anys de presó i 50.000 euros d'indemnització, no ha estat demostrada ni en les diligències de la fiscalia ni amb els testimonis convocats al judici. I, malgrat tot, Pàmies no ha estat absolt. 2.500 signatures d'organitzacions com Greenpeace i de ciutadans d'arreu d'Espanya -emocionant el missatge que Josep Pàmies va rebre del País Basc el dia del judici- no s'han tingut en compte. El cas ha quedat vist per a sentència. El seu padrí Mariano, que també era el meu -primer hortolà de la nissaga-, estaria orgullós del seu nét plantant cara als poderosos, tot treballant la terra i protegint-la de tota contaminació i depredació imposades per la globalització, no sols a l'agricultura.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dilluns, 18 de juny

Els vots del PSC, CiU i ERC van donar el suport a la cap de llista dels socialistes.

Nou Govern de Cubelles a la porta del Ajuntament

La nova Alcaldessa de Cubelles i els seus companys del PSC

( Fotos arxiu Diari de Cubelles)

PSC/comunicació

Discurs de pressa de possessió de Mª Lluïsa Romero Tomás

Senyors regidors i regidores, senyora Secretaria, Cubellencs i cubellencas, Bon dia a tothom.

Vull agrair a tots els electors de Cubelles la participació a les eleccions, ja que amb el seu vot, contribueixen avui, mitjansans els seus representats, a la constitució d´aquet Consistori.

Tot i recordant la recent commemoració dels trenta anys de consecució de la nostra jove democràcia, que tants esforços i sacrificis van requerir.

El meu agraïment als grups politics que m´han donat la seva confiança per accedir a aquet càrrec d´enorme responsabilitat i tanmateix motivador com es l´alcaldia de Cubelles. A ells em dirigeixo per dir-les que sens dubte, aportaré la dedicació i l´esforç, per fer-me mereixedora d´aquet suport, que amb el seu vot em manifesten.

Des de la legitimitat que dona, haver pogut configurar al voltant del programa, una majoria que suposa més del cinquanta per cent dels votants, vull manifestar, la meva disposició i compromís per iniciar una legislatura col•laboradora i dialogant amb tots els Grups representats avui a aquet Consistori.

A partir d´aquet moment, declaro ser l´alcaldessa de tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, no tan sols dels que m´han donat suport.

Podeu tenir la seguretat que en las meves decisions, primarán els interessos generals del municipi, per damunt de les actituds sectàries i partidistes. Aquells que es decantin per aquesta última opció, no em trobaran com alcaldessa.

Adquireixo el compromís, per als propers quatre anys, de dotar a Cubelles d´una nova forma de govern, de la que tots puguem sentir-nos orgullosos. En aquet objectiu, espero poder contar amb tots aquells que vulguin participar, amb la seguretat que trobaran amb la meva persona, una actitud dialogant, i tanmateix ferma, en la consecució dels objectius que representa la acció i el programa de govern, que els grups que li donant suport, s´han compromès a dur-ho a terme.

Un programa de govern que crec ambiciós i pragmàtic. En aquesta línea, en comprometo a elaborar un Pla de Mandat i donar-lo a conèixer a tot el municipi, abans de final d´any.

Vull fer constar la meva voluntat de fer de l´ajuntament, una institució àgil, moderna i eficaç, del que espero que els nostres ciutadans i ciutadanes, es mostrin en breu orgullosos i satisfets, i en aquet sentit, no dubtaré en demanar la col•laboració del personal que integra la plantilla municipal.

Durant anys em escoltat la frase “Cubelles tot un mom”, crec arribat el moment que canviem el concepte exclusivista i d´aïllament que comporta. Una de les prioritats com alcaldessa, serà obrir Cubelles al seu entorn, perquè passi a ocupar el pes específic que li correspon a la Comarca i Catalunya.

Finalmente, quiero manifestar mi cariño por nuestra ciudad, una ciudad en la que me siento querida, y que precisamente por ser el lugar donde escogí, libremente, vivir i trabajar, la he hecho mía. Espero agradecerle con mí esfuerzo y dedicación, todo el cariño que de ella he recibido.

Gracias a todos por vuestro apoyo y participación.

Mª Lluïsa Romero Tomás

Alcaldia

Maria Lluïsa Romero, nova Alcaldessa de Cubelles

Els vots del PSC, CiU i ERC van donar el suport a la cap de llista dels socialistes

Maria Lluïsa Romero, cap de llista del PSC, ha estat investida alcaldessa de Cubelles en la sessió constitutiva celebrada aquest migdia. Els vots dels seus companys del grup socialista, els de CiU i el d’ERC han sumat els nou vots necessaris per proclamar a Romero alcaldessa de la vila per als propers quatre anys. Mònica Miquel (ICV) ha rebut els quatre vots dels seus companys; Joana Navarrete (PPC) el d’ella i el també regidor popular Lluís Alamán; i ICb i EC-FIC es van abstenir.

Tot i alguns xiulets i aplaudiments als líders d’ICV i PSC, la sessió ha estat molt tranquil·la. La major part del públic assistent va haver de seguir l’acte a través de la megafonia instal·lada a la plaça de la Vila, degut a les reduïdes dimensions de la sala de plens.

