CiU aprofita el ple per interrogar el govern municipal sobre la platja LlargaPenedès. "La compra dels terrenys de la Millera per part de l’Incasol provoca dures crítiques de l’oposició"LES FRASESLAURA MARÍN VILANOVA I LA GELTRÚNOVA I LA GELTRÚ. "Vilanova i la Geltrú"CiU va aprofitar el ple de Vilanova per fer un interrogatori al govern sobre el futur de la platja Llarga i la compra dels terrenys agrícoles de la Millera per part de l’Incasol. El portaveu de CiU, Esteve Orriols, va forçar el govern a donar explicacions sobre tot el procés amb una moció que pretenia aprovar el compromís de mantenir les qualificacions urbanístiques previstes en el pla general per evitar així que la Millera passi a ser urbanitzable. El debat sobre la platja Llarga va provocar un dur enfrontament entre l’alcalde Joan Ignasi Elena i Esteve Orriols, que es van acusar mútuament de mentir i de no tenir ètica política.
La tensió que ha generat el procés de platja Llarga entre el govern i els grups de l’oposició es va fer evident dilluns en el ple, especialment quan l’alcalde i el líder de CiU van protagonitzar una acalorada discussió amb retrets inclosos sobre les estratègies electorals. Elena assegurava que s’havia informat puntualment Orriols de les intencions de l’Incasol de comprar terrenys a la Millera, però el portaveu de CiU va assegurar que només durant una conversa informal va saber que «s’estaven fent prospeccions, però en aquell moment l’Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys».
El PP –que va lamentar que l’alcalde parlés amb CiU però no amb al seu grup– ja havia demanat dimissions als responsables municipals per la manera d’abordar el procés, però CiU volia que el govern donés explicacions de per què s’havien produït divisions internes, per què no s’havia informat l’oposició, per què s’optava únicament per la Millera i per què no arribava l’informe de zona inundable de l’Agència Catalana de l’Aigua, entre d’altres qüestions. Orriols va llegir en el ple la resposta parlamentària que havia rebut del conseller Salvador Milà, mitjançant la qual Medi Ambient argumentava que no s’havia enviat l’informe de zona inundable perquè esperaven documentació de l’Ajuntament que havien sol·licitat reiteradament.
El regidor d’Acció Territorial, Jordi Valls, va desmentir que això fos cert: «Ens demanen una informació que l’Ajuntament no té.» Valls va demanar a l’oposició que desdramatitzés la requalificació d’un sòl agrari recordant que s’havia fet el mateix amb el polígon industrial de Masia d’en Notari i amb el sector residencial de la Carrerada: «Una cosa és l’especulació i una altra una requalificació.» El regidor d’ICV va defensar que «tot el sòl envoltat de sistema urbà és susceptible de ser requalificat», i que la Millera compleix aquest requisit: «Si s’acaba fent, serà un barri de Cubelles, com ho és Santa Maria, per això es va acordar amb l’administració el compromís de donar compensacions a Cubelles.»
www.vilaweb.cat
Elena i Orriols s'enfronten al ple per la Platja Llarga.Els dos líders polítics es van acusar de mentir respectivament i d'utilitzar estratègies polítiques en benefici electoral
Per VD 09/03/2006 23:00:53
L'alcalde Joan Ignasi Elena i el líder de l'oposició Esteve Orriols es van enfrontar durament al ple municipal pel procés que envolta la Platja Llarga. Els dos polítics es va acusar de mentir en relació al grau de coneixement que tenia Orriols de les negociacions per traslladar l'edificabilitat a la Millera.
El govern de Vilanova va assegurar dilluns al ple que Orriols havia estat informat puntualment de totes les negociacions que s'estaven duent a terme respecte a Platja Llarga. Però el portaveu de CiU, Esteve Orriols, va desmentir això i va explicar que en una conversa informal amb l'alcalde, aquesta va apuntar-li que l'Incasol estava fent prospeccions darrera de la Platja Llarga. Molt ofès, Orriols va acusar l'alcalde de dir-li això "quan l'Incasol ja havia comprat i escripturat els terrenys de la Millera". En aquest sentit, l'alcalde va insinuar que Esteve Orriols estava faltant a l'ètica política: "m'havien explicat que en política, quan arriben les eleccions, s'hi val tot, però no espera aquest comportament de vosté".La tensió es va mantenir durant l'hora que el govern i l'oposició intentaven debatre la moció que havia presentat CiU i que va monopolitzar el ple. CiU intentava que el govern es comprometès a no canviar la qualificació dels terrenys de La Millera, però la proposta no va prosperar.El govern de Vilanova també va explicar durant el ple que s'ha tornat a demanar a la Generalitat l’informe sobre la inundabilitat de la platja Llarga per justificar la suspensió de les obres d’urbanització de la zona. I és que Esteve Orriols va llegir durant el ple una resposta parlamentària del conseller de Medi Ambient al líder de l’oposició local, en què Salvador Milà assegurava que no s’havia pogut fer l’informe perquè l’Ajuntament no els havia facilitat la documentació que havien requerit en nombroses ocasions. El regidor d’Acció Territorial ha desmentit que no s’hagin atès les peticions de l’Agència Catalana de l’Aigua i va assegurar que el departament demana una informació que l'Ajuntament no té i que així li han fet saber a Medi Ambient.Valls va aprofitar el ple per recordar als grups de l'oposició que no calia dramatitzar la requalificació d'un sòl agrícola perquè ja s'havia fet en altres ocasions a la ciutat. El regidor d'ICV va posar d'exemples la Masia d'en Notari i la Carrerada. Valls també va reconéixer que en el cas que s'urbanitzés La Millera, seria un barri de fet de Cubelles i que aquest era el motiu pel qual s'havien començat a parlar de compensacions al municipi veí.
www.vilanovadigital.com
9.3.06
8.3.06
OPINIO
SEGURETAT?
SEGURETAT?
Joan Subirats
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
Moltes coses es mouen. Ens sentim insegurs. Les velles certeses ja no ens serveixen. Ni el treball, ni l'escola, ni els veïns són el que eren. Tampoc la família és el que acostumava a ser. Per altra banda, la gent al nostre voltant és cada cop més diferent. Sabem que tot és molt complicat, però ens agradaria pensar que algú ens ho podria arreglar i posar les coses en el seu lloc d'una vegada per totes. Per simple que pugui semblar, aquest és el diagnòstic cada vegada més compartit per més gent.
