Urbanisme i Planejament

Èxit de participació en l'Audiència Pública del projecte del pont sobre el riu Foix

El projecte es proposarà a aprovació en el Ple extraordinari del 12 de novembre.

Èxit de convocatòria de l’Audiència Pública que presentava el projecte del pont sobre el riu Foix el passat divendres. L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Cubelles, Ma Lluïsa Romero, i comptava amb la ponència del primer tinent d’alcalde, Joan Albet; el segon tinent d’alcalde, Joan Serra; l’arquitecta municipal, Marga Pomares; i el redactor del projecte, Àlex Marín. L’audiència va ser moderada per Inés Moreno, cap de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana.

El cinema Mediterrani es va omplir de gom a gom per acollir un públic que va escoltar amb atenció les explicacions tècniques de l’arquitecta municipal i del redactor del projecte.

Inés Moreno, tècnica de l’OPIC, va iniciar la sessió explicant en què consistiria la jornada i com s’estructuraria. L’audiència es va dividir en tres blocs de 30 minuts. Al primer hi van intervenir l’arquitecta municipal, Marga Pomares; i el redactor del projecte, Àlex Marín.

Marga Pomares va realitzar una exposició explicant els antecedents del projecte, les consideracions fetes i la cronologia dels tràmits realitzats per l’Ajuntament des que la primavera del 2005 s’iniciava el projecte. Pomares justificava "la ubicació del pont pels carrers Lleida i Pompeu Fabra" al considerar que "l’afectació visual serà menor i tècnicament és més sotenible".

L’arquitecta va finalitzar la seva exposició explicant els terminis a seguir, que passen, en primer lloc, per l’aprovació del projecte en el Ple del proper dilluns al vespre. I en segon lloc, amb l'aprovació dels plecs per licitar l’obra i no perdre les subvencions que atorgarà la Generalitat. A continuació hi haurà un període d'entre dos o tres mesos en els quals s’haurà d’adjudicar les obres a través d’un concurs públic i un cop adjudicades començaran les obres de construcció que s’estimen en no més de mig any.

Després va ser el torn d’Àlex Marín, enginyer de ponts i camins encarregat de la redacció del projecte del pont sobre el riu Foix. Marín va explicar que "el tipus de pont i la seva ubicació implica la construcció d’una rotonda al carrer Pla de Sant Pere"; i que "el projecte presentava una sèrie de condicionants que suposen haver de construir un pont alt que permeti el pas natural de l’aigua amb una inclinació que no superi el límit permès del 8% per facilitar el pas a persones de mobilitat reduïda".
Pel que fa a les fonamentacions, al haver de situar el pont en uns terrenys tous, implicarà la col•locació de 10 pilons a cada pilar enterrats a 10m de profunditat per mantenir l’estabilitat i la mínima afectació amb el pas de l’aigua, el que s’anomena tècnicament un pont hidrodinàmic.

La intervenció d’Àlex Marín va cloure el primer bloc de 30 minuts i tot seguit es va donar pas a les intervencions del públic assistent. Cada persona que participava havia d’identificar-se amb el seu nom i si representava a algun col•lectiu. Tot seguit tenia un màxim de 3 minuts per formular les seves preguntes.

Les qüestions més repetides van ser les afectacions que tindria la construcció del pont al c/ lleida, el per què de la urgència de l’aprovació del projecte i els possibles problemes de trànsit que es puguin ocasionar. Moltes intervencions feien al•lusió a l’alternativa de projectar el pont a l’alçada del c/ 11 de setembre i si la urgència del projecte responia a algun tipus d’interès personal.

Un cop tothom qui va voler va formular els seus dubtes o queixes, va donar inici el tercer bloc, on els responsables polítics encapçalats per l’alcaldessa, Ma Lluïsa Romero, donaven resposta a les preguntes dels ciutadans.

El segon tinent d’alcalde, Joan Serra, destacava que "la urgència del projecte respon a la mateixa necessitat de tirar-lo endavant i que no té cap interès personal en la ubicació al C/ Lleida".

L'Alcaldessa, Ma Lluïsa Romero incidia, per la seva banda, en què "no hi ha interessos propis en la ubicació del pont", que "la construcció del pont és una necessitat", i que "la seva obligació és mantenir el compromís amb els ciutadans". Romero recordava "la importància de no perdre les subvencions que s’han hagut d’anar prorrogant degut a que el projecte del pont estava aturat".

Romero va afirmar que "hi ha pressupost per tirar endavant el projecte sumant, a més, el més de mig milió d’euros de subvenció". Afegia que "és lògic que els veïns es sentin inquiets"; però que "aquest projecte és una necessitat".

Finalment, l’arquitecta municipal, Marga Pomares, va respondre a les preguntes més tècniques que havia formulat algun dels assistents. Va afirmar que "es tindria en consideració la ubicació d’un carril bici ja que el projecte ho permet", que "el carrer Lleida es mantindria amb un únic sentit de circulació"; i que "el projecte està en exposició pública pel que qualsevol ciutadà que així ho decideixi, pot demanar de consultar-lo".

El proper pas serà la proposta d'aprovació del projecte que tindrà lloc el proper dilluns 12 de novembre en el Ple municipal extraordinari.

www.cubelles.com

(fotos/arxiu Diari de Cubelles)

M.Trives/Diari de Cubelles

Audiència pública sobre el projecte del pont del riu Foix al Cinema Mediterrani
L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Cubelles, Ma Lluïsa Romero,elprimer tinent d’alcalde, Joan Albet; el segon tinent d’alcalde, Joan Serra; l’arquitecta municipal, Marga Pomares; i el redactor del projecte, Àlex Marín.

L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Cubelles va convocar divendres 9 de novembre, a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani, una audiència pública per a informar a la ciutadania del projecte de construcció del pont de connexió entre les dues lleures del riu Foix.
La infrastructura viària d’ interconnexió entre els barris del Marítim i la Mota de Sant Pere, Clot del Bassó i Residencial Les Salines, ha estat llargament reclamada per les associacions veïnals de la zona així com per la comunitat educativa arran de la construcció de l’institut d’ensenyament secundari i del nou CEIP Cubelles II.

L´ acte amb molta assistència de públic va donar lloc a que ciutadans motivats per aquest projecte partidaris o no del projecte d´ emplaçament del pont poguessin expressar les seves opinions i qüestionar el traçat o el seu suport.

La sessió va començar amb l´ exposició del projecte del pont a càrrec de la responsable tècnica i arquitecte municipal Marga Pomares i del autor de la redacció del projecte Alex Marin.

L´ alcaldessa de Cubelles , Maria Lluïsa Romero va explicar les raons i l´ urgència de l´aprovació definitiva aquest projecte per part del govern de Cubelles ,degut a les mancances de vies de mobilitat del entorn a conseqüència de les crescudes del riu en determinats moments i que afecten a la ciutadania i les comunicacions entre barris.
Recordem que ja es va aprovar el projecte inicial per part de tots els grups de govern i l´oposició dins l´anterior legislatura.