Maria Lluïsa Romero, en el seu discurs d’investidura, va agrair el suport rebut en la votació i va assegurar que "aportaré dedicació i esforç per fer-me mereixedora d’aquesta confiança". A la vegada la nova Alcaldessa es mostrava orgullosa d'haver aconseguit "tancar un pacte amb les forces que representen un 50% dels vots". La líder socialista va adquirir el compromís de dotar a Cubelles d’una nova forma de govern en aquests proper 4 anys, a la vegada que va anunciar sentir-se "Alcaldessa de tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, no tan sols dels que ens han donat el seu suport".

Pel que fa el programa de govern, Romero va explicar que es tracta d’un programa ambiciós i pragmàtic i va anunciar que elaborarà i presentarà a tota la ciutadania un pla de govern abans d’acabar l’any.

Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dissabte, 16-06-2007

Tripartits, però menys

SOCIALISTES El PSC encapçalarà els deu municipis més poblats de Catalunya tot i quedar-se en minoria a Barcelona i a Sabadell LLIBERTAT DE PACTE S'afermen al territori combinacions CiU-ERC, PSC-CiU i PSC-CiU-ERC

Albert Balanzà

Les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 passaran a la història per l'extensió de la taca de governs del PSC a Catalunya, sobretot amb la incorporació de Tarragona als ajuntaments de poblacions de més de cent mil habitants que ja governaven els socialistes. Les quatre capitals catalanes i els sis municipis més poblats (Reus, Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet) estan en mans del PSC.

El tripartit d'esquerres, en aquesta divisió de consistoris i també a la resta de Catalunya, continua sent la fórmula més repetida, però en la sucosa negociació dels pactes de govern s'han afermat al territori -amb més força que l'anècdota- tota mena d'altres combinacions (PSC-CiU, CiU-ERC, PSC-CiU-ERC, PSC-PP, CiU-PP...). Per una vegada, les agrupacions locals han gaudit de l'alt grau de llibertat que reivindiquen per acabar tancant acords al marge dels interessos nacionals de les cúpules i s'ha imposat la sociovergència CiU-PSC a Banyoles o Falset, el pacte nacional CiU-ERC a la Bisbal d'Empordà o la Seu d'Urgell i el pacte de concentració PSC-CiU-ERC a Badalona o Santa Coloma de Farners.

Majoria absoluta, encara

En l'era política dels pactes, els grans triomfadors són els alcaldes que aconsegueixen o encara aguanten la seva majoria absoluta, com el socialista Àngel Ros a Lleida, el convergent Lluís Recoder a Sant Cugat del Vallès o el republicà Joan Planella. Els grans perdedors, o almenys els que previsiblement poden tenir més problemes al llarg d'aquests quatre anys, són els alcaldes que s'han arriscat a governar en minoria, començant per Jordi Hereu a Barcelona i Manuel Bustos a Sabadell. També caldrà veure si, durant els quatre anys de mandat, aquests alcaldes no aconseguiran sumar cap dels partits que ara li fan oposició.

Però en les eleccions municipals de l'abstenció, més enllà del protagonisme de les candidatures independents, també ha arribat l'hora dels altres, aquelles formacions que no formen part de l'habitual pentapartit català i que també han entrat en el ball de pactes. O bé perquè tots els partits han establert un cordó sanitari contra ells, com en el cas de la racista Plataforma per Catalunya a Vic i a Cervera. O bé perquè s'han mullat per primer cop en el nomenament d'alcaldes com a resultat del seu paper clau, com en el cas de la CUP a Sant Celoni.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Diumenge, 17 de juny del 2007
www.avui.cat

Se signa un pacte de govern entre PSC, CiU i ERC

L'alcaldia de Cubelles per als propers quatre anys serà per a la cap de llista socialista, Maria Lluïsa Romero

Maria Lluïsa Romero, cap de llista del PSC, ha confirmat als micròfons de Ràdio Cubelles que el seu grup ha arribat a un acord amb les formacions locals de CiU i ERC per signar un pacte de govern per als propers quatre anys. La mateixa Romero es convertiria amb aquest acord en l'alcaldessa de Cubelles durant els propers quatre anys. Si res no canvia, demà dissabte a partir de les 12 del migdia, durant el ple de constitució del nou Ajuntament, serà investida amb aquest nou càrrec.

La cap de llista socialista ha anunciat aquest tripartit a l'emissora municipal Ràdio Cubelles, pocs minuts abans de dos quarts de dues del migdia. Romero ha apuntat que “les prioritats han marcat la pauta d’aquest acord” i s'ha mostrat “convençuda de la solidesa d’aquest acord”, assenyalant que “es tracta d’un pacte fort i estable”.

Romero reconeix “haver rebut una contraproposta d’ICV per arribar a un pacte de govern”, però diu que “per arribar a aquest acord havíem de trencar el pacte amb CiU”; i diu que “no estàvem disposats a fer-ho" donat que la seva paraula estava "per davant de tot”. Pel que fa a la possibilitat que l’Entesa entrés a formar govern amb CiU i PSC, la regidora socialista ha explicat que “l’Entesa ens ha dit que es mantindrà a l’espera fent una oposició constructiva”. A tot això, Romero diu “deixar obert el pacte”.

