Escoltant Radio Cubelles la nostra emissora, he tingut el plaer d´ escoltar la veu de Jordi Llompart en una excel·lent entrevista que la nostra radio avui ha ofert als oients .El motiu i l´ eix de la entrevista era la producció europea d’imatge real en 3 de la narració d’un conte Viatge màgic a Àfrica’ i que Jordi Llompart ha presentat fa poc a les sales de cinema.
Dir que son molts que seguim les ones via Internet o amb el transistor de la cuina. Gracies ,ha segut un plaer escoltar a aquest reconegut periodista i que justament Radio Cubelles li va atorgar el I micròfon d´ or de la emissora .
Magnífics col·laboradors i col·laboradores i treballadors de Radio Cubelles que tots els dies aporten les novetats del dia a dia amb programes puntuals en la franja dels matins i les tardes ,Cubelles 8 ½ ,Barrejat amb mi , Tornant als seixanta Plaça de la Vila Garraf des dels 6,25 ,Juguem net, L´informatiu i aquets Plens del Ajuntament en que tothom hi para l´ orella des de casa i que a vegades son eternament llargs.

Gracies de nou !

M. Trives /Diari de Cubelles

Arriba un moment que la majoria de la gent estem cansats de les referències al tema del Estatut , ja resulta cansi desprès de quatre anys d´ espera i segurament es el que pretenent els màxims opositors i els membres del Tribunal Constitucional .Revisant continguts de mitjans de comunicació i algun que altre bloc dos d´ ells mereixen atenció dos comentaris molt acertats.
Un d´ ells de Vicent Sanchis al diari Avui i que a la seva columna Desclot amb una ironia molt encertada us recomanem fer-ne lectura i l´ altre dins el bloc de Sixte Moral , veí nostre ,de Vilanova i prou conegut i reconegut polític que mai es talla un pel si vol dir la seva. De tant en tant clikeu al seu bloc no us decebrà !

Desclot
Vicent Sanchis

Que els deixem què?

En temps durs són d’agrair les intervencions plenes de bon humor. En uns moments en què qui no en pateix una en pateix dues celebrem la ironia, ni que sigui grossa. Com ara la que ahir va deixar anar als passadissos del Congrés el ministre de Justícia, senyor Francisco Caamaño. Per burlar el setge periodístic i poder-se’n anar a fer un cafetet amb tranquil·litat, el gran Caamaño va demanar a tothom que deixi treballar el Tribunal Constitucional.

Després de quatre anys de veure-les passar, matar mosques, no aclarir-se i fer digestions de boa, l’exigència del ministre és de circ. Sobretot, considerant que una vegada més –l’enèsima– ses senyories han estat incapaces aquesta setmana d’arribar a un acord per esbudellar l’Estatut de Catalunya. Després que fracassés l’assaig del denominat “sector conservador”, ara la presidenta de l’entitat proposa un nou sistema per fer servir les tisores de podar amb el consens degut. Continuarà. Quatre anys més tard. El ministre demana, doncs, a la víctima que deixi treballar els mestres de destrals per veure si finalment decideixen per on tallar-li el coll. Sí, ministre. A part de tanta gracieta, almenys ha quedat clar que això de les taules de la llei –és a dir, de la Constitució– és més aviat un referent fosc. Si no hi ha manera d’interpretar-les amb un mínim de coherència, és que potser no són tan sagrades. Ai, senyor!

http://www.avui.cat/

A les verdes i a les madures

María Emilia Casas. Treu pit la presidenta del TC, assenyalant que no es senten deslegitimats per treure una sentència i que ho faran abans de l’estiu. La veritat és que no cal, que se l’estalviïn i que marxin , que deixin pas a uns altres i sobretot que sàpiguen que el que digui avui ja està desqualificat veient quina és a l’actitud i els comentaris que han anat fent. A la declaració del Parlament de Catalunya, a la demanda del MH President José Montilla davant el Senat s’hi afegeix ara un manifest que el signen els rectors i les rectores de les universitats catalanes i entitats de professionals, sindicats i entitats civils que indiquen clarament que han perdut la confiança en aquest TC i que demanen que es modifiqui la llei a efectes de que el TC s’abstingui de pronunciar-se en allò que un Parlament i un referèndum popular han aprovat. Els i les signants representen una mostra més que representativa del que anomenen societat civil, hi ha noms destacats només però en voldríem destacar un, el de Miquel Roca, i ho fem perquè va ser un del redactors de la Constitució i segurament dels pocs que pot parlar amb quin esperit es va redactar i pel que ha dit en moltes ocasions mai es va fer amb ànim restrictiu. Per tant la Sra. Casas potser que s’ho faci mirar i per elevar el nivell i la dignitat del TC, que vagi plegant i deixant pas a altres que potser, només potser, seran més sensibles amb la demanda de la ciutadania de Catalunya
http://sixtemoral.wordpress.com/

I de pas un article relacionat amb el medi ambient on José Joaquín Pérez de Gregorio fiscal coordinador delegat de medi ambient,que acusa a la seva última memòria del 2009 d’«injustificada passivitat» les administracions autonòmica i locals a l’hora de perseguir els delictes ecològics ,llegiu aquest article es força interesant....




LA LLUITA CONTRA LA CONTAMINACIÓINVESTIGACIÓ MEDIAMBIENTAL
El fiscal carrega contra la Generalitat per desatendre delictes ecològics
1. • Sosté que l’Administració es limita a avisar els municipis que els seus abocadors són il·legals
2. • Va requerir al Govern català els expedients oberts durant tres anys davant l’escassetat de denúncies

J. G. ALBALAT BARCELONA

El fiscal coordinador delegat de medi ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, acusa en la seva última memòria del 2009 d’«injustificada passivitat» les administracions autonòmica i locals a l’hora de perseguir els delictes ecològics. En el seu dictamen també denuncia que la Generalitat, a través d’una llei, «intenta donar cobertura legal» a abocaments il·legals de residus.

La Conselleria de Medi Ambient ha eludit comentar l’informe de la fiscalia al·ludint que no té coneixement del seu contingut, encara que fonts del Govern català van afirmar que sempre que constaten un delicte el denuncien.No és la primera vegada que el fiscal de medi ambient es queixa de la falta de col·laboració de les entitats públiques a l’hora de denunciar delictes de contaminació. Ho ha fet en els últims anys. Però en aquesta ocasió la crítica és més contundent. La memòria destaca que a causa d’aquest escàs suport per part de l’Administració, la fiscalia s’ha vist obligada a reclamar, amb els pertinents «advertiments legals», una còpia dels expedients administratius tramitats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència Catalana de Residus (ACR) entre els anys 2006 i 2008.

De l’examen dels documents remesos per l’ACR «es va poder apreciar una aparent i injustificada passivitat» per part de l’entitat pública, que «s’havia limitat» a instar els consistoris responsables d’abocadors il·legals (que generen un alt risc d’incendi) a complir la normativa. I no es va adoptar cap mesura ni quan els ajuntaments en feien cas omís, segons Pérez de Gregorio. Després de rebre els expedients, la fiscalia va ordenar a la policia la inspecció ocular d’aquests abocadors. Quan es van apreciar indicis de delicte es va procedir a obrir una investigació, posant-ho en coneixement dels alcaldes. La resposta va ser positiva, ja que els consistoris van tancar els abocadors i van retirar els residus.

QUEIXES DE PARTICULARS / Les diligències obertes per delicte ecològic a la fiscalia especial van augmentar de 111 el 2008 a 155 el 2009. No obstant, la memòria posa en relleu que l’ACA no li va presentar cap denúncia, l’ACR només dos i la Direcció de Qualitat Ambiental, cap. Les administracions locals tampoc van estar gaire actives i només van posar en coneixement seu tres casos. Per tant, la majoria d’investigacions es van obrir per queixes de particulars, associacions o la policia. En opinió de Pérez de Gregorio, les denúncies dels organismes públics és «escassa i gairebé anecdòtica». Al seu entendre, és una actitud que «lamentablement sembla persistir qualsevol que sigui l’Executiu que governi la comunitat». Afegeix que quan es denuncia són «fets nimis o sense cap mena de significació penal».La memòria denuncia la «reiterada, injustificada i injustificable» absència de denúncies de l’ACA respecte a l’incompliment per part dels ajuntaments de les seves obligacions legals en matèria de tractament i depuració d’aigües residuals urbanes, amb el greu perjudici que això ocasiona als rius. Aquests problemes es donen molt a les urbanitzacions que no estan connectades amb la xarxa municipal. D’aquesta manera, el fiscal va requerir els expedients administratius oberts. A l’examinar-los, va arribar a la conclusió que havien estat arxivats basant-se en la inclusió d’aquests abocaments al Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de Catalunya i en una disposició transitòria d’una llei de mesures fiscals i financera de la Generalitat. El fiscal ja ha fet servir aquest argument en les querelles contra els alcaldes de Sentmenat (Vallès Occidental) i Dosrius (Maresme).