més informació a

Penedès. El ple de Cubelles aprova la construcció d'un pont que unirà les dues lleres del Foix
21.09.2005

http://www.vilaweb.cat/

COM CAUEN ELS PRUDENTS (Article de l'AVUI)
Salvador Sostres
http://www.avui.cat/

Avances pel camí i sempre et trobes una sèrie de moderats i de prudents, de gent que calcula. Tu vas pel tros del mig i t’adverteixen dels perills del món, i alguns ho fan fins i tot amistosament. Et diuen que cal compensar una cosa amb l’altra, que això no ho escriuen perquè no volen quedar-se sense feina, etcètera, etcètera. Pot ser que algunes de les seves raons et puguin convèncer. Però jo he vist com funcionen aquestes coses i sé que la prudència no serveix de res. Serveix el talent, serveix la determinació, serveix saber posar accents de llum en allò en què creus. Serveix la voluntat, serveix l’esforç, serveix la lluita diària contra la inundació, contra l’agonia de ser. Però de què et serveix ser prudent? Després arriba el temporal i s’ho endú tot. El poder que et situa dins o fora sovint és arbitrari i cec. Fa les coses per motius que no comprens. I si després de ser tan prudent se’t vessa el temporal a sobre, aleshores què? He vist caure molts prudents, i llurs prudentíssims consells. Aguantes l’equilibri o l’equilibri t’aguanta fins que un dia la corda es trenca i no hi ha res a fer. La prudència només genera mediocres i impotents. Creies que era una estratègia renunciar a la valentia, a la brillantor i a la lucidesa a canvi d’assegurar-te una continuïtat que al capadvall tampoc ja no tens. Si haguessis estat un valent potser també t’hauries quedat sense feina, però com a mínim hi hauria una obra que parlaria per tu i un eco on hi ressonaria l’orgull de les bones frases que haguessis escrit. Som allò que defensem, la part d’integritat, d’amor, de lleialtat, d’unicitat que som capaços de defensar. Les feines vénen i se’n van. Caus, t’aixeques i ja hi tornem a ser. Però si renuncies a tu mateix, molt més d’hora que tard acabes no sent res.

(Foto/arxiu Diari de Cubelles)



M.Trives/ Diari de Cubelles

Es cert, els barcelonins comencen a estar farts del caos de Rodalies i els ciutadans que viuen al Garraf i a d´altres indrets també.Aixó suposa un desgast cap l´Ajuntament barceloní tal com es destacat en una enquesta feta per l´Ajuntament de Barcelona i publicada al Diari Avui

TRANSPORT

Més desconfiança

Una enquesta de l'Ajuntament reflecteix que el caos a les infraestructures passa factura als governs d'Hereu, Montilla i l'Estat La valoració de Zapatero perd 8 punts i la municipal, que no baixava des de l'etapa Clos, quatre.

Carles Sabaté

El caos de les infraestructures comença a erosionar els governs, sobretot el de l'Estat. L'enquesta trimestral de l'Ajuntament de Barcelona s'ha convertit en el primer estudi demoscòpic que adverteix que els ciutadans passen factura a l'Ajuntament i els governs de la Generalitat i l'Estat, malgrat que l'enquesta es va dur a terme a finals de setembre, dues setmanes abans de l'aturada parcial de Rodalies.

L'apagada que va patir Barcelona aquest estiu, les deficiències constants a la xarxa de Renfe i la major congestió dels accessos viaris comencen a crispar els barcelonins. De fet, el baròmetre trimestral municipal situa els problemes del transport com el primer problema de la ciutat, desbancant l'accés a l'habitatge o la inseguretat, tradicionals preocupacions dels últims anys.

L'enquesta d'aquesta tardor resulta doblement significativa, no només pel fet de coincidir amb les aturades a les línies de Rodalies, els FGC al Baix Llobregat, sinó perquè és la primera des de fa mig any, ja que la de l'estiu es va anul·lar perquè no coincidís amb les eleccions municipals del 27 de maig i la de març no disposava de valoracions sobre els partits polítics i els seus líders municipals.

A les preguntes de com valora les gestions dels governs que encapçalen Jordi Hereu, José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero, els barcelonins perden confiança en tots tres executius. La "bona" valoració de l'actuació de l'Ajuntament ha baixat del 46 al 42% els últims nou mesos. També pugen tres punts els que censuren la gestió municipal. El canvi de tendència resulta evident, i encendrà les alarmes del PSC, ja que la valoració del govern municipal no davallava des de l'etapa de Joan Clos d'alcalde. Hereu i el seu canvi de rumb social i de gestió quotidiana havien redreçat l'opinió dels barcelonins sobre l'alcaldia, incloent en aquesta confiança el triomf a les eleccions municipals.

També el tripartit liderat per Montilla ha perdut quatre punts de confiança entre els barcelonins. Però qui més qüestionada té la gestió és l'executiu de Zapatero i la ministra Magdalena Álvarez. Quasi s'igualen els qui consideren que la seva gestió és bona amb els que la suspenen (37 i 33%, respectivament). Des del 2004, després del 11-M, que el govern central -llavors encara en mans del PP- no treia tan mala nota a la ciutat de Barcelona en una enquesta municipal. La ministra Magdalena Álvarez està arrossegant Zapatero i la seva bona imatge a la ciutat.

Els barcelonins comencen a castigar els problemes del TGV, les Rodalies i també l'apagada de l'estiu, que van patir i encara pateixen en forma de rases a bona part dels carrers de l'Eixample. Per això augmenta en deu punts el nombre de barcelonins que considera que la ciutat ha empitjorat durant l'últim any.

El malestar amb el transport, la xarxa viària i les infraestructures es trasllada a nivell català, ja que també han desbancat l'accés a l'habitatge com el principal problema de Catalunya.

L'estudi fa balanç també de les festes de la Mercè. A més dels concerts i les cercaviles, els barcelonins atorguen bona nota a la festa major i el non stop del metro.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dimecres, 7 de novembre del 2007

Urbanisme i Planejament

El govern organitza una audiència pública sobre el projecte del pont del riu Foix

Divendres 9 de novembre a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani

L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Cubelles ha convocat per a aquest divendres 9 de novembre, a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani, una audiència pública per a informar a la ciutadania del projecte de construcció del pont de connexió entre les dues lleres del riu Foix.

La infraestructura viària d’interconnexió entre els barris del Marítim i la Mota de Sant Pere, Clot del Bassó i Residencial Les Salines, ha estat llargament reclamada per les associacions veïnals de la zona així com per la comunitat educativa arran de la construcció de l’institut d’ensenyament secundari i del nou CEIP Cubelles II.

La sessió començarà a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani i comptarà amb la presència de l’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero; el primer Tinent d’Alcalde, Joan Albet; el segon Tinent d’Alcalde, Joan A. Rodríguez; l’arquitecte municipal, Marga Pomares; i el redactor del projecte, Àlex Marín.

Departament de Comunicació
www.cubelles.com

Tots els anys el Carnaval engresca a molta gent a participar-hi .L´Ajuntament de Cubelles promou el concurs per al cartell i portada del programa de Carnaval de Cubelles 2008.

( Foto Carnaval 2007/ arxiu Diari de Cubelles)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

El 30 de novembre acaba el termini de presentació dels cartells de Carnaval

L'obra guanyadorà s'endurà 300€ i serà el cartell oficial i la portada del programa del Carnaval de Cubelles 2008

El proper 30 de novembre acaba el termini de presentació de les obres que optin al concurs per al cartell i portada del programa de Carnaval de Cubelles 2008.

més informació a www.cubelles.com

M. Trives/ Diari de Cubelles

Ai ! No tenim dia en que la premsa del matí no apunti més que desgavells als talls de rodalies i a possibles conseqüències del pas de l´AVE per la ciutat i rodalies.
Avui mateix si fem un repàs a les edicions dels diaris tenim de tot.

Que un arquitecte de la solvència de Toyo Ito desaconselli el pas de l´AVE per el centre de la ciutat i per sota la Sagrada Família es fort com també es inexplicable aquesta insistència en que tot es factible i que aquí no passarà res si el projecte arriba a port a pesar de la oposició de veïns i de ciutadans barcelonins indignats davant aquesta decisió.