D'altra banda, Maria Lluïsa Romero ha explicat que la primera acció que farà com a nova alcaldessa de Cubelles serà la de reunir-se amb "els treballadors/es de l’Ajuntament per demarnar-los la seva col·laboració en la meva tasca".

Ràdio Cubelles Divendres, 15-06-2007

http://www.cubelles.com/







Penedès. PSC i CiU de Cubelles signen el nou pacte de govern municipal amb ERC

Els tres grups deixen fora de l'acord l'Entesa, però no descarten futures incorporacions

MÍRIAM DE LAMO.

Cubelles
.

PSC, CiU i ERC formaran, finalment, el tripartit que governarà Cubelles els propers quatre anys. Segons la cap de llista del PSC i futura alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, l'acord, però, «està obert que s'hi pugui afegir» algun altre grup en un futur.

Els socialistes gestionaran les regidories d'Urbanisme, Projectes i Habitatge, Serveis Socials, Promoció Cultural, Polítiques d'Igualtat, Comunicació i Noves Tecnologies; CiU es farà càrrec de Dinamització Econòmica, Consum i Comerç, Turisme, Educació, Joventut, Obres i Platges i Festes i Tradicions; finalment, ERC s'encarregarà de Seguretat Ciutadana, Salut i Cooperació.

mes informació a http://www.vilaweb.cat/

Penedès. Olivella celebrarà el ple de la constitució de l'Ajuntament el 6 de juliol>

Penedès. Elena serà investit alcalde de Vilanova amb el suport d'Iniciativa i Esquerra>

Penedès. ICV formarà finalment un tripartit a Canyelles amb els grups del PSC i CiU

COOPERACIÓ INTERNACIONAL
20 junio - Dia Mundial del Refugiado
El tema para el Día Mundial de los Refugiados de este año es "Un nuevo hogar, una nueva vida". En el sexto aniversario de esta celebración, miles de organizaciones en cientos de países se reúnen para centrar la atención del mundo no sólo en la situación apremiante de los refugiados y las causas de su exilio, sino también en su determinación y voluntad de sobrevivir y en la manera como aportan a las comunidades que los albergan.

http://www.acnur.org/index.php?id_pag=6348

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Participació Ciutadana i Comunicació e.f

COALICIÓ: GOVERN i OPOSICIÓ

La formació d'un govern municipal de coalició entre diferents partits obliga tothom a negociar, a dialogar, a parlar, a entendre les raons de l'altre i a reflexionar sobre les prioritats de cada programa de govern. La poca tradició dels governs de coalició al nostre pais, contràriament al que succeeix a Europa, provoca que entre l'electorat mantinguin una certa imatge de mercadeig amb el vot del ciutadà, perversió de la voluntat popular o poc respecte cap a les preferències indicades a les urnes. De fet, però, les fòrmules de coalició respecten escrupulosament les diferents sensibilitats polítiques d'una societat concreta en tant que obliguen a equilibrar propostes i programes diferents, fan necessari el respecte pel pluralisme i eviten rutines perverses que poden nèixer a l'aixopluc d'una majoria absoluta.

La imatge distorsionada dels processos per aconseguir governs de coalició que garanteixen la majoria necessària per tirar endavant un projecte de govern radica potser en la poca habilitat de les formacions a l'hora de redactar i explicar a la població el perfil i l'abast del pacte signat entre un o varis partits polítics. Un bon pacte de govern obert i plural que recull els fonaments programàtics de l'acord siganat, que relaciona les prioritats concretes d'actuació preferent i que detalla la distribució d'àrees i responsabilitats amb transparència és sempre acceptat amb naturalitat per la població si s'explica amb correcció. Més que rebutjar les coalicions, la recança de la ciutadania neix quan un pacte de govern es gesta d'esquena a la població i fuig de la concreció i del compromís.

Estudiosos estrangers com Kaare Strom i professors catalans com Josep Maria Reniu expliquen com els partits polítics prenen les decisions atenent a les seves prioritats d'acció política, als seus equilibris interns i a les repercusions electorals futures. Aquesta articulació d'interessos obliga a prendre decisions importants, com és formar part d'un govern o bé quedar-se a l'oposició, que és també un paper fonamental en el desenvolupament democràtic de les institucions.

En aquest cas, tal i com recorda el professor Reniu, "aquí em va venir com un tret el concepte de Kaare Strom de "Diferencial d'influència política", que ras i curt ve a dir que aquells partits que percebin que poden obtindre millors rendiments restant a l'oposició que no pas accedint al govern decidiran de no incorporar-se a una coalició. De tant simple que sovint es deixa de banda!!!". .-29

Més informació:
http://coaliciones.blogspot.com/
http://govern-de-coalicio.blogspot.com/
http://www.aecpa.es/revista/archivos/09/09-articulo-04.pdf

La insulina inhalada llega a España a los ocho meses de aprobarse en EE UU
Más de dos millones de diabéticos podrán beneficiarse de la nueva forma del fármaco
MAYKA SÁNCHEZ - Madrid - 13/06/2007

Hace ocho meses que los diabéticos españoles esperan una nueva forma de tomar la insulina que necesitan, desde que en septiembre de 2006 lo aprobó la Agencia del Medicamento estadounidense (FDA), Sin agujas o jeringuillas, como un aerosol de los que usan los asmáticos, la presentación inhalada acaba de ser registrada en España.