POLÈMICA COBERTURA LEGAL / La memòria sosté que la finalitat és «intentar donar cobertura legal a la prolongació en el temps d’aquests abocaments il·legals, que incompleixen la normativa» de la Unió Europea i l’espanyola. Afegeix que hi ha un «total coneixement, tolerància i connivència de l’Administració hidràulica catalana» a fi de «tranquil·litzar» els responsables dels municipis, preocupats «davant l’actuació investigadora» de la fiscalia. En altres expedients també s’observa «una inactivitat» per part de les administracions locals.

Font:
http://www.elperiodico.cat/

foto/arxiu Diari de Cubelles

Neteja Popular del riu Foix, diumenge

Font: Ràdio Cubelles
L'acte organitzat per Fauna de Cubelles compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cubelles, i s'emmarca dins la celebració del Dia Mundial del Medi ambient
L’entitat ecologista Fauna de Cubelles va inaugurar dissabte passat una exposició fotogràfica que recull l’activitat de l’entitat. La mostra, que s’emmarca dins els actes commemoratius del Dia Mundial del Medi ambient que es celebra dissabte, es pot visitar dins diumenge a la Rectoria.Un altre acte commemoratiu és la "Neteja Popular" que es farà diumenge a la desembocadura del riu Foix. El lloc de Trobada serà el Poliesportiu, a les 9 del matí, on l’organització entregarà guants i bosses de plàstic. Una vegada acabada la neteja, cap a les 11 del matí hi haurà un esmorzar popular, a la Pineda de la desembocadura.

Per a més informació podeu trucar als telèfons 671 678 034 o 699 861 800

Font: http://www.radiocubelles.net/

I ara a ballar tot el cap de setmana !!!!!!!!!!!!!!!!!

Anar amb AVE ,tothom es felicita per la seva rapidesa i una certa comoditat. I es cert que molta gent ho prefereix a l´ hora de desplaçar-se i evitar l´ avió
Fa pocs dies un article de Quim Torrent dedicat a aquest mitja de transport, va ser recomanat a una tertúlia de radio. Mes tard un bon amic envia un enllaç per llegir la crònica i aquí la teniu es interessant el que diu.
Si son certes aquestes informacions de les despeses que suposa mantenir el cost del AVE potser caldria començar per aquí les retallades i esperar que la crisis passi per reprendre el seu servei en moments mes favorables al país .




INFRAESTRUCTURES


AVE: la ruïna de l'Estat


L'Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies Els Estats Units o França, molt més poblats, han descartat el model espanyol d'alta velocitat


Quim Torrent

El tren torna a estar al centre de les nostres vides, diu un dels nous anuncis de Renfe. I també en

en el centre del nostres problemes, s'hi podria afegir. L'empitjorament de la crisi ha agafat amb el peu canviat el govern espanyol, que, fins no fa gaires dies, presumia de ser el govern que més inverteix en ferrocarril d'alta velocitat del món. Però per molt que brillin els rails per on circulen els trens a 300 km/h cada vegada són més els que discuteixen que l'AVE sigui una bona inversió, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social.

La despesa en línies d'alta velocitat que ha fet l'Estat ha estat estratosfèrica. Actualment Espanya té 1.800 quilòmetres d'aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construcció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l'espanyola perquè la consideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n'hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions.

Espanya, en canvi, amb 46 milions i la meitat de PIB que França, s'ha permès el luxe d'haver gastat ja més de 50.000 milions d'euros -la retallada pel dèficit és de 15.000 milions- en ferrocarril d'alta velocitat. I ho ha fet ajudat pels fons europeus de cohesió, la majoria dels quals provinents de França i Alemanya. No és estrany, doncs, que aquests països hagin reclamat a Zapatero que s'estrenyi el cinturó perquè ells ni tan sols s'han plantejat obres d'aquest calibre.

Pocs passatgers
L'economista Germà Bel ho té clar: "l'AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d'Espanya. És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic". Bel, un dels principals especialistes en infraestructures del país, considera que ni tan sols les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona són prou grans perquè la inversió tingui sentit. "L'alta velocitat només té sentit en ciutats molt poblades, com París o les ciutats japoneses", assenyala Bel.

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l'AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia. Les últimes dades oficials de la UIC -l'òrganització mundial de les companyies de ferrocarril- il·lustren la diferència entre els models d'Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5.

Trobar veus crítiques en un sector molt endogàmic com el de la construcció no és fàcil. Pocs volen parlar i alguns dels que ho fan demanen no publicar el seu nom. Un dels problemes, segons explica un exassessor del ministeri de Foment, que ha revisat diferents projectes d'AVE, és el poc rigor dels estudis, tant els que preveuen el cost de la infraestructura com els que avaluen la demanda de viatgers. "A Anglaterra, on tenen la xarxa col·lapsada des de fa anys, encara s'estan pensant un TGV entre Londres i Birmingham perquè no estan segurs que els surtin els números", assenyala ell.

L'anglès és un cas semblant a l'americà. Fa uns mesos el secretari de Transports nordamericà, Ray LaHood, va visitar Espanya per veure in situ els fantàstics trens que hi ha a la península. El polític nord-americà es va mostrar encantat fins que li van ensenyar la factura. Un dels que van ser presents en aquell viatge explica el que LaHood li va dir a Blanco: "Vostès són rics, nosaltres això no ens ho podem permetre".

Descartat als EUA
Als Estats Units una infraestructura ha de demostrar que serà rendible per poder ser finançada amb diner públic. Per això, l'Estat de Califòrnia ha desestimat, de moment, una línia d'alta velocitat entre San Francisco i Los Angeles, dues ciutats separades per 600 quilòmetres i amb àrees metropolitanes que sumen 19 milions d'habitants, gairebé tres vegades la suma de Madrid-Barcelona.

Però el cost de construcció no és l'únic que cal comptabilitzar a l'hora de construir alta velocitat. El cost de manteniment de cada quilòmetre de línia, també segons dades de la UIC, és d'entre 28.000 i 33.000 euros per any. Una xifra molt allunyada de les que manté Foment, que assegura que el manteniment costa 10.000 euros per quilòmetre i any -20.000 si és en túnel- ja que només compta el manteniment de via. Cal afegir-hi el manteniment de l'electrificació, la senyalització i les telecomunicacions. Això vol dir que quan s'acabin els 2.200 quilòmetres que hi L'exdirector de projectes del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Mateu Turró, salva pels pèls les línies de Madrid i Barcelona perquè són les úniques que poden pagar una part del manteniment. "La resta -lamenta Turró- caldria replantejar-se-les". El problema, però, és que és molt difícil tornar enrere. Hi ha fins i tot qui parla de fer-ho aplicant la teoria de costos submergits. Això vol dir que encara que es descomptés la despesa feta en AVE -30.000 milions si no comptem el Sevilla-Madrid-Barcelona- molts dels projectes que s'han de pagar a partir d'ara no val la pena fer-los perquè ni descomptant la inversió feta seran rendibles.ha en obres, la factura de manteniment de l'AVE pujarà a més de 120 milions d'euros anuals.

Un exemple claríssim són les línies que uniran Madrid amb el Cantàbric i Galícia. El tram entre Madrid i Valladolid només té 174.000 viatgers anuals d'AVE. Si hi sumem la resta de trens s'arriba a 1,5 milions de viatgers, tot i que amb un bitllet més barat. Perquè una línia d'AVE financi com a mínim els costos de manteniment ha de passar dels sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc i Madrid-Sevilla amb prou feines passa dels tres. L'AVE és més ràpid i confortable que l'avió, però el Concorde també ho era respecte a l'aviació tradicional i va acabar desapareixent pels elevats costos econòmics que tenia.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 23 de maig del 2010

españa

*Recordem que en el I Concurs de Poesia La Fita,un alumne del l´IES Les Vinyes va resultar premiat pel seu treball i molts nens i nens hi van participar . La lectura feta per els membres del jurat van considerar com a un bon nivell la seves aportacions de poemes encara que no van ser premiats.

