Educació i Joventut
Acaba el procés d’assignació de places de la llar d'infants .
S'ha pogut atendre el 82,7% de les sol·licituds de noves places per a alumnes de 0 a 3 anys.
La llar d'infants municipal "La Draga" atendrà el 82,7% de les sol·licituds presentades per a matricules del curs 2006-2007. El passat 24 de maig es va fer el sorteig públic que va resoldre les situacions d'empat produïdes en l'aplicació dels criteris de prioritat de les sol·licituds.
Per al curs 2006-2007, s'han presentat un total de 122 sol·licituds de places, repartides en 17 sol·licituds de P0 (nascuts al 2006), 48 de P1 (nascuts el 2005) i 57 de P2 (nascuts al 2004). D'aquestes peticions, la regidoria d'Educació ha pogut atendre 101 sol·licituds i únicament 21 passaran a la llista d’espera. Aquesta situació suposa una millora substancial respecte a l’any passat, en què es van rebre 111 sol·licituds, però únicament van poder ser admesos 44 infants.
Des de la regidoria d’Educació, s’ha valorat "molt positivament el fet que aquest any s'han cobert les expectatives i les necessitats de la majoria de les famílies residents a Cubelles". De fet, gràcies a les obres d'ampliació de la llar d’infants municipal "La Draga", l'oferta de places per al curs 2006-2007, s’ha incrementat en un 50%, respecte al curs anterior.
Des del 26 de maig es poden consultar les llistes definitives a l'Oficina Municipal d'Informació Escolar (Centre Social) i a la mateixa llar d'infants. Els pares dels nens que hagin obtingut plaça hauran de formalitzar la matrícula del 5 al 9 de juny, a la mateixa llar d’infants, en horari de matí de 10 a 11 hores, de dilluns a divendres, i de tarda de 15,30 a 16,30, de dilluns a dijous.
www.cubelles.com
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es. Aquest espai va ser creat el 2 de novembre de 2004 i el 20 de gener de 2008 va superar les 20.000 visites. El sistema Sitemeter registra estadístiques des de l'1 de març de 2008. Gràcies per la vostra confiança i participació.
6.6.06
Barcelona Del 8 al 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
El Estatuto de Cataluña, un ley avanzada en derechos sociales, una ley avanzada en derechos de las mujeres.
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Manuel Garcia Grau
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
El 'sí' a l'Estatut serà del 51% i la participació assolirà el 69%, segons la 'Cadena Ser'.
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
Un castell per descobrir.
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
5.6.06
Més de dues mil dones obren la trobada que commemora els trenta anys de feminisme.
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Les dones reclamen més pes per liderar una societat més humana i femenina.
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
1.6.06
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA INFÀNCIA MALTRACTADA
Al·lots núm. 3
- Desembre 2005Infants, jocs i joguines
Entre altres temes, aquesta edició parla sobre la relació existent entre les joguines i els infants, i entre les joguines i els adults, a una societat com la nostra. Inclou així mateix un reportatge sobre la protecció dels infants davant les noves tecnologies i comentaris sobre el polèmic videojoc Bully.Entre els col·laboradors d’aquest número hem de citar l'Associació Ayudar Jugando, la Fundació Crecer Jugando, el Ferran Casas i el seu equip de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, la Míriam Calvet (botigues Imaginarium), el presentador i humorista Andreu Buenafuente, l'Ernest Benach (president del Parlament de Catalunya), l'escriptora Rosa Regàs (Creu de Sant Jordi 2005), la cantant Lucrecia, el periodista Iu Forn, i l'Artur Mas (diputat al Parlament i ex-conseller en cap de la Generalitat de Catalunya).
OPIC
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
30.5.06
NOTICIAS
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
29.5.06
Ombra de la Transició
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
El grup d’Iniciativa per Cubelles volem manifestar públicament la nostra posició envers el projecte que avui es porta a Ple.
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Maragall contra
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
La llei del sòl obligarà a les CCAA a construir un 25% de pisos protegits .
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Cubelles, 23 de maig del 2006
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
28.5.06
Príncep dels bordegassos
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
27.5.06
Carod sap com aconseguir el no
Passa-ho!
Iu Forn
Reunió entre Carod i Puigcercós a la seu d'Esquerra. -Joan, hem de canviar d'estratègia.
-Ho veig difícil, Josep-Lluís.
-Sempre posant-me bastons a les rodes.
-No, no aquest cop no és per demostrar-te qui mana aquí. És que no podem canviar una cosa que no tenim.
-Mira què t'he portat...
-Cof, cof... (Puigcercós tus.) Que és això tan empolsegat?
-Arguments demagògics. He anat a les golfes a buscar els arguments demagògics que vam guardar quan vam signar el Tinell.
-Ui, mira-te'ls... "som un partit independentista", "l'espoli fiscal dels espanyols"...
-...i Mas és un traïdor a Catalunya.
-Feia tant de temps que no usàvem aquestes expressions tan boniques. Ja veuràs l'alegria de l'Huguet quan sàpiga que tornem a les arrels.
-Bé, Joan, i també hauríem de parlar del partit.
-Parlant del partit. Precisament et porto aquest sobre de part d'en Carretero.
-És ple d'àntrax.
-Sí, però de la millor qualitat. I t'adjunta un joc de ganivets amb la següent nota: "Comença a clavar-te'ls tu mateix a l'esquena que a mi em fa mandra baixar de Puigcerdà fins i tot per això".
-Té, 30 euros i que se'n vagi al Dragon Khan. I no cal que torni. Mentrestant, parlem de com fer que guanyi el no.
-Ah, però realment volem que guanyi el no?
-Usarem el mètode "Finlàndia a Eurovisió". Ens disfressarem de monstres i arrasarem. La gent vol autèntics freakies, com nosaltres, i no imitacions com les Ketchup-chialistes, les Ket-Chuan Saura o el Ketchup-PP.
-Molt ben vist, Josep-Lluís. Ara mateix li dic al Vendrell que enviï cartes a les botigues de disfresses de monstres. Això està guanyat! Visca Esquerra Republicana unida... o no.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Reunió entre Carod i Puigcercós a la seu d'Esquerra. -Joan, hem de canviar d'estratègia.
-Ho veig difícil, Josep-Lluís.
-Sempre posant-me bastons a les rodes.
-No, no aquest cop no és per demostrar-te qui mana aquí. És que no podem canviar una cosa que no tenim.
-Mira què t'he portat...
-Cof, cof... (Puigcercós tus.) Que és això tan empolsegat?
-Arguments demagògics. He anat a les golfes a buscar els arguments demagògics que vam guardar quan vam signar el Tinell.
-Ui, mira-te'ls... "som un partit independentista", "l'espoli fiscal dels espanyols"...
-...i Mas és un traïdor a Catalunya.
-Feia tant de temps que no usàvem aquestes expressions tan boniques. Ja veuràs l'alegria de l'Huguet quan sàpiga que tornem a les arrels.
-Bé, Joan, i també hauríem de parlar del partit.
-Parlant del partit. Precisament et porto aquest sobre de part d'en Carretero.
-És ple d'àntrax.
-Sí, però de la millor qualitat. I t'adjunta un joc de ganivets amb la següent nota: "Comença a clavar-te'ls tu mateix a l'esquena que a mi em fa mandra baixar de Puigcerdà fins i tot per això".
-Té, 30 euros i que se'n vagi al Dragon Khan. I no cal que torni. Mentrestant, parlem de com fer que guanyi el no.
-Ah, però realment volem que guanyi el no?
-Usarem el mètode "Finlàndia a Eurovisió". Ens disfressarem de monstres i arrasarem. La gent vol autèntics freakies, com nosaltres, i no imitacions com les Ketchup-chialistes, les Ket-Chuan Saura o el Ketchup-PP.
-Molt ben vist, Josep-Lluís. Ara mateix li dic al Vendrell que enviï cartes a les botigues de disfresses de monstres. Això està guanyat! Visca Esquerra Republicana unida... o no.
www.avui.cat
Carod assegura que ERC "està unida" i descarta sentir-se qüestionat pels dirigents territorials.
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat que Esquerra "està unida" i ha afirmat que no se sent qüestionat pels dirigents territorials arran de la seva posició en el debat de l'Estatut. Sobre la trobada que van mantenir uns 60 dirigents territorials d’ERC amb Joan Puigcercós -on Carod no va assistir-hi-, el president d’ERC ha manifestat que “no hi havia cap voluntat de qüestionar l'actual direcció del partit”. Segons diversos dirigents que van assistir a la trobada, les posicions crítiques cap a Carod van abundar però Puigcercós va deixar clar que no està d'acord que es plantegi la possibilitat d'avançar el congrés d’ERC i encara menys davant la imminència de dues campanyes -referèndum i eleccions catalanes-. Puigcercós, a més, va expressar la seva voluntat de donar suport a Carod com a candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat.
www.eldebat.com
Puigcercós reuneix els dirigents d'ERC per tallar intents de revolta contra Carod.
