Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles.
Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es.
Aquest espai va ser creat el 2 de novembre de 2004 i el 20 de gener de 2008 va superar les 20.000 visites. El sistema Sitemeter registra estadístiques des de l'1 de març de 2008.
Gràcies per la vostra confiança i participació.
29.3.08
DIA A DIA
XAVIER GRAU
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
HE DE TRUCAR L'ADRIÀ
Fa dies que vaig comprometre una referència en aquests articles a l'Associació de Dones La Fita de Cubelles i tonto de mi que no trobava el motiu, el gest argumental original i precís que sovint recerquem molt lluny i que sempre tenim més a l'abast del que pensem. A l'última celebració davant La Fita del terme, el passat 8 de març, vam veure que un ametller rebrotat i unes heures vivíssimes estaven ofegant les antigues pedres del monument. Vaig quedar amb l'Adrià que si calia l'ajudaria a podar l'ametller una mica per fer més visible aquest rotund monument que l'associació de dones cubellenca manté com a referència de reivindicació feminista. No he trucat encara a l'Adrià. Ni a la Maribel ni tampoc a l'Aurora ni a la Pili, ni a l'Ester, ni a la Maria, les dones discretes i coratjoses que han reflotat l'associació, han retornat la dignitat a l'homenatge a una dona treballadora de Cubelles amb l'Agulla d'Or de La Fita (Margarita Lleó al 2007 i Mariàngels Pons al 2008) i fan una feina seriosa, polida, atenta i pemanent en defensa dels drets de les dones, que és en definitiva una manera de lluitar pels drets de tots, i totes!, nosaltres. Acabant de llegir l'article de la diputada vilanovina Mila Arcarons (http://milaarcarons.blogspot.com/) i de l'escriptor Juan José Millás sobre el lumbreras de la faldilla m'han vingut de nou al cap tots els arguments i més per a refermar el compromís amb La Fita, que des del 2003, i partir d'un cartell modest creat des d'aquest mateix ordinador, és l'entitat de referència de les dones de Cubelles i pel que veig tan necessària aquí com a Càdis!. I aquí acabo: el que us deia, el lumbreras de Càdis no es mereix ni una linea més, però demà sense falta truco a l'Adrià perque La Fita ha de lluir ferma i preciosa ara més que mai .-48
A la fotografia: 8 de març de 2008. Lectura del manifest Associació de Dones La Fita davant la fita del terme del camí vell cap a Vilanova i la Geltrú
Llegeixo astorada la noticia sobre la clínica de Cadis que ha retirat de la nòmina de les infermeres 30 Euros fruit que no volen , han decidit no voler , posar-se faldilla mentre treballen . Elles, segon la direcció , han de posar-se faldilla. El seus companys vesteixen una roba còmode per treballar . Una roba que acompanya la feina que fan . Elles faldilles força “mones” . Ells un pijama típic d’aquesta feina.
A elles els hi correspon ensenyar les cames . O sigui , diferenciació per sexe a la feina.Cap sentit . Allò que es valora d’una feina , d’un professional , és la qualitat del que fa. El que deu voler un pacient és que la persona que l’atengui - el treballador o treballadora - ho faci de forma adequada .
Elles han decidit denunciar aquesta discriminació . Felicitats per la fortalesa .Agraïment a aquestes dones que han qüestionat aquesta pràctica absolutament allunyada de la llei i de les pautes de relació des de la igualtat. Agraïment perquè lluiten per la seva dignitat . Però també perquè en aquesta lluita ens representen a totes les dones . Agraïment perquè fruit de la seva denuncia s’ha generat un debat, de nou , que hauria de reforçar davant l’opinió publica que aquestes coses no es poden permetre.
Es evident que el tracte discriminatori en determinades empreses segueix i avui mateix trobem en aquesta informació apareguda a http://www.lamalla.net/relacionada en que fa referencia a...
A Cadis una clínica ha retallat el sou de les infermeres que porten pantalons, als centres d'El Corte Inglés és obligatori maquillar-se
Auxiliars i infermeres de la Clínica San Rafael de Cadis, un centre concertat amb el sistema públic de salut andalús, han vist retallada la seva nòmina aquest mes per no portar faldilla. Trenta euros, ni més ni menys. Les empleades estan disposades a arribar als tribunals acusant l'empresa d'incomplir la Llei d'Igualtat. No és l'únic cas. Els centres comercials El Corte Inglés s'escuden en el seu reglament intern per obligar les empleades a maquillar-se.
Amb pantaló-pijama o amb faldilles? Bona part de les infermeres i auxiliars de la clínica andalusa no ho van dubtar. Per la seva feina, van triar l'antiestètic pantaló amb el logotip de l'empresa, molt més pràctic a l'hora de protegir-se en la seva feina de pacients sagnants o crònics. "Sense oblidar que es tracta d'una qüestió d'intimitat", al·lega Adela Sastre, presidenta del comitè d'empresa. La sorpresa va arribar a final de mes, amb una nòmina que s'havia encongit 30 euros corresponents al "complement d'assistència i dedicació". Podria semblar que la retallada res té a veure amb el vestuari, però el comitè d'empresa assegura que "portaven temps amenaçant" amb aquesta mesura i que no s'ha aplicat a totes per igual. "No creiem que s'atrevirien amb una Llei d'Igualtat recent estrenada". La Junta d'Andalusia s'ha mostrat preocupada per aquesta actitud discriminatòria dels responsables de la clínica i ha demanat un informe sobre les normes de vestuari a la direcció del centre. Discriminacions salarials i de promocióArran d'aquesta denúncia, UGT de Catalunya ha fet aflorar un altre cas de discriminació entre treballadors i treballadores. Segons denuncia el sindicat, mentre que als homes se'ls permet "una imatge més informal i a la moda, a les treballadores dones se les obliga a dur mitges, usar un determinat tipus de sabates i maquillar-se per mostrar bona imatge". UGT va presentar fa un any una demanda contra els grans magatzems per aquest motiu al Jutjat Social, una denúncia que va quedar paralitzada amb l'esperança d'engegar una negociació i que el sindicat reobrirà aquesta setmana. Però no és l'únic aspecte discriminatori pel qual ha estat denunciada l'empresa, on el 90% dels treballadors són dones. Recentment, El Corte Inglés va ser condemnat pel Jutjat nº 13 de Barcelona per discriminació en el sistema de promoció professional per raó de gènere. La doble escala salarial és també freqüent en altres grans cadenes comercials i de distribució, on les dones acostumen a cobrar entre 200 i 300 euros menys que els seus companys. "Esperem que amb la posada en marxa dels plans d'igualtat que estableix la llei puguem acabar amb tot això", ha remarcat Òscar López, secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de la UGT Catalunya.
