28.2.10


L´any 2009 ,fou el 30 aniversari dels primers ajuntaments
democràtics i evident l´incorporació de les dones als
governs municipals.
Aquest any 2010 la nostra entitat vol homenatjar a
les dues primeres regidores elegides democràticament
l´any 1987 a Cubelles,atorgant-les l´agulla de La Fita a

Mª Neus Capdet Granell i Mª Teresa Ventura Dulcet
Sala de la Rectoria 13 de març a les 18,30h
Cubelles,març 2010
Us esperem !
ASSOCIACIÓ DONES LA FITA

De nou la setmana del 8 de març 2010 !
El sopar de sòcies i amigues a La Font
dia 5 de març a les 21h amb música i ball,preu tiket 23 euros
( reserves al mateix restaurant – pagament amb antelació)
Atorgament de la VII agulla de plata de La Fita
Sala de la Rectoria, dissabte, 13 de març a les 18,30h
Lectura Manifest 8 de març
la fita de terme,al costat de la rotonda
diumenge 7 de març a les 12h
I Concurs de Poesia La Fita
dissabte 20 de març a les 19,30h a la sala de la Rectoria
En el transcurs del acte es rendirà homenatge
recordant a la Dolors Thomas,poeta ,dona lluitadora i estimada
Associació Dones La Fita
Cubelles,març 2010

27.2.10




Els assessors del Síndic, dimecres a Cubelles

Notícies - Participació Ciutadana
26/02/2010
L’Ajuntament de Cubelles acollirà una nova jornada d’atenció dels assessors del Síndic de Greuges a la ciutadania de Cubelles arran del conveni que el Consistori va signar amb el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, el desembre de 2008. Així doncs, el proper 3 de març membres de l’equip del Síndic de Greuges seran a Cubelles per atendre les persones que hagin sol·licitat prèviament l’entrevista i vulguin fer-los consultes o exposar-los les seves queixes de les administracions públiques.
L’equip del Síndic atendrà les visites des de les 16 fins a les 19 hores a l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC), carrer Joan Roig i Piera, 3-5. Prèviament, cal concertar l’entrevista, trucant al 900 124 124 o enviant un correu electrònic a sindic@sindic.cat
Pel 8 de març es commemora el Dia internacional de la dona treballadora i a molts mitjans d’informació donaran reso d´ informacions relacionades amb aquesta data.
Fa pocs dies El diari Avui va publicar un informe inclòs en un article signat per Imma Tubella / Rectora de la UOC ,llegiu....
LA DONA, SUSTENTADORA O COSUSTENTADORA DE LA FAMÍLIA
Una nació de dones
Imma Tubella / Rectora de la UOC
Aquest seria un article adient per ser publicat el 8 de març, però com que aquell dilluns no em toca, aprofito per fer-ho ara.

HA ARRIBAT A LES MEVES MANS un informe publicat a finals d'any: The Shriver report, dirigit per Maria Shriver, periodista, primera dama de Califòrnia (casada amb el governador Arnold Schwarzenegger) i membre del clan Kennedy. L'informe, que porta per títol A woman's nation changes everything (Una nació de dones ho canvia tot) explica com per primera vegada en la història dels Estats Units les dones representen més de la meitat de la força de treball de la nació i les mares són les principals sustentadores o cosustentadores de quasi dos terços de les famílies nord-americanes. Això representa un canvi enorme en una sola generació i afecta molts aspectes de la manera en què els nord-americans viuen i treballen avui, canvia l'agenda diària de les dones i té implicacions no només per a elles, sinó també per a les seves famílies, els seus col·legues, els seus caps i per a tots i cadascun dels aspectes de la seva la vida quotidiana.

LA CONTRIBUCIÓ DE LA DONA al benestar econòmic familiar és un punt clau per entendre una revolució tranquil·la, o més aviat silenciosa, que canvia de manera molt radical l'estructura social de les nostres societats. La transformació social afecta quasi tots els aspectes de la nostra vida: com treballem, com ens divertim i com ens ocupem els uns dels altres. El canvi de rols afecta les nostres institucions i aquestes encara s'emmirallen en hàbits i costums que per sort o per desgràcia fa temps que han deixat d'existir. Potser hauríem de començar per preguntar-nos per què una revolució d'aquestes característiques no forma part de les nostres preocupacions i de les nostres polítiques públiques. No es tracta només del fet que la dona s'ha incorporat al món del treball, sinó també del fet que cada cop més homes s'han incorporat a la tasca domèstica.

L'INFORME SHRIVER posa de manifest, per exemple, que a causa de la tendència a ignorar aquesta realitat no hi ha hagut un canvi d'horaris laborals que la reflecteixi (i parla dels Estats Units, on la majoria de persones acaben de treballar a les cinc de la tarda!). Conclou reivindicant l'enorme aportació que la dona ha fet a l'àmbit familiar, durant segles, de manera gratuïta, i perquè s'entengui, dóna dades sobre el cost que la seva incorporació al treball remunerat representa per a l'Estat en termes de polítiques de dependència, per posar un exemple. Proposa una reflexió entorn de les nostres creences sobre la família i el treball, i demana que les polítiques públiques s'adaptin a aquesta nova realitat, que segons ella no és contextual sinó que és a llarg termini: "Clarament, no tornarem mai més als temps en què les dones treballaven a temps complet i en exclusiva per a les seves famílies de manera gratuïta i sense cap tipus de reconeixement social. Hem de trobar un altre model de manera urgent".