Tothom recorda El Carmel

VISITA A BARCELONA

L'arquitecte Toyo Ito desaconsella el pas de l'AVE per la Sagrada Família

MÉS INFORMACIÓ
· El tall parcial de Rodalies de Barcelona es prolongarà fins al 30 de novembre

· Un panameny novel.la la pugna entre l'AVE i la Sagrada Família

EFEBARCELONA

L'arquitecte japonès Toyo Ito, autor del projecte d'ampliació de la Fira 2, ha desaconsellat el pas de l'AVE a prop de la Sagrada Família, ja que considera que la vibració originada per les obres de construcció de les vies i pel pas dels trens pot comportar un "cert risc" per al temple.

Admirador d'Antoni Gaudí, l'arquitectura de Toyo Ito s'inspira en la naturalesa i desenvolupa formes similars a organismes animals que li han reportat, entre altres, el premi Mundial d'Arquitectura al millor edifici d'Àsia Oriental (2002) i el Lleó d'Or a la Trajectòria Professional en l'Exposició d'Arquitectura Internacional NEXT a la Biennal de Venècia el mateix any.

L'arquitecte ha fet aquestes declaracions a Barcelona, on farà aquesta tarda una conferència al temple de Gaudí amb el seu col·laborador, l'enginyer d'estructures Mutsuro Sasaki. La conferència, la primera que se celebra a la Sagrada Família, s'emmarca en els actes del 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple.

Possibilitat d'enfonsament

Sasaki i Ito s'han mostrat contraris que el traçat de l'AVE passi tan a prop del temple de Gaudí, tot i que han insistit en el fet que les seves opinions són "des del punt de vista d'un estranger" i que desconeixen els estudis de viabilitat del projecte portats a terme pels tècnics espanyols.

Els dos experts japonesos s'han referit al fet que el túnel està projectat prop d'una façana de gran pes, per la qual cosa hi ha una possibilitat d'esfondrament.

Ito ha recordat que es tracta d'un edifici de més de cent anys que s'ha construït en diferents fases. Aquesta circumstància, ha apuntat, fa que sigui difícil comprovar els impactes de la perforació del túnel i el pas de l'alta velocitat.

Impressionat per l'avanç de les obres

L'arquitecte japonès ha visitat la Sagrada Família acompanyat de l'arquitecte en cap del temple, Jordi Bonet, i del president delegat de la Junta de Contructors, Joan Rigol, i s'ha mostrat "impressionat" per l'estat avançat de les obres.

Ito ha afirmat que els seus projectes a Catalunya --l'ampliació de la Fira 2 i un edifici d'oficines reconvertit en un hotel al passeig de Gracia de Barcelona-- avancen a bon ritme. El projecte de Fira 2 inclou la construcció de dos edificis bessons que albergaran oficines i un hotel, dos pavellons i un auditori.

www.elperiodico.cat

El Grup Municipal del PSC de Cubelles envia aquest comunicat

En motiu de l´ inauguració de la nova seu del PSC, carrer Major nº 17 baixos, ús convidem a que coneixeu el nou punt de trobada del grup.

Dia: dissabte , dia 10 de novembre
hora: 20 h.

Partit Socialista de Cubelles

més informació a http://socialistes.cat/

(foto/arxiu Diari de Cubelles)

M. Trives/Diari de Cubelles

El Grup de Teatre del Casal de Cultura va interpretar la “Rondalla de Tots Sants” dins els actes organitzats per la Regidora de Promoció Cultural Festes i Tradicions, Prudència Carrasco .
La sala del Hotel d´ Entitats va ser l´ espai que va acollir aquesta representació

VISITA A ARLES DE TECH

El Club de Tenis Cubelles promou una competició a Arlés de Tech al Vallespir

El club de tenis s´ha desplaçat al poble agermanat d´Arles (França, Departament dels Pirineus Orientals) per fer una competició, dins les bones relacions amb aquest poble agermanat amb Cubelles.

A la mateixa es va invitar a l´alcaldessa Maria Lluïsa Romero, que amb molt de gust va acceptar estar present.

Més enllà de la mera competició, que es va saldar amb deu partits a favor de Cubelles per quatre d´Arles, cal ressaltar la gran acollida que els representants politics i esportius, van donar a la representació cubellenca.

L´agermanament amb Arles dura ja des de fa deu anys, si bé els dares dos anys a agafat un fort impuls. El motiu que va iniciar el procés, es que els dos pobles tenen els mateixos patrons (Sants Abdó i Senén) i tenien similars problemàtiques.

Avui les dos poblacions creixen a un ritme molt diferent, m´entres Arles té uns 2.900 habitants, Cubelles passa dels 13.000, m´entres a la primera la població s´estanca, a la segona es mante un creixement comparatiu dels mes alts de Catalunya

.Els amfitrions, van organitzar una visita turística per la població, on es van poder veure les instal•lacions del modern poliesportiu, muntades inicialment com un centre d´alt rendiment per les olimpíades, i ara propietat del municipi, que inclou centres d´allotjament, on es va pernoctar.

També varen mostrar L´abadia benedictina, amb el seu claustre, una de les més antigues fundades a Catalunya i arquitectònicament, molt similar al monestir de Ripoll, on estan les despulles de Gifré el Pilós. Aquesta abadia es visita obligada per qui estigui interessat a la historia de Catalunya i de l´art romànic.

Un altre de les potencialitats turístiques d´Arles, es el senderisme, per unes muntanyes plenes de vegetació, amb grans recursos hídrics. I com no, la gastronomia, amb embotits que bé podrien ser de Vic.

No obsta´n, la gran potencialitat d´Arles, ha estat el seu grau d´entrega, la lliçó d´hospitalitat i humanitat que han demostrar amb els seus germans de Cubelles.

No cal dir que el Club de Tenis i la mateixa Alcaldessa, van tornar la invitació perquè la propera trobada fos a Cubelles.

Mes informació a http://socialistes.cat/

L'hora del tallat



En vaixell a Barcelona
Francesc Puigpelat

Quan, fa dues setmanes, alcaldes del Garraf van proposar l'obertura d'una línia marítima entre els ports de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Barcelona, vaig recordar que, al segle XIX, ja hi havia hagut una línia regular que cobria aquesta ruta. El servei, que va funcionar entre el 1868 i el 1875, partia de Tarragona, feia escales a Vilanova i Sitges, i acabava a Barcelona. En aquell moment, no hi havia tren, la carretera de les costes del Garraf no estava oberta i la ruta de Vilafranca del Penedès era insegura a causa de la guerra carlista.

Cobrien la línia set vaixells: el Jaime I, el Tarraconense, el Lince, el Negrito, l'Indio, l'Ebro, el Montseny I i el Montseny II. Tots anaven propulsats amb hèlix, excepte els dos darrers, que anaven amb rodes, com els vapors del Mississipí.

Al seu preciós llibre Sitges dels nostres avis, Emerencià Roig dóna detalls sobre la línia: "Aquests vapors sortien de Barcelona a dos quarts de vuit del matí, sempre que el temps ho permetia, i arribaven a Tarragona entre les sis i les set de la tarda. L'endemà sortien de la ciutat imperial en viatge de tornada cap a la ciutat comtal [...]. Sitgetans i vilanovins s'ajuntaven comentant la marxa de la guerra, negocis de vins i coses de les poblacions d'on eren fills. A bord no mancava mai el viatger de bon humor que, amb els seus acudits, sembrava arreu les rialles; el viatjant recitant un sainet d'en Pitarra, amb el qual es guanyava els aplaudiments de la gent que l'escoltava; el vell navegant explicant les aventures del mar, que eren escoltades amb atenció. Les expansions de bord anaven acompanyades del bell espectacle de creuar-se amb grans vaixells de vela que venien d'Amèrica [...]. Si, per dissort, durant la travessia, els vapors arreplegaven mal temps, el quadre canviava per complet [...]. No es veia sinó gent arrupida amb les testes esgrogueïdes reposant damunt les mans, abocada a l'orla sofrint de valent, o defallida, estirada de bocaterrosa en un racó de la coberta [...]. Quan els vapors feien escala a Sitges o Vilanova, xiulaven, i tot seguit hissaven una bandera o dues, segons necessitessin una o dues llanxes per desembarcar el passatge [...]. El preu per desembarcar una persona a la platja de Sitges era d'una pesseta per persona. El preu del passatge de Sitges a Barcelona era entre sis i set pessetes".