També Juan José Millás reconegut periódista i escriptor publica el El País ......
Violencia
JUAN JOSÉ MILLÁS 28/03/2008
Trato de imaginar al rijoso que ha asociado el uso de la falda a la productividad empresarial. Me gustaría ver su cara, observar su jeta, para comprobar si, una vez más, el rostro es efectivamente el reflejo del alma. ¿Llevará bigote? ¿Estará calvo? ¿Será gordo o flaco, alto o delgado? ¿Le sudarán las manos? ¿Le olerá el aliento? ¿Tendrá estudios? Y en caso afirmativo, ¿de qué? ¿De Empresariales, de Económicas, de Ingeniería Financiera? ¿Habrá hecho un master en gestión de recursos humanos? ¿Sabrá idiomas? ¿Se detendrá a la entrada de los colegios para mirar furtivamente a las chicas? Lo imagino sentado a la mesa del desayuno, dándole vueltas al modo de castigar la indisciplina del personal a su cargo, cuando grita de súbito "eureka", o sea, lo encontré. Qué encontraste, pregunta su mujer, que va (en pijama) de un lado a otro de la cocina. El modo de doblegarlas, dice él. Quitaré 30 euros de sueldo a las rebeldes y cuando sus representantes sindicales pregunten por qué responderé (por escrito, faltaría más) que las enfermeras hacen menos caja en pantalones que en minifalda.
Seguramente hay en los manuales corporativos mil modos de justificar la obligación de llevar uniforme, incluso cuando se trata de un uniforme de gusto tan dudoso como el que nos ocupa. Pero lo único que se le ocurrió a nuestro hombre, vaya por Dios, fue relacionarlo con el plus de productividad. ¿Cabe imaginar algo más sucio, más obsceno, más indecoroso? ¿Será consciente del significado de esa decisión? ¿Lo somos nosotros? ¿Lo son las autoridades sanitarias? ¿Podría el fiscal general del Estado actuar de oficio frente a una muestra de acoso tan poco sutil, frente a una agresión sexual de esta naturaleza? ¿Podría caer sobre la cabeza de este sujeto todo el peso de la Ley de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género?
Joan Barril a la seva columna de El Periodico fa una recomanació per si voleu anar al cinema ,feu-li cas.....
ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL
Plorar de bellesa
JOAN BARRIL
Probablement es pot viure sense llegir mai un llibre. Es pot anar tirant sense un museu. Però a vegades em pregunto si es pot viure sense la música. Quan arribo a casa hi ha un piano obert que ens espera als meus fills i a mi perquè ens respongui quan l'estimulem. ¿Es pot veure la música? Si ho dubten, vagin immediatament al cine Verdi a veure El silenci abans de Bach, de Pere Portabella. No és una pel.lícula d'argument. És simplement una pel.lícula concebuda per a la bellesa. Abans de Bach no hi havia silenci, perquè la música ens arriba de molt lluny.
Però Bach va tenir el mèrit de fer que la música, encara que vingués de molt lluny, ens arribés molt endins.
Diuen que, quan s'acosta la mort, tendim a recordar els grans moments de la nostra vida. La infància, les alegries, el frec d'una mà, aquell calfred davant la barrera de coral del mar Roig o aquella cançó siciliana sentida en una gruta de Siracusa. La vida són imatges i la pell sempre és de gallina. Però Pere Portabella ens ha regalat a la Humanitat les imatges sense les quals no podríem morir en pau. A vegades, un elogi excessiu desvirtua l'obra elogiada. Però la veritat mai és excessiva. Bach és allà i Portabella hi ha posat imatges. I Quim Roy li ha buscat espais i dramatúrgia. I Carles Santos ha inventat un guió. I Pladevall ha aconseguit recuperar la llum dels quadros de Vermeer. Vint violoncels al metro de Barcelona. Les veus blanques cantant La passió segons sant Mateu, recuperada --diuen-- perquè el carnisser de Mendelssohn solia embolicar la carn amb els fulls d'una partitura inèdita. Un cavall que balla les notes de les Variacions Goldberg. Un camioner que a la cabina toca contrapunts i fugues amb una harmònica. La bellesa. Quan la dificultat es fa fàcil.
M'havien explicat l'existència de l'anomenada síndrome de Stendhal, una invenció romàntica que portava els que la patien a esvanir-se davant l'harmonia de les coses. Si alguna vegada he sentit aquesta estranya síndrome ha estat en la soledat del desert o en la plenitud d'aquesta pel.lícula. Vagin al cine a veure-la. Però no es pensin que van al cine a veure una pel.lícula. El cine de Portabella és una pantalla que acull les imatges de la millor Europa. Portabella és la mirada ben temperada. Per la cultura.
Comencen les obres de millora dels accessos i aparcaments de l'institut i la zona esportiva Font: Ràdio Cubelles
S'asfaltaran els aparcaments del Poliesportiu i el camp de futbol a més de col·locar enllumenat, fer les voreres dels voltants, i un parc pels alumnes de l'IES
L’Ajuntament ja està duent a terme alguns dels objectius estratègics inicials que es contemplen al Pla de Mandat. A la connexió del subministrament d’aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat i al traspàs del sistema de recaptació municipal, s’uneix l’adequació dels accessos de l’entorn de l’actual IES Cubelles.
Miguel Ángel López, regidor d’Urbanisme i Planejament, destaca "la necessitat de realitzar aquests treballs pels equipaments que hi ha a la zona, com centres educatius i esportius, i millorar la seguretat de les persones que hi passen".
El projecte ja s’ha adjudicat i es preveu que les obres s’allarguin uns quatre mesos. López afirma que es tracta "d'un projecte unitari dels accessos i aparcaments tant de la zona de l'IES, com la del Poliesportiu i el camp de futbol. Aquesta zona s'equiparà amb enllumenat públic, espais verds, voreres, equipaments com ara papereres i elements de regulació de velocitat del trànsit per millorar la seguretat dels peatons".
Un dels trets que destaca el regidor d’Urbanisme i Planejament és "la creació d’un parc davant l’institut i d'un pàrking que ordeni les moltes motos que s’hi amunteguen". A banda d’aquesta obra puntual, s’està duent a terme la redacció del nou Pla General de Cubelles que ha de marcar les directrius de com ha de créixer el municipi en els propers anys.