No és estrany que la inseguretat ciutadana sigui avui vista com un dels grans problemes. Davant això, i malgrat que no estigui gens clar a què ens referim quan parlem d'inseguretat, ja hi ha qui promet ventilar el tema amb un dràstic cop d'escombra. Res millor en moments d'incertesa que treure de l'armari les velles certeses que ens diuen que amb més mà dura, tot això tornarà a col·locar-se en el seu lloc. Anem separant delicte i por al delicte, i és això últim el que ho justifica tot. La barreja de petits delictes al carrer i una creixent i visible presència d'immigrants és explosiva, i qualsevol espavilat sap que d'aquesta barreja es poden extreure avantatges electorals evidents, si criminalitzes les diferències. Els delictes i el seu control, són un àmbit privilegiat per a l'essencialisme. A poc a poc, pasem de "barris en perill", a "barris perillosos". I va calant en l'opinió pública, d'altra banda, que molts dels casos o persones protagonistes dels actes delictius són irrecuperables, i per tant carn de presidi. Així, ens n'anem lliscant de la política social a la policia com agent privilegiat d'integració social.
Es va acceptant que cal implantar una política de "tolerància zero" en relació a la inseguretat ciutadana, o s'arriba a afirmar que "la seguretat no és de dretes ni d'esquerres". Hi ha qui connecta el terrorisme a escala planetària amb l'estrebada de la cantonada. I així res millor que prometre agafar l'escombra, una gran escombra, i escombrar tot el que molesta i inquieta. Però, és cert que la seguretat és un concepte políticament neutral? No hauríem preguntar-nos quins són els costos polítics i socials d'aquest inusitat interès per la seguretat total? De quina seguretat parlem? William Bratton, l'artífex del famós pla de seguretat de Nova York deia que la causa del delicte no estava en les condicions socials sinó en els dolents hàbits dels individus. Treure als dolents dels carrers amb indicadors de productivitat policial, impedir que surtin de les presons i blindar els barris residencials són les receptes a aplicar seguint el model de "tolerància zero".
La seguretat no és un concepte políticament neutral. Estem davant una nova versió del control social, a cavall d'una seguretat que es pretén absoluta i incontestable. En el fons la seguretat no és una veritat a descobrir, sinó una construcció social. I si volem parlar de seguretat parlem de totes les inseguretats i de totes les alternatives que tenim per a combatre-les, i no reduïm el tema als delinqüents. Hem de recordar que per afrontar la criminalitat, s'han de combinar, al marge de les mesures estrictament policials i judicials, polítiques de redistribució i de reconeixement. No és necessari insistir en la necessitat de polítiques socials, però si que convé subratllar la necessitat de treballar amb els temes d'identitat i de ciutadania, fent sentir a qualsevol que té un espai en la nostra societat, reconeixent que no existeix una sola forma de "normalitat", avançant en el debat sobre la renda bàsica de ciutadania com marc de seguretat en l'ingrés, diversificant el concepte de treball, i entenent que sense espais públics compartits anem directament a la bunquerització residencial.
El canvi
7.3.06
CiU assegura que va ser Maragall qui va convidar Mas a entrar al Govern.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va invitar l'estiu passat Artur Mas, líder de CiU, en plena discussió sobre el nou Estatut a Catalunya, a entrar en el govern català a canvi "d’aconseguir que CiU es decantés per un 'sí' sense condicions a la proposta d'Estatut que defensava el tripartit", segons fonts de CiU.
ERC preveu la fi del Tinell si Mas no ha mentit sobre les ofertes per entrar al Govern
El portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, ha assegurat que “no ens costa que hi hagi una oferta seriosa” del PSC a Artur Mas, líder de CiU, per formar part del Govern català. Tot i això, ha advertit que “si això fos veritat seria el punt i final al Pacte del Tinell”.
ICV i PSC neguen que les ofertes a Mas per participar en el govern català siguin certes.El portaveu parlamentari d’ICV, Joan Boada, ha dit que l’anunci d’Artur Mas d’haver rebutjat tres ofertes d’entrar al govern català són “frivolitats del senyor Mas, que va de salvador de la pàtria”. En roda de premsa, Boada ha afegit que “és impossible que li hagi proposat, potser ha confós els desitjo s i la realitat”.
www.eldebat.com
6.3.06
Nadal: «Governar el tripartit és més difícil que fer l'amor en un Simca 1000»Ò.M.. "Tarragona"Encara no s'havien produït ni les declaracions de Maragall sobre ERC ni la rèplica republicana, però el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), va comparar la dificultat de governar el tripartit amb la de «fer l'amor en un Simca 1000». Si el conseller de Governació, el republicà Joan Carretero, va comparar el tripartit amb una muntanya russa, Nadal va anar més enllà i el va definir com una «batedora». «La voluntat renovadora del tripartit no és fàcil de dur a la pràctica, però hem de tenir clar que governar des de l'esquerra no hauria de significar viure permanentment en un túrmix», va exemplificar. Nadal va fer aquestes consideracions en un debat sobre l'orientació de les polítiques d'esquerres de l'escola d'hivern del PSC en què també van participar l'alcalde de Barcelona, Joan Clos; l'alcalde d'Évry, Manel Valls, i el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.www.vilaweb.cat
ERC dóna suport al C.A.S. 2006. El grup comarcal d'ERC presentarà al ple del Consell Comarcal una moció a favor de la iniciativa que pretén dotar a la cultura musical catalana actual d'una plataforma de suport i projecció.