Amb la finalitat d'advertir els seus que el que ara toca és fer pinya, el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, va reunir dijous a la nit uns 60 dirigents territorials d'ERC a Sant Joan Despí, per tal de neutralitzar qualsevol intent de qüestionar el lideratge de Carod. A aquesta reunió hi van assistir els principals dirigents afins a Puigcercós: el vicesecretari d'acció interna, Josep Vall, convocant de manera formal de l'acte; la secretària d'organització, Pilar Albiol, i l'adjunt al secretari general i exconseller Xavier Vendrell. La consigna als dirigents territorials, en molts casos convocats gairebé d'urgència, va ser clara. No és moment d'oferir una imatge de divisió. La reunió va ser fruit d'un acord entre Puigcercós i el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, per calmar la convivència entre els dos sectors que encapçalen i evitar que persones amb més o menys ascendència en la militància, com ara l'exconseller Carretero, es converteixin en una tercera via o pol d'atracció, que podria dividir la militància L'acord inclou la voluntat de tancar les grans línies de la confecció de les llistes autonòmiques abans del referèndum del 18 de juny. No amb tota concreció, però sí en aquells punts susceptibles d'encendre els ànims. Fonts del partit van descriure aquesta trobada com una reunió informativa sense voluntat de reprimir cap discrepant, però una absència destacada posa en dubte aquest visió. Perquè si bé van ser molts els cridats a la cita, no tots hi van assistir. L'exconseller de Governació Joan Carretero, que hi va ser convocat, no hi va voler anar, en un gest de rebel.lia que un dirigent republicà va jutjar "propi del seu caràcter". Malgrat que després de la seva destitució com a conseller Carretero va tornar a la seva feina com a metge a Puigcerdà, la seva figura plana sobre els sectors més crítics amb l'actuació de la direcció d'ERC en relació amb l'Estatut.
www.eldebat.com
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat que Esquerra "està unida" i ha afirmat que no se sent qüestionat pels dirigents territorials arran de la seva posició en el debat de l'Estatut. Sobre la trobada que van mantenir uns 60 dirigents territorials d’ERC amb Joan Puigcercós -on Carod no va assistir-hi-, el president d’ERC ha manifestat que “no hi havia cap voluntat de qüestionar l'actual direcció del partit”. Segons diversos dirigents que van assistir a la trobada, les posicions crítiques cap a Carod van abundar però Puigcercós va deixar clar que no està d'acord que es plantegi la possibilitat d'avançar el congrés d’ERC i encara menys davant la imminència de dues campanyes -referèndum i eleccions catalanes-. Puigcercós, a més, va expressar la seva voluntat de donar suport a Carod com a candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat.
www.eldebat.com
Puigcercós reuneix els dirigents d'ERC per tallar intents de revolta contra Carod.
Amb la finalitat d'advertir els seus que el que ara toca és fer pinya, el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, va reunir dijous a la nit uns 60 dirigents territorials d'ERC a Sant Joan Despí, per tal de neutralitzar qualsevol intent de qüestionar el lideratge de Carod. A aquesta reunió hi van assistir els principals dirigents afins a Puigcercós: el vicesecretari d'acció interna, Josep Vall, convocant de manera formal de l'acte; la secretària d'organització, Pilar Albiol, i l'adjunt al secretari general i exconseller Xavier Vendrell. La consigna als dirigents territorials, en molts casos convocats gairebé d'urgència, va ser clara. No és moment d'oferir una imatge de divisió. La reunió va ser fruit d'un acord entre Puigcercós i el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, per calmar la convivència entre els dos sectors que encapçalen i evitar que persones amb més o menys ascendència en la militància, com ara l'exconseller Carretero, es converteixin en una tercera via o pol d'atracció, que podria dividir la militància L'acord inclou la voluntat de tancar les grans línies de la confecció de les llistes autonòmiques abans del referèndum del 18 de juny. No amb tota concreció, però sí en aquells punts susceptibles d'encendre els ànims. Fonts del partit van descriure aquesta trobada com una reunió informativa sense voluntat de reprimir cap discrepant, però una absència destacada posa en dubte aquest visió. Perquè si bé van ser molts els cridats a la cita, no tots hi van assistir. L'exconseller de Governació Joan Carretero, que hi va ser convocat, no hi va voler anar, en un gest de rebel.lia que un dirigent republicà va jutjar "propi del seu caràcter". Malgrat que després de la seva destitució com a conseller Carretero va tornar a la seva feina com a metge a Puigcerdà, la seva figura plana sobre els sectors més crítics amb l'actuació de la direcció d'ERC en relació amb l'Estatut.
www.eldebat.com
Sanchís continua la 'depuració' de l'Avui i destitueix Albert Sáez com a director adjunt.
El director del diari Avui, Vicent Sanchís, ha destituït Albert Sáez com a director adjunt del rotatiu, en un nou gir cap a una política editorial més afí a la línia imposada pels dos nous propietaris majoritaris, José Manuel Lara, president de Planeta, i Javier Godó, editor de La Vanguardia.El desplaçament de Sáez, que malgrat tot continuarà firmant les seves columnes, segueix a la destitució de Pere Tió com a cap d’Opinió de l’Avui, efectuada la setmana passada. Aquesta decisió ja va marcar l’inici dels canvis per imprimir al diari catalanista “un to més moderat i menys cridaner”, segons ha declarat a El Debat un directiu de la Corporació Catalana de Comunicació, editora del rotatiu. Albert Sáez ha mantingut un llarg pols amb Sanchís per intentar evitar una decisió que ja estava presa des de feia setmanes, si no mesos, i que tothom coneixia menys l’interessat. Sáez va negar fa pocs dies a El Debat, d’una manera rotunda i poc realista, que poguessin afectar-lo els canvis a la direcció de l’Avui.
www.eldebat.com
El director del diari Avui, Vicent Sanchís, ha destituït Albert Sáez com a director adjunt del rotatiu, en un nou gir cap a una política editorial més afí a la línia imposada pels dos nous propietaris majoritaris, José Manuel Lara, president de Planeta, i Javier Godó, editor de La Vanguardia.El desplaçament de Sáez, que malgrat tot continuarà firmant les seves columnes, segueix a la destitució de Pere Tió com a cap d’Opinió de l’Avui, efectuada la setmana passada. Aquesta decisió ja va marcar l’inici dels canvis per imprimir al diari catalanista “un to més moderat i menys cridaner”, segons ha declarat a El Debat un directiu de la Corporació Catalana de Comunicació, editora del rotatiu. Albert Sáez ha mantingut un llarg pols amb Sanchís per intentar evitar una decisió que ja estava presa des de feia setmanes, si no mesos, i que tothom coneixia menys l’interessat. Sáez va negar fa pocs dies a El Debat, d’una manera rotunda i poc realista, que poguessin afectar-lo els canvis a la direcció de l’Avui.
www.eldebat.com
CARTA OBERTA A LES DONES DE L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES
La política de les dones és la política
Aquests tres darrers anys, l'equip directiu de l'ICD ha tingut una característica que l’ha fet únic i, potser, difícilment reemplaçable: ser dones independents que han partit de l’experiència i el saber adquirit durant anys de treball en el moviment feminista. Feministes que saben de la pluralitat dels feminismes. Feministes no només de programa polític, sinó dones que han passat el feminisme pel propi cos, que han intentat posar en pràctica a les institucions de la Generalitat els debats generats des dels grups de dones durant anys. Imaginem que aquests tres anys de treball no han estat exempts de dificultats, que la maquinària de les institucions ha frustrat alguns projectes, que ha estat difícil traslladar la política de les dones a unes institucions sovint marcades per un funcionament farragós, jeràrquic, masclista... i sabem que els grups de dones sempre exigim més i més i més... Més enllà d’adscripcions polítiques, nosaltres, dones de diferents associacions, partits o ideologies, dones feministes, volem expressar el reconeixement a la important tasca realitzada per l'equip directiu de l'ICD i per totes les treballadores. Desitgem que les seves successores puguin reprendre amb qualitat i amb calidesa la seva tasca, i els demanem que el treball iniciat per aquest equip tingui continuïtat.
Si voleu afegir la vostra signatura a aquesta carta, feu-la arribar a la secretaria de Ca la Dona (caladona@caladona.org, tel. 934127161, fax 934123996).
Són moltes les dones i grups que sabem volen fer aquest gest. La setmana entrant farem arribar a la premsa la carta oberta.