Font Ràdio Cubelles
Alcaldia
El Jutge arxiva la denúncia dels representants de Fauna contra l'Alcaldessa i el cap de la Policia
El sobreseïment de les diligències es fonamenta en el fet que "no queda acreditada la perpretació de delicte"
El jutjat d'instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú ha decretat el sobreseïment de les diligències incoades contra l'Acaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i el cap de la Policia Local per "no quedar acreditada la perpretació de delicte".
Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de Cubelles, es va referir a aquest fet el passat 25 de març, en el decurs del ple extraordinari convocat a petició de l'oposició municipal en relació a la construcció del pont sobre el riu Foix. Romero va informar que tant ella com el cap de la Policia Local havien estat denunciats als jutjats i va oferir a membres del públic que ho havien sol·licitat "la possibilitat de fer ús de la paraula sense cap tipus d’amenaces", en clara referència a la denúncia interposada i a les al·lusions proferides contra ella mateixa i el govern municipal a les dependències policials dies abans.
La denúncia va ser interposada pel president de la Plataforma Volem el pont per l'Onze de Setembre, Carlos Ríos, i el secretari i portaveu de la mateixa, Xavier Pla. Els fets es remunten al 21 de març, quan els dos denunciants es van personar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i van reclamar l'expedició d'un certificat acreditatiu del dia i hora de lliurament d'una notificació de l'Ajuntament, en què es denegava la seva intervenció a la sessió plenària extraordinària del passat dimarts i se'ls emplaçava a posar-se en contacte amb l'Alcaldia per ampliar la informació. Els compareixents, tal i com consta a l'atestat de la Policia Local, van llençar acusacions i referències contra el govern municipal i l'Alcaldessa de Cubelles, així com amenaces contra els agents de la Policia Local. Finalment, van formalitzar la denúncia al jutjat de guàrida de Vilanova i la Geltrú, ara arxivada pel jutge, per una suposada retenció de documentació.
La premsa parla diàriament de la situació al Tibet i una lectora de Diari de Cubelles demana publicar aquesta informació.
Los tibetanos han salido a las calles a protestar décadas de injusticia.
Después de décadas de represión el pueblo tibetano ha salido a lascalles ha pedirle al Mundo que los ayude a obtener justicia. Con losJuegos Olímpicos en camino y la importancia de las exportaciones,China es más sensible que nunca a la opinión pública mundial.
El gobierno chino ha expulsado a los periodistas extranjeros y anuncióque los manifestantes que no se rindan serían 'severamentecastigados.' Las autoridades chinas tienen ahora que decidir entre másrepresión o un dialogo abierto que pueda ser el comienzo de lasolución de la situación en el Tibet. A China le importa más que nunca su imagen en el extranjero, y es allí donde la comunidad Avaaz, con el alcance mundial de su red de ciudadanos-activistas, puede tener un rol importante. Hagamos saber al presidente Hu Jintao que el papel deChina en la comunidad internacional y el éxito de los Juegos Olímpicosdependen de la manera en que elija lidiar con la situación el Tibet.El Dalai Lama, líder espiritual del Tibet y ganador del premio Nobelde la Paz, ha hecho un llamado a China pidiendo que cese la violenciacontra los manifestantes y que abra un dialogo sobre la situación enel Tibet. Necesita de nuestro apoyo—queremos juntar un millón de vocespor el Tibet.
Avui diem adéu a dos homes peculiars,Rafael Azcona i Josep Benet.
Josep Benet, historiador ,polític ,catalanista i un home destacat i generós
i Rafael Azcona ,un excel·lent guionista de pel·lícules mítiques que tots hem vist com El Verdugo,Belle Époque, El cochecito i moltes més. Sempre crec que si existeix un altre lloc , avui segurament dos grans homes discrets i força importants han retrobat un nou espai a on segurament la paraula té un significat i la mediocritat queda obsoleta.
Diumenge de Pasqua ,el centenari Cor L´ Espiga ( 1900 - 1990 )es passeja per els carrer de Cubelles cantant cançons populars i els tradicionals cuplets en que l´ actualitat amb fina ironia dona pas a les rialles de tothom. Aquest any una vegada més envoltats de molta gent van oferir una molt bona actuació a la plaça del Ajuntament .
Podeu veure a les fotos l´ ambient popular que envoltava el moment de la seva actuació.
Diari de Cubelles
22.3.08
M. Trives/ Diari de Cubelles
La gent que formem part d´ una generació ,no podem oblidar el que van significar les paraules ¨maig del 68 ¨ o ¨maig françés .Va fer caure un govern a França i va encetar moviments contestataris estudiantils a diferents Universitats , solidaritzats amb aquestes revoltes . Llegint aquest apunt publicat podeu fer un repàs i potser buscar documentació.En trobareu a...
PAPA CUÉNTAME OTRA VEZ ESE CUENTO TAN BONITO DE GENDARMES Y FASCISTAS Y ESTUDIANTES CON FLEQUILLO...
Artista: Ismael Serrano
Album: Atrapados en Azul
Canción: Papá cuéntame otra vez
MANIFESTATION ÉTUDIANTE DE MAI 68 Au cours des années soixante, les profondes mutations de l'économie française suscitent des inquiétudes et des aspirations sociales nouvelles auxquelles la multiplication de nouveaux médias (radio à transistor, développement de la télévision) contribue à donner aussitôt un écho national. Les événements de mai-juin 1968 vont les catalyser. La révolte des étudiants, qui se produit dans de nombreux pays industrialisés, atteint la France. les universités où ils sont de plus en plus nombreux, ne sont pas préparées à les recevoir. Des affrontements avec les forces de l'ordre se produisent, surtout à Paris en mai 1968. Une vague de grèves ouvrières, sans précédent depuis 1936,...
La commemoració del 22 de març del 1968, el moviment que va plantar la llavor de la revolta estudiantil que dos mesos més tard va paralitzar França i es va exportar a bona part del món occidental, ha omplert el país de tota mena d'activitats que recorden el que es coneix com el Maig Francès. Llibres, estudis, actes universitaris i reportatges de televisió recorden una data que ha acabat convertint-se en un mite romàntic.
Tot i que és París el que ha passat a la història, la revolta estudiantil i obrera coneguda com a maig del 68 va començar en realitat el 22 de març, i no a la capital sinó a Nanterre, una ciutat del nord. Aquell dia, i en aquella ciutat, líders estudiantils com Daniel Cohen-Bendit, van plantar cara al sistema iniciant una onada de protestes que s'estendria a la Sorbona i acabaria paralitzant el país i, de forma colateral, molts països occidentals.