AQUEST INFORME HA GENERAT dos tipus molt diferents de debats més enllà de la realitat que descriu. D'una banda, un debat molt interessant de seguir sobre la nova domesticitat que reivindiquen grups de dones internautes, amb treballs flexibles, que poden conciliar sense problemes i amb entusiasme vida laboral i vida familiar i que a més utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per teixir les seves pròpies xarxes socials, de la mateixa manera que abans, en temps de la colònia, utilitzaven la confecció de quilts, o mantes de l'amistat, i les converses que es generaven al seu voltant, com un element molt important de cohesió. De l'altra banda, es comença a parlar sobre les grans transformacions d'estil i de cultura que la dona ha provocat en el món del treball amb la seva incorporació massiva.
M'AGRADARIA ACABAR amb les paraules que va pronunciar una esclava alliberada, Sojourner Truth, l'any 1852 a Akron, Ohio, i que Maria Shriver reivindica com la seva mentora: "Si la primera dona que va crear Déu va ser prou forta per capgirar el món tota sola, nosaltres, juntes, hem de ser capaces de tornar-lo a capgirar".
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dilluns, 22 de febrer del 2010

26.2.10


imatge/biografiasyvidas.com


M. Trives/Diari de Cubelles
Vázquez Montalbán periodista,escriptor ,poeta valuós ,assagista,admirat
i estimat pels seus companys de professió .Avui tindrem la oportunitat de recordar una part important de la seva producció articulista , no tots ,ja que van ser molts més. Surt el primer volum dels tres previstos mes endavant i que recomanem anar corrent a comprar i gaudir de la seva lectura. Fer un recorregut per la obra de Vázquez Montalbán proposa i suposa un passeig per la historia des de 1960 fins 1973.
No us ho perdeu !


UN ARTICULISTA FUNDAMENTAL

Una ambiciosa antología recupera al Vázquez Montalbán periodista

ELENA HEVIA
BARCELONA Tres volúmenes recogerán la obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán (MVM). No la completa, eso es imposible. Porque, infatigable, firmó más de 9.000 artículos en 20 empresas diferentes –incluido EL PERIÓDICO DE CATALUNYA– que son el mejor fresco narrativo para comprender la España de la segunda mitad del siglo XX y especialmente las grandes transformaciones políticas y sociológicas que desembocaron en el advenimiento de la democracia. Con unos artículos que irradiaban rigor y divertido distanciamiento, MVM fue uno de los más certeros analistas de su tiempo.
La primera entrega de la antología en tres volúmenes, realizada por Francesc Salgado y titulada La construcción del columnista (Debate), da cuenta del trabajo de los primeros años del periodista desde 1960, cuando con tan solo 21 años firmó su primer artículo, hasta 1973, en las postrimerías del franquismo, momento en que se consolida y populariza su figura y empieza a diversificarse en otros ámbitos como la poesía, la novela y el ensayo. Los otros dos volúmenes de la antología aparecerán en el 2011 y en el 2012.
més informació a

25.2.10

Passar per alt la columna a La Vanguardia de Pilar Rahola .no es recomanable Interessant,,descriptiva,polèmica ,mai et deixa indiferent i més si provoca una repassadeta merescuda a vegades. En motiu del aniversari de la mort de Salvador Espriu va escriure un excel·lent article que recomanem....


OPINIÓN

Hablemos de Espriu
Y así, de la misma forma que manoseamos en vida la obra de Espriu, ahora ninguneamos su recuerdo
Pilar Rahola Cultura

Cuando lo conocí, Salvador Espriu ya era el mito catalán por excelencia, el "poeta nacional", decían los etiquetadores de la época. Con esa pesada mochila, y mis asustados veinte años, fui a conocer al maestro, convencida de encontrarme con un gigante. Pero si algo tenía de excepcional Espriu era que, en los tiempos del anhelo épico, él solo era un hombre. Cáustico, austero, sensible, pero solo un hombre. Fascinada por los libros que poseía, recuerdo la estúpida pregunta que le formulé, y no porque mi pregunta merezca tan longeva memoria, sino porque lo merece su respuesta. "¿Qué significan para usted estos libros que ha acumulado durante toda una vida?". Y mirándome con esa sorna tan espriuana, me contestó: "Polvo, señorita, significa polvo".
MÁS INFORMACIÓN

·
Polvo es, desde hace 25 años, su menudo cuerpo. Y, como es de rigor en este país de subidas hormonales, el poeta encumbrado a la categoría de nacional ha protagonizado, estos días, un nacional olvido, especialmente sonoro por parte de las instituciones que deberían cuidar la memoria de nuestros grandes escritores. Dicen los fabricantes de excusas oficiales, que dentro de tres años será el centenario, y que entonces "toca recordarlo".
Extraño concepto el del toca, como si no tocara siempre encumbrar la buena literatura de un país, con cualquier excusa, por cualquier motivo, al estilo de la grandeur francesa, cuya capacidad de vender su producto cultural es envidiable. Pero los catalanes, tan excesivos en muchas cosas banales, nos permitimos una sorprendente parquedad cuando se trata de la excelencia cultural, no fuera caso que nos empacháramos de genialidad. Y así, de la misma forma que manoseamos en vida la obra literaria de Espriu, reduciéndola a una simple caricatura política, ahora nos permitimos ningunear su recuerdo. Poetas de usar y tirar, a conveniencia de los tiempos y las luchas.
Algún día, alguien valiente y con tiempo suficiente deberá hacer un estudio crítico de esta perversión nacional para con nuestros escritores. Una perversión que condenó a los infiernos a Josep Pla, porque no estaba homologado por la progresía de la época, sin entender que la magna obra de Pla era una de las contribuciones más importantes a la literatura catalana, que nunca se habían hecho. Y si unos estaban condenados, otros, meros versistas, estaban sobrevalorados porque hacían rimar Catalunya con la palabra libertad. Por el camino de unos y otros, las grandes obras se reducían al estereotipo, y el esqueleto que quedaba, se repetía en los mítines como si fuera una epopeya. Espriu fue mucho más que un "poeta nacional". Fue un poeta, de los grandes, más allá del tiempo y sus circunstancias. Sin embargo, fue reducido a simple héroe, y ahora le ocurre lo que siempre ocurre con los héroes. Que, olvidadas las batallas, desaparece su recuerdo.

Font:
http://www.lavanguardia.es/



Programades les hores del conte per al març

Notícies - Infància i Joventut

La regidoria d’Infància i Joventut ha programat les Hores del conte per al mes de març. Novament se’n realitzarà una a cada escola del municipi. Serà a l’escola Charlie Rivel, Vora del Mar, Mar i cel i la biblioteca municipal els dies 6, 13, 20 i 27 de març, respectivament.

