DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

LA LLEI DE MURPHY CONTRA RENFE

Centenars de tècnics i polítics intenten resoldre la crisi de rodalies de Renfe i Adif!! i centenars de milers de passatgers segueixen estoicament aguantant la vergonya del transport públic que ha fet de nou un heroi un enginyer: Edward A. Murphy Jr. va parir la seva famosa llei intentant controlar unes vies per on passaven cohets, que no trens. Més de cinquanta anys més tard els cohets -bé, el futur tren-bala espanyol batejat com a AVE,-, les vies de tren i els enginyers tornen de nou a reclamar la nostra atenció. No hi ha despatx ferroviari avui al pais que no tremoli pensant què passarà si l'AVE no circula uns metres al desembre. Tampoc hi ha familia a l'àmplia rodalia de Barcelona que depenent del treball o els estudis a la ciutat no estigui avui perplexa, al.lucinada, cansada, desorientada i sòlidament encabronada. Penso que des que va circular el primer tren a Espanya el 1848 entre Barcelona i Mataró (58 minuts d'anada i 48 de tornada perquè la cosa ferroviària aquí sempre ha sigut curiosa!) mai ens hem vist obligats a aturar la circulació en un dels trams amb major cirulació de tot el pais. Murphy ha deixat un seguit d'hereus que han anat ampliant la seva peculiar filosofia del fracàs i ara més que la mala pata permanent sembla haver deixat sense repertori d'excuses i d'ànims el valerós director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, que a mi mateix m'ha confessat que puja al tren cada dia confiat en el seny del sofert passatge però desafiant la saviesa de Murphy:

- Si tot sembla que va bé, és que alguna cosa falla.

- Els problemes ni es creen, ni es destrueixen, només es transformen.

I encara que avui els trens ja no siguin de vapor:

- La velocitat del vent és directament proporcional al preu del pentinat.

Perduda gairebé tota l'esperança per part dels passatgers de Renfe i d'Adif a aquestes alçades només ens salvarà finalment del desastre definitu confiar de nou en Murphy, l'home gràcies al qual vàrem també aprendre que a l'hora de començar a fer experiments és important tenir en compte totes les possibilitats.

I si els vagons i els busos tinguessin wi-fi, escoltant el video d'Ariana Puello... .-36

Al vídeo: Ariana Puello canta "La ley de Murphy"

Per experts en la llei de Murphy:
http://antoine.eduangi.com/MyWeb/murphy.htm

Alcaldia

Supresió de trens a Renfe Rodalies

L'Ajuntament de Cubelles ha desplaçat una dotació de la policia local a l'estació de Renfe perquè, des de primera hora del matí, informi als usuris de la suspensió de rodalies entre Gavà i Barcelona

Des d'aquest matí, unes 150.000 persones han d'arribar a la feina, a la universitat o a casa utilitzant el dispositiu especial que substitueix el tren de les línies de Rodalies i FGC, afectades per l'esllavissament d'un mur-pantalla al Gornal, a causa de les obres de l'AVE. El Pla compta amb uns 220 autobusos que realitzaran els trajectes suprimits per carretera.

Els usuaris de la línia C2 (Sant Vicenç de Calders-Maçanet), tindran transport alternatiu en autobús en el trajecte Barcelona-El Prat-Viladecans-Gavà. Els viatgers que es desplacin a Bellvitge i Sants hauran d'utilitzar com a mitjà alternatiu la línia 1 del Metro. El servei es realitzarà en tren els trajectes Sant Vicenç de Calders-Gava/El Prat i entre Barcelona Sants i Maçanet.

Ahir es van reunir amb representants del ministeri i la Generalitat alguns dels alcaldes de les poblacions que queden afectades per a aquesta mesura excepcional, entre ells l'alcaldessa de Cubelles, Mª Lluïsa Romero.

L'alcaldessa ha descrit "la reunió de màxima urgència, i com a implicats en aquesta crisi, se'ns va informar de la problemàtica i quines són les mesures inicials que es prenien per ocasionar les mínimes molèsties possibles als usuaris del servei".

Les primeres cues i aglomeracions d'usuaris de Renfe ja són visibles aquest matí a l'estació d'enllaç de Renfe de Gavà (Baix Llobregat), on s'acaba el servei de tren de la línia C-2 i s'han d'agafar els autobusos alternatius per arribar a la ciutat de Barcelona.

Per la seva banda, "l'Ajuntament de Cubelles ha desplaçat una dotació de la policia local a l'estació de Renfe perquè, des de primera hora del matí, informés als usuris de la suspensió de rodalies entre Gavà i Barcelona", explica Romero.

Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Moltes persones de Cubelles es desplacen diariament a Barcelona i degut a la situació creada per la interrupció del servei de Rodalies considerem que aquesta informació es d´interés general.

Arrenca l'operació bus

Plaça Espanya s'erigeix en "la nova Estació de Sants" des d'on es mobilitzen els autocars cap al Baix Llobregat per cobrir la línia C-2 Dispositiu especial del servei de trànsit per minimitzar el col·lapse viari

Els usuaris de la línia C-2 Sud baixen a l'estació de Gavà i pugen al bus per anar a Barcelona

MANOLO GARCIA

La plaça d'Espanya és des d'avui, a les 5.23 hores, el nou centre neuràlgic del transport de viatgers cap a les comarques sud de l'àrea metropolitana després de la interrupció del tram de Rodalies Renfe entre Sants i Bellvitge que afecta, especialment, els usuaris del Baix Llobregat, Garraf i el Baix Penedès.
Com si es tractés de la celebració d'una fira, l'Ajuntament de Barcelona ha tancat l'avinguda Reina Maria Cristina i l'ha convertit en "la nova gran estació d'autobusos de la ciutat", en paraules d'un portaveu municipal. Els seus 28 metres d'amplada han permès habilitar diferents carrils d'arribada i sortida dels autobusos en direcció Gavà, Viladecans i el Prat. Pel que fa al servei llançadora amb destinació a l'aeroport, tindrà inici i final en uns altres dos punts de la ciutat: l'estació de França i l'estació de Sants, concretament al carrer Joan Peiró.
La preocupació més gran és, sens dubte, garantir la mobilitat en els desplaçaments en direcció al Baix Llobregat (línia C-2). Es preveu que els autobusos en direcció a Gavà concentraran el 70% del moviment de viatgers, ja que no només els utilitzaran els veïns d'aquest municipi, sinó tots els usuaris de Renfe que han d'enllaçar amb els combois de la línia C-2, que sí que cobreixen el trajecte de Gavà a Sant Vicenç de Calders en tren.
Per aquesta raó, s'ha dissenyat un pla de mobilitat que evita les grans vies de Barcelona. En l'interior de la ciutat, el trajecte és Reina Maria Cristina-Montjuïc-Zona Franca. Tot i que no s'han creat carrils especials de circulació, en alguns dels carrers afectats pel pas dels busos s'han eliminat zones d'aparcament.
Pel que fa a les vies interurbanes, els Mossos d'Esquadra incrementaran la seva presència al Baix Llobregat per donar una ràpida resposta a qualsevol incidència. Paral·lelament, el Servei Català de Trànsit ha prolongat la incorporació de la B-204 cap a la C-31 al Prat en sentit Barcelona, per agilitar el trànsit.
A més del recorregut oficial, s'ha dissenyat un trajecte alternatiu. A més, totes les policies locals dels municipis implicats disposen del detall dels recorreguts per afavorir la circulació dels autobusos. En la recerca d'alternatives, ahir els alcaldes afectats van arribar a plantejar l'ús del transport marítim.