Els alumnes de 1r d'ESO de l'IES Les Vinyes, a Ràdio Cubelles
Font: Ràdio Cubelles

Els joves escolars han radiat diverses versions de contes clàssics que han estat escrits i modernitzats dins l'assignatura d'Expressió Escrita
Ràdio Cubelles oferirà uns programes especials gravats pels alumnes de 1r d’ESO de l’IES Les Vinyes que cursen l'assignatura d'Expressió Escrita. Es tracta d’una selecció de contes clàssics escrits i modernitzats pels mateixos alumnes. Els espais, que tenen una durada d’uns set minuts, s’emetran els dies 25 de maig i 1 de juny, a partir de dos quarts de nou del vespre; i en repetició diumenge 6 de juny, a la una del migdia.

http://paraulesenjoc.blogspot.com/

http://www.radiocubelles.net/

foto J. Miralles/arxiu Diari de Cubelles


Enviat per Club Marítim Cubelles cmcubelles@cmcubelles.org

Avui fa 40 anys que el Club oficialment es germina quan en sessió del 27 de maig de 1970 per iniciativa de l'Ajuntament de Cubelles va adoptar l'acord d'encomanar-li al Sr. Carlos de la Fuente y Oregui que fes les gestions oportunes per a crear un Club Nàutic. Amb anterioritat a aquest dia un grup de residents havia suggerit a l'Alcalde de l'època Sr. Josep Mª Batet la idea de crear a Cubelles aquest Club Nàutic.

*Clikar imatges

Diari de Cubelles

ESTHER SCHOENMAKERS una veu meravellosa i OSCAR FERRER teclats van oferir als assistents a la vetllada que novament va oferir Pic & Jazz ahir ,balades,bon ritme i sobretot una qualitat excepcional d´ interpretació musical . Forts aplaudiments i un silenci absolut en determinats moments en que la musica arriba molt endins nostre i no s’escoltava ni la respiració dels presents captivats.En Jordi promotor d´aquests actes al vespre abans de sopar ens cal felicitar i que no deixi de promoure’ls....

El Govern municipal garanteix que s’executaran les inversions previstes per al 2010

Notícies - Hisenda, Planificació i Serveis Externs
26/05/2010

La rectificació del reial decret – llei 8/2010, de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, publicada al BOE el passat dimarts, permetrà que el Govern de Cubelles pugui executar les inversions previstes al pressupost 2010 mitjançant la formalització d’una operació creditícia. Xavier Grau, regidor d’Hisenda, va confirmar a Ràdio Cubelles que dilluns, quan es va aprovar el decret que prohibia als ajuntaments recórrer al crèdit per finançar les seves inversions, va ser un dia “complicadíssim i duríssim” pel que suposava haver de refer de nou tota la laboriosa tasca de redacció del pressupost d’enguany. Amb la rectificació “des de l’administració local respirem més tranquils”, explica Grau.
La nova redacció del decret – llei endarrereix la prohibició de les administracions locals de finançar-se a través del crèdit a llarg termini “a partir del 1 de gener de 2011 i fins el 31 de desembre de 2011”. Així, els Ajuntaments podran continuar demanant crèdit a les entitats financeres per a finançar les seves obres publiques fins a finals d’aquest any, amb limitacions d’endeutament establertes per la llei. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau explica que aquesta decisió “garanteix poder complir el pressupost” i assegura que el Consistori cubellenc podrà “mantenir la seva previsió d’endeutament, obra pública i creació de serveis”.

Així, el Govern podrà tirar endavant les inversions previstes al pressupost com és l’adequació del nucli antic, la reforma del cementiri, la millora del passeig Marítim o la biblioteca municipal entre moltes altres. Grau, per tant, garanteix que “tirarà endavant tota la previsió feta en la redacció del pressupost”.

La rectificació es va donar a conèixer dimarts al matí quan la comissió Executiva de la Federació Española de Municipis i Províncies (FEMP) es va reunir per analitzar l’impacte del Pla de retallada aprovat pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero per reduir el dèficit públic. Per la seva banda, les entitats municipalistes catalanes (FMC i ACM) han anunciat la convocatòria de la Comissió Municipalista de Catalunya, òrgan d'enllaç entre l’FMC i l’ACM, en la que es farà una valoració i una proposta pel que fa a l’aplicació en l’administració local d’aquest Reial Decret Llei.

Font: http://www.cubelles.cat/

foto/Siscu/arxiu Cor L´Espiga de Cubelles
Diumenge 30 de maig a les set de la tarda a l´ església de Santa Maria de Cubelles

III TROBADA DE CORS
L´ ESPIGA DE CATALUNYA

Amb l´actuació del Cor L´Espiga i les altres tres corals catalanes que porten el nom d´ espiga ,com son la Coral L´Espiga de les Corts de Barcelona,la Coral L´Espiga d´Or de Bellvis( Lleida), i la Societat Coral L´Espiga d´Or de Deltebre ( Tarragona ).

Avui ha tingut lloc un nou sorteig pel quadre que l´ associació de dones La Fita ja va sortejar el 23 d´ abril per col·laborar amb la nostre entitat. Per motius evidents de no haver sortit ningú amb la butlleta del anterior sorteig i passat un mes , aquesta tarda al Hotel d´ entitats hem fet de nou el sorteig amb la presencia de sòcies i amigues.



números 751 al 760 de la tira de color groc.

Aquí pertoqui aquesta tira ens faci saber trucant al numero de mòbil 620604479 o passar per

Pic & Jazz on es dipositat el quadre.

Dones La Fita

Tres dates a tenir en compte ,anoteu a la vostre agenda …

De nou musica al Pic & Jazz el dia 26 de maig ,una ocasió de passar un ratet escoltant musica mentrestant fas un beure i amb amics.

L´ aniversari de SellebuC el 5 de juny on trobareu amics,ganes de diversió i motivació per participar als actes que organitzen no falten !!!!!

I un Sopar – Conferència – Col·loqui el dia 10 de juny amb MARCO CAMPEDELLI , al Pic & Jazz “cal·lígraf del vi”. professor de Disseny Gràfic i Cal·ligrafia. Es va graduar en Gràfica Publicitària a l'Institut Ateneu de Milà (1994). El 1996 va fundar el Homing Estudi amb Federica Negroni. Els dissenyadors gràfics no hi podeu faltar!

Tots tres mereixen atenció ,i no us quedeu a casa ,gaudiu del que es fa a Cubelles !!!!

El proper 26 de Maig, dimecres, tenim preparada una nova actuació musical,
el duet format per,

ESTHER SCHOENMAKERS veu
i
OSCAR FERRER teclats

Una introducció amb al Jazz , gospell,.....ens recorda a la NINA SIMONE.. ...
Veniu a gaudir amb nosaltres d’aquesta veu i de qui l’acompanya al piano.

Horari d’actuació: de 19.45h a 21.15h.

Preu entrada: 10 €

Consumició mínima: 3 €

Aforament limitat

Adreça: c/ Jacint Verdaguer, 20 - T/ 93.895.29.14

e.mail: pic-jazz@amplificador.net


Us esperem!!!!

L´ entitat SellebuC informa de que....

El proper 5 de juny celebrem el primer aniversari de l'entitat i hem organitzat una sèrie d'actes per commemorar l'aniversari. El programa serà:
22:00 - 24:00 h. SOPAR DE GERMANOR
00.00 - 01.00 h. CONCERT DE LA MÁLAGA
01.00 - 03:00 h DJ's PATXANGA LA TXARANGA
Els tiquets del sopar s'han de comprar abans del dia 3 de juny al preu de 10 € (pà amb tomàquet, embotits, vi i postre) al Centre Social o a la papereria DECO (C.Major, 21).

Sellebuc Cubelles

sellebuc_cubelles@hotmail.com

Local social: Anem-hi (C. Mallorca, 9)

Molt adient!

De moment bon cap de setmana !!!!!!!!!!!!!

