6.8.10







Las tres G

Genial el sopar ,Genials els musics que van fer gaudir i molt ! a tots els assistents ,a PIC & Jazz que, oferia ahir dins el 8é Festival de Jazz escoltar a Paulinho Lemos – Veu i guitarra
Martin Maluco Peralta – Percussió ,Dinga – baix i Luis de Ode - harmònica .
Genial el bon ambient creat al entorn d aquesta vetllada ,fins i tot ,Jordi Genesies ,anima del Celler va compartir micro amb una samba que va provocar bellugada de peus cames i braços a tothom.

5.8.10

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIÓ DEL L'AGRUPACIÓ DEL PSC A CUBELLES
al FACEBOOK

Busca PSC CUBELLES a www.facebook.com

Totes les activitats, totes les notícies i totes les imatges


Cubelles Rock City el 7 d'agost


El 7 d'agost és la data triada per la celebració del Cubelles Rock City 2010, que comptarà amb les actuacions en directe de formacions de rock com Bethobem i Tributo Acústico Whitesnake. Serà a les 11 de la nit, al campa de futbol del Poliesportiu.
Ràdio Cubelles col·labora amb el Cubelles Rock City sent la ràdio del Festival. En aquest sentit està preparant la producció de dos programes especials, que seran realitzats pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, i que contindrà diverses entrevistes als artistes que actuaran aquest dia.

4.8.10



Comença el repartiment del programa de la Festa Major 2010

El programa de la Festa Major de Cubelles 2010 ja està al carrer. Aquestes dies s’està iniciant la distribució dels llibrets (10.000) i dels programes de butxaca (15.000), que es reparteixen en tots els edificis i serveis municipals, a la façana marítima –a través dels informadors turístics- al Mercat municipal –els dies 6 i 13 d’agost- i a establiments diversos de la vila.
El programa es divideix en tres parts. La primera, conté les entrevistes al pregoner de la Festa Major 2010, el periodista esportiu Artur Peguera, i a l’autor del cartell del programa, José Manuel Aznar. En la segona part, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell fan la seva habitual col·laboració, amb una separata històrica de 18 pàgines que, enguany, han dedicat als 10 anys del naixement d’aquesta entitat cultural. La recerca històrica es completa amb les 10 pàgines que es dediquen a repassar els fets més destacats dels 40 anys de la constitució del Club Marítim Cubelles i les 3 pàgines que repassen els 20 anys de l’exposició dedicada al més gran pallasso de la història universal: en Charlie Rivel. La tercera part recull els anuncis dels actes més destacats i el programa d’activitats, dia a dia, de la festa cubellenca.
Enviat per Anella Oberta de Cubelles


Propera ballada de sardanes a Cubelles que és: Dissabte 7 d'Agost del 2010 a les 22 hores (10 de la nit) al Passeig Marítim, prop de l'oficina de turisme, amb la Cobla Ciutat de Cornellà
Font:
Agrupació Sardanista Anella Oberta de Cubelles
fotos/arxiu Diari de Cubelles 2010





FESTA MAJOR PETITA 2010

3.8.10







Olores


Oler como George Clooney, Oler como Washington Irving .Oler como Judas Priest. Oler como Winona Ryder. Oler como una garrapata cuando le promete a otra , que puede ser maravilloso adentrarse en la piel del perro.
Oler a como ser George Clooney .Oler a como se aleja Susan Sarandon. Si te digo que Tarantino, debe oler como un caramelo que se rompe en un grito del tiempo.Oler como George Clooney cuando Rutger Hauer le habla mientras Harrison Ford come pipas y bebe de la lata. Un gato debería olerle el sobaco a Matt Damon, y también a Rutger Hauer. Oler a George Clooney entrevistando a Javier Bardem. Oler como George Clooney se queja a Kyra Sedgwick de lo jamona que estará la Cruz cuando no le dice en alto, luego te lo digo... y oler como a George Clooney cuando sabía que Bacon se escondía en el jarrón del deseo.
Oler podría haber olido todo eso tan bello, cuando tú me miras la oreja, tocas mi pata, y pones pomada en mi espalda:
Son olores y todo es cierto que ya no huelo como antes...,
BORIS

2.8.10



La Joss ,la nostra estimada Joss i pintora reconeguda presenta de nou a Cubelles una nova exposició i aquesta vegada es a casa seva a on va néixer i a on unes ultimes pinzellades de fa poc mostren com sempre la seva potent creativitat.
Benvinguda Joss !



NOTA DE PREMSA

ÈXIT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS DE CLUB DE PATI DE VELA I PATI DE VELA JÚNIOR

Finalitza amb èxit el Campionat de Catalunya per Equips de Club de Patí de Vela i Patí de Vela Júnior, organitzat pel Club Marítim Cubelles aquest passat cap de setmana 31 de juliol i 1 d'agost que aquest any celebra el seu quarantè aniversari, les condicions de vent han permès que es realitzessin tots els enfrontaments entre Clubs previst, ja que, es disputava en la modalitat Round Robin (tots contra tots), tant en Patí de Vela com en Patí de Vela Júnior, compatint simultaneament en dos camps de regates totalment diferenciats.
La participació estava restringida a 8 equips en el cas del Patí de Vela amb 5 navegants en cada equip i en el Patí de Vela Júnior també 8 equips però amb 3 navegants en cada equip.
Els Clubs participants han estat: el Club organitzador el Club Marítim Cubelles, Club Naútic Sitges, Club de Mar de Sitges, Club Natació Badalona, Club Vela Platja Llarga (Tarragona), Club Náutic Masnou, Club Marítim Torredembarra i el Club Marítim Altafulla.
Els guanyadors han estat en Patí de Vela: primer el Club Náutic Badalona, segon el Club Náutic Sitges i tercer l'amfitrió el Club Marítim Cubelles.
En Patí de Vela Júnior: primer el Club Náutic Masnou, segon el Club Náutic Sitges i tercer novament l'amfitrió el Club Marítim Cubelles




Font: Club Marítim Cubelles






PIC & JAZZ El Celler

8é Festival de Jazz al Celler - Cubelles

Dìa 05 d’Agost – Dijous JAZZ SAMBA

Paulinho Lemos – Veu i Guitarra
Martin Maluco Peralta – Percusió
Dinga – baix


Sopar Concert...................Preu: 40 € Hora: 21.00h

c/ Jacint Verdaguer, 20



e.mail: pic-jazz@amplificador.net


Tel.: 93.895.29.14

1.8.10


Dins aquets petits apunts que Diari de Cubelles promou , tenim fins avui una excel·lent participació amb molta qualitat i que permet obrir una petita finestra a escriure en aquest petit espai d internet .. Us convidem a seguir participant i seguir fent lectura dels mateixos.Animeu-vos !

Nomes cal enviar a dcubelles_diari@yahoo.es publicarem el contingut !

31.7.10

Gloria Foraste , una bona amiga i lectora de Diari de Cubelles envia aquest petit apunt.....genial !


MIRADAS

- Se me acercó mucho. Suavemente me retiró un mechón de pelo que me caía por la cara. Cogió mi barbilla, haciéndola girar con delicadeza de derecha a izquierda. No dijo nada. Solo miraba mis ojos. No dejó de hacerlo en ningún momento.
Los suyos eran de un azul intenso, diminutos y un poco tristes. Tenía su cara tan cerca que pude distinguir una mata de pelo grisáceo que le reseguía las entradas, dibujando caminos insólitos e indicando un inicio caduco y calvo. Una amplia frente surgía, unos pómulos marcados y una barba rasurada de donde brollaba una ligera oscuridad, luchando por poblar su mandíbula. Sus labios delgados y definidos, permanecieron cerrados largo tiempo, sin embargo podía sentir el aire que salía serenamente de sus fosas nasales.
No quiero hacerte ningún daño.- me dijo al fin. Cierra los ojos con placidez. Parpadea tiernamente. Ahora ábrelos con suavidad, quiero volver a verlos.