La noticia en otros webs
· webs en español
· en otros idiomas
La forma inhalada supone la aportación más innovadora y ventajosa, según su fabricante, Pfizer, en el manejo de la diabetes desde que hace 80 años se descubriera la insulina (primero derivada de animal y después obtenida por ingeniería genética). El nuevo sistema viene avalado por diversos ensayos clínicos realizados en más de 2.500 pacientes con diabetes tipo 1 (que siempre requiere insulina y suele aparecer en la infancia) y la diabetes tipo 2 (que precisa o no insulina según los casos y suele debutar a partir de los 40 años). Se trata de una formulación en polvo seco de acción rápida, que se absorbe en los pulmones y se inhala por la boca antes de las comidas.
Dos millones y medio de españoles padecen esta enfermedad, que es la primera causa de ceguera y de insuficiencia renal en los países desarrollados, así como de numerosos procesos cardiovasculares (infarto de miocardio, ictus cerebral, pie diabético o gangrena que conduce a la amputación). El 90% de los pacientes sufren la diabetes tipo 2 y sólo el 10% restante la tipo 1.
Para Susana Monereo, jefe del servicio de Endocrinología y Nutrición del hospital Universitario de Getafe, "se abre un nuevo horizonte en el tratamiento de esta seria enfermedad". Como destacó esta especialista, la aparición de la insulina inhalada en España no sólo va a facilitar su administración por parte del paciente, sino que además va a mejorar sensiblemente su calidad de vida.
El nuevo medicamento ha sido acogido con gran entusiasmo por la Federación de Asociaciones de Diabéticos de la Comunidad de Madrid. Su presidente, Ángel Cabrera, subrayó que la nueva forma de administración aporta asimismo una mayor comodidad, autonomía e independencia para el paciente en viajes y desplazamientos y también en el grupo de los niños.
http://www.elpais.com/

Un planeta cultivado por niños

En la víspera del Día Mundial contra el Trabajo Infantil, la Organización Internacional del Trabajo hace un balance de esta lacra
EFE - Madrid - 12/06/2007