Comi Ca la Dona
La política de les dones és la política
Aquests tres darrers anys, l'equip directiu de l'ICD ha tingut una característica que l’ha fet únic i, potser, difícilment reemplaçable: ser dones independents que han partit de l’experiència i el saber adquirit durant anys de treball en el moviment feminista. Feministes que saben de la pluralitat dels feminismes. Feministes no només de programa polític, sinó dones que han passat el feminisme pel propi cos, que han intentat posar en pràctica a les institucions de la Generalitat els debats generats des dels grups de dones durant anys. Imaginem que aquests tres anys de treball no han estat exempts de dificultats, que la maquinària de les institucions ha frustrat alguns projectes, que ha estat difícil traslladar la política de les dones a unes institucions sovint marcades per un funcionament farragós, jeràrquic, masclista... i sabem que els grups de dones sempre exigim més i més i més... Més enllà d’adscripcions polítiques, nosaltres, dones de diferents associacions, partits o ideologies, dones feministes, volem expressar el reconeixement a la important tasca realitzada per l'equip directiu de l'ICD i per totes les treballadores. Desitgem que les seves successores puguin reprendre amb qualitat i amb calidesa la seva tasca, i els demanem que el treball iniciat per aquest equip tingui continuïtat.
Si voleu afegir la vostra signatura a aquesta carta, feu-la arribar a la secretaria de Ca la Dona (caladona@caladona.org, tel. 934127161, fax 934123996).
Són moltes les dones i grups que sabem volen fer aquest gest. La setmana entrant farem arribar a la premsa la carta oberta.
Comi Ca la Dona
26.5.06
14 MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA
Benvolgudes i benvolguts
Ens complau comunicar-vos que ja tornem a tenir la Mostra preparada.
Aquest any serà a la Filmoteca durant els dies 9 al 18 de juny.
La inauguració serà el dia 8, a les 22 h a la Plaça de la Virreina.
Podeu ampliar informació consultant la pàgina web.
http://mostra.dracmagic.com/
Us hi esperem
Drac Màgic Sant Pere Mitjà, 6608003 BarcelonaTel.: 93.216.00.04
Fax: 93.215.35.19
Drac Màgic
Benvolgudes i benvolguts
Ens complau comunicar-vos que ja tornem a tenir la Mostra preparada.
Aquest any serà a la Filmoteca durant els dies 9 al 18 de juny.
La inauguració serà el dia 8, a les 22 h a la Plaça de la Virreina.
Podeu ampliar informació consultant la pàgina web.
http://mostra.dracmagic.com/
Us hi esperem
Drac Màgic Sant Pere Mitjà, 6608003 BarcelonaTel.: 93.216.00.04
Fax: 93.215.35.19
Drac Màgic
Cal canviar la data
Àfrica
Alfred Bosch
Ahir va ser el teu dia internacional, vella dama, perquè així ho va decidir un comitè de la UNESCO. Com que fa dècades que es va fundar l'Organització de la Unitat Africana (admetem-ho, poc unida i gens organitzada), i com que no se't pot anar recordant cada dia, ja si més no un cop a l'any celebrem la teva realitat. I escolta, Déu n'hi do: s'han fet alguns discursos memorables i un parell de còctels ben lluïts. Llàstima que els teus fills, els propis africans, no hagin pogut acudir als refrigeris, ells que haurien aplaudit amb entusiasme. És molt convenient aquesta santjordització de l'univers, que ens fa triar un dia per al llibre, un altre dia per al país de torn, un altre per a la dona treballadora i un altre per a tot un continent. Si qualsevol bona causa la reduïm a un dia concret, resulta més fàcil de pair, avui que ni tan sols hem d'assistir a oficis litúrgics. I tu, Àfrica, tampoc ets tan difícil de condensar: al capdavall, no ets gaire més que la mare de la humanitat, amb algun mil·lenni d'història, 800 milions d'ànimes que no puntuen, una cinquantena d'Estats que tampoc, i dues mil parles sense normalització lingüística. Amb un dia anem sobrats de temps. Però mira, jo tinc una proposta, vejam què et sembla. Que traslladin el teu dia a l'hivern, coincidint amb el Ral·li Dakar, que és quan surts més a la tele, perquè és quan tots els indocumentats d'Europa se t'acosten per trepitjar-te la pell i improvisar tesis doctorals sobre tu en una setmana. Oi que hi sortiries guanyant? Res, dona, per molts anys.
www.avui.cat
Àfrica
Alfred Bosch
Ahir va ser el teu dia internacional, vella dama, perquè així ho va decidir un comitè de la UNESCO. Com que fa dècades que es va fundar l'Organització de la Unitat Africana (admetem-ho, poc unida i gens organitzada), i com que no se't pot anar recordant cada dia, ja si més no un cop a l'any celebrem la teva realitat. I escolta, Déu n'hi do: s'han fet alguns discursos memorables i un parell de còctels ben lluïts. Llàstima que els teus fills, els propis africans, no hagin pogut acudir als refrigeris, ells que haurien aplaudit amb entusiasme. És molt convenient aquesta santjordització de l'univers, que ens fa triar un dia per al llibre, un altre dia per al país de torn, un altre per a la dona treballadora i un altre per a tot un continent. Si qualsevol bona causa la reduïm a un dia concret, resulta més fàcil de pair, avui que ni tan sols hem d'assistir a oficis litúrgics. I tu, Àfrica, tampoc ets tan difícil de condensar: al capdavall, no ets gaire més que la mare de la humanitat, amb algun mil·lenni d'història, 800 milions d'ànimes que no puntuen, una cinquantena d'Estats que tampoc, i dues mil parles sense normalització lingüística. Amb un dia anem sobrats de temps. Però mira, jo tinc una proposta, vejam què et sembla. Que traslladin el teu dia a l'hivern, coincidint amb el Ral·li Dakar, que és quan surts més a la tele, perquè és quan tots els indocumentats d'Europa se t'acosten per trepitjar-te la pell i improvisar tesis doctorals sobre tu en una setmana. Oi que hi sortiries guanyant? Res, dona, per molts anys.
www.avui.cat
VINE A LA GRAN TROBADA DE DONES DE CATALUNYA: 2, 3 i 4 DE JUNY!!!
Les Dones Sabem Fer i Fem saber.
A la Trobada "Les Dones Sabem Fer i Fem saber" es farà palesa la força i la capacitat transformadora que tenen les relacions entre les dones i les nostres pràctiques polítiques. Mostrarem la nostra història i el nostre compromís amb la no violència i la sostenibilitat de la vida.Volem fer ben visible el camí que hem recorregut i desitgem construir, entre totes, noves pràctiques i elaborar noves idees per repensar i transformar el món.
Xarxa Feminista
Les Dones Sabem Fer i Fem saber.
A la Trobada "Les Dones Sabem Fer i Fem saber" es farà palesa la força i la capacitat transformadora que tenen les relacions entre les dones i les nostres pràctiques polítiques. Mostrarem la nostra història i el nostre compromís amb la no violència i la sostenibilitat de la vida.Volem fer ben visible el camí que hem recorregut i desitgem construir, entre totes, noves pràctiques i elaborar noves idees per repensar i transformar el món.
La Trobada de Dones es farà al campus Mundet (Llars Mundet) Passeig de la Vall d'Hebron, 171 Barcelona
Xarxa Feminista
El govern es queda a l'estacada sense aprovar la majoria de lleis.
Només 4 projectes de 23 tenen total garantia de prosperar propostes .El pas d'ERC a l'oposició deixa en suspens la llei de la Corporació, l'ordenació territorial, la d'habitatge, la reforma de l'ICS i la del Codi Civil
Lluís Bou
El nou govern català, format ara només pel PSC i ICV, ha entrat en una situació dificilíssima al Parlament. Els contactes que aquesta setmana han mantingut el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb CiU i ERC, revelen que l'executiu s'ha quedat a l'estacada i no podrà aprovar la immensa majoria de lleis que tenia previstes. El pas dels republicans a l'oposició, que per al PSC era imprescindible per aclarir el posicionament del govern a favor de l'Estatut, ha deixat l'executiu a la intempèrie al Parlament. Els comptes són prou explícits: a hores d'ara només 4 dels 23 projectes de llei presentats en el seu moment pel tripartit tenen total garantia de prosperar.
Es tracta de la llei de prestacions econòmiques d'assistència social, la de serveis socials, i la de la conciliació de la vida laboral i personal dels funcionaris, a més de la modificació de la llei de caixes. Les tres primeres comptaran amb l'aval d'ERC perquè són propostes provinents de les antigues conselleries de Benestar i Família, i de Governació, quan estaven regides pels republicans. I la relativa a les caixes ha estat consensuada pel conseller d'Economia, Antoni Castells, amb CiU i el PP, i podria ser aprovada finalment per unanimitat.