La despedida, fue un poco brusca, igual que el comienzo. Pero mañana volveremos a encontrarnos.


- ¿ y donde dices que está esa óptica?
Gloria Foraste
fotos/M.Trives/arxiuDiari de Cubelles









Una presencia notable d’amics , veïns i veïnes de Cubelles ,van omplir ahir a la tarda la plaça del Castell per dos motius ; una actuació del mateix Cor l’Espiga dins els actes del 110 aniversari i un altre descobrir una placa treballada i esculpida en pedra adossada al mur del Pati de Ponent .
Mes tard , en el transcurs d´ un sopar ,el Cor va rebre per part dels representants de la Federació de Cors de Clavé uns guardons en motiu d´ aquesta efemèrides a un emocionat Francesc Capdet actual President de l´ entitat. Per arrodonir la nit i de les mans de l´ alcaldessa Mª Lluïsa Romero un inesperat i no previst a la hora de tancar el sopar ,que va sorprendre i agradar a tothom i que a poca gent li va resultar indiferent . Una foto amb l´ imatge extreta del grup a la porta del Castell de Cubelles just en acabar l´ actuació i que Prudència Carrasco regidora de Cultura i la mateixa alcaldessa mantindrien en secret fis al final del sopar.
Una pastis genial, i una copeta de cava ,un Visca Cubelles ,Visca el Cor i Visca Catalunya i també el Barça al costat de la meva taula es va sentir , van tancar la nit.

30.7.10



Avui Cor L’Espiga rep una placa commemorativa en motiu dels 110 anys de l´ Entitat a la plaça del Castell .
Tindrà lloc desprès de l’actuació del Cor .
També l´ entitat ha organitzat un sopar en que socis,sòcies amics ,amigues de Cubelles tots ells volen celebrar aquest aniversari plegats .
Felicitats ! i Cent anys mes ….
I a la plaça Gresca i foc !
Bona Festa Major Petita

28.7.10

Un nou relat.Aquest,enviat per Luz Cassino,bona amiga nostra . Nascuda a Argentina,fa anys que resideix a Cubelles.Gracies Luz








La Biblioteca de la Calle Azcuénaga

Luz Cassino - 26.07.2010

La biblioteca de mi casa de la infancia era decididamente un territorio sin fronteras, un laberinto misterioso, la caja de Pandora. Era la libertad y el goce de elegir, de soñar, de internarnos en quién sabe qué historias, con qué gentes, en qué otros mundos.
Estoy impregnada del aroma de aquellos libros de variados tamaños, muchos de ellos soltaban una nube de polvo al moverlos, otros ofrecían páginas aceradas de letras diminutas. Y los había desteñidos, gordos, míseros y hasta opulentos.
Al volver a casa luego del trabajo, papá caminaba la Avenida Corrientes: la famosa, la de los tangos, la que nunca duerme. Corrientes se ofrecía plagada de librerías con mesas atiborradas de textos dejados como al descuido para que ciertos seres, disfrazados de transeúntes y perdidamente enamorados de las letras, revolvieran en sus lomos y en sus hojas.
Mi papá era uno de ellos. Recuerdo como si fuera hoy su figura enjuta atravesando el umbral, en una mano la consabida golosina para mí y en la otra una bolsa cargada de libros: ilusiones de papel.
A su debido tiempo cada quien, en mi familia, se zambullía en aquellas historias y se iba de viaje con sus personajes. Salía a conocer mundo, atravesaba montañas, vivía en altamar con los piratas, se calzaba una escafandra y se deslizaba hasta el fondo del océano o recorría palacios y jardines en las mil y una noches más fantásticas que pudiera una imaginar.
Alguien dijo una vez que leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que nos acompañan durante toda nuestra vida.
Y también he escuchado por allí que quienes escriben son peligrosos artífices de una realidad que necesita ser ordenada desde la magia, desde la ficción.
Agradezco a mi vieja y a mi viejo, sabios, intuitivos, asombrosos hechiceros, que me empujaron al universo de los libros, abrieron la puerta y arrojaron bien lejos el candado.

27.7.10

Fa un parell de dies en parlava d´ altres temps i d’estiuejants que formaven part d´ un col·lectiu a Cubelles, en un retall de records. D’aquells temps en formava part ,Josep Creus , espòs de Dolors Carreres i pare d´ unes benvolgudes amigues de les de llavors i d´ ara encara..
Les primeres arribades i afectes van ocasionar llaços indissolubles en el temps. Les casualitats de la vida ! aquest home formava part també de l època d’adolescència i dels anys escolars del meu pare estimat i i que molts anys desprès va retrobar a Cubelles amb qui va coincidir pel fet d´un estiueig de a prop.
Home afable,afectuós, recordaré un somriure sempre proper. Li agradava compartir al Cafè Armengol amb companys de jocs de cartes ,pel sol fet de passar el ratet i un cafè a la taula. Molts dels seus companys de tertúlies,han desaparegut també alguns. La vida va passant i el que resten son els records deixats.Aquest apunt es per ell i la seva família a qui molts i moltes estimem , les amigues i amics de llavors ,i jo especialment .

Maria Trives i Desola



Comença l’adequació de la pista exterior del Poliesportiu municipal


Les obres de la pista doble poliesportiva exterior del Poliesportiu municipal han començat.
La instal·lació s'adequa i es millora per assegurar la seguretat i el confort dels esportistes. L’equipament esportiu -de 42x22 m i 924 m2- ha patit un desgast important al llarg dels anys i algunes zones presenten un mal estat per no haver-s’hi fet mai cap actuació d’importància.
L’objectiu de l’obra és reparar i refer la pista esportiva amb les mides reglamentàries mitjançant un recrescut sobre el paviment actual i un tancament perimetral, amb un pressupost total de 25.981,12€. El nou paviment de la pista serà adient a les normatives vigents, serà de fàcil manteniment i permetrà acollir-hi altres activitats no esportives.

Adequació del Pavelló
La pista poliesportiva exterior no serà l’únic espai del Poliesportiu municipal que es veurà beneficiat d’unes obres de millora. Al Pavelló també s’hi fan unes actuacions que tenen per objectiu adequar i millorar les instal·lacions que acullen, principalment, les competicions de patinatge, hoquei patins, bàsquet i tennis taula, a banda d’altres actes i activitats.

L’actuació més destacada és la col·locació d’un fals sostre sota la coberta amb funcions aïllants, decoratives i de sonoritat. A més, s’ha substituït el perfil d’un finestral malmès, s’ha reparat i pintat per complet la fusteria de ferro de tota la instal·lació i, als espais interiors, se’ls ha fet un important rentat de cara, ja que s’ha pintat per complet els passadissos, vestidors, graderies, escales i la pista poliesportiva; a més d’un pintat de tot l’exterior del pavelló. Finalment, es repararan altres elements malmesos com ara parets, les portes d’emergència i magatzems i la millora dels tancaments.

De moment aquest any l´ encesa del campanar no forma part de la festa,pro aquí teniu una bonica foto de X. Font del any 2009 . Temps de retalls obvis i justificats. Aquets si .

foto/M. Trives/arxiu 2008

FESTA MAJOR PETITA 2010

MISSA SOLEMNE ,divendres a les 11 del matí.
al vespre a 2/4 de 8 , concert commemoratiu del 110è ANIVERSARI DEL COR L’ESPIGA DE CUBELLES i acta seguit inauguració d’una placa commemorativa, a la plaça del Castell.
CONCENTRACIÓ DEL CORREFOC amb la participació de les colles de foc de l’ABPC i convidades a 2/4 de 10 del vespre inici correfoc.