Quina descripció més bonica i entranyable, oi? Cal llegir atentament aquestes frases perquè, al contrari del que pugui semblar, no són un simple record nostàlgic del segle XIX, sinó que podrien avançar el que passarà a la Catalunya progressista del segle XXI. De moment, la proposta de crear una línia de vaixells per compensar el desastre de Rodalies no ha prosperat. Va ser rebutjada per poc realista. Però compte. Al ritme de desastres ferroviaris que anem, ¿qui ens assegura que d'aquí a un mes no s'obrirà la línia de vapors? Jo no hi posaria la mà al foc. I, per si de cas, ja he anat a la farmàcia a comprar biodramines per a un proper viatge a Barcelona.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 4 de novembre del 2007
www.avui.cat






foto/arxiu Diari de Cubelles

M.Trives/Diari de Cubelles

Francesc Puigpelat,escriptor i periodista en aquest article publicat al Diari Avui ens apropa a un passatge de l´Historia de les comunicacions per mar al segle IXX entre Barcelona i el Garraf. Potser caldria reempendre aquestes comunicacions per mar de les que en parla , ja que avui dia els viatgers ,evidenment amb un vaixell més rapid gaudirian del paisatge ,del aire marí i també de un mitja alternatiu per anar a Barcelona tot fent un petit creuer els dies no feiners.

TRANSPORTS

Concentració a Vilanova pel tall de Rodalies
Marta Rius

Els concentrats van reclamar la dimissió de la ministra de Foment i la millora del servei de Rodalies

"N'estem farts! Per un transport digne, exigim responsabilitats! Álvarez dimissió!". Amb aquest lema prop d'unes 200 persones es van aplegar ahir a la tarda a Vilanova i la Geltrú per manifestar-se contra la situació que viuen els usuaris de Renfe a la comarca del Garraf.

Convocada per la CUP, la manifestació va partir de la plaça de la Vila fins a l'estació, on es va llegir el manifest. Des de la CUP s'exigeixen solucions immediates i indemnitzacions als afectats, la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, el traspàs a la Generalitat de les competències del servei de Rodalies i regionals i la millora de l'estació de Vilanova.

Els usuaris del Garraf esperen que demà el ministeri de Foment posi una data a la represa del servei de Rodalies, una represa que, segons va manifestar ahir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, es podria dur a terme de forma gradual.

A l'espera de conèixer aquesta data, la ministra de Foment va admetre que "vist el que ha passat" hagués estat millor no haver posat una data a l'arribada del TGV a Barcelona. Álvarez no va voler aventurar una nova data.

D'altra banda, tècnics de Gas Natural van finalitzar ahir els treballs de reparació de la fuita de gas que va tenir lloc divendres a la nit a Sants quan una màquina que treballava en el micropilotatge d'un edifici pròxims a les obres de TGV va perforar una canonada al carrer Antoni Capmany.

Notícia publicada al diari AVUI
www.avui.cat

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

LA POLICIA DE CATALUNYA JA ÉS AQUÍ

Pocs segons després d'aquesta mitjanit, des de la flamant nova Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vilanova i la Geltrú, la inspectora Rosa Gubianes donava oficialment la sortida a les primeres patrulles dels Mossos d'Esquadra desplegades íntegrament al Garraf. La comarca accedia així de ple al nou model de Policia de Catalunya que conformen, juntament amb els Mossos, les policies locals dels nostres municipis. La inspectora Gubianes, amb experiència policial anterior a Badia, Barberà del Vallès, Santa Coloma de Farners i també a Ciutat Vella, és una de les deu dones inspectores del cos dels Mossos i projecta la imatge de professionalitat, capacitació tècnica, joventut i convicció cívica i democràcica que el cos vol mostrar ràpidament sobre el territori. En els darrers quatre anys, l'Ajuntament de Cubelles ha fet un enorme esforç per projectar la Policia Local i ha impulsat un Pla de Qualitat i Millora que des de la meva responsabilitat anterior a la regidoria de Governació penso que donarà fruits ens els propers cinc anys no sense invertir moltes energies i molts esforços. Veure sortir ahir les primeres patrulles des de les noves dependències al Garraf obliga també a fer un enorme reconeixement a aquest cos de Mossos creat al segle XVIII i recordar que no fa massa, el 1978, coincidint amb el retorn del president Tarradellas, estava format només per un centenar de membres. No és fins l'any 1980 que el cos dels Mossos passa del Govern central a la Generalitat per convertir-se dos anys més tard en la Policia Autonòmica de Catalunya. Però veure sortir les noves patrulles dels Mossos ens obliga també a pensar en un nou model integral de policia que ha de comptar amb policies locals modernes, àgils, compromeses amb el madat democràtic de mantenir la convivència i el lliure exercici dels drets i de les llibertats. Serà interessant treballar per consolidar aquesta fita mentre, a partir de demà divendres, per exemple, comptarem també amb la innovadora presència dels agents dels Mossos d'Esquadra recorrent els carrers, les places i el mercat municipal de Cubelles... .-37

M.Trives/Diari de Cubelles

Tot fa pensar que va per llarg i queden dies per solucionar aquest desgavell . Avui mateix podeu llegir aquesta informació i que senyala aquesta possibilitat

(foto/arxiu Diari de Cubelles)

Barcelona

Dilluns es podria fixar una data en la nova reunió del CECOF
Els tècnics treballen amb la idea de recuperar Rodalies 12 de novembre

laMalla.net

La previsió dels tècnics és que sigui la setmana vinent, problablement, dilluns dia 5, en la nova reunió que mantindrà el Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària (CECOF) quan es pugui posar data al restabliment dels serveis de Rodalies suspesos per les múltiples incidències de les obres de l'AVE. Això vol dir que, els seveis provisionals que substitueixen els trens seguiran essent l'alternativa per a milers d'usuaris. Informacions recollides per diversos mitjans de fonts de la coordinació d'obres apunten que els tècnics treballen amb l'horitzó de que caldrà mantenir el tall a les línies C-2 sud, C-7 i C-10 fins al 12 de novembre.
més informació a http://www.lamalla.net/

L’Ajuntament de Cubelles signa el nou conveni amb les entitats esportives

La regidoria d’Esports convocarà un Consell Esportiu per tal de donar a conèixer quins són els objectius d’aquesta legislatura.

més informació a www.cubelles.com

La biblioteca se suma als actes del Castaween 2007

Organitza una mostra de llibres, i distribueix punts de llibres amb motius especials

més informació a www.cubelles.com

Es convoca una nova reunió de la comissió del 50è aniversari del gegants per l'1 de desembre

Properament es convocarà una segona reunió de la comissió de Carnaval oberta a tothom

més informació a www.cubelles.com

M.Trives/ Diari de Cubelles

El temps roda i aquests dies es compleixen anys d´ un temps tortuós que va patir la societat americana, per l´ anomenada ¨Caça de Bruixes ¨ ,a on intel·lectuals, escriptors ,directors de cinema i ciutadans van ser amenaçats, sentenciats a presó ,llançats a un atur forçós i alguns d´ ells reconeguts guionistes van marxar del país. Tot això va succeir a un Estat suposadament democràtic .