L'espurna que va fer encendre el foc revolucionari va ser la demanda d'acabar amb la separació entre nois i noies als campus universitaris. Aquesta demanda inicial va acabar derivant en una complexa revolta contra un sistema que, més de dues dècades després d'acabada la guerra, posava de manifest el malestar dels milers de joves, fills del baby boom de la postguerra, que estaven desencantats d'un món que no avançava. La guerra del Vietnam i el creixent malestar contra un capitalisme que, tot i l'existència de la URSS i els països comunistes, floria sense problemes, va acabar de conformar un còctel que va fer trontollar l'Estat francès.
De protesta a revolta
"No a la universitat burgesa" era el lema dels estudiants que protestaven per la detenció d'uns companys, arrestats per manifestar-se contra la guerra del Vietnam. La resposta governamental, tancant la universitat de Nanterre, va ser el que va convertir una protesta puntual en una revolta nacional les conseqüències de la qual es van deixar sentir arreu del món. Quan el líder roig, Cohen-Bendt, va ser expulsat de França, els fets es desencadenen a una velocitat imparable.
Els estudiants responen a l'expulsió de Cohen-Bendt ocupant l'amfiteatre de la simbòlica universitat parisenca, la Sorbona. La resposta de l'Estat és una altra vegada contundent: la policia entra al campus i desallotja als ocupants. Però, una vegada més, la reacció governamental no fa més que agreujar la crisi. Minuts després que la policia desallotgés la Sorbona, el barri llatí és en flames. Novament el govern calcula malament: envia la policia i reprimeix durament els aldarulls al barri llatí. Les imatges de l'acció policial indignen als francesos. En pocs dies els sindicats criden als treballadors a la vaga general. La protesta s'ha tornat global. Amb fàbriques ocupades i aldarulls als carrers de totes les ciutats, França es troba immersa en una autèntica revolució popular.
Repercussions
El Maig del 68 va acabar tenint una repercussió mundial. Les reivindicacions dels estudiants francesos es van estendre arreu dels països occidentals -fins i tot a la Catalunya de la dictadura- fent tremolar els fonaments de la societat de la postguerra i alimentant molts dels moviments contestataris de l'època.
"Cal liquidar el Maig del 68".
Les paraules les va protagonitzar Nicolas Sarkozy durant la campanya electoral a les darreres presidencials, un símptoma que el debat sobre la revolta continua viva a França. Sarkozy es proclama hereu de la cultura del mèrit i de l'esforç, del respecte a l'autoritat del mestre, principis que, diu, van ser llençats per terra pels estudiants d'aquell Maig. El president no està sol en les seves crítiques. Maig 68, la gran estafa, de Gérard Gachet, és només una de les moltes obres crítiques amb la revolta. Però amb motiu del seu quarantè aniversari responen al president i a Gachet alguns dels protagonistes de l'època, com el propi Cohen-Bendit, el filòsof André Glucksmann o l'ex líder maoista Alain Geismar, que reivindiquen la importància de la revolta i la seva herència.
Imatges de la setmana del 8 de març a Cubelles. Actes organitzats per l´Associació La Fita de Cubelles.
Lectura Manifest 8 de març a La Fita
Aquest monument, que marca els límits territorials del terme de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, és un símbol de la lluita feminista local, tal i com es recull a la Història de Cubelles, de mossèn Joan Avinyó i Andreu, Mossèn Avinyó va recollir en la seva magnífica obra, que l’any 1750 es va obrir un litigi entre Cubelles i les viles de Vilanova i de la Geltrú pels límits territorials. Després d’un llarg contenciós, per sentència de la Reial Audiència de Barcelona, es van llindar les jurisdiccions i termes, situant les fites de Vilanova, el 6 de desembre de 1764, davant de la capella de Sant Antoni. Aquesta decisió va ser entesa com a una ofensa per la població i les dones de la vila es van amotinar, van agafar una bandera de la vila i van enderrocar i amagar la fita. L’acció va fer que l’autoritat del moment detingués a bona part de les dones amotinades i les empresonés al Castell de la Geltrú, davant el fet que els homes de la vila havien fugit o s’havien amagat. La lluita de les dones cubellenques no va donar els seus fruits de manera immediata, sinó que es va haver d’esperar a l’any 1850 perquè el municipi de Vilanova, el 8 de juny, acceptés que la fita del terme se situés allà on avui encara hi és, al tocar del torrent de Santa Maria. D’aquesta manera la Fita es va convertir en un símbol per a les dones cubellenques.
Aurora Garcia,membre fundadora i responsable de la nova gestora. (Arxiu La Fita/fotos/Maribel Balboa /Dones al sopar
Mostra de treballs artesanals organitzat per La Fita i amb la col-laboració de Puntaires de Cubelles i Les Tresines de Cubelles.
Ángels Pons i Margarida Lleó, Agulles de plata 2007 i 2008
També i dins la setmana de la Dona ,la Regidoria de Politiques d´Igultat en col·laboració amb l'Associació de Dones La Fita i el suport de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona. va oferir un petit concert al Cinema Mediterrani.La veu d'Alicia Alomà, acompanyada al piano del pianista Carles G.Bianchini que va oferir un repertori del cançons en referència al món de la dona.
Comencen les obres de millora dels accessos i aparcaments de l'institut i la zona esportiva
Font: Ràdio Cubelles S'asfaltaran els aparcaments del Poliesportiu i el camp de futbol a més de col·locar enllumenat, fer les voreres dels voltants, i un parc pels alumnes de l'IES
L’Ajuntament ja està duent a terme alguns dels objectius estratègics inicials que es contemplen al Pla de Mandat. A la connexió del subministrament d’aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat i al traspàs del sistema de recaptació municipal, s’uneix l’adequació dels accessos de l’entorn de l’actual IES Cubelles. Miguel Ángel López, regidor d’Urbanisme i Planejament, destaca "la necessitat de realitzar aquests treballs pels equipaments que hi ha a la zona, com centres educatius i esportius, i millorar la seguretat de les persones que hi passen". El projecte ja s’ha adjudicat i es preveu que les obres s’allarguin uns quatre mesos. López afirma que es tracta "d'un projecte unitari dels accessos i aparcaments tant de la zona de l'IES, com la del Poliesportiu i el camp de futbol. Aquesta zona s'equiparà amb enllumenat públic, espais verds, voreres, equipaments com ara papereres i elements de regulació de velocitat del trànsit per millorar la seguretat dels peatons". Un dels trets que destaca el regidor d’Urbanisme i Planejament és "la creació d’un parc davant l’institut i d'un pàrking que ordeni les moltes motos que s’hi amunteguen". A banda d’aquesta obra puntual, s’està duent a terme la redacció del nou Pla General de Cubelles que ha de marcar les directrius de com ha de créixer el municipi en els propers anys.