Fa uns dies Manuel Vincent, admirat periodista que totes les setmanes ofereix una columna genial quasi sempre a El Pais va fer un petit relat sobre la seu del Tribunal Constitucional, si home i dona! Aquell que desprès de molt temps encara ens dona incertesa diària de si emeten o no una resolució. Ingeni a tope !

MANUEL VICENT
Pesadilla
MANUEL VICENT 25/04/2010

La sede del Tribunal Constitucional tiene por fuera la forma de un cono truncado y se puede imaginar el interior como un laberinto de pasillos circulares que va a dar en una sala de juntas, una especie de huevo insonorizado, donde se reúnen a dilucidar 12 magistrados. La tarde aciaga en que empezó todo, sólo 10 magistrados del alto tribunal se encontraban allí dentro, puesto que uno había sido recusado y otro ya había muerto, con lo que ambos se libraron de la pesadilla. Al final de la jornada todos los funcionarios judiciales, incluidos los bedeles y el personal de la limpieza, habían abandonado el establecimiento con absoluta normalidad. El edificio se hallaba vacío. Sólo quedaban los 10 magistrados reunidos alrededor de una mesa en el interior del huevo insonorizado examinando un único y eterno recurso. Llegó un momento en que uno de ellos, el más prostático, tuvo necesidad de ir al lavabo. Fue el primero en darse cuenta de que había sido cegada la puerta que daba al pasillo. Antes de comunicar este hecho insólito a sus colegas se restregó los ojos por si se trataba de una alucinación, pero después de examinar toda la pared circular llegó a la conclusión de que el recinto había quedado absolutamente hermético, sin salida posible. Al principio sus colegas no dieron crédito a este extraño suceso; luego uno detrás de otro abandonaron las poltronas y comenzaron a sacudir con el puño crispado todos los tabiques gritando. La sorpresa se convirtió en angustia cuando comprobaron que habían desaparecido no sólo las puertas y ventanas, sino también los huecos de la ventilación y del aire acondicionado. Se hallaban dentro de un huevo de hormigón, cuyo espesor era tan compacto que los móviles habían quedado sin cobertura. Estaban incomunicados. Si los magistrados no podían salir, lógicamente nadie podría entrar nunca en su ayuda. Funcionaba una sola bombilla, que en este caso sirvió para iluminar la cara de pánico que pusieron todos cuando el presidente del tribunal calculó el tiempo que tardaría en agotarse el oxígeno de la sala. Precisamente fue el propio anhídrido carbónico el que les hizo perder la memoria y la noción de las cosas. Sucedió hace más de tres años y los ciudadanos no saben todavía si los magistrados están vivos o ya han muerto.

Font :
http://www.elpais.com/opinion/

II Jornades de Participació Ciutadana

Agenda Local pels Drets Humans i donar a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat va ser el motiu per convocar una sessió informativa i a la vegada participar en aquest joc pedagògic, impulsat per la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona.

Les llibertats publiques , els drets humans i el respecte entre nosaltres veïns i veïnes com usuaris de serveis i el que volem per la nostra ciutat, hi son presents tot jugant .

Aquesta convocatòria organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles, va aconseguir una bona resposta de participació .

Representants d´ entitats de Cubelles i veïns i veïnes van omplir la sala de premsa del Centre Social

M. Trives/Diari de Cubelles
Una ràdio comunitària és una estació de transmissió de radio que ha estat creada amb intencions d’afavorir a una comunitat o nucli poblacional., Aquestes estacions no tenen ànim de lucre.. Algunes estacions de ràdio comunitàries, també ho fan via internet.Donades les seves característiques les ràdios comunitàries de vegades no tenen suport governamental i en alguns països la legislació no està ben definida respecte a elles. Eixís es com es defineixen les ràdios comunitàries.A Amèrica Llatina proliferen aquests tipus de radio populars. A Xile un terratrèmol ha afectar greument aquets tipus de mitjans informatius i demanen suport per engegar de nou les seves retransmissions. Por derecho Propio ,Mézclate Conmigo informa de que han creat una plataforma per recol·lectar fons destinats a aquesta demanda.

Clikeu a http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com/


Radio Cubelles informa de la campanya organitzada per donar suport.....


Por derecho propio organitza un acte per finançar el projecte

“Totes les veus, totes”

Font: Ràdio Cubelles

Un dels actes principals serà el proper dissabte 22 de maig, a partir de les 5 de la tarda, a la biblioteca Guinardó Mercè Rodoreda de Barcelona
L’Associació Por Derecho Propio de Cubelles ha engegat un campanya per donar suport a la reconstrucció de ràdios comunitàries xilenes afectades pel terratrèmol i les seves conseqüències. Sota el nom de “Totes les veus, totes” l’entitat cubellenca ha iniciat una sèrie d’actes per recaptar fons per tal de finançar el projecte.
Un dels actes principals serà el proper dissabte 22 de maig, a partir de les 5 de la tarda, a la biblioteca Guinardó Mercè Rodoreda de Barcelona situada al carrer camèlies 75. Es pot arribar fàcilment gràcies a la parada Alfons X de la línia groga del Metro de Barcelona. Es tracta d’un recital poètic-musical on hi prendran part el grup de poetes “Metàfora” juntament amb diferents actuacions musicals.
L’acte tindrà un preu solidari de 5 euros, que anirà destinat a aquest projecte de reconstrucció de les ràdios comunitàries, a la zona del Pelluhue, al sud de Xile, juntament, amb l’emissora Ràdio Placeres, que també treballa amb aquests objectius.
A banda d’aquest recital poètic-musical, “Por Derecho Propio” també estarà present el proper 29 de maig a una fira organitzada a Calafell on seguiran donant a conèixer aquest projecte. Per a més informació podeu visitar el web .

Sopar – Conferència – Col·loqui

Dijous 10 de Juny de 2010

Volem parlar de la imatge del vi; l’etiqueta, allò que ens crida l’atenció d’una ampolla dins d’una lleixa plena i fa que ens decidim per una i no un altre.
L’art gràfic associat al vi.

Per això hem convidat a

MARCO CAMPEDELLI , “cal·lígraf del vi”.
Per a que ens expliqui com s’enfronta al repte de donar la imatge a un vi.

Autor del llibre: Cal·ligrafia & Diseño Gráfico, Barcelona 2010, editorial Links.

Marco Campedelli és professor de Disseny Gràfic i Cal·ligrafia. Es va graduar en Gràfica Publicitària a l'Institut Ateneu de Milà (1994). El 1996 va fundar el Homing Estudi amb Federica Negroni. Des de 1999 ha treballat com a dissenyador freelance amb diverses agències de publicitat de Verona i Milà. S’especialitza en el disseny d’etiquetes i ampolles de vi, disseny gràfic per a editorials i disseny d’interiors. També participa en exposicions individuals i col.lectives a Itàlia, Espanya i Bèlgica. Des de 2006 és el director de l’associació Italiana de Cal·ligrafia , amb la que ha col·laborat des de 1997. Actualment viu a Verona (Itàlia).

Podeu consultar els seus treballs a: www.marcocampedelli.it
Reserves amb antelació
Aforament limitat.
Preu sopar 25 €.
Es prega puntualitat; trobada a les 20,30 h.
Pic-jazz@amplificador.net
C/ J.Verdaguer, 20
Cubelles

t. 93.895.29.14

M. Trives/Diari de Cubelles

En un moment com el que vivim en que la crisis colpeja a moltes famílies i veus contraries o no a la retallada que sobrevindrà aquests temps difícils es tema de tertúlies ,algunes dignes de ser escoltades per la qualitat dels criteris dels seus participants i d´ altres millor canviar de canal d´ immediat. Als diaris i blocs trobem articles i referències que mereixen una especial atenció en que no hi trobem ni veus crispades i si serenitat i seriositat a l’hora de recomanar la seva lectura. Us fem referència de dues dones, Mila Arcarons i Gemma Calvet en que la primera des de el seu bloc i la segona en el contingut de les pagines impreses del Diari Avui mostren la voluntat de raonar el moment i valorar coincidint o no respecte a les disposicions que es volen aplicar. .Les dues ,veus serenes i on cadascuna a la seva manera i punt de vista , mostren la seva reflexió en que coincideixen o no , cal recomanar llegir. continguts.. de les dues lectures

PEL PROGRÉS DE LES POLíTIQUES SOCIALS

La setmana ha estat marcada per les propostes del president Zapatero, dimecres al matí, per rebaixar el dèficit públic . La ciutadania , els companys i companyes , la premsa ... han centrat la seva activitat amb aquesta proposta . Preocupació a peu de carrer i en les tertúlies . Algun company vinculat a l’educació manifestava la seva crítica amb paraules dures. Un empresari – petit empresari – em recordava que ells i elles – els funcionaris – són els únics que no han de patir “ el dia 31 de cada mes quan van al banc . Ells sempre hi troben el sou . Nosaltres hi trobem un nou mal de cap . I poques portes obertes quan demanen ajuda als bancs”.

