L’Any Rusiñol exalça l’artista total.
Sitges inaugura avui la commemoració amb una exposició i un espectacle en homenatge a les festes modernistesRAÜL MAIGÍ. Sitges
Les festes modernistes tornen avui a Sitges en l’homenatge que la vila del Garraf dedica a Santiago Rusiñol, un dels seus fills predilectes, no de naixement, però sí per adopció. Agitador cultural, ànima del modernisme, creador, pintor, escriptor, periodista, col·leccionista, Rusiñol esdevé pal de paller d’una generació que va renovar l’art. A Sitges no només hi va llegar el seu estudi, el Cau Ferrat, avui museu, sinó un ambient bonhomiós i gairebé espiritual que ha fet de la Blanca Subur un pol d’atracció de l’activitat artística que encara perdura. L’Any Rusiñol, però, no s’acabarà a Sitges, sinó que s’escamparà a una quinzena de municipis. Avui comencen els actes, amb una ofrena floral, una exposició, un espectacle de dansa i un piromusical a la platja.
«Rusiñol és un veí més, representa els valors de llibertat, creativitat, passió, viatge i intel·lectualitat. Nosaltres, com ell, som uns apassionats per la vida.» Aquest és l’entusiasme que desprenen les paraules de l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet. I és que el municipi s’ha abocat en aquest esdeveniment. Sitges ja coneix la importància del turisme, i espremerà la figura de Rusiñol al màxim perquè la marca Sitges soni arreu. Més enllà de la promoció turística, però, és clar que l’Any Rusiñol tindrà contingut acadèmic, i s’ha confeccionat un programa amb tots els ingredients habituals d’una efemèride així que coordina Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana a la Universitat de Girona.
La cita més immediata és l’exposició que s’inaugura aquesta tarda, Rusiñol i la pintura europea. Comissariada per Isabel Coll, especialista en la seva obra i filla de Sitges, la mostra oferirà per primera vegada al públic obres fins ara desconegudes i mai exposades. La mostra incideix en la connexió de l’artista amb els corrents pictòrics de la seva època. A l’octubre, una altra exposició, Rusiñol desconegut. També els artistes locals s’afegeixen a la festa, amb taules decorades que es distribuiran pels bars del poble, que tindran el seu racó rusiñolià.
L’aportació de l’Any Rusiñol permetrà descobrir coses noves del personatge. Està prevista la reedició de llibres, entre els quals hi ha L’auca del senyor Esteve, obra de la qual també es farà una obra de titelles a càrrec de La Puntual. A banda dels catàlegs de les exposicions, es publicarà també Els contes de Rusiñol, una selecció de relats provinents de diferents publicacions que ara s’editen junts per primera vegada. Pel que fa a les arts escèniques destaca com a novetat el monòleg Cap al tard, basat en textos de Rusiñol, que Ramon Madaula estrenarà al festival Temporada Alta de Salt. A l’octubre l’Espai Escènic Joan Brossa portarà a l’escenari del Prado La Intrusa, obra estrenada en la Festa Modernista de 1893. La recuperació de l’esperit de les festes modernistes marcarà precisament la jornada inaugural, en què la companyia Mal Pelo interpretarà en una plataforma sobre el mar una versió de la Dansa serpentina de Loïe Fuller. Va ser un dels símbols innovadors de finals del XIX. Estava molt de moda a París i Rusiñol la va portar a Sitges el 1895. L’actriu Rosa Novell conduirà l’espectacle nocturn, que acabarà amb un piromusical a la mateixa platja de Sant Sebastià, amb música de Falla, Morera i Albéniz. També aquest dijous comença el cicle de conferències Visions íntimes del Cau Ferrat, que arrencarà amb una xerrada de Norman Cinnamond, arquitecte i besnét de Santiago Rusiñol. La restauració del Cau Ferrat serà una de les apostes posteriors a l’Any Rusiñol, juntament amb el centre d’interpretació del modernisme que es farà al Racó de la Calma.
DE SITGES A ARANJUEZ.
Rusiñol no va descobrir Sitges fins el 1891, als 30 anys. Es dirigia a Vilanova i la Geltrú, on Víctor Balaguer havia fundat una biblioteca museu, però pel camí es va aturar a Sitges, i l’impacte va ser tan gran, que va decidir quedar-s’hi. L’artista, però, va deixar petjada en multitud d’indrets, i l’Ajuntament de Sitges ha volgut aprofitar l’ocasió per escampar al màxim aquest Any Rusiñol, sol·licitant a diferents municipis la seva implicació en l’organització d’actes. Vilanova, la ciutat veïna, serà un d’aquests municipis que formaran part de la Xarxa Rusiñol al llarg d’aquest any. N’hi ha d’altres de confirmats, com ara Girona, Manlleu, Olot, Barcelona, Arbúcies, Sagunt, Granada, Elx, València i Aranjuez. Aquest últim, on Rusiñol va morir fa 75 anys, exposarà al setembre la mostra que avui s’obre a Sitges.
www.vilaweb.cat