Enllaç amb metro

Els autobusos deixaran els passatgers a la plaça d'Espanya, a prop de l'estació de metro. Els usuaris de la C-7 de Rodalies també hauran de recórrer al metro o a unes altres dues línies de Renfe per cobrir el tram entre Sant Andreu Arenal i l'Hospitalet.
Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), la línia vermella de metro és l'opció més recomanada per fer el trajecte afectat per la incidència de dissabte.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dilluns, 22 d'octubre del 2007

més informació a www.avui.cat

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

HO HE IMAGINAT, HO HE VIST, HO HE VISCUT
He vist l'home forçut del circ, i em creia que ja no el veuria mai. He vist tres gossets ensinistrats fent tombarelles sense perdre la seva dignitat ni la meva, i em creia que ja no els veuria mai. He vist lleugeríssimes saltadores de bàscula i de barres mòbils, i em creia que no les veuria mai. He vist un pallasso de cara blanca i vestit amb un "vicaire" de cristalls de Bohemia, i em creia que ja no el veuria mai... He vist, en definitiva, una magnífica sessió del Nou Circ Imaginari que amb "Les estrelles del Circ de Pequín" ha passat aquests dies molt aprop de Cubelles i ha fet estada a Vilanova i la Geltrú encentant la primera gira a Catalunya d'aquest circ establert a França però creat pel català Llorenç Massot. Ai el circ, i que n'hem de dir! "El més gran espectacle del món" que competeix amb partits de futbol, amb carreres de motos i de fòrmules u, amb neguits i passions d'un món que només creu el que toca i no té temps d'il.lusionar-se? o d'una societat que té pànic a imaginar-se senzillament emocionada per la bellesa de l'equilibri, la força i la música que neixen a l'arrel del circ tradicional. Era alguna cosa més Charlie Rivel que equilibri, gest i silenci? He vist, com us deia, la força del xinés Khurelbaatar, les acrobàcies dels 8 Jiangxi, l'habilitat del txec Zdenek i de la catalana Natàlia i la fantasia de Martina Supkova i el Duo Adagio... tot plegat ofert per la família Massot amb els hereus David i Sergi al capdavant. Tots aquests artistes han deixat a la vora de casa nostra una mica més de l'essència del circ de qualitat que no ens deixa mai indiferents i que ens recorda altra vegada que tot allò que un imagina pot fer-se, algun dia, realitat. Només cal imaginar-ho i fer-ne així el primer pas cap a veure-ho, o serà viure-ho? I ja ho va dir John Lennon: "pots dir que sóc un somniador però no sóc l'únic". .-35

A la foto superior: Trio Massot

Més fotos del Nou Circ Imaginari:
http://www.payasoenrico.com/galeria/thumbnails.php?album=97

VÍDEO ACTUACIÓ NOU CIRC IMAGINARI A YOUTUBE:
http://www.youtube.com/watch?v=IczuNxak9I0

Publicat a DIARI DE CUBELLES 16-7-2007

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
RALUY, EL CIRC

Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".
Seguir llegint a: http://forumicb.blogspot.com/2007_07_15_archive.html

El Garraf, incomunicat de Barcelona per ferrocarril

Els alcaldes demanen que s'estudiï el transport marítim.

El tren només arriba fins a Gavà. Es reforça la línia d'autobús Vilanova-Barcelona.

La línia C-2 de Rodalies, que connecta el Garraf amb Barcelona, estarà tallada des de Gavà fins a l'estació de Sants com a mínim una setmana, encara que l'afectació podria ser de fins a dues o tres setmanes. Els alcaldes del Garraf, Baix Llobregat i Baix Penedès afectats pel tancament de les línies de Renfe i de Ferrocarrils de la Generalitat s'han reunit aquest diumenge amb el delegat del Govern, Joan Rangel,i el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, per tal de ser informats de la situació i de proposar mesures per minimitzar els efectes de la suspensió del servei a causa dels desperfectes originats per les obres de l'AVE. Els alcaldes de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Ignasi Elena i Jordi Baijet, han demanat que s'estudiï la posada en marxa d'un servei de transport marítim entre aquestes dues poblacions del Garraf i Barcelona. També han reclamat el reforç urgent de les línies d'autobusos que uneixen la comarca amb Barcelona i amb Vilafranca del Penedès.

El Garraf és, doncs, incomunicat per ferrocarril cap a Barcelona. L'alternativa que ofereix Renfe és viatjar en tren fins a Gavà i allà continuar en autobús fins a Barcelona. S'han mobilitzat uns 200 autobusos per fer aquest trajecte. Durant el cap de setmana aquesta alternativa ha funcionat raonablement bé, però és una incògnita què pot passar aquest dilluns, dia feiner, quan desenes de milers de persones utilitzen la línia C-2.

Tres autobusos cada mitja hora.

El departament de Política Territorial i Obres Públiques ha informat del reforçament del servei d'autobusos entre Vilanova i la Geltrú-Sitges-Barcelona, que ofereix l'empresa Cintoi Bus. Si fins ara el servei era d'un autobús cada mitja hora, a partir d'aquest dilluns la freqüència de pas serà d'un autobús cada 10 minuts.

www.diaridevilanova.cat

Foto/arxiu Diari de Cubelles-desembocaduraFoix/2007

Fauna de Cubelles,envia aquest comunicat

Comunicat Fauna de Cubelles

Fauna de Cubelles vol dirigir-se amb aquest escrit, tant als seus socis, coma l'ajuntament de Cubelles, com als veïns i veïnes de Cubelles.

La nostra associació no havia fet cap comunicat darrerament per dues raons,

primera: per no entorpir el normal desenvolupament del procés electoral, deles eleccions municipals del mes de maig,

i segona: per deixar temps al nou govern municipal perquè pogués decidir quin hauria de ser el futur del'única zona humida que resta a la comarca del Garraf.

En primer lloc Fauna de Cubelles celebra moltíssim que el nou govern s'hagi replantejat la ubicació del pont que ha d'unir els barris marítims delmunicipi (encara que fos a darrera hora) també ens congratula el comentari que hem llegit al diari El Punt que transcrivim:

Romero també va tractar amb San Miguel el projecte de construcció del pont que ha de comunicar les dueslleres del riu Foix. El govern planteja ara la possibilitat de modificar laproposta, de manera que la nova infraestructura se situï a l'altura del'actual passera per a vianants...

La construcció d'aquest pont, al nostre entendre hauria de ser una prioritat per l'actual govern ja que és una infraestructura vital pels dos barris i s'hauria d'haver construït abans de donar cap llicencia per a poder construir la zona de La Mota-El Clot-Les Salines.