La premsa a utilitzat expressions prou clares “Retallada”, “ Al final... Tisorada” i recull informacions, consideracions i articles que il•lustren la preocupació per el benestar d’aquells que ho passen més malament, les renuncies que fem en relació a la despesa social . També veus d’experts econòmics que “accepten el pla per necessari i inevitable”. Entre ells, l’exministre d’economia que conclou que " són mesures contundents i valentes"

Alguns d’aquests experts o articulistes consideren que es veia a venir . Que la realitat era tossuda i que potser hagués calgut temps per preparar-nos entre tots per assumir les noves propostes. Ho deia Paco Longo a , un ajust anunciat i inevitable, ”..la societat paga un preu suplementari al no haver-se conegut abans la realitat” . Interessant és la reflexió de Guillem Lopez Casanovas , “Aquest cop sembla que la cosa va de debó” , que fa una distinció entre mesures raonables . Entre elles el xec nadó, i la rebaixa de sous als governamentals i d’altres una mica discutibles.

Aquests dies també s'ha parlat de sacificis . Aquest es el relat que descrivia Miquel Iceta a l'ABC en un article dijous , sacrificos necesarios ". Medidas duras que responden a una verdad incuestionable: no saldremos de la crisis sin esfuerzo. Un esfuerzo colectivo que intentaremos que sea lo más equitativo posible.

seguir llegint a ... recomanable el bloc

Font: http://milaarcarons.blogspot.com/

* Mila Arcarons es actualment ,Diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Mesures dràstiques

Gemma Calvet / Advocada i consultora

Zapatero, amb massa retard, i de manera massa improvisada, ha posat en marxa unes mesures d'estalvi públic que posen en evidència la situació econòmica de l'Estat: en fallida. La Unió Europea ha forçat el que era inevitable, tenint en compte el gran nivell d'endeutament, si no es volia acabar com Grècia. El problema és que l'adopció d'aquest pla d'estalvi, de tant d'impacte social, no és opcional, ni acabarà amb la situació. La trista realitat és que això només és el començament, ens hem d'estrènyer el cinturó col·lectivament i no es pot evitar de cap manera. L'impacte de les retallades de sous públics, de la baixada de pensions i la reforma de les jubilacions serà gran i provocarà conflicte social. La crisi arriba als funcionaris. Calen mesures, però en el paquet de les propostes es troben a faltar les que afecten el sector bancari, els beneficis dels mercats financers i els grans capitals. On són els milions d'euros que es van donar als bancs fa un any? Quina exigència de transparència sobre aquest gran ajut hi va haver en el debat al Congrés? El debat polític es correspon amb la gravetat de la situació? Hi ha voluntat real per redreçar el sistema cap un enfortiment de l'economia productiva? Europa està tractant d'impulsar un paquet de 34 mesures de regulació i transparència als mercats financers que podrien ser molt importants per reconduir la crisis econòmica, i no sembla que el govern espanyol ni l'oposició estiguin treballant perquè siguin aprovades. El que és cert és que amb l'actual pla hi haurà crisi de cohesió social, i no falten raons per la indignació. Ara bé, caldrà fer un esforç de responsabilitat i de coneixement de la situació econòmica real per reconduir la protesta a alguna cosa més que la indignació. Calen solucions i propostes. La societat civil haurà de fer un esforç per tirar endavant i exigir rigor. No són temps per a l'electoralisme oportunista ni per a l'individualisme. La frivolitat amb què s'ha gestionat amb diners que no es tenien, essent presoners de bancs que ara poden tallar l'aixeta, ha estat la tònica de totes les administracions. La Unió Europea, lluny de la batalla per les urnes, i avaluant, vol fer bé les coses, i ho hem d'aprofitar. El risc de la frivolitat és l'altra cara de la ignorància. Inexcusable.

Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Divendres, 14 de maig del 2010

españa

M. Trives/Diari de Cubelles

La memòria del temps porta de nou la revisió de paraules sabies d´ en Jordi Soler Tura premonitòries .i advertint quin caire podia significar en un futur el poder del Tribunal Constitucional..Fa pocs dies en un excel·lent article al Diari El Punt rememorava aquestes paraules que disposen d´ un telo de fons suficient revelador. Ahir una part del ple del Ajuntament celebrat i trames per Radio Cubelles va girar una part a l´ entorn del Estatut .on diferents actituds van deixar molt clar posicionaments contrastats. Recomanem clikar la web de Cubelles en que ofereix puntual informació àudio- visual de tots els plens. Nomes cal clikar http://www.cubelles.cat/
i anar a referència TDT sortirà la pagina en que podreu seguir el ple de la data que us interessi. Interessants continguts.

Ja ho deia Solé Tura
El dirigent comunista advertia el 1979 que el Tribunal Constitucional, «polític» i «incontrolable», podria «invalidar» el sistema democràtic



02/05/10 02:00 - Barcelona -

O.A. OTXEARTE





Jordi Solé Tura, flanquejat per Alfons Comín i Santiago Carrillo, i altres membres del partit, en un fotograma de «Bucarest. La memòria perduda

I va ressonar com una maledicció. «Esperem que el temps i la pràctica donaran la raó a les nostres aprensions.» Era el 19 de setembre de 1979, i en el ple del Congrés es votaven les esmenes introduïdes pel Senat a la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Com a colofó d'un estiu de debats parlamentaris per crear l'alt tribunal, Jordi Solé Tura va deixar anar la frase amb la resignació de qui considerava traït el suposat consens que va cosir la Constitució, de la qual era pare. Més de trenta anys després, amb l'Estatut pendent de la sentència del TC, els arguments de l'aleshores ponent del grup parlamentari comunista continuen fent qüestionar el sentit i funcionament d'un dels òrgans que vertebren l'Estat des de tres diaris de sessions perduts a l'arxiu del Congrés.
«Tribunal incontrolable»
L'oposició de Solé Tura a la llei cuinada pel govern espanyol i debatuda a les Corts espanyoles se sustentava sobre un argument bàsic: situava el TC com a centre del sistema. Li atribuïa el control de la constitucionalitat de les lleis elaborades a les cambres i la resolució de tota mena de conflictes de competències i atribucions, incloent-hi els que enfrontessin l'executiu i el Congrés. «Ens sembla absolutament contrari a la filosofia de la Constitució que vam aprovar que diguem aquí que, efectivament, el centre de gravetat no se situarà allà on han dit els milions d'electors, sinó que se situarà en un tribunal incontrolable», va denunciar. El diputat comunista admetia que la divisió de poders és «relativa». Però la clau era veure quin organisme se situava en el melic del model: el parlament i les seves relacions amb el govern o un tribunal construït amb «criteris polítics».
Solé Tura considerava que dotant el TC d'aquestes competències s'«invalidava literalment» el model democràtic pel qual s'havia apostat per trencar amb el franquisme. «Hem creat un organisme que no ha estat elegit per l'electorat, que no és directament controlable, que té una duració quant a l'exercici del càrrec per part dels jutges molt superior al d'una legislatura», de manera que podria «perpetuar» majories no existents, «que se situa per sobre» de l'electorat i podria «acabar invalidant la mateixa activitat del Parlament», va esgrimir durant la defensa de les esmenes del seu grup a la llei. De les propostes de Solé Tura, a l'arxiu del Congrés, no en queda ni rastre. Tampoc del text àmpliament citat en què suposadament defensava que el tribunal no podia modificar un estatut ratificat en referèndum. El butlletí oficial està incomplet. Probablement no es van publicar mai, aquestes propostes.