Decenas de millones de niños y niñas trabajan en plantaciones de todo el mundo, pero otras actividades como el servicio doméstico, los talleres textiles, los puestos de comida o la prostitución se nutren también de mano de obra inocente. Estas son algunas de las conclusiones a las que ha llegado la Organización Internacional del Trabajo, coincidiendo con el Día Mundial contra el Trabajo Infantil.
La región de Asia y el Pacífico, que incluye tres de los países más poblados del mundo, China, India e Indonesia, tiene el nivel más alto de niños trabajadores del mundo. Cerca de 122 millones de menores de edades comprendidas entre los 5 y 14 años de edad forman parte de la legión de obreros infantil es en Asia-Pacífico, según la OIT, organismo que calcula, además, que que la mitad de los niños explotados desempeñan trabajos considerados peligrosos.
La sociedad internacional Amicus the Union, comprometida con la promoción de las buenas condiciones laborales, denunció que "todavía el 64 por ciento de los niños trabajadores son de la región Asia-Pacífico". Según esta organización no gubernamental, el número de menores explotados descendió en cinco millones entre 2000 y 2004. De acuerdo a un estudio socioeconómico de las autoridades de Indonesia en 2003, más de 1,5 millones de niños indonesios de entre 10 y 14 años formaban de la fuerza laboral en vez de ir al colegio.
Indonesia es el cuarto país más poblado del mundo con 240 millones de habitantes. La mayor parte de los niños explotados en Indonesia y otros países del sudeste de Asia residen en las áreas rurales y trabajan en la agricultura y la ganadería. Hay un pequeño porcentaje en las industrias y la pesca.
En India, hay unos 12,6 millones de niños atrapados en lasredes del tráfico infantil (más del 1 por ciento de la población), según datos gubernamentales, aunque la Save the Childhood Foundation eleva esta cifra a 60 millones. Estos niños se ven obligados a trabajar en la agricultura o en el ámbito doméstico y muchos de ellos se ven involucrados en el negocio de la prostitución. El trabajo infantil es uno de los caballos de batalla del Gobierno indio, que aprobó una ley a finales de 2006 para prohibir trabajar a los menores de 14 años, aunque aún está por ver su aplicación en un país que tiene entre 350 y 400 millones de personas bajo el umbral de la pobreza, según datos de las Naciones Unidas.
En Egipto, y en el contexto exclusivamente laboral, se considera "menores" a los que tienen menos de 14 años, pues de 14 a 16 es legal el trabajo de los niños como "aprendices". El parlamento estudia una nueva ley para subir la edad laboral mínima a los 16. De la franja de edad entre 6 y 14 años, se calcula que el nueve por ciento de los varones y el 6 por ciento de las niñas realizan algún tipo de trabajo, no siempre remunerado, pues muchas veces es en el contexto familiar, y particularmente en el campo. De hecho, es muy frecuente en el campo egipcio que los niños abandonen de forma intermitente la escuela para la cosecha del algodón, pero una vez terminada esta, los niños vuelven a la escuela. En cuanto a los niños asalariados -con un trabajo regular-, los varones suelen ser empleados en talleres mecánicos, herrerías y cafés, con horarios de hasta 12 horas al día, mientras que las niñas son frecuentemente contratadas en factorías textiles en horarios algo más benignos.
En el Líbano, un estudio llevado a cabo por el ministerio de Asuntos Sociales, en 2005, censaba a 31.712 niños que trabajan con edades comprendidas entre los 10 y los 17 años, de los que un 86% son varones y un 13,9% niñas. El norte del Líbano presenta la tasa mas alta de niños que trabajan, en especial en Trípoli, Akkar, Menie y Bab Tebbane. La mayoría de ellos hacen trabajos manuales que exigen poca o ninguna cualificación, como trabajos mecánicos, de carpintería, recolección de basura, limpieza y venta ambulante. Respecto a la protección del niño, el Parlamento votó en 1996, un decreto en el que prohíbe los trabajos de riesgo para niños de 16 años. Con anterioridad elevó la edad legal del trabajo de 8 a 13 años.
En Siria, según UNICEF, muchos niños se han visto empujados a entrar en el mercado de trabajo a causa de la pobreza y el analfabetismo. Esta situación es especialmente grave en las zonas rurales. El organismo de la ONU calcula que hasta un 8 por ciento de los niños sirios trabaja. Aún así muchos de los menores que se ven obligados a trabajar acuden a la escuela de forma regular. La educación primaria es obligatoria en Siria y, según varios estudios, la tasa de niños escolarizados se sitúa entre el 98 y el 99 por ciento. El Gobierno sirio prohibió en 2001 que los niños menores de 15 años trabajen en la industria pesada
En América Latina, según el censo elaborado en 2005 en Nicaragua, de un total de 681.548 niños entre 10 y 14 años, 53.643 pertenecen a la Población Económicamente Activa (PEA): 46.029 niños y 7.614 niñas, la mayor parte del sector rural. Los empleos más comunes de los niños en Nicaragua son vender en puesto fijo o ambulante, lavar, planchar, coser, hacer y vender pan, tortillas, dulces y artesanías, trabajar como ayudante, aprendiz, obrero, peón, o en labores agrícolas y pecuarias.
En Perú, el 70 por ciento de los niños y adolescentes que realizan alguna actividad económica trabajan en el sector agrícola bajo condiciones de explotación y además, su salud está en riesgo debido a que están en contacto permanente con químicos para fumigación, de acuerdo al Ministerio de Trabajo. El resto de los 2,5 millones de niños trabajadores en Perú, a quienes muchas veces se les impide estudiar y realizar actividades propias de su edad, se dedican también al comercio ambulante, al servicio doméstico o a la producción de ladrillos. La OIT también ha alertado de que unos 50.000 menores trabajan en minas artesanales en Perú, mientras que cifras oficiales revelan que al menos 9.600 niños y adolescentes son explotados sexualmente en ese país.
En Paraguay, de acuerdo con los últimos datos oficiales, de 2004, 23 de cada 100 niños o niñas de 5 a 17 años realizan alguna actividad económica en las zonas rurales, porcentaje que se deduce al 13 por ciento en las áreas urbanas. El mismo estudio desvela que en 2001 existían 288.000 niños trabajadores en todo el país, mientras que en 2004 esa cifra aumentó a unos 338.000.
En Uruguay, el trabajo infantil bajó del 6,5 por ciento al 6,1 por ciento entre 1999 y 2007, según cifras oficiales. Aproximadamente 42.000 niños de entre 5 y 15 años trabajan en el país, a pesar de que la legislación uruguaya prohíbe que lo hagan los menores de 15 años. El presidente del Instituto de la Niñez y la Adolescencia del Uruguay, Víctor Georgi, afirmó que las cifras de trabajo infantil "son preocupantes" y destacó que es "difícil revertirla debido a que casi siempre se trata de trabajos en sectores informales".
En Costa Rica, es ilegal el trabajo en menores de 15 años, y los adolescentes de 15 a 18 deben tener una jornada especial de trabajo menor a la de los adultos. Las principales actividades donde se emplean los menores de edad son la agricultura y el comercio, y en el caso de las niñas también el servicio doméstico. Según una fuente del Ministerio de Trabajo de El Salvador, en 2004 se manejaba que unos 30.000 niños estaban involucrados en actividades clasificadas dentro de las "perores formas de trabajo infantil". Aunque en la actualidad no se cuenta con cifras exactas del número de infantes que podrían estar involucrados en actividades productivas, diversas fuentes afirman que la cifra asciende a unos 300.000 infantes. El ministerio de Trabajo afirma que en el país predominan como "las peores formas de trabajo infantil" la corta de la caña de azúcar, la recolección de curiles (moluscos) en los manglares, la recolección de desechos en los basureros, la elaboración de pirotécnicos, así como otros que son explotados sexualmente. Cifras oficiales indican que en los últimos años, a través de programas de inserción escolar y capacitación técnica, entre otros, unos 12.000 niños han dejado de dedicarse a este tipo de trabajo.
El primer mundo tampoco es ajeno a este problema. En Italia, el trabajo infantil afecta a más de 400.000 niños de entre 7 y 14 años, según el Instituto de Investigaciones Económicas y Sociales (IRES), cifra muy por encima de los 144.000 que calculaban los datos oficiales en 2002. El IRES, fundado por el sindicato mayoritario CGIL (de tendencia comunista-socialista), indica que el sur de Italia es la zona con más trabajo infantil, pues en ella se concentra entre el 30% y el 35% de estos trabajadores. Un "grave malestar" dentro de las familias, la economía sumergida y la pobreza del entorno "que genera necesidades primarias" son algunas de las causas de este fenómeno en Italia, según un estudio publicado hoy tras entrevistar a 1.918 asesores laborales del país.
En Francia, los menores de 16 años no pueden trabajar legalmente, puesto que la escolaridad es obligatoria hasta esa edad. No obstante, existe el régimen de aprendizaje, en el que los menores de 14 a 16 años compaginan una formación profesional en un centro de enseñanza con prácticas en las empresas. Los jóvenes aprendices tienen estatuto de escolares, no un contrato laboral, pero no pueden trabajar por la noche y además tienen la posibilidad de renunciar en todo momento a la práctica laboral.
En Portugal hay una iniciativa estatal denominada "Plan para Eliminar la Explotación del Trabajo Infantil" que depende del Ministerio de Trabajo y promueve, desde 1998, la vigilancia y desaparición de la actividad laboral efectuada por menores.
http://www.elpais.com/