Per consultar el programa d’Hores del conte del mes de febrer faci clic aquí.

24.2.10

Maria Trives/ Diari de Cubelles

Dimarts 23 febrer .Radio Cubelles transmet un programa dedicat a aquets 29 anys de Radio Cubelles. aniversari de la emissora.
Genial la presentació i tot el contingut ,ple de entrevistes ,de col·laboradors que van formar i formen part d’un equip de tots aquells anys, plens d’il·lusions i amb moltes ganes de projectar al Garraf una emissora local que si va començar tímidament ,avui esclata tots els dies amb uns programes ben elaborats i amb excel·lents continguts.
Escoltar a Àngels Fuster,Josep Lluís Villanueva donant pas a les veus de Nuria Fonoll autora del llibre que es presentarà d’aquí a pocs dies ,a Pilar Lopez ,mes tard primera directora de Radio Cubelles parlant del espai de la primera ubicació a les golfes del Ajuntament , les mancances del moment ,es a dir el poc material del que disposaven i ressaltant el bon rollo entre companys sempre, un Xavier Grau i les seves primeres petjades dins el món de la comunicació i les veus del record en gravacions antigues i en diferents talls que van permetre escoltar a Joan Amorós, Lluís Pineda , Llorenç Avinyó i les sintonies musicals dels programes de llavors,eixís com també talls de entrevistes de l’època com l’enderrocament del pont del campanar ,encara ara molt qüestionat. També les veus de Dolors Thomas i Víctor Alari recitant poemes va ser una nota emotiva per qui va escoltar aquest programa i apreciar el contingut del CD editat en el 25 aniversari de Radio Cubelles ,dedicat al mateix Victor Alari amb la recopilació del seus poemes musicats, que va suposar una tasca important i molt interessant el resultat d´ agrupar les col·laboracions de diferents tendències musicals i de les veus de un bon tou de gent..
Finalment les veus de col·laboradors a dia d’avui que fan la seva aportació a la emissora i deixant a les ones un missatge afectuós de felicitació en el 29 aniversari.

Animem a Radio Cubelles a seguir amb la mateixa empenta i felicitar per aquest contingut de programa del 29 aniversari que podeu escoltar a Radio Cubelles com jo mateixa he fet ,val la pena !
Clikeu Radio Cubelles i més a ...

23.2.10


españa
ANIVERSARI DE LA MORT D’UN POETA UNIVERSAL
Salvador Espriu, 25 anys
• L’autor de ‘La pell de brau’ va veure la poesia com una transgressió de l’ordre comú, una via del coneixement
JOAN-PERE Viladecans


Fa 25 anys, moria Salvador Espriu. El poeta quedava instal·lat al cim mes alt de la literatura catalana. Però a vegades els grans referents queden semioblidats, just a causa de la seva grandesa o de les circumstàncies sociopolítiques i culturals. Malgrat que la seva obra poètica, narrativa i teatral ha estat, amb intermitències, revisada i objecte de diversos i insignes estudis, en general es considera que Espriu pertany a un passat mític: allunyat de la modernitat, però encara massa pròxim per qualificar-lo de clàssic. La contemporaneïtat d’Espriu és inqüestionable, perquè parla a l’home del mateix home i del fet dolorós d’existir, de la conciliació entre llibertat i igualtat.Una altra cosa és el seu distanciament voluntari de les avantguardes. La seva obra es continua llegint, però la fins a cert punt veritable qualificació d’hermètica i difícil complica la familiaritat amb el nou lector. ¿Hi ha alguna obra de comprensió fàcil? I encara menys quan els temps actuals no són precisament benignes per a les arts contemplatives i el gaudi de la poesia és un goig privat i estàtic.
A ‘EL CANON Occidental (1995)
Harold Bloom dicta el nostre precepte, situa Espriu entre els grans de la poesia universal, lamentant que no se li hagués atorgat el premi Nobel. Als catalans, aquests reconeixements ens alegren l’ego, però no podem estar sempre pendents que des de fora vinguin a esmenar-nos el criteri. Espriu és massa nostre perquè el valorem objectivament. És aquella frase de Benjamin Péret: «Com pot ser un geni, si és el meu veí». Som així.Espriu, durant anys, va ser significat com a poeta nacional. ¿Honor o rèmora? I els seus versos van servir perquè els polítics els utilitzessin, gairebé sempre malament. Citar Espriu era i és per a ells ungir-se de cultura i carregar-se de raó, mentre els versos del poeta es banalitzaven per excés d’un mal ús. Que un home fràgil, poeta i solitari, plantés cara al poder amb la seva coherència i el seu servei impagable a la llengua resultava exemplaritzant.
La veritat és que el poeta sempre va abominar d’això i en privat comentava que quan ell es morís no se’n recordaria ningú de la seva obra. I durant algun temps així va ser; encara que Raimon no va deixar mai de cantar-lo, i Ricard Salvat, de representar-lo, quan l’hi van deixar fer. Espriu va patir una utilització política clara que ell no va desmentir mai. ¿Es va deixar utilitzar? I, en tot cas, ¿per què? Probablement per una honesta voluntat de servei al seu país o perquè el poeta sentia un alt deure cap a la seva obra, s’hi devia, així com a la seva divulgació. En el seu funeral, a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (¿quan serà Sinera?), la munió de polítics en estrepitosa presència va fer exclamar a Montserrat Roig: «Això no és una festa». Segurament eren els mateixos que no comprendran mai que per a un poeta i un narrador com Espriu només existeix una petita pàtria (en Espriu, Sinera); una única ideologia, que és el coneixement, i la pàtria real, o sigui, l’idioma. A Les hores, Espriu escriu: «Ningú no ha comprès/ el que jo volia/ que de mi se salvés». ¿Parla d’ell o del jo col·lectiu? Encara que un poeta pot passar a la història amb no més de sis versos, les obres relativament extenses s’han d’estudiar globalment i el registre espriuà és amplíssim, sempre supeditat a la desesperança/esperança, (Inici de càntic en el temple); a la covardia i humiliació col·lectiva (Indesinenter); al seu paisatge, els dies, el mar, el temps (He mirat aquesta terra); al desig que el seu poble sigui un país normal, en llibertat, convivència (La pell de brau). ¿Es va equivocar amb Sepharad (Espanya)? S’ha de ser un ingenu per creure-s’ho, el poeta va més enllà de la guerra entre germans i del desig del ben conviure; parla de tragèdia, de sang, del dolor dels que es van quedar. El mateix Espriu considerava que també ell havia mort el 39.Per a Espriu la poesia era una transgressió de l’ordre comú, l’entenia com una via de coneixement, com una unió entre allò poètic i la filosofia. Lector de la Bíblia, Maquiavel, El Quixot, Gracián… creia, com aquest, que, la filosofia no és res més que una reflexió sobre la mort, que és necessari meditar-la moltes vegades per poder fer-la bé una sola vegada; la definitiva. Exactament un aprenentatge vital Per a ben morir.
EN EL TRACTE
personal Salvador Espriu era una persona escrupolosament pulcra, culta, preocupada; un jerarca de les formes obsessionat per la precisió en el llenguatge. Amb l’antiga dignitat dels vençuts, es parapetava en una educació a vegades excessiva per a l’interlocutor. Els que el vam tractar sabem que a mesura que avançava la conversa anava transmutant-se en un home crític, irònic, sarcàstic, que estimava tant la llengua culta com la vulgar dels captaires de Sinera.Malgrat parapetar-se en la malaltia i en el desig de trobar-se sol amb ell mateix, no es va negar mai a cap petició cívica ni cultural. Una vegada em va dir el següent: «En cada paraula m’hi jugo la pell». En ell no podia ser d’una altra manera. «Però hem viscut per salvar-vos els mots/ per retornar-vos el nom de cada cosa…». Emociona rellegir Espriu.