Però a partir d'aquí tot són dubtes, quan no una simple espera perquè s'acabi la legislatura i veure si la següent obre noves perspectives. Després de les converses que han mantingut Saura i Iceta amb Felip Puig (CiU) i Joan Ridao (ERC) s'ha fet evident que no hi haurà possibilitat de tirar endavant l'emblemàtica llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ni tampoc les lleis audiovisuals, que havien d'instaurar una nova regulació del sector. El mateix succeirà sobre l'ordenació territorial, i no cal dir sobre l'encara inexistent llei electoral catalana, que era una de les prioritats personals del president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Tant CiU com ERC argumenten que en l'estat actual de la legislatura, i amb un executiu que creuen provisional, no es poden adoptar decisions estratègiques sinó únicament de gestió. Una opinió amb la qual coincideix el PP.
Perilla en aquest sentit la llei d'habitatge, així com també la del memorial democràtic, aquesta darrere un projecte abanderat per la conselleria de Relacions Institucionals. I també està en qüestió l'aprovació de la llei de seguretat industrial, la reforma de l'Institut Català de la Salut, així com la llei del Codi Civil de Catalunya sobre les persones jurídiques. Per raons oposades tampoc tirarà endavant la llei de creació de l'oficina antifrau, que era el projecte emblemàtic d'ERC. En aquest cas és perquè tots els altres grups parlamentaris hi veuen problemes o no ho consideren prioritari, i s'ha dissolt tot compromís per fer-la tirar endavant entre els exsocis del tripartit.
En algunes lleis de no tanta importància política hi ha a hores d'ara dubtes, i no se sap ben bé si podran prosperar, ja que sens dubte dependrà de les esmenes que accepti introduir la minoria governamental. Aquest és el cas de la creació del Centre d'Estudis d'Opinió, que ha d'incloure la regulació del seu funcionament. I també propostes com la llei de mesures de medi ambient, o el projecte d'assignacions temporals i pensions als alts càrrecs d'adscripció parlamentària. Igual com la regulació del servei públic de trucades d'urgència.
En aquest context de gran complexitat política, Maragall haurà de comparèixer dimecres vinent al Parlament, per informar en comissió sobre la darrera remodelació del govern. Això comportarà un debat parlamentari sobre la ruptura del tripartit, i sobre si el nou executiu PSC-ICV és interí o no.
www.avui.cat
Només 4 projectes de 23 tenen total garantia de prosperar propostes .El pas d'ERC a l'oposició deixa en suspens la llei de la Corporació, l'ordenació territorial, la d'habitatge, la reforma de l'ICS i la del Codi Civil
Lluís Bou
El nou govern català, format ara només pel PSC i ICV, ha entrat en una situació dificilíssima al Parlament. Els contactes que aquesta setmana han mantingut el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb CiU i ERC, revelen que l'executiu s'ha quedat a l'estacada i no podrà aprovar la immensa majoria de lleis que tenia previstes. El pas dels republicans a l'oposició, que per al PSC era imprescindible per aclarir el posicionament del govern a favor de l'Estatut, ha deixat l'executiu a la intempèrie al Parlament. Els comptes són prou explícits: a hores d'ara només 4 dels 23 projectes de llei presentats en el seu moment pel tripartit tenen total garantia de prosperar.
Es tracta de la llei de prestacions econòmiques d'assistència social, la de serveis socials, i la de la conciliació de la vida laboral i personal dels funcionaris, a més de la modificació de la llei de caixes. Les tres primeres comptaran amb l'aval d'ERC perquè són propostes provinents de les antigues conselleries de Benestar i Família, i de Governació, quan estaven regides pels republicans. I la relativa a les caixes ha estat consensuada pel conseller d'Economia, Antoni Castells, amb CiU i el PP, i podria ser aprovada finalment per unanimitat.
Però a partir d'aquí tot són dubtes, quan no una simple espera perquè s'acabi la legislatura i veure si la següent obre noves perspectives. Després de les converses que han mantingut Saura i Iceta amb Felip Puig (CiU) i Joan Ridao (ERC) s'ha fet evident que no hi haurà possibilitat de tirar endavant l'emblemàtica llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ni tampoc les lleis audiovisuals, que havien d'instaurar una nova regulació del sector. El mateix succeirà sobre l'ordenació territorial, i no cal dir sobre l'encara inexistent llei electoral catalana, que era una de les prioritats personals del president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Tant CiU com ERC argumenten que en l'estat actual de la legislatura, i amb un executiu que creuen provisional, no es poden adoptar decisions estratègiques sinó únicament de gestió. Una opinió amb la qual coincideix el PP.
Perilla en aquest sentit la llei d'habitatge, així com també la del memorial democràtic, aquesta darrere un projecte abanderat per la conselleria de Relacions Institucionals. I també està en qüestió l'aprovació de la llei de seguretat industrial, la reforma de l'Institut Català de la Salut, així com la llei del Codi Civil de Catalunya sobre les persones jurídiques. Per raons oposades tampoc tirarà endavant la llei de creació de l'oficina antifrau, que era el projecte emblemàtic d'ERC. En aquest cas és perquè tots els altres grups parlamentaris hi veuen problemes o no ho consideren prioritari, i s'ha dissolt tot compromís per fer-la tirar endavant entre els exsocis del tripartit.
En algunes lleis de no tanta importància política hi ha a hores d'ara dubtes, i no se sap ben bé si podran prosperar, ja que sens dubte dependrà de les esmenes que accepti introduir la minoria governamental. Aquest és el cas de la creació del Centre d'Estudis d'Opinió, que ha d'incloure la regulació del seu funcionament. I també propostes com la llei de mesures de medi ambient, o el projecte d'assignacions temporals i pensions als alts càrrecs d'adscripció parlamentària. Igual com la regulació del servei públic de trucades d'urgència.
En aquest context de gran complexitat política, Maragall haurà de comparèixer dimecres vinent al Parlament, per informar en comissió sobre la darrera remodelació del govern. Això comportarà un debat parlamentari sobre la ruptura del tripartit, i sobre si el nou executiu PSC-ICV és interí o no.
www.avui.cat
La regidora de Governació es reuneix amb les associacions veïnals .
La Policia Local signa un conveni per a la utilització del Servei d'Informació Policial, que agilitzarà la coordinació amb altres cossos,
La regidoria de Governació es reuneix amb els representants veïnals després de l’alarma social produïda pels casos de robatoris que s’han patit en varies urbanitzacions de Catalunya, entre elles Sitges. Tot i que a Cubelles no s’han produït episodis d'aquests tipus, sí s’ha detectat casos de robatoris corrents en domicilis de la Mota de Sant Pere que han coincidit amb la corrent mediàtica de les darreres setmanes.
A la reunió hi va assistir el cap de la policia local, Joan Liñan, representants de la Guàrdia Civil i el regidor Xavier Grau. La trobada va servir per recollir les inquietuds dels veïns i veïnes i aconsellar-los al respecte. Xavier Grau, regidor de Governació, explica que "els representants de la Guàrdia Civil van explicar el perfil i tipologia dels robatoris a la nostra població, que no té res a veure amb això que està passant a Catalunya".
Al mateix temps es va anunciar el reforç de més dotacions de la Guàrdia Civil que ha decretat el Ministeri de l’Interior i que també es farà palesa al municipi. Una de les inquietuds dels veïns es ampliar la presència policial. "A la nostra demarcació hi ha una previsió d'ampliació de 25 guàrdies civils més", explica Grau, qui afegeix que aquests "cal sumar els recursos existents de Mossos d'Esquadra i Policia Local".
Paral·lelament, la regidoria de Governació continua endavant amb el Pla de Qualitat i Millorà de la Policia Local. A aquestes alçades del pla ja s’estan coneixent les primers conclusions, que han de permetre fer una auditoria de la seguretat ciutadana al municipi i realitzar les millores que es creguin oportunes. Així mateix l’Ajuntament de Cubelles ha signat un conveni amb la Direcció de Seguretat Ciutadana sobre les connexions al Sistema d’Informació Policial (SIP). Aquest és un sistema que unifica les bases de dades de tots els cossos policials, ja sigui municipals, autonòmics, estatals o internacionals, que han de millorar substancialment la identificació de persones i vehicles. Per al regidor, aquests recurs permetrà que davant "qualsevol identificació al municipi, els agents podran accedir a la informació sobre el vehicle o ciutadà". A més, les actuacions fetes a Cubelles també es registraran, de tal manera que "la resta de cossos tinguin accés a les actuacions que es porten a terme a Cubelles".
