9.8.11











M. Trives/Diari de Cubelles


El Circ Raluy ,circ emblemàtic per excel·lència es de nou a Cubelles del 4 al 14 d´agost. Equilibristes,trapezistes ,pallassos ,donen lloc a un espectacle d’il·lusió ,fantasia i la possibilitat del recorregut per com eren els circs i les seves caravanes als anys trenta o abans. Xavier Grau va fer un petit apunt respecte a la visita d´aquest estupendíssim circ al juny del any 2007 .Aneu-hi , grans i petits aquest any 2011 ,ho passareu molt bé , sense dubtes.


RALUY, EL CIRC
Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".
L'ombra de la gran rodona sobre la terra abandonada deixa la memòria de la fantasia que aquesta gran nissaga d'artistes cultiva i projecta cap al futur i que ja va per la cinquena generació. El Circ Raluy és l'últim reducte on el somni existeix, on la il.lusió perdura. El seu últim espectacle, el "Belle Epoque", s'enceta amb un "somni impossible" de Juan i Ximena i s'escampa cap a la memòria del públic amb les cordes de saltar i les motocicletes invisibles de Leandro, el relleu més natural del seu germà Sandro ara ocupat al Price de Madrid. De la sensibilitat i de la senzillesa, els Raluy n'han fet art i alegria. Des de la grandesa del respecte pel públic i per la tradició, el Circ Raluy és la història de l'enginy i la superació d'una cultura artística que va començar entretenint els mercats i les tavernes amb un òs ballarí i que avui treu de la seva vitrina la vella concertina de Charlie Rivel i li dona vida de nou, si és que algun cop l'ha perduda. De la mà del sitgetà Joan Soler-Jové i empès per Lluís Raluy i la seva filla Lluïsa, aquest imaginari del circ obre les portes d'un raig de llum al món de l'habilitat física i la victòria sobre les nostres pròpies pors. El Circ Raluy ens visita sovint i ens obliga a retrobar-nos amb els nostres millors sentiments, aquells que resideixen allà on no cal mantenir el mòbil obert per estar-hi sempre connectat i on sempre hi tenim cobertura. .-31


DIA A DIA/07/2007


Xavier Grau

7.8.11

fotos/Joss Marmottant

















· Inauguració Bar/Galeria, Lila Casal de les Arts


La creativitat i un disseny del interior molt cuidat per part de Thais Miguel Turón,demostrant treballar de valent fins aconseguir el resultat desitjat a l’hora de la posta en marxa del Bar Galeria Lila Casal de les Arts ja es una realitat. Un espai polivalent on a partir d’ara podem compartir un cafè ,un aperitiu un entrepà o el que ofereixin puntualment a la carta, mentrestant podrem gaudir d’exposicions de diferent lectura plàstica o seure al exterior en una placeta entranyable. . De moment tenim a les parets interiors ,una exposició col·lectiva de pintura d´ artistes locals i a més una interessant col·lecció de fotografies omplint les dues sales. No us deixeu perdre aquestes de moment en vindran d’altres !

4.8.11

De nou Xavier Grau ...


Opinió/
PER LA MAGDA BANDERA JO NO ESTIMO JAUME I

De vegades, com ara, lamento de nou que s’hagi perdut la vinculació històrica i oficial i que la ciutat de Vilanova ja no sigui aquella Vila Nova de Cubelles. Amb la Carta-Pobla del segle XIII, Jaume I va donar raó de ser a molts d’aquells geltrunencs que fugien del seu feudal. El rei conqueridor ens va prendre també la possibilitat de dir avui que Magda Bandera és una periodista cubellenca. Això, més el fet gens banal que la Magda té registrat el seu naixement oficial a Sant Boi de Llobregat: que ja sabem des de Billy Wilder que ningú és perfecte! Ni tan sols els vilanovins.

Avui tampoc em ve de gust cenyir-me a la redacció estricta de la carta reial que va sentenciar la divisió de la Vila Nova de Cubelles –coses d’aquest país, on ve de lluny que és més fàcil dividir que sumar-.

La Magda Bandera s’incorpora a la selecta i gratificant relació de persones designades Pabordes de la Festa Major de Vilanova, amb exercici de cara al 2012. Això és motiu suficient pels del gremi per reivindicar-ne el talent, el geni, la personalitat, l’elegància professional i la capacitat de lideratge que destil.la aquesta periodista vilanovina de convicció, malaguenya de reivindicació i cubellenca per aclamació quan ella vulgui.

Amb la incorporació d’aquesta mena de rara espècie que són els periodistes a la distingida escuderia de pabordes vilanovins, la capital del Garraf honora també una immensa quantitat de professionals locals i comarcals. Es desmenteix que a la professió periodística se’ns desterri de la cosa pública i se’ns odiï: i ve a resultar una futilesa que en la cursa sobre la poca estima ciutadana que periòdicament avalua el CIS només ens hagin guanyat algun cop líders sindicals, diputats, senadors i ministres del govern.

La Magda Bandera representa tota una nova generació de joves periodistes del Garraf i del que ampul.losament, des de Catalunya, en diem “el país” i des de Madrid “este país”. Periodistes creatius, capaços, amb intuïció per seleccionar els temes a tractar, amb compromís. Professionals que manifesten una impressionant capacitat tècnica i un notabilíssim coneixement de l’ofici. I no els hi és aliè el fet que des de fa molts anys els municipis de la comarca han gaudit de mitjans de comunicació local públics i privats molt permeables a la incorporació de joves amb talent.

No en recitaré ara els noms. Ni dels i les periodistes ni tampoc dels mitjans. Aquesta és una professió on és tradició desconfiar de l’elogi de l’altre i on les empreses, les capçaleres i els programes de ràdio i televisió s’apilen en una mena de prestatgeria sense fi. Tot periodista, i tota –ja entenc, Magda, que el combat contra el sexisme és permanent!- pot presentar un currículum on la relació d’empreses desaparegudes és més ampli que les societats comparseres...

Amb la Magda Bandera a la relació de Pabordes 2012 els periodistes del Garraf presentem la nostra cara més oberta, més simpàtica i més reconeguda. Ja no només som bons per a fer cafès d’amagat, atendre trucades incendiàries i torejar amb comentaris tan maldestres com anònims... El periodisme es normalitza col.lectivament i es reivindica com a feina noble també per al gendre i també per a la jove –ja sé, Magda, que encara són minoria els homes que s’impliquen per la igualtat!-. Abans ho han fet pastissers, ferrers, advocats, pagesos i polítics mentre Vilanova segueix debatent si vol ser turística o industrial...i la Vegueria Penedès busca qui l’oficialitzi... I res no ha passat.

Ja ho va descobrir Lipovetsky a principis dels vuitanta quan va anunciar que “fins i tot la policia mira d’humanitzar la seva imatge, obre les portes de les seves comissaries, s’explica a la població, mentre l’exèrcit es dedica a tasques de serveis civils. Els camioners són simpàtics, ¿per què no l’exèrcit?” ¿Per què no el periodisme?

La Magda Bandera és la més seixantera de les grans periodistes joves d’avui. La més actual en termes de periodisme clàssic que és, com en el cinema, la música i el xató, el més necessari en temps de confusió i en temps de cuina de creació. Ella és, al mateix temps, la més postmoderna.

La Magda Bandera és la més activista, la més Maruja Torres; la més activa militant contra la desinformació, la més Amy Goodman; la més literària, la més Montserrat Roig; de les periodistes d’aquest país. Tenim per veïna una periodista global que no adapta el seu missatge al canal sinó que utilitza els canals al seu abast, en igualtat de condicions, per difondre el seu missatge. I se’n surt amb èxit.