26.7.10

Si voleu participar , envieu el vostre text a dcubelles_diari@yahoo.es i el publicarem.
Foto/imatge arxiu A. Roset

M. Trives/ Diari de Cubelles
Petjades i passejades
Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs,les vacances d´estiu iniciades i fins la volta al cole ,un bon tou de famílies es desplaçaven a poblets de les rodalies .Molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe ,la matricula i els nostres pares mans al volant .Generalment eren ells qui conduïen ,enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , la tieta , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona enfilàvem cap a Cubelles. La majoria dels cotxes eren els anomenats 600 . Blancs, grisosos i aquell verd esvaït... Al meu pare com d´ altres pares estiuejants, va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. El carnet recent estrenat, complerts els quaranta anys i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams provocaven cues llarguíssimes i mes si un camió es trobava a les pujades ....
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...

24.7.10

Vintè aniversari exposició Charlie Rivel

M. Trives/Diari de Cubelles

Collage de fotos de A. Pineda encapçalant el cartell d´ aquesta celebració que va tenir lloc a Pati de Ponent pràcticament restaurat per la Diputació de Barcelona que segueix treballant en diferents espais del Castell de Cubelles com els anomenats estables on la teulada ja restaurada i remodelat l´ interior en un futur no molt llarg es en aquesta dependència on permetrà podrà ubicar determinats actes municipals o culturals .
Maria Neus Capdet, qui fou regidora de Turisme en el moment de la inauguració del Charlie Rivel Hall, Paulina Schumann filla de Charlie Rivel i Antoni Pineda van ser homenatjats i de les mans de la regidora Prudencia Carrasco van rebre penjoll del bust d’en Charlie Rivel en plata .



fotos/arxiu Diari de Cubelles






22.7.10



I ara un pel d´ humor! La Trinca !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Bon cap de setmana..............
M. Trives/Diari de Cubelles

Aprofitant aquesta inquietud generalitzada en que tot tipus d´ opinions i actuacions hi tenen cabuda i que com efecte provoquen , que el personal ,nosaltres ciutadans i ciutadanes el desig d´ emigrar a Hawai i no tornar…
O si no que podem fer ? el passotisme implica indiferència i el avorriment per part de la ciutadania sembla un pel evident questionant determinades actituds decebedores ...i propiciant un futur complicat . Mentrestant anem fem bullir l´ olla amb un esclat previsible i potser no del tot encertat !

De moment una Pilar Rahola excel·lent periodista i molt afinada i premonitòria ,fa uns dies publicava a la seva columna ....




El "català al · lucinat"
Pilar Rahola 18/07/2010



Fa uns mesos, en un acte en homenatge a Jaume Vicens Vives, al Cercle d'Economia, Jordi Pujol va assegurar que el notable historiador havia fracassat. . I no es referia, per descomptat, a la biografia de Vicens Vives, el 50. Aniversari de la mort commemoraven en aquest acte. Es referia a l'esperit dels catalans que, com Vivens Vives, havien cregut en la sinergia Catalunya-Espanya que havia de permetre consolidar els ponts de diàleg i modernitzar les bases de l'Estat. "Aquesta Catalunya optimista i esperançada ja no existeix", deia el Molt Honorable, engolida per una Espanya tan poblada de separadors que ha trencat els ponts, alimentat el pessimisme i dinamitat les esperances. . Amb els matisos pertinents, és el mateix diagnòstic que fan tant els d'Esquerra com la CDC comandada per Artur Mas i, amb la boca petita, també molts dels socialistes més conscients. . De fet, una mica d'això hi va haver en el discurs de Montilla, divendres passat. Podria ser, per tant, que el diagnòstic pessimista respecte a Espanya fora bastant coincident en l'espectre central del catalanisme, la immensa majoria del país.
·
El famós català emprenyat d'Enric Juliana estaria, després de la sentència de l'Estatut, definitivament desesperançat, i aquesta fatiga de desesperança va nodrir amb milers de persones la manifestació de dissabte. Però tot acaba amb la fatiga respecte a Espanya? O comença a haver un català que, a part de emprenyat amb Espanya, està al · lucinat amb els seus propis dirigents polítics? . El d'aquests dies de trucades virtuals a la unitat, amb retòrica grandiloqüent sobre l '"esperit de la manifestació" i la mateixa grandiloqüent incapacitat de recollir aquest esperit, és per arrencar a córrer i no parar fins Mart. ! Quin espectacle patètic, amb uns marejant la perdiu dels seus embolics PSC-PSOE, altres levitant amb la independència per demà passat, i els altres plantant reunions amb l'excusa que el signen tot! . De Montilla a Mas, de Mas a Montilla, el tennis taula ha estat deplorable i, sens dubte, decebedor.
Per a què volem al Tribunal Constitucional, Alfonso Guerra, el PP, a Intereconomía, al anticatalà patanegra ia qualsevol altre element de la fauna, quan ens tenim a nosaltres mateixos per fer-nos l'harakiri? Si els nostres líders polítics no són capaços de sumar en el mínim comú denominador que va motivar la manifestació, vol dir que no serveixen comolíderes, per a aquest moment històric. Donen ganes d'enviar-tots junts de colònies, a veure si canten el foc Joliu, fan teràpia de grup i deixen de fer el ridícul. . Perquè, perdonin, però la gent va respondre i va sortir al carrer. . Ara la pilota està al camp polític, i si no saben recollir-la, seran responsables d'una profunda i severa decepció col.lectiva. . Responsables davant la ciutadania. I responsables davant la història.



Font:

21.7.10





Moltes de les revindicacions i del llarg camí impulsades des de la perspectiva feminista per part de col·lectius de dones han segut sovint qüestionats ,vetats i nomes la voluntariosa i ferme actitud de grups de dones feministes han aconseguit resultats en el temps desprès de que els grups ciutadans, dones i homes politics o no , cal dir-ho, han fet bandera i lluitat a la hora d´ aconseguir objectius avui dia complerts o encaminats en el Parlament i en el Congres.
Els Plans d´ Igualtat formen part d´ aquest llarg camí .
A Cubelles com a molts municipis anteriorment i amb una certa lentitud i benvingut sigui ara ,finalment el Pla de Politiques d´ igualtat a Cubelles es una realitat. Ha costat es cert !
Ple del Ajuntament , en que es portava a votació el citat Pla ,va quedar un pel esvaït i en el anonimat el paper de les dones de La Fita que sempre han defensat tirar endevant aquest Pla de Igualtat , en repetides ocasions. La Fita es manifesta satisfeta ,i les aportacions fetes per la entitat incloses en el borrador, juntament amb les aportacions de Por Derecho Propio ,La Mar,Dones amb Iniciativa ,que si va disposar de la veu al Ple i la participacio en els tallers de dones veïnes del municipi totes elles, ha complert objectius. Demanem ara que els compromisos establerts amb la Regidoria de Politiques d´ Igualtat respecte a la elaboració del Consell de la Dona òrgan consultiu i primordial per encapçalar determinades línees d´ actuació a petit ,mitja i llarg plac resoltes en els temps senyalats .Felicitar a la Regidoria per la feina desenvolupada.
La Fita no varem disposar de la paraula en el Ple, pro hi érem com Entitat i estem de moment esperançades i satisfetes, i si no ,ja es veurà !


Maria Trives

Presidenta Associació Dones La Fita

Font : http://doneslafita.blogspot.com/
L'oposició de Cubelles força el govern a cedir competències

ICV, CiU, el PP, ICb, Entesa i Jordi Coch, amb majoria, aproven que determinats crèdits i contractacions hagin de passar pel ple
21/07/10 02:00 - Cubelles -


Míriam de Lamo


Primer va ser la rebaixa del sou de l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i ara, part del poder de decisió del govern. Els grups de l'oposició del consistori de Cubelles, amb majoria a l'Ajuntament, van forçar el govern local (PSC i ERC) a cedir part de les seves competències, en el ple de dilluns al vespre. L'acord implica, entre altres qüestions, que les operacions de crèdit, contractacions i concessions o l'adquisició de béns que superin el 10% dels recursos ordinaris del pressupost s'aprovin en el ple, i no en la junta de govern local. La moció, presentada per via d'urgència per ICV, CiU, PP, ICb i Entesa, també va tenir el vot a favor del regidor no adscrit Jordi Coch; el govern va abstenir-se.