També la nostra associació vol recordar al nostre ajuntament que en data 15de gener de 2007, el consistori de Cubelles va aprovar una moció en la que,entre altres, hi havia els següents Acords:
1) Encarregar un estudi quedetermini la suficiència del clavegueram municipal, i que es pugui descartar possibles abocaments d'aigües residuals urbanes.
2) Fer un estudi `permodificar els usos aprovats l'any 1999 per aquesta zona (la desembocaduradel Foix) i respectant els que determini XarxaNatura 2000.

La nostra associació ha manifestat en diverses ocasions la seva voluntat de col·laborar en aquests estudis, i que ara reiterem, malgrat tot fins a dia d'avui,creiem que no s'ha endegat cap d'aquests estudis. L'estudi del Pla d'usos dela zona compresa a Xarxa Natura 2000, s'hauria de posar en marxa, o bé per l'ajuntament, o bé pel departament de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya, ja que darrerament s'ha observat un continuat alliberament d'aus per part de particulars, i la nostra associació veu que cal urgentment determinar com s'ha de gestionar.

Per aquestes raons l'associació Fauna de Cubelles, demana al nou govern municipal la ràpida posada en marxa d'aquests estudis, Estudis aprovats,repetim, per Ple el dia 15 de gener de 2007, i que cal fer el més aviat possible, per tal que aquesta zona pugui ser un referent per a la comarca, i pel país.

Fauna de Cubelles

(foto arxiu Diari de Cubelles)

Dinamització Econòmica i Comerç Turisme edita la Guia de Tardor 2007
La publicació inclou un recull de les activitats, cursos, festes i esdeveniments dels mesos d’octubre i novembre, així com una secció amb els telèfons d’informació d’interès


Turisme edita la Guia de Tardor 2007

més informació a www.cubelles.com

Seguretat Ciutadana

Campanya de control d'alcoholèmia
El desplegament dels Mossos d'Esquadra a Cubelles està previst per l'1 de novembre

més informació a
Campanya de control d'alcoholèmia
www.cubelles.com

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

Castaween 2007, el 31 d'octubre a plaça del Castell

Es farà un tastet de castanyes i de moscatell. I el Grup de Teatre del Casal de Cultura interpretarà la “Rondalla de Tots Sants”

més informació a

Castaween 2007, el 31 d'octubre a plaça del Castell

www.cubelles.com

LA FAMILIA DE JOSEP ALBET AMOROS, XIC, ENS FA ARRIBAR AQUEST TEXT PER LA SEVA PUBLICACIÓ I DIFUSIÓ

Cubelles, 18 de octubre del 2.007

Xic, pare i marit.

La Pilar, el Josep i el Jordi hem volgut dirigir-nos, a totes aquelles persones que ens heu acompanyat en aquests dies tant durs.

Volem donar les gràcies mes sinceres, per les mostres d’afecte que ens heu fet arribar, l’estima al nostre pare que s’ha respirat a Cubelles ens ha ajudat molt. Totes les paraules, totes les accions, totes les abraçades, absolutament tot el que sen’s ha dit, ens ha fet sentir molt orgullosos del nostre pare i marit.

Alguns haureu compartit poc temps amb el Xic, d’altres molt, però estem del tot segurs que tothom recordarà algun moment entranyable. Precisament es això el que necessita la nostre família, que el record perduri, que es parli sempre d’ell, que encara que passi el temps, es parli i es recordi, com a persona i com a professional. Quan la vida arriba al seu fi, l’únic que perdura en el temps és la memòria i el record.

A casa el recordarem com el millor pare i marit, com el millor amic que hem tingut mai, sempre estava al nostre costat, sempre recolzant i animant, donant les seves opinions, tant clares i raonades. Mai ens va deixar sols al camí de la vida, però ara ens ha deixat, en part. Sabem que sempre estarà al nostre costat, estigui on estigui.

Al llarg de la seva malaltia, amagat dins aquell cos d’aspecte fràgil, es va comportar com un Cavaller, ens ho va fer mes senzill. Ni una queixa, ni un lament, així era ell. Fins hi tot, deia que no el deixaven treballar, algú havia dit que estava malalt.

A la nostra família ha quedat un buit inimaginable, res podrà tornar a ser el mateix, cap àpat, cap partit, cap carrera, cap reunió familiar o amb amics, res podrà tornar ser el mateix, ja que el pare era únic. Però farem que a la llarga hi torni a ser, parlant d’ell i recordant-lo, segur que ens tornarà a dibuixar un somriure.

L’amor que tenia per Cubelles, era tant gran, tant contagiós, que hem volgut que descansi per sempre al seu poble, entre els seus. D’aquesta manera Cubelles seguirà formant part de la nostre vida per sempre. Cubelles seguirà sent el nostre poble.

Gràcies de tot cor, no oblidarem mai com ens ha tractat Cubelles.


Trobarem a faltar el teu somriure.

Portada d'una biografia de Teresa Claramunt



La trajectòria de Teresa Claramunt, al curs 'Dones fent món, dones memorables'

El CUM acull la setmana que ve aquesta proposta del Pla d'Equitat municipal, amb la finalitat de ressaltar personatges femenins que han tingut un paper destacat però poc ponegut en la societat

El Campus Universitari de la Mediterrània (CUM) ofereix la setmana que ve el curs "Dones fent món, dones memorables. Teresa Claramunt, avançar des de l'experiència". Es tracta d'una proposta del Pla d'Equitat de l'Ajuntament de VNG, amb la qual es vol donar rellevància als models femenins que ha tingut la nostra societat i que sovint no són prou reconeguts. El curs és gratuït i va destinat a professionals de l'atenció a les persones, mestres, ONG i entitats, i estudiants universitaris, especialment de la branca de les Humanitats. Se celebrarà del 25 al 27 d'octubre i les inscripcions ja són obertes.

Des del 2004 el Pla d'Equitat de l'Ajuntament de VNG organitza els cursos "Dones fent món, dones memorables", amb l'objectiu de recuperar figures femenines del pensament. En les tres edicions celebrades fins ara s'ha parlat de Maria Zambrano, Simone Weil i Hanna Arendt. En aquesta ocasió s'aprofundeix en l'experiència de Teresa Claramunt, escriptora i periodista autodidacta que va lluitar amb la paraula contra les discriminacions per raó de sexe i a favor de la llibertat. Considerada una de les persones més influents de l'anarquisme català entre els segles XIX i XX, el seu objectiu era provocar canvis en la societat perquè no hi hagués lloc per l'opressió ni la desigualtat.