El seu periodisme –consulteu ara mateix http://www.magdabandera.com-/ s’amara de la postmodernitat definida per Lipovetsky i intenta extreure’n els seus cels i denunciar-ne els seus inferns. En l’entorn constant de la dramatització dels mass media, el principals treballs de la Magda Bandera ens apel.len a sortir del “clima de crisi, inseguretat urbana i planetària, dels escàndols, catàstrofes i entrevistes punyents” allà on “sota la objectivitat de superfície, les informacions juguen amb l’emoció, amb el pseudo-esdeveniments, amb el cliché sensacional, el suspense”.

Com els reporters clàssics, la Magda Bandera difumina les barreres entre la seva vida, les seves aspiracions i les seves guerres perdudes. Es reserva, però, uns metres de distància amb la realitat per agafar noves arrencades per la seva feina, pels seus articles i pels seus projectes on semblen confluir a parts iguals els seus odis i els seus amors.

Pocs periodistes, i poques periodistes –ja recordo, Magda, que lluitar pels drets de les dones és lluitar pels drets humans!- tenen capacitat per rondar pel que és més proper, més íntim, i descriure les velles iniciacions sexuals o les darreres pulsions masturbatòries al país. I menys encara són els que mantenen –amb igual voluntat de rigor- la referència global del context més postmodern que s’oculta sota la crisi de Grècia o Islàndia i apareix al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o la pèrdua irresponsable d’aigua al Valle de Abdalajís.

La mateixa ambició i atreviment intel.lectual i professional de la Magda Bandera, el mateix nervi periodístic i el mateix batec arran de carrer en la seva percepció de la realitat és que cal reivindicar avui per aquesta vellíssima i bellíssima professió periodística que ha de recuperar els orígens i fer el que diu Rosendo Mercado del rock and roll –segons Magda Bandera dixit!- “denunciar, amb mala llet, tot allò que no està bé”.-


Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)

1.8.11


9é Festival de Jazz al Celler-Cubelles

Día 04 d’Agost - Dijous

Fran duet & Luca


Francesc Rivero - guitarra
Francis Liñan – saxo tenor

Luca Lavelli – Véu

Horari actuació: 19.45h. a 21.15h.

Preu entrada: 12 € Consumició mínima: 3 €



Dìa 11 d’Agost – Dijous “A P S A R A



Pilar Fernandez - véu i guitarras

Marc García - guitarra , mandolinas i veu


Sopar Concert.............Preu: 36 € Hora: 21.00h.


_______________________________________________________

Aforament limitat Cal reservar
Pic & Jazz c/Jacint Verdaguer, 20 – T/93 8952914
9é Festival de Jazz al Celler – Cubelles

Dia 18 d’Agost - Dijous

NADIA’S QUARTET

Nadia Basurto - veu Miguel Rodriguez-piano
Luciano Poli –Contrabaix Xavi Hinojosa-bateria

Horari actuació: 19.45h. a 21.15h.

Preu entrada: 15 € Consumició mínima: 3 €

______________________________________________________

Dia 25 d’Agost - Dijous

JAM SESION
Luky Guri - piano

Sopar Concert…………….. Preu: 39 € Hora: 21.00h

30.7.11


foto/M Trives/arxiu Diari de Cubelles2007


Festes no tan majors
Dilluns, 18 de juliol del 2011
Les festes majors són per a l'estiu. La majoria del país celebra en aquesta època la festivitat patronal que és un parèntesi en la vida quotidiana. L'estructura de la festa major, plenament vigent en infinitat de localitats, inclou referències religioses i activitats de tota mena, des d'esdeveniments esportius i representacions infantils fins a les parades de firaires o els focs artificials, sense oblidar, per descomptat, les inexcusables tardes i nits de concert i ball.
Però la crisi, inevitablement, ha arribat també a les festes. Els pressupostos s'han encongit i s'han reduït els contractes de tota mena. Les arques municipals, que pateixen de manera especial l'impacte de l'austeritat, no disposen de prou marge per igualar els pressupostos d'altres èpoques, de manera que s'imposa una programació de la festa amb menys dies, amb menys espectacles o amb una economia més restrictiva en la contractació.
A l'altre plat de la balança, no obstant, els ajuntaments també saben que la festa és una necessitat ciutadana que es viu així mateix com a motor econòmic per als veïns i per als visitants. El reclam festiu, més enllà d'una tradició mantinguda, genera beneficis, encara que els firaires i artistes són els primers que pateixen les conseqüències de la retallada. En qualsevol cas, s'imposa la imaginació i el maquillatge, l'afany per demostrar que tot contínua amb la mateixa intensitat malgrat les dificultats.
Font :
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/festes-tan-majors-1083535

28.7.11



Fotos/Arxiu Diari de Cubelles

















La Festa Major Petita ja és aquí


Ja podeu trobar el programa d'actes de la Festa Major Petita a la web de l'Ajuntament de Cubelles. Consulteu l'enllaç: FESTA MAJOR PETITA CUBELLES 2011


Font: Ràdio Cubelles


http://www.cubelles.cat/

27.7.11

imatge/A. Soler/agost/2011





I parlem de ....

A partir del 4 d'agost i fins al dia 28, no es podrà arribar fins a Barcelona en tren. Pujar al tren a Cubelles,baixar a Bellvitge i amb el mateix bitllet agafar el metro,bus i el que faci falta per arribar al destí .A la tornada el mateix.




Motius? El cobriment de les vies als accessos sud de l'estació de Sants.

24.7.11

Opinió/
RENFE NO VOL PASSATGERS NOCTÀMBULS

Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l’assistència a qualsevol sopar d’amics, projecció de pelis d’estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi “avaries elèctriques alienes a la companyia”...
El darrer tren de Barcelona-Passeig de Gràcia fins a Cubelles figura a les 22,59 en l’acolorida web de Renfe. Fins a Sitges a les 23, 59 i els mateix fins a Vilanova.
El format de viatge no ha canviat en dècades, excepció feta de l’augment constant del preu del bitllet i, això sí, la millora dels trens que s’han modernitzat fins a tal punt que ha calgut canviar les estacions per poder-hi pujar.
La distància ridícula que en termes de transport públic de qualitat separa el Garraf de Barcelona agreuja la poca flexibilitat, comoditat i cost que suposa per als veïns de la comarca utilitzar el servei ferroviari. Segueix sent encara avui un misteri i un greuge el fet de la poca disponibilitat horària de trens entre Cubelles i Barcelona, la durada del trajecte i el preu del bitllet. Igual succeeix en sentit contrari cap a Tarragona. I podem parlar també dels viatges i viatges que cal fer dempeus perquè els nous i flamants combois disposes d’un reduït nombre de places...
És per això que suposa un rellevant notícia que Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya hagi aprovat a proposta del PSC una resolució per millorar el servei ferroviari a Cubelles. A veure si ho veiem aviat!! S’ha aconseguit també que el preu del bitllet a Barcelona ens costi el mateix que a tota la resta de ciutadans de Garraf perquè a Cubelles ens segueixen gravant amb uns euros de més.
El Parlament de Catalunya ha aprovat “estudiar l’oferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders” etc, etc... “en el termini de sis mesos”. Això predisposa a pensar que abans del nou any el Govern de Catalunya revisarà els horaris i les freqüències de pas de trens per Cubelles. Això ja és molt. Més per aquells que des de fa anys i panys recorrem al tren per desplaçar-nos a la capital de Catalunya i hem vist avançar les millores en infraestructures des d’aquelles matinades quan el tren l’agafaven dos estudiants i el responsable de Correus a la vila... fins avui que l’estació gaudeix d’un aforament diari de 3.668 viatges de pujada més baixada.
S’ha de lamentar que al Parlament ha quedat encallada la proposta de col.locar més trens més d’hora a la matinada i més tard a la nit. Per tant, haurem d’emplaçar els amics a sopar més aviat, acostumar-nos a les sessions de cine de tarda i anar als concerts de grups amb hora de teletubbies. Seguirem insistint.
Les estacions de Sitges i de Vilanova i la Geltrú s’han modernitzat. A Cubelles, Adif ha invertit més de tres milions i mig d’euros i ha deixat unes instal.lacions impecables. És cert que cal també que Adif compleixi el compromís d’adequar la zona d’aparcament de vehicles i dignificar els accessos exteriors i zones verdes que han quedat malmeses per les pròpies obres de l’edifici de viatgers. A Vilanova, i també a Sitges, segueix pendent la millora dels espais d’aparcament i la comunicació amb la resta de la comarca.
La inclusió d’ascensors adaptats, la recrescuda de 68 cm. de les andanes per adaptar-les als nous trens, la millora de l’accessibilitat, la il.luminació i la modernització en general dels espais són millores més que notables.
Seguim tenint, però, qüestions resoldre i que defineixen la qualitat d’un servei públic que penso ha de ser de fàcil ús i accés, útil i que marqui la diferència.
L’estació de Renfe, o ara d’Adif, a Cubelles ha quedat estupenda però blindada a l’exterior, és una nova barrera pel municipi. Cal reivindicar l’apertura d’un accés per la banda de la zona marítima que garanteixi que els veïns de tots els sector a tocar de la platja no hagin de fer deu minuts més de recorregut per creuar les validadores. I ja sabem la polèmica sobre aquest tema a Vilanova.
L’estació barra ara el pas a les persones que des de la zona marítima –que té més de tres quilòmetres i mig- i que volen agafar el tren des de la famosa via dos fins a Barcelona.
També genera inquietud saber si la persona encarregada de dispensar els bitllets i abonaments haurà de fer-se càrrec de la mini zona de bar i que es repeteixi la lamentable situació que ja hem viscut:

Bon dia, un abonu mensual
Ok!! Marxant un donut!!

I no és menys important atendre les queixes del veïnat de la zona que, acostumat com està al pas de la circulació de trens, denuncia l’excés de decibels dels altaveus i la sonorització de l’estació matí, tarda, nit i matinada...:

Es recorda als senyors viatgers que està prohibit fumar al tot el recinte de l’estació...

I del propi soroll dels nous trens que s’entesten a recordar-nos de manera contundent quan s’obren i es tanquen les portes dels vagons...:

Pi, pi, pi pi p i pi...


No espero jo, ni molts usuaris fidels de Renfe, ara Adif també, que aquests aspectes arribin a ser motiu de debat entre els representants del Parlament de Catalunya però tampoc perdo la confiança que escoltant els usuaris i el veïnat la situació millori.

Ara per ara, com ha dit el diputat socialista Roberto Labandera i ha recollit el DIARI DE VILANOVA, “el Govern –de Catalunya, s’entén- treballa lentament”, i això quan parlem de transport públic no és gaire afalagador.

De moment la solució més pràctica que he trobat és quedar amb els meus amics per sopar a quarts de set al Passeig e Gràcia per no perdre el darrer tren cap a casa i mirar d’anar a concerts matinals de l’Auditori mentre no es compleix el fantàstic acord aprovat fa quatre dies al Parlament de Catalunya.

També em consola que amb l’èxit dels sms i el mail, el senyor de Correus ja no ha de passar fred una matinada qualsevol esperant la saca que aquells llegendaris trens verds i plata escopien –gairebé!!- com si fos material de rebuig: és clar, però, que eren només cartes per al veïnat d’aquella vella, atrotinada i tan llunyana estació de Cubelles...

(Article dedicat al meu amic X.C. que va relatar en temps real a través del mòbil la darrera epopeia de milers de viatgers de Renfe del Garraf que van quedar-se tirats a Vilanova i la Geltrú per l’enèsima avaria “aliena a l’empresa”, és clar!!)


Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)

23.7.11










FESTA MAJOR PETITA 2011




font :xip/tv Canal Blau - Maricel TV

20.7.11






Notícies - Alcaldia
20/07/2011



La majoria que representa el Govern va facilitar l’aprovació de l’organigrama municipal, retribucions, òrgans col·legiats i representants municipals

El primer Ple de la legislatura 2011-2015 s’ha saldat amb l’aprovació de tots els punts que figuraven a l’ordre del dia. Un total de 31, que bàsicament es reparteixen en la retribució dels membres de la Corporació, la formació i atribucions dels diferents òrgans col·legiats i els representants municipals en diferents ens. Així mateix, s’ha donat compte de la nova estructura municipal organitzada en quatre àrees i 23 regidories, i les atribucions corresponents.
La retribució dels membres de la Corporació s’ha aprovat amb els deu vots favorables de l’equip de Govern (ja que es va disculpar l’absència de la regidora del PP, Noemí Boza) i els sis vots en contra corresponents als membres de l’oposició, tres del PSC, 2 de CiU i 1 d’EC-FIC. El nou Govern comptarà amb dues dedicacions exclusives corresponents a l’Alcaldessa i a la primera Tinent d’Alcalde, Rosa Fonoll; i una dedicació parcial per a la segona Tinent d’Alcalde, Juana Navarrete. Les retribucions aprovades són de 43.676,78€, 40.676,72€ i 36.742,88€, respectivament. Pel que fa a les Juntes de Govern deliberants, passen a anomenar-se JGL de treball i mantenen la retribució de 190€ per sessió. Els grups municipals percebran 450€ mensuals i i cada regidor electe, 50€.

La comissió informativa queda configurada amb la presidència de l’Alcaldessa, vicepresidida per la 1a Tinent d’Alcalde i amb la resta de regidors del Consistori com a vocals. Aquets punt s’ha aprovat amb els vots de l’equip de Govern (10), el vot en contra de CiU i EC-FIC i l’abstenció del PSC.




Nou horari dels plens




El següent punt a tractar era l’organització dels plens. A partir d’ara els plens es celebraran cada dos mesos el tercer dimarts dels mesos senars a les 19h. amb el vot favorable del Govern i l’abstenció de l’oposició en bloc. Pel que fa a les competències del Ple, s’ha aprovat delegar-ne vuit a la JGL entre les que hi ha concertacions d’algunes operacions de crèdit, contractacions, projectes i concessions. L’oposició va votar-hi en contra però va aprovar-se amb els vots favorables del Govern.

La composició i funcionament tant de la comissió de comptes com els grups polítics municipals va aprovar-se amb la unanimitat de regidors i regidores del Consistori, mentre que per la junta de portaveus el PSC va votar-hi en contra i CiU i EC-FIC es van abstenir.

Designació de representants municipals
Pel que fa a la designació dels representants municipals en diversos ens, es va aprovar per unanimitat els representants al consell escolar municipal, i l’oposició es va abstenir en tots els altres: el representant al consell esportiu municipal, als consells de participació de les dues llars d’infants municipals, de les quatre escoles del municipi i dels dos instituts tot i que van aprovar-se amb el suport del Govern.

La designació dels representants a la comissió paritària va rebre el suport unànime de tots els regidors i regidores del Consistori i, en canvi, l’oposició va abstenir-se en designar els representants municipals a les juntes de compensació, al patronat de la Fundació Estapé, al Consorci Territorial de Salut, al Consorci Locaret, al Consorci de Turisme del Garraf, a la Xarxa de Consum de la Diputació, a la comissió d’escolarització del Garraf, a la comissió de política litoral de la Diputació, a la Federació de municipis de Catalunya, a la Mancomunitat Intermunicipal de Disminuïts Psíquics del Garraf, a la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, al Consell Esportiu del Garraf, al consorci de comunicació local, al consorci sanitari del Garraf i al consorci dels Colls i Miralpeix- Costa del Garraf.



font:





19.7.11

TOTS ELS CLUBS DEL GARRAF AMB PODIUM I A MÉS DOBLET DEL CLUB MARÍTIM CUBELLES


El passat cap de setmana, 16 i 17 de juliol, la Disciplina Patí de Vela en les seves dues Classes Patí de Vela i Patí de Vela Júnior van celebrar el seu Campionat de Catalunya per Equips de Club, el Campionat organitzat pel Club Marítim de Torredembarra ha comptat amb la participació dels Clubs de Torredembarra, Altafulla, Platja Llarga(Tarragona), Masnou, Badalona, Cubelles, Mar Sitges i Nàutic Sitges.