El telèfon de la Policia Local es el 93 895 01 32, i en qualsevol moment se'ls ha de posar en alerta si s’observa un cotxe una persona sospitosa. Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 25-05-2006
www.cubelles.com
La Policia Local signa un conveni per a la utilització del Servei d'Informació Policial, que agilitzarà la coordinació amb altres cossos,
La regidoria de Governació es reuneix amb els representants veïnals després de l’alarma social produïda pels casos de robatoris que s’han patit en varies urbanitzacions de Catalunya, entre elles Sitges. Tot i que a Cubelles no s’han produït episodis d'aquests tipus, sí s’ha detectat casos de robatoris corrents en domicilis de la Mota de Sant Pere que han coincidit amb la corrent mediàtica de les darreres setmanes.
A la reunió hi va assistir el cap de la policia local, Joan Liñan, representants de la Guàrdia Civil i el regidor Xavier Grau. La trobada va servir per recollir les inquietuds dels veïns i veïnes i aconsellar-los al respecte. Xavier Grau, regidor de Governació, explica que "els representants de la Guàrdia Civil van explicar el perfil i tipologia dels robatoris a la nostra població, que no té res a veure amb això que està passant a Catalunya".
Al mateix temps es va anunciar el reforç de més dotacions de la Guàrdia Civil que ha decretat el Ministeri de l’Interior i que també es farà palesa al municipi. Una de les inquietuds dels veïns es ampliar la presència policial. "A la nostra demarcació hi ha una previsió d'ampliació de 25 guàrdies civils més", explica Grau, qui afegeix que aquests "cal sumar els recursos existents de Mossos d'Esquadra i Policia Local".
Paral·lelament, la regidoria de Governació continua endavant amb el Pla de Qualitat i Millorà de la Policia Local. A aquestes alçades del pla ja s’estan coneixent les primers conclusions, que han de permetre fer una auditoria de la seguretat ciutadana al municipi i realitzar les millores que es creguin oportunes. Així mateix l’Ajuntament de Cubelles ha signat un conveni amb la Direcció de Seguretat Ciutadana sobre les connexions al Sistema d’Informació Policial (SIP). Aquest és un sistema que unifica les bases de dades de tots els cossos policials, ja sigui municipals, autonòmics, estatals o internacionals, que han de millorar substancialment la identificació de persones i vehicles. Per al regidor, aquests recurs permetrà que davant "qualsevol identificació al municipi, els agents podran accedir a la informació sobre el vehicle o ciutadà". A més, les actuacions fetes a Cubelles també es registraran, de tal manera que "la resta de cossos tinguin accés a les actuacions que es porten a terme a Cubelles".
El telèfon de la Policia Local es el 93 895 01 32, i en qualsevol moment se'ls ha de posar en alerta si s’observa un cotxe una persona sospitosa. Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 25-05-2006
www.cubelles.com
25.5.06
El ple de Cubelles adjudica el projecte de complex esportiu amb els vots en contra d’ERC i ICV.
El quadripartit torna a dividir-se, ja que només PSC i Entesa ho aproven.MÍRIAM DE LAMO.
Cubelles.El ple de l’Ajuntament de Cubelles va aprovar l’adjudicació del projecte del complex a l’empresa Belsar Sport en una sessió extraordinària, dimarts al vespre. La divisió a l’equip de govern sobre el projecte més important que s’ha impulsat aquest mandat va tornar a quedar palesa un cop més: només el PSC i l’Entesa van aprovar la proposta, junt amb CiU –a l’oposició–; ERC va votar-hi en contra, junt amb ICV, i Iniciativa per Cubelles va abstenir-se en marxar durant la votació.
Els mateixos grups que van votar a favor del projecte en la mesa de con trac tació convocada la setmana passada van donar suport a l’adjudicació en el ple de dimarts. Entesa per Cubelles, PSC –tots dos al govern– i CiU van aprovar que Belsar Sport, l’única empresa que s’ha presentat al concurs, executi el projecte del complex hoteler i esportiu de la Mota de Sant Pere. ERC–també al govern– i ICV van oposar-s’hi. Iniciativa per Cubelles va marxar del ple en el moment de la votació, el que es considera una abstenció, i la regidora del PP, Juani Navarrete, no va assistir-hi.
Iniciativa per Cubelles defensa la necessitat d’impulsar altres projectes «prioritaris» per al municipi, i el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, també es mostra especialment crític amb l’empresa tenint en compte els informes desfavorables de què ha disposat l’Ajuntament. El PSC ha canviat d’actitud, i si bé en la penúltima mesa de contractació va mostrar-s’hi en contra, en la darrera convocatòria i en el ple de dimarts va donar la seva confiança a l’empresa adjudicatària.
Iniciativa per Catalunya Verds, a l’oposició, veu Belsar Sport com a «insolvent», i manté que el projecte no beneficiarà la població.
L’alcalde (Entesa per Cubelles), Josep Marcillas, assegura que l’oposició al complex hoteler i esportiu de la Mota de Sant Pere «persegueix finalitats polítiques. Per tant, això perjudica la població», i continua defensant que «el projecte és bo». Belsar Sport disposa ara de vuit mesos més per elaborar el projecte executiu i aconseguir l’adjudicació definitiva del projecte, que haurà de tornar a passar pel ple municipal, l’any vinent.
NOTÍCIES RELACIONADES.
Una «realitat» el 2008.
L’alcalde de Cubelles preveu que el complex esportiu i hoteler comenci a funcionar en el termini de dos anys. Per aconseguir-ho, Belsar Sport haurà de fer una inversió superior als 20 milions d’euros que permetran construir un hotel de quatre estrelles i 180 habitacions, una piscina coberta, quatre pistes de tennis i un pavelló, entre altres instal·lacions. L’Ajuntament cedirà a l’empresa els terrenys actualment ocupats per la sala multiusos de la Mota de Sant Pere –que s’enderrocarà– durant un període de 50 anys. Belsar Sport haurà de decidir els pròxims mesos si comença les obres per a la construcció de la piscina coberta, o si bé la zona hotelera i esportiva comencen a executar-se alhora, dues possibilitats que encara s’estan estudiant, segons explica Josep Marcillas.
www.vilaweb.cat
El quadripartit torna a dividir-se, ja que només PSC i Entesa ho aproven.MÍRIAM DE LAMO.
Cubelles.El ple de l’Ajuntament de Cubelles va aprovar l’adjudicació del projecte del complex a l’empresa Belsar Sport en una sessió extraordinària, dimarts al vespre. La divisió a l’equip de govern sobre el projecte més important que s’ha impulsat aquest mandat va tornar a quedar palesa un cop més: només el PSC i l’Entesa van aprovar la proposta, junt amb CiU –a l’oposició–; ERC va votar-hi en contra, junt amb ICV, i Iniciativa per Cubelles va abstenir-se en marxar durant la votació.
Els mateixos grups que van votar a favor del projecte en la mesa de con trac tació convocada la setmana passada van donar suport a l’adjudicació en el ple de dimarts. Entesa per Cubelles, PSC –tots dos al govern– i CiU van aprovar que Belsar Sport, l’única empresa que s’ha presentat al concurs, executi el projecte del complex hoteler i esportiu de la Mota de Sant Pere. ERC–també al govern– i ICV van oposar-s’hi. Iniciativa per Cubelles va marxar del ple en el moment de la votació, el que es considera una abstenció, i la regidora del PP, Juani Navarrete, no va assistir-hi.
Iniciativa per Cubelles defensa la necessitat d’impulsar altres projectes «prioritaris» per al municipi, i el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, també es mostra especialment crític amb l’empresa tenint en compte els informes desfavorables de què ha disposat l’Ajuntament. El PSC ha canviat d’actitud, i si bé en la penúltima mesa de contractació va mostrar-s’hi en contra, en la darrera convocatòria i en el ple de dimarts va donar la seva confiança a l’empresa adjudicatària.
Iniciativa per Catalunya Verds, a l’oposició, veu Belsar Sport com a «insolvent», i manté que el projecte no beneficiarà la població.
L’alcalde (Entesa per Cubelles), Josep Marcillas, assegura que l’oposició al complex hoteler i esportiu de la Mota de Sant Pere «persegueix finalitats polítiques. Per tant, això perjudica la població», i continua defensant que «el projecte és bo». Belsar Sport disposa ara de vuit mesos més per elaborar el projecte executiu i aconseguir l’adjudicació definitiva del projecte, que haurà de tornar a passar pel ple municipal, l’any vinent.
NOTÍCIES RELACIONADES.
Una «realitat» el 2008.