Ràdio Cubelles 14-03-08
17.3.08
Penedès.
Cubelles té més de dos milions d'euros en impostos pendents de cobrar, segons el govern local La dada prové de la Diputació, que gestiona els impostos des del gener
La xifra d'impostos pendents de cobrar a Cubelles per l'anterior empresa recaptadora ascendeix a 2.200.000 euros, segons el govern local (PSC-CiU-ERC). La dada prové de la Diputació de Barcelona, encarregada de gestionar els impostos del municipi des de l'1 de gener. El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau (PSC), assegura que la «voluntat» de l'equip de govern és «resoldre la situació de la recaptació i donar informació als ciutadans» sobre aquest tema. Segons explica Grau, la Diputació ha detectat fins a 1.200.000 euros en rebuts que «estaven adormits», és a dir, que per diversos motius no s'havien tramitat o no s'exigien als contribuents; a aquesta xifra se suma un milió més d'euros en impostos que «ha fet aflorar la Diputació», perquè ni tan sols estaven previstos. El regidor d'Hisenda està pendent de tenir una trobada amb els serveis jurídics de la Diputació el pròxim 8 d'abril, per assabentar-se de «quin és el pròxim pas» per resoldre la situació. Xavier Grau sosté que l'estudi de la Diputació confirma que hi ha hagut «processos mal fets» a l'hora de gestionar la recaptació del municipi en impostos com ara l'IBI i les plusvàlues. «Estem avaluant fins a quin punt podem demanar responsabilitats», diu el responsable d'Hisenda, en referència a l'anterior govern i a l'exrecaptador, Joaquim Molina. «Hi ha hagut un desgavell enorme», hi afegeix el regidor.
ABANDONAMENT DEL PLE
«És curiós que en el ple en què vaig llegir l'últim informe de la Diputació hi hagués partits que marxessin», diu Xavier Grau en referència al PP, que havia tingut «responsabilitats a Urbanisme», segons va recordar el regidor. Els partits de l'oposició (ICV, PP, ICb i Entesa), però, van assegurar que la seva marxa del ple municipal de dilluns estava relacionada amb la falta de participació en el pressupost del 2008, i el poc temps que va donar l'equip de govern als grups per estudiar-lo. El regidor d'Hisenda també apunta a la «crisi» que va sorgir quan dos dels socis de l'anterior govern de l'Entesa, el PSC i ERC, van demanar el traspàs de la recaptació municipal a la Diputació de Barcelona, en lloc de prorrogar el contracte a l'empresari encarregat dels impostos fins ara; els dos partits sempre han defensat que va ser aquesta demanda la que va motivar la seva expulsió del govern, l'octubre del 2006. L'actual govern local va aprovar finalment el traspàs al setembre del 2007; llavors, el regidor d'Hisenda ja va assegurar que el canvi permetria estalviar fins a 300.000 euros anuals, tenint en compte que la Diputació cobra al municipi un 1,75% dels ingressos que recapta i que l'empresa privada anterior en rebia més del 3%.
VALORACIÓ POSITIVA
La gestió feta per la Diputació des de l'1 de gener té el vistiplau del govern local. «Estem molt contents. En tres mesos ens ha donat un nivell d'informació que ni els mateixos serveis econòmics del consistori havien detectat», afirma Grau. L'equip de govern diu que el seu objectiu serà «redreçar la situació» de la recaptació municipal.
Una estudiant de BCN va entrevistar Woody Allen per pujar la nota 1. • La noia investigava les relacions entre homes i dones en la filmografia del cineasta dels EUA 2 • El director de cine li va confessar que les parelles fracassen gairebé sempre, excepte si hi ha sort ÀNGELS GALLARDOBARCELONA
Aquesta és la història d'una estudiant barcelonina de 17 anys que deixaria en entredit l'informe Pisa, aquell que va qüestionar l'esforç i preparació acadèmica dels batxillers espanyols. Tenaç en els seus objectius i alumna d'un institut exigent, Carolina Martínez va acabar obsequiant amb una capsa de bombons Woody Allen l'estiu passat, en peculiar agraïment pel que havia aconseguit: una reflexió, personal i meditada, del mite novaiorquès sobre el tipus de relacions que els homes i les dones estableixen als seus films.
À. GALLARDOBARCELONA
Els treballs de recerca que tanquen el Batxillerat han de ser innovadors, extensos i creatius, tres factors que Carolina Martínez es va prendre al peu de la lletra --és el seu caràcter--, quan li van encarregar que esbrinés per què els homes i dones del cine de Woody Allen tenen una visió tan "peculiar" de la realitat. www.elperiodico.cat
Fotos/arxiu Diari de Cubelles
M.Trives /Diari de Cubelles
Aquest article publicat a El Periódico en que fa referència a una noia que va aconseguir una entrevista amb Woddy Allen ,director de cinema i un gran aficionat al jazz com tothom coneix si segueix la filmografia d´aquest director, en que la música que sovint utilitza com acompanyament son temes de jazz a totes les seves pel·lícules.
Aprofitem per incidir en que també existeix un grup notable d´ aficionats a Cubelles a la música de jazz i sembla que la direcció de Pic & Jazz aconseguirà el seu propòsit de tirar endavant escoltar a bons músics i bon jazz al seu local .
Potser mai tindrem a Woddy Allen a Cubelles pero si tenim l’ocasió d´escoltar bon jazz .Bona vetllada !!!
19 de Març tornem a viura la música en viu.
Aquesta vegada amb " GENI BARRY TRIO" Els components d'aquesta formació son:
Geni Barry - Vibráfon Michel Grossman - Piano eleéctric Xavi Sanchez - Contrabaix
carrer Jacint Verdaguer, 20 El nostre telefón : 93.895.29.14
A les fotos podem veure a Josep Mª Farrás Trompeta,Erwyn Serutton Guitarra i a Albert “TITO” Saxos ,un trio inmillorable !
15.3.08
Crides contra la guerra a l'Iraq arreu del món, cinc anys després de les multitudinàries manifestacions
La Plataforma Aturem la Guerra convoca la manifestació de Barcelona, sota el lema 'Ara, com fa 5 anys... No a la guerra!', en què un miler de persones han demanat que marxin les tropes de l'Iraq i l'Afganistan, "justícia per Palestina i cap atac contra l'Iran".