Les tres primeres posicions les han ocupat Clubs del Garraf.


L’equip de regates de Patí de Vela de Club de Mar de Sitges s’ha proclamat Campió de Catalunya per Equips de Club, l’equip del Club de Mar està format per Lluís Izquierdo, Xavi Roca, Alfonso Clavero, Pepín Mosquera, i com a capità en Jaume Llobet. En segon lloc el Club Nàutic Sitges format per Jordi Maré, Bernd Wunderling, Yannick Marquez, Julian Vinue i com a capità Josep Mª Robert i en tercer lloc el Club Marítim Cubelles format per Xavier Aranega, Alvaro Ferrer, Oriol Castelló, Jordi Obach i com a capità Jordi Aranega.


El Club Marítim Cubelles a més també aconsegueix pòdium en Patí Júnior.


En Classe Patí de Vela Júnior el Campió ha estat el Club Nàutic Masnou en segon lloc el Club Marítim Torredembarra i en tercer lloc el Club Marítim Cubelles format per Jordi Obach Jr (capità), Pol Alvarez i Emilio Murillo.

Jordi Obach Xifra
Club Marítim Cubelles

18.7.11

Aquest proper dimarts 19 de juliol tindrà lloc el primer ple de l´actual legislatura en que el nou govern de Cubelles ICV,UC-RCat i PP ,convoquen per dimarts 19 de juliol un ple extraordinari Ordre del dia del ple extraordinari del 19 de juliol de 2011 en que entre d´altres punts destaquen.els corresponents a ...

Donar compte dels decrets d'Alcaldia
Nomenament de les tinentes i tinents d'Alcalde
Règim de les 3 dedicacions : 2 dedicacions exclusives corresponents a l'Alcaldia ,Monica Miquel (ICV)i a la Sra.Rosa Fonoll (UC-RCat) i 1 dedicació parcial corresponent a la Sra. Joana Navarrete(PP)
Els sous de les tres dedicacions: 43.676.78€ per Alcaldia, 40.676,72€ per a la Sra.Rosa Fonoll i 38.676,72€ per a la Sra. Joana Navarrete
Modificació de la periodicitat de la celebració dels Plens i Comissions
Informatives, passant de mensuals a bimensuals
Designació dels diferents representants
En ser un ple extraordinari no es comptarà amb l'apartat de precs i preguntes

Font : Entesa Per Cubelles apartat Facebook http://www.facebook.com/home.php

17.7.11

MENYS SANITAT PÚBLICA,
MENYS ATENCIÓ ALS DRETS DE LES PERSONES



Aquest nou “tancament estacional” dels serveis d’atenció primària i d’urgències a diversos municipis de la comarca i que el Diari de Vilanova ha anunciat com “Tanquen les urgències als CAP del Garraf” no pot més que generar incredulitat, sorpresa, inquietud i malestar entre l’ampli gruix d’usuaris del Garraf.


El Servei Català de la Salut fa desaparèixer el servei a diversos municipis de la comarca en una època de notable increment de població, sense dimensionar els serveis hospitalaris de la comarca ja especialment endarrerits en prestacions i suport als equips humans de cada centre i pressuposa que la ciutadania i els seus representants polítics han d’acceptar-ho amb una rialla d’orella o orella. Doncs no és tan senzill i cal des de ja la màxima unió política i institucional als ajuntaments afectats per combatre aquesta decisió i aquesta mesura que, per no tenir, no té encara ni un telèfon propi de referència al qual adreçar els afectats.


Retallar les prestacions bàsiques sanitàries a la població del Garraf requereix d’un ampli esforç d’informació, diàleg i consens que, com a mínim en el cas de Cubelles, no s’ha produït i que s’ha realitzat d’una manera que vulnera el respecte als drets ciutadans.


La retallada dels serveis essencials com la sanitat i l’educació no es poden fer per caprici ni a cop de nota de premsa. Menys en una comarca on patim un notable desequilibri en matèria d’inversió de la Generalitat de Catalunya de manera gairebé sistemàtica i són els ajuntaments qui acaben pagant la factura més irada de la desafecció ciutadana.


Si cal ajustar la despesa, si cal dimensionar serveis, si cal fer pedagogia del bon ús col·lectiu dels serveis públics -i això li reclamem a la ciutadania- és igualment exigible que els poders públics informin, expliquin, justifiquin i comparteixin els criteris, les opcions i les decisions que es prenen afectant el cent per cent de la ciutadania com és el cas de l’atenció sanitària.


Poques matèries tan importants com la gestió de l’atenció sanitària requereixin de tanta participació ciutadana. I aquesta ha de ser compromesa i radical en aquests moments de necessària transformació de l’administració pública.


El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que vol “implicar el ciutadà en les actuacions de prevenció i promoció de la salut i en el bon ús dels recursos del sistema”. Hem perdut una bona ocasió per fer del Garraf una comarca on exercir aquest lloable compromís impossible de no subscriure.


Els valors del compromís, de la solidaritat i de l’equitat han de presidir la gestió dels recursos públics i retallar l’atenció sanitària als nostres municipis és un greuge important perquè partim de situacions de desigualtat que requereixin noves solucions.


El CAP de Cubelles va inaugurar-se a finals del 2008 dimensionat amb serveis per a 20.000 habitants i abans d’arribar-hi ja es retallen els serveis i els recursos. És obvi que tota prestació és susceptible de millora si bé cal que aquesta es faci amb complicitat i diàleg entre totes les parts. Del contrari, també indirectament, contribuïm a retallar el percentatge de persones que confien en les urnes per delegar la gestió de d’interès públic: a Cubelles, el percentatge d’abstencionisme a les darrers eleccions va ser del 50,11% i al conjunt del Garraf del 48,3%.


Cal definir clarament les competències i els recursos fonamentals als quals ha de fer front l’administració –local, comarcal i nacional- en matèria de sanitat, d’educació i de serveis socials. I cal exigir que el mateix esforç que els ajuntaments fan, per exemple, en la franja d’ensenyament de 0 a 3 anys caldrà que la facin les administracions superiors en temes com la prestació sanitària.


No és un bon indici de progrés retallar l’atenció sanitària i menys, com ha indicat l’exconsellera Marina Geli, la manera com s’ha fet. Si més no al Garraf en general i a Cubelles en concret, aquest “tancament estacional” acaba produint “por, neguit i desconfiança”.


Ens és vital la defensa dels serveis públics de qualitat per garantir la igualtat, l’equitat i la cohesió socials als nostres municipis. És clau definir què és el que no ens pot fallar en la gestió pública en èpoques de poca disposició de recursos. És ineludible que la ciutadania tingui plena confiança en els gestors públics que s’enfronten a aquest magma desconegut que anomenem mercats.


En un temps on el NO a les retallades en sanitat arriba abans al facebook que a les llars de les persones que més ho necessiten, no podem seguir gestionant la sanitat pública sense considerar-la un dret fonamental de la ciutadania.


La gestió política al segle XXI ha de col·locar la defensa dels drets de les persones al centre del seu eix de decisions per augmentar el benestar col·lectiu i combatre –com es fa des de la primera línea de la sanitat pública- aquells brots d’injustícia que també afecten la salut de les persones.


Alguna cosa haurà d’explicar millor a la ciutadania de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges el Govern de la Generalitat quan retalla els serveis dels centres d’atenció primària en una comarca on els centres hospitalaris pateixen també una important manca de recursos que no té aspecte de millorar a curt termini.