Majoria de l'oposició

Per segon ple consecutiu, després de la marxa de CiU del govern, l'oposició ha apostat per fer evident la seva majoria; al juny, els grups van aprovar la rebaixa del sou de l'alcaldessa un 18%, quan la proposta inicial de Romero era d'una reducció del 7%.

La recerca de la “transparència” a l'hora de prendre acords és l'argument que van donar els grups a l'hora de defensar el canvi. La regidora d'ICV Mònica Miquel va deixar clar que el ple “recupera” així part de les funcions que el govern del PSC, CiU i ERC va absorbir el 2007. El fet que ara el govern estigui format per només cinc regidors, i l'oposició, per dotze, va ser una altra de les raons de l'oposició per aprovar la recuperació de competències. “Creiem que la delegació que en aquell moment va ser aprovada no ha estat bona”, va dir el regidor del PP Luis Alamán. “Que maco seria trobar el consens més ampli possible”, va afegir el regidor. CiU va defensar que “qui ha de prendre les decisions és la majoria política”. “El nostre grup, per coherència política, ha de votar a favor perquè aquesta competència retorni a l'Ajuntament”, va dir el regidor de la federació Joan Albet. El canvi “facilitarà la transparència i la participació de tots els grups polítics”, va explicar la regidora de l'Entesa, Anna Martínez.

No ens complau ni la manera ni la forma com ha arribat aquesta moció al ple”, va destacar el regidor del PSC Xavier Grau en resposta a les demandes de l'oposició. Grau va assegurar que els grups han gestionat aquest canvi “com si amaguessin alguna cosa, com si els fes vergonya exercir la seva majoria”, tenint en compte que no van esmentar la proposta ni en la darrera comissió informativa ni en la junta de portaveus municipals. El regidor, però, va insistir que cap regidor del govern “no contribuirà a la recuperació de la crispació que molts anys ha dominat les relacions entre govern i oposició”. “No contribuirem ni al conflicte, ni a l'enfrontament, ni a cap actitud que ens acosti al revengisme”, va dir Grau.

Font : http://avui.elpunt.cat/cubelles.html

20.7.10


Festival de Jazz

Fa uns anys aquest festival es celebrava a la plaça de la Vila.i justament en el moment en que ja tenia un renom a tota la comarca del Garraf va desaparèixer..Aquesta imatge correspon a la del últim cartell ....any 2008
De moment a qui ens agrada la musica especialment el jazz disposem d´ un petit local on podem anar-hi i a on el Festival de Jazz segueix viu. gracies a la voluntat i la projecció de Jordi Genesies. que segueix sense rendir-se ... .

Aquest any es el 8é Festival de Jazz i es celebra al Pic & Jazz una vegada mes.
No us perdeu la propera actuació !





El proper 21 de Juliol, dimecres, el 8é Festival de Jazz al celler.
El grup que va tancar l’any passat el festival serà el que obrirà el festival ,el dimecres,
ells son....
THE RIDICULUM BYTE

Josep Recasens - Batería Joan Trujillo - Teclats
David Martin de la Sierra - Baix Francis Liñan - Saxo
Andreu Saavedra - Guitarra Luca Lavelli - Veu


L’horari d’actuació : de 19.45h. a 21.15h.

Preu entrada : 13 €

Consumició mínima: 3 €

Aforament limitat - Cal reservar
Adreça: Jacint Verdaguer, 20 - T/ 93.895.29.14

e.mail: pic-jazz@amplificador.net
Properes actuacions
05 Agost Jazz-Samba Paulinho- Mar tin-Dinga
25 Agost Classics-Gospell Esther Schoenmakers -Oscar Farre
05 Stbre Dixillan-New Orleans New Orleans Pussycats

19.7.10

M. Trives /Diari de Cubelles
Fa pocs dies vaig assistir a un sopar organitzat al entorn de Iu Forn a Pic & Jazz ,en que el periodista i escriptor va fer una presentació de la seva ultima novel·la on el personatge del progre desconcertat dona lloc al fil conductor de tot el intriqui-li ,que no deixa indiferent i com es diu enganxa ja des de el primer moment . Tenim un llibre de capçalera per llegir sota una ombrel·la i que no us decebrà . Personatges reals o ficticis i alguns potser propers us faran passar un bon ratet,no dic res mes !
Gracies Iu

De moment teniu ocasió de llegir la columna del diari Avui publicada fa un parell de dies en que com ell a molts coincidim en expressar .... The End sisplau The End
passa-ho!
Una pel·lícula massa vista
Iu Forn

Tenim totalment assumit que el diccionari parlamentari passa d'unisonant a univalve, saltant-se unitari, unitarisme, unitat i unitiu, però el que ens cansa és pagar entrada per veure el mateix guió de sempre. Sí, ja entenem que han de fer veure que l'objectiu és anar tots juntets agafadets de les manetes, però de seguida que gires cua CiU intenta un pacte submarí amb el partit que governa a Madrit (no ciutat sinó concepte) en cada moment i a can sociata treuen de les golfes de la iaia l'expressió “la força dels 25 diputats del PSC”, ja més gastada que el crèdit d'Ibrahimovic. Mentrestant, CiU i Esquerra es barallen per fer veure qui és més sobiranista, però sense acabar de ser-ho ni de fer res per ser-ho. Exemple? I tant. Del passat 25 de gener. Esquerra acusava CiU de no voler la llei de consultes perquè li era “incòmoda” i CiU contestava que la rebutjaven perquè era “insuficient i poc ambiciosa”. És allò del retret permanent per intentar marcar més paquet que l'altre sense adornar-se que tots hem vist fa dies que és cotó fluix i no carn d'olla. I Montilla diu que la proposta d'anar a defensar el seu discurs a Madrit és fer-li “trampetes”. Ei, que parlem de defensar el seu propi discurs, el discurs institucional fet instants després de saber-se la sentència i exercint de president. Coi, si no pot defensar ni això, què pensa defensar? Ah, per cert, ¿i podria explicar quina és la trampeta? I pel voltant d'aquesta escena sobrevolen els executors de la tàctica escalfabraguetes consistent a anar posant dates per a referèndums sabent que a curt termini són totalment impossibles. The End, sisplau, The End


16.7.10

M .Trives/ Diari de Cubelles
A tots els pobles personatges com el metge,el capella l´ alcalde han mantingut una aureola a traves dels temps i que el temps no ha esvaït .Qui no recorda a Cubelles, Mossèn Miquel, Mossèn Jordi ,un determinat metge o el mestre o una determinada professora de l´ infantessa ...
Teniu una petita mostra en aquest relat enviat a Diari de Cubelles.
Animeu-vos a enviar el vostre a dcubelles_diari@yahoo.es
Relato de verano. Don Terencio
A mí me impresionaba entrar en la Iglesia sola, pero don Terencio no reparaba en esos detalles; así, que si me tocaba, solía reclutar a alguien por mi cuenta, y si no existía esa posibilidad, entraba sin mirar los altares hasta el oscuro rincón del confesionario que es donde estaba la cuerda. Como el número de campanadas era optativo, mi toque solía ser breve: aguijoneada por el miedo, esperaba impaciente el lapsus que había que guardar para dar después una o dos campanadas, según fueran las primeras o las segundas y luego, intentando ignorar mi entorno, salía como alma que lleva el diablo, evitando mirar el Cuarto de los judíos que estaba muy cerca de la puerta: llamaban así a un cerrado que había debajo del Coro en el que se guardaban las andas de los santos y de llevar a los muertos, cuadros viejos e imágenes de madera o de yeso, decapitadas, sin brazos y con toda clase de mutilaciones.
Al Campanario yo no subía nunca sola, porque para tocar al mediodía, a vísperas, a muerto, a misa mayor o a otros toques específicos, se necesitaba cierto dominio en el repique y yo nunca tuve esa habilidad. Lo hacían los monaguillos o mis hermanos mayores. La Hilaria bordaba el “Tente nublo” que era el toque del Ángelus o del Mediodía, como se conocía en el pueblo. Entonces las madres o las abuelas ponían el puchero en el fuego y no se necesitaba otro reloj. “Esta no es la Hilaria” –decían las mujeres si por alguna razón no tocaba mi hermana y subía algún monaguillo. El “Tente nublo” era un toque alegre, comunicativo que a los muchachos nos coincidía con el recreo de la escuela. Empezaba el diálogo ronco de las campanas, la letra que nosotros añadíamos mentalmente era:

“Tente, nublo, tente tú,
que Dios puede más que tú:
Si eres agua, vente acá,
si eres piedra, tente allá…”


Contestaban después las esquilas con su voz cristalina de adolescentes, dando la réplica al estribillo. Su repique, anacrónico y sencillo, entraba por las calles, se colaba por las callejas y se extendía hasta la negrura de los pinos. Había que ver a mi hermana concentrada, tirando de las cuerdas, echada hacia atrás, apoyada en los talones: dejando unas y cogiendo otras en el momento preciso. Siempre creí que aquel era un acto sobrio, comprometido, que evidenciaba cualquier ligereza o error delante de toda la comunidad, por eso envidiaba la entereza de mi hermana y su destreza en ese cometido. Arriba, en el campanario, había que taparse las orejas porque el repique rebotaba en la piedra y ensordecía. Si te asomabas a los ojos de la torre, los hombres y las mujeres parecían figuritas de belén que iban y venían con sus carros y sus animales de juguete.
Del primer toque al tercer toque, que daba personalmente don Terencio, solía transcurrir media hora, flexible según el ritmo temporal del señor cura, que miraba más el sol que el reloj y que por tanto oscilaba según las estaciones. Durante ese rato, si hacía mal tiempo entraba en casa y daba paseos por la cocina, parando a veces para hablar con mi padre si es que coincidían. Nunca se sentó: de la puerta a la ventana, se agachaba un poco y miraba hacia el pueblo en todas las direcciones, luego otra vez: de la ventana a la puerta, con las manos en la espalda, la zancada rítmica, contaba y recontaba las viejas tablas. Mi padre –poco hablador por naturaleza– escéptico en cuestiones religiosas, conversaba con don Terencio de los temas más dispares: comentaban las noticias descafeinadas del ABC, hablaban de toros, del tiempo, de las cosechas, de los pagos, del valor de la suerte de pinos... Nunca asomó la cuestión religiosa, que don Terencio lo del apostolado lo entendió siempre a su manera. Algunos decían de él que era un cura de manga ancha, pero era parte integrante del pueblo y nunca hizo distinciones entre la naturaleza de sus almas. Esta postura suya que molestaba a alguno de sus feligreses le había hecho ganar el respeto de hombres como mi padre que también abundaban en Vilviestre.
Cuando el Pedrito se salió de la escuela, se vio metido en las tareas de Sacristán, más por proximidad con la Iglesia que por fervor religioso y, a pesar de que su voz no se acababa de asentar y brotaba anárquica e irregular en los latines, fue encariñándose con los librotes viejos, en cuyos márgenes y con letra minúscula apuntaba el día y las referencias meteorológicas, como si quisiera comunicarse con los que le habían precedido. El cura valoraba el interés del chico, no tenía en cuenta su mala dotación para los cantares litúrgicos, por el contrario, le alababa muchas veces su buena pronunciación del Latín. Recuerdo que cuando murió la abuela, el Pedrito quiso cantar en el entierro; iba muy entero, pero ya en el Cementerio, al darle tierra, al hermano –a pesar de que hacía tiempo que le apuntaba el bozo–, se le quebró la voz y a duras penas pudo contener el aguacero que le desbordó echando por tierra su entereza. Don Terencio siguió solo hasta que el llanto nos tranquilizó a todos y la abuela se quedó allí, debajo de aquel montón de tierra que las manos de los allegados amontonaron y redondearon en un afán de acomodarla cariñosamente en su último lecho.
Don Terencio iba todas las semanas el sábado por la mañana a explicarnos el Evangelio a la escuela. Doña Ludi le dejaba su silla y desde un segundo plano –pero sin bajar la guardia–, cedía la clase al cura. De aquellos pasajes explicados por don Terencio teníamos que hacer después una redacción–resumen ilustrada con un dibujo y no era cuestión de perder el hilo, porque luego una carecía de elementos para hacer el ejercicio. Don Terencio no utilizaba libros ni guiones, ante los olvidos momentáneos, cerraba los ojos y retomaba el pasaje bíblico por los atajos más insospechados. Engarzaba su discurso con muletillas personales y tenía una cuya frecuencia controlábamos, era la expresión “verdá”: “...Y nuestro Señor, verdá, en aquellos momentos, verdá...” Solíamos hacer una rayita en las pizarras cada vez que aparecía la expresión y las contábamos al final. Era un juego inocente que llevabámos con cierto sigilo y al que doña Ludi nunca tuvo acceso.
La oratoria de don Terencio era también monótona en los sermones, su ritmo era monocorde. Desde el Púlpito que le venía un tanto grande, su figura sobresalía modestamente. Hacía una llamada de atención inicial con un enfático y repetitivo: ¡Amaados, oyeentes, míios...! Luego iba sembrando su discurso de “verdás” y, a veces, cuando la atención del personal decaía, se agarraba al púlpito con las manos, ladeaba la cabeza, cerraba los ojos y al salir del letargo, reavivaba la plática en un tono entre airado y recriminatorio, estableciendo algún paralelismo forzado entre el pasaje de su sermón y las debilidades de su comunidad cristiana. En ocasiones se crecía y la alusión subía de tono despertando del sopor a los feligreses. Fuera cual fuera el contenido del sermón y las alusiones directas a los deslices de los vilvestrinos, siempre tenía un final conciliador, al que aplicaba el mismo cierre: “...Que es la gracia que a todos os deseo”, expresión que apenas se escuchaba, ahogada por las múltiples manifestaciones de alivio de la audiencia en forma de carraspeos, toses, cambios de postura, etc.
Don Terencio vivía en la Casa Parroquial, frente a la Plaza del Ayuntamiento, con su anciana madre, doña Gertrudis y su hermana soltera, la Vitorina. Quizá la presencia femenina en su entorno familiar y su conocimiento profundo del papel de la mujer en la comunidad vilvestrina hicieron que él, consciente o no, estuviera siempre a favor de las mujeres, sin importarle la mayor o menor frecuencia con que ellas pisaban la Iglesia, aunque tenía sus beatas incondicionales: “cansacuras” –las llamaba mi padre–, que formaban con la Vitorina a la cabeza una especie de coro asiduo en todos los actos religiosos. Pero, aunque se saltaran la misa dominical, don Terencio estaba de parte de aquellas mujeres que se secaban amamantando hijos, que se curtían cavando huertos o escardando, de aquellas a quienes se les empezaban las manos y se les encallecían las rodillas lavando en el pilón o en las fuentes, de las que en el tiempo de la siega se levantaban al alba y dejaban la cazuela de sopas de leche bien caladitas en un rincón de la cocina económica para cuando se levantaran los hijos. Alguna vez cuando venía a decir misa y nos encontraba en la cama, decía autoritario: “hala, hala, arriba, que cuando venga la madre os encuentre levantaos”. Esa consideración por la madre nada habitual en padres ni en abuelos y mucho menos en los hijos, que vivíamos el dulce letargo de la infancia, me conmueve todavía. Algunas mujeres no frecuentaban la Iglesia por aquello de que la obligación era antes que la devoción, no descuidaban, sin embargo, el Cumplimiento Pascual: “Vamos a cumplir con don Terencio” –decían algunas–, y en esas fechas se producía un lleno absoluto en la Iglesia, era cuando don Terencio se crecía en el Púlpito y, enardecido por la audiencia, subía el tono y luego le costaba mucho volver a la normalidad para cerrar el sermón y aún bajaba altivo y airado arrastrando la sotana hacia el altar mayor para acabar la misa.
Aunque Vilviestre tuviera fama en la comarca de ser un pueblo un tanto despegado en las cuestiones religiosas, sabía don Terencio que en un momento dado podía contar con el apoyo incondicional de todo el pueblo. Así quedó demostrado, por ejemplo, en la visita del Obispo, en la que gracias a la organización de madres y maestros, el pueblo se llenó de banderitas y de lazos, de niños y niñas en hilera, que limpios y disciplinados, besaban el anillazo deslumbrante y asistían a la Confirmación impregnados de fervor religioso, dejando muy alto el pabellón del señor cura.
Antes de que las campanas anunciaran tristes los duelos familiares, don Terencio se presentaba en las casas, no tan sólo para reconfortar si podía a los que se iban, sino también para atenuar el dolor de los que se quedaban, sobre todo cuando la muerte venía cobarde y agazapada, dejando en las casas el hueco helado de su zarpazo. Por el contrario, participaba también de la alegría de los bautizos, comprobando la energía de aquellos que le llevaban a cristianar, que sujetados por la madrina, berreaban boca abajo ante el implacable rito con el que les daban nombre. Buen comensal en los banquetes de café, copa y puro, participaba también de la alegría de las bodas, sentado en la mesa de los novios, junto a los parientes más cercanos; su imagen, sonrosada y vitalista, no hubiera desentonado –a no ser por la sotana y el bonete–, de los campesinos que se sentaban con él, a los que el vino de la Ribera volvía locuaces los días festivos.
Nunca necesitó los secretos del confesionario para conocer el pulso del pueblo: seguía los juegos de los muchachos en la plaza o en el frontón, los amores que brotaban entre mozos y mozas, las parcas conversaciones de los viejos que se acercaban a la Iglesia, no para rezar, sino para arrimarse a la pared del poniente y compartir el tibio sol antes de su despedida. Se detenía para ver uncir una yunta o cargar un carro, evidenciando su presencia con su tos de fumador empedernido para que los hombres sujetaran la lengua, porque estos trances, ya fuera por la torpeza de las vacas, la dureza de los trabajos o la humilde colaboración de las mujeres, solían ir acompañados de una retahíla de juramentos capaces de hacer tambalear la vocación de cualquier canónigo remilgado.
Don Terencio había casado y bautizado ya a dos generaciones, cuando en el umbral de la vejez, sufrió un accidente: una moto lo arrolló cuando regresaba de una boda de un pueblo cercano; a pesar de que siguió ocupándose de su parroquia, se desorientaba en la celebración de la misa y en las secuencias temporales que tanto había controlado él sin mirar el reloj. Se integró en el colectivo de viejos del pueblo, que es el colectivo más solidario. Me explicaron que jugaba a las cartas como uno más y que renegaba cuando la suerte se le torcía. Luego cuando se retiró se lo llevó su hermana a Burgos. A Vilviestre mandaron un cura jovencito, que no llevaba sotana y que intentó conectar con la juventud, cambiando los hábitos del pueblo. Pero para entonces, don Terencio formaba parte de la historia de muchos de nosotros y había entrado ya en los senderos de la leyenda.
Fue un auténtico cura rural, el último cura con sotana que tuvo Vilviestre. El que perdonó nuestros primeros pecados, siempre con la misma liviana penitencia. Aquel que un día entró en la Iglesia cuando se suponía que mis hermanas y yo estábamos barriendo y me sorprendió en el púlpito imitando su oratoria y –a pesar de que a mí durante mucho tiempo esa burla me pareció un terrible pecado mortal–, él hizo ver que no me había oído.
Juliana Mediavilla Pablo
agosto 2008
*Juliana Mediavilla, emigró de Vilviestre a Barcelona en la diáspora de los sesenta. Allí se casó con un catalán, pero jamás ha perdido el contacto con la zona, a la que siempre regresa. Jubilada, tras treinta años dedicada a la docencia, escribe desde siempre, relatos de raíz, localizados en estas tierras. En la actualidad se dedica más a la poesía .