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
Per ERC 05/03/2006 11:29:15
Més informació
Vilanova i la Geltrú, 1 de març de 2006: En la propera sessió plenaria del Consell Comarcal del Garraf el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció de suport al festival Catalunya Acció Sonora. Aquesta és una iniciativa sorgida Comissió 23 d’Abril, que l’any passat va organitzar un macroconcert amb una assistència superior a les 15.000 persones. L’objectiu és la defensa i promoció de la cultura catalana, en especial la música, per crear una plataforma important on donar a conèixer les creacions del país.La moció d'ERC consta cinc punts: 1 - Manifestar el ple suport a la cultura catalana, entesa com una cultura de qualitat que cal defensar en una situació de minorització.2 - Manifestar la necessitat de més facilitats perquè els programadors i els músics en català tinguin espais i sales on poder presentar les seves creacions, més suport per a l’edició discogràfica i per a la distribució de la música en català.3 - Donar suport al CAS, organitzat per la Fundació Cultura i convocat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i la Federació d’Entitats de la Catalunya Nord com a projecte que defensa i promou la cultura catalana. 4 - Promoure la participació de la ciutadania al festival Catalunya Acció Sonora.5 - Traslladar aquests acords a la Fundació Cultura, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana, al Departament de Cultura del Govern de les Illes Balears , al prefecte del Departament dels Pirineus Orientals i a les entitats i associacions culturals de la Comarca del Garraf.ERC preten consensuar aquesta moció com una reïvindicació assumida per la comarca i amb voluntat de ser extensiva als Països Catalans
www.vilanovadigital.com
CiU torna a portar al ple de dilluns el procés de la Platja Llarga de Vilanova
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
Per VD 05/03/2006 19:31:48
El principal grup de l'oposició tornarà a posar damunt de la taula dilluns al ple el procés que envolta el trasllat de l'edificabilitat de la Platja Llarga de Vilanova. Convergència i Unió ha presentat una moció al ple municipal sobre aquest assumpte i sobre el tall de la rambla Pirelli, la situació de Renfe a Vilanova i les mesures penals alternatives.
Més informació
Esteve Orriols presentarà al ple el tema de la platja Llarga.
El ple municipal de dilluns tornarà a debatre sobre el procediment que envolta la Platja Llarga a través d'una moció de l'oposició, però el govern també té previst aprovar definitivament el reglament del Servei de la Policia Local de Vilanova i el Pla per a la Convivència, a més del manifest del 8 de març Dia Internacional de la Dona. Un altre dels temes que portarà a aprovació el govern municipal és la modificació de la sessió a la Generalitat dels terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, que aniran a la ronda Ibèrica, 68.
www.vilanovadigital.com
5.3.06
En motiu del 8 de març cal recordar …..
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
Obtención del derecho al voto de las mujeres de algunos países
Nueva Zelanda 1893,Australia 1901,Finlandia 1906,Noruega 1913,Dinamarca 1915, Islandia 1915,Holanda 1917,Rusia 1917,Reino Unido 1918 (+30 años),Alemania 1918
Suecia 1919,Estados Unidos 1920,Irlanda 1922,Austria 1923,Checoslovaquia 1923,
Polonia 1923 ,España1931, Francia1945, Italia1945, Suiza 1971.
www.historiasiglo20.org
Comentari:
La Constitució Republicana va suposar el dret al sufragi a les dones i a més a més tot lo relacionat amb la família va ser legalitzat dins una perspectiva d´ igualtat i de llibertat, el dret al divorci, igualtat entre home i dona a efectes de matrimoni. La llei del divorci es va aprovar al 1932.
Tot això va anar en orris en el moment que la Dictadura Franquista va suposar un retorn de la dona a una situació de dominació sota un govern impregnat de valors reaccionaris i tradicionals.
Maria Trives
La premsa comarcal catalana celebra el seu 25è aniversari.
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Enviat per: Sònia Mancilla.La premsa comarcal de Catalunya fa 25 anys que va unir esforços per crear l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Ara, aquesta associació aplega 130 mitjans de comunicació i de característiques molt diverses: des dels setmanaris més petits i centenaris fins als més grans i amb un abast que supera més d'una comarca. Siguin grans o petits, el que és cert és que, en tots els casos, han aconseguit fidelitzar un bon nombre de lectors i per celebrar-ho han començat el seu 25è aniversari amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. L'Associació Catalana de la Premsa Catalana (ACPC) ha preparat una sèrie d'actes i activitats al llarg de tot l'any per preparar el quart de segle d'història, i ha començat amb un acte inaugural al Palau de la Generalitat. El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reconegut la feina feta per l'ACPC i ha qualificat la premsa comarcal com "la més plural i la més diversa", durant la clausura de l'acte. Entre els actes previstos per aquest aniversari, el president de l'Associació, Estanis Alcover, ha anunciat la creació del I Premi de la Premsa Comarcal de protecció i diversitat cultural. I ha indicat que hi haurà les categories de premsa escrita i mitjans audiovisuals.
www.eldebat.com
Ecologistes en Acció presenta al·legacions a la central tèrmica de Riba-roja.EL PUNT. Riba-roja d'Ebre. El grup ecologista Ecologistes en Acció de Catalunya ha presentat davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) un total de vuit al·legacions contra la sol·licitud cursada per l'empresa Iberdrola per demanar una concessió d'aigua necessària per posar en marxa la central tèrmica de cicle combinat (CTCC) que projecta a Riba-roja d'Ebre. Els ecologistes s'oposen a aquesta central per criteris d'estalvi i eficiència energètica, ja que, segons aquesta entitat ecologista, a Catalunya hi ha massa plantes de generació d'energia que funcionen amb energies fòssils i no renovables. A més també denuncien la concentració de nous projectes de centrals d'aquest tipus en una mateixa àrea geogràfica (Carbonífera del Ebro de 37 megawats a Mequinensa i tèrmica d'Endesa de 800 megawats a Faió). La concessió d'aigua sol·licitada per Iberdrola és d'entre 290 i 440 litres per segon. Els ecologistes consideren que amb aquesta concessió caldria que l'empresa presentés un estudi d'impacte sobre l'ecosistema del riu i recorden que actualment es fa un aprofitament del 59% de les aigües del riu Ebre, quan la mitjana europea situa l'aprofitament de rius semblants en un 15%.
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Tanquem les Nuclears reclama aturar les centrals el 2015"Presentaran la demanda al Parlament de Catalunya per generar un debat en l’àmbit polític"N. SERRET. " Tarragona.
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
"La recent creada coordinadora Tanquem les Nuclears va apel·lar ahir al Pacte del Tinell i al compromís adquirit pel president del govern estatal d’aturar les nuclears l’any 2015, l’any òptim per fer la transició cap a les energies renovables. Van rebatre amb dades a la mà els arguments dels qui aposten per la continuïtat de les nuclears, malgrat expirar la seva vida útil prevista i dels qui defensen que les energies renovables no cobriran la demanda energètica. La plataforma Tanquem les Nuclears, que ja aglutina 52 entitats diverses, reclama un debat d’alt nivell polític, per la qual cosa presentaran les conclusions a la mesa del Parlament català.