També és responsabilitat del Govern de Catalunya que el debat sobre la millora de la sanitat pública no sigui un element d’enfrontament partidista entre uns i altres i que tampoc sigui una entrada més en la propaganda d’aquells partits que han concorregut a les darreres eleccions no amb un programa de garantia de la cosa pública sinó amb acolorits díptics publicitaris.

Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)



Roda de Premsa EC-FIC afer Fiscalia

Font : http://www.cubelles.cat/






L'Entesa destaca que continua havent-hi impostos impagats


El grup municipal d'Entesa per Cubelles ha volgut dir “prou” a les acusacions de la resta de partits sobre suposades irregularitats en el cobrament d'impostos al municipi entre el 1982 i el 2007. El 2009, tots els partits excepte l'Entesa van denunciar a la fiscalia anticorrupció presumptes il·legalitats, i un suposat forat de 2,3 milions d'euros al llarg d'aquests quinze anys. Ara, però, l'Entesa assegura que, segons dades de la Diputació de Barcelona, només l'any 2008 ja hi havia 1,6 milions d'euros d'impostos no cobrats, i el 2009, 1,1 milions. El número dos a la llista de l'Entesa, Joaquim Macià, lamenta que “no s'hagi respectat la presumpció d'innocència”. El grup també critica que ICV i el PP, nous socis de govern, justifiquin en part el pacte pel seu acord a presentar les presumptes irregularitats al Tribunal de Comptes, quan no van seguir el procés administratiu necessari perquè l'organisme investigués el cas.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/434804-lentesa-destaca-que-continua-havent-hi-impostos-impagats.html?cks_mnu_id=108
http://www.avui.cat/cubelles/nacional.html

15.7.11





I de Cuba van arribar les havaneres a Catalunya ... i que millor escoltar-ne aquesta amb una veu tant bonica


Cuba

Nos vamos a andar Cuba... bella, colorida, sabrosa, de gente franca, profunda y muy comprometida con su tiempo...

Un país que destaca también por su riqueza cultural...

Recordamos a sus músic@s, a sus escritor@s... Supo ser la casa por adopción de Hemingway… y la patria del Che donde se lo venera como héroe de la Revolución...

Yasnaya Guibert Massó nos habla de su Cuba natal, desde su estudio de Biodanza en Barcelona

Aquest va ser el contingut d´una conferencia de Antoni Castells va oferir a Nou Cicle. Interesant contingut...

Antoni Castells: Per mirar endavant, la meva part de veritat



Quan el 29 de desembre de l’any passat, vaig deixar el govern de Catalunya, em vaig imposar un temps de silenci, que les circumstàncies han volgut que fos exactament de sis mesos, dia per dia. Bé, les circumstàncies i també el Cercle, tot s’ha de dir, que va tenir l’amabilitat de convidar-me a fer aquesta conferència precisament avui, 29 de juny, dia de Sant Pau i Sant Pere. Durant aquests mesos, he optat per guardar silenci. En ocasions, els gestos compten més que les paraules. Fa temps q...

http://www.noucicle.org/lhora/?p=4315

*Antoni Castells i Oliveres (Barcelona 1950), polític català, és doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i, fou conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2010.

14.7.11





Kiko Font i la seva càmera fotogràfica
Una sèrie de fotos de la mar blava .No, no es el Carib, mes a propet nostre.


A les illes i concretament Eivissa.















13.7.11

Nota de premsa Campionat de Catalunya de pati de vela Júnior




11 de juliol de 2001
EL club marítim cubelles torna a recollir els èxits que ha estat sembrant durant molts anysapostant per la cantera. Els nostres regatistes ocupen llocs privilegiats al Campionat de Catalunya de patí de vela júnior celebrat al Club Mar i Vent Canet, on el nostre regatista Jordi Obach Rafel va quedar sots campió en la general darrera d’Angels Aso. En categoria infantil, Emili Murillo del CM Cubelles s’ha imposat per davant de Pepe Sanchez, CN Altafulla, i Nina Esteba, CN Tamariu. El nostre club com està sent característic els darrers campionts va aportat un gran nombre de participants, els ja mencionats, Jordi Obach, Emilio Murillo, Pol Alvarez (4rt en la general), Angel Beltran Pueyo, entre els 10 primers, Victor Vera el seu primer any de competició, des d'aqui tornem a felicitar als nostres regatistes i els emplacem a repetir exits al proper campionat de Catalunya per Equips al Club marítim Torredembarra.S’han disputat un total de 4 proves que han tingut un escenari totalment diferent , doncs el dissabte el vent bufar amb molt poca intensitat, 3-4 nusos, amb una navegació molt tècnica i el diumenge el vent de llevant s’ha establert de bon matí amb intensitat entre 10 i 16 nusos, circumstància que ha provocat alguns abandonaments. Així doncs ha sigut un campionat equilibrat pel que fa a les condicions de vent i certifica que els guanyadors tene un bon nivell de competició en qualsevol condició meteorològica.

Xavier Crespo

Club Maritím de Cubelles
Recomanem fer lectura de la editorial d´ahir al Periòdico

EDITORIAL
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Estrènyer-se el cinturó


Els ajustos pressupostaris tenen el doble efecte de reduir els serveis que reben els ciutadans, sobretot en àmbits com el sanitari i el docent, però a més suposen una pèrdua de llocs de treball. Podrien arribar a destruir-se 200.000 places laborals a tot Espanya, i unes 15.000 a Catalunya, una xifra que els sindicats situen en 20.000 persones. Aquestes pèrdues es concentrarien entre els treballadors públics amb contracte laboral i els empleats de les empreses proveïdores del sector públic.
Les companyies que tenen l'Administració -en qualsevol de les seves manifestacions- com un client principal estan passant un moment especialment dur. No només triguen a cobrar, sinó que en molts casos veuran com es queden sense cartera de comandes. En aquestes condicions és impossible mantenir les plantilles, cosa que no deixa de ser dramàtic i irracional perquè la retallada de la despesa pública acaba provocant que més ciutadans s'incorporin a les cues de l'atur i reclamin el subsidi de desocupació.
Enmig d'aquest panorama ombrívol apareixen algunes fórmules que, sense ser la panacea, resulten útils en la tossuderia de resistir fins que passi el pitjor de la crisi. Són remeis temporals en forma de noves maneres d'afrontar les mateixes feines i serveis perquè els clients, en aquest cas l'Estat, tinguin menys costos. A canvi, això sí, de reducció d'ingressos dels treballadors, d'estrènyer-se una altra vegada el cinturó.
Font : http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/estrenyer-se-cinturo-1073863

11.7.11

Retallades en educació i pujada de taxes universitàries

Estem assistint a Catalunya els darrers mesos, a un desmantellament com mai ha viscut la breu història democràtica del nostre país contra els serveis públics i l’estat del benestar .