«Anticonstitucional»

En les seves intervencions en els plens, però, el dirigent comunista recorda que el procediment previst en l'article 151 de la Constitució per als estatuts situa, després dels tràmits parlamentaris previs a les Corts espanyoles, un referèndum entre els electors del territori en qüestió. «Cap altra instància», diu. En la llei del TC, en canvi, s'hi afegeix el control de l'alt tribunal, «al qual estem atorgant dret de vet sobre l'activitat legislativa del Congrés», al·lega. I això, al seu criteri, «no és a la Constitució, va contra la Constitució», és «anticonstitucional d'una manera clara i radical». L'avís de Solé Tura era contundent: «Es pot arribar per aquest camí a una veritable dictadura del Tribunal Constitucional.» Ara els recursos contra la carta catalana posen més a prova que mai el sistema aleshores confegit, que ha estat lleument modificat a través de diverses reformes de la llei orgànica del TC. Per exemple, la que va eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat el 1989, durant la segona legislatura, amb Felipe González com a president espanyol, i que pretenia evitar que l'oposició bloquegés amb aquesta eina l'activitat legislativa impulsada per l'executiu. Sense prou força per aturar els mals auguris, Solé Tura va deixar anar un lament: «Aquesta Constitució s'ha elaborat procurant sumar, i la primera llei que s'ha fet per desenvolupar-la ha restat.»

«Es pot arribar a una veritable dictadura del TC que acabi convertint el Parlament en un òrgan absolutament secundari»

L'alt tribunal i el franquisme

Jordi Solé Tura ja era reticent a la regulació que es faria del Tribunal Constitucional abans i tot de l'aprovació de la Constitució. En un informe sobre l'avantprojecte que va presentar al comitè central del Partit Comunista el gener de 1978, avisava que es podria convertir en «un instrument molt conservador». El ponent de la carta magna ho argumentava pel fet que els seus membres «han de ser designats entre persones de llarga trajectòria professional», i això obligava en aquell moment que els escollits fossin per força persones que havien forjat la seva experiència sota la dictadura. «Pot passar que molts dels seus membres siguin designats entre persones vinculades a una trajectòria que no ha estat, precisament, gaire democràtica», va denunciar en l'informe, recollit al seu llibre Los comunistas y la Constitución (Forma, 1978). Solé Tura també censurava que el mandat dels magistrats de l'alt tribunal s'allargués nou anys: «Si tenim en compte que el Congrés es renova cada quatre, ens trobarem que el Tribunal Constitucional se situa per sobre de la renovació de les legislatures i, en conseqüència, es pot situar per sobre de les mateixes Corts.» És a dir, col·loca els magistrats «per sobre de tot control parlamentari». I això, per Solé Tura, era un perill. Obria la porta que l'alt tribunal es convertís en un «fre per al desenvolupament de les llibertats reconegudes en la Constitució».

Font: http://www.elpunt.cat/cubelles.html
mes a Ja ho deia Solé Tura

AVUI , SI ? NO ? SI ? NO?

JA LA TENIM !!!!!!!!!!!!!!

LLIGA 2009/2010

Aquí Parlem (6 de maig) El dia d’Europa

Teniu l´ oportunitat de veure i escoltar un vídeo que trobareu i destinat a qui no ha assistit a aquesta interessant conferencia -col·loqui
.Clikeu no us decebrà!

Font:http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100507/aqui-parlem-maig-dia-deuropa/764691.shtml

M. Trives/Diari de Cubelles

Carme Colominas ha visitat Cubelles . Curiosament i no es la primera vegada en que l´assistència de públic a determintats actes va ser baixa , com ens passa molt sovint a Cubelles i en aquest cas es imperdonable . Carme experta en el tema Europeu ,es un luxe haver tingut la possibilitat d´ escoltar –la i perdre l´ oportunitat de qüestiona-li els dubtes que tenim i com funciona aquest tinglat important per tots els ciutadans i ciutadanes d´ aquest continent. Important conèixer els punts basics de funcionament. Caldrà revisar el perquè ciutadans d´ aquest vila convocats , póster no suficientment ,o el boca orella inactiu ,també els organitzadors del acte potser no van ser efectius en projectar un acta important i els mitjans de comunicació invisibles en aquest cas era inexcusable.
Representants politics hi eren cinc ,Mª Lluïsa Romero alcaldessa,Miguel Angel Lopez,Xavier Grau,regidors , Prudencia Carrasco que va presentar l´ acta com a Regidora de Politiques d´Igualtat de Cubelles i Monica Miquel com a representat del Consell Comarcal organitzador de la Setmana d'Europa al Garraf.La resta de representants politics no es van fer notar i si es va fer notar l´ assistència de veïns representants del teixit associatiu ,escassos pro hi érem us quants.

Recomanar bloc de Carme Colomines* http://carmecolomina.blogspot.com/

*,periodista .Entre 1997 i 2001 va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel•les. Després ha estat cap de la secció d’Internacional i sotscap d’informatius a la mateixa emissora. Del 2005-2006 va editor un programa setmanal sobre l’actualitat europea a Catalunya Ràdio.
Actualment és secretària general de l’APEC, Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, i membre del Team Europa de la representació de la Comissió Europea per a Catalunya i Balears.
Font: Centre d'Estudis Jordi Pujol http://www.jordipujol.cat/ca/cejp

DONEM LA BENVINGUDA A UNA NOVA PÀGINA WEB AMIGA DEL DIARI DE CUBELLES

http://www.amicucubelles.com/

AMICU PRESENTACIÓ:
Som un grup de discapacitats, cuidadors i col·laboradors, que defensem els drets de les persones discapacitades.

L'únic instrument que utilitzem, per a la seva defensa, és la llei, que, desgraciadament encara avui, es compleix amb molt poca freqüència.

Defensem el dret al treball, com un ciutadà normal. Volem que s'ampliï el % de discapacitats en l'Administració Local, Autonòmica i estatal.

Els discapacitats som persones molt capaces, i tots som discapacitats, uns més i uns altres menys.

Entenem que una discapacitat, engendra, per si sola, una nova capacitat.

La quota, per família amb algun membre discapacitat, és de 10€ anuals. Creiem que el manteniment d'aquesta associació, no ho han de fer els socis, sinó els estaments governamentals, amb ajudes a la labor que realitzem.

Ajudem a tots els discapacitats, en els difícils tràmits que cal realitzar amb l'Administració, per a la consecució de drets elementals (dependencia, targeta d'aparcament, certificat de minusvalidesa, revisions de minusvalidesa per empitjorament, ajudes per a les obres necessàries a la casa, perquè pugui desembolicar-se el discapacitat. Ajudes per a l'accés a l'habitatge (rampes, ascensors etc), regulats, per llei.

Volem ciutats accessibles, lliures de barreres arquitectòniques, i demanem un tracte igual al de les persones normals.

Volem poder gaudir de l'oci (bars, restaurants, locals comercials, cinemes, teatres…)

Reivindiquem un accés fàcil a la platja, i monitors per ajudar als que ho necessitin. La platja és de tots i tots tenim dret a banyar-nos!

Organitzem sortides per a discapacitats, en autobusos adaptats i els seus cuidadors, a llocs d'interès cultural i a la naturalesa. Aquest tipus d'excursions ens uneixen encara més.

Actualment som 127 socis, entre discapacitats, cuidadors i socis normals

Tenim àmbit d'actuació universal, es a dir, Catalunya, Espanya, Europa, a tot el món.

Defensem el dret dels cuidadors i la família a poder utilitzar els Centres de Dia, on el discapacitat, està perfectament atès, i els seus cuidadors poden oxigenar-se, almenys unes hores. Centres de Dia Publics, ja que els privats no son per tothom.

Fes-te soci. T'esperem.

Els propietaris d´aquesta gosseta yorkshire perduda,zona La Gaviota de Cubelles ,demanen per si algú la ha trobat ,telefonar al mòbil 659660745 .

Es gratificarà .

Gracies

Diari de Cubelles

dcubelles_diari@yahoo.es

imatge/dtanya73.blogspot.com

M. Trives/Diari de Cubelles

Polèmic referèndum el de la Diagonal muntat per l´ ajuntament de Barcelona. Partidaris de triar una de les tres opcions fan molta cua o no tanta a determinats punts de la ciutat. Ja veurem que passarà al final si l’opció C surt designada ,fins al moment. sembla la guanyadora de llarg . De moment l´ ajuntament ha gastat dos milions d´ euros en la consulta ,això diuen als diaris i potser no servirà de res ,be de res no ,hauran demostrat molts ciutadans que no estan per les propostes A i B.