Tota la informació sobre la programació del curs i inscripcions la trobareu a la web del CUM.

www.vilanova.cat

Alcaldia

S'aprova la modificació de les ordenances fiscals per l'exercici del 2008

Les ordenances s'incrementen globalment un 2,4%, a excepció de la taxa d'escombreries que augmenta el 4,18%

El ple de l’Ajuntament de Cubelles va aprovar dilluns al ple municipal les modificacions de les ordenances municipals per l’exercici per al 2008, amb un increment conjunt del 2,4% a excepció de la taxa d’escombreries que s’incrementa el 4,18%.
El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau va explicar que “el criteri que ha guiat aquesta proposta es basa en un augment global del 2,4%, excepte en la taxa d’escombreries, que seguint els càlculs de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, encarregada del servei, augmenta un 4,18%”.
Amb el futur traspàs de la gestió dels tributs a la Diputació prevista pel gener del 2008, l’aposta del govern municipal per a l’actual modificació de les ordenances fiscals ha estat la de “modificar el sistema de previsió i la gestió econòmica, a partir dels estudis dels diferents departaments, amb el propòsit d’aconseguir una millor metodologia de la seva recaptació”. Segons el regidor “s’ha fet una aproximació a partir de l’anàlisi del servei per millorar-lo". També "s'han tingut en compte les prestacions que l’Ajuntament dóna i els costos que s'han d’assumir”.
Per la seva banda, el conjunt de grups de l’oposició van lamentar durant el ple que no s'hagués fet una auditoria pública sobre la modificació de les ordenances. També van reclamar més informació i documentació al respecte, i van criticar la pujada dels impostos, fent comparatives amb l’estat actual de diversos serveis del municipi. A més, van reiterar, entre d'altres coses, la seva disconformitat sobre la pujada dels sous d’alcaldia i del gerent, com ja van fer en el passat ple d'aprovació dels pressupostos del 2007.
El regidor d’Hisenda, Xavier Grau responia a l’oposició apuntant que "compartia part de les seves reflexions", i explicava que "porten poc més de quatre mesos de gestió d’ençà que es va produir el canvi de govern". En aquest sentit, va insistir en el fet que "el govern es basa i segueix el calendari aprovat el 17 d'agost, que preveu aprovar, per abans que acabi aquest mes d’octubre, la modificació del pressupost del 2007, incorporant part de la liquidació del 2006. Davant les diferents peticions de disposar de més informació sobre el tema, el regidor va assenyalar que "els expedients en qüestió estan oberts a qualsevol consulta al respecte".
Abans de portar a votació l’aprovació d'aquest punt, degut a la disconformitat de membres de l’oposició, es va proposar deixar les ordenances municipals congelades a través d’una esmena que va ser desestimada amb els vots afirmatius de l’equip de govern i els vots en contra de l’oposició.
Finalment, i després de debatre aquest punt, les ordenances fiscals per l’exercici 2008 es van aprovar amb els 9 vots a favor dels grups del PSC-CiU i ERC, l’abstenció d’ICb i els vots en contra d’ICV, el PPC, EC.

Ràdio Cubelles Dimarts, 16-10-2007

http://www.cubelles.com/

M. Trives/ Diari de Cubelles

La revista Triunfo sota el braç formava part d´ un ritual setmanal que molta part d´ una generació practicava totes les setmanes i l´ oportunitat de llegir magnífics articles d´ actualitat que sovint es comentaven en tertúlies d´ amics a l´entorn de una taula i sensibles a temes que interessàvem del moment en que es trobàvem . Avui mateix ens arriba la possibilitat de fer una repassada dels titulars i la lectura de magnífics col·laboradors de llavors molts d´ ells tristament alguns d´ells desapareguts .Podeu llegir a continuació aquesta informació a la web

http://www.triunfodigital.com

Con Triunfo Digital reaparece públicamente la revista que en los años 60 y 70, dos décadas cruciales, encarnó las ideas y la cultura de la izquierda de nuestro país y fue símbolo de la resistencia intelectual al franquismo.

Triunfo cambió de piel en 1962 y, dejando atrás al inolvidable semanario cinematográfico precedente, realizó su antiguo sueño de convertirse en revista de información general cuando un afamado grupo de comunicación se propuso obstinadamente editar Triunfo.

Dos ideas fundamentales guiaron a la revista a partir de su nueva situación profesional: dirigirse a las mayorías y transitar por senderos culturales para que sus páginas pudieran acoger las grandes corrientes del pensamiento europeo. Triunfo emprendió entonces un camino sin retorno con el firme propósito de atravesar aquella turbia época realizando un periodismo insobornable que restableciera la memoria histórica, arrancada a los españoles por la violenta agresión de los vencedores.

Al aparecer en los quioscos el 9 de junio de 1962, Triunfo no dejó ya nunca de recoger y destacar en sus páginas cuantos acontecimientos de índole cultural e ideológica fueron sucediendo en nuestro país y que afectaban a la propia revista, como la prolongada vigencia de la antigua Ley que Franco y Serrano Suñer dictaron un cuarto de siglo antes, en plena guerra civil, imponiendo una férrea censura que fue culpable de que nuestro pueblo llegara a olvidar su propia historia, o cuando, en 1966, casi 30 años después, Fraga pregonaba “el fin de la censura previa” con su nueva Ley de Prensa e Imprenta, auténtico fraude político enmascarado con una prosa jurídica formalmente moderada que no le impidió reformar el Código Penal para radicalizar la represión hasta extremos inusitados.

En su propio ámbito, la revista soportó incomprensiones y desencuentros. El simple hecho de que, muy pronto, conquistase la atención de cuantos buscaban en aquel desierto comunicacional que era nuestro país un mensaje de libertad y de que se extendiera de forma incontenible la nueva de que había que leer Triunfo, publicación en auge por su inequívoco talante progresista, creó momentos de tensión entre la Redacción y el grupo editor, circunstancia que alcanzó extremos intimidatorios por la acusada intolerancia de algunos personajes de su Consejo. La tirantez entre Triunfo y sus financiadores aumentaba cuando, inesperadamente, la tensión hizo crisis: aquéllos sufrieron tal descalabro económico que todas sus empresas pasaron a depender de su principal acreedor, el Banco Atlántico.

La situación se ensombreció cuando se supo que la cúpula del Atlántico la integraban significativos miembros del Opus Dei. La evidente disparidad entre la conocida asociación religiosa y las ideas defendidas por Triunfo hacía presagiar un final irreparable: era preciso transmitir al propio presidente del Atlántico la idea de que la desaparición de la revista sería interpretada como un ‘ajuste de cuentas’ ideológico y que, si el Banco se mostrara comprensivo, quedaría patente que la Obra no deseaba consumar ninguna acción que semejara represalia. Admitida positivamente la propuesta, Triunfo alcanzó su objetivo y, por vez primera, la revista se sintió absolutamente libre, sin depender económicamente de nadie.

De hecho fue una simbólica reedificación de la revista sobre sí misma que, para evocarla, adoptó un lema como santo y seña para el futuro: el predominio de la razón ideológica sobre la razón económica. Comenzaba una época dorada, la del “Triunfo de las luces”, que transportó a la revista hacia el apogeo de su influencia cultural e ideológica. A través de números monográficos, abordó temas hasta entonces tabúes para la sumisa e insulsa prensa de la época.

Pero el omnímodo poder del autócrata y el de sus vicarios no pudieron soportar el auge y la libertad que la revista había conquistado y, cuando apareció el monográfico “El matrimonio”, la castigó con los más duros correctivos que aquellas leyes sectarias aplicaban a quienes se atrevían a desafiarlo: secuestró el número, abrió un sumario en el Tribunal de Orden Público y, por especial acuerdo del Consejo de ministros, Triunfo fue suspendido durante cuatro meses y multado con un cuarto de millón de pesetas. Miles de adhesiones de sus lectores expresadas mediante suscripciones extraordinarias mitigaron el golpe sufrido.