El govern de la dreta catalana, fora ja d’ambigües campanyes blanques i “il•lusionadors” eslògans electorals, es centra descaradament a ampliar el ventall dels privilegis dels més rics a costa de vulnerar els drets fonamentals de la classe mitjana i baixa

VD Estudiants universitaris



Mentre veiem suprimit l’impost de successions que només afectava les rendes més altes i es planteja la reducció de l’IRPF als trams més alts, així com les tentatives d’eliminar l’impost de donacions; el govern de la Generalitat comença a aplicar un pla de retallades que posa en perill la prestació de serveis bàsics com l’educació.
Per això hem de denunciar que les desmesurades retallades que el departament d’ensenyament (o d’economia...) vol aplicar constitueixen una agressió sense precedents al cor del sistema educatiu públic de Catalunya, tant pel que fa a les condicions laborals del professorat com a la qualitat i l’accessibilitat del servei:
Es retallen les plantilles i augmentaran les ràtios, ja que ni tan sols es cobriran les jubilacions previstes i molts professors associats seran acomiadats. La transferència per a despesa corrent (llum, aigua, gas, infraestructures, etc.) als centres públics educatius baixa al voltant del 30%. Es manté una quantitat molt elevada d’aules prefabricades (barracons) i es paralitzen les noves construccions de centres. No es cobriran les baixes del PAS, entre d’altres mesures del mateix caràcter que fan que ens preocupi ara més que mai, la bona salut de l’educació catalana. A aquest desgavell s’ha d’afegir la pujada de les taxes universitàries, que farà que els alumnes paguin l'any que ve un 7'6% més, sent aquest l'increment més important dels últims deu anys. Això suposarà una pujada d'entre 60 i 100 euros per matrícula, és a dir, 1 euro més per crèdit. És impossible fer-ho més, perquè és el màxim permès. La decisió està presa i sortirà del Consell Executiu en forma de decret en un parell de setmanes. Aquest increment es fa d’una manera lineal, sense tindre en compte la renda dels estudiants, i apropant encara més la universitat pública a un model d’universitat elitista.
D'aquests ingressos, la Generalitat en dedicarà una quarta part a beques. A aquests nous recursos s'hauran d'afegir els que surtin dels alumnes que es matriculin més de dues vegades la mateixa assignatura. Per ells, la matrícula per assignatura es dispararà un 60%. El departament d’Universitat comenta que és una mesura per a incentivar l’esforç i reduir el número de repetidors, el que demostra el seu curt espai de visió, ja que en cap cas han pensat en la diversitat d’estudis que les universitats públiques ofereixen i la gran diferència que hi ha entre ells. Amés, en cap cas es pensa en millorar la qualitat docent o aplicar correctament el sistema d’avaluació continuada com a mètode per reduir el nombre de repetidors.
Vull remarcar, la injustícia d'apujar les tarifes per sobre de la inflació i la impossibilitat de mantenir el mateix nivell universitari amb una retallada d’aquestes característiques. A més, el Govern vol introduir modificacions en les condicions laborals dels funcionaris com els professors associats, que passaran a cobrar uns 12 euros per hora de docència.

Oriol Martín Àlvarez

Secretari Nacional d’Universitats d’AJEC

Font : http://www.ajec.cat/

10.7.11

Aquets dies fa moltíssima calor! Fins i tot els ordenadors van acalorats i es paren sovint a reposar i es pengen, i necessiten d´inmediat una revisió.

Avui han enviat a Diari de Cubelles una adreça que potser us interessarà recordar per si de cas ...

carrer Piular,5
Cubelles 08880
telf. 938956648



Jóvenes Centroamericanas en Movimiento

La realidad social de Centroamérica a través de la militancia, el compromiso y la participación de mujeres muy jóvenes... Desde una perspectiva de género, ellas inciden en las políticas sociales...


Amanda Gigler, de nos comenta la experiencia vivida con diferentes grupos de adolescentes, monitoreados recientemente… Sabremos también del funcionamiento de los Fondos de Mujeres…
Y Gloria Clavero nos acerca la palabra de Valeria Varas, poetisa, vital, profunda en su verbo...
Audio disponible a partir del 10 de julio de 2011.

Seguir la noticia en:

http://mezclate-conmigo.blogspot.com/
http://www.porderechopropio.blogspot.com

http://www.facebook.com/mezclateconmigo
http://www.radiocubelles.net/http://www.radiocubelles.net/

9.7.11

Diari de Cubelles

Un bon amic recomana aquesta lectura d´un escrit de Miquel Pairolí.Obliga a fer una lectura reposada ,atenta i una valoració precisa i de les bones maneres en que un bon periodista com el que era Miquel Pairolí ens recomana valorar el temps que tenim dia dia . Feu-ne cas i com ell recomana, gaudiu dels amics ,de petites i grans lectures ,dels nostres propers i de la mel de la vida.


No ha estat un somni, no
Miquel Pairolí


No ha estat un somni, no.– Com Antoni en el poema de Kavafis, sempre acabem perdent aquesta Alexandria que hem tingut. Però no ha estat un somni, no.
Gràcies pels anys de convivència amb la mare, pels dies de la infantesa a Palol i per les paraules de l'avi.
Gràcies per la verdor fosca i llunyana del bosc de les Gavarres i per l'olor de la roureda i gràcies per tants capvespres en què hem vist pondre's el sol entre el Montseny i Rocacorba.
Gràcies pel gust de les viandes i dels fruits que dóna aquesta terra, que hem pres cuinats amb saviesa humil i antiga coneixença, i gràcies pels vins que alimenten el cos i alegren l'esperit.
Gràcies per les estelades nits d'estiu, compartides amb els amics, potser no lluny de mar.
Gràcies pel Concert per a violí i orquestra, de Beethoven, que és com dir la música, i gràcies per haver conegut Roma i Viena, Trieste i Lisboa, París i Amsterdam.
Gràcies pels llibres que he llegit i que tant m'han acompanyat sempre i, entre ells, pels més estimats, que a l'alta nit reprenia del prestatge per tornar a un poema o a un paràgraf.
Gràcies també per les pàgines que he pogut escriure, per a mi i per als altres.
Alexandria és gran i tota plena de contrastos. Quan s'acosta la fi, el record s'expandeix com un oratge pels jardins de la ciutat i oblida els suburbis, les males hores, els dies amargs, els errors comesos, que també han existit.
A l'hora del comiat, només dos mots d'Horaci: carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.


7.7.11



Tot són escaires
La mort de l'escriptor i articulista, ahir a la matinada als 55 anys, consterna el món de la cultura
Afeblit per la malaltia, es va acomiadar dels lectors el 29 de maig amb L'Escaire titulat ‘Teló'

Font:






L'escaire
Teló
29/05/11 02:00 - Miquel Pairolí


Convideu cinc cuiners a fer un arròs a la cassola, per exemple, i cada un us el farà diferent. Els ingredients, el sofregit, el punt de cocció variaran i, apagats els fogons, us serviran cinc arrossos potser excel·lents, però diversos de sabor i matís. Els cuiners, ara, tenen molt prestigi públic, més que mai. Els columnistes de premsa, no, com els periodistes en general. Despertem moltes més suspicàcies que els cuiners i estem avesats a sentir tot de retrets tòpics i habituals, que no comentarem. Però, igual que els cuiners, els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera. En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d'opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim. Avui dia, però, travessem temps molt adversos per al sentit crític, per a la reflexió i per a la memòria. Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos. A partir d'aquests criteris, entesos com un principi deontològic, és a dir, com un deure moral i professional, hem escrit aquesta columna que ara abaixa el teló. Era aquesta la recepta de l'arròs. Tant de bo els hagi estat de gust.

6.7.11



M. Trives/Diari de Cubelles


Tots els candidats o candidates a les alcaldies desitgen disposar de la clau del Ajuntament ,la que obre la porta del despatx d’alcaldia al dia següent de sortir-ne guanyadors o guanyadores a les eleccions i proclamats alcaldes o alcaldesses. El que no saben, es que la clau del despatx va acompanyada de germanetes mes grans ,mes petites,mes gruixudes ,mes primes i que obren mes portes, les portes d’accés a tots els serveis i com no! las de determinats calaixos que cal perseverar de mirades curioses,i també la de la porta d’accés al ajuntament i de portes perdudes o mai obertes .

Una vegada en disposen , un bon clauer evita maldecaps d’esbrinar ¨donde están´ las llaves matarile matarile ... ¨ obligat passar pel gimnàs un cop o dos a la setmana a reforçar bíceps recomanem.
En Tries flamant alcalde de Barcelona en aquest podcast de Polònia rep les claus de mans d´en Hereu .Molt bon gag! Divertiu-se fent una revisió del mateix

5.7.11

Opinió/

MENYS SANITAT PÚBLICA,
MENYS ATENCIÓ ALS DRETS DE LES PERSONES

Aquest nou “tancament estacional” dels serveis d’atenció primària i d’urgències a diversos municipis de la comarca i que el Diari de Vilanova ha anunciat com “Tanquen les urgències als CAP del Garraf” no pot més que generar incredulitat, sorpresa, inquietud i malestar entre l’ampli gruix d’usuaris del Garraf.