Van ser diversos els arguments que ahir va esgrimir la coordinadora Tanquem les Nuclears en unes jornades a Tarragona per defensar no només la parada definitiva de les centrals, sinó la transició cap a un pla energètic en què només tinguin cabuda les energies renovables. «Les fonts renovables tindran una capacitat de generació d’electricitat 56,42 cops superior a la demanda estatal el 2050», va assenyalar Carlos Bravo de Greenpeace. Miguel Muñiz, d’Ecologistes en Acció, va afegir que Catalunya podrà ser autosuficient utilitzant només energies netes, contràriament al que defensen els refractaris a tancar les nuclears. Sobre els arguments d’aquests últims va parlar el president d’Eurosolar, Josep Puig, que va dir que el 8,4% de l’energia primària consumida a Catalunya prové de les centrals, i no el 24,7% que els altres defensen.
En el plec de conclusions, van acordar adreçar-se al Parlament per presentar a la mesa les intervencions fetes i instar així els parlamentaris a debatre seriosament el tancament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya. La plataforma proposa que sigui el 2015, ja que és quan expira la vida útil prevista en implantar-se les centrals –d’entre 25 i 30 anys– i, a més, permetria fer una transició cap a les energies renovables. El mateix Bravo va afegir que mentre les centrals funcionin «desincentivarà el govern a dissenyar plans d’energia i apostar per les fonts renovables». Precisament al govern, tant l’estatal com el català, van apel·lar els coordinadors de la plataforma durant les jornades i van recordar-los el compromís adquirit per Zapatero i els acords inclosos en el Pacte del Tinell.
www.vilaweb.cat
4.3.06
> Penedès. Neix la primera associació veïnal per conservar el nucli antic de Cubelles
MÍRIAM DE LAMO. L’entitat vol lluitar contra una «degradació» del centre de la vila que «ha augmentat els últims anys»"
Un grup de ciutadans de Cubelles ha creat la primera associació de veïns del Nucli Antic del municipi amb l’objectiu d’evitar la «degradació» del centre de la vila. L’aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, la netedat dels carrers, i la seguretat i l’educació cívica són les prioritats d’una entitat que acaba de néixer. L’associació, que demana la màxima participació dels veïns, ja té un espai al casal d’entitats per atendre els ciutadans, i es donarà a conèixer els pròxims dies a través d’un punt d’informació situat davant de l’església de Santa Maria els diumenges.
«L’associació de veïns del Nucli Antic de Cubelles és un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri», segons diu el manifest de l’entitat. La presidenta de l’associació, Mari Carmen Torroba, destaca que el col·lectiu pretén lluitar contra «la degradació» del nucli antic del municipi, que ha anat «augmentant els darrers anys». Torroba es queixa de la falta de «neteja» així com del «mal estat de les voreres, la falta de papereres i els excrements de gos». «Hi ha bastants punts crítics», sosté la responsable de l’associació. Segons Torroba, l’entitat prioritza la «millora del dia a dia, de l’estat dels carrers». «A partir d’aquí esperem que la gent hi aporti idees.» Una altra de les crítiques del col·lectiu és el fet que «s’estiguin enderrocant tots els edificis antics» de la vila. Per aquest motiu l’entitat dóna una importància especial a l’«aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del nucli antic» del municipi.
Torroba destaca la «deixadesa» del centre de la vila. «L’Ajuntament no ha fet res», apunta la presidenta de l’associació del nucli antic. L’entitat deixa clar que la iniciativa vol ser «un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri».
Així, el col·lectiu vol ser «una associació que agrupi els sectors de la ciutadania amb ganes de participar, aportar i articular propostes de barri. Un treball dels ciutadans i ciutadanes pel barri». Per aquest motiu cal que els cubellencs «presentin idees, queixes o qualsevol tipus de suggeriment, que entre tots puguem discutir, treballar i plantejar de quina manera els podem tramitar a l’Ajuntament o a altres estaments, per fer una activitat participativa i constructiva, sobretot ser protagonistes del nostre barri».
Pla de participació De moment, els impulsors de l’associació ja han iniciat converses amb el govern local per participar en l’elaboració del reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Actualment, l’entitat disposa d’un despatx al centre social –el casal d’entitats–, on atendrà els ciutadans que vulguin col·laborar en el projecte els dilluns, de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i els divendres, de les set de la tarda a les nou del vespre.El col·lectiu també instal·larà un punt d’informació davant de l’església de Santa Maria de Cubelles, els diumenges, amb l’objectiu de difondre les seves activitats. L’entitat també té una adreça de correu electrònic pròpia: nucli.antic.cubelles@gmail.com.
www.vilaweb.cat
MÍRIAM DE LAMO. L’entitat vol lluitar contra una «degradació» del centre de la vila que «ha augmentat els últims anys»"
Un grup de ciutadans de Cubelles ha creat la primera associació de veïns del Nucli Antic del municipi amb l’objectiu d’evitar la «degradació» del centre de la vila. L’aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, la netedat dels carrers, i la seguretat i l’educació cívica són les prioritats d’una entitat que acaba de néixer. L’associació, que demana la màxima participació dels veïns, ja té un espai al casal d’entitats per atendre els ciutadans, i es donarà a conèixer els pròxims dies a través d’un punt d’informació situat davant de l’església de Santa Maria els diumenges.
«L’associació de veïns del Nucli Antic de Cubelles és un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri», segons diu el manifest de l’entitat. La presidenta de l’associació, Mari Carmen Torroba, destaca que el col·lectiu pretén lluitar contra «la degradació» del nucli antic del municipi, que ha anat «augmentant els darrers anys». Torroba es queixa de la falta de «neteja» així com del «mal estat de les voreres, la falta de papereres i els excrements de gos». «Hi ha bastants punts crítics», sosté la responsable de l’associació. Segons Torroba, l’entitat prioritza la «millora del dia a dia, de l’estat dels carrers». «A partir d’aquí esperem que la gent hi aporti idees.» Una altra de les crítiques del col·lectiu és el fet que «s’estiguin enderrocant tots els edificis antics» de la vila. Per aquest motiu l’entitat dóna una importància especial a l’«aplicació del catàleg del pla especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental del nucli antic» del municipi.