El acoso gubernativo a la revista no cesó y el número en el que se publicaba el artículo de José Aumente ¿Estamos preparados para el cambio? (el 656 de abril del 75) era también suspendido durante cuatro meses por el Consejo de ministros que lo consideró como atentatorio contra la seguridad del Estado. La muerte de Franco sucedió durante aquella suspensión y Triunfo, amordazado, no pudo pronunciarse periodísticamente sobre tan histórica situación. Impotente, se vio confinado a presenciar desde el arcén de la Historia cómo el Gran Cortejo fúnebre se encaminaba hacia el Valle de los Caídos.

Pero aquel Poder era insaciable en su acosamiento a Triunfo y así, el 24 de julio del mismo 75, abrió expediente a la revista por la publicación en el número 669 de una entrevista de Montserrat Roig a José Andreu Abelló considerando que el texto vulneraba el artículo 2 de la Ley de Prensa e Imprenta. Y para mayor afrenta aún, los indultos que el primer gobierno de la Monarquía (12 de diciembre del 75) concedió a las publicaciones y periodistas sancionados por transgredir la Ley de Prensa no se confirieron a Triunfo, que tuvo que cumplir íntegra toda su condena. El 10 de enero de 1976 reapareció Triunfo con una significativa portada: La respuesta democrática. Los más de 166.000 ejemplares de su tirada desaparecieron en manos de sus lectores en unas horas, lo que confirmaba su inicial propósito de ser una publicación para mayorías. No obstante, en aquella confusa e irreflexiva época de balbuciente democracia con profusión de partidos políticos a la caza de poltronas en el Congreso y en el Senado, la revista inició su declive porque buena parte de sus leales ‘olvidaron’ a Triunfo y a sus méritos. Y la revista sufrió una caída ya imparable que le condujo en 1982 a un final paradójico y desolador: la publicación que más había luchado y padecido en España por la libertad y la democracia, desaparecía a manos de la ley del mercado tres meses antes de que la izquierda de entonces llegara con mayoría absoluta al poder.

Triunfo fue una singular obra colectiva que reunió a un equipo excepcional de periodistas, paradigma profesional de la segunda mitad del siglo XX. Ante la imposibilidad de nombrarlos uno a uno, que sería lo justo, baste aquí con señalar en su nombre a los más recordados de entre los desgraciadamente desaparecidos: Eduardo Haro Tecglen, Luis Carandell, Manuel Vázquez Montalbán...

Como memoria indispensable de aquellas dos décadas cruciales de la vida española, Triunfo Digital ofrece a los investigadores del porvenir el considerable, inmenso contenido cultural e ideológico de una revista que el propio Montalbán elogió con estas palabras: «Me vinculé a Triunfo en el momento de su definitivo despegue como medio en el límite del posibilismo crítico contra la dictadura, cumpliendo el papel de órgano cómplice de la reconstrucción de la razón democrática de España después del asalto a la razón perpetrado por las hordas franquistas en 1936. He de decir que vivir el agostamiento del franquismo dentro de Triunfo como uno de sus más frecuentes colaboradores, ha sido la situación más satisfactoria de mi vida, por encima incluso de premios nacionales o internacionales aportados por la literatura».

Al presentar Triunfo Digital, debo resaltar la importancia de la intensa relación mantenida para su elaboración con la Universidad de Salamanca y su notable equipo de expertos; por lo que considero ineludible referirme, primus inter pares, a la valiosa colaboración recibida de Severiano Hernández, un profesional de excepción.

José Ángel Ezcurra



més informació a http://www.triunfodigital.com/

Avui ,dilluns Ple ordinari del mes de octubre .

Entre els punts de l'ordre del dia destaca la proposta d'aprovació de les ordenances fiscals per a l'exercici del 2008.

A més, la sessió també debatrà la designació del representant municipal al consell escolar del CEIP Cubelles II i a la Mancomunitat Intermunicipal de Disminuïts Psíquics del Garraf. Finalment, es debatrà la proposta de diversos grups municipals per a demanar el retorn a Catalunya de la documentació dels arxius de la Guerra Civil de Salamanca.

La sessió es pot seguir en directe de l'emissora municipal Ràdio Cubelles, tant en la freqüència modulada (107.5 FM) com a través de l'emissió on line.

més informació a Departament de Comunicació
http://www.cubelles.com/

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

HI HA DIES

Hi ha dies que un no sortiria al carrer per veure com, a vegades, la vida posa proves massa complicades i ens va mostrant com sovint pot semblar un camí de pèrdues, d'adéus, de renúncies... En Josep Albet i Amorós, conegut per tots nosaltres com "Xic", amb el motiu heretat del seu pare, ens ha deixat després d'una llarga malaltia. Sovint creiem que les persones com ell, vitals, animades, que repateixen alegria a vessar... no poden faltar-nos mai. I tant si ho fan!! Però a la vegada, quan ens deixen un gran buit com a familiars, com a amics, com a veïns... tenen la gran sort, la màgica sort només reservada als excelsos, d'obrir-nos nous camins de pensament. Molta gent plora la mort del "Xic". Molts amics. Molts companys. Molts coneguts. Fent costat als familiars, l'esglèsia de Cubelles s'ha omplert de gent realment sentida de dol. Davant totes elles el record del "Xic" corrent sempre, fet un nervi, atrafegat entrant i sortint de la feina... rumiant carrers, i límits, i fites i noms de racons i raconets que molts cubellencs coneixem gràcies a la seva memòria de prodigi. La seva dedicació callada a la feina, realment sempre al servei desinteressat de la comunitat, s'engradeix com a exemple personal i testimoni del seu llegat que hem de saber reconèixer. I a l'esglèsia, mentre sonen les notes sempre tristes d'un vell espiritual negre convertit en sintonia fixa d'adéu als difunts, algú parla de cims i de carenes, de records i de valls, de camins i de somriures, de pols, de llums, de l'albada, de rosada i de pena i algú més enllà de la família et dedica des de l'amistat profunda i des de la companyia (quants acudits compartits!!!) unes paraules sinceres escrites des del cor per la Maria Rosa: "T'estimem" . .-34

Doris Lessing, Nobel de Literatura 2007
FOTO: EFE/OLIVER BERG

M.Trives/Diari de Cubelles

Els seus ullet vius demostren que encara pot donar molta guerra ,Doris Lessing encara té molt a dir i ho demostra en les entrevistes fetes a propòsit de guanyar el guardó. Llegiu i comprovareu que l´ esperit no ha envellit, segueix sent el mateix.

Doris Lessing, l'autor de més edat que mai ha rebut el premi, és guardonada per la seva obra compromesa amb el feminisme, la lluita antiracista i contra la desigualtat

El Nobel, finalment
Redacció

Feia uns anys que Doris Lessing havia desaparegut de les travesses per al premi Nobel de literatura. Per això quan ahir el secretari permanent de l'Acadèmia Sueca, Horace Engdahl, va pronunciar el nom de l'escriptora britànica, l'anunci no va deixar de ser tota una sorpresa que va agafar desprevinguda la mateixa escriptora. Malgrat que l'Acadèmia ha admès que la decisió de donar el premi a Lessing ha estat "una de les més meditades que aquesta institució ha pres mai", l'autora d'El quadern daurat i La terrorista bona, que el pròxim dia 22 farà 88 anys, ha fet història en ser la persona de més edat a rebre el Nobel de literatura i l'onzena dona que rep el guardó, tres anys després del premi a l'austríaca Elfriede Jelinek.
Compromesa amb el feminisme, la lluita contra el racisme i les causes amb els més dèbils, Doris Lessing és una autora de culte, no molt popular, però considerada un dels puntals de la literatura anglesa del segle XX, sobretot de la fecunda generació de periodistes, novel·listes i dramaturgs anglesos sorgits als anys 50 a la Gran Bretanya. Les motivacions de l'Acadèmia obeeixen a aquest compromís vital i literari de l'autora: "La seva capacitat per transmetre l'èpica de l'experiència femenina i narrar la divisió de la civilització amb escepticisme, passió i força visionària".
Encara que a les últimes dècades havia rebut prestigiosos reconeixements -com el Premi Internacional Catalunya el 1999 i el Príncep d'Astúries el 2001-, semblava que a Lessing el Nobel se li resistia.

