El pilot, l'avió, ERC
Marçal Sintes
Maragall, que un dia els amenaça i l'altre dia diu als que manen a ERC que no s'angoixin, que encara que facin botifarra a l'Estatut el tripartit tirarà endavant, el PSC advertint-los que pobres d'ells, Zapatero xocant la mà de Mas al Congrés com si fossin pivots dels Lakers, Zapatero fent esperar eternament Maragall abans de retratar-se junts, Maragall fent moixaines a Zapatero a Cornellà, on, líder del PSOE a part, qui va triomfar va ser la gran pubilla del PSC Manuela de Madre... Ha arribat un punt que el tripartit recorda molt aquells acudits en què sortia un avió, el pilot i uns passatgers de diferents nacionalitats -un francès, un alemany i un espanyol, per exemple-, i de cop l'aparell començava a fallar: primer un motor, després un altre... La gràcia estava en com es repartien els paracaigudes, perquè, esclar, de paracaigudes sempre en falten i no tothom es pot salvar... Fins aquí l'acudit. En la realitat política els passatgers també s'esbatussen mentre l'avió es precipita, però el pilot, que per moment sembla que es diverteix, crida que no passa res, que el trasto remuntarà... Potser sí que aquesta vegada tampoc no s'esclafarà, potser sí que sols lleparà el terra, malgrat tot, segur que la millor manera d'evitar la catàstrofe és asserenar-se i que els republicans afluixin, que en aquest cas significa el sí en el referèndum estatutari. Però: ¿com dir blanc allà on encara ara es diu negre antracita?, ¿com presentar com un coratjós servei a Catalunya el que encara ara es titlla d'obscena traïció al país i a la seva gent?... ¿Com sortir, en definitiva, de l'atzucac?
www.avui.cat