Barcelona
La blogosfera recorda Salvador Espriu, 25 anys després de la seva mort Actualitzat a les 21:19 h 22/02/2010
Coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, desenes d'internautes catalans han recordat la figura del poeta. Cadascú ha fet un homenatge particular a l'autor d'"Antígona", seguint la crida de la professora Roser Caño, que es declara sorpresa i emocionada per l'acollida que ha tingut la proposta.
La professora recull al blog Antaviana els més de cent blogs que han dedicat un apunt a Salvador Espriu, tal com va plantejar fa un mes. Hi ha relats que expliquen la introducció al món d'Espriu, com el d'Ariadna al laberint grotesc; citacions de versos per recordar, com a Arenyautes.cat; també n'hi ha que lamenten l'orfandat d'intel·lectuals compromesos amb el país en l'escenari actual, com Ja no ens alimenten molles, i alguns que s'endinsen al cementiri de Sinera, com el Viatger que s'extravia. També han recordat la figura de l'autor de "Primera història d'Esther" Raimon, Joan Pere Viladecans i Sebastià Bonet, nebot de l'escriptor, al programa "Els matins", de TV3. Raimon, un dels cantautors que més ha musicat Espriu, també n'ha parlat en una entrevista al programa "El secret", de Catalunya Ràdio.

22.2.10



El 5 de març ho celebrarà amb el conjunt de col·laboradors i col·laboradores i els oients en una festa a la discoteca Anem-hi de Cubelles

L’emissora municipal Ràdio Cubelles celebra demà, 23 de febrer, un programa especial de commemoració del seu 29è aniversari. Els actes de celebració s’allargaran fins el proper 9 d’abril, data en què es presentarà el llibre Ràdio Cubelles. 25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf, de l’ex directora Núria Fonoll, i el lliurament del premi Micro d’Or, amb el qual l’emissora premia anualment la tasca d’un professional del sector.
El 13 de novembre de l’any 1980 l’Ajuntament de Cubelles va aprovar per unanimitat la declaració d’intencions del que seria la primera emissora municipal de la comarca del Garraf. Aquest dia, el Ple va acordar sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la concessió per a la instal·lació i funcionament de Ràdio Cubelles. Per celebrar aquesta efemèride, l’emissora municipal oferirà un programa especial 29 anys, fent un repàs a la història de la ràdio, escoltant diversos talls de sintonies i veus del passat i del present. L'objectiu és retre homenatge als diversos col·laboradors, treballadors, oients i gent relacionada amb el mitjà que han passat pels estudis de Ràdio Cubelles. L’especial s’oferirà, de 12 a 13:30 h, a través de la sintonia del 107.5 FM

Campanya "Cubelles amb Haití"

Font: Ràdio Cubelles
divendres, 19 febrer de 2010
La fita és aconseguir recollir la mateixa quantitat d’euros que habitants tingui el municipi en la data de celebració de l’acte, uns 14.500€ aproximadament
Les regidories de Cooperació, Comunicació i Joventut han organitzat pel proper 26 de març un acte de recolzament als damnificats pel terratrèmol d’Haití per recollir fons que es lliuraran a una ONG o estament governamental haitià, encara per a determinar.

Campanya "Cubelles amb Haití"

Cubelles - Cooperació

Font: Ràdio Cubelles
http://www.radiocubelles.net/

Encarnació Capdet, Mestre Xatonaire 2010

Font: Ràdio Cubelles


La pluja no va impedir que es portés a terme el conjunt actes programats

Diumenge es va celebrar la 9a edició de la Xatonada Popular de Cubelles, una festa que enguany presentava dues novetats, el canvi d’emplaçament i la promoció dels vins del Garraf. A la plaça del Castell es van fer els concursos de mestres xatonaires –el d’adults i l’infantil- mentre que a la plaça del Centre Social s’hi van poder podran trobar els estands on els restauradors locals van servir el xató, un punt d’informació de la regidoria de Turisme que estrenava una carpa decorada amb motius de Cubelles i les seves festivitats, i l’escenari on va tenir lloc el lliurament de premis. Al carrer Joan Roig i Piera, davant del Centre Social, es van instal•lar els diferents estands d’artesans.
Des de les 11 del matí, al Centre Social es van anar fent diferents tast de vins amb cates cada 20 minuts dels vins Arç Blanc, Can Ramon, i Vega de Ribes.
La pluja no va impedir que es portés a terme el conjunt actes programats, i a la una del migdia, es donava a conèixer els Mestres Xatonaires del 2010. La guanyadora, en categoria adult, ha estat la cubellenca, Encarnació Capdet.