Torroba destaca la «deixadesa» del centre de la vila. «L’Ajuntament no ha fet res», apunta la presidenta de l’associació del nucli antic. L’entitat deixa clar que la iniciativa vol ser «un fòrum de debat per articular un projecte de barri sense interessos partidistes, oberta a totes les persones amb visió de barri».
Així, el col·lectiu vol ser «una associació que agrupi els sectors de la ciutadania amb ganes de participar, aportar i articular propostes de barri. Un treball dels ciutadans i ciutadanes pel barri». Per aquest motiu cal que els cubellencs «presentin idees, queixes o qualsevol tipus de suggeriment, que entre tots puguem discutir, treballar i plantejar de quina manera els podem tramitar a l’Ajuntament o a altres estaments, per fer una activitat participativa i constructiva, sobretot ser protagonistes del nostre barri».
Pla de participació De moment, els impulsors de l’associació ja han iniciat converses amb el govern local per participar en l’elaboració del reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Actualment, l’entitat disposa d’un despatx al centre social –el casal d’entitats–, on atendrà els ciutadans que vulguin col·laborar en el projecte els dilluns, de les sis de la tarda a les vuit del vespre, i els divendres, de les set de la tarda a les nou del vespre.El col·lectiu també instal·larà un punt d’informació davant de l’església de Santa Maria de Cubelles, els diumenges, amb l’objectiu de difondre les seves activitats. L’entitat també té una adreça de correu electrònic pròpia: nucli.antic.cubelles@gmail.com.
www.vilaweb.cat
2.3.06
STOPENDESA INFORMA
"SON MUCHOS LOS MUNICIPIOS QUE HAN PEDIDO AUMENTAR
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
EL NIVEL DE PROTECCIÓN"
Entrevista a Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de Catalunya. Diari de Tarragona, 4 de febrer de 2006
¿La costa catalana estaba condenada a morir sin el plan?
No hablaría en estos términos, pero sí que se trata de realizar un esfuerzo para preservar los valores que hacen de nuestra costa un espacio tan atractivo, en términos urbanísticos, patrimoniales, económicos y ambientales. El 50% de nuestra costa ya está urnanizada. Si continuásemos este proceso de urbanización sin control, llegaría un momento en que aquello que la hace atractiva desaparecería. Sería como serrar las patas de la silla sobre la que nos sentamos.
¿Cómo se hace compatible esta protección con la moda creciente de vivir junto al mar?
La litoralización de la población es un proceso que lleva años en marcha y una parte muy sustancial de la población ya vive en el espacio costero. Para disfrutar de la costa no hace falta tener residencia en ella o tener una segunda residencia. Una parte muy importante de la vivienda que se construye en la cosa es segunda residencia. Nos parece que es bueno reconducir esta inversión de segunda en primera. Hay margen para usos hoteleros y primera residencia, pero deberíamos frenar el crecimiento de la segunda residencia porque hipoteca mucho territorio y en cambio se usa muy pocos días al año.
¿Se prevé un tercer plan?
Ir más allá de las dos partes ya aprovadas del PDUSC y en particular entrar en suelos urbanizables delimitados con planes parciales aprobados es arriesgado. Sería entrar donde la Administración incurriría en responsabilidad patrimonial. Si queremos descalificar este tipo de terrenos, tendremos que abonar indemnizaciones cuantiosas.
¿Qué tramos del litoral tarraconense deben ser especialmente conservados?
Hemos tratado de conservar diversos elementos. Son las salidas de los cursos fluviales al mar, como las del Foix, la Riera de La Bisbal, el Gaià, el Ebre... Otro tipo de protección es aquella que tiende a asegurar la separación de los núcleos en el territorio, es decir, para evitar que las poblaciones sean un continuo urbano. Además nos ha preocupado mucho la conexión entre el litoral y los PEIN que hay en el interior, como por ejemplo entre L’Hospitalet de l’Infant y las montañas de Tivissa.
Tarragona tiene 11.300 hectáreas protegidas. ¿Suficiente?
Hemos llegado hasta donde nos ha parecido prudente. Alguien dice que impedimos de manera definitiva el crecimiento de la zona costera. No es verdad. Sigui quedando muchísimo territorio urbanizable con planeamiento parcial aprobado para continuar creciendo. El Camp de Tarragona no es una excepción.
¿Los municipios tienen potestad para descalificar zonas urbanizables y protegerlas?
Efectivamente. Y son muchos los municipios que nos han pedido aumentar más el nivel de protección.
Hay planes parciales como Muntanyans II, en Torredembarra, que causan cierto revuelo. ¿Cómo se solventa?
Es un plan parcial definitivamente aprobado y por ello no está afectado por el plan director del litoral. Hay un recurso presentado por la propiedad que debe resolverse, con el objetivo de hacer compatible la máxima preservación posible de lo no urbanizable, la conectividad entre los espacios no urbanizados del interior y la costa, la inundabilidad que se deriva de la riera existente y los derechos de los propietarios, que tienen un plan aprobado. No es un encaje sencillo, pero seguro que lo resolveremos.
LECTURES RECOMANADES
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
La política i la participació: polítics, partits i eleccions
Joan Font (coordinador)
Edita: Fundació Jaume BofillCol·lecció Polítiques, 492005
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Aquest llibre és una nova invitació a abordar, de forma explícita, la tensió que genera el component inequívocament polític de la participació. És, a més, l'espai per presentar tres recerques coordinades però independents que s'han desenvolupat al llarg del curs 2003-2004 i que representen i exemplifiquen tres de les grans preguntes que hom pot fer-se sobre la participació: per què es fa, com es fa i quins resultats produeix.