El Servei Català de la Salut fa desaparèixer el servei a diversos municipis de la comarca en una època de notable increment de població, sense dimensionar els serveis hospitalaris de la comarca ja especialment endarrerits en prestacions i suport als equips humans de cada centre i pressuposa que la ciutadania i els seus representants polítics han d’acceptar-ho amb una rialla d’orella o orella. Doncs no és tan senzill i cal des de ja la màxima unió política i institucional als ajuntaments afectats per combatre aquesta decisió i aquesta mesura que, per no tenir, no té encara ni un telèfon propi de referència al qual adreçar els afectats.

Retallar les prestacions bàsiques sanitàries a la població del Garraf requereix d’un ampli esforç d’informació, diàleg i consens que, com a mínim en el cas de Cubelles, no s’ha produït i que s’ha realitzat d’una manera que vulnera el respecte als drets ciutadans.

La retallada dels serveis essencials com la sanitat i l’educació no es poden fer per caprici ni a cop de nota de premsa. Menys en una comarca on patim un notable desequilibri en matèria d’inversió de la Generalitat de Catalunya de manera gairebé sistemàtica i son els ajuntaments qui acaben pagant la factura més irada de la desafecció ciutadana.

Si cal ajustar la despesa, si cal dimensionar serveis, si cal fer pedagogia del bon ús col·lectius dels serveis públics -i això li reclamem a la ciutadania- és igualment exigible que els poders públics informin, expliquin, justifiquin i comparteixin els criteris, les opcions i les decisions que es prenen afectant el cent per cent de la ciutadania com és el cas de l’atenció sanitària.

Poques matèries tan importants com la gestió de l’atenció sanitària requereixin de tanta participació ciutadana. I aquesta ha de ser compromesa i radical en aquests moments de necessària transformació de l’administració pública.

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que vol “implicar el ciutadà en les actuacions de prevenció i promoció de la salut i en el bon ús dels recursos del sistema”. Hem perdut una bona ocasió per fer del Garraf una comarca on exercir aquest lloable compromís impossible de no subscriure.

Els valors del compromís, de la solidaritat i de l’equitat han de presidir la gestió dels recursos públics i retallar l’atenció sanitària als nostres municipis és un greuge important perquè partim de situacions de desigualtat que requereixin noves solucions.

El CAP de Cubelles va inaugurar-se a finals del 2008 dimensionat amb serveis per a 20.000 habitants i abans d’arribar-hi ja es retallen els serveis i els recursos. És obvi que tota prestació és susceptible de millora si bé cal que aquesta es faci amb complicitat i diàleg entre totes les parts. Del contrari, també indirectament, contribuïm a retallar el percentatge de persones que confien en les urnes per delegar la gestió de d’interès públic: a Cubelles, el percentatge d’abstencionisme a les darrers eleccions va ser del 50,11% i al conjunt del Garraf del 48,3%.

Cal definir clarament les competències i els recursos fonamentals als quals ha de fer front l’administració –local, comarcal i nacional- en matèria de sanitat, d’educació i de serveis socials. I cal exigir que el mateix esforç que els ajuntaments fan, per exemple, en la franja d’ensenyament de 0 a 3 anys caldrà que la facin les administracions superiors en temes com la prestació sanitària.

No és un bon indici de progrés retallar l’atenció sanitària i menys, com ha indicat l’exconsellera Marina Geli, la manera com s’ha fet. Si més no al Garraf en general i a Cubelles en concret, aquest “tancament estacional” acaba produint “por, neguit i desconfiança”.

Ens és vital la defensa dels serveis públics de qualitat per garantir la igualtat, l’equitat i la cohesió socials als nostres municipis. És clau definir què és el que no ens pot fallar en la gestió pública en èpoques de poca disposició de recursos. És ineludible que la ciutadania tingui plena confiança en els gestors públics que s’enfronten a aquest magma desconegut que anomenem mercats.

En un temps on el NO a les retallades en sanitat arriba abans al facebook que a les llars de les persones que més ho necessiten, no podem seguir gestionant la sanitat pública sense considerar-la un dret fonamental de la ciutadania.

La gestió política al segle XXI ha de col..locar la defensa dels drets de les persones al centre del seu eix de decisions per augmentar el benestar col·lectiu i combatre –com es fa des de la primera línea de la sanitat pública- aquells brots d’injustícia que també afecten la salut de les persones.

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya persegueix la innovació i l’eficiència clínica i, també l’eficiència econòmica. La població del Garraf també reclama decisions compartides, fonamentades en l’accés a tota la informació i consensuades des del respecte als drets ciutadans més bàsics.

Alguna cosa haurà d’explicar millor a la ciutadania de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges el Govern de la Generalitat quan retalla els serveis dels centres d’atenció primària en una comarca on els centres hospitalaris pateixen també una important manca de recursos que no té aspecte de millorar a curt termini.

També és responsabilitat del Govern de Catalunya que el debat sobre la millora de la sanitat pública no sigui un element d’enfrontament partidista entre uns i altres i que tampoc sigui una entrada més en la propaganda d’aquells partits que han concorregut a les darreres eleccions no amb un programa de garantia de la cosa pública sinó amb acolorits díptics publicitaris.

Xavier Grau i Roig

Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)

3.7.11

imatge/A. Soler


Som ¨fans ¨de Radio Cubelles.Ja som a l´estiu i tenim nous programes a escoltar tots els dies.
D´un temps d´un país ( Raimon )



M. Trives/ Diari de Cubelles


Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs, molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe del pare, generalment era ell qui conduïa , enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , tietes , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona ,enfilàvem cap a les costes del Garraf .

Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu .
La majoria dels cotxes eren els anomenats 600, blancs, grisosos i aquell verd esvaït i para de comptar .El meu pare com d´ altres pares dels meus amics ,estiuejants la majoria en disposava d´un.

També com d´altres, va haver d´ esperar uns mesos a disposar d´aquell cotxe desitjat ,recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris enfilant el carrer buit de cotxes llavors.

Amb el carnet recent estrenat i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams ocasionaven cues llarguíssimes de conductors novells i si un camió es trobava a la pujada ....
Encara ara ,recordo la matricula ,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ ,paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf i si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar aquell dia.
Avui molts anys desprès ,a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres si compartiu aquets records , ús provocarà potser una humitejada d´ ulls.

Recordeu....
Els socialistes tomben a Madrid el suport al català que la seva eurodiputada Maria Badia demana a Brussel·les

El PSOE rebutja amb el PP al Congrés la moció que reclamava al govern espanyol exigir l'oficialitat de la llengua a la UE aprofitant l'ingrés de Croàcia.


Grup socialista i PP han sumat forces aquest dijous al Congrés dels Diputats per impedir l'aprovació de propostes de resolució de CiU, ERC i ICV que instaven el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament lingüístic que deriva de l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català a les institucions europees. Es tracta d'un text que recull la petició que els eurodiputats catalans Ramon Tremosa de CiU, Maria Badia del PSC, Oriol Junqueras d'ERC i Raúl Romeva d'ICV van enviar al govern espanyol a mitjans de juny. Els socialistes catalans hi ha votat en contra amb la resta del Grup Socialista després que la Federació hagi rebutjat per tèbia l'esmena que hi havien presentat.


La votació final ha posat de manifest de nou la unitat de les dues principals forces espanyoles en aquesta qüestió. El text de CiU reclamava al govern espanyol que "d'acord a les disposicions relatives al règim lingüístic de la UE i al seu compromís de respectar la diversitat lingüística i cultural i els drets dels ciutadans... aprofités les reformes normatives que es duran a terme al Tractat de la UE i al Reglament amb motiu de l'adhesió de Croàcia a la UE per aconseguir que el català disposi de l'estatus de llengua oficial de les institucions de la Unió". ERC i ICV també ha inclòs aquest tema en les seves propostes de resolució.