Podeu llegir i trobar informació relacionada en excel·lents articles publicats al Diari Avui

Hollywood i la Inquisició

Ara fa seixanta anys, el 20 d’octubre de 1947, Hollywood va seure davant dels tribunals de la Inquisició. En plena Guerra Freda, els sectors més conservadors de la societat nord-americana van convertir la Fàbrica dels Somnis en el boc expiatori d’una croada contra el comunisme. Víctimes i delators incloïen rostres populars i les pel·lícules sotmeses a judici eren el millor aparador per trobar-hi indicis de molt divers signe polític.

Un documentat llibre de recent aparició, Las películas de la Caza de Brujas (Notorious, 2007), analitza ara tots aquells films relacionats amb la persecució que Hollywood va patir des de poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial fins ben entrada la dècada dels seixanta. Javier Coma, el seu autor, és un especialista en la matèria i aquest treball arrodoneix un previ Diccionario de la caza de brujas (Inèdita, 2005) que glossava les desenes de productors, guionistes, directors i actors implicats en aquest vergonyós capítol de la història del cinema nord-americà. L’anomenat Comitè d’Activitats Antiamericanes va ser creat el 1938 però l’esclat de la Segona Guerra Mundial va posposar la persecució contra Hollywood fins al 1947. Richard Nixon, futur president dels Estats Units, en va ser un dels seus membres. Més tard s’hi incorporaria el senador Joseph McCarthy, un ferotge anticomunista que veia indicis prosoviètics als títols més insòlits. L’aliança estratègica que els Estats Units i la Unió Soviètica van mantenir enfront del nazisme va generar posteriors sospites en títols com Mission to Moscow i Song of Russia. El simple somriure d’uns nens soviètics encenia l’alarma fins que la novel·lista Ayn Rand va tranquil·litzar els membres del tribunal afirmant que els russos només reien en privat, mai per aprovar el seu sistema polític.

Guionistes i alguns directors van ser els principals represaliats per la Caça de Bruixes. Molts d’ells eren comunistes però l’anàlisi que Coma fa de les pel·lícules posa en evidència la dificultat, fins i tot l’absurd, d’inserir-hi propaganda. Tot i això, De hoy en adelante, Encrucijada de odios, Cuerpo y alma, La ciudad desnuda o El muchacho de los cabellos verdes no deixen de ser fidels exponents d’uns cineastes progressistes que van pagar cara la seva ideologia.

Molt més eloqüents són els missatges d’aquells films rodats per anticomunistes de tota la vida o d’altres obligats a ser-ho després de delatar els seus companys a fi, com va dir Orson Welles, de salvar les seves piscines. Em vaig casar amb un comunista, El teló d’acer o Fugitivos del terror rojo són títols que parlen per ells mateixos. La llei del silenci és, en canvi, la molt més subtil metàfora que Elia Kazan va rodar, amb Marlon Brando com a protagonista d’un drama sindical al port de Nova York, per justificar la seva claudicació davant el tribunal.

http://www.avui.cat/

Tal com eren

Acabat el malson de la cacera de bruixes, Hollywood s'hi ha referit en comptades però contundents ocasions, oportunament referenciades a l'exhaustiu llibre de Javier Coma. Chaplin la va parodiar, en clau de revenja personal, a Un rei a Nova York. Ja a la dècada dels setanta, Tal com érem comptava amb Robert Redford i Barbra Streisand en el paper d'uns militants progressistes inspirats en el guionista Peter Viertel i l'actriu Virginia Ray. D'una forma encara més explícita, Woody Allen encarnava a La tapadora un d'aquells escriptors contractats per donar la cara dels guionistes represaliats pels estudis. Zero Mostel interpretava una d'aquestes víctimes de la intolerància amb coneixement de causa, ja que ell mateix havia patit l'atur derivat de les llistes negres.

Dirigida per Irwin Winkler, Acorralat per la justícia és la primera pel·lícula de ficció que mira de cara els processos de Hollywood amb Robert De Niro en el paper d'un director perseguit per la croada anticomunista. Martin Scorsese hi interpreta el paper d'un cineasta amb trets molt propers als de Joseph Losey. Molt més evidents son els paral·lelismes entre el protagonista de Punto de mira i Herbert J. Biberman, l'autor de La sal de la Terra, crònica d'una vaga a la frontera amb Mèxic rodada quan el cineasta ja havia passat uns mesos a la presó per la seva actitud hostil amb la Comissió d'Activitats Antiamericanes.

Dirigida per George Clooney, Bona nit, bona sort també s'inspira en un personatge real. El periodista Edward R. Murrow va ser un popular periodista televisiu que aprofità el seu poder mediàtic per criticar el senador McCarthy i accelerar-ne la caiguda. Caldria esperar, tanmateix, fins al 1960 perquè Espàrtac, tota una metàfora sobre la llibertat, fos signada pel guionista Dalton Trumbo després de quinze anys a la llista negra.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dissabte, 27 d'octubre del 2007

M.Trives/Diari de Cubelles

Fa pocs dies vaig assistir a una tertúlia a on tots els dimarts, es celebra a un petit bar de Vilanova i a on un grup de coneguts o no , es reuneixen per parlar de temes concrets .
Un dia pot ser un fotògraf que mostra les seves imatges d´ altres indrets i comenta les seves vivències en països llunyans ,un altre dia es un dels assistents qui proposa un tema d´ actualitat a discutir la propera setmana i axis s´ aconsegueix engrescar la participació i fomentar el món de les tertúlies, un pel oblidades en aquests indrets. Fa poques setmanes que ha començat aquesta roda i ja comença a ser animada .L´ altre dia arrel de la situació creada per la nena marroquina que volia anar amb vel a l´ escola, i que va ser tema de conversa, algú va fer referència a un article publicat a El País i escrit per Empar Moliner. Aquest excel·lent article val la pena que si en teniu ganes, en feu lectura i vosaltres mateixos també en podeu opinar .

Ah ! Si voleu participar a les tertúlies heu d´ anar al bar Temptacions ( al costat de la Plaça de les Cols )

ELPAIS.com

EMPAR MOLINER
La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo
EMPAR MOLINER 08/10/2007

"Ya nos volvíamos a Marruecos", ha dicho el feliz padre de la devota niña de ocho años que "quería" ir en hiyab a la escuela. Supongo que habrán leído la noticia, que esta semana ha estado en boca de todo el mundo: la escuela le prohibió asistir a clase con dicha prenda, pero la Generalitat, siempre velando por la tolerancia, decidió que lo que decidiera la escuela era igual. O sea que, ahora, la niña de ocho años ya se sienta en el pupitre con el pelo cubierto, a salvo de las miradas de los otros críos de su edad. De ahí la frase del padre. Eso significa que si los malvados profesores de la escuela no llegan a ser corregidos, el hombre se habría llevado a los suyos a ese lugar donde parece que taparse el cabello desde que sales de la clínica maternal mola (si eres mujer, claro). Piensen que este deseo infantil de la niña es tan poderoso que incluso la madre declara que ha dejado el trabajo para "apoyar" a su hija. Parece, pues, que cuando uno "apoya" (qué verbo tan repetido en la televisión últimamente, sobre todo por las madres de los concursantes de Gran Hermano) lo hace a jornada completa y no tiene tiempo de nada más.