Per més consultes us podeu adreçar a:
1.3.06
Perquè, a la llarga, caurà . El principal argument dels defensors de la construcció a la Millera és que amb el temps s'urbanitzarà"
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
el reportatgeCATI MORELL. "Vilanova i la Geltrú"
La pressió urbanística de Cubelles i la falta d'activitat als conreus de la finca de la Millera són els dos handicaps que destaquen els defensors de la construcció d'aquesta zona amb l'excusa de salvar la platja Llarga de Vilanova. La proposta per salvar l'únic tram de platja verge que queda al litoral de les comarques de Barcelona va arribar a l'ajuntament de Vilanova, un cop tots els grups municipals havien aprovat, per unanimitat, el projecte de construcció d'un hotel i 250 pisos de luxe a la zona. Els socialistes i ICV havien defensat el projecte al·legant que la zona era urbana des del primer planejament que s'havia fet de la ciutat en el primer ajuntament democràtic i que mai ningú no havia reclamat la protecció de la zona. Un cop aprovat i publicat el projecte de construcció a la zona, es van posar en marxa els mecanismes de protesta d'un grup de persones que reivindicaven la vàlua ecològica de la zona, perquè hi ha aiguamolls i l'últim reducte de l'activitat agrícola del Prat de Vilanova. Precisament, aquests mateixos són els que critiquen l'alternativa del govern municipal de construir a la finca de la Millera, que queda just darrere la urbanització de l'Ibersol. Els més radicals creuen que la construcció en aquesta part de la ciutat condicionarà igualment la platja Llarga i la pressió urbanística destruirà els ecosistemes que es podrien salvar si es protegís adequadament tota la zona.Si en el moment de la presentació del projecte els ecologistes van fer que el govern municipal se'l repensés i van aconseguir un informe de l'ACA (Associació Catalana de l'Aigua) advertint de la inundabilitat de la zona; ara, qui ha aconseguit posar fre a la construcció de la Millera ha estat el grup municipal d'ERC. La negativa dels republicans a acceptar els 1.700 pisos proposats per ICV i PSC, amb el suport de la Generalitat -sobretot de l'Incasol, que ja ha comprat el 50% dels terrenys de la zona- ha obligat a reiniciar un procés negociador que no permetrà aturar el projecte, sinó que obrirà les portes al debat sobre la xifra d'habitatges que s'hi han de construir.La Generalitat, però, ja ha adquirit els terrenys que hauria de destinar a donar un impuls a la construcció d'habitatge social a Vilanova i això condiciona les negociacions. Un altre condicionant clar és la manca de terrenys on poder traslladar l'edificabilitat programada en aquesta zona sense costos per al municipi. De tota manera, el grup municipal de CiU va avançar la setmana passada que ja té una fórmula per comprar els drets d'urbanització que la promotora Subirats Berenguer té per edificar a la platja Llarga. Però no la vol revelar. El principal grup de l'oposició té la intenció d'arrossegar aquest debat fins a la campanya electoral perquè siguin els ciutadans qui decideixin el futur de la platja Llarga, tot i que els tècnics adverteixen que el millor és urbanitzar la Millera perquè, a la llarga, caurà. I, si cau ara, sempre podran dir que va ser a canvi de la platja Llarga.
www.vilaweb.cat
El nou ambulatori de Cubelles atendrà prop de 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent" El centre estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí"MÍRIAM DE LAMO.
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
Penedès.Cubelles"Cubelles tindrà el nou CAP preparat per atendre entre 15.000 i 20.000 persones a partir de l’estiu de l’any vinent. L’ambulatori estarà situat entre els carrers Sebastià Puig i Miquel Cortí, a pocs metres de l’escola Charlie Rivel. La posada en marxa del CAP permetrà l’ampliació del nombre de metges del centre, actualment deficitari, segons apunta el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra. Un cop comenci a funcionar el nou centre s’alliberarà l’espai municipal de l’actual ambulatori.
El regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, i l’alcalde, Josep Marcillas, es reuniran dijous a la tarda amb l’arquitecte del Departament de Salut que està elaborant el projecte del nou centre d’atenció primària. L’ambulatori donarà servei a entre «15.000 i 20.000» persones, amb l’objectiu «d’atendre les necessitats futures en un termini d’entre cinc i deu anys», segons Rodríguez Serra. Els terrenys on es construirà l’edifici són municipals; per aquest motiu, l’Ajuntament haurà de cedir l’espai al Departament de Salut, que s’encarrega de dissenyar i executar el projecte. Les bones comunicacions i la facilitat d’aparcament són dues de les característiques del nou emplaçament del CAP, segons el regidor de Sanitat. Rodríguez Serra assegura que el centre començarà a funcionar «entre el juliol i l’agost del 2007». Les obres començaran enguany i tindran un pressupost de 589.785 euros, finançats íntegrament per la Generalitat. La posada en marxa del nou CAP permetrà alliberar l’espai municipal que ocupa l’actual ambulatori, que es podrà destinar a un equipament públic. Els Serveis Socials del municipi també es traslladaran al nou CAP. El govern municipal ha reconegut que l’actual ambulatori «ha quedat petit» per al municipi. El darrer ple municipal va aprovar per unanimitat una moció que demanava l’ampliació de l’ambulatori i l’augment del personal del centre.
Un servei deficitari El servei d’atenció primària de Cubelles –dependent de l’àrea bàsica de salut Cubelles-Cunit, fet que obliga els dos municipis a compartir serveis– és deficitari, segons reconeix el mateix Ajuntament i certifiquen dades del mateix centre. La població adscrita a l’ambulatori del municipi és de 10.407 persones: 8.678 dels usuaris tenen més de 15 anys i són atesos per quatre metges de família, a cadascun dels quals els pertoquen entre 1.800 i 2.400 pacients; si es té en compte la població que no està empadronada al municipi i que hi resideix els caps de setmana o durant l’estiu, cada metge atén més de 4.000 usuaris. La resta dels més de 10.000 pacients, 1.729, tenen menys de 15 anys i han de ser atesos per un sol pediatre en horari complet i un altre de compartit amb el centre de Cunit. L’actual ambulatori de Cubelles està esperant disposar d’un altre metge de família i un pediatre, que arribaran d’aquí a «molt poc temps», segons el regidor de Sanitat. Quan comenci a funcionar l’ambulatori nou també s’ampliarà la plantilla de metges i de serveis mèdics, segons apunta Rodríguez Serra. De fet, el regidor sosté que la falta d’espai de l’actual centre d’atenció primària ha impedit l’augment del personal.
www.vilaweb.cat
OPINIÓ/ 25è aniversari de Ràdio Cubelles
RADIO CUBELLES:
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?
Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.