Nascuda Doris May Taylor a Kermanshah (a l'actual Iran), filla d'un militar i d'una infermera britànics, als sis anys es va traslladar amb la seva família a Rhodèsia del Sud (l'actual Zimbabwe). La seva infància en una granja familiar la va plasmar a la seva novel·la autobiogràfica Dintre meu.
El 1945 es va casar amb Gottfried Lessing, un jueu alemany fugit del seu país a qui va conèixer en una organització marxista implicada en la lluita contra el racisme a Rhodèsia. Van tenir un fill, però el 1949 el matrimoni es divorciava i Lessing es traslladava a Londres. Entre el 1952 i el 1956, l'autora va militar en el Partit Comunista, fins que el va abandonar decebuda per l'evolució de l'estalinisme. També va participar en campanyes antinuclears i contra el règim de l'apartheid a Sud-àfrica, raó per la qual se li va prohibir l'entrada a aquest país i també al que la va veure créixer, Rhodèsia.
De fet, els conflictes entre cultures i la desigualtat racial ja estan a l'argument de la seva primera novel·la, Canta la hierba, publicada el 1950.
Entre el 1952 i el 1969 va escriure la pentalogia Els fills de la violència, més coneguda amb el nom de la seva protagonista, Martha Quest, sèrie que, segons l'Acadèmia, és "innovadora en la seva forma de representar el pensament i les condicions de vida de la dona emancipada".

Obra pionera

La seva obra més cèlebre, però, és El quadern daurat, del 1962, que l'Acadèmia considera una "obra pionera per al naixent moviment feminista, que ha marcat la manera de veure les relacions entre homes i dones en el segle XX". També ha fet incursions en la ciència-ficció, com a Canopus in Argos: Archives, on descriu la humanitat després d'una guerra nuclear i en què ho aprofita per parlar del colonialisme, les guerres atòmiques, els desastres ecològics i els conflictes entre homes i dones.

Lessing, malgrat el seu ferm compromís social, també ha estat crítica amb les esquerres, com a La terrorista bona (1985), sàtira sobre la necessitat de control absolut de les esquerres de l'època. També ha criticat sovint al feminisme radical que deixa els homes de banda.
Un exemple és la seva última novel·la, La clivella, que sortirà al desembre publicada per Edicions 62 (Lumen, en castellà). La clivella, escrita com si fos un conte mitològic, explica una història fascinant situada als orígens de la humanitat, quan hauria existit una societat exclusivament de dones que abandona els homes que neixen, els quals acaben formant una societat paral·lela. Les relacions entre les dues societats que apareixen a la novel·la són una metàfora de les relacions home-dona.
http://www.avui.cat/

Una obra marcada per Àfrica i el compromís amb el món de la dona

a www.elperiodico.cat

i també a www.elpais.es

"Soy intolerante con las ideologías"

El más dulce de los sueños

La excelencia de antaño

"El movimiento de liberación de la mujer no habría sido lo mismo sin ella”

Edición impresa EL PAIS Cultura - 12-10-2007

El zumbido de su cerebro trabajando

ROSA MONTERO

El zumbido de su cerebro trabajando

ROSA MONTERO 12/10/2007


Es difícil describir el impacto que produjo El cuaderno dorado de Doris Lessing en las escritoras o aspirantes a escritoras de la época. La obra salió en 1962, pero en España la leímos en la transición y cayó en nuestras mentes como una bomba, rompiendo paredes, haciéndonos más libres y, como suele suceder con los materiales altamente explosivos, causando también considerables estragos. Era una novela que hablaba de problemas reales de mujeres reales; de Anna Wulf, escritora y madre en solitario de una niña, y de su lucha para salir adelante, para trabajar, para encontrar su lugar en un mundo que acababa de dinamitar (de nuevo un símil pirotécnico: eran tiempos fulminantes) los roles sexuales tradicionales. Y trataba de estos temas, por entonces novedosos, con vigor intelectual y con una gran complejidad formal. Fue un libro rompedor, y de ahí los estragos, porque una legión de escritoras se dedicó a imitar su estilo cacofónico, híbrido y fragmentario, tan original como brillante. Incluso se estereotipó, durante cierto tiempo, una supuesta voz literaria de mujer que pasaba obligatoriamente por escribir así, con esa técnica como de retales. Ni qué decir tiene que los resultados fueron por lo general calamitosos.

Su escritura es tensa, sólida, intelectual; más que una narradora apasionante, es una pensadora apasionada
Ésta es la parte negativa de su influencia. Pero la positiva fue enorme, y consistió precisamente en lo contrario. Doris Lessing demostró que se podía escribir sobre temas que antes habían sido considerados como de mujeres con altura intelectual y con calidad literaria. Y que a través de esos temas se podía retratar el mundo con tanta hondura y amplitud como a través de cualquier otro.
Leo que la Academia Sueca le ha dado el galardón como transmisora "de la experiencia épica femenina", y me parece una explicación errónea e injusta. Creo que para Lessing la llamada "experiencia femenina" podía ser tan épica o tan mísera como la masculina, y exactamente equiparable a la hora de intentar entender la vida. El peso del prejuicio hace que todavía muchos crean que, cuando una mujer escribe una novela protagonizada por una mujer, está hablando de mujeres, mientras que cuando un hombre escribe una novela protagonizada por un hombre, está hablando del género humano. El cuaderno dorado nos enseñó que la "experiencia femenina" no era ni más ni menos que una experiencia profundamente humana.

No he vuelto a leer la novela desde entonces, y es posible que la obra haya envejecido. Creo que hoy preferiría otras cosas suyas, como la serie de ciencia-ficción de Canopus en Argos, o sus dos hermosos libros autobiográficos. Su escritura es tensa, sólida, intelectual; más que una narradora apasionante, es una pensadora apasionada, y es el brillo y el calor de su cerebro lo que más me fascina. Su obra, en cualquier caso, abrió innumerables puertas a las escritoras que vinieron después (y también a muchos escritores).