OIT
(Organizacion Internacional del Trabajo)
A FONDO
Sede:
Ginebra (Suiza)

“Periodisme i Immigració 2007. Les dues visions”

Dimarts 26 de juny: Romania. Amb Ionela Gavriliu, periodista del Jurnalul National de Bucarest i Ion Adrian Alani, director de “Inforomanie” .
Aquestes taules rodones pretenen que periodistes procedents de països que envien molts immigrants al nostre país, reflexionin, a casa nostra, sobre les causes d'aquest flux migratori. Seria, per tant, parlar de les causes que provoquen l'emigració i de com n’informen els mitjans de comunicació, tant dels països d’origen com els d’acollida. Les Jornades s'estructuraran en sis sessions, que es celebraran el mesos d'’abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre. Els països presents en aquest cicle seran Equador, Marroc, Romania, Senegal, Bolívia i Paquistan. Les sessions tindran lloc entre les 12 i les 14 hores; al Col.legi de Periodistes. Rambla de catalunya.10 Barcelona

www.moncomunicacio.com

Joves i premsa
Santi Nolla / Periodista


Els joves, que prefereixen Internet com a font de notícies i informació, segueixen considerant els mitjans i els formats tradicionals més exactes, fiables i dignes de confiança. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat l'Associació Mundial de Diaris després de fer un estudi amb una investigació qualitativa a 10 països (EUA, Regne Unit, Sèrbia, Suècia, Espanya, Líban, Sud-àfrica, Colòmbia, Filipines i Japó).

LA MOSTRA ES VA FER SOBRE 100 PERSONES (10 per país), massa petita per extreure conclusions de fons, però va permetre calibrar les reaccions davant de sis hipòtesis: 1) Com i quant consumeixen notícies els joves? 2) Quin tipus de notícies i informació interessa més a la joventut? 3) Quin és l'aspecte d'un diari ideal per als joves? 4) Quins valors transmeten avui les notícies i la informació als joves? 5) Quin paper desenvolupen en la disseminació de les notícies i la informació? 6) Quin tipus de persones influeixen en els hàbits de consum d'informació i diaris dels joves? En la primera hipòtesi, els joves creuen que estar ben informats requereix anar a fonts diferenciades pel que fa a format. Existeix una sincera necessitat d'accedir i obtenir múltiples punts de vista. No se senten a gust accedint a una sola font d'informació.

UNA ALTRA RESPOSTA DELS JOVES a les hipòtesis plantejades és que està minvant l'interès en les formes passives dels mitjans d'informació (ràdio, TV, etcètera); els joves volen interactuar amb els mitjans i contribuir al seu contingut. És evident que els joves passen menys temps en els mitjans tradicionals i més en els nous. TV, diaris i ràdio estan perdent terreny front a Internet, telefonia mòbil i MP3. Molts participants van manifestar, però, que els agradaria passar més temps amb els diaris i altres mitjans d'informació tradicionals. En contra dels estereotips, molts joves segueixen mostrant-se respectuosos amb les fonts d'informació tradicionals i no les qualifiquen d'obsoletes. Caldria conèixer realment si els mitjans tradicionals i els nous competeixen entre si en les dietes mediàtiques dels joves.