Cinc anys després de les multitudinàries manifestacions contra la guerra a l'Iraq del 2003, milers de persones d'arreu del món han sortit per recordar l'efemèride i cridar de nou consignes contra la presència de tropes a l'Iraq i l'Afganistan. La Plataforma Aturem la Guerra ha convocat la manifestació de Barcelona, sota el lema Ara, com fa 5 anys... No a la guerra!, en què un miler de persones han demanat també "justícia per Palestina i cap atac contra l'Iran".
S'han celebrat manifestacions a València, Alacant, Elx, Bilbao, Madrid, Londres, Glasgow, Sevilla, Viena, Montreal, Praga, Hèlsinki i Tòkio, entre moltes altres ciutats del món.
A més de Barcelona, s'han celebrat manifestacions a València, Alacant, Elx, Bilbao, Madrid, Londres, Glasgow, Sevilla, Viena, Montreal, Praga, Hèlsinki, Tòkio, Istanbul, San Diego i Puerto Rico, entre molts altres.
El portaveu de la Plataforma Aturem la Guerra, Francesc Tubau, ha explicat que "no es tracta d'un signe nostàlgic" de les manifestacions contra la guerra a l'Iraq que es van celebrar el 15 de febrer del 2003, sinó que ha assegurat que "convé fer memòria i recordar què passa al Pròxim Orient".
Ha explicat que tots els que es van manifestar el 2003 "tenien raó" ja que s'han descobert "les tres grans mentides", que ha assegurat que eren que la intervenció portaria la democràcia a l'Iraq, que hi havia armes de destrucció massiva i que l'objectiu era eradicar el terrorisme. La manifestació ha començat a les 17.00 hores a la plaça Universitat i s'ha acabat a la plaça Sant Jaume, on s'ha llegit un manifest.
El manifest
El manifest demana el final "immediat de l'ocupació militar il·legal" de l'Iraq, la retirada de les tropes estrangeres, entre elles les espanyoles, de l'Afganistan, el final de l'"estat de setge" de Gaza i el final de l'"agressió" israeliana a Orient Mitjà, així com "que es detinguin totes les amenaces i les sancions contra l'Iran", que es detinguin els "plans" dels Estats Units d'instal·lar escuts antimíssils a Europa i que es promogui el desarmament nuclear. A més, critica la situació de la presó de Guantánamo i el fet que la despesa militar de l'Estat espanyol "ha augmentat de manera important i la venda d'armes s'ha multiplicat per cinc".
Maruja Torres com sempre ,genial! ! Aquí trobem un excel·lent article publicat a El País que crèiem oportú donar lloc a que vosaltres llegiu una vegada més o de nou....
MARUJA TORRES
Ojo
MARUJA TORRES
Súbditos del Imperio: hay que andarse con ojo a la hora de encandilarse con un candidato a presidente norteamericano. El hecho de que George W. Bush haya colocado tan subterráneo el listón no debe empujarnos a aceptar al primero que sepa leer una galleta sin colocarla del revés ni comerse un libro sin atragantarse. Hillary u Obama, por el bando democrático -del otro no tengo ni ganas de hablar-, pueden resultar más presentables, pero ninguno de ellos va a poder lidiar seriamente con el terrorismo internacional mientras el Gobierno de Estados Unidos, sea el que sea, no le plante cara al lobby judío ni al Gobierno de Israel. En cierta manera, el lobby e Israel son a los políticos estadounidenses lo que Lina Morgan y Paco Martínez Soria a Televisión Española, vía Cine de barrio. No importa quién gobierne: con ellos no se atreve nadie. Si algo hay cierto bajo el agujero de ozono es que nunca en sábado tarde TVE programará películas de Luis Buñuel; y nunca un gobernante USA, por legal que nos parezca, le exigirá a su homólogo israelí que su país deje de violar las leyes internacionales.
Gaza se muere, Afganistán está que ni lo toques, Pakistán mejor que ni lo mires, Irak rompe el alma verlo, como metan el pie en Irán van a saltar los alacranes, en Líbano todos tiran de una cuerda rota y a sus espaldas se abren los abismos... ¿Qué es lo que se puede arreglar? Israel. Bastaría con retirarles los créditos millonarios, ponerles sanciones serias -al fin y al cabo, tienen la atómica sin permiso; y son un país ocupante-, expulsarlos de la ONU, ya que no respetan sus resoluciones, cerrar las embajadas en Tel Aviv, vetarles en Eurovisión y en la Eurocopa, y llamarles cantamañanas cada vez que recurran al victimismo.
¿Alguien lleva ese punto en su programa? Que no nos ciegue el cambio, súbditos del Imperio. Alerta.
La presència de la cultura catalana a París a través de la primera delegació catalana que l'Institut Ramon Llull va inaugurar a l'exterior es comença a fer visible a partir de demà amb la lectura dramatitzada dels poemes de Maria Mercè Marçal, traduïts al francès. L'acte s'insereix dins del programa de ‘La Printemps des Poètes' (La primavera dels poetes) i enceta una iniciativa que vol incloure la cultura catalana en alguns dels molts esdeveniments culturals que es fan a la capital francesa. Els poemes de Marçal també s'enganxaran en vidres a les vitrines d'algunes botigues del centre de la ciutat, aprofitant la celebració d'aquest important festival poètic.
Poemes als vidres de les botigues parisenques i actors interpretant els seus poemes. Els versos de la catalana Maria Mercè Marçal estaran presents aquesta setmana a París dins del marc d'un dels festivals més importants que se celebra a la ciutat, La Printemps des Poètes (La primavera dels poetes). Aquesta iniciativa, impulsada per la delegació parisenca de l'Institut Ramon Llull (IRL), vol ser la primera pedra per engegar tota una sèrie d'actes que fomentin la presència de la cultura catalana en el programa cultural de la capital francesa.
Demà dimecres la Compagnie du Sarment recitarà en francès alguns poemes de la lleidatana al Centre d'Estudis Catalans (CEC) a París. A les vitrines de l'edifici també s'hi exposaran poemes de Marçal que han estat traduïts pels alumnes de català d'aquest centre. Aquest acte també es repeteix en algunes de les botigues del cèntric Bourg Tibourg, molt a prop del CEC i d'indrets turístics i comercials com l'entorn de Nôtre Dame o el Pompidou.