La entrevisté en su casa de Londres hace nueve años: llegué casi emocionada, consciente de mi deuda. Encontré a una anciana pulcra, magnética, huraña y austera. Vivía en una vieja casita con jardín cuyo piso bajo, cubierto de periódicos y trastos arrumbados, estaba impracticable. La escritora habitaba en el piso de arriba, un espacio modesto y ordenado pero raído, con muebles, libros y alfombras que parecían haber ido envejeciendo con ella. Y allí, como una refugiada de la creciente decadencia de las cosas, Lessing seguía luchando por ser, por saber, por aprender. Casi se podía escuchar el zumbido de su cerebro trabajando. Una mujer extraordinaria.

http://www.elpais.es/

Comunicació

L'Ajuntament posa en marxa un sistema d'interconnexió de xarxes informàtiques

El Departament d'Informàtica ha apostat per la tecnologia làsser per connectar les xarxes de l'edifici consistorial i el Centre Social

El Departament d'Informàtica de l'Ajuntament de Cubelles, depenent de la regidoria de Participació Ciutadana i Comunicació, ha posat en funcionament un nou sistema d'interconnexió de xarxes informàtiques utilitzant la tecnologia làsser. La nova infraestructura, que connecta l'edifici principal de l'Ajuntament a la plaça de la Vila i el Centre Social, permetrà connectar ambdues xarxes a una velocitat de 100 Mb/segon i amb màxima seguretat.

La instal·lació inhalàmbrica permetrà, entre d'altres, permetre el trasllat de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) al Centre Social. El personal de l'oficina podrà realitzar operacions de registre i empadronament de la mateixa manera que actualment ho fan a l'edifici de la plaça de la Vila. El trasllat, que es concretarà dintre del darrer trimestre de l'any, suposarà una prova excel·lent per determinar una aposta definitiva per la tecnologia làsser en la connexió de les xarxes de telecomunicacions de totes les depedències municipals.

El projecte ha estat elaborat i coordinat pel Departament d'Infomàtica, que ha contractat la seva instal·lació a l'empresa Networking Cad & Lan. La programació de la nova tecnologia ha anat a càrrec dels propis tècnics de l'Ajuntament de Cubelles.

Departament de Comunicació
www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Tot fa pensar que es volen trobar vies per solucionar de una vegada els problemes que fa temps pateix Cubelles, carrers malmesos ,zones inundades, comunicacions sobtadament tallades per les pluges i una roda de problemes cap a tots els ciutadans i que porten molts anys patint ha arribat a un punt que cal desencallar de una vegada.
El compromís per part de Carmen Sanmiguel i l´ insistència en demanar per part del Ajuntament de Cubelles de trobar vies efectives de millores i també la llum verda al Port fa creure que potser comencem a anar per bon camí.

Penedès.

La Generalitat es compromet a buscar una solució al problema de les inundacions de Cubelles
San Miguel diu que farà d'intermediària entre el govern català i l'Ajuntament

MÍRIAM DE LAMO.
Cubelles

La delegada del govern de la Generalitat a la demarcació de Barcelona, Carme San Miguel, es va comprometre dilluns a actuar com a intermediària entre el govern català i l'Ajuntament per trobar una solució a les inundacions de Cubelles. San Miguel va reunir-se amb l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), i regidors del govern, per conèixer els problemes del poble, com el projecte del pont del Foix o el del port esportiu, que segons l'alcaldessa, està encallat a causa de la «burocràcia».

Les inundacions que es produeixen a Cubelles quan plou –que afecten especialment el sector marítim– se solucionarien amb una millor canalització de les aigües pluvials, segons l'alcaldessa del municipi: «Caldria canalitzar l'aigua de la pluja a través d'emissors perquè entri directament al mar i quedi regulada.» Maria Lluïsa Romero també demana «un estudi» per evitar que l'aigua del mar envaeixi el sector de la platja Llarga en cas de temporal. El mur que envolta la zona és massa baix, segons ella. Per això també reivindica un estudi que permeti analitzar el problema i fer «una actuació al mar» que permeti modificar els espigons, si cal.

MILLORA DELS CARRERS

El mal estat dels carrers del municipi és un altre dels problemes que l'alcaldessa de Cubelles va plantejar a la delegada del govern de la Generalitat a la demarcació de Barcelona. «Estem intentant obtenir subvencions de la llei de barris, necessitem buscar recursos», diu la cap del govern local (PSC-CiU-ERC).

Romero també va tractar amb San Miguel el projecte de construcció del pont que ha de comunicar les dues lleres del riu Foix. El govern planteja ara la possibilitat de modificar la proposta, de manera que la nova infraestructura se situï a l'altura de l'actual passera per a vianants en lloc dels carrers Pompeu Fabra i Lleida, tal com s'havia previst. Els departaments de Medi Ambient i Política Territorial han de respondre ara a l'Ajuntament de Cubelles si la modificació es pot tirar endavant, tenint en compte que aquest canvi exigeix canvis en el planejament urbanístic del municipi, segons l'alcaldessa.

www.vilaweb.cat

DIA A DIA

Xavier Grau

Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

COM EL MAR, COM LES ONADES...
La Joss és a Cubelles i no per anunciar l'arribada de l'estiu. Sempre li dic, cada any, "Hola Joss, ja tornes a ser aquí!! ara sí que comença l'estiu!!". Però aquesta vegada la Joss i també la Marie France son aquí per compartir el dol per la mort de la seva mare, la Maria Dolors Raventós i Arnau. Al funeral li hem dit adèu i ella ens ha clicat l'ullet amb un "sóc aquí" delimitat en una postal que reprodueix una pintura signada per la Maria Dolors i un poema signat per Lila: dues manifestacions d'una mateixa persona, d'una mateixa dona, d'una mateixa veïna nostra que deixa escrit per a nosaltres que més enllà del ocellets i de la mar seguirà guaitant-nos amb el seu somriure permanent. Malgrat el mal temps, malgrat la pluja: "acostumada a llamps, trons i tempestats...". I ara, a més, en el moment definitiu de dir-li adèu torna a demanar per a tots nosaltres els "raigs de sol, d'estrelles, lluna i tots els astres de l'univers"... La Maria Dolors ens diu adèu i ens pinta un castell i un campanar, ens dedica la seva callada estimació pel seu poble. Amb senzillesa, sense estridències, però amb l'ambició profunda d'amor que suposa dibuixar el traç més emblemàtic de Cubelles. I la Lila? "Qué bonica és la neu!!!" I ens parla de mar, i de gel, i de muntanyes i de les seves netes... Dues sensacions en una, dues vivències humanes, com tots nosaltres, com tots els veïns de Cubelles, com tots els artistes, com tots els pintors, com tots els poetes... com la Maria Dolors, com la Lila, com el mar i com les onades... -33

A la foto: "Ball de l'onada" (pintura de Josselyn Marmottan)

Alcaldia

Carme San Miguel, delegada del Govern a Barcelona, visita Cubelles Es va entrevistar amb l'Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i amb els regidors i regidores del Govern municipal

La delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona, Carme San Miguel, es va entrevistar amb l'Alcaldessa de Cubelles i el seu Equip de Govern el passat 8 d'octubre. La trobada, concertada pel Consistori cubellenc per tractar amb la Delegada diversos temes d'interès per al municipi, va durar prop de tres hores i va acabar amb una visita pel municipi.