És el mateix text que quatre eurodiputats catalans -inclosa la del PSC Maria Badia- van impulsar per instar el govern espanyol a moure fitxa en aquesta qüestió. Els parlamentaris catalans creuen que l'adhesió de Croàcia és una oportunitat d'or que obre vies al català i sostenen a més que la mesura no tindria cost per a les institucions europees perquè la majoria dels traductors espanyols a la cambra europea són catalanoparlants.


Els socialistes catalans han presentat una esmena al text que ha estat rebutjada per tèbia per la Federació. En concret proposaven que la resolució instés el govern espanyol a aprofitar les reformes per "aconseguir que les llengües cooficials disposin d'un major reconeixement de les institucions de la UE" i per "facilitar que els ciutadans espanyols puguin relacionar-se amb aquestes institucions en qualsevol d'aquestes llengües cooficials".


El portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida ha lamentat que el PSC no hagi estat capaç de votar al Congrés el mateix que "diu i accepta" a Catalunya o Europa respecte al català. Segons Duran, l'esmena del PSC estava redactada en termes "indeterminats i imprecisos" fet que ha impossibilitat que la Federació l'acceptés.


La mateixa proposta de resolució inclou un segon punt que insta el govern espanyol a presentar un projecte de Llei de modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General que tingui per objecte permetre l'existència de circumscripcions electorals de règim autonòmic sempre que ho aprovi així el parlament de cada territori. CiU recorda que d'aquesta manera es donaria resposta a la petició del Parlament Europeu que reclama als estats que divideixin les seves circumscripcions quan tinguin més de 20 milions d'habitants. En la seva esmena el PSOE demana la supressió d'aquest punt.

Font : http://www.ara.cat/politica/PSOE-PP-soposen-oficial-Europa_0_508750039.html

2.7.11





Kiko Font, no es la primera vegada que com a col·laborador del Diari de Cubelles envia boniques imatges, captades per un bon ull fotogràfic del que disposa .


Aquestes son d´ Eivissa.

FESTA DE LA POESIA DE SITGES


que tendrá lugar los días 1, 2 y 3 de julio. Todos los actos son abiertos y gratuitos. Como veréis en el programa se trata de una Fiesta donde la POESIA es la auténtica protagonista. Célia Sànchez-Mústich y Joan Duran i Ferrer han hecho posible desde el 2007 reunir a un grupo de 7 poetas (6 en lengua catalana) para hacerles un homenaje popular y lúdico, conocerlos un poco mejor y compartir su poesía entre tod@s l@s asistentes. Este año es la 5ª edición en la que he sido invitada. El programa incluye música, danza, circo, exposiciones, batucada y por supuesto Recital de poesía en los Jardines del Retiro. Como verés muy variado y sorprendente. Podéis descargároslo en la siguiente dirección:

http://www.festapoesiasitges.cat/Poesia/Festa_Poesia_Sitges_-_2011.html


L@s poetas invitad@s este año serán:

CARLES DUARTE
MARTA PESSARRODONA
MIQUEL DE PALOL
ANNA MONTERO
ESTER XARGAY
PERE PENA
GLORIA BOSCH



Enviat Gloria Bosch
www-Veus-de-dones.blogspot.com

30.6.11



Excelente método de relajación profunda

Aliviador de estrés, depresión, trastornos emocionales y ansiedad

FORMACIÓN EN UN DÍA - GRUPOS REDUCIDOS

Reservas al 660 203 711

29.6.11


El CAP Cubelles serà l’únic de la comarca que donarà servei fins les 00h
Notícies - Salut
29/06/2011
Els governs de Cubelles i Cunit i la direcció de l’Àrea Sanitària Bàsica han presentat les mesures de reordenació sanitària per a l’estiu
Els ajuntaments de Cubelles, Cunit i responsables de l’Àrea Sanitària Bàsica Cubelles-Cunit han presentat en roda de premsa les mesures de reordenació sanitària per a l’època d’estiu. Aquesta actuació es realitza cada any en funció dels estudis d’activitat dels anys anteriors i enguany tindrà vigència de l’11 de juliol fins al setembre.

La mesura per al CAP de Cunit suposarà l’atenció fins a les 21h. i es traslladarà l’atenció del cap de setmana al CAP Cubelles en horari de 8 a 00h. Pel que fa al Centre d’Atenció Primària de Cubelles, l’atenció s’allargarà amb el servei d’urgència fins a les 00h. tots els dies de la setmana, a diferència de la resta de centres del Garraf, on l’atenció finalitzarà a les 21h. i les visites posteriors es derivaran als hospitals de Sant Camil a Sant Pere de Ribes, i de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú. En aquest darrer centre, s’incorporarà un equip format per un metge i una infermera amb els quals s’hi podrà contactar de forma directa per telèfon per realitzar diagnòstics, recomanar tractaments o oferir un servei de visita a domicili. El telèfon de contacte serà o bé el 061, d’emergències mèdiques, o un nou número que s’habilitarà en les properes dates.

Aquesta reordenació sanitària respon als estudis d’activitat realitzats segons els quals la ràtio de visites a partir de les 00h. als centres d’atenció primària és inferior a una visita/hora en l’època estival. Així doncs, aquestes mesures permetran millorar el servei que s’ofereix fent-lo més eficient. Els canvis seran comunicats a la població per part de la pròpia àrea sanitària bàsica a través d’informacions publicades als propis centres mèdics. A finals de setembre es preveu realitzar una valoració del servei i de l’eficiència de les mesures que s’adoptaran a partir de l’11 de juliol.

Ambulància a Cubelles


D’altra banda, la regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles ha avançat que els Ajuntaments de Cubelles i Cunit estan en converses amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per obtenir un reforç del servei d’ambulàncies. L’objectiu és aconseguir que es doti a Cubelles d’una ambulància de suport vital que doni cobertura a les dues poblacions durant els mesos d’estiu i que, es millorin els temps de resposta a les atencions mèdiques a domicili.

A l’acte van assistir-hi l’Alcaldessa de Cubelles, Mònica Miquel; l’alcaldessa de Cunit, Montserrat Carrera; els regidors de Sanitat d’ambdues poblacions, Josep Ma. Hugué i Lola Domènech, respectivament; i personal de l’Àrea Sanitària Bàsica encapçalat per la coordinadora del CAP Cubelles, la Dra. Cristina Gallardo.


A vegades trobar-se al lloc apropiat davant un punt determinat i a la butxaca portar una petita càmera fotogràfica permet fer fotos com aquesta . Es el que li va succeir a Xavi Font veí de Cubelles i bon amic personal sorprenen amb aquesta foto publicada a La Vanguardia .
Divertit oi ?


La diplomàcia també està en crisi. La prova la teniu a la foto, que parla per si sola" Xavier Font Verdaguer

Xavier Font Verdaguer Barcelona


"La diplomàcia també està en crisi. La prova la teniu a la foto, que parla per si sola". Así se expresa, entre irónico y divertido, el lector Xavier Font Verdaguer, que tomó esta imagen en la barcelonesa calle Nicaragua. No sabemos si las medidas de ahorro también han llegado al cuerpo consular o si simplemente el representante diplomático es un amante de los históricos Seat 600.

Font : http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/index.html

28.6.11





foto/M. Trives



Ja iniciats els primers dies d’estiu ,un diari un cafetó i sota l’ombrel·la de qualsevol terrassa del passeig permet gaudir d´una primera hora en que el sol no crema i la fresqueta acaricia lleument el rostre. També una volteta matinera amb bicicleta et prepara per el dia que comença a esclatar.