L'Ajuntament presenta l'esborrany d'Ordenança de Convivència Cívica
En el marc de la inauguració de l'exposició sobre civisme Gràcies. Fem un bon equip, es va presentar l'esborrany del docucument que ha de regir el civisme a Cubelles i que fins el 10 d'abril podrà ser modificat amb les aportacions ciutadanes que es rebin a l'OPIC
Dimarts dia 11 es va inaugurar de manera oficial l’exposició Gràcies. Fem un bon equip. Aprofitant aquesta exposició itinerant de la Diputació de Barcelona es va presentar públicament l’esborrany d’Ordenança de Convivència Cívica.
A l’acte hi va assistir Teresa Llorens, Coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona qui destacava “la creació d’aquest document en un municipi com Cubelles”. Aquest document “és totalment transversal a gairebé totes les regidories del consistori. Malgrat tot, qui es dedicarà a l’aspecte més tècnic serà l’OPIC”, segons el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau.
En el seu parlament la regidora de Promoció Cultural, Prudencia Carrasco, feia especial esment en “la vessant crítica que han de tenir els ciutadans per fer les seves propostes a aquest document” i “el paper que pertoca a la cultura quan es tracta el civisme”. Finalment, l’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, destacava que “és important fer partícep a la ciutadania en l’elaboració de documents que els afecten en la seva vida diària”.
Els cubellencs i cubellenques, que així ho desitgin, poden presentar les seves propostes de modificació o ampliació de l’esborrany d’Ordenança de Convivència Cívica abans del 10 d’abril a l’OPIC.
Aunque el Senado gana ocho mujeres en esta nueva legislatura con respecto a la anterior, serán menos de un tercio en la Cámara legislativa pese a la aprobación de la Ley de igualdad. En concreto, 67 mujeres han sido elegidas como representantes por la ciudadanía española.
De los 264 escaños del Senado, el 32% son mujeres; en el Congreso de los Diputados, entre los 350 representantes, hay un 36% de representación femenina. Porcentajes que hacen pensar que pese a la Ley de igualdad, no se ha alcanzado la paridad plena.
De las 67 senadoras elegidas, 32 corresponden al Partido Popular, que también ha sido el partido más votado en la Cámara Alta, el Partido Socialista aporta 28 mujeres, la coalición valenciana Entesa (PSC, ERC, ICV, EUA), 4 políticas, 2 CIU y una el PNV. A esa cifra habría que sumar previsiblemente otras cuatro senadoras de designación autonómica, aunque la cifra podría crecer porque aún no se conocen los 9 senadores y senadoras que designará Andalucía, los 4 escaños que corresponden a cada una de las Comunidades Autónomas de Madrid, Cataluña, Canarias y Baleares.
En las elecciones de 2004, las mujeres consiguieron 54 escaños, 25 de ellos el PP, 23 el PSOE,3 el grupo Entesa, 2 el PNV y uno por parte deLa Ley de Igualdad obliga a los partidos a que, en cada tramo de cinco puestos de sus candidaturas, ninguno de los dos sexos supere el 60% o esté por debajo del 40%, pero no garantizaba que ninguno de los dos géneros copara los puestos de salida; de ahí que esa equidad no se vea reflejada en la distribución de los escaños de las Cortes españolas. La secretaria general de Políticas de Igualdad, Soledad Murillo, asegura que, como muestra la distribución de asientos en el Senado, la Ley de Igualdad “necesita más recorrido y tendremos que desarrollar mecanismos concretos para que esto no suceda”.
Hisenda, Planificació i Serveis Externs Aprovat inicialment el pressupost 2008
La proposta va comptar amb el suport dels grups del govern (PSC, CiU i ERC), mentre que l'oposició va abandonar la sessió
L’Ajuntament de Cubelles va aprovar, en sessió plenària extraordinària, el passat 10 de març el pressupost general de la corporació per a l’exercici 2008, amb uns ingressos i despeses ajustats de 17.590.000 €. A més, també es va aprovar la plantilla de personal per l’any 2008 i modificació de la relació de llocs de treball.
Tots els punts es van aprovar per unanimitat de tots els assistents, ja que les forces de l’oposició van decidir abandonar la sessió un cop feta la seva exposició sobre la proposta de pressupostos.
El regidor d’Hisenda, Xavier Grau, va defensar que el pressupost “recull el treball conjunt dels tres grups de govern, que ha col·locat les seves bases en aquest pressupost i el Pla de Mandat, que ha de regir les bases de la legislatura”, tot i que va recordar “que és un document obert, de diàleg i de consens”, perquè pretén transformar l'Ajuntament “per adaptar-lo a un municipi que està proper als 14.000 habitants” i en el que “es recull les línies bàsiques i estratègiques que tots, d’una manera o altre, hem anat expressant gairebé tots en les darreres legislatures”. El regidor d’Hisenda va destacar tres eixos bàsics en el pressupost. El primer té a veure amb el traspàs de la recaptació a la Diputació, que es va fer efectiva l’1 de gener de 2008, per “posar fi al desgavell del sistema privat de recaptació”, aconseguint “un mecanisme més barat, econòmic i que ens garanteix una millor recaptació”.
El segon eix és la voluntat del govern “d’aconseguir un funcionament de l'Ajuntament més barat, mitjançant un estalvi en algunes partides entre un 10 i 50%, especialment en capítols de despesa ordinària”. Aquesta contenció ha permès un estalvi net de 138.000 €, que “enguany aniran a la posada en marxa de la segona llar d’infants”. I el tercer és el compromís de “posar els diners dels ciutadans al servei dels ciutadans”. “Els diners no han d’estar al banc”, sinó que han de servir per “posar en marxa nous serveis i fer noves obres”. Algunes de les accions a les que es referia el regidor d’Hisenda són les obres de millora de comunicació de la Mota de Sant Pere, la portada d’aigües a les urbanitzacions de Mas Trader I i II i la connexió al subministrament d’aigües d’ATLL, o la millora de voreres i asfaltats en diversos carrers i zones del municipi.
Finalment, Grau va destacar les principals inversions que es faran en aquesta legislatura i que se centren en els projectes de construcció de la connexió de la xarxa d’abastament aigua a Mas Trader I i II a la xarxa municipal (1.609.307,27 €) i de connexió a la xarxa d’aigua potable d’Aigües Ter Llobregat (1.000.0000 d’€). Finalment, el govern municipal ha previst una despesa de 143.250 € en les obres de reforma de l’antiga llar d’infants La Draga, per reobrir-la amb cinquanta tres places el proper curs escolar; i la remodelació de l’actual CAP, un cop aquest marxi al nou edifici, per encabir serveis municipals.