Joan Barril , periodista i genial sempre en parla a la seva columna Els Dies Vençuts a el Periòdic ,Una reflexió de tota la moguda ,que toca o no toca.?...si no ?

ELS DIES VENÇUTS
La frivolitat

JOAN BARRIL
A vegades és cert que la línia diagonal és la més curta entre dos punts. Però a vegades una diagonal està plena de sots, d’obstacles i de pors. Així passa ara amb el referèndum que l’ajuntament de Barcelona ha muntat perquè la ciutadania recolzi la primera, la segona o cap de les dues opcions de reforma que se’ns ofereixen. Curiós món aquest en què coses realment importants es resolen per la via de l’«ordeno y mando» i les menys urgents acaben convocant la gent en una exhibició d’allò que se’n diu participació.

Els he de dir que la Diagonal, tal com avui la tenim, no és precisament una meravella. Coincideixo en part amb els apòstols de la diagonalitat expedita al pensar que bonic que seria un bulevard de voreres amples i de silencis pristins. Els efectes col·laterals del trànsit rodat per altres carrers de l’Eixample no són, al meu parer, un element tan greu com per deixar de buscar solucions. Ja és sabut que en qualsevol via ràpida de, posem-hi, tres carrils només se l’ha d’ampliar a quatre perquè els embussos continuïn. El trànsit rodat es comporta com els gasos: sempre tendeix a ocupar la totalitat de l’espai.

O sigui: que subscric totes i cadascuna de les propostes d’Hereu per emprendre aquesta reforma dràstica que posarà costures a la cicatriu diagonalera. Subscric, sobretot, aquella frase imperial que diu que «una ciutat que es nega a transformar-se és una ciutat condemnada al declivi». Però, malgrat el fons, em perden les formes. En primer lloc aquest títol apressant de la seva proclama: Ara toca decidir. ¿Per què precisament ara? Aquest adverbi de temps, ¿a qui va adreçat? ¿Potser ens esperen hordes de tramvies renillant als extrems de la gran artèria amb ganes de carregar-se del tot el trànsit? ¿O és que potser l’ara és una mostra de la premura participativa davant de la presumpta debacle electoral que comporta la desafecció? Si el món no es va fer en un dia, ¿per què tantes presses en un tema que s’ha usurpat a l’urbanisme per entregar-lo a la política?

Però hi ha una altra cosa. Aquest ús frívol del referèndum amb el qual es pretén dignificar el nou traçat. Els referèndums els carrega el diable. Més encara quan el dret al sufragi s’ha oblidat incomprensiblement del vot presencial amb paperetes, i s’equipara el vot per internet amb la lenta i il·lusionada espera del votant al seu col·legi. En un moment en què el sistema informàtic de Wall Street ens ha portat gairebé al desastre per una lletra de més o de menys, ¿realment és fiable el vot telemàtic? Diuen els papanates que aquesta és la nova democràcia. ¿Què volen que els digui? Que per a aquest viatge de suposada participació domèstica, a vegades, la nova democràcia és més incerta que les doloroses velles dictadures.La participació que se’ns proposa pateix d’un vici original. I no és cap altre que el fet d’haver estat potenciada pel poder. La verdadera participació sorgeix de les bases. I avui més d’un ciutadà es pregunta pels motius amb els quals se subverteix l’opinió del poble sobirà només en el cas de la Diagonal. ¡Quants barcelonins haurien anat a votar contra l’erecció de l’Hotel Vela! ¿Per què no es va convocar a la participació per al traçat de l’AVE al costat de la Sagrada Família? No cal ser politòleg per intuir que si no es va cridar a la participació, va ser per por del resultat. El despotisme il·lustrat dels tècnics potser és més encertat que l’incruent combat entre optimistes crèduls i reaccionaris compulsius. Això és, al capdevall, un referèndum.

Font : http://www.elperiodico.com/default.asp?idioma=cat

Notícies - Participació Ciutadana
11/05/2010

EL JOC DELS DRETS HUMANS, EL PROPER DIMARTS A CUBELLES
El proper dimarts, 18 de maig, a les 19 h., el Centre Social de Cubelles acollirà la sessió informativa del procés de participació de l’Agenda Local pels Drets Humans, així com el joc pels Drets Humans.

Reprenent el fil de les Jornades, l’objectiu de la trobada és recordar breument què és l’agenda i com anirà el procés participatiu i que els participants juguin al Joc dels drets humans per tal que es familiaritzi amb els conceptes i vegin la practicitat dels drets continguts a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.

El Joc dels “Drets Humans a la Ciutat” és un recurs pedagògic per donar a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat mitjançant una dinàmica lúdica dinamitzada per personal especialitzat. Aquest joc, va néixer de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona. És un projecte de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, creada per la Diputació per difondre la Carta Europea i la cultura dels drets humans com a forma de convivència i organització política en els nostres pobles i ciutats, així com sensibilitzar la ciutadania en els principis que fomenta la Carta.

És un joc cooperatiu, on el més important és la col·laboració entre tots els jugadors i jugadores per aconseguir un objectiu comú: la construcció d’una ciutat inclusiva, on es respecten i s’exerceixen les llibertats públiques i els drets de ciutadania.

El Grup d´Estudis Cubellencs us convida a la conferencia Una visió practica sobre

l´agricultura ecològica , a càrrec d´Andreu Vila Pascual que tindrà lloc el divendres 14 de maig de 2010, a les 8 del vespre,a la sala de la Rectoria de Sta Maria de Cubelles.

*Andreu Vila es tècnic ADV Fruita Baix Llobregat i professor associat de l´ Escola Superior

d´Agricultura de Barcelona ,i es dedica des de fa mes de 10 anys a l´ assessorament agrari en finques del Baix Llobregat. Ha estat treballant directament en finques d´ agricultura ecològica.

Xerrada sobre Dones i crisi econòmica, aquest divendres al Centre Social a les set de la tarda

La xerrada està inclosa dins la programació sobre la Setmana d'Europa que organitza el Consell Comarcal del Garraf

Continuen els actes de la Setmana d’Europa. Aquest dimecres, la periodista Carme Colomines farà la conferència: “Dones i crisi econòmica, què fa la Unió Europea?”. A la xerrada es parlarà de quines són les repercussions que poden afectar a les dones en les polítiques d’estats que s’estan prenen. La ponent parlarà de com en temps de crisi econòmica es van dirigir les polítiques cap a sectors de de la construcció o l’automoció i s'han retallat en aspectes socials. Així, aquesta conferència es farà divendres, a les set de la tarda, al Centre Social.
L’acte central, però d’aquesta Setmana d'Europa, que organitza el Consell Comarcal del Garraf, es va fer diumenge, a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova, on va tenir lloc el Dia d’Europa amb un acte institucional que va incloure un espectacle de corrandes infantils, la lectura de la Declaració del Consell Català del Moviment Europeu per part de ciutadans i ciutadanes dels països de la Unió Europea en diverses llengües i la interpretació del Himne d’Europa per part de l’Escola de Música Pizzicato, de Cubelles.
El programa d’actes de la Setmana d’Europa també inclou un acte a Sant Pere de Ribes. Aquest dissabte, l’Espai Jove de Sant Pere de Ribes es realitzarà la trobada “Joves i Europa” que començarà amb el col•loqui: “Jove, parla’m d’Europa”, on cinc joves del municipi explicaran les seves experiències de participació en projectes europeus com l’Erasmus, els camps de treball o l’intercanvi d’experiències laborals. Tot seguit hi haurà un refrigeri i un vídeo fòrum.

Font: Ràdio Cubelles

http://www.radiocubelles.net/

DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA

Avui 12 de maig, és el DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA, a Cubelles ho celebrarem el proper dissabte dia 15, amb la instal.lació d'una taula informativa (davant la rectoria) i fent postulació pel poble.
Avui dimecres a les 12 del migdia, s'emetrà per Ràdio Cubelles una petita entrevista per tal de parlar d'aquesta celebració i de les activitats que l'ACAF al nostre municipi portem a terme enguany. També a cada falca horària es donarà informació.
Podeu escoltar-ho en directe a les 12 o bé per la web de Ràdio Cubelles (RàdioCubelles.COM - PORTADA).
Una forta abraçada,

Montse i Eli

Enviat per l´ entitat de Cubelles

españa

Presentades les obres de millora a l’estació de RENFE

Notícies - Alcaldia
11/05/2010
Adif invertirà 3,5 milions d’euros en les obres de millora de l’accessibilitat de les instal·lacions a l’estació de Cubelles, pertanyent a la línia R2 sud de rodalies. Les característiques del projecte les han presentat a Cubelles el president d’Adif, Antonio González, el director general de la SEITT (Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre). Així mateix també han assistit a l’acte el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, l’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i una nodrida representació de directius d’Adif i regidors municipals.