La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga una niña que declare que 'quiere' que le practiquen la ablación

El caso es que, como les digo, ha triunfado la sostenibilidad y la niña ya puede ir como "quiere" a la escuela. Y yo me alegro, porque me parece casi milagroso que una niña de ocho años ya tenga ideas propias sobre la religión. Esto es sólo la muestra de su gran madurez y elevación espiritual. Ha habido quien ha comparado el caso con el de las monjas que dan clase con hábito. Hombre, las monjas son mayores de edad. No es lo mismo. Pero sobre la cuestión ha habido mucho debate. El jueves, en este mismo periódico, se publicaron artículos con diferentes visiones, entre ellos el del señor Abdenur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana. Yo admiro sin reservas al señor Prado, porque también fue presidente del congreso "Musulmanas y feministas". Y que el presidente de las musulmanas y feministas sea un hombre en lugar de una mujer a mi me parece de una gran coherencia.

Pero volvamos a la niña. Seguramente habrá más cosas que "quiere" hacer. Como el Ramadán. Y si es así hay que respetárselo, o su padre se la llevará a Marruecos. Sí, ya sé que algunos profesores debiluchos advierten que los menores que lo practican se les desmayan en clase o no rinden. Pero nadie dijo que la fe fuese fácil. Por eso, feliz como estoy de la noticia, solo quiero advertir de algo a la Generalitat. Esta niña extraordinaria tiene toda una vida por delante. Y, del mismo modo que Cassius Clay se convirtió al Islam de repente y pasó a llamarse Muhammad Alí, ella podría cambiar también de religión de la noche a la mañana. Por ejemplo, podría abrazar la religión rastafari. Es una religión muy simpática y con no pocas peculiaridades. Entre ellas fumar hachís. Imaginen pues que la pequeña "quiere" honrar a su fe liándose un porro en clase. Si la intolerancia docente se lo prohibiera, hasta yo dejaría el trabajo como su madre para "apoyarla". Todo antes que oír al padre decir: "Estábamos a punto de volver a Jamaica".

Porque sólo faltaría que los niños de ocho años musulmanes merecieran más respeto que los niños de ocho años rastafaris, que los niños de ocho años católicos o que los niños de ocho años practicantes del vudú o de la cienciología. Por eso espero con ansia ver pronto a estos pequeños clavando alfileres a los muñecos y sacrificando gallinas, flagelándose por Semana Santa o merendando placentas en clase. Por cierto. La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga la primera niña que declare que "quiere" que le practiquen la ablación. ¿O es que alguien duda de que esto pasará?

Cataluña EL PAIS - 08-10-2007

La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo

EMPAR MOLINER

Hisenda, Planificació i Serveis Externs

El departament d'Hisenda satisfet pel compliment del calendari establert

Xavier Grau considera fonamental aprovar el pressupost 2008 abans d'acabar l'any

L’Ajuntament de Cubelles considera “fonamental” el canvi en el model de recaptació dels impostos. Xavier Grau, regidor d’Hisenda, considera que “aquest canvi estructural és fonamental pel Govern”.

Des de la regidoria d’Hisenda es considera que hi han “dues qüestions fonamentals per poder complir el calendari establert”; d’una banda es considera “fonamental l’aposta per aprovar el pressupost 2008 al llarg del darrer trimestre del 2007”, així com "aprovar la modificació del pressupost del 2007, incorporant part de la liquidació del 2006.”. Segons Grau això permetrà “desbloquejar el procés de canvi de gestió de la recaptació d’impostos”.

De fet, el canvi del model de recaptació d’una empresa privada a la gestió a través de la Diputació de Barcelona és “ara per ara un canvi estructural fonamental pel Govern”.

El regidor d’Hisenda també destaca el canvi d’inèrcia que ha imprès el seu departament, ja que “amb aquest canvi de rutina es fa partíceps a tots els departaments que gestionen els serveis del municipi”. El canvi d’inèrcia correspon a “l’aposta pel model horitzontal, on cada departament avalua i quantifica els serveis que ofereix”.

Aquesta nova estratègia és un model que “implica a tothom i que sobretot repercutirà l’any que ve”. Xavier Grau afirma que d’aquesta manera “s’avalua el cost real dels serveis”, de manera que "fins ara ja se n'han pogut quantinificar el 90%”.

Ràdio Cubelles Divendres, 26-10-2007
http://www.cubelles.com/

Hisenda, Planificació i Serveis Externs

L'Ajuntament s'estalviarà 300.000€ anuals amb la gestió dels impostos a través de la Diputació de Barcelona
El ple municipal d'octubre aprova un augment del 4,18% de la taxa d'escombraries i un 2,4% de la resta de tributs

El pas de l'actual gestió privada dels tributs municipals a la futura gestió a través de la Diputació de Barcelona li suposarà a l’Ajuntament de Cubelles un estalvi de 300.000€ anuals.

Segons Xavier Grau, regidor d’Hisenda, el traspàs de la gestió a la Diputació es deu a que “no era adequat renovar el contracte amb l’empresa que ho gestionava per a 18 anys”. De fet,“passar la gestió a la Diputació de Barcelona pot suposar un estalvi anual de 300.000€”. I, a més, afirma que “el canvi de gestió s’ha resolt sense cap crisi”.

Ara s’està treballant per a què “la Diputació de Barcelona gestioni els tributs municipals a partir de gener”, el que suposa “un estalvi pel municipi i una major transparència per aconseguir que tothom pagui el que li toca pagar”, apunta Grau.

D’altra banda, al ple municipal del passat 15 d’octubre, es van aprovar les ordenances fiscals per l’any 2008. El consistori va aprovar un augment del 2,4% dels tributs municipals, excepte la taxa d’escombraries que augmenta un 4,18%. El regidor d'Hisenda justifica l’augment dels tributs al•legant que “no s’augmenten els impostos, sinó que s’actualitzen en relació a l’increment de l’IPC català d’agost a agost que és d’un 2,4%”.

Amb l’aprovació de les ordenances fiscals en el passat ple municipal es segueix amb el calendari previst per desbloquejar el procés de recaptació dels impostos a partir del proper 1 de gener. Amb aquest canvi en el model de recaptació, el regidor considera que "s’està fent un canvi de gran transcendència en els propers anys".

El regidor d’Hisenda, a més, destaca "el canvi d’inèrcia que s’ha establert al seu departament, ja que es fa partícep a la resta de regidories a través de l’avaluació dels serveis que s’ofereixen".

Seguint amb el calendari aprovat el passat 17 d'agost, es preveu que la Diputació de Barcelona comenci a recaptar els tributs municipals a partir del proper 1 de gener.

Ràdio Cubelles Divendres, 26-10-2007

www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Aquests dies uns fets han fet corre la tinta als diaris. Tots tres mostren un perfil de violència , vexació, racisme , i un d´ ells ha suposat la pèrdua d´ una vida innocent . Que un energumen i que avui tenim en portades de diaris, es passegi amb total impunitat i a més rodejat de la seva gent , no demostra res més que tenim un problema i greu .Aquestes agressions a persones i sovint mes freqüent en dones es habitual per part de personatges que tenim al costat i que ningú diria portadors de tal violència . Conductores de bus, taxis, passatgers, homes i dones, alguna que d´ altre vegada s´han trobat ,insultats i fins i tot agredits .La gravació en vídeo va mostrar un fet violent , i d´ altres no filmats ?

Trobareu informació d´ aquestes informacions de les que es fa referència a

DE FIL DE VINT
Contra el racisme

Isabel-Clara Simó

Hi ha un individu que es diu Sergi-Xavier, que li pega, de manera violenta, a una noia, menor, equatoriana, per raons racistes, als Ferrocarrils de Catalunya. Dada primera, el seu nom ens revela que és català-català. Segona dada, pel que veiem al vídeo, ningú no va ajudar la noia; tercera dada: és que estava begut, diu, considerant que ja no és responsable de res; i quarta dada, jo no sóc racista, diu. La meva conclusió és que el Sergi-Xavier és un perill per a la societat, que no sap controlar-se i que és racista. Ser racista és un delicte. De moment ha d'anar presentant-se al jutjat, però ignoro si hi ha algun sistema per impedir el seu accés, almenys durant un any, als transports públics de Barcelona. Que vagi a peu.