Les racions de la versió cubellenca del xató van ser cuinades directament dels restauradors locals adherits a la Ruta del Xató, que enguany són els restaurants Cal Tala, Mas Trader,
La Rueda, el Poliesportiu, i Fermin’s.




font: http://www.radiocubelles.net/

21.2.10

Sopar de sòcies i amigues al Restaurant La Font de Cubelles,plaça de La Font

5 de març a les 21h

Menú

Pica –pica de recepció
A triar ......
a)Pollastre rostit al forn amb guarnició de patates

b)Lluç fresc al forn amb musclos i gambes

Postres de gelat

Copa de cava brut

i música en viu !!!!!!!!
Preu 23 euros


Ja pots anar a fer la reserva !!!!!!!!!!!!!!!11

Asociació Dones La Fita

20.2.10


ESTEM PREPARANT LA SETMANA DEL 8 DE MARÇ DE 2010

SORTEIGEM UN QUADRE DE JAUME DESOLA





EL SORTEIG TINDRÁ LLOC EL

23 D´ABRIL,DIA DE SANT JORDI

A LA PLAÇA DE LA FONT

(davant L´ALIANÇA) a les 20h

COL-LABORA AMB

LA NOSTRA ENTITAT !




ASSOCIACIÓ DONES LA FITA



PREU/2 EUROS/TIRA

19.2.10

Ja tenim el cartell del 8 de març !!!!!!!


De nou la setmana del 8 de març 2010 !
El sopar de sòcies i amigues a La Font
dia 5 de març a les 21h amb música i ball

( reserves al mateix restaurant – pagament amb antelació)

Atorgament de la VII agulla de plata de La Fita
Sala de la Rectoria el dia 6 de març a les 19,30h

Lectura Manifest 8 de març a la fita de terme
diumenge 7 de març a les 12h

Atorgament del premi I Concurs de Poesia La Fita
dissabte 20 de març a les 19,30h a la sala de la Rectoria



Associació Dones La Fita
Cubelles,març 2010


18.2.10


Conferència col·loqui
Economia solidaria: l'altre mon econòmic està en marxa!
Dimecres dia 24 de febrer, a les 19.00 a la Rectoria de Cubelles
A càrrec d’ Idalina Boni, de la “Central de Cooperatives i empreses de l’Economia Solidària – Unisol Brasil”
(www.unisolbrasil.org.br).
*Idalina Boni és l presidenta de la COOPERATIVA FIO NOBRE, de Itajaí, Santa Catarina (estat del sud del Brasil).
TIdalina parlaria sobre la dona, la economia solidaria i la sortida que aquesta li permet a les dones, algunes d'elles caps de familia, per tres coses fonamentals: recuperar la dignitat de dones i de treballadores, empoderar-se politica i economicament i sortir-se de la pobresa i de la marginacio en que alguna d'elles es veu abocada per les circunstancies economiques, politiques i socialsambé és secretària de la Cooperativa de segon grau
JUSTA TRAMA (www.justatrama..com.br)gestiona la cadena productiva brasilera del cotó ecològic i que organitza a més de 8 cooperatives, del nord al sud del Brasil, aglutinant al voltant de 800 famílies en la producció de roba i accessoris.
Organitza : Cono Sud
Col-labora : Rectoria de Cubelles


La història del vuit de març

El vuit de març està assenyalat en el calendari com aquell dia en què feministes, homes i dones, prenen els carrers per reinvindicar la igualtat de drets, d’oportunitats i, en definitiva, la llibertat per a totes les dones del món.
Ara bé, ¿què ha motivat que sigui el vuit de març, a les portes de la primavera, el dia assenyalat per a aquesta celebració? L’Institut Català de les Dones, edita, any rere any, un fulletó per als interessats i interessades en la història que sintetitza tots els fets rellevants que van confluir per convertir aquesta data en el Dia Internacional de les Dones.
Els primers successos a tenir en compte són la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857 i l’incendi de la fàbrica Triangle Shirtwast Company, de Nova York, el 25 de març de 1911, en què van morir 142 joves treballadores, la majoria immigrants italianes i jueves. Unes treballadores que precisament l’any anterior havien iniciat una vaga per demanar millors condicions laborals. Aquest tràgic succés va tenir posteriorment una gran incidència en la legislació laboral dels Estats Units .
Un altre element important en la gènesi d’aquesta data és la lluita pel dret al vot de les dones. En aquest sentit, a partir del 1908 les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de les Dones el darrer diumenge de febrer per reinvindicar el dret al sufragi. I el 1910, dins de la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin va proposar la creació del Dia Internacional de les Dones per tal de “promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat”. En resposta a la idea de Zetkin, l’any següent més d’un milió d’europees i nord-americanes van sortir al carrer per reclamar els seus drets.
Però no va ser fins a l’esclat de la Primer Guerra Mundial, quan la pau es va convertir en un dels lemes preeminents de les marxes feministes, i en especial, quan el vuit de març del 1917 (segons el nostre calendari) les dones russes van sortir al carrer reivindicant aliments i el retorn dels soldats, que es va fixar la data actual com a dia d’especial significació femenina.
Finalment, als anys seixanta i setanta, quan la lluita feminista va ressorgir amb força, les Nacions Unides van declarar oficialment el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones.