El pressupost en capítols
En l’apartat d’ingressos, destaquen els capítols d’impostos directes (48,08%), taxes (12,07%), transferències corrents (17,88%) i el passius financers (13,20%). En el de despeses, els més destacables són els de personal (33,74%) i béns corrents i serveis (32,94%). Dins de la despesa, cal destacar també les inversions, que ascendiran a 2.912.557,27 (16,56%). Aquesta xifra, però, es veurà incrementada amb la incorporació del romanent de tresoreria acumulat, que podria arribar a representar prop de 8 milions d’euros d’inversió real.
Els socialistes obtenen gairebé la meitat dels vots (49,46%), seguits del PP (20,26%), CiU (15,61%), ERC (5,06%) i ICV (5,02%)
El PSC va revalidar la seva condició de força més votada a Cubelles, en les eleccions general celebrades el 9 de març. Els socialistes, en les votacions a representants al Congrés van aconseguir el 49,46% dels sufragis emesos a la nostra vila, gairebé un 10% més del que havia aconseguit en els comicis del 2004.
Amb una participació de 6.616 electors (68,72%), el PSC va guanyar en totes les seccions i meses de Cubelles, i va aconseguir 3.264 vots. Els cubellencs i cubellenques es van apropar a les 15 meses electorals repartides en cinc col·legis en menor mesura del que ho van fer el 2004, en què la participació va arribar al 72,33%.
La segona força més votada a nivell local va ser el PP, que amb 1.337 vots (20,26%) manté uns resultats molt similars als aconseguits fa quatre anys (1.067;20,32%). CiU es manté com la tercera força política al municipi, tot i que retrocedeix lleugerament els resultats aconseguits fa quatre anys. En aquesta ocasió, la federació nacionalista va sumar 1.030 vots (15,61%), quan al 2004 va obtenir el 18,02% dels sufragis emesos.
Qui ha perdut pes a nivell municipal és ERC, que tot i mantenir pels pèls la quarta posició, veu retallada la seva representació del 13,01% del 2004 al 5,06% que representen els 334 vots obtinguts el 9 de març. Qui es manté en els seus números respecte a les eleccions de 2004 és ICV, que obté 331 vots (5,02%), lleugerament per sota del 5,68% de fa quatre anys.
Els socialistes fan un resultat històric a Catalunya, amb 25 diputats, i són clau per a la victòria de Rodríguez Zapatero. El PSC no rep cap vot de càstig i escombra ERC, que s'ensorra i passa de vuit a tres diputats. El PP retalla distàncies i puja dos diputats a Catalunya però serà a l'oposició quatre anys més. Només CiU se salva de la forta bipolarització i Duran manté els deu diputats que ja tenia la legislatura passada. Els socialistes recuperen el vot de Barcelona mobilitzant els barris de la ciutat i superen a la capital catalana l'històric resultat de l'any 1982. El PSC guanya a les 23 ciutats de més de 50.000 habitants, com ja van fer l'any 2004. L'acord de l'Entesa Catalana fa ple a Barcelona per tercera legislatura consecutiva i l'aliança entre el PSC, ERC i ICV-EUiA obté els tres senadors i CiU, el quart.
El PSC es dispara, Esquerra s'enfonsa i CiU millora la posició LUIS Mauri
Espanya, sense Catalunya, tindria un Govern del PP durant els pròxims quatre anys. Amb el dilema Zapatero o Rajoy com a bandera electoral, els socialistes catalans s'han alçat amb el millor resultat electoral de la seva història, només igualat en els comicis de 1982, els que van brindar al socialista Felipe González la seva primera majoria absoluta.
Amb 25 diputats, quatre més que el 2004, el PSC es converteix en el principal pilar de la segona victòria electoral de Zapatero. Si en la legislatura acabada 15 dels 16 escons en què els socialistes avantatjaven als conservadors procedien de Catalunya, en el nou mandat l'avantatge socialista a Catalunya puja a 17, mentre que la general es manté en 16.
La fortíssima marea bipolar ha enfonsat ERC amb el mateix ímpetu amb què ha fet pujar els socialistes catalans. Els republicans perden cinc dels vuit diputats que tenien i perdran també el grup parlamentari. Esquerra, amb ICV-EUiA, que perd un dels seus dos escons, és la gran perjudicada de la jornada electoral a Catalunya. Les dues formacions han patit en les seves carns la crida del PSC al vot útil per frenar el PP.
Convergència i Unió ha aconseguit resistir els embats de la polarització. Els nacionalistes obtenen 11 escons, un més que el 2004. És una collita de mínims tenint en compte els resultats tradicionals de CiU, superiors a aquest, però en principi donarà opció als nacionalistes a participar en la negociació de possibles pactes amb el nou Govern de Zapatero.
L'Ajuntament de Cubelles condemna el darrer assassinat terrorista
Es convoca a la ciutadania a una concentració silenciosa el proper dilluns 10 de març, a les 12 hores, a la plaça de la Vila
L'Ajuntament de Cubelles ha condemnat enèrgicament l'assassinat de l'ex regidor socialista de Mondragón (Guipúscoa), Isaías Carrasco, a mans de la banda terrorista ETA.Així mateix, i seguint la convocatòria de la Federació Catalana de Municipis, convoca una concentració silenciosa de cinc minuts a la plaça de la Vila, el proper dilluns 10 de març, a les 12 hores. D'aquesta manera es vol homenatjar els afectats de l’acció terrorista i fer una ferma declaració contra el terrorisme i a favor de la convivència, la democràcia i la llibertat. www.cubelles.org
ELS RESULTATS ELECTORALS, MINUT A MINUT Si vols seguir en temps real els resultats de les eleccions generals que tenen lloc avui, consulta els següents enllaços:
CUBELLES Seguiment de la participació a CUBELLES: fes clic aquí Resultats al Congrés dels Diputats a CUBELLES(dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí Resultats al Senat a CUBELLES (dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí CATALUNYA Seguiment de la participació a Catalunya: fes clic aquí Resultats al Congrés dels Diputats a Catalunya (dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí Resultats al Senat a Catalunya (dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí TOTAL ESTATAL Seguiment de la participació: fes clic aquí Resultats al Congrés dels Diputats (dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí Resultats al Senat a CUBELLES (dades a partir de les 20:45 hores): fes clic aquí CONSULTA TOTES LES DADES A LA PÀGINA DEL MINISTERI DE L´INTERIOR http://www.generales2008.mir.es/