UNA ALTRA CONCLUSIÓ: encara que l'ús d'Internet és alt per part dels joves amb accés a la xarxa, l'ús dels llocs de diaris on line és baix. La pujada de cercadors pot tenir alguna cosa a veure-hi. Existeix la sensació que el contingut de la versió paper és preferible i es tendeix sobretot a la versió on line perquè hi ha un ampli ventall d'interacció i fòrums.

ELS JOVES NO TENEN UN RITUAL INFORMATIU CLAR. La manca de temps és una de les causes. Els participants de més edat tenen un ritual més clar, llegeixen el diari amb el cafè del matí; els joves quan tenen temps per fer-ho. Quines notícies els interessen? Locals, regionals, nacionals i internacionals. L'interès per estar informat augmenta amb l'edat. Els més joves semblen més interessats en grans titulars, i els més grans tenen més fam de notícies detallades i debats. La majoria va dir que llegeixen la portada i pràcticament tots van assenyalar que no llegeixen la secció d'economia. Les dones es van mostrar més partidàries de la secció d'espectacles i els homes de la d'esports, però seria necessària una mostra més àmplia per poder parlar d'hàbits.

ALS JOVES ELS AGRADA EL TACTE DEL DIARI, però no els atrau el format gran, sobretot a l'hora de portar el diari a la feina o a l'escola. A la pregunta sobre el seu diari ideal la majoria va contestar que volien un format més petit i manejable, però amb el mateix nivell de qualitat del gran format i, en general, els enquestats no van mostrar connotacions negatives amb el format tabloide.

TAMBÉ VAN ASSENYALAR QUE LLEGEIXEN MÉS premsa de pagament que no pas gratuïta i que aquesta la fan servir més per als trajectes a la feina i l'escola, i els de pagament per llegir-los a casa. En línies generals, el gratuït no reemplaça al de pagament, sinó que compleix una funció diferent en el ritual de notícies diàries.

MOLTS ESTAN D'ACORD que estar informat és un benefici que s'estén a diferents àmbits. Alguns participants veuen una relació entre estar al dia i no desentonar en les converses amb coneguts i familiars. L'element social és clau en el procés de recerca particular de notícies i informació. Molts diuen que no se senten bé informats sobre el món i que és per una qüestió de temps, més que no per falta d'interès.

LA PRINCIPAL COMPETÈNCIA DE FUTUR per a les notícies i la informació són les mateixes xarxes i cadenes socials dels joves, però encara que la popularitat de llocs web com YouTube o els blogs continuarà creixent, els joves no creuen que arribin a substituir els diaris com a font d'informació. Sí que els veuen, en canvi com a canals per fer pública una opinió. En el terreny de les influències, la més evident és la paterna. La majoria recorda haver tingut un diari a casa mentre es feia gran.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 10 de juny del 2007

15ENA MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA us podeu descarregar el programa!!!

portada programa
el programa

Un any més, Drac Màgic està organitzant la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona que aquest any celebrarà el seu 15è aniversari.
La Mostra ofereix una selecció dels millors films documentals i de ficció de producció recent, amb 64 pel·lícules moltes d’elles no estrenades al nostre país, que tenen un interès especial des del punt de vista de la creació cinematogràfica femenina i per la contribució al debat sobre la situació de les dones al món actual.

Aquest any hem ampliat les projeccions que a part de la Filmoteca de Catalunya també es podran veure l’Espai Francesca Bonnemaison.

Més enllà de les projeccions, com cada any la Mostra convida a reflexionar i debatre sobre el cinema fet per dones. S’han programat activitats paral·leles a diferents punts de la ciutat amb presència de realitzadores i altres professionals del món de l’audiovisual. Comptarem amb més de 30 realitzadores i col·laboradores presents durant els dies de la Mostra.

La XV Mostra fa un homenatge a la realitzadora Mercè Vilaret (1943-1993) figura capdal de la història de la televisió a Catalunya, amb la projecció d’alguns dels seus programes i documentals més significatius. El programa, comissariat per la realitzadora de TV3 Mercè Carbonell, es completarà amb dues taules rodones, una d’elles moderada per Mònica Terribes, i amb una publicació sobre la seva figura.A les taules rodones hi participaran professionals que van treballar amb Mercè Vilaret i que hi van tenir un vincle especial, com Lluís Maria Güell, Sergi Schaff, Marisa Paredes i Josefina Molina.

Vera Neubauer: l’experimentació en l’animació
La Mostra ofereix aquest any l’oportunitat de conèixer Vera Neubauer, una de les realitzadores més destacades del gènere d’animació a l’actualitat, amb els seus títols més significatius des dels anys 70 fins l’actualitat. Realitzadora que ja ha estat present a diversos festivals (Animac i Sitges) de forma puntual, ara podem seguir part del seu camí i evolució al llarg dels últims 30 anys.Comptarem amb la seva presència el dilluns 11 de juny.