Dia Internacional de la Dona


ESTEM PREPARANT LA SETMANA DEL 8 DE MARÇ DE 2010 EN QUE COM TOTS ELS ANYS ,INCLOU EL SOPAR DE LES DONES, L’AGULLA DE PLATA A UNA DONA , LECTURA DEL MANIFEST I AQUEST ANY
EL I CONCURS DE POESIA LA FITA PREMIAT AMB 300 EUROS EL GUANYADOR O GUANYADORA

DINS EL ACTA DE LLIURAMENT A LA SALA DE LA RECTORIA EL 20 DE MARÇ, TINDRÁ LLOC
EL RECONEIXEMENT I HOMENATGE A DOLORS THOMAS,POETA I DONA LLUITADORA I QUE TRISTEMENT JA NO ES AMB NOSALTRES


ASSOCIACIÓ DONES LA FITA

17.2.10


españa
Fabià Estaper reconegut economista fa pocs dies que va publicar un article al Diari Avui força interessant ,en que fa un recorregut per la historia de les bombolles financeres i que val la pena per qui no ha llegit el citat article ho faci ara. Ell mateix anuncia seguir fent un recorregut en aquest tema i esperem la segona part.Recomanable.



BOMBOLLES FINANCERES QUE HI HA HAGUT AL LLARG LA HISTÒRIA
Mal de molts...
Fabián Estapé / Economista i exrector de la Universitat de Barcelona

Ja fa més d'un any d'aquell fatídic dilluns 15 de setembre del 2008, quan ens vam llevar amb la notícia que el tabernacle des d'on es regeix el rumb econòmic mundial, Wall Street, s'havia desplomat i, un cop més, arrossegava en la seva caiguda no només el parquet americà, sinó tot el sector financer internacional. Aleshores, tot i no considerar-me un guru de les finances, vaig avançar que les pèrdues derivades del crash d'aquesta nova bombolla serien gegantines a tots els nivells i que el pitjor de la crisi desfermada no s'advertiria immediatament, fins i tot ara per ara dista molt d'haver quedat enrere. De tota manera, no vivim cap situació insòlita i, ni de bon tros, la pitjor en els annals econòmics (sense que aquesta afirmació serveixi perquè mal de molts sigui conhort de boigs); es tracta, senzillament, d'una esquivada més de la feble línia que separa l'evolució borsària de la certesa, la racionalitat... Abans de començar un breu recorregut per algunes de les bombolles que hi ha hagut al llarg de la història, m'agradaria definir succintament el fenomen.

UNA BOMBOLLA FINANCERA I EL SEU CRASH són una incidència que es produeix en els mercats per una pujada especulativa anormal i prolongada del preu d'un actiu o producte, fins a límits molt per sobre del seu import real o intrínsec. El procés alcista incita a comprar amb l'objectiu de revendre a un preu més alt, cosa que provoca una espiral progressiva fins a assolir quotes irracionalment altes que fan que la bombolla acabi esclatant (crash); és a dir, es produeix un punt d'inflexió de la tendència a causa de l'inici de la venda massiva i la manca de compradors (greater fool theory, o teoria del boig encara més boig), fins a provocar una caiguda sobtada i brusca dels preus, per sota del seu nivell real, que engendra una allau de deutes i caos social.

GIRANT LA VISTA ENRERE, UNA DE LES FEBRES especulatives més agudes es va produir a Holanda al segle XVII, motivada per la compravenda de bulbs de tulipes. Per estrany que sembli, aquesta planta es va arribar a considerar una inversió, fins al punt que va donar peu a una forma de lucre ferotge conegut com a Tulipamania. Per raons aleshores desconegudes, les tulipes cultivades a Holanda patien mutacions, germinaven exemplars multicolors irrepetibles (la causa d'aquest fenomen era un paràsit que transmetia un virus a la planta que li provocava una coloració aleatòria), fet que n'augmentava l'exotisme i, per tant, la cotització. La producció no podia satisfer la demanda i en aquest escenari els preus es van multiplicar de manera constant durant tota una dècada perquè cada cop entraven en el mercat més compradors (van arribar fins i tot a hipotecar la vivenda per invertir-hi).

LA TULIPAMANIA VA TOCAR SOSTRE l'hivern del 1636, quan alguns bulbs es van vendre fins a deu cops el mateix dia i els beneficis van arribar al 500%. No obstant això, aquesta operació no podia reproduir-se fins a l'infinit. El 5 de febrer del 1637 es va vendre l'últim lot de tulipes de gran raresa per un import alt: l'endemà es va posar a la venda un lot molt més gran gairebé un 90% més barat i ni així es va trobar comprador. El mercat es va enfonsar, definitivament, quan en una subhasta rutinària, per primer cop, no va aparèixer el boig disposat a pagar la quantitat que es demanava... Els preus van començar a caure en picat, tots venien i ningú no comprava. Les bancarrotes es van succeir i afectar totes les classes socials. La manca de garanties que oferia aquest capriciós mercat, la impossibilitat de fer front als contractes i, en definitiva, el pànic van portar l'economia holandesa a la fallida.

UNA ALTRA BOMBOLLA RIGOROSA VA SER LA CREADA al voltant de la South Sea Company el 1720. Aquesta companyia de transport, fundada a la Gran Bretanya el 1711, va aconseguir el comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica acceptant el risc que suposaven deu milions de lliures en bons del tresor a canvi d'accions amb un interès del 6%, cosa que equivalia per als inversors a una renda gairebé vitalícia. El 1717 es va fer càrrec de deu milions més de lliures de deute públic amb una nova emissió de títols. Un any més tard, les relacions Espanya-Gran Bretanya es van deteriorar i naturalment van afectar les perspectives de la companyia. Tot i així, la direcció de la societat va continuar difonent que la inversió era molt profitosa a llarg termini i va propagar rumors sobre l'alt valor de les transaccions amb el Nou Món i va provocar l'especulació. A més, la companyia va obtenir llicència reial per comerciar en monopoli i d'aquesta manera va augmentar el seu atractiu notablement, fet que va causar un frenesí entre els inversors de tot el país que va contagiar la compra d'accions d'unes altres empreses de transport. Però aquesta tendència va canviar sobtadament en esclatar bombolles semblants en altres punts (Amsterdam i París), com la de la Companyia del Mississipí, que va afectar durament el sistema bancari. Entre els accionistes més assenyalats que es van arruïnar en aquesta ocasió hi havia alguns membres del govern britànic i fins i tot personatges de la talla d'Isaac Newton, que va afirmar impotent: "Puc predir el moviment dels cossos celestes, però no la bogeria de la gent". Prometem continuar fent un repàs de la història.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 31. Diumenge, 14 de febrer del 2010

Font: http://www.avui.cat/

16.2.10

( fotos de grup ,berenar d'ahir de l'Associació ACAF )


Ja que nosaltres no podem "aguantar" tota una rua, ho tenim que fer en "petit comité"

Montse

Les dones que pertanyen a la entitat A.C.A F ( associació d´afectats de fibromiàlgia ) a Cubelles envien unes imatges divertides de la petita festa de carnaval al Hotel d´entitats .
Com molt bé expressa la Montse les ganes de divertir-se i passar-ho bé hi son !