En un tren Girona-Portbou, el revisor s'adreça a un viatger de pell fosca, el pediatre Iván Ramos (de nacionalitat francesa i d'origen cubà), que va a la seva feina. És a l'únic a qui li demana el bitllet i la identificació. El passatger, que està aguantant un retard, es nega a totes dues coses, i el revisor diu que ara sabràs qui sóc jo; entre unes coses i altres, el tren arriba amb més d'una hora de retard. Ara bé, els altres passatgers, tan perjudicats com el senyor Ramos, se solidaritzen amb ell i amb la seva actitud valenta. Aquest empleat és un racista, i com que el racisme és un delicte, li ha de caure a sobre el pes de la llei.

Hi ha, doncs, diverses actituds davant del racisme, però veiem sempre un individu agressiu, milhomes i envanit per causes imaginàries. Cal rebaixar-los els fums, i això només ho pot fer la llei. Una tasca molt més important que a veure quina quota de poder té cada jutge.

http://www.avui.cat/

Un estudiante muere al defender a una mujer agredida por su novio
El joven recibió un golpe en la cabeza al intentar mediar en la pelea
EL PAÍS - Valencia - 25/10/2007

Daniel Oliver corrió hacia su muerte al mediodía del 17 de octubre. El joven, de 23 años, acababa de salir de la facultad de Derecho en Valencia y se disponía a tomar el autobús de vuelta a casa cuando vio lo que varios estudiantes y transeúntes llevaban un rato contemplando sin mover un dedo: David G. M., un tipo de las dimensiones de un armario, golpeaba y pateaba a su novia en el suelo a escasos 30 metros de allí. Oliver reaccionó instintivamente: se quitó la mochila del hombro y se acercó corriendo a socorrer a la víctima. Dijo algo, pero no llegó a oír si le contestaban. El agresor se giró y soltó el puño en un solo movimiento. Oliver cayó como un tronco, se abrió la cabeza contra la acera y murió el martes, en el Hospital Clínico de Valencia, después de siete días en coma a causa de un edema cerebral.
http://www.elpais.es/

Altres Informacions

Jornada de debat sobre “Les Caramelles: ahir i avui”

L'acte tindrà lloc aquest dissabte, a partir de les 10 del matí

L'Institut d' Estudis Penedesencs i el Grup d’Estudis Cubellencs, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Cubelles organitzen per aquest dissabte uns Jornada de debat sobre “Les Caramelles: ahir i avui”. L'acte es portarà a terme al Centre Social, a partir de les 10 del matí.

El programa de la Jormada començarà amb una conferència introductòria a debat sobre “Les Caramelles. Fonts i sentit de la festa”, que anirà a càrrec de Santi Riera i Subirats.

Al debat, que serà moderat per Joan Vidal i Urpi, President del Grup d’Estudis Cubellencs, hi participaran Santi Riera i Subirats, Llicenciat en musicologia; Antoni Carner, President de la Federació de Cors de Clavé; Argemi Curto, Director de Corals i Colles de Caramelles; Albert Solé i Mercè, Membre de la colla de Caramelles de Sitges; Francesc Capdet, President del Cor l’Espiga de Cubelles; i Enric Olivella, Membre de la Coral de Calafell.

Ràdio Cubelles Dimecres, 24-10-2007
www.cubelles.com

La Pedra Seca

http://www.pedraensec.com

Hi trobareu més informació

SITGES
Sitges defensa la pedra seca
Prop de 150 experts es troben a Sitges en la IV Trobada d’Estudi per a la
VD - 22/10/2007
La Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca de Catalunya (CEPS) ha establert les bases que serviran per coordinar totes les entitats dedicades a l’estudi i a la conservació de la pedra seca i, a més a més, la Fundació Territori i Paisatge crearà una pàgina web on es podran aportar les dades de les construccions que es vagin catalogant.

Amb tot, s’ha donat un pas endavant molt important per conèixer el volum de construccions existents a Catalunya i avançar en la catalogació de tot el patrimoni català de pedra en sec. Aquestes són algunes de les conseqüències de la IV Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans que s’ha celebrat a l’Antic Escorxador de Sitges durant el passat cap de setmana, organitzada pel grup barraquer Drac Verd de Sitges, juntament amb l’Ajuntament de la vila, el Grup d’Estudis Sitgetans i l’Institut d’Estudis Penedesencs.
La trobada ha reunit prop de 150 experts de tot Catalunya, Castelló, Mallorca i Menorca, i ha incidit fortament en el reconeixement de les construccions de pedra seca com a patrimoni cultural i en la consolidació de la CEPS, posant l’èmfasi en la situació d’indefensió que pateix el patrimoni de pedra seca de Catalunya i cercant fórmules per procedir a una catalogació adequada que permeti la seva protecció. Durant tres dies s’han organitzat exposicions fotogràfiques i de maquetes, s’han celebrat nombroses comunicacions particulars, un total de quatre ponències per part d’experts i, finalment, s’ha realitzat una excursió pel massís del Garraf per conèixer les barraques de la zona de la Casa Nova i de Can Planes.

El Drac Verd de Sitges, el grup amfitrió de la trobada que arribava a la seva quarta edició després de les celebrades a Manresa (2002), a Torroella de Montgrí (2004) i a Barcelona (2006), ha localitzat un total de 434 barraques de pedra seca a la comarca del Garraf i més de 3.300 a Catalunya.
http://www.vilanovadigital/

La Transició espanyola

Josep Tarradellas, restablir legitimitats

El seu retorn com a president va servir per restaurar l'única institució republicana que va sobreviure al franquisme. L'arribada va ser aclamada als carrers de Barcelona per milers de ciutadans. Historiadors i polítics qüestionen el paper que va jugar des de l'exili

L. Martínez / I. Carbó

Plaça Sant Jaume

La restauració de la Generalitat de Catalunya en la persona de Josep Tarradellas apareix com a molt remota per a l'actual escenari polític català. El marc constantment sotragat pel mal funcionament de serveis públics essencials com el transport de viatgers, l'agudització dels col·lapses de les grans infraestructures i una traumàtica reforma estatutària que ha acabat amb la sensació de sac foradat per part de sectors sensibles de l'opinió pública han posat en tensió l'estructura institucional construïda des de la Transició. Un entramat polític construït a partir de les eleccions del 15 de juny de 1977 que va requerir, però, altres gestos per a la seva legitimació, que encara són objecte de discussió.

El diumenge 23 d'octubre del 1977, cap a les 5 de la tarda, aterrava a l'aeroport del Prat, procedent de Madrid. L'arribada de Tarradellas posava fi simbòlicament a 38 anys d'anorreament de les institucions pròpies de Catalunya

Avui es compleixen trenta anys del retorn de Josep Tarradellas a Barcelona. Ho va fer com a president de la Generalitat, reconegut pel govern espanyol i aclamat per milers de ciutadans als carrers de la ciutat que hi van veure un reconeixement efectiu de la identitat de Catalunya i de les seves institucions per part dels hereus del franquisme.

La reforma del franquisme

El règim franquista havia iniciat els contactes polítics amb les forces de l'oposició democràtica des de finals de 1975. El 23 de desembre, poc després de la mort de Franco, es constituïa el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.A Madrid eren conscients que per desenvolupar un procés de reforma havien de dibuixar escenaris per resoldre la qüestió territorial, la basca i la catalana. El rei Joan Carles va viatjar a Barcelona el 16 de febrer de 1976 i en el seu discurs oficial va introduir expressions en català. Els dos caps de setmana anteriors Barcelona havia estat l'escenari de dues importants manifestacions de l'Assemblea de Catalunya.