Convidem a 3 realitzadores palestines a mostrar, a través d’una selecció documental, com és el dia a dia i la feina com a cineastes en un país ocupat. I com desenvolupen la seva activitat a l’organització Shashat, que promou el cinema dels Territoris Plaestins, amb un festival que ha d’itinerar constantment a causa de la guerra.El programa, titulat Palestina: diaris del setge, inclou dues sessions on es podrà parlar sobre conflicte amb la participació del grup de dones feministes i antimilitaristes, Dones per dones, una de els plataformes més actives en la reflexió sobre el paper de les dones en les guerres.

Memòria de la Mostra
Per celebrar el 15è aniversari, oferim la possibilitat de veure alguns dels films més emblemàtics de les Mostres anteriors. Hem recuperat pel·lícules que s’han convertit en referents de la crítica i el pensament feministes.
Dins de Panorama de Ficcions, recuperem Yes, la darrera pel·lícula de Sally Potter. Realitzadora d’ Orlando entre d’altres films, sorprèn en aquesta ocasió per la versificació dels diàlegs.

Aquest any, la Mostra ofereix l’oportunitat de veure Pleasant Moments, l’última pel·lícula de Vera Chytilová, autora de Las Margaritas, l’obra més important del nou cinema txec dels anys 60.

En l’apartat de les Clàssiques de la Mostra, s’estrenaran Tarachime i Prater, els últims films documentals de Naomi Kawase i Ulrike Ottinger respectivament. Les dues realitzadores fan un viatge pels sediments del temps, biogràfic en el cas de Kawase, i col·lectiu en el cas d’Ottinger, que ens transporta al mític parc d’atraccions vienès.

Dins del Panorama de Documentals, estrenem el documental Judith Butler, philosophe en haut genre, de Paule Zajdermann. Una aproximació a la figura de la filòsofa, que el públic tindrà ocasió de conèixer de primera mà en el seminari que tindrà lloc a Barcelona el 6 de juny, organitzat per l’ UB, l’UAB, l’Espai Francesca Bonnemaison i el Macba.

En aquesta ocasió, destaquem tres documentals que fan evident la necessària rescriptura de la història partint de les veus i les experiències que habitualment ocupen un lloc subsidiari en els discursos hegemònics.

- Diàleg entre absents, d’Helena Sánchez Bel i Lala Gomà, realitzadora que va rebre el Premi Nacional d’Audiovisual 2006, atorgat per la Generalitat. Les autores presentaran aquest documental encara no estrenat.
-Reyita, que fa un recorregut per la història de Cuba des de l’esclavisme fins a l’actualitat a través de la vida d’una dona. Presentaran el film Olivia Acosta i Elena Ortega, realitzadores del film.- Resistència. Una crònica de la lluita obrera més llarga d’Europa en una metal·lúrgica d’Astúries que pretenia acomiadar 232 treballadors. Amb la presència de la seva realitzadora, Lucinda Torre.
Hem volgut retre un petit homenatge a la cineasta Danièle Huillet poc després de la seva mort, amb la projecció d’ Une visite au Louvre, revisió radical del significat artístic del cinema.
I dins de la secció dedicada a les Pioneres, recuperem Honor among Lovers un film de Dorothy Arzner del 1931 i redescubrim a Kinuyo Tanaka, més coneguda per la seva faceta d’actriu. Tot i que el film que es projecta, Koibumi, és del 1953, és una de les primeres pel·lícules dirigides per una dona en aquell país.

Utopies reversibles és el títol que en aquesta edició porta la secció anual coordinada per Montse Romani i Virginia Villaplana. Un apropament al videoassaig en l’era digital a través d’una selecció d’obres que obre noves vies d’interpretació de fenòmens com la globalització del treball i de les noves tecnologies.

Com cada any la Mostra ofereix una selecció de films internacionals que permet descobrir realitzadores poc conegudes o escassament difoses pels circuits cinematogràfics comercials, però que són el reflex dels actuals corrents de la ficció cinematogràfica. Destaquem especialment Comme l’ombra, de Marina Spada, Fris levegö, d’Agnes Kocsis i Tick Tock Lullaby, de Lisa Gornick.

Presentem Un beau matin…, una pel·lícula destinada al públic infantil i d’interès per a totes les edats, basada en la música de Prokofiev i amb fragments dels contes de Pere i el Llop i Romeo i Julieta. Una sessió especial en què una contacontes posarà veu en directe al film.

Aquest any, El vídeo del minut un projecte creat per la Mostra ja fa més de 10 anys, al qual s’ han adherit els festivals de films dones de l’estat espanyol, Trama, i el Festival Films de Femmes de Créteil, té aquest any una convidada molt especial. Rosa Vergés es farà càrrec de la secció, en la qual també participarà amb una creació pròpia.

Com cada any Cortos en femenino presenta una selecció de feta per Trama, de curts de l’estat espanyol.

La Mostra comença i acaba amb una sessió a l’aire lliure amb dos films emblemàtics en la història del feminisme.

La Inauguració a la Plaça de la Virreina el divendres 8 de juny a les 22,30h amb “The Life and Times of Rosie the Riveter” de Connie Field.

I la Cloenda al Pati de l’Espai Francesca Bonnemaison el diumenge 17 a les 21:30h amb “Born in Flames”, de Lizzie Borden.