Maria Lluïsa Romero i Carme San Miguel es van reunir a partir de 2/4 d'11 del matí a l'Ajuntament de Cubelles, acompanyades per diversos regidors i regidores de l'Equip de Govern. Els representants cubellencs tenien molt d'interès en traslladar a San Miguel les preocupacions del Consistori en temes de tanta necessitat com la construcció el Port Esportiu, el pont de comunicació entre el barri Marítim i el del Clot del Bassó-Mota de Sant Pere, les inversions necessàries a la façana marítima, el desplegament dels Mossos, el subministrament d'aigua potable, la rehabilitació de voreres i asfaltat... Una gran quantitat de qüestions que el Govern municipal vol abordar en els propers mesos i exercicis.

L'Alcaldessa cubellenca es va mostrar "molt satisfeta" per la reunió mantinguda amb la Delegada en la seva visita a Cubelles. "Hem abordat temes de vital importància per al desenvolupament del model de municipi que pretenem impulsar", va explicar Romero. Entre aquests, va destacar la necessitat d'acometre les obres necessàries a la zona marítima "per minimitzar els efectes de les inundacions que patim cada cop que plou o hi ha una llevantada" i que generen uns greus perjudicis als veïns de la zona. Així mateix, en la trobada de treball es van tocar temes tant importants per al futur econòmic i social del municipi com "les obres de construcció del Port Esportiu", que pateixen un important retard, o "la construcció del pont de comunicació entre les dues lleres del riu, fonamental per a la vertebració social del municipi".

La visita de la Delegada es va completar amb una passejada pels carrers del nucli antic del municipi, on els representants locals van traslladar a San Miguel "la necessitat d'arranjar l'asfaltat i les voreres de tot el municipi". Carme San Miguel també es va interessar per la problemàtica que pateix el municipi en la franja marítima, en quant a les inundacions, i pel projecte de construcció del Port Esportiu.

Departament de Comunicació

Podeu trobar aquesta informació a http://www.cubelles.com/

Altres Informacions

L'Anella Oberta organitza un curs de sardanes

Les inscripcions s'obriran el 20 d'octubre

L’associació sardanista Anella Oberta organitza un curs de sardanes que començarà el proper 20 d’octubre, i que s'allargarà fins el mes de maig. L'activitat és oberta i gratuïta, i es farà cada dissabtes de 6 a 7 de la tarda. Però, per participar del curs cal fer una inscripció prèvia.

Les inscripcions, que s'obriran el 20 d’octubre al Centre Social, es faran els dissabtes, de 6 a 7 de la tarda.

Ràdio Cubelles Divendres, 05-10-2007

i més....

Serveis a les persones

Comencen els Tallers de Memòria

L'activitat, organitzada per la regidoria de Serveis a les Persones, s'imparteix en 10 sessions que finalitzaran la primera setmana del mes de desembre

Avui comencen els “Tallers de Memòria”, organitzats per la regidoria de Serveis a les Persones. El taller, adreçat a les persones que pateixen sovint lapsus de memòria, s'imparteix en 10 sessions que finalitzaran la primera setmana de desembre.

L'activitat s'impartirà els dilluns d’11 a 12h, es farà el taller d'Iniciació a la Memòria, i de 12 a 1h, el Taller de Continuació.

La psicòloga Míriam Costa, responsable d’aquest tallers, ha explicat que "un dels objectius que persegueix aquest taller és ensenyar a diferenciar entre la pèrdua de memòria, des del punt de vista patològic, i els hàbits que té molta gent de no prestar atenció"

Les persones interessades en aquesta activitat, que és gratuïta, cal que s'adreçin a la Regidoria de Serveis a les Persones, al carrer Narcís Bardají número 12, situada al costat de l'oficina de Recaptació.

Ràdio Cubelles Dilluns, 08-10-2007

DIA A DIA

Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

www.diaridecubelles.info

ANIVERSARIS INFELIÇOS
Fa un any de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaya i molts més de la mort del Che que, com acaba d'escriure Maria Trives "molts porten a la roba i desconeixen què va suposar". D'aquí a ben poc recordarem el primer aniversari de la l'assassinat també a trets del fotoperiodista japonés Kenji Nagai. Serà, d'aquí a ben poc, una imatge més del calendari d'horrors mundials que semblen no tenir fi. Estirat a terra, amb la càmera enfocant encara la rebel.lió dels monjos de Birmània, Nagai dispara la seva màquina confiant que el soldat del davant no li dispararà el tret de gràcia. Tots dos disparen, la guerra i la pau. Estan probablement en el lloc equivocat i en el moment equivocat, certificat gairebé de mort per a un reporter intrèpid a qualsevol lloc del món. El fotògraf i el soldat conformen una nova parella tràgica i repetida des de l'orígen del reporterisme entés com diu Arturo Pérez Reverte: "yo no fui periodista, fui reportero; podría haber cazado animales, obras de arte, pero cazaba imágenes, sabía cazar vida". Com la que va caçar Robert Capa forjant el neixement del fotoperiodisme durant la Guerra Civil espanyola. Hi ha en totes aquestes fotos efemèrides que celebrem cada any i que lluny d'aprendre a no repetir, renovem, actualitzem i digerim de nou i com si res. Fa pocs dies de l'assassinat el fotògraf japonés a mans d'un soldat que, com ell, segur que anhela un món millor. Que, com ell, segur que és només el darrer graó d'una màquina que tots alimentem amb dol i violència. Que, com ell, va calçat amb unes xancles de platja indignes de qui mata i de qui mor. Tots dos, com el Che, com el milicià de Capa, com el jove executat per Nguyen Ngoc Loan a Vietnam són parelles de la història que no sabem deixar de recrear malgrat les recordem, sempre, com aniversaris infeliços. .-32

1-Las manos del Che, historia secreta de cómo se confirmó su muerte en Bolivia

http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/10/30/z-01080588.htm

2-Robert Capa, la secuencia más famosa del mundo

http://joseantoniogalloso.blogspot.com/2006/05/robert-capa-la-secuencia-mas-famosa.html

3-El más famoso verdugo de Vietnam http://www.elmundo.es/1998/07/18/opinion/18N0036.html

4-Video shows Japanese journalist Kenji Nagai 'being shot deliberately'

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article2550369.ece

M.Trives/ Diari de Cubelles

Avui ,Ernesto Guevara si visques, tindria setanta-nou anys, rondant els 80. L´ imatge del seu rostre seria la d´ un home ja entrat en anys, en portes de una vellesa imminent. Per el contrari ,recordem al Che com un home ple de vida i amb un aspecte molt serè ,mirant cap l´ horitzó a traves de l´ imatge immortalitzada per el fotògraf Alberto Korda i reproduïda en pòsters ,camisetes tatuatges i demés que tothom coneix .

Molts que formen part de la gent que ronden la vintena , potser només coneixen aquesta imatge eternament jove que porten a la seva roba o al braç i desconeixen realment que va suposar i el que va significar dins la Revolució cubana i la projecció que va tenir posteriorment a tot Amèrica del Sud. Era un revolucionari i marxista i el mite creat al entorn d´ell per la seva gesta , va desencadenar odis per part dels seus enemics i fervor popular a tot el món. Tant es així que els seus enemics van decidir acabar amb ell ,físicament es clar ! i no van tenir en compte que la seva mort l´ abocava al regne dels eterns mites i la foto del Che mort va rodar per tot el món mostrant el vergonyós crim. Encara es viu en el record quaranta anys més tard .