Cubelles resisteix un gèlid Carnaval

Notícies - Festes i tradicions
15/02/2010
Cubelles va passar la prova de les baixes temperatures en l’edició d’enguany del Carnaval.
Si bé els actes infantils, especialment la merengada de dijous gras, sí van ressentir-se en afluència a causa del fred; la Rua de dissabte no va defraudar a ningú i va omplir de gent els carrers del centre del municipi. Més d’una trentena de colles amb una xifra de participants que superava les 2.000 persones van desfilar pel municipi al ritme de la música i desafiant el fred i la pluja que va caure a la part final del recorregut. La Rua va finalitzar a la carpa instal·lada a la plaça del Mercat, escenari del ball de Carnaval i la lectura del sermó a la mitja part.
més informació a http://www.cubelles.cat/

14.2.10


TUTANRÁMON I LA SEVA CORT
Tots el anys aquest establiment aporta color,ingeni ,alegria,
bon humor i moltes moltissimes ganes de passar-ho bé ,
mentrestant algun xai
o un tros de pilota cau a la balança!
Cubelles ,Carnaval 2010
fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles/carnaval 2010





Una nit molt freda acompanyada de una pluja fina i que calava fins els ossos. La gent no va perdre les ganes de ballar i fer gresca mentrestant els veïns de Cubelles animaven als participants de carrosses i grups a continuar el seu recorregut i que no van parar de moure les cames per combatre el fred en cap moment., això sí amb ganes !




Envieu a Diari de Cubelles les vostres fotos i les penjarem!


dcubelles_diari@yahoo.es









12.2.10

FEBRER 2010

Cubelles aposta perquè diverses empreses construeixin el complex mixt

L'Ajuntament denunciarà l'empresa Belsar Sport, que no pot executar el projecte esportiu i hoteler


L'Ajuntament de Cubelles apostarà perquè diverses empreses tirin endavant la construcció del complex esportiu i hoteler, després que l'empresa adjudicatària, Belsar Sport, no pugui executar el projecte. L'Ajuntament està tramitant la denúncia contra l'empresa, que no ha tingut la capacitat d'impulsar les obres arran de la crisi, segons l'alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero (PSC). El govern local vol aconseguir així la garantia que va dipositar l'empresa (1,2 milions d'euros) per acabar les obres del nou pavelló; la construcció d'aquest equipament, ara a mitges, era un dels compromisos .