Les inèrcies de l'administració franquista eren, però, molt fortes. La dimissió de Carlos Arias Navarro, el juliol de 1976, va fer possible l'ascens d'Adolfo Suárez a la presidència del govern espanyol. Mentrestant, l'activitat cada cop més desacomplexada de les forces d'oposició va tenir múltiples manifestacions: l'aparició pública dels partits, vagues, la Marxa de la Llibertat, Xirinachs davant la Model... i també actes violents de sectors adeptes al franquisme i d'ETA.

La Diada de 1976, tolerada pel règim, va ser un moment culminant. Entra en escena Manuel Ortínez, executiu de l'Institut Cotoner i persona vinculada a personalitats del franquisme enquadrades en el projecte d'Adolfo Suárez. Ortínez suggereix la figura de Tarradellas i també les seves relacions, no sempre fluides, amb l'Assemblea de Catalunya. El vicepresident Alfonso Osorio és determinant per enviar un oficial del servei d'intel·ligència, Andrés Casinello, a entrevistar-se amb el president exiliat: "Tarradellas vol la institució, la Generalitat. No ofereix res, ni demanarà el sí en el referèndum, ni fa un acte de suport a la monarquia, ni a favor de l'exèrcit. No, vol quedar-se sol, no prendre partit en una situació en què cada grup vol una cosa diferent. És a dir, té concepció d'home d'Estat, o almenys vol això", diu Casinello en el seu informe del contacte establert a l'octubre.

Adolfo Suárez convoca el referèndum de la reforma política del 15 de desembre per donar cobertura legal al procés de transformació de les institucions franquistes. És el certificat que, per a molts, fa descartar la via de la ruptura. Tarradellas fa una declaració pública el 6 de gener de 1977 per reivindicar la Generalitat, l'amnistia i la legalització dels partit.El 20 de febrer de 1977, Suárez promou un intent de creació del Consell General de Catalunya, amb un règim especial de mancomunitat de les quatre diputacions, que neix condemnat al fracàs. Paral·lelament, se la juga amb la legalització del Partit Comunista (PCE), el 9 d'abril de 1977, Dissabte Sant, perquè pugui participar a les primeres eleccions del 15 de juny. La legalització del PCE i el profund recel cap a les reivindicacions catalanes, que apareixen entre les motivacions de la sublevació militar del 1936, van paralitzar qualsevol avenç. El PSUC va haver d'esperar la legalització fins al 3 de maig, 15 dies després que el PCE. Esquerra Republicana no va poder participar als comicis amb les seves pròpies sigles.

L'Assemblea no volia el retorn

Els resultats del 15 de juny, amb la victòria dels socialistes, el Pacte Democràtic i un important resultat del PSUC, "el millor de l'Europa occidental per a un partit comunista", en paraules de Miquel Sellarès, tornen a precipitar els esdeveniments. La UCD de Suárez i del periodista Carles Sentís obté un discret quart lloc. Es reprèn un procés sobre el qual historiadors i polítics mantenen posicions discrepants respecte al paper jugat per Tarradellas. Sellarès afirma que "l'Assemblea de Catalunya no volia el retorn de Tarradellas" com a president. Els socialistes sí que ho han posat entre les seves reivindicacions, però topen amb el president exiliat quan Joan Reventós, proclamat president de l'Assemblea de Parlamentaris, intenta establir negociacions amb el govern de la UDC.

Tarradellas reivindica la seva legitimitat com a president de la institució històrica i considera que és ell qui ha de negociar les condicions del retorn. Els partits que han passat per les urnes reclamen protagonisme en la restauració de les institucions i creuen que el president ha de tenir una funció representativa.El govern de la UCD mou fitxa i fa anar Tarradellas a Madrid el 29 de juny . L'entrevista entre Suárez i el president va molt malament. Però Tarradellas mostra la seva habilitat fent declaracions en el sentit contrari. També es reuneix amb el rei Joan Carles, malgrat un veto inicial per obstaculitzar els contactes. Tarradellas se'n va anar de Madrid el 3 de juliol, sense acord però amb ponts oberts. Tampoc són bons moments per a les relacions amb l'Assemblea de Parlamentaris.

Salvador Sánchez Terán va reprendre per ordre de Suárez els contactes amb Tarradellas el 10 d'agost i aquest, una setmana després, en va informar la part catalana. Unes declaracions de Josep Benet afirmant que s'havia deixat podrir la situació van fer que Tarradellas el destituís de la comissió negociadora.

En aquest context va arribar la Diada de 1977, que va convocar la gran manifestació del milió. Per al govern de Suárez havia arribat el moment decisiu. El 28 de setembre es va tancar l'acord entre el govern d'UCD, Tarradellas i l'Assemblea de Parlamentaris, de restabliment de la Generalitat provisional i de nomenament del president, així com la derogació del decret del 5 d'abril de 1938 de Franco, que abolia l'autogovern.

"Ja sóc aquí!"

El diumenge 23 d'octubre del 1977, cap a les 5 de la tarda, aterrava a l'aeroport del Prat, procedent de Madrid, el DC-9 Ciudad de Mahón d'Iberia. L'arribada de Tarradellas posava fi simbòlicament a 38 anys d'anorreament de les institucions pròpies de Catalunya. L'avió va aterrar amb retard sobre l'horari previst perquè va haver de ser inspeccionat per una amenaça de bomba dels GRAPO.

Centenars de milers de persones van rebre el president que tornava de l'exili. Algunes ja l'esperaven a l'aeroport; altres, a Montjuïc i durant el recorregut fins a la plaça Sant Jaume. Tarradellas va sortir al balcó del Palau per repetir davant una multitud enfervorida el seu famós "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". El retorn, organitzat pel senador Pere Portabella, va ser un acte popular, però també protocol·lari, amb la presència de les màximes institucions civils del moment. La presa de possessió oficial es va produir el dilluns 24, presidida per Adolfo Suárez. Abans, però, Tarradellas havia estat a Madrid, des del 20 d'octubre, per rebre la ratificació institucional. Com diria el president a l'AVUI (23 d'octubre de 1977), "Macià va portar a Catalunya les llibertats. Admiro, per damunt de tot, el moment en què comprèn que el poble de Catalunya no vol la República catalana i tira endavant la Generalitat". Catalunya havia de pactar amb l'administració espanyola. El rei i Suárez n'eren els màxims representants.

www.avui.cat

M. Trives/ Diari de Cubelles

Degut a la situació creada i en motiu de les peripècies de milers de viatgers sembla que el Ministeri de Foment ha pres la decisió de no cobrar el bitllet als afectats per el caos de rodalies .

El Ministeri de Foment intenta compensar els milers ciutadans perjudicats
Els usuaris de les línies afectades viatjaran gratis a partir de dimarts

Anna Massa (laMalla.net)

Font: Agències

Tots els esforços es queden curts per solucionar el caos a Rodalies Renfe des que el passat dissabte es produís l'avaria per les obres de l'AVE que ha deixat sense servei ferroviari el tram entre l'estació de Sants, xarxa neuràlgica de Renfe a Barcelona, i l'estació de Bellvitge. Però en un intent de compensar la manca de servei i les grans molèsties causades als milers d'usuaris que es veuen afectats, que han de fer una autèntica gimcana per desplaçar-se fins a la capital catalana, fent transbordaments amb autocars, el Ministeri de Foment ha comunicat que, a partir d'aquest dimarts, es podrà viatjar gratis en les línies afectades -les línies C2, C10 i C7-.

més informació a
www.lamalla.net