15.7.10



Comença l'Aeròbic a la platja Llarga
Font: Ràdio Cubelles

L’Esplatja’t torna aquest estiu a Cubelles amb esports, jocs i tallers la platja, a partir del 19 de juliol
Aquest matí han començat les jornades d’aeròbic a la platja Llarga de Cubelles. Una activitat que es farà durant el mes de juliol i el mes d’agost, els dimarts i dijous, a partir de les 11 del matí.
D’altra banda, l’Esplatja’t torna aquest estiu a Cubelles. Esports, jocs i tallers la platja centraran novament les activitats que arrencaran el 19 de juliol i fins el 13 d’agost. Així de dilluns a divendres es faran activitats lúdiques i dinàmiques a les platges, totes les tardes a partir de dos quarts de cinc i fins les set de la tarda, a la platja de la Mota de Sant Pere. Les activitats, que seran gratuïtes, estan dirigides als infants d’entre 4 a 14 anys.
Pel que fa a l’oferta esportiva, es faran jocs de xarxa com ara volei, bàdminton, tenis platja, center ball i indiaca. Una altra opció serà practicar jocs de pilota com ara futbol, rugby, hanbol i petanca. A més, els infants podran prendre part d’altres jocs com ara skipiball, reptes i cometes.
En quant a les activitats puntuals, la mainada tindrà la possibilitat de fer dansa, malabars, i participar de jocs gegants i jornades de karaoke. A més, es faran tallers de construcció d’estels, castells de sorra, collage marí i concurs de dibuix amb sorres.
I ara que ?

M. Trives/Diari de Cubelles
Evident que la mani va mostrar un descontent generalitzat . Ni tots eren independents ni nomes 56000 ,eren moltíssims ciutadans emprenyats i tips i amb un comportament cívic exemplar i quatre bretols que van increpar no solament a Montilla ,tambe a Duran i Lleida . Els que ens estimen tant han fet xerrameca d´ aquest tema en mitjans de cadenes determinades i no tenen raó i si molta rencunia !
Un milió i mes de persones ,i ni tant sols un incident destacat! ,voleu mes un comportament exemplar !
L´any 1977 també va aplegar moltíssima gent .Una data referent .El meu pare ingressat al Hospital del Mar llavors ,ja molt malalt ,va tindre al capsal del seu llit la bandera catalana petitona que manifestants van portar aquell dia en que es va sortir al carrer .
Escoltem veus i llegim a la premsa opinions que mereixen atenció i una reflexió vers les seves paraules i diferents opinions contrastades mostren diferencies dins els mateixos partits politics. Ara cal exigir posicionaments i no valen els sies però noes ,esperem ,i anar passant figues ...
De moment tenim avui mateix opinions contundents .... i a esperar els propers moviments ,poden ser sorprenents o no ?