Un projecte molt ambiciós

L'abril del 2008 es va aprovar definitivament el projecte bàsic i executiu del «complex mixt de caràcter esportiu i hoteler i el pavelló poliesportiu cobert de caràcter polivalent» de Cubelles, amb un pressupost d'execució de 35.534.160,60 euros. Llavors el PSC, CiU, el PP i Entesa per Cubelles van votar a favor del projecte; ERC i ICb, que es van abstenir, i ICV, que hi va votar en contra, van quedar-se al marge de la proposta. La construcció d'una piscina coberta, pistes de tennis, un complex hoteler de quatre estrelles amb 180 habitacions, i un pavelló polivalent era el que preveia el projecte per al municipi. La voluntat de construir el complex mixt –que havia d'estar situat a l'espai ocupat encara per la sala multiusos de la Mota de Sant Pere– responia a una aposta per generar activitat econòmica i per dotar d'un servei reivindicat per la ciutadania com és la piscina coberta.
ANY 2006
Si fem una mirada a la cronologia del procès d´aquest projecte i trobarem en informacions publicades dates del 2006 al mateix diari El Punt .Clikeu i trobareu l´informació
01/07/2006
23/11/2005
25/11/2005
25/01/2006
12/04/2006
18/04/2006
18/04/2006
20/04/2006
20/04/2006
25/05/2006
25/05/2006
25/05/2006
També Radio Cubelles /departament de Comunicació va informar de....
14.12.06Esports
El projecte del complex mixt hoteler-esportiu segueix endavant.
Els grups polítics destaquen les millores en accessibilitat de la piscina i l'ús d'energies renovables presentades pels promotors als regidors de l'Ajuntament de Cubelles.
L’empresa Belsar Sport SL va presentar als grups polítics municipals el projecte bàsic del complex mixt esportiu i hoteler, que l’Ajuntament de Cubelles va adjudicar a aquesta empresa el passat 22 de maig. L’equip d’arquitectes de l’empresa Pujol Arquitectura, ha estat l’encarregat d’elaborar el projecte, seguint les directrius del plec de clàusules i els promotors, i que corregeix bona part de les mancances reclamades per alguns grups en el moment de votar la concessió.
El projecte, per tant, ha passat per diverses etapes. En la primera, quan es va aprovar el plec de clàusules, tots els grups –a excepció d’ICb que sempre s’ha “desvinculat” del projecte-, van donar-hi suport. Després, en l’obertura de pliques, aquest suport unànime es va trencar, tot i que va poder-se tirar endavant gràcies al suport dels regidors d’Entesa per Cubelles, CiU i PSC.
Ara el complex mixt esportiu i hoteler entra en la seva fase definitiva, la de l’elaboració del projecte executiu. Per aquest motiu els promotors van convocar als grups polítics amb representació municipal per exposar-los l’estat actual del projecte.
El projecte bàsic, segons la majoria de grups, millora aspectes com l’accessibilitat, l’ús d’energies renovables i aprofitament de les energies naturals i, especialment, les condicions de la piscina. Precisament, un dels punts de desacord entre totes les parts era que la piscina tenia mides olímpiques, la qual cosa la feia poc útil per als ciutadans i ciutadanes de Cubelles. Aquest inconvenient quedaria resolt, segons la proposta presentada, mitjançant una piscina amb un vas d’acer inoxidable que té dues passarel·les mòbils i una fixa, que permeten dividir-la en tres vasos. A més, el tercer d’aquests vasos, el que té la passarel·la fixa, disposa d’un fons movible en alçada que permet regular la fondària de la mateixa. Igualment, el sostre es planteja movible perquè a l’estiu es pugui obrir. Aquesta piscina és idèntica a la que disposa el Club Natació Barcelona a les seves instal·lacions, que ha dissenyat el mateix grup d’arquitectes, i entre les novetats disposarà d’un sostre movible que es podrà obrir a l’estiu i substituirà el clor per l’ozó, que malgrat ser més car a la llarga és més econòmic perquè implica buidar-la menys cops.
Els grups disposen ara d’un breu temps per fer al·legacions al projecte bàsic i proposar millores que es puguin incloure en l’executiu, que està a punt de redactar-se. Un cop aquest estigui elaborat, i sempre abans del 31 de març, el projecte definitiu haurà de sotmetre’s a la votació del ple que ha de donar el vist-i-plau a l’inici de les obres. La majoria de grups han coincidit a destacar les millores, tot i que durant la presentació algun grup va posar sobre la mesa la integració de l’edifici amb el futur pont que ha de connectar les dues lleres del riu Foix.
Valoracions
Antonio Peregrina (EC-FIC), regidor de Promoció Econòmica es mostra “il·lusionat perquè és una gran inversió i perquè pot situar a Cubelles com a referència important tant per l'hotel de 4 estrelles com per les instal·lacions esportives”. El regidor assegura que el grup al que representa “sempre ha apostat per aquest projecte”. Sobre les millores, Peregrina considera que són lògiques perquè “fins ara sempre s'havia parlat d'un avantprojecte i ara es treballa sobre l'executiu” i perquè en aquest “està treballant un equip d'arquitectes catalans, amb gran experiència en complexos esportius”.
El regidor del grup independent cubellenc considera que “el projecte sí és prioritari perquè dona serveis a la població i cobreix necessitats” i destaca el fet que el consistori no haurà de posar “ni un cèntim”. Sobre la integració de l’edifici i el possible pont que uniria els carrers Lleida i Pompeu Fabra, el titular de Promoció Econòmica considera que “són projectes que no tenen a veure l’un amb l’altre” i va recordar que diversos grups “han plantejat diverses opinions sobre la ubicació d’aquest pont, per la qual cosa caldria desvincular-lo del projecte del complex mixt”.
Joan Albet (CiU) també es va mostrar satisfet per les millores del projecte i va recordar que “sempre n’hem estat avaladors, perquè respon a unes necessitats molt clares”. El regidor de la federació nacionalista va reiterar la necessitat de definir “com volem que sigui aquest poble” i va assegurar que “ja és hora que es prenguin decisions”. Albet destaca la necessitat en l’àmbit esportiu i de desenvolupament econòmic i el fet que en el “conveni amb la concessionària es dóna un preu popular per a accedir a la piscina” i destaca que “les pistes de tennis complementen les instal·lacions esportives que tenim al poble”. Igualment, el regidor convergent qualifica com a “important que es consolidi una zona hotelera en aquella zona”.
En el punt que ha diferit del projecte és en l’enderroc de la Sala Multiusos. “Nosaltres considerem que seria millor que s’integrés”, explica Albet que també va reclamar “una exposició pública perquè tothom el pugui veure i ens el fem una mica nostre i sigui un espai viu i de desenvolupament social del poble”.
Mònica Miquel (ICV) també va passar pels micròfons de Ràdio Cubelles per valorar la presentació del projecte bàsic del complex mixt. La cap de llista de la formació ecosocialista va voler deixar clar que, malgrat les millores evidents, la postura del grup és la mateixa que van deixar palesa en el ple sobre el complex. “Tothom sap que van votar en contra perquè darrera de la obra hi ha una empresa de creació nova que presenta un capital social de només 3.000 €”, manifesta Miquel. Tot i això, la regidora d’ICV va reconèixer que s’ha complert les tres peticions principals que van fer abans de la redacció del projecte bàsic:" l'aplicació de la llei d'accessibilitat en tots els edificis que es fessin; l’ús de l'energia solar; i el compliment dels metres hotelers establerts en el plec".La regidora ecosocialista també es va referir al fet que “l’equip redactor d’aquest projecte tant important per Cubelles, no coneixien que per l'entrada de l'hotel hi va el pont de connexió de la Mota i el barri marítim”. Tot i les millores, Miquel veu “justos” els terminis per aprovar la construcció del complex abans de les properes eleccions municipals, perquè “totes les forces polítiques locals, i grups amb representativitat al municipi, haurien de conèixer el projecte abans de presentar-se al ple”.
Un altre dels grups que ha donat sempre suport al projecte, és el PSC. Els seus representants, Miguel Ángel López i Maria Lluïsa Romero, van visitar l’emissora municipal per valorar de forma positiva el projecte bàsic. Romero va anunciar que “farem alguna petita esmena, en quant al pavelló vell”, però va destacar les millores que s’han presentat en l’àmbit de l’aplicació de les energies raonables i l’accessibilitat de les instal·lacions. Miguel Ángel López, ex regidor d’Esports, destaca el disseny modern i funcional de la piscina. “He estat veient la del Club Natació Barcelona, que és idèntica, i em vaig emportar una grata sorpresa perquè és una piscina molt maca i ben plantejada en la qüestió tècnica”, assegura. El regidor socialista va donar a conèixer la proposta de substituir el clor per l’ozó, “una qüestió en la vaig insistir molt”.
Els socialistes consideren important la millora de la construcció d’un pavelló polivalent en contraprestació per la pèrdua de la Sala Multiusos, però van anunciar que tractaran que “els promotors es facin càrrec de les millores per al pavelló vell, especialment per a la coberta”.
Qui manté la seva desvinculació del projecte és Iniciativa per Cubelles (ICