Xavier Grau: “Malgrat la crisi, Cubelles s’ha de posar al dia en molts aspectes”

Notícies - Hisenda, Planificació i Serveis Externs
10/10/2008

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, va explicar les línies mestres de la política econòmica per al 2009 i del pressupost per la proper exercici en el transcurs d’un debat al programa L’Accent de Canal BlauTV dedicat a les hisendes locals. Grau va explicar que el cas de Cubelles és particular, ja que “té unes condicions que agreugen la situació de crisi”. El titular d’Hisenda va matisar que aquest fet singular és que Cubelles encara “ha de posar-se al dia en molts aspectes”. Aquest ha estat l’eix central de la política econòmica del 2008 on, a través del pressupost, s’havien establert tres línies d’actuació, “el traspàs del servei de recaptació a la Diputació de Barcelona, fer funcionar l’Ajuntament de manera més barata i reduir les despeses corrents entre un 10 i un 50%”.
Grau va avançar que el pressupost per l’exercici del 2009, en el qual s’està treballant, seguirà la mateixa línia que el seu predecessor, i que malgrat es notarà la davallada en el sector de la construcció i el turístic es treballarà per seguir amb el que s’ha convertit el leitmotiv d’Hisenda, “posar els diners dels ciutadans al servei dels ciutadans”. En el nou pressupost s’intentarà repetir l’estratègia de fer front a les necessitats de Cubelles confiant en el salt qualitatiu del nou sistema de recaptació que, d’altra banda, ja ha començat a donar fruits com “la recuperació dels 2,5 milions d’euros adormits d’anteriors exercicis que permetran afrontar des d’una posició diferent el nou exercici”.
El nou pressupost es basarà en dos aspectes, d’una banda la inversió per millorar la via pública i l’espai públic, on Grau va posar l’exemple de les obres de connexió d’aigües de Mas Trader amb el dipòsit de Corral d’en Cona, i d’altra banda les polítiques de servei a les persones, entre les que també s’inclouen la construcció d’infraestructures, com la nova biblioteca municipal. Però per poder fer front a aquestes inversions i degut a la conjuntura econòmica actual Xavier Grau afirmava que cal una reducció de les partides “d’una mitja del 30%” forçats per la necessitat. Aquestes reduccions es faran “després d’una revisió raonada de les partides pressupostàries i tan sols allà on es pugui retallar”. El regidor d’Hisenda també avançava que seran solidaris amb el sector de la construcció oferint feines d’inversió en infraestructures tot esperant que en temps de bonança econòmica “el sector correspongui”.
Precisament el sector de la construcció és un dels que més preocupa a l’Ajuntament de Cubelles a nivell de taxa d’atur. Xavier Grau afirmava que el Servei d’Ocupació Laboral de Cubelles (SOLC) ha constatat un augment del 38% de la demanda, però que “el més greu no és la xifra d’aturats, sinó la procedència, ja que enguany hi ha un entre un 15 i 20% d’aturats més procedents del sector de la construcció”. El debat íntegre es pot consultar clicant aquí.

Font: www.cubelles.org

El Ple aprova les ordenances fiscals per al 2009 i s’adhereix al Consorci Sanitari del Garraf

Notícies - Alcaldia
21/10/2008

El dilluns 20 d’octubre la Sala d’Exposicions del Centre Social va acollir la celebració d’un nou Ple Municipal. Es va aprovar l’adhesió del l’Ajuntament de Cubelles al Consorci Sanitari del Garraf gràcies als dotze vots favorables corresponents a PSC, CiU, ERC, PPC i EC-FIC, mentre que ICV es va abstenir i ICb va votar-hi en contra. El Consorci Sanitari del Garraf té l’objectiu d’executar activitats hospitalàries, assistencials, preventives, rehabilitadores, docents i d’investigació al servei, principalment, de la població resident a la comarca del Garraf i la seva àrea sanitària d’influència. També va aprovar-se la designació de representants de l’Ajuntament a les ponències tècniques del Consell Comarcal del Garraf, aquest cop però amb els vots a favor dels tres grups de Govern (PSC – CiU – ERC) i l’abstenció de tots els grups de l’oposició (ICV – PPC – ICb – EC-FIC). Segons les propostes d’acord Miguel Ángel López, regidor d’Urbanisme, participarà a la ponència tècnica d’ordenació territorial; Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis, a la ponència de mobilitat; Joan Besós, regidor de Dinamització Econòmica, participarà en la ponència dedicada a la promoció econòmica i, finalment, Prudencia Carrasco, regidora de Serveis a les Persones, va ser designada per participar en representació municipal a la ponència que duu el mateix títol de la regidoria que encapçala.

Precisament la regidoria de Serveis a les Persones va dur a aprovació el reglament d’organització i funcionament del Registre municipal d’unions estables de parella, un dels projectes més importants d’aquesta legislatura. Després de resoldre els dubtes sorgits arran de com quedava l’articulat del nou text incloent-hi l’al·legació presentada pel PSC, va aprovar-se el reglament per unanimitat de tots els grups. Tal i com s’especifica al preàmbul, el text pretén posar fi a la discriminació legal que pateixen moltes persones al fer ús de la seva llibertat de configurar el model de família que s’adequa al desenvolupament de les seva personalitat, dins el marc de respecte a totes les opcions afectives i als principis de pluralitat, igualtat i llibertat. El reglament permetrà reconèixer i acreditar les unions de parelles de fet que, sense haver hagut de contraure matrimoni, puguin exercir els seus drets i obligacions.

També per unanimitat es va aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Cubelles, a través de l’OPIC, i el Síndic de Greuges. Mitjançant aquest conveni l’oficina del Síndic emetrà un informe anual que reculli la situació de les queixes tramitades que facin referència a Cubelles i l’estadística de les consultes realitzades per veïns o entitats del municipi, resultats que podrien ser presentats al llarg d’un Ple Municipal. També podrà participar en les jornades divulgatives que organitzi l’Ajuntament que facin referència als drets de les persones i la seva garantia. Per la seva banda, l’Ajuntament haurà de fer difusió de la figura del Síndic de Greuges com a defensor de les persones i instrumentar mecanismes per fer accessible l’operativitat del conveni.

La proposta de modificació i l’aprovació de les ordenances fiscals per a l’exercici del 2009 va ser un dels punts al que s’hi va destinar més temps al llarg del Ple. Un cop els grups de la oposició van formular les seves preguntes i van exposar els seus dubtes i queixes de la proposta que formulava l’equip de Govern, es va votar la proposta d’ICV de deixar el punt sobre la taula. L’esmena va denegar-se amb els vots en contra de PSC – CiU i ERC, i els vots a favor d’ICV – PPC – Icb i EC-FIC-. Tot seguit va votar-se una segona esmena referent a la modificació del termini per presentar sol·licituds per a rebre bonificacions fins al 31 de desembre, esmena que va ser refrendada amb els vots a favor de l’equip de Govern i els vots en contra de la oposició. El punt d’aprovació de la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici del 2009 va dur-se finalment a votació, i es va aprovar amb els vots a favor dels grups que formen l’equip de Govern, els vost en contra d’ICV, PPC i EC-FIC i l’abstenció d’ICb.

Font:

El Ple aprova les ordenances fiscals per al 2009 i s’adhereix al Consorci Sanitari del Garraf

http://www.cubelles.cat/

Presentació de llibre, el 24 d'octubre al Centre Social


El proper 24 d’octubre es presentarà al Centre Social de Cubelles el llibre “La Solana. Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment. Cubelles, Garraf”.

L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Cubelles i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, comptarà amb una presentació científica a càrrec dels autors del llibre. M. Eulàlia Barrasetas i Dunjó, coordinadora de la publicació, s’ocuparà de comentar el jaciment i els resultats dels treballs realitzats.

El llibre és una publicació tècnica que s’inclou amb el número 18 dins la col·lecció que edita el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb la voluntat de difondre els resultats dels treballs arqueològics que es porten a terme a Catalunya.

Font :

http://www.cubelles.cat

Paulina Schumann recull la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007

La filla de Charlie Rivel també ha estat guardonada enguany amb el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya

Paulina Andreu, la filla de Charlie Rivel, coneguda artísticament com a Paulina Schumann, va rebre el passat 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, una decisió ratificada pel Consell de Ministres del 9 de maig.

Aquesta condecoració, creada l’any 1969, distingeix a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic. La cerimònia d’entrega de les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts va tenir lloc al Teatro Colón de La Corunya i SS.MM. els Reis d’Espanya van presidir l’acte.

A part de Paulina Andreu, els guardonats d’enguany han estat Helga de Alvear (Galerista), Daniel Baremboin (Director d’Orquestra), Cecilia Bartoli (Cantant d’òpera), Luz Casal (Cantant), Antonio Banderas (Actor i director), Antonio Isasi-Isasmendi (Productor i director de cinema), Tomasi di Lampedusa (Musicòleg), Alicia Alonso (Ballarina i coreògrafa), Manoel de Oliveira (Director i guionista), Marisa Paredes (Actriu), Alfonso Pérez Sánchez (Historiador), María Joâo Pires (Pianista), Berta Riaza (Actriu de teatre), José Tomás (Matador de braus), Carme Ruscalleda (Restauradora), Jorge Semprún (Escriptor i guionista de cinema) i Roberto Verino (Dissenyador). A més, també han rebut els guardons els Alfarers de Buño, la Brigada del Patrimoni Històric del Cos Nacional de Policia, el Grup de Patrimoni Històric de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i la Fundación Telefónica.

Una cubellenca més

Paulina Schumann sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle. Nascuda a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto va seguir la tradició familiar, que la va encaminar cap al món del circ seguint al seu pare i als seus germans actuant per tot Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire de París, l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina Schumann va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu marit durant la dècada dels 50 i els 60. A partir de 1972, i durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare. A dia d’avui, retirada de la seva activitat professional és una veïna més de la nostra vila i somia veure acabat el museu dedicat al seu pare, l’Exposició Permanent del Clown Charlie Rivel, situat a la Plaça del Castell, 1.

Any de guardons

La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada enguany amb el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare. Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", tal i com va declarar el jurat del guardó. Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern de Catalunya el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any anterior. La cerimònia de lliurament va ser el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

Font :

http://www.vilanovadigital.com/

Font: Ràdio Cubelles

Ple ordinari, dilluns

La sessió, prevista per les 20h, portarà a votació 12 punts dins l'ordre del dia
L’Ajuntament de Cubelles ha convocat per dilluns, a les 20h, una sessió plenària de caràcter ordinària en la què es portaran a votació 12 punts dins l’ordre del dia.
Més informació a

http://www.radiocubelles.net/

La sessió plenària es podrà escoltar en directe a través de l’emissora municipal Ràdio Cubelles (107.5 FM) o bé a través de la pàgina web: www.radiocubelles.cat

Arrel de que la paraula crisis surt a tot arreu i preocupa a tothom ,Diari de Cubelles recomana la lectura d´un article escrit per Pilar Rahola a la Vanguardia ja fa uns dies i que considerem incloure en aquest petit espaí de lectura degut al seu interés....




¿Dónde está el Senyor Esteve?

La economía del yuppismo dilapidó los valores que nos legó la tan denostada burguesía industrial


Pilar Rahola 14/10/2008 Actualizada a las 06:25h


Me pregunto cuál sería el enfoque de Santiago Rusiñol, en estos tiempos de yuppies agresivos, ingeniería financiera y despilfarro millonario. En su ideal modernista, ávido de desprenderse del monótono perfil de los fundadores de La Puntual, Rusiñol atacó los valores de la pequeña burguesía que nacía con el siglo. Desde el avi Esteve, que había fundado su tienda de "vetes i fils" en el barrio de la Ribera, pasando por el hijo Ramon y el nieto Esteve, creador del imperio textil y padre simbólico del propio Rusiñol, todos estaban cortados por el mismo patrón práctico, sin otras grandes aspiraciones que progresar económicamente, tener una vida ordenada y dejar un patrimonio familiar. El pequeño burgués era, para el artista Rusiñol - o para el solitario Ramonet de su obra-, el paradigma de la mediocridad, sin otra habilidad creativa que la capacidad de hacer crecer una empresa. Sin embargo, esos valores, que su alma artística percibió faltos de grandeza, habrían sido de una enorme utilidad en los tiempos actuales. Porque si algo hemos sufrido durante estas últimas décadas ha sido, precisamente, un exceso de creatividad económica, una falta total de sentido del rigor, y una nula capacidad de pensar en el futuro. Puede que el Senyor Esteve fuera, como buen pequeño burgués, un hombre gris. Pero los ejecutivos de Fortis que se fueron de fiesta millonaria al Louis XV del hotel París Monte-Carlo, y gastaron 150.000 euros en darse unos pequeños lujos, después de haber sido nacionalizados, representan la maldad de un sistema que, precisamente, ha perdido los valores que la burguesía nos ha legado. Igualmente podríamos decir de los ejecutivos de la aseguradora AIG, que después de haber sido rescatada por el gobierno norteamericano con 85 mil millones de dólares de los contribuyentes, se fueron a lamentarlo en el balneario Saint Regis, de Monarch Beach. Según el demócrata Henry Waxman, los ejecutivos se gastaron 440.000 dólares en una semana, 200.000 en habitaciones, 150.000 en comidas y 23.000 en costos de spa, pedicura para sus sufridos pies incluida. Nada sorprendente, sin embargo, en los protagonistas de la hoguera de las vanidades,cuyo lema se basa en un carpe diem desaforado donde vale más quien más rápido se hace millonario y más rápido dilapida su fortuna. El personaje del yuppie, nacido al albur de las nuevas tecnologías aplicadas a la economía, capaz de una creatividad especulativa tan notoria como su falta de escrúpulos, está en la base del crack actual.

Seguir leyendo noticia

Font:

http://www.lavanguardia.es/

La visita sembla que ha produit resultats.....segons confirma aquesta lectura al Punt


Penedès.

El port de Cubelles, per al primer trimestre del 2009

M.L.. Cubelles.Les obres de construcció del port esportiu de Cubelles començaran el primer trimestre del 2009, segons explica el regidor d'Urbanisme, Miguel Ángel López. L'Ajuntament del municipi es va reunir dijous amb representants de la direcció de Costes de la Generalitat amb l'objectiu d'accelerar la tramitació del projecte; el govern local preveia que les obres començarien abans d'acabar aquest any.

Font:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/

Avui es commemora el dia mundial de la dona rural

Fa dies La Malla va publicar un article lligat a aquesta data ,en teniu la referència ara mateix....

Article d'opinió de la Fundació del Món Rural

Les dones del Món Rural: protagonistes invisibles?

Anna Vilaseca
Les dones del món rural -no necessàriament agricultores o ramaderes, sinó també empresàries o treballadores de diferents sectors emmarcats en una realitat rural- han desenvolupat unes funcions, aptituds i habilitats que subratllen la seva capacitat d'abordar situacions i sobrepassar-les. Han estat cuidadores dels seus familiars, han cobert les mancances dels serveis socials en l'àmbit rural, han desenvolupat tasques educatives i de transmissió cultural, han gestionat l'economia domèstica, han realitzat treball no reconegut a les explotacions agràries i han creat nova activitat econòmica de serveis arreu del territori.

Sembla evident que una dona de Llavorsí haurà de fer-se càrrec d'un familiar en situació de dependència de forma diferent a la d'una dona de Pinell de Brai o de Vilajuïga. En qualsevol cas, dista molt de la manera en què ho farà i dels recursos dels quals disposarà una dona de l'Eixample Dret.

El mon en general, i el rural en particular, no tendeix pensar-se ell mateix en femení. El repte , doncs, hauria de ser poder abordar el fet diferencial de la dona al món rural, deixant que elles meteixes desenvolupin les estratègies que consideren òptimes, que es potenciïn les que són idònies, i es minimitzin les que no ho són. Això ha de passar necessàriament per formalitzar la seva situació laboral i regular la seva funció social, creant oportunitats de desenvolupament que seran fonts de riquesa territorial.

Dona i treball en l'àmbit rural

L'impuls d'iniciatives que acompanyin, recolzin i incentivin a les dones del món rural en aquest procés ha de ser una prioritat. Aquest és l'objectiu i el tarannà del projecte Rudona, que es desenvolupar desde 2007 i fins a 2009, que impulsen la Fundació del Món Rural i la Fundació Maria Aurèlia Capmany. Dintre de les actuacions del Projecte, el passat 30 de gener va tenir lloc a Barcelona la jornada d'intercanvi d'experiències Dona i treball en l'àmbit rural, en la qual es van donar a conèixer les polítiques de foment del treball entre dones rurals de diverses comunitats autònomes i les iniciatives laborals i empresarials de dones rurals catalanes.

Ara per ara, ser dona i ser-ho al món rural implica una doble vulnerabilitat, però capgirar aquesta situació pot significar una doble oportunitat pel al progrés del Món rural català.

Font :

http://www.lamalla.net/dona

Diari de Cubelles vol incorporar articles d’opinió relacionats amb temes diversos sempre i quan el respecte cap a les persones , les bones formes i la lògica sigui considerada acceptable. Només teniu que adreçar-vos a Diari de Cubelles.

e-mail Diari de Cubelles

dcubelles_diari@yahoo.es

Podeu enviar escrits ,pensaments,curiositats,trobades,poemes,articles de petit format ,informacions d’entitats,fotografies i demés noticies i en el rigor i la bones formes considerades correctes, per evitar formes d’expressió poc apropiades ,publicarem aquestes notes si compleixen aquestes normes .

Només cal signar aquestes col·laboracions afegint nom i cognoms .

També trobareu d’altres publicacions força interessants ,com per exemple aquesta ... publicada a la Col·lecció: ARGENT VIU

Joan Manuel Soldevilla


El pare de Carpanta i Zipi y Zape vol descobrir un creador, Josep Escobar, fonamental per entendre la història de la cultura de masses del país. Dibuixant de tebeo de sèries inobildades -Zipi y Zape i Carpanta, entre d'altres-, artista polític represaliat pel franquisme, autor de teatre en català, publicista, pioner dels dibuixos animats, Josep Escobar se'ns mostra com una figura polifacètica imprescindible. IV Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil.

Font:

www.pageseditors.com

Diari de Cubelles,recomana.....

Qui no ha llegit les historietes de Carpanta ? El creador d’aquest personatge ,Josep Escobar va ser també un dels dibuixants més prolífics i creador d’altres personatges que van fer les delícies dels lectors. Recomanem fer una lectura d’aquest article publicat a el Periodico i que introdueix a revisar a fons prestatges on caixes plenes de còmics que conservem a casa nostre i potser un pel oblidades .Torneu a fer una revisió i el riure es a ben segur obligat.

CENTENARIO DEL NACIMIENTO DE UN AS DE LA ESCUELA BRUGUERA

Un ensayo y un tomo de historietas reivindican al creador de Carpanta
1.• El libro 'El mundo de Escobar' traza la biografía y analiza la obra del afilado 'ninotaire' barcelonés
2. • Un álbum recopila páginas clásicas del dibujante, padre también de Zipi y Zape, Petra y Doña Tula

MÁS INFORMACIÓN
Un hombre del Renacimiento

RAMÓN VENDRELL

BARCELONA

En Italia tuvieron el cine neorrealista, internacionalmente celebrado. En España tuvimos la historieta de la escuela Bruguera, olímpicamente olvidada salvo por esporádicos rescates. Como el de Josep Escobar (Barcelona, 22 de octubre de 1908-Barcelona, 31 de marzo de 1994) en el centenario de su nacimiento.

Por un lado, El mundo de Escobar (Ediciones B), de Antoni Guiral y Joan Manuel Soldevilla, dibuja la biografía y estudia la obra del creador de Carpanta, Zipi y Zape y Petra, criada para todo, entre otros personajes. Por otro lado, Lo mejor de Escobar (también de Ediciones B) compila historietas de las susodichas criaturas y de otras menos conocidas como Toby, Don Óptimo e, imbatible nombre, Doña Tula, suegra.

Publicar en la revista satírica L'Esquella de la Torraxa (impulsada por el sindicato UGT) durante la guerra civil le costó a Escobar al término del conflicto una condena a seis años y un día de cárcel. Cumplido un año y medio en la prisión Modelo, el dibujante obtuvo el régimen de libertad controlada y volvió a trabajar en el cine de animación y la historieta.

DE NIÑOS Y ADULTOS

En 1947 la editorial Bruguera inauguró la nueva etapa del tebeo Pulgarcito con Rafael González, un periodista represaliado por el franquismo, como ideólogo. La innovadora intención de la revista era ofrecer un humor que atrapara tanto a niños como a adultos.Los principales autores elegidos para la misión fueron Escobar, Cifré (el repórter Tribulete, don Furcio Buscabollos), Conti (el loco Carioco), Iranzo (la familia Pepe), Jorge (doña Urraca), Nadal (Casildo Calasparra), Peñarroya (don Pío, don Berrinche) y el precoz y genial Vázquez (las hermanas Gilda). Y la forma en que cumplieron la misión consistió en ofrecer un reflejo caricaturesco de la lúgubre España de posguerra. Risas a costa de la desgracia. Humor crítico a través de cierta crueldad. Como Escobar y González, Cifré, Jorge, Peñarroya y el editor Francisco Bruguera habían luchado por la República.En el caso de las creaciones más célebres de Escobar, Carpanta, un muerto de hambre para el que un pollo asado era el manjar definitivo, no solo señalaba la miseria económica de un país donde según el régimen no existía la necesidad sino también la miseria moral. Y Zipi y Zape cuestionaban una aventura sí y otra también la autoridad de su padre, el severo don Pantuflo Zapatilla, y por extensión la familia tradicional, pilar del franquismo.

(per seguir llegint la resta del article ....)

CENTENARIO DEL NACIMIENTO DE UN AS DE LA ESCUELA BRUGUERA

Un ensayo y un tomo de historietas reivindican al creador de Carpanta

Font: http://www.elperiodico.com/

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS. AMICS DEL CASTELL

Divendres 24 d’octubre

A les 19h.,a la sala d’actes de la Rectoria

CONFERÈNCIA: ¨APROXIMACIÓ A LA GUERRA DEL FRANCÈS AL PENEDÈS. ELS FETS DE L’ARBOÇ DE 1808

A càrrec de d’historiador Pere Simón

Aquest 2008 s’ha complert el bicentenari de la Guerra del Francès o Guerra de la Independència. Les incidències que hi va haver a les nostres contrades i, més concretament, al veí poble de l´Arboç,serán narrades per Pere Simón,reconegut historiador i activista cultural que compta amb un brillant currículum en aquest sentit: autor de llibres i articles de temàtica local i comarcal,organitzador d’exposicions i membre de diverses institucions lligades a la historia la geografia i a la cultura,tant a nivell de Penedès com de Catalunya.

Acabada la conferencia,

PRESENTACIO DEL QUADERN ¨ ALBUM DELS 50 ANYS DELS GEGANTS DE CUBELLES¨ realitzat pel GEC del Castell i editat per l’ajuntament de la vila.


Diumenge 26 d’octubre de 2008

VISITA A LES FONTS DEL GARRAF- PENEDÈS
SORTIDA A PEU A LA FONT DEL CUSCÓ

Trobada a la plaça del Mercat a le 8,30 hores per marxar amb automòbil per la carretera fins a l’Arboçar, on a les 9 hores s´inicará la marxa cap a la Font del Cuscó i la Serra de les Gunyoles, acabant un altre cop a l´Arboçar des d´on es retornarà amb automòbil a Cubelles.
Distancia aproximada : 10 km
Temps a emprar : 3 hores
Dificultat : baixa

Enviat per Juliana Mediavilla

olores

A veces trae el aire en sus delgados dedos
el perfume sutil de los olores viejos;
el alma se abre entonces como una novia en celo
a la memoria viva y olorosa del tiempo:
siempre van de la mano el olor y el recuerdo.

Hoy me ha llegado nítido, no sé por qué sendero
un olor a mañana tibia y dulce de enero:
un olor a cocina, junto al cálido fuego,
a las sopas de leche, al café de recuelo...
Aleteo cercano de pájaros inquietos,
las manos de la madre, si paraban el vuelo
olían a jabón, a pan y a caramelo.


J. Mediavilla

Enviat per Albert Soler


La necesidad del arte es qualquiera


Algo nace del lodo.
Vestido con capa y escapa para el duelo.
Su sable en el aire juzga la escena y
corta la pantomima resuelta.
Tras el telón de la obra,
hay obsequio de manzanas
que jamás llegaron a mis ojos.

Y sigo sin conocer a ese lado oscuro de la luna.
Quien luce flamante ante la galería?
tan flanqueado por los esbirros…;
…quienes nacen del lodo hasta devaluar moneda?
Que hallo de querer yo con ella la mayor justicia?

Como calavera igual me muero en Azucena!…
igual que en Gobi! Sigo en tal sitio. Me falló.
Que? …algo! hasta llegar a enterarme de su puesta en escena.

Así como la noche: a veces tan garatusa,
otras tanto será la mujer mía malherida:
para que quieren contarmelo tan
de esa manera?

y algo del lodo si nació con sigilo,
tan solo algo de lo escrito.
Mueve el cascabel: lo nada hablado.
Nació del lodo
y siempre ella espera.


A.Soler

Font : http://www.cubelles.cat/


Xavier Grau: “Malgrat la crisi, Cubelles s’ha de posar al dia en molts aspectes”

Notícies - Hisenda, Planificació i Serveis Externs
10/10/2008

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, va explicar les línies mestres de la política econòmica per al 2009 i del pressupost per la proper exercici en el transcurs d’un debat al programa L’Accent de Canal BlauTV dedicat a les hisendes locals. Grau va explicar que el cas de Cubelles és particular, ja que “té unes condicions que agreugen la situació de crisi”. El titular d’Hisenda va matisar que aquest fet singular és que Cubelles encara “ha de posar-se al dia en molts aspectes”. Aquest ha estat l’eix central de la política econòmica del 2008 on, a través del pressupost, s’havien establert tres línies d’actuació, “el traspàs del servei de recaptació a la Diputació de Barcelona, fer funcionar l’Ajuntament de manera més barata i reduir les despeses corrents entre un 10 i un 50%”.
Grau va avançar que el pressupost per l’exercici del 2009, en el qual s’està treballant, seguirà la mateixa línia que el seu predecessor, i que malgrat es notarà la davallada en el sector de la construcció i el turístic es treballarà per seguir amb el que s’ha convertit el leitmotiv d’Hisenda, “posar els diners dels ciutadans al servei dels ciutadans”. En el nou pressupost s’intentarà repetir l’estratègia de fer front a les necessitats de Cubelles confiant en el salt qualitatiu del nou sistema de recaptació que, d’altra banda, ja ha començat a donar fruits com “la recuperació dels 2,5 milions d’euros adormits d’anteriors exercicis que permetran afrontar des d’una posició diferent el nou exercici”.
El nou pressupost es basarà en dos aspectes, d’una banda la inversió per millorar la via pública i l’espai públic, on Grau va posar l’exemple de les obres de connexió d’aigües de Mas Trader amb el dipòsit de Corral d’en Cona, i d’altra banda les polítiques de servei a les persones, entre les que també s’inclouen la construcció d’infraestructures, com la nova biblioteca municipal. Però per poder fer front a aquestes inversions i degut a la conjuntura econòmica actual Xavier Grau afirmava que cal una reducció de les partides “d’una mitja del 30%” forçats per la necessitat. Aquestes reduccions es faran “després d’una revisió raonada de les partides pressupostàries i tan sols allà on es pugui retallar”. El regidor d’Hisenda també avançava que seran solidaris amb el sector de la construcció oferint feines d’inversió en infraestructures tot esperant que en temps de bonança econòmica “el sector correspongui”.
Precisament el sector de la construcció és un dels que més preocupa a l’Ajuntament de Cubelles a nivell de taxa d’atur. Xavier Grau afirmava que el Servei d’Ocupació Laboral de Cubelles (SOLC) ha constatat un augment del 38% de la demanda, però que “el més greu no és la xifra d’aturats, sinó la procedència, ja que enguany hi ha un entre un 15 i 20% d’aturats més procedents del sector de la construcció”.

El debat íntegre es pot consultar clicant aquí.

Diari de Cubelles

Lectures recomanades

Ahir a la nit com sempre Polònia a TV3 va oferir el seu programa habitual a on les rialles que provoca també son habituals i la representació del duet Esperanza - Boadella va ser antològica .

Fa uns dies va sortir a la columna de Josep Pernau ,OPUS MEI a El Periòdico de Catalunya a on parla de Boadella i la seva incorporació a la plantilla de Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid.
Llegiu,Llegiu…..

OPUS MEI
A Boadella lo han domesticado
JOSEP Pernau

Me imagino que la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, debe de estar recibiendo muchas felicitaciones, que pronto se convertirán en aplausos. El motivo no es otro que el fichaje de Albert Boadella.

Llámele Alberto, señor columnista, pues lo que tenga que ocurrir sucederá en Madrid --ha sentenciado la voz pedante de un sabelotodo.Soy yo ahora el que corrige al anónimo interlocutor. Precisamente en estos momentos conviene que se sepa que al nombre de Albert no se le ponen fronteras en Madrid y que el nombre en catalán no es incompatible con un pensamiento abierto a las esencias de la identidad española. Madrid es integrador y hasta contagia el casticismo al forastero que llega a la capital con ganas de convertirse en madrileño de elección. Se quedará, pero no se le exigirá la renuncia a los hábitos folclóricos que tenga al llegar, sino todo lo contrario. Boadella, por ejemplo, sería el ideal para hermanar la sardana con el chotis. En los jardines del Retiro, una audición de la síntesis musical de los dos géneros representaría muy bien el espíritu de la capital y, si Boadella asume la dirección del espectáculo, seguro que doña Esperanza aceptará encantada la presidencia.

Encantada ya lo está ahora. Puede hacer una gran labor al servicio de España. Boadella es famoso en la península. A distancia le veían arisco. La hábil presidenta lo ha hecho dúctil. Se diría que lo han cambiado. Pero algo más difícil han conseguido. Durante años fue agresivo e incluso malcarado con el poder, del color que fuera. Ahora, con el PP es dulce y respetuoso. Dicen que Aguirre lo ha domesticado. Si explica en una conferencia cómo lo logró, el éxito de público puede ser apoteósico.

Font:

http://www.elperiodico.com/

Diari de Cubelles vol incorporar articles d’opinió relacionats amb temes diversos sempre i quan el respecte cap a les persones , les bones formes i la lògica sigui considerada acceptable. Només teniu que adreçar-vos a Diari de Cubelles.

e-mail Diari de Cubelles

dcubelles_diari@yahoo.es

Podeu enviar escrits ,pensaments,curiositats,trobades,poemes,articles de petit format ,informacions d’entitats,fotografies i demés noticies i en el rigor i la bones formes considerades correctes, per evitar formes d’expressió poc apropiades ,publicarem aquestes notes.

Només cal signar aquestes col·laboracions afegint nom i cognoms .

M.T/Diari de Cubelles

Soc fan de Joan Barril , no puc evitar ni un sol dia deixar de banda la seva columna . Fa dies va publicar a la seva columna aquesta i crec que us agradarà....


LOS DÍAS VENCIDOS

Capitalismo ignorante

JOAN BARRIL

Hace unos días, en este mismo periódico, una letras muy grandes recogían el pensamiento de un príncipe de la economía: "Nada volverá a ser como antes", nos advertía. Y de esas palabras se infería que el apocalipsis estaba muy cercano.Desde Heráclito sabemos que todo pasa y nada es. Pero eso el capitalismo por lo visto lo ignoraba. Tantos años montados a lomos de la imperiosa necesidad del crecimiento y nadie había admitido la posibilidad del estancamiento. No hace falta ser banquero para intuir que el dinero que ganan unos pocos es el resultado del empobrecimiento de muchos. Los príncipes de la economía suelen hacer profecías cuando estas ya son innecesarias, porque la realidad les ha dejado sin argumentos. "Nada volverá a ser como antes", dicen. Es una frase que intenta meternos el miedo en el cuerpo. Los poderosos han provocado esa catástrofe financiera y ahora de lo que se trata es de que entre todos asistamos a la pena colegiada.En ámbitos más cercanos, el presidente de la Generalitat nos advierte de que van a ser las familias y la Administración las que van a pagar la codicia de unos banqueros lejanos y la irresponsabilidad de unos mecanismos de control que prefirieron no controlar nada. Al fin y al cabo son los mismos que tienen en sus manos el botón nuclear. Cabe esperar que al menos ahí los controles funcionen con mayor eficacia.Pero regresemos a la frase de todos nuestros temores. Si se nos dice que nada volverá a ser como antes se nos está anunciando que vamos a ir a peor. Eso significa un llamamiento a la realidad del pasado. Las cosas nos iban bien y ahora la fiesta se acabó. ¿Éramos conscientes de esa prosperidad cuando la vivíamos? ¿Sabíamos las causas últimas del lujo a nuestro alcance, de las vacaciones en Cancún, del cambio de coche cada dos años, del desprestigio del ahorro y del enaltecimiento del consumo, de la trampa del crédito fácil y de la frivolidad del "me lo merezco"? Es ahora, cuando el capitalismo asilvestrado le ha visto las orejas al lobo, que se nos viene a decir que la culpa fue nuestra, porque nos creímos autores de nuestra pequeña fortuna cuando en realidad solo éramos meros figurantes necesarios para consolidar los negocios de los verdaderos protagonistas del desastre.Hagan un ejercicio de globalización y lleven ese titular a otras partes del mundo. Díganles a las madres subsaharianas que ven morir a sus hijos de hambre que "nada volverá a ser como antes". Acudan con este mensaje a las chozas devastadas de Birmania o de Haití. Comuniquen la profecía a los indigentes que se preparan para dormir en los agostados cajeros automáticos. A toda esa gente, que son muchos más que nosotros, les encantaría saber que nada va a volver a ser como antes, porque ellos llevan milenios instalados en el antes, esa miseria endémica sobre la que el primer mundo ha forjado sus cimientos de barro.Estados Unidos va a desembolsar ahora 700.000 millones de dólares para salvar el sistema que ellos mismos han dejado pudrir. Tal vez de ese modo reflotarán nuestra pequeña hipoteca y resurgiremos tras unos años de penitencia, solo para que algún día no tan lejano otro príncipe de la economía pueda decir que ya todo vuelve a ser como antes. También lo será el hambre de tanta gente que, a lo largo de la historia, no ha tenido un antes que lamentar porque siguen agonizando en la desigualdad de siempre.Eso es lo que los privilegiados queremos ignorar.

Font :

http://www.elperiodico.com/

Diari de Cubelles

A Cubelles tenim la possibilitat de fer caminades per la platja ,seure a fer un beure mentrestant veus i escoltes l’esclat de les onades propet . Ja fa temps que el tema del Port no era el centre de les converses i ara de nou torna a l’actualitat. L’esforç del ajuntament es important i segons llegim en aquest article aparegut al diari del Punt la voluntat de tirar finalment aquest port es vital per aconseguir un desenvolupament d’aquest municipi en el tema esportiu,amarres per vaixells i un entorn comercial que pot aportar llocs de treball al municipi ,important a tenir en compte en temps de crisis.

Penedès.

L'Ajuntament de Cubelles es reuneix demà amb la Generalitat per accelerar la construcció del port
M.L.. Cubelles

L'Ajuntament de Cubelles es reunirà amb la direcció de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat demà amb l'objectiu d'accelerar al màxim la construcció del port esportiu del municipi. L'administració local entregarà el pla especial amb les modificacions exigides per la Generalitat, aquesta mateixa setmana; un major detall dels planells topogràfics o la instal·lació d'un contenidor de recollida selectiva de residus són alguns dels canvis que l'Ajuntament ha hagut de fer en el document. Les modificacions són «només de forma, per acabar un expedient adequadament», segons explica el regidor d'Urbanisme de Cubelles, Miguel Ángel López (PSC). L'objectiu del govern local és que tota la tramitació hagi finalitzat abans que acabi l'any, perquè les obres puguin començar «al més aviat possible», segons López. «Ens interessa moltíssim que es construeixi el port per la qüestió econòmica i de desenvolupament d'aquest municipi, sobretot amb el tema de la crisi», afirma el responsable d'Urbanisme de Cubelles.
L'empresa Grup Marítim Metropolità és l'encarregada d'executar les obres del port, amb un pressupost de més de quinze milions d'euros. La Generalitat va presentar el projecte al Saló Nàutic de Barcelona, el novembre del 2006, amb la previsió que el port fos una realitat el 2008. L'endarreriment en la tramitació del projecte, però, és un dels problemes amb què s'ha trobat l'Ajuntament de Cubelles els últims mesos. El nou port tindrà 553 amarradors, d'entre 8 i 20 metres d'eslora, i una marina seca de 1.800 m² amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de set metres, i un varador per a 66 vaixells. La instal·lació també tindrà una àrea comercial i d'oci.

Penedès. L'Ajuntament de Cubelles es reuneix demà amb la Generalitat per accelerar la construcció del port

Font:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/pobles/poble?id=308074

I la tira d´humor de Jaume Desola...el cap de setmana !!!

miradasdesola-sol

Diari de Cubelles

En un moment molt difícil per tot tipus d’economies,bé no a tothom afecte per igual encara que si als empresaris suposa un temps poc propici , més difícil ho tenen qui depenen d’un sou. Les hipoteques,sous baixos ,cistells de la compra cars i tot el que envolta una crisis com la d’avui suposa un greu moment per les economies casolanes. Avui fent una ullada a diaris he trobat un article de Manuel Vicent ,excel·lent periodista i que crec que fa una revisió molt interessant barrejant temps passats i que malauradament com a qualsevol cicle retorna a l’actualitat una vegada més.

MANUEL VICENT
'Crack is crack'


MANUEL VICENT 28/09/2008

La época de la Gran Depresión, que siguió al crack del 29, conserva algunas imágenes evanescentes. Cuando en Norteamérica la codicia estaba a punto de romper el saco, el Gran Gatsby aun se creía inmortal sentado en un descapotable con el traje color manteca. Los invitados a sus fiestas de Long Island eran los que se habían hecho millonarios en un solo día especulando en la Bolsa. Llevaban sombreros el ala blanda y los pantalones con muchos pliegues; sus chicas lucían el talle en mitad de las caderas y collares hasta la cintura. Entraban y salían de la mansión de Gatsby, se bebían su whisky, se bañaban en su piscina, bailan el foxtrot en sus salones y el anfitrión ni siquiera los conocía. Aquellas libélulas de oro creían haber conquistado el derecho a ser felices fluctuando en medio del dinero enloquecido. Maullaba en los garitos la gata Billie, las metralletas de los gángsteres hacían el contrapunto al clarinete de Benny Goodman, pero ¿quién iba a sospechar que el swing estaba presagiando tanta miseria? De pronto reventó la gloria. Algunos invitados a las fiestas de Long Island alquilaron suites en Waldorf Astoria para arrojarse al vacío y junto a su cadáver aplastado en el asfalto del Park Avenue los del carro de la leche ni siquiera volvían la cara. Las colas de los cines para ver al Gordo y el Flaco daban la vuelta a la manzana y eran idénticas en tamaño a las que formaban los parados con un cazo en la mano ante las perolas del Ejército de Salvación. Deme diez centavos, hermano. Glenn Miller grabó su primer disco en 1932 y Dorothy Parker le había escrito la letra: "Quién iba a saber que el amor era esto". ¿Dice usted amor? Para salir de aquel marasmo hubo necesidad de hacer una guerra mundial con 50 millones de muertos. El propio Glenn Miller fue uno de ellos. La Gran Depresión del 29 aún suena a jazz y Scott Fitzgerald nos transmitió su última seducción. Si las réplicas del actual cataclismo financiero acaban por reventar, como entonces, las calderas de la banca y se va todo al infierno, imagina qué clase de seducción tendrá nuestra época mañana si no es la misma codicia de siempre poblada esta vez de catetos del ladrillo y brokers bailando juntos alrededor de las hormigoneras.

Font:

http://www.elpais.com/opinion/

Notícies - Obres i Serveis
02/10/2008

L’Ajuntament de Cubelles ha signat avui el contracte per a l’adjudicació del servei de neteja viària del municipi amb l’empresa CESPA per un valor de 666.987,84€ anuals. La duració del contracte serà de vuit anys ampliable a dos més. L’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, explicava que “calia normalitzar la neteja viària a Cubelles, ja que era un problema de molts anys sense resoldre”. Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis Viaris, qualificava la necessitat de millora de la neteja viària com “una assignatura pendent del municipi”, perquè calia actualitzar-la a la nova realitat de Cubelles. A més, destacava la doble vessant del servei, d’una banda la neteja periòdica dels carrers, i de l’altra la tasca de sensibilització que es realitzarà en diverses campanyes i la creació de la figura de l’agent cívic. A més, per tal d’anar corregint les mancances i recollir les opinions dels veïns, es realitzaran enquestes de satisfacció. D’altra banda el responsable de CESPA, Jesús Rico, agraïa la confiança de l’Ajuntament en un servei que “reflectirà l’enorme esforç de l’Ajuntament en transformar els recursos municipals en serveis per a la ciutadania”.

El plec de condicions contempla adquirir maquinària nova que suposarà un salt qualitatiu en el servei des de l’inici, previst en un termini d’uns dos mesos des de la signatura del contracte, degut als terminis d’entrega i retolació de la nova maquinària, especialment els nous vehicles. En aquest sentit s’han adquirit dues màquines petites, una de gran, una de reforç o substitució, un aspirador elèctric, un camió petit i un pick-up. Una novetat del servei és que se’n disposarà els set dies de la setmana, ja que la neteja viària es realitzarà diàriament. Joan Albet afegia que “el servei es veurà reforçat notablement a l’estiu, quan Cubelles pot arribar a acollir 40.000 ciutadans”.

El compromís no únicament es centra en la neteja dels carrers de Cubelles, tot i ser la part més important. També des de l’empresa CESPA es crearà la figura de l’agent cívic, una persona encarregada d’informar, sensibilitzar i conscienciar els veïns del manteniment, cura i neteja de la via pública. Serà una persona que es podrà trobar pels carrers de Cubelles i informarà als ciutadans de les mesures de prevenció i col·laboració amb el servei com, per exemple, la recollida dels excrements dels animals domèstics. Malgrat que no tindrà capacitat sancionadora sí que podrà informar a la Policia Local de l’incompliment de l’ordenança municipal en matèria de manteniment i cura de la via pública. Paral·lelament al treball de l’agent cívic també s’engegaran diverses campanyes d’informació i sensibilització, en les quals també s’emmarca l’edició d’una revista al respecte que anirà a càrrec de CESPA.

Un dels acords als que s'ha arribat és la reubicació del personal de l’Ajuntament que fins ara realitzava les tasques de neteja viària. El sindicat de treballadors municipals reclamava que aquests no s’incorporessin a l’empresa privada, sinó que es mantinguessin dins de la Corporació. Joan Albet afirmava que "la demanda s’ha rebut amb especial sensibilitat per part de la regidoria de Medi Ambient" i que s’ha satisfet incorporant aquests treballadors en altres àmbits dins de l’Ajuntament.

Font:

http://www.cubelles.cat/

Paulina Schumann, serà homenatjada aquest octubre

Font: Ràdio Cubelles

Rebrà aquest Octubre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, i el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La filla d’en Charlie Rivel, Paulina Andreu, coneguda artísticament com a Paulina Schumann rebrà el proper 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007. La decisió la va ratificar el Consell de Ministres. La Paulina és veïna de la nostra vila des que es va retirar de la seva activitat professional, que sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle.
Paulina Schumann va néixer a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto. La tradició familiar la va encaminar cap al món del circ i seguint al seu pare i germans va actuar per tota Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre a la seva vegada d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire, de París; l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu espòs durant els anys 50 i 60. A partir de 1972, y durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare.
L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc el 15 d’octubre a la Corunya i serà presidit per SS.MM. els Reis. Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

Premi Nacional de circ

La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada amb el Premi Nacional de circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare.
Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", ha declarat el jurat.Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any passat.
La cerimònia de lliurament serà el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

http://www.radiocubelles.net/

EL DIARI DE CUBELLES SUPERA LES 29.000 VISITES!!!


L'espai d'informació, debat i comentari que esteu llegint ha superat les 29.000 visites des de la seva creació gràcies a la vostra col.laboració.

Gràcies!!

Font: ADPC

El dimarts 30 de setembre a les vuit del vespre es van lliurar els Premis de Comunicació no sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). Aquest guardó reemplaça als Premis Periodístics Lliris, Cards i Rosa del Desert que durant els darrers 15 anys l'ADPC ha lliurat.
Enguany els guanyadors del premis van ser:

Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per eliminar o no incorporar anuncis de contactes discriminatoris a:- Diari AVUI. - Diari 20 minutos. - Diari Público
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per informar i fer visibles accions de dones:- Maricel Chavarría, periodista de La Vanguardia

Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar un llenguatge no sexista en el seu redactat a:- Revista El Masnou Viu, de l'Ajuntament d'El Masnou

Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar sempre imatges de dones com a reclam sexista a:- Revista Interviú

Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per ometre les dones a l'esport - Programa El Larguero de la Cadena SER

Premi a la Innovació en Comunicació No Sexista per la realització d'un programa informàtic sobre l'ús del llenguatge no sexista:- NombraEnRed, de la Comisión Asesora sobre el Lenguaje. Instituto de la Mujer. Madrid
Premi a la Trajectòria periodística per més de 50 anys de dedicació constant al periodisme amb rigor i honestedat a- Roser Bofill, ex-directora d' El Ciervo, fundadora i ex-directora de la revista Foc Nou de la qual actualment n'és l'editora.

La celebració va tenir lloc al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Pepa Fernández, directora y conductora del programa de RNE "No es un día de cualquiera", va ser la presentadora de l'acte.

més informació a

http://www.adpc.cat/

M. Trives/Diari de Cubelles

Anar amb tren al Aeroport sembla ser que suposa un repte per usuaris no acostumats a fer escalada o descens .Una anada a unes petites vacances de Nadal i que suposava fer ús del tren que et porta al aeroport i es un servei públic va suposar-li a una bona amiga ,un any de dolors a conseqüència de la caiguda al intentar baixar a la andana .També sovint a les línees de rodalies i sense anar més lluny a Cubelles mateix, els viatgers tenen dificultats a l’hora de baixar de determinats vagons i si ja tens un pel de dificultat ,equilibri descompensat o vertigen ja que la alçada es prominent ,llavors la caiguda pot ser eminent en un plis plas . I no parlem de gent de la tercera edat ,en aquest cas es doblement greu l’esforç que pateixen .LLegiu aquest aticle,en parla de .....

Los viajeros sufren para acceder a los convoyes más nuevos de Renfe

Los pasajeros deben salvar una altura de más de 50 centímetros en la estación de Passeig de Gràcia

MÁS INFORMACIÓN

Una discapacitada lleva ante el juez la falta de trenes adaptados

EDWIN WINKELS

BARCELONA
Unos pasajeros en el andén que se inclinan hacia delante pare evitar que otro, octogenario, caiga al suelo cuando intenta bajar del tren. Y otros viajeros que con la mano dan el último empujón a una mujer que les precede para ayudarle a subirse al convoy porque ella sola no puede. Estas escenas y otras parecidas se producen cada día en la estación de Renfe del Passeig de Gràcia desde que hace más de un mes empezaron a circular los últimos modelos del Civia, cuyas puertas se encuentran a unos vertiginosos 52 centímetros de altura desde el andén.

Esa distancia, un abismo para prácticamente todos los pasajeros, supera con creces lo máximo permitido por la legislación. Según la ley de promoción de accesibilidad y eliminación de barreras arquitectónicas de 1991 de la Generalitat de Catalunya, "el suelo de los vehículos quedará enrasado con el pavimento superior de los andenes del transporte ferroviario. A tal efecto se admitirá la ayuda con rampas cortas plegables, evitando que el desnivel supere los 10 centímetros".

Bonitos son los nuevos convoyes del Civia 465 que se han incorporado a las líneas C-2 y C-10 de Cercanías. El gran problema es que el vetusto apeadero del centro de Barcelona no está preparado para tanta modernidad. Los andenes de Passeig de Gràcia son de los más bajos de toda la red ferroviaria de Catalunya, aunque también en muchas otras estaciones los pasajeros sufren con la altura de las puertas.

MOVILIDAD REDUCIDA

"No podemos hacer nada. Solo avisar a los pasajeros de que en medio del convoy hay una puerta de acceso para gente con movilidad reducida que se encuentra más abajo", se excusan desde Renfe. Esa puerta especial permite en una estación como la de Plaza Catalunya acceder al tren con una silla de ruedas, pero en Passeig de Grà-cia ese acceso aún se encuentra a casi 40 centímetros de altura.

Renfe dice que no puede hacer nada porque el problema radica en el andén, que no depende de la empresa ferroviaria. Ni, en este caso, de Adif. La estación de Passeig de Grà-cia depende de la Sociedad Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (Seitt) que, casualmente, adjudicará este octubre las obras para la reforma integral del apeadero. El objetivo es mejorar la accesibilidad (ahora solo existen dos escaleras mecánicas, únicamente de salida a la calle) y entre los trabajos se incluirá elevar el nivel de los andenes.La duración prevista de las obras es de 25,5 meses, tiempo que los usuarios deberán esperar para que subir o bajar a los trenes de Cerca-nías ya no sea una yincana que implique el riesgo de sufrir una torcedura de tobillo o una dolorosa caída. "¿Y no pueden hacer algo provisional? ¿O circular de momento con los trenes viejos, a los que también cuesta subir pero menos que en los nuevos?" son las preguntas más repetidas por los usuarios. Aún circulan trenes antiguos, sobre todo los de dos pisos por su mayor capacidad, y su puerta se encuentra a solo 35 centímetros del andén de Passeig de Gràcia.

JÓVENES Y MAYORES

"Si fuera más joven, saltaría, pero ya no puedo", aseguraba esta semana Teresa, una pasajera procedente de Vilanova i la Geltrú que no pudo bajar sola del tren. "Un chico me ha dado la mano y me ha cogido la maleta". El equipaje es otro problema: la C-10 es la línea que lleva al aeropuerto y muchos pasajeros tienen serios problemas para subir sus bultos al Civia. "Ni siendo joven se puede subir a estos trenes. Es una vergüenza. Cada día sufro y veo a otras muchas personas quejándose y agarrándose entre ellas para subir o bajar", comentaba una chica que esperaba el tren a Gavà.

Font:

http://www.elperiodico.com/

L’Ajuntament de Cubelles ha editat una nova publicació municipal titulada Cubelles avança, que ja es troba disponible tant als domicilis particulars com a les dependències municipals. Es tracta d’un full d’informació municipal bàsicament fotogràfic que té per objecte informar de les obres que tenen o han tingut lloc a Cubelles i de les activitats a la via pública. La nova publicació consta de vuit pàgines editades en format llençol i no té una temporalitat fixa, ja que els números sortiran a mesura que hi hagi obres en marxa per poder-ne informar.
Les pàgines internes del Cubelles avança repassen les obres ja finalitzades o els projectes aprovats recentment. El primer número dedica les planes centrals a la reurbanització de l’entorn del Poliesportiu i l’IES Cubelles. També es dóna informació de les obres d’accessibilitat a les platges de Cubelles, la nova retolació dels carrers, el transplantament de la vegetació al parc del Passeig Fluvial, o la construcció de la pista poliesportiva a Corral d’En Cona. Es tracta d’una publicació molt visual, ja que les imatges tenen molt de pes. La informació que les complementen descriuen el contingut de l’actuació, l’empresa constructora, el pressupost i les fonts de finançament i la data prevista de fi de l’obra.

Pel que fa a l’apartat d’activitats a la via pública es destaca el programa Esplatja’t que s’ha dut a terme al llarg de l’estiu a les platges de Cubelles, i les emissions al carrer del magazine de Ràdio Cubelles Obert per vacances, que s’ha realitzat en directe dos cops per setmana al Passeig Marítim durant l’estiu. La contraportada es dedica a aquelles obres que encara estan en execució, com la construcció del nou pavelló poliesportiu, la connexió de Mas Trader a la xarxa municipal d’aigües o el nou pont sobre el riu Foix.

Font:

http://www.cubelles.cat/

M. Trives/Diari de Cubelles

Las portades de diaris han estat plenes de noticies i dues han cridat l’atenció .
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.

Newman un dels últims actors que queden de l’època del Actors Studio. Acompanyat d’un físic i una cara molt atractiva , amb uns ulls blaus i una mirada que a totes les dones de la meva generació va seduir-nos en totes les seves aparicions a la pantalla ha mort discretament tal com va decidir ell mateix ,amb els seus al voltant. A diferencia de molts actors reconeguts, disposava a més de un talent personal ,va actuar i dirigir pelis amb èxit notable i a més tenia un cervell que li funcionava i molt be sembla ser, ja que en el mon de la industria va crear una empresa de salses i els seus guanys de molts milions de dòlars van ser destinats a programes de caràcter benèfic. En fi un home amb cara ,ulls,talent. sensibilitat i a més compromès en moviments en contra de les guerres .
No has deixat mal bagatge,Paul !

També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.

Comunicat de La Fita

Ahir varem dir adéu a Teresa Torres. Dona afable i estimada por molts veïns i veïnes de Cubelles. La Fita ja en el seus inici va comptar sempre amb la seva col·laboració a la Mostra de Puntaires amb els seus treballs de puntes.Meravelloses mans tenia i els últims anys la seva persona ja molt ferida per una infermetat que la va postrar sovint a no permetre desplaçar-se no li va impedir seguir participant .Aquestes petites obres d’art que son els seus treballs van ser admirats a totes les exposicions que va organitzar la nostre associació en les que també va participar el seu marit amb treballs d’artesania.
Un record per tu,Teresa i gracies!!

Associació La Fita de Cubelles

(Imatge/www.tiana .cat)

M. Trives/ Diari de Cubelles

Jo mateixa he viscut sempre a Barcelona capital .El meu barri era Clot -Camp de l´Arpa ,més tard vaig anar a parar al Guinardó. Barri tranquil un pel burges i amb encara empremta de cases senyorials vingudes a menys o desaparegudes amb el boom immobiliari. En Ramon Calduch vivia al Passeig Maragall a on jo en un temps determinat vaig disposar de un punt de venta ,llibreria i premsa molt proper al seu domicili. Sovint s’apropava a comprar el diari o potser també a fer una petita xerrada,desconeixia la seva personalitat,el temps i la diferencia de edats a vegades son murs a l’hora de reconèixer a veïns. Molts més tard vaig saber de qui es tractava. Home afable i comunicador i amb una bona veu , ahir va morir i el seu nom de nou surt als diaris després de molts anys desapercebut per la majoria . Molts van enamorar-se i jurar i perjurar tot el que fos falta ,motivats per la seva veu. A Cubelles crec recordar ,Ramon Calduch un any de fortes pluges actuava al envelat per la Festa Major , jo era molt joveneta i de sobte va comença a descarregar amb aquella força que llampecs i trons van deixar a tothom sota la carpa un pel acollonits ja que el torrent del Raval quedava molt a prop i podia baixar de valent , lo que va provocar una sortida inmediata per part de tothom, en la que tots amb els vestits i sabates de Festa Major enfangats ,llavors s’estrenaven i lluïen aquets dies festius van quedar ben galdosos.

Un record a Ramon Calduch !

més informació a

El cantant Ramon Calduch mor a Barcelona als 79 anys

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt

M. Trives/Diari de Cubelles

La perplexitat, una paraula utilitzada darrerament a molts mitjans a l’hora de desentrellar la situació creada a l´entorn i en motiu d´un possible acord o no d’un finançament acceptable o no ,per part del govern de la Generalitat i el govern de Madrid ,i que fa visible la carona que a tots ens queda llegint dia a dia llegint les informacions puntuals i comentades a les tertúlies a Catalunya i segurament a los corrillos de Madrid i d’altres indrets també, a on ningú veu clar aquest joc de escacs a on peons,alfils,torres i reis mouen peces a dojo i quedar a la foto el millor possible sembla també un objectiu a tenir en compte davant espectadors perplexos que som nosaltres.

.
Llegiu aquest article ,es força interessant i a on la paraula perplexitat mostra significat.


La perplexitat i el nus gordià

Joan Ramon Resina / Catedràtic. Director del departament d'estudis ibèrics i llatinoamericans de la Universitat de Stanford

H a nascut el català perplex, una nova espècie que desbanca el català acomplexat, el català emprenyat i tots els altres catalans adjectivats. La perplexitat és l'evidència d'una contradicció que no es pot resoldre dins les regles del joc. Si hi seguim jugant, l'agreugem; si parem, se'ns acaba el jugar. L'estadística diu que en aquesta situació s'hi troba molta gent, però no diu des de quan. Jo arriscaria que, pel cap baix, des del 2003. Aquell any les eleccions catalanes havien de confirmar la fi del pujolisme, però es tractava de saber si seria per superació o per abaixament. Les urnes van respondre amb precisió sismogràfica: victòria de CiU condicionada per un aval molt clar a l'independentisme.

PERÒ VET AQUÍ QUE ERC no va voler jugar al joc que tocava i es va decantar per jugar al Front Popular, com els francesos que el 1789 es posaren a jugar a romans. Les hemeroteques, que són les vergonyes dels polítics, ens recorden un Joan Ridao fent propaganda postnacionalista, mentre Carod parlava del PP com si fos la criatura de CiU i dissimulava la balconada de Zapatero a la Generalitat. Eren al govern per dur el país a la independència, deien, però mai han explicat com es fa això mentre manin els de la dependència. És tot un cas d'ase de Buridà: per governar amb projecte propi, haurien de sortir d'aquest govern; però si en surten, ja no seran al govern. Perplexos? Vostès diran.

CONVERGÈNCIA HA FET de la perplexitat un modus vivendi. S'hi troba en el seu element. Ara mateix, malgrat ser, teòricament, l'únic partit amb les mans lliures, no pot trencar l'estantís front català pel finançament. O es fa coresponsable del previsible mal resultat o li encolomen el mort. Ja va passar-li amb l'Estatut del 30 de setembre, quan Artur Mas va accedir incautament a aixecar-ne l'acta de defunció. Mas és el líder més preparat, amb més discurs i més possibilitats de projecció internacional. Però també és presoner d'un dilema: seguir en l'ambigüitat omnívora del pujolisme o deixar enrere aquella política de terra ideològicament cremada. Avui l'autonomisme és l'opció conservadora; vet aquí per què el PSC s'hi apunta amb entusiasme. Ja era això, companys, ja era això, es diuen ells amb ells. La Catalunya del segle XXI sols pot retrobar l'esma amb una ambició a la mida de la necessitat històrica. I a Mas el temps se li esmuny mentre dubta si passa o no passa el Rubicó.

EL PSC TAMBÉ EN GASTA, de perplexitat, tot i haver aconseguit la quadratura del cercle: governar a Catalunya i a Espanya. Però ni així assoleix la seva aspiració de fer de Catalunya una baronia. Montilla ha desplaçat CiU, reeducat ERC i portat la supermainadera a ICV, i veu amb estupor com el tracten de talibà els compañeros. El moment li és propici, però. Si trenca la disciplina de vot a Madrid, es consagra com a líder catalanista i obre una etapa plena de riscos, però també de beneficis potencialment molt grans.

I ICV? AQUÍ TOPEM amb la raresa de la perplexitat pura. Deu ser per això que es dediquen a combatre la pol·lució acústica... dels condicionadors d'ambient.

NO S'HI VAL A ESPERAR que la societat resolgui la perplexitat dels líders; importa molt saber avançar-se als esdeveniments i reconduir-los, no cal dir que pel bon camí. Qui vulgui governar és lògic que arrisqui alguna cosa. Però el català està perplex perquè observa com la retòrica i les escenificacions li posen davant els ulls una realitat paral·lela, mentre el país se li torna cada vegada més aliè. Potser la perplexitat més gran és la dels que es pregunten per què els jugadors segueixen apostant a costa del país en lloc d'aixecar-se de la taula i denunciar el tafur. El problema és que fer-ho afegiria encara més perplexitat, si a més d'aixecar-se el jugador no estripa també les cartes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008

Imatge/ Veïns de l'Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l'Atlàntic i el Pacífic

M. Trives/ Diari de Cubelles

Mentrestant el mon tira fum tòxic a tot arreu i provoca canvis climatològics, tenim resultats evidents i no molt lluny de la costa mediterrània .A l´Ampolla ,ha aparegut una pobra foca perduda,malalta per la contaminació nostre. Molts kilòmetres de recorregut per trobar uns braços amics i que han recollit un cos adreçat a la mort. Quina pena !

Les fotos mostren uns ullets tendres, que no entenen el seu fi,malauradament tots en som culpables ja que volem disposar de aires condicionats,calefaccions,fums tòxics desmesurats i poc controlats amb la benevolència de governs e institucions que se omplen la boca defensat ecologia a tort i dret i no eviten els resultats de la seves pròpies contaminacions no controlades. Tots coneixem determinats indrets que sumat a d’altres donen índex contaminats alarmants. De moment i aparentment nomes determinades especies son afectades les més indefenses ,ja arribarà el moment que d’humanitat en rebrà i de valent !

Naturalesa
Una foca perduda al delta de l’Ebre
Veïns de l’Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l’Atlàntic i el Pacífic
L'Ampolla
Els veïns de l’Ampolla van quedar realment sorpresos divendres quan van comprovar la presència a la platja d’una foca. En principi es podia pensar en un exemplar de vell marí (Monachus monachus) com el descobert per un submarinista aquest estiu a Calvià, però finalment els experts de la Fundació CRAM van comprovar que es tractava d’una foca comuna (Phoca vitulina), una espècie gens comuna al Mediterrani. Alguns exemplars joves d’aquesta espècie nòrdica es troben accidentalment al sud de la Península i fins i tot a Canàries, però a l’interior del Mediterrani són realment estranyes.La foca perduda de l’Ampolla va estar a la sorra divendres fins a les 21 hores i els experts es van limitar a observar-la i mantenir un cercle de protecció.Dissabte al matí, la foca va tornar a aparèixer a la zona i els veterinaris van continuar amb el seu seguiment. L’animal no semblava tenir lesions externes, però respirava amb dificultat i mostrava símptomes de debilitat. Els tècnics del CRAM (responsables del rescat i l’assistència d’animals marins, en conveni amb la Generalitat) van capturar l’animal per intentar-ne la recuperació en un centre especialitzat, però la foca va morir durant l’operació de trasllat. La necròpsia realitzada a la UAB mostra que l’animal tenia greus lesions a l’aparell digestiu i als pulmons.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html

Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social

Font :

http://www.cubelles.cat/


Entre l’oferta de cursos destaca una gran varietat d’activitats dedicades a la salut com pilates, ioga, reeducació postural i passes per salut, a banda de les relacionades amb l’activitat física i el ball com la batuka, les sevillanes, l’aeròbic i la dansa del ventre


Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Imprimir
Notícies - Serveis a les persones
23/09/2008
La regidoria de Serveis a les Persones ha presentat l’oferta de cursos trimestrals que tenen lloc al Centre Social. Tots els cursos començaran a partir de l’1 d’octubre i finalitzaran la setmana del 15 al 19 de desembre. Les inscripcions ja estan obertes i cal formalitzar-les a l’OPIC (C/Joan Roig i Piera, 3-5) en el següent horari:
Horari fins el 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
Horari a partir del 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30, dijous de 17:00 a 19:30 i dissabte de 10:00 a 13:00

A continuació es detallen les activitats ofertes, els horaris, preus i els monitors encarregats de dur-les a terme.

PILATES:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Sara Martin


BATUKA:
Dilluns i dimecres de 19:30 a 20:30
Preu: 50 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


AERÒBIC:
Aeròbic: Dimarts de 19:30 a 20:30
Aeròbic-Abdominals: Dijous de 19:30 a 20:30
GAP-Estiraments: Divendres de 19:30 a 20:30
Preu 1 sessió (1 dia per setmana): 25 € trimestre
Preu 2 sessions (2 dies per setmana): 55 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


REEDUCACIÓ POSTURAL:
Grup A: Dimecres i divendres de 10:00 a 11:00
Grup B: Dimecres de 12:00 a 13:00 i divendres de 11:00 a 12:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Patricia López


PASSES PER SALUT (excursions i passejades):
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00
Lloc: Sortida i tornada al Centre Social (en cas de pluja es farà gimnàstica de manteniment i jocs a l’Espai de la Gent Gran)
Preu: 25 € trimestrals
A càrrec de Paulo Catalini


IOGA (matí):
Dimarts i dijous de 10:30 a 11:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


IOGA (vespre):
Nivell 1: Dilluns de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 15 € trimestrals
Nivell 2: Dimecres i divendres de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec d’Agnès Pérez


DANSA DEL VENTRE (matí):
Dilluns de 10:30 a 13:00 (es faran grups per nivell)
Preu: 20 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


DANSA DEL VENTRE (vespre):
Dimarts i dijous de 20:30 a 21:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Mercedes Burgos


SEVILLANES (matí):
Dimarts de 11:30 a 12:30
Preu: 15 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


SEVILLANES (tarda):
Dimarts i dijous de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


TALLER DE MEMÒRIA:
Dilluns de 10:00 a 11:00, de 11:00 a 12:00 o de 12:00 a 13:00
Preu: Gratuït
Lloc: Espai de la Gent Gran
A càrrec de Miriam Costa

Per més informació:
OPIC – Oficina de Participació i Informació Ciutadana
C/ Joan Roig i Piera, 3-5 (Centre Social)
93 895 03 00

M.Trives/Diari de Cubelles

De jovenets ,assistir a partides de tennis taula era una imatge habitual al celebrat cafè Armengol a on per la Festa Major es celebraven campionats .Veure també a amics i coneguts jugant a les tardes a la taula instal·lada al citat cafè suposava engrescament entre els assistents.

Lluís Pineda, avui Regidor de Esports era un d’ells i en sabia prou per mantindré el tipo si el seu company de joc era un pel reconegut per l’afició feia un bon paper i guanyava i olé !!! tots els presents aplaudíem .Aquest any es van celebrar els campionats de tennis taula al pavelló que disposa el Poli de Cubelles i potser serà la clau i el motiu a partir d’ara que nois i noies de Cubelles mantinguin el llistó alt per l’afició ja que es divertit i també força cansat....i no ho sembla !!!

Aquesta informació apareguda a en dona compta de la presencia cubellenca al Torneig de Sant Celoni

http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?IdArticulo=20659

TENNIS TAULA

Presència cubellenca al torneig de Sant CeloniEls dos palistes cauen a les primeres rondes del torneig
VD - 22/09/2008 19:15:08

Marc Galofré i Carlos Pina participaren diumenge en un dels tornejos més recents de Catalunya, el de Sant Celoni. Pel matí es disputà la fase de grups de 5, els 4 millors de cada grup entraven al quadre de 32ens de final.
Els dos cubellencs aconseguiren superar la primera fase, Marc Galofré derrotava per 3-1 a Guillermo Guillemon (Mollet), cedia enfront Alejandro Chacón (St. Joan Despí) per 3-0, guanyava a Julio infante per 3-0 i acabava el grup perdent contra Jordi Vall (St. Celoni) per un ajustat 3-2. 2 victòries i 2 derrotes, situaren Galofré 3er del seu grup. Igual resultat va obtenir Carlos Pina, que perdia contra Enric Manzano (Esparraguera) 3-0, guanyava a Mariano Jodar (Arenys de Munt) per 3-1 i també al dur rival, David Burló (St. Andreu) per 3-1 i acabava el grup perdent amb Carles Messeguer (Vilafranca) per 3-0. Tots dos palistes tingueren que jugar 32ens de final contra dos jugadors que havien quedat 2ns dels seus grup. Pina guanyà sense dificultat a Elena Muñoz (Vilassar) per 3-0, però en 16ens de rival, va caure contra David Azcón (St. Cugat) i de nou, i per segona vegada en aquesta setmana, el cubellenc perdia per 3 jocs a 0. Mentre que Marc Galofré, queia en 32ens de final tenint-se que enfrontar amb un excompany d’equip de Vilanova, Jordi Cepero. Malgrat les intencions de Marc per la lluita d’anotar-se un joc al seu marcador, cediria els tres jocs per 11-8, 11-9 i 12-10.

Font:

http://www.vilanovadigital.com/espais/esports

Foto/arxiu La Fita/Portada dossier/Aurora Garcia Bertomeu

La presentació de la exposició Qui té roba per rentar? a la sala Rosa Vallespir a la Bonnemaison va plegar a molta gent interessada per conèixer de a prop aquest magnífic treball de recuperació. En un espai força impactant que combina medis per visualitzar la tasca d’elaboració de la exposició acompanyada de grans panels a on es descriu la historia de la vida de les bugaderes i les fotografies de safareigs de indrets diversos a la ciutat de Barcelona eixís com també a les rodalies es molt interessant i dona a conèixer una part de la historia no molt llunyana a on el significat de la paraula fer safareig pren vida i significat. A molts pobles els safareigs eren el punt de trobada de dones que o bé rentaven la seva roba pròpia com la d’altres famílies .Eren espais en que hi participaven de les xerrades i a on a vegades també els homes feien de portadors de l’aigua i el menjar ja que a vegades el dia sencer les mantenia ocupades.

Coincidint amb aquesta noticia volem fer referència a que l’associació de la Fita va presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Cubelles la petició de que els safareigs de Cubelles fossin recuperats i rebuda aquesta petició per part de la regidoria, ja que van respondre a la instancia ,som a la espera de mantenir una trobada que pot donar llum a que aquesta petició desitjada sigui una realitat en un temps no llunya. Aquesta petició anava acompanyada de un petit treball de Aurora Garcia Bertomeu a on dones encara vives i filles d’aquestes dones a on totes elles relataven les seves vivències en aquets safareigs situats al centre de la vila.

M. Trives/ Presidenta Associació La Fita

Qui té roba per rentar?

Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història

EXPOSICIONS

Ara al CCD

Del 18 de setembre al 13 de desembre de 2008

Sala Rosa Vallespir (2a planta)

ENTRADA GRATUÏTA

El projecte Qui te roba per rentar? que ha donat lloc a la producció de l’exposició que presentem al Centre de Cultura de Dones, va néixer l’any 2005 de la iniciativa i del treball de recerca de dues sòcies del CCD amb l'Associació Dones d'Horta, amb l'objectiu de recuperar la història de les bugaderes: un ofici necessari per a la cura de la vida i la salut, així com pel desenvolupament social.

Organitza:

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

CCD Francesca Bonnemaison

Sant Pere més Baix 7, 2ª 08003 Barcelona

Tel.: 932 684 218

(Imatges pirules 2008 )



Associació La Fita de Cubelles informa....

La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.

Una vegada exhaurida la edició es comunicarà.


Associació Dones La Fita de Cubelles