JOSEP RAMONEDA El día siguiente a la sentencia
La hora de la política

JOSEP RAMONEDA 11/07/2010



La manifestación de reafirmación catalanista y contra la sentencia del Estatuto reunió a un número ingente de ciudadanos en el centro de Barcelona, con ganas de decir de forma tranquila que Cataluña existe como nación política. Con este exitoso acontecimiento terminó la fase de los rituales. Y empieza la hora de la verdad política. La indignación serena que los ciudadanos expresaron en la calle es un sentimiento que surge cuando la gente se siente atropellada y que está en el origen de los grandes cambios sociales. La tarea del día después es darle traducción política. Si la sentencia del Constitucional marca el cierre del Estado autonómico, como es opinión extendida en Cataluña, ¿cómo traducir la respuesta ciudadana en políticas adecuadas para la nueva etapa que esta manifestación abre? Esta es la tarea que tienen por delante los partidos políticos y que debe guiar su comportamiento en la inminente campaña electoral catalana. Si los partidos, por una vez, fueran capaces de hacer una campaña electoral más política que propagandística, de las urnas podrían salir las alianzas adecuadas para poner en marcha la agenda compartida que la situación requiere.
Hay quien piensa que habría sido mejor que la sentencia no llegara en vigilias electorales. No estoy de acuerdo. Es precisamente la gran oportunidad de cambiar las inercias. De constituir mayorías o alianzas mayoritarias fuertes capaces de tomar la iniciativa. A Cataluña le ha llegado la hora de afrontar el futuro por sí misma.
Se han oído voces en Cataluña y fuera de Cataluña que dicen que las manifestaciones son gestos inútiles, expresiones de impotencia. No es verdad. La manifestación del 11 de septiembre del 77 está en la mente de todos todavía y sin ella la Transición probablemente habría sido distinta. Las movilizaciones contra la guerra de Irak cambiaron el curso de la política española. Y la manifestación de este 10 de julio puede tener un papel determinante en el futuro inmediato de Cataluña. No vale la demagogia de que el lunes la vida volverá a la rutina de siempre y los catalanes se irán de vacaciones como cada año. Naturalmente, nadie ha llamado a la insurrección. Se trata simplemente de comprometer a los partidos políticos a encontrar la hoja de ruta adecuada para que, con decisión, y sin rodeos innecesarios, Cataluña pueda alcanzar el autogobierno que se le niega. Lo que requiere mucha política, mucho pacto entre los partidos catalanes para la acumulación de fuerzas, mucha confrontación ideológica, en el sentido más noble de la palabra, hasta la configuración de las mayorías necesarias para emprender cambios de envergadura.
Se nota en algunos medios de comunicación conservadores cierto desdén, en el sentido de que una vez agotado el tiempo del ruido todo volverá a su cauce y se demostrará una vez más que los catalanes ladran mucho pero muerden poco. Corresponde a los partidos catalanes demostrar que las cosas han cambiado, pero corresponde también a las élites locales, especialmente a las económicas, siempre tan lampedusianas, no frustrar las expectativas generadas. No vale manifestarse de tarde y decir en las cenas de la noche que ahora lo que hay que hacer es evitar que esta dinámica de cambio vaya demasiado lejos. Había más de un rostro y más de una institución en la calle que respondían a este perfil.
En el intento de minimizar la manifestación de ayer, que parece ser la consigna de la derecha, algunos medios de comunicación han empezado utilizar La Roja como arma para el ataque. Espero que a la vista de la masiva manifestación de ayer no pierdan el tiempo contabilizando los ciudadanos que mañana salgan a celebrar el Mundial, si España lo consigue. Deben sentirse muy inseguros en la defensa de la nación española cuando tienen que convertir al fútbol en bandera para la reconstrucción nacional. Realmente, están ya en el último recurso.
El Gobierno español y el PP, ahora en el papel de manso cordero olvidadizo de haber provocado esta fractura institucional, esperan que, con el retorno de CiU al poder o con una coalición CiU-PSC, las cosas vuelvan a su sitio natural. El problema es que lo que antes resultaba natural ahora ya no lo es. Porque Cataluña ha cambiado mucho y la presencia masiva de las nuevas generaciones en la manifestación lo testifica. Y porque cuando a uno se le cierran las puertas no le queda más salida que buscar su propio camino. Esto es lo que expresaban los catalanes en la calle. Algunos dirán que se habría podido llegar a esta conclusión mucho antes. Pero para que un país se mueva sin desgarros internos ni fracturas dolorosas es necesario que una amplia mayoría de la sociedad tome conciencia de la necesidad de cambio. Los manifestantes dieron testimonio de esta mayoría.

'Consellers' del PSC piden a Montilla un gesto de firmeza ante el PSOE

Mas afirma que CiU solo apoyará una resolución conjunta que incluya el lema de la manifestación
Castells, Tura, Maragall, Geli y Nadal creen que el Govern debe ser consciente del «clamor» del 10-J
Miércoles, 14 de julio del 2010
NEUS TOMÀS / Barcelona
La primera reunión del Govern celebrada después de la multitudinaria manifestación del sábado sirvió para constatar que el tripartito es consciente de que los ciudadanos exigieron unidad y firmeza a los políticos en favor de los intereses de Catalunya. El debate fue prácticamente monográfico y, según varios asistentes, entre las intervenciones más contundentes destacaron las de los consellers socialistas identificados con el ala catalanista del PSC. El titular de Economia, Antoni Castells; la de Justícia, Montserrat Tura; la de Salut, Marina Geli; el de Educació, Ernest Maragall, y el de Política Territorial, Joaquim Nadal, reclamaron que el Govern sea partícipe del «clamor contra la reducción del horizonte de autogobierno que se había pactado». Se trata, según reconoció uno de estos consellers, de compartir el sentimiento de «dignidad herida» que los ciudadanos les trasladaron el 10-J.
Seguir llegint a http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/20100714/consellers-del-psc-piden-montilla-gesto-firmeza-ante-psoe/385597.shtml

Font : http://www.elperiodico.com/

I Montserrat Tura ....


“La sentència del TC no és fidel a la Constitució”

La consellera de Justícia admet que José Luis Rodríguez Zapatero l'ha decebut “en alguns moments
Tura creu que el text de l'alt tribunal “traspua alguna cosa pitjor la indissoluble unitat d'Espanya”
Després de llegir-se les gairebé mil planes de sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut de Catalunya, la consellera de Justícia i diputada del PSC, Montserrat Tura, conclou: “La sentència no és fidel a la Constitució”. Entre moltes altres coses, perquè “el terme nacionalitat va ser un pacte de la transició”. De fet, al seu entendre, el text de l'alt tribunal “traspua alguna cosa pitjor que aquesta insistent indissoluble unitat d'Espanya”.
En aquest context, Tura ha admès, en declaracions a Els Matins de TV3, que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, “l'ha decebut en alguns moments”, i ha mostrat el seu desig que fos “conscient de la realitat del país que governa”.
Ara bé, “no coincideixo a vegades, i fins i tot sovint, amb Zapatero però, malgrat tot, no voldria de cap de les maneres un govern del PP a Madrid”, ha matisat.
Tura, a més, ha mostrat el seu desig que els partits catalans escenifiquin la unitat a Madrid per fer front a la sentència de l'Estatut i més tenint en compte que aquesta setmana se celebren a Catalunya i a l'Estat dos debats monogràfics.
Tot i així, la consellera ha recordat que Catalunya ja es troba en un clima prelectoral i que cadascú “vol demostrar que mana més a favor de la unitat”. “Cal fer un esforç perquè si no serà molt decebedor”, ha sentenciat Tura.
La consellera ha explicat que en el transcurs de l'última reunió del govern es va parlar àmpliament de la manifestació del 10-J, i ha destacat que l'important no és l'opinió dels partits sinó “és l'opinió del poble a qui espero que no decebrem”.
http://avui.elpunt.cat/cubelles/nacional.html

13.7.10

L’Ajuntament no descarta manifestar-se per reclamar millores a la TDT

Notícies - Comunicació
07/07/2010

El regidor de l’Àrea d’Economia, Participació Ciutadana i Canvi Social, Xavier Grau, va mostrar el malestar de l’Ajuntament en relació a la creixent problemàtica amb la recepció del senyal de TDT al municipi. A través d’una entrevista a Ràdio Cubelles, Grau va qualificar de “fracàs estrepitós” la implantació de la TDT al municipi. Uns problemes que, des de l’apagada analògica, han anat a més tal i com ja havien anunciat els instal·ladors locals en les trobades organitzades per l’Ajuntament amb el Secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch, i un tècnic del departament autonòmic. En aquestes reunions ja s’havia avisat que l’arribada de l’estiu, l’augment de les temperatures i la proximitat amb el mar incrementarien els problemes de recepció del senyal de TDT, però els representants de la Secretaria de Telecomunicacions van comprometre’s a resoldre-ho, cosa que no ha succeït i ha provocat un allau de queixes del veïnat.