STOPENDESA INFORMA
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
Rechazo en Cataluña al proyecto de una central térmica de ciclo combinado
SÍLVIA BERBÍS (28/02/2006)
El proyecto de construcción de una central térmica de ciclo combinado de 860megawatios en Fayón, promovido por la empresa Endesa Generación SA, ha hechosaltar las alarmas en la vecina comarca de la Terra Alta, en Cataluña, cuyosalcaldes temen que los efectos de la planta acarreen graves consecuenciaspara sus municipios. La Pobla de Massaluca tendría la central a 100 metrosde su término municipal y a cinco kilómetros del núcleo urbano. Este municipio capitanea una oposición frontal a la que se ha adherido elconsejo de alcaldes del organismo comarcal y varios ayuntamientos."Manifestamos al Ministerio de Medio Ambiente nuestra oposición absoluta alproyecto por los efectos negativos que tendría para nuestro municipio",afirma el alcalde, Josep Dom¨nech (CiU). ESTUDIO Según los estudios encargados a un equipo de biólogos y alcatedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Joan Martínez, elayuntamiento argumenta que la térmica produciría contaminación atmosféricapor la presencia de hidrocarburos y compuestos de azufre e hidrógeno. Lapoblación teme que esto atente "contra una agricultura y un turismo decalidad al que hemos dedicado mucho esfuerzo en los últimos años", selamenta Dom¨nech. El alcalde de La Fatarella, el independiente Josep Suñé, considera que laadministración catalana debería decir algo sobre el proyecto energético, apesar de que éste se localiza en terrenos de la comunidad aragonesa. "Estacentral no concuerda con el turismo de calidad ni con los parámetros denuestra agricultura, por lo que el gobierno catalán debería pronunciarse",dice. La reacción contraria a la térmica de los alcaldes de la Terra Altacontrasta con su permisividad a los planes eólicos de dos centenares deaerogeneradores en la comarca, aunque para los grupos ecologistas ambasiniciativas resultan agresivas para el paisaje y la agricultura. Laorganización catalana Gepec cree que la térmica se ubica en Aragón "paraevitar protestas como las que hubo cuando se pensó en una similar en Móra laNova".
27.2.06
La carrossa del Carnestoltes, dedicada al 23-F. El pregó d'en Carnestoltes, vestit de Tejero recorda el 23- F del 1981, i commemora els 25 anys de Ràdio Cubelles.
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
Aquest any coincidint amb els 25 anys del naixement de Ràdio Cubelles, (el 23 F de l'any 1981), l'emissora municipal ha estat l'encarregada de la posada en escena del sermó i d'acompanyar tancant la Rua al rei dels Pocasoltes.
Sa Majestat Carnestoltes va arribar dissabte a Cubelles vestit de tinent coronel Tejero, recordant el cop d'estat del 23-F de l'any 1981. Durant tota la Rua la megafonia de la carrosa va anar repetint les paraules pronunciades al congrés dels diputats, "al suelo todo el mundo", mentre que la xemeneia del tanc gegant que ocupava la carrossa deixava anar fum.
El tinent coronel Tejero, acompanyat de tota una colla de guardia civils, va pronunciar el tradicional terrible sermó, que enguany va ser musicalitzat, i que va fer una bona repassada tant als polítics de l'Ajuntament com a diversos fets ocorreguts al municipi.
La Rua del Carnaval va començar a la Rambla Pau Casal després del sermó i, després de fer recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, va acabar a la plaça de la Vila.
Després de la Rua, la Festa va continuar a la sala multiusos La Mota amb ball, a càrrec de l'orquestra Moby Dick i amb el lliurament de premis del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses.
“La Térmica” ha estat la carrossa guardonada amb 600€, amb el primer premi a la més original i creativa. “El cupón” s’ha endut el primer premi valorat també en 600€, a la més divertida. Mentre que “Los lápices” ha estat la carrossa més elegant del Concurs premiada amb 600€ més.
Pel que fa al Concurs de Grups de disfresses, el primer premi al més original i creatiu i ha estat per “La basura moscaf”. Aquest premi dotat amb 200€ el va atorgar l’Associació d’Hosteleria i Comerç de Cubelles. “La policia local” es va emportar 200€ del primer premi al grup més divertit, mentre que els “Mexicans” van ser premiats amb 200€ més com a grup més simpàtic.
En quan als primers premis a les disfresses individuals dotat amb 75€; el més original i creatiu va ser per “Tabac” ; el més divertit, per a la “Primavera”, i el més elegant per a “Neptuno”.
El jurat qualificador del XVI Concurs de Carrosses i XII Concurs de Disfresses estava format per Martin Gabriel Iorlano, autor del cartell del Carnaval 2006; Isabel Remaux, guanyadora de l’accèssit del cartell del Carnaval 2006; i Maria Trives, membre de la comissió de Festes. L'endemà diumenge, tot i la pluja, els comparsers i comparseres de les diferents colles infantils i adults van sortir pels carrers del municipi i van acabar fent la tradicional batalla final a la plaça de la Vila. Ràdio Cubelles Dilluns, 27-02-2006
25.2.06
Educació i Joventut .El Departament d'Educació informa del període de preinscripcions i matriculacions escolars. El calendari és provissional i pot patir modificacions
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat el calendari provissional de matriculacions per al curs escolar 2006-2007. La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles s'encarregarà de donar als ciutadans i ciutadanes la informació pertinent respecte a aquests períodes, que encara poden ser modificats pel govern autonòmic.
En l'educació infantil, primària i l'ESO, el període de preinscripció comença el 20 de març, amb la difusió de l’oferta de places. Entre el 21 de març i el 3 d'abril s'obre el termini de presentació de sol·licituds i el llistat de les sol·licituds amb els barems es publicarà el 18 d’abril. Entre els dies 19 i 21 d’abril es poden fer reclamacions, que s'han de resoldre el 24 d’abril. Un cop resoltes les reclamacions, les noves llistes es publicaran el 26 d’abril i el 22 de maig es farà la publicació de les llistes d'assignació. Finalment, el període de matriculació anirà del 29 de maig al 2 de juny, als mateixos centres educatius.
Pel que fa al calendari del batxillerat, el període de preinscripció comença el 12 de maig, amb la difusió de l’oferta de places. Els dies 15 i 16 de maig es poden presentar les sol·licituds i el llistat de les sol·licituds amb els barems es publicarà el 6 de juny. Entre els dies 7 i 9 de juny es poden fer reclamacions oportunes a aquest llistat, que s'han de resoldre el 12 de juny. Les llistes definitives es publicaran el 30 de juny, després que el 14 de juny s'hagin publicat les llistes un cop resoltes les reclamacions. Finalment, el període de matriculació anirà del 3 al 7 de juliol, a l'IES Cubelles, en el cas dels alumnes que estudiïn al centre cubellenc.