L’alcalde de Cubelles preveu que el complex esportiu i hoteler comenci a funcionar en el termini de dos anys. Per aconseguir-ho, Belsar Sport haurà de fer una inversió superior als 20 milions d’euros que permetran construir un hotel de quatre estrelles i 180 habitacions, una piscina coberta, quatre pistes de tennis i un pavelló, entre altres instal·lacions. L’Ajuntament cedirà a l’empresa els terrenys actualment ocupats per la sala multiusos de la Mota de Sant Pere –que s’enderrocarà– durant un període de 50 anys. Belsar Sport haurà de decidir els pròxims mesos si comença les obres per a la construcció de la piscina coberta, o si bé la zona hotelera i esportiva comencen a executar-se alhora, dues possibilitats que encara s’estan estudiant, segons explica Josep Marcillas.
www.vilaweb.cat
El 2 de juny comencen les visites guiades al Castell de Cubelles.
Les visites comptaran amb les explicacions de la historiadora Raquel Lacuesta i l'arqueòleg Albert López.
La regidoria de Promoció Econòmica, conjuntament amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, ha organitzat quatre 4 visites guiades al Castell dels Marquesos d’Alfarràs. Les explicacions aniran a càrrec de la historiadora Raquel Lacuesta Contreras i del arqueòleg Albert López Mullor.
Les visites, restringides a un màxim de 15 persones, es portaran a terme els dies 2 de juny i el 15 i 16 de setembre. El divendres 2 de juny, les visites seran al matí (12 h.) i a la tarda (16,30 h.), mentre que les visites del divendres 15 i dissabte 16 de setembre seran a les 12 h.
Per a inscriure's, trucar al telèfon 93 895 25 00 o via e-mail: turisme@cubelles.org. Ràdio Cubelles Dijous, 25-05-2006
www.cubelles.com
Les visites comptaran amb les explicacions de la historiadora Raquel Lacuesta i l'arqueòleg Albert López.
La regidoria de Promoció Econòmica, conjuntament amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, ha organitzat quatre 4 visites guiades al Castell dels Marquesos d’Alfarràs. Les explicacions aniran a càrrec de la historiadora Raquel Lacuesta Contreras i del arqueòleg Albert López Mullor.
Les visites, restringides a un màxim de 15 persones, es portaran a terme els dies 2 de juny i el 15 i 16 de setembre. El divendres 2 de juny, les visites seran al matí (12 h.) i a la tarda (16,30 h.), mentre que les visites del divendres 15 i dissabte 16 de setembre seran a les 12 h.
Per a inscriure's, trucar al telèfon 93 895 25 00 o via e-mail: turisme@cubelles.org. Ràdio Cubelles Dijous, 25-05-2006
www.cubelles.com
A partir del 25 de maig es pot consultar el cens electorals per a la votació al proper referèndum per l'Estatut.
El termini de consultes, que es poden fer a l'OPIC o a través de la web municipal, finalitzarà el proper 1 de juny.
Des del 25 de maig fins l'1 de juny es poden consultar a l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) les dades dels cens electoral. Per poder exercir el dret a vot en el proper referèndum de l'Estatut, convocat pel proper 18 de juny, és imprescindible estar dins d'aquest cens.
Aquestes dades es poden consultar a l'OPIC, situada a la plaça de la Vila, 1. L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores, i els dissabtes de 10 a 13h.
Com a novetat, el Departament Informàtic de l'Ajuntament de Cubelles i l'OPIC han habilitat una web perquè les persones interessades puguin consultar les seves dades de forma virtual. Per accedir a les dades és imprescindible introduir el número del DNI i la lletra de cada ciutadà.
El portal estarà disponible al llarg del matí del dia 25 de maig i s'hi podrà accedir fent clic aquí.
www.cubelles.com
El termini de consultes, que es poden fer a l'OPIC o a través de la web municipal, finalitzarà el proper 1 de juny.
Des del 25 de maig fins l'1 de juny es poden consultar a l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) les dades dels cens electoral. Per poder exercir el dret a vot en el proper referèndum de l'Estatut, convocat pel proper 18 de juny, és imprescindible estar dins d'aquest cens.
Aquestes dades es poden consultar a l'OPIC, situada a la plaça de la Vila, 1. L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores, i els dissabtes de 10 a 13h.
Com a novetat, el Departament Informàtic de l'Ajuntament de Cubelles i l'OPIC han habilitat una web perquè les persones interessades puguin consultar les seves dades de forma virtual. Per accedir a les dades és imprescindible introduir el número del DNI i la lletra de cada ciutadà.
El portal estarà disponible al llarg del matí del dia 25 de maig i s'hi podrà accedir fent clic aquí.
www.cubelles.com
24.5.06
Con bultos
ROSA MONTERO
EL PAÍS - Última - 23-05-2006
Abre bien los ojos y las verás: están por todas partes, aunque su modestia hace que se fundan con el entorno y pasen inadvertidas. Me refiero a las mujeres con bultos. Suelen tener una edad indefinida, por lo general más bien madura, pongamos entre los cuarenta y los sesenta. Por supuesto, no saben conducir y no tienen coche, de ahí lo de los bultos que siempre acarrean de un lugar a otro: baratas mochilas deportivas, bolsas de plástico. Suelen vivir en el extrarradio de las ciudades y trabajar muy lejos de su hogar (como asistentas, o cuidadoras de ancianos, o auxiliares de clínica en los hospitales), de manera que transportan sus bultos de acá para allá en largos trayectos combinados de metro y autobús. Otras no trabajan, es decir, no poseen un empleo ni reciben sueldo, pero se desloman igual, atravesando el mundo para cuidar a los nietos mientras la hija se marcha a la oficina, o para dar de comer a los padres viejos y limpiarles la casa. Y siempre van con las manos llenas de bolsas, porque llevan y traen ropa para lavar, y hacen la compra en un hiper lejano porque es más barato, y transportan cosas, y hacen recados.
Deben de ser bastante pesados esos bultos, o al menos engorrosos de llevar durante largos trayectos, pero estas mujeres son briosas y resueltas, y si no son fuertes al menos son estoicas, capaces de aguantar lo que les echen. Es más, caminan siempre apresuradas por la calle, porque tienen demasiadas cosas que hacer y no pueden perder el tiempo lamentándose. Años de costumbre han hecho que acarreen sus bultos como si formaran parte de sus brazos. Suelen ser señoras pequeñas, algo rollizas, a veces emigrantes, mujeres vitalistas y animadas, mujeres extremadamente generosas, abnegadas cuidadoras de todo el mundo. El otro día vi a una en un hipermercado junto con su hijo. Ella cargaba un par de bolsas en cada mano, y a su lado el gamberrillo del muchacho, de unos diecisiete espigados años, iba sin nada. Nadie las tiene en cuenta, pero son un poderoso motor social y de ellas dependen innumerables familias. Abre bien los ojos y míralas: siempre tan afanosas y tan silenciosamente entregadas a hacer lo que deben. Admirables y heroicas mujeres con bultos.
www.elpaisdigital.es
ROSA MONTERO
EL PAÍS - Última - 23-05-2006
Abre bien los ojos y las verás: están por todas partes, aunque su modestia hace que se fundan con el entorno y pasen inadvertidas. Me refiero a las mujeres con bultos. Suelen tener una edad indefinida, por lo general más bien madura, pongamos entre los cuarenta y los sesenta. Por supuesto, no saben conducir y no tienen coche, de ahí lo de los bultos que siempre acarrean de un lugar a otro: baratas mochilas deportivas, bolsas de plástico. Suelen vivir en el extrarradio de las ciudades y trabajar muy lejos de su hogar (como asistentas, o cuidadoras de ancianos, o auxiliares de clínica en los hospitales), de manera que transportan sus bultos de acá para allá en largos trayectos combinados de metro y autobús. Otras no trabajan, es decir, no poseen un empleo ni reciben sueldo, pero se desloman igual, atravesando el mundo para cuidar a los nietos mientras la hija se marcha a la oficina, o para dar de comer a los padres viejos y limpiarles la casa. Y siempre van con las manos llenas de bolsas, porque llevan y traen ropa para lavar, y hacen la compra en un hiper lejano porque es más barato, y transportan cosas, y hacen recados.
Deben de ser bastante pesados esos bultos, o al menos engorrosos de llevar durante largos trayectos, pero estas mujeres son briosas y resueltas, y si no son fuertes al menos son estoicas, capaces de aguantar lo que les echen. Es más, caminan siempre apresuradas por la calle, porque tienen demasiadas cosas que hacer y no pueden perder el tiempo lamentándose. Años de costumbre han hecho que acarreen sus bultos como si formaran parte de sus brazos. Suelen ser señoras pequeñas, algo rollizas, a veces emigrantes, mujeres vitalistas y animadas, mujeres extremadamente generosas, abnegadas cuidadoras de todo el mundo. El otro día vi a una en un hipermercado junto con su hijo. Ella cargaba un par de bolsas en cada mano, y a su lado el gamberrillo del muchacho, de unos diecisiete espigados años, iba sin nada. Nadie las tiene en cuenta, pero son un poderoso motor social y de ellas dependen innumerables familias. Abre bien los ojos y míralas: siempre tan afanosas y tan silenciosamente entregadas a hacer lo que deben. Admirables y heroicas mujeres con bultos.
www.elpaisdigital.es
Sixte Moral serà el nou secretari de Política Lingüística de la Generalitat.