Aquestes queixes es canalitzen a través de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) registrant les instàncies que els afectats presenten. L’elevat nombre d’instàncies recollides, que supera els dos centenars, constata que “no és un problema puntual, sinó generalitzat a tot el municipi”, segons Grau. El responsable municipal de l’àrea de Comunicació afegia que “aquestes mancances són injustificables”, pel que “cal exigir solucions amb el màxim respecte”. Grau no descarta les manifestacions per reclamar solucions: “Si cal sortir al carrer, ho farem. Volem que la Generalitat entengui i senti que estem indignats”. L’obligació de l’Ajuntament, segons Grau,“és estar al costat dels veïns i fer-los d’altaveu, i l’obligació de les administracions és donar resposta i solucions”.
Dues notes informatives importants a la web del Ajuntament de Cubelles.



El FEOSL aporta 92.000 € per a dos projectes socials

Notícies - Serveis a les persones
08/07/2010


El Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) destinarà a Cubelles 91.931 € per a dos projectes socials. Una iniciativa psicopedagògica adreçada a infants i joves (33.448 €) i l’increment de personal tècnic per fer front a l’augment de les demandes dels Serveis Socials (58.483 €) centraran la subvenció en matèria social del fons estatal per a l’any 2010.

L’actual context socioeconòmic ha provocat que el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament necessiti un increment de personal tècnic per tal de fer front a l’augment de demandes amb la màxima diligència. El nombre de consultes i expedients tramitats des d’aquest departament s’ha multiplicat considerablement en els darrers mesos, pel que es va presentar la proposta d’incorporar una administrativa i una auxiliar administrativa per a poder agilitzar els tràmits d’ajudes, subvencions i disminuir les llistes d’espera. L’import de la despesa d’aquest personal serà assumit pel FEOSL, de manera que podran destinar aquests recursos del pressupost municipal a altres iniciatives.

El segon projecte s’adreça als infants i joves del municipi i pretén captar es seu interès i oferir-los alternatives fora de l’horari escolar que permeti allunyar a aquest col·lectiu de conductes incíviques i el risc d’exclusió social. I és que aquest risc està motivat en gran mesura pel fet de pertànyer a famílies amb insuficiència d’ingressos per assumir necessitats bàsiques com l’alimentació, la vestimenta o la higiene personal. Per dur a terme aquest projecte, es preveu la contractació d’un educador social, un psicopedagog i dos monitors de temps lliure, a més del material necessari per desenvolupar les activitats que es programin, com ara curtmetratges o actuacions musicals i teatrals. La regidora de Qualitat de Vida i Serveis a les Persones, Prudencia Carrasco, destaca “la funció preventiva del projecte, que permetrà treballar de manera transversal conscienciant, informant i assessorant als centres educatius i cossos policials”.
La subvenció estatal també destinarà més recursos en les teràpies familiars que ofereix l’empresa Ventillol, contractada per l’Ajuntament. Actualment, d’aquest servei se’n beneficiaven quatre famílies, i amb l’increment dels recursos que s’hi destinaran s’ampliarà el servei fins a dotze famílies.

L’Ajuntament contracta a 26 persones a través d’un Pla d’Ocupació
Notícies - Dinamització Econòmica i Comerç
09/07/2010
La Generalitat de Catalunya a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha concedit a l’Ajuntament de Cubelles 162.652,22€ per dur a terme un Pla d’Ocupació. El projecte, denominat Impuls-Treball, preveu la contractació de 26 persones seleccionades directament dels inscrits a l’Oficina de Treball de la Generalitat que cercaven feina i que no cobressin cap tipus de prestació o estiguessin en el darrer mes de cobrar-la i que tinguessin experiència en el lloc de treball convocat. De les 26 persones vint es destinaran a la brigada municipal d’Obres i Serveis Viaris i s’encarregaran de diverses tasques de rehabilitació i reforma a l’escola Charlie Rivel i la rehabilitació integral de la “Casa del Búnquer” a la Mota de Sant Pere. Les sis persones restants s’encarregaran de digitalitzar els documents de l’Arxiu municipal.

Les persones contractades en aquest Pla d’Ocupació començaran les seves tasques el 12 de juliol i s’hi mantindran per un període de sis mesos. La seva jornada laboral serà del 70% del total, és a dir, 24,5 hores setmanals. Fora d’aquest horari completaran la jornada amb accions formatives que han estat subvencionades amb 11.960€. En el cas del personal d’Obres i Serveis, seran dos cursos de 34 hores cadascun; un de prevenció de riscos laborals i un segon de català. D’altra banda, el personal administratiu destinat a l’Arxiu ha realitzat durant una setmana un curs previ de digitalització de dades i el complementarà amb una formació continuada un cop acabada la jornada laboral al llarg dels sis mesos de contractació.

12.7.10



La reina del bolero Olga Guillot ha mort . Una de les millors veus amb un ampli recorregut discogràfic,cubana i poc propera a la Cuba de Fidel Castro .Reconeguda cantant amb una veu excepcional i de caràcter va ser una gran artista fins a dia d´ avui activa als 87 anys mantenia actuacions encara. Molta gent es va enamorar i desenamorar escoltant les seves interpretacions de temes musicals com Tu me acostumbraste , Voy ,Mienteme .En fi tota una època !


Una imatge inesperada, en que el sentit de l’amistat va mes mes enllá i te un propòsit, RECORDAR en moments de gloria ,qui dels nostres amics propers ,ja no hi es ......
El proper 14 de Juli ol, 2on. Sopar-tertulia, aquesta vegada será tertúlia literària a càrrec del nostra amic IU FORN, presentant al seu darrer llibre, Diari d’un progre desconcertat
preu del sopar serà de 25 euros
L’hora de trobada , a les 20.30h.
Es prega puntualitat.


Reserveu , l’aforament es limitat.
e.mail: pic-jazz@amplificador.net

Telefon: 93.895.29.14

Adreça: Jacint Verdaguer, 20


En un món on els límits entre l’esquerra i la dreta
es desdibuixen i els ideals d’ahir ja només són
l’acudit d’avui, el progre desconcertat comparteix
els seus dubtes i reflexions a través d’un diari i un
bloc: l’ecologisme, els transgènics, la religió, l’exèrcit,
Palestina, el proteccionisme agrari europeu que
enfonsa l’Àfrica… L’humor corrosiu del periodista
Iu Forn radiografia el marasme ideològic d’uns progres
que han deixat de fer peu en la piscina de l’actualitat.

Iu Forn

Diari d’un progre desconcertat

11.7.10

Sixte Moral ,al seu bloc fa una breu narració dels intensos moments viscuts ahir a la mani . Curteta, incisiva i a la directa ,com cal….llegiu.. Gracies Sixte


Un entre un milió

juliol 11, 2010 per sixtemoral

Això.
Dues hores quiet en mig d’una gernació que reclamava el que volia ser i rebutjava
sentències regressives pel país i per tot allò pel que s’ha lluitat durant anys.
Al costat de coneguts i desconeguts. Prop d’amics .
Colze a colze amb gent vinguda d’arreu de Catalunya.
I quiet, érem tants que al llarg de dues hores vaig fer mitja dotzena de passes.
I això també compta, poc a poc però amb voluntat decidida d’avançar , mai retrocedir
Res hauria de ser igual després de la clara manifestació de rebuig a una sentència que
vol tallar de soca-rel allò que al ciutadania ha decidit.
La força de la manifestació ha d’empènyer a la política a fer una lectura decidida de la voluntat -també diversa- expressada ahir.