Pel que fa a la llar d'infants municipal La Draga, la presentació de sol·licituds es portarà a terme del 2 al 12 de maig. Les llistes amb barem es publicaran el 19 de maig, establint-se els dies 22, 23 i 24 de maig per a la presentació de possibles reclamacions. Aquestes s'han de resoldre el 25 de maig i al dia següent es publicaran les noves llistes amb les reclamacions resoltes. La matriculació es portarà a terme, al mateix centre educatiu, del 5 al 9 de juny.
Per a més informació us podeu adreçar a la regidoria d'Educació, ubicada al Centre Social (C/Joan Roig i PIera, 3-5) de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i els dijous de 17 a 19 hores. També podeu adreçar-vos telefònicament (93 895 03 61) o per correu electrònic.Departament de Comunicació Divendres, 24-02-2006
www.cubelles.com
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat el calendari provissional de matriculacions per al curs escolar 2006-2007. La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles s'encarregarà de donar als ciutadans i ciutadanes la informació pertinent respecte a aquests períodes, que encara poden ser modificats pel govern autonòmic.
En l'educació infantil, primària i l'ESO, el període de preinscripció comença el 20 de març, amb la difusió de l’oferta de places. Entre el 21 de març i el 3 d'abril s'obre el termini de presentació de sol·licituds i el llistat de les sol·licituds amb els barems es publicarà el 18 d’abril. Entre els dies 19 i 21 d’abril es poden fer reclamacions, que s'han de resoldre el 24 d’abril. Un cop resoltes les reclamacions, les noves llistes es publicaran el 26 d’abril i el 22 de maig es farà la publicació de les llistes d'assignació. Finalment, el període de matriculació anirà del 29 de maig al 2 de juny, als mateixos centres educatius.
Pel que fa al calendari del batxillerat, el període de preinscripció comença el 12 de maig, amb la difusió de l’oferta de places. Els dies 15 i 16 de maig es poden presentar les sol·licituds i el llistat de les sol·licituds amb els barems es publicarà el 6 de juny. Entre els dies 7 i 9 de juny es poden fer reclamacions oportunes a aquest llistat, que s'han de resoldre el 12 de juny. Les llistes definitives es publicaran el 30 de juny, després que el 14 de juny s'hagin publicat les llistes un cop resoltes les reclamacions. Finalment, el període de matriculació anirà del 3 al 7 de juliol, a l'IES Cubelles, en el cas dels alumnes que estudiïn al centre cubellenc.
Pel que fa a la llar d'infants municipal La Draga, la presentació de sol·licituds es portarà a terme del 2 al 12 de maig. Les llistes amb barem es publicaran el 19 de maig, establint-se els dies 22, 23 i 24 de maig per a la presentació de possibles reclamacions. Aquestes s'han de resoldre el 25 de maig i al dia següent es publicaran les noves llistes amb les reclamacions resoltes. La matriculació es portarà a terme, al mateix centre educatiu, del 5 al 9 de juny.
Per a més informació us podeu adreçar a la regidoria d'Educació, ubicada al Centre Social (C/Joan Roig i PIera, 3-5) de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i els dijous de 17 a 19 hores. També podeu adreçar-vos telefònicament (93 895 03 61) o per correu electrònic.Departament de Comunicació Divendres, 24-02-2006
www.cubelles.com
L'Associació de Dones La Fita prepara els actes del dia de la Dona . El 8 de març s'ofereix una exposició sota el títol de 30 anys de feminisme a Catalunya
Dins els actes del 8 de març, l'Associació de Dones La Fita organitza una exposició fotogràfica que forma part del arxiu de Ca la Dona i de la Xarxa Feminista.
Part del recull de fotografies són d'Amada Santos, membre de Ca la Dona i i de la Xarxa Feminista. D'altres documents són dels arxius personals de dones lligades al Moviment Feminista.
Amada Santos, nascuda a Biscaia (1948) és activista i membre de Ca la Dona, a més de representant de diverses entitats com la Xarxa Feminista, el D.O.A.N (dones antimilitaristes), l' A.D.P.C (Associació Dones Periodistes de Catalunya), la Red Europea de Mujeres Periodistas i la Red Internacional de Mujeres Periodistas y de Comunicadoras.
A més d'aquesta exposició, dins la setmana dedicada a la dona, la Fita ha organitzat una mostra de Artesania de Dones de Cubelles a la sala Gran del Centre Social. El dia 11 es dóna el reconeixement a una Dona al mateix Centre, una decisió que enguany va càrrec de les Puntaires de Caixa Penedès. Finalment, l'associació farà la tradicional lectura del Manifest a La Fita del terme de Cubelles. Ràdio Cubelles Dijous, 23-02-2006
www.cubelles.com
Dins els actes del 8 de març, l'Associació de Dones La Fita organitza una exposició fotogràfica que forma part del arxiu de Ca la Dona i de la Xarxa Feminista.
Part del recull de fotografies són d'Amada Santos, membre de Ca la Dona i i de la Xarxa Feminista. D'altres documents són dels arxius personals de dones lligades al Moviment Feminista.
Amada Santos, nascuda a Biscaia (1948) és activista i membre de Ca la Dona, a més de representant de diverses entitats com la Xarxa Feminista, el D.O.A.N (dones antimilitaristes), l' A.D.P.C (Associació Dones Periodistes de Catalunya), la Red Europea de Mujeres Periodistas i la Red Internacional de Mujeres Periodistas y de Comunicadoras.
A més d'aquesta exposició, dins la setmana dedicada a la dona, la Fita ha organitzat una mostra de Artesania de Dones de Cubelles a la sala Gran del Centre Social. El dia 11 es dóna el reconeixement a una Dona al mateix Centre, una decisió que enguany va càrrec de les Puntaires de Caixa Penedès. Finalment, l'associació farà la tradicional lectura del Manifest a La Fita del terme de Cubelles. Ràdio Cubelles Dijous, 23-02-2006
www.cubelles.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)