El Govern de Catalunya acorda la remodelació de quatre departaments
Per VD 23/05/2006 23:22:04
El socialista vilanoví Sixte Moral serà el nou secretari de Política Lingüística de la Generalitat, segons ha aprovat avui el consell executiu de la Generalitat. L'ex alcalde de Vilanova i la Geltrú torna a la política en actiu arran de la remodelació del govern de Maragall i l'expulsió d'ERC del tripartit català.
Sixte Moral i Reixach substituirà Miquel Pueyo al capdavant de la secretaria de Política Lingüística. Moral ha estat alcalde de Vilanova i laGeltrú entre el 1999 i l'estiu del 2005, quan va dimitir per deixar pas a l'alcaldia de la ciutat a Joan Ignasi Elena, que serà el nou candidat socialista a les eleccions municipals, segons totes les previsions.Moral va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1951 i va ser regidor de Cultura a la seva ciutat entre 1983 i 1987, i de Serveis d’Atenció Comunitària (1987-1991), a part de portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Vilanova (1991-1999). Sixte Moral també ha exercit el càrrec de conseller de Cultura i Patrimoni del Consell Comarcal del Garraf des de la seva constitució fins al 2005 i també ha estatvicepresident d’aquest ens supramunicipal (1999-2005) i president de la Mancomunitat del Penedès – Garraf (2003 – 2005). Actualment, Sixte Moral treballa com a mestre a l'escola Llebetx de Vilanova.El Consell Executiu ha aprovat avui quatre decrets en base als quals es portarà a terme la reestructuració dels departaments de la Presidència, Economia i Finances, Educació i Universitats i Treball i Indústria.Al departament de Presidència, on treballarà a partir d'ara Sixte Moral, s’han assignat, a banda de les ja previstes en la normativa vigent, les competències relatives a les tecnologies de la informació, a la societat de la informació i a les telecomunicacions, que fins ara corresponien al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. A més, d’ara endavant el Govern es relacionarà amb la Comissió Jurídica Assessora mitjançant el Departament de la Presidència, en substitució del Departament de Governació i Administracions Públiques.D’altra banda, se suprimeixen la Secretaria General del Conseller Primer –les atribucions de la qual passen a la Secretaria General de la Presidència-, la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Secretaria de Comunicació, la Direcció de Polítiques Sectorials i l’Oficina Tècnica de la Secretaria del Govern.
www.vilanovadigital.com
El Govern de Catalunya acorda la remodelació de quatre departaments
Per VD 23/05/2006 23:22:04
El socialista vilanoví Sixte Moral serà el nou secretari de Política Lingüística de la Generalitat, segons ha aprovat avui el consell executiu de la Generalitat. L'ex alcalde de Vilanova i la Geltrú torna a la política en actiu arran de la remodelació del govern de Maragall i l'expulsió d'ERC del tripartit català.
Sixte Moral i Reixach substituirà Miquel Pueyo al capdavant de la secretaria de Política Lingüística. Moral ha estat alcalde de Vilanova i laGeltrú entre el 1999 i l'estiu del 2005, quan va dimitir per deixar pas a l'alcaldia de la ciutat a Joan Ignasi Elena, que serà el nou candidat socialista a les eleccions municipals, segons totes les previsions.Moral va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1951 i va ser regidor de Cultura a la seva ciutat entre 1983 i 1987, i de Serveis d’Atenció Comunitària (1987-1991), a part de portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Vilanova (1991-1999). Sixte Moral també ha exercit el càrrec de conseller de Cultura i Patrimoni del Consell Comarcal del Garraf des de la seva constitució fins al 2005 i també ha estatvicepresident d’aquest ens supramunicipal (1999-2005) i president de la Mancomunitat del Penedès – Garraf (2003 – 2005). Actualment, Sixte Moral treballa com a mestre a l'escola Llebetx de Vilanova.El Consell Executiu ha aprovat avui quatre decrets en base als quals es portarà a terme la reestructuració dels departaments de la Presidència, Economia i Finances, Educació i Universitats i Treball i Indústria.Al departament de Presidència, on treballarà a partir d'ara Sixte Moral, s’han assignat, a banda de les ja previstes en la normativa vigent, les competències relatives a les tecnologies de la informació, a la societat de la informació i a les telecomunicacions, que fins ara corresponien al Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. A més, d’ara endavant el Govern es relacionarà amb la Comissió Jurídica Assessora mitjançant el Departament de la Presidència, en substitució del Departament de Governació i Administracions Públiques.D’altra banda, se suprimeixen la Secretaria General del Conseller Primer –les atribucions de la qual passen a la Secretaria General de la Presidència-, la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Secretaria de Comunicació, la Direcció de Polítiques Sectorials i l’Oficina Tècnica de la Secretaria del Govern.
www.vilanovadigital.com
Educació i Joventut
La regidoria de Joventut reedita l'intercanvi amb Markina-Xemein .La sortida és gratuïta però cal inscriure's a l'Espai Jove del Centre Social.
La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Cubelles, en col·laboració amb l’Ajuntament de Markina-Xemein (País Basc), està organitzant un intercanvi entre els joves d’ambdues localitats per al proper mes de juliol.
Els joves de Cubelles visitaran i participaran en les festes populars de Markina els propers 14, 15 i 16 de juliol, i s’espera que els markinesos puguin tornar la visita durant la Festa Major de Cubelles. Tant el desplaçament, en autocar, com l’allotjament a Markina seran gratuïts pels joves cubellencs que hi participin.
Si desitgeu apuntar-vos o rebre més informació adreceu-vos a l’Espai Jove del Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Departament de Comunicació Dimecres, 24-05-2006
www.cubelles.com
La regidoria de Joventut reedita l'intercanvi amb Markina-Xemein .La sortida és gratuïta però cal inscriure's a l'Espai Jove del Centre Social.
La regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Cubelles, en col·laboració amb l’Ajuntament de Markina-Xemein (País Basc), està organitzant un intercanvi entre els joves d’ambdues localitats per al proper mes de juliol.
Els joves de Cubelles visitaran i participaran en les festes populars de Markina els propers 14, 15 i 16 de juliol, i s’espera que els markinesos puguin tornar la visita durant la Festa Major de Cubelles. Tant el desplaçament, en autocar, com l’allotjament a Markina seran gratuïts pels joves cubellencs que hi participin.
Si desitgeu apuntar-vos o rebre més informació adreceu-vos a l’Espai Jove del Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Departament de Comunicació Dimecres, 24-05-2006
www.cubelles.com
El ple extraordinari ratifica el vist-i-plau al complex mixt Esportiu i Hoteler.
L'empresa adjudicatària dispòsa de vuit mesos per desenvolupar el projecte en base al plec de clàusules aprovat per la majoria de grups el juny de 2005
La concessió per a la construcció del complex mixt hoteler-esportiu entra en la seva recta final, després que el ple extraordinari celebrat dimarts 22 de maig aprovés l’adjudicació d’aquest concurs a l’empresa Belsar Sport S.L. per un import de més de 21 milions d'€. L'aprovació va comptar amb els vots favorables d’Entesa, PSC i CiU i en contra d’ERC i ICV, mentre que Iniciativa per Cubelles (ICb) es va mantenir fidel a la seva postura i, assistint al ple, van manifestar el seu desacord amb el projecte absentant-se del ple en el moment de la votació. La regidora del PPC, Juana Navarrete, va excusar la seva assistència a la sessió per motius personals.
Tots els grups polítics van poder expressar el seu posicionament, en ordre de vots obtinguts a les darreres eleccions. El primer en obrir el debat va ser Joan Rodríguez (ERC), qui va recordar el projecte va néixer com un Centre d’Alte Rendiment i va denunciar “irregularitats en el procés”. Rodríguez va defensar “la retirada del projecte perquè no està gens clar”. “Aquest projecte ha de dir més coses”, va assegurar el líder republicà. Per la seva banda, Pilar Gonzàlez (ICb) ratificava la posició del seu grup de mantenir-se al marge, com han fet des del primer moment. Malgrat tot, la regidora independent va enumerar els motius que, en cas de votar, el decantarien cap al no al projecte. Per a ICb “la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que dels ciutadans i no sembla que com porti una planificació coherent a mig o llarg termini”. L’actual regidora d’Educació i Joventut va defensar la utilitat de la Sala Multiusos i va recordar que “un projecte d’aquest tipus, si no s’explica bé, fàcilment aixeca sospites”.