El projecte, que s’ha dividit en dues fases, suposarà l’adequació de l’estació per eliminar les barreres arquitectòniques i dotar-la dels màxims paràmetres de modernitat, seguretat i confort. La primera, que es troba en execució, comprèn el recrescut de les andanes, amb un pressupost de 593.608 euros; la segona, que inclou la remodelació de l’actual pas inferior, la creació d’un nou pas inferior urbà i la reforma de l’edifici de viatgers, entre altres actuacions, té un pressupost de 2.941.092 euros.

La primera fase, que va iniciar-se el passat mes de març, estaran enllestides segons les previsions d’Adif abans de l’agost. Tot seguit s’iniciarà la segona fase que te una previsió d’execució de vuit mesos, pel que es preveu que estigui tota l’actuació enllestida en el primer semestre de 2011.

Millora de l’accessibilitat

L’actual pas inferior, que té un accés urbà, serà remodelat per a convertir-lo en pas exclusiu per als viatgers de l’estació. A més, s’instal·larà un ascensor per andana que permeti el seu ús per persones amb discapacitat. També s’executarà el recrescut del nivell de les andanes fins assolir una alçada de 68 cm respecte a la cota de carril en una longitud de 200 m, el que facilitarà als clients del ferrocarril un accés als trens més segur i còmode.

D’igual forma, es millorarà l’accessibilitat a persones amb discapacitat visual mitjançant la col·locació de paviment amb relleu diferenciat i una banda de seguretat luminiscent i antilliscant. A més, es col·locarà un paviment especial per als encaminaments des de l’extrem de l’andana i l’edifici de viatgers fins els ascensors.

Augment de la seguretat

S’executarà un nou pas inferior per a ús ciutadà al que es dotarà de rampes, per al seu ús per persones amb discapacitat, i d’escales fixes. Amb l’eliminació dels accessos urbans a l’actual pas inferior i l’andana lateral, es millorarà la seguretat del recinte ferroviari i s’augmentarà la qualitat del servei prestat.

Posteriorment, es realitzarà el tancament de l’estació mitjançant tanques i se crearà un accés específic per a vehicles d’emergència fins l’andana principal. També es realitzaran obres de caràcter complementari en l’edifici de viatgers, que inclouran noves instal·lacions de protecció contra incendis, climatització, electricitat i il·luminació, fontaneria i sanejament, així com la preinstal·lació per a circuit tancat de televisió, megafonia i seguretat. De la mateixa forma, s’instal·laran també noves marquesines a cada andana, fins a completar 80 metres lineals.

Augment del confort i la funcionalitat

L’edifici de viatgers serà objecte igualment de remodelació en aquest projecte. Es reordenaran les superfícies de la planta baixa i, a més, es rehabilitaran i sanejaran les instal·lacions, les cobertes, les façanes i els elements estructurals. Les edificacions annexes existents seran enderrocades.

Finalment, s’adequarà la urbanització de l’entorn immediat a l’accés de l’estació amb l’ordenació de l’aparcament situat davant l’edifici de l’estació, que disposarà de places per a persones amb discapacitat, bicicletes, taxis i estacionament momentani de vehicles. Com a conseqüència, es realitzarà una nova distribució de la il·luminació de l’estació i es col·locaran noves lluminàries.

A més, i responent a una petició expressada per l’Alcaldessa, el president d’Adif s’ha compromès a arranjar i millorar l’aparcament de vehicles que hi ha al costat de l’estació, actualment sense asfaltar.

Font:http://www.cubelles.cat/

imatge/ara.cat


Avui revisant informacions de diaris hem pogut constatar la presentació d´ aquesta noticia en que un antic col·laborador de Radio Cubelles i a dia d’avui celebrat documentalista i realitzador Jordi Llompart ha donat vida cinematogràfica a un conte per nens i grans també. Val la pena llegir la noticia...





Un conte màgic en 3D
Jordi Llompart estrena ‘Viatge màgic a Àfrica’, primera producció europea d’imatge real estereoscòpica. Narra les aventures fantàstiques d’una nena catalana a Namíbia

Bernat Salvà

Volar amb un cavall alat blanc per damunt d’enormes dunes ataronjades; assistir a una pluja d’estrelles que es converteixen en contes; parlar amb l’esperit del foc, un lleó o una flor... Jana, una nena de deu anys de Barcelona, viurà totes aquestes aventures mentre segueix la pista d’un nen boiximà que va conèixer a Barcelona, i que ha viatjat des de l’hospital on estava ingressat “al país dels somnis, la imaginació i la màgia”. Aquest és l’esquema argumental de Viatge màgic a Àfrica, dirigida per Jordi Llompart. Es tracta de la primera producció europea d’imatge real en 3D, que barreja a més animació. S’estrena en les versions catalana, castellana i original anglesa en unes 130 sales d’arreu de l’Estat, a més de 60 còpies en 35 mm (2D) i dues en sales IMAX, a Barcelona i València.

Jordi Llompart havia dirigit El misteri del Nil, tot un èxit del cinema en format IMAX, que ha tingut nou milions i mig d’espectadors arreu del món. Passar a rodar en 3D, un dels formats que es projecten a les sales IMAX, tenia una certa lògica. Però més enllà de les motivacions tecnològiques, Viatge màgic a Àfrica és una pel·lícula feta des del cor, molt sentida pel seu director, productor i guionista. “Vaig perdre la meva filla a Àfrica, i vaig escriure el conte El cor damunt la sorra –explica el director–. Vaig voler explicar aquesta història en una pel·lícula en 3D, em semblava un conte amb un argument meravellós per traslladar a la pantalla

Font : http://www.avui.cat/

Radio Cubelles 25 anys es un excel·lent i amè llibre en que el lector pot anar desgranant una de les pagines mes interessants dels últims 25 anys del mitja de comunicació local . El recorregut per la emissora de determinats i reconeguts periodistes i d’altres col·laboradors i col·laboradores de la historia com a telo de fons del que va ser un incipient projecte entre amics i del que retrobareu el fil per qui no el coneix de fons , llegint les pagines del llibre de Nuria Fonoll on coneixereu de primera ma les vicissituds dels primers anys i l’empenta d´ un grup de joves en aquells anys ,que ha permès a dia d´ avui comptar amb un mitja reconegut i escoltat al Garraf a Cubelles i a traves d´ internet a tot arreu. Francament recomanable adquirir el llibre si no el teniu encara.

*Nuria Fonoll a l´ imatge ,el dia de la presentació

SEGUIM DIENT "NO" A LES GUERRES



http://www.ivaw.org/wintersoldier/testimony/racism-and-war-dehumanization-enemy-part-2/mike-prysner/video

No es la primera vegada que uns exemplars de balenes ens visiten . Sense anar mes lluny l´ any 2008 es va gravar amb molta claredat un vídeo a you tubee oferint imatges de balenes davant de la costa de Vilanova. Ara ha a segut Cubelles uns quanta milles endins que van observar cinc magnífics exemplars .

Diari de Vilanova informa aquesta setmana de que *prop de la costa del Garraf se’l divisa sovint. L’albirament del grup més nombrós es va fer a finals del mes d’abril del 2008 a unes set milles del port de Vilanova i la Geltrú. Aleshores es van albirar unes vuit balenes, també de l’espècie rorqual comú, amb les seves cries i de que Un grup de fins a cinc exemplars de cetacis de grans dimensions van ser albirats el passat diumenge 25 d’abril des de la goleta Äran, a unes deu milles de la costa del Garraf. Concretament, van ser albirades davant de Cubelles. Es creu que podria tractar-se d’exemplars de l’espècie rorqual comú. Aquests cetacis (Balaenoptera physalus), que poden fer entre 20 i 21 metres de llargada corporal i arribar a unes 70 tones de pes, és el misticet més abundant a la Mediterrània… *

*informacio extreta de Diari de Vilanova.