En la banda del sí es va alinear el PSC. La seva cap de llista, Maria Lluïsa Romero, va apel·lar a la “coherència”. Romero considera que en el projecte inicial “nosaltres érem els primers que no volíem sentir-ne a parlar”. El PSC va mostrar la seva voluntat de ser “coherents” i només van deixar el tema sobre la mesa “perquè aquesta empresa presentava incidències, que crèiem importants, i que en el termini de 30 dies que se’ls hi va concedir han donat tota la documentació requerida”. Els socialistes pensen “que amb vuit mesos per endavant, després d’haver treballat el projecte, cal que ho aprovem donant compliment als plecs aprovats”. Malgrat tot va avisar que el seu grup serà inflexible si el projecte definitiu “no compleix el plec de clàusules”.
Mònica Miquel (ICV) va mostrar el seu posicionament rotund cap al no, amb el matís que la seva negativa “és a l’empresa i no al projecte, perquè se li han donat masses oportunitats”. La regidora ecosocialista va començar fent un repàs cronològic de tot el procés per acabar demanant que l’aprovació quedés sobre de la mesa. Finalment, va anunciar que “si ICV governa al 2007 i el projecte tira endavant amb no sé quins pactes, condicions i reunions, i hagués algun problema, als qui voteu que sí sobre el projecte, se’ls demandarà amb el vostre patrimoni familiar”.
Per a CiU, representat per Joan Albet, també “ens hagués agradat que el concurs hagués tingut més participació, però tenim una empresa que està sobre la taula”. El grup nacionalista considera que el debat s’ha centrat en “si l’empresa ha tingut més o menys oportunitats, però no s’ha valorat si el projecte és o no positiu per al municipi”. Albet va fer referència a la mobilitat laboral d’entre 1.500 a 2.000 persones cada dia per treballar fora del municipi, per valorar l’oportunitat del projecte. “No mirem endavant” va assegurar el regidor, que va recordar que “Cubelles no té ni un sol hotel, quan venem les nostres platges i la característica de pau i tranquil·litat”.
L’Entesa per Cubelles considera que aquest projecte “és un pas endavant”, en paraules d’Antonio Peregrina. Per al regidor de Promoció Econòmica “el tema de l’hotel és importantíssim per al futur, per canviar, perquè una població costanera sense hotel perd una gran oportunitat de dinamitzar el territori i el teixit econòmic”. Així mateix, per als independents cubellencs “la piscina olímpica i les pistes cobertes són un valor afegit que ens permetrà organitzar competicions nacionals, estatals i internacionals”.
El punt el va tancar Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, que va voler puntualitzar diverses de les intervencions fetes, especialment dels grups d’ERC i ICV. L’Alcalde va fer constar que “s’ha seguit el procediment legalment establert” i va recordar que “no hi ha pactes amb l’empresa, només el plec de clàusules que es va aprovar i que s’ha de complir en el projecte”. Marcillas va respondre a Miquel sobre l’avís de demanar responsabilitats patrimonials al regidors assegurant que “aquest to, molt o poc amenaçador, no és propi d’un regidor que aspira a aconseguir l’alcaldia”. Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dimecres, 24-05-2006
www.cubelles.com
L'empresa adjudicatària dispòsa de vuit mesos per desenvolupar el projecte en base al plec de clàusules aprovat per la majoria de grups el juny de 2005
La concessió per a la construcció del complex mixt hoteler-esportiu entra en la seva recta final, després que el ple extraordinari celebrat dimarts 22 de maig aprovés l’adjudicació d’aquest concurs a l’empresa Belsar Sport S.L. per un import de més de 21 milions d'€. L'aprovació va comptar amb els vots favorables d’Entesa, PSC i CiU i en contra d’ERC i ICV, mentre que Iniciativa per Cubelles (ICb) es va mantenir fidel a la seva postura i, assistint al ple, van manifestar el seu desacord amb el projecte absentant-se del ple en el moment de la votació. La regidora del PPC, Juana Navarrete, va excusar la seva assistència a la sessió per motius personals.
Tots els grups polítics van poder expressar el seu posicionament, en ordre de vots obtinguts a les darreres eleccions. El primer en obrir el debat va ser Joan Rodríguez (ERC), qui va recordar el projecte va néixer com un Centre d’Alte Rendiment i va denunciar “irregularitats en el procés”. Rodríguez va defensar “la retirada del projecte perquè no està gens clar”. “Aquest projecte ha de dir més coses”, va assegurar el líder republicà. Per la seva banda, Pilar Gonzàlez (ICb) ratificava la posició del seu grup de mantenir-se al marge, com han fet des del primer moment. Malgrat tot, la regidora independent va enumerar els motius que, en cas de votar, el decantarien cap al no al projecte. Per a ICb “la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que dels ciutadans i no sembla que com porti una planificació coherent a mig o llarg termini”. L’actual regidora d’Educació i Joventut va defensar la utilitat de la Sala Multiusos i va recordar que “un projecte d’aquest tipus, si no s’explica bé, fàcilment aixeca sospites”.
En la banda del sí es va alinear el PSC. La seva cap de llista, Maria Lluïsa Romero, va apel·lar a la “coherència”. Romero considera que en el projecte inicial “nosaltres érem els primers que no volíem sentir-ne a parlar”. El PSC va mostrar la seva voluntat de ser “coherents” i només van deixar el tema sobre la mesa “perquè aquesta empresa presentava incidències, que crèiem importants, i que en el termini de 30 dies que se’ls hi va concedir han donat tota la documentació requerida”. Els socialistes pensen “que amb vuit mesos per endavant, després d’haver treballat el projecte, cal que ho aprovem donant compliment als plecs aprovats”. Malgrat tot va avisar que el seu grup serà inflexible si el projecte definitiu “no compleix el plec de clàusules”.
Mònica Miquel (ICV) va mostrar el seu posicionament rotund cap al no, amb el matís que la seva negativa “és a l’empresa i no al projecte, perquè se li han donat masses oportunitats”. La regidora ecosocialista va començar fent un repàs cronològic de tot el procés per acabar demanant que l’aprovació quedés sobre de la mesa. Finalment, va anunciar que “si ICV governa al 2007 i el projecte tira endavant amb no sé quins pactes, condicions i reunions, i hagués algun problema, als qui voteu que sí sobre el projecte, se’ls demandarà amb el vostre patrimoni familiar”.
Per a CiU, representat per Joan Albet, també “ens hagués agradat que el concurs hagués tingut més participació, però tenim una empresa que està sobre la taula”. El grup nacionalista considera que el debat s’ha centrat en “si l’empresa ha tingut més o menys oportunitats, però no s’ha valorat si el projecte és o no positiu per al municipi”. Albet va fer referència a la mobilitat laboral d’entre 1.500 a 2.000 persones cada dia per treballar fora del municipi, per valorar l’oportunitat del projecte. “No mirem endavant” va assegurar el regidor, que va recordar que “Cubelles no té ni un sol hotel, quan venem les nostres platges i la característica de pau i tranquil·litat”.
L’Entesa per Cubelles considera que aquest projecte “és un pas endavant”, en paraules d’Antonio Peregrina. Per al regidor de Promoció Econòmica “el tema de l’hotel és importantíssim per al futur, per canviar, perquè una població costanera sense hotel perd una gran oportunitat de dinamitzar el territori i el teixit econòmic”. Així mateix, per als independents cubellencs “la piscina olímpica i les pistes cobertes són un valor afegit que ens permetrà organitzar competicions nacionals, estatals i internacionals”.
El punt el va tancar Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, que va voler puntualitzar diverses de les intervencions fetes, especialment dels grups d’ERC i ICV. L’Alcalde va fer constar que “s’ha seguit el procediment legalment establert” i va recordar que “no hi ha pactes amb l’empresa, només el plec de clàusules que es va aprovar i que s’ha de complir en el projecte”. Marcillas va respondre a Miquel sobre l’avís de demanar responsabilitats patrimonials al regidors assegurant que “aquest to, molt o poc amenaçador, no és propi d’un regidor que aspira a aconseguir l’alcaldia”. Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dimecres, 24-05-2006
www.cubelles.com
POSICIÓ D’ICb A L’ADJUDICACIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN COMPLEX MIXT ESPORTIU I HOTELER MITJANÇANT L’ATORGAMENT D’UNA CONCESSIÓ PER A L’ÚS PRIVATIU D’UNS TERRENYS DE DOMINI PÚBLIC.
El grup d’Iniciativa per Cubelles volem manifestar públicament la nostra posició envers el projecte que avui es porta a Ple.
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer. I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.
Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada. El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini. Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble. Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada. Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions. Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
El grup d’Iniciativa per Cubelles volem manifestar públicament la nostra posició envers el projecte que avui es porta a Ple.
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer. I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.
Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada. El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini. Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble. Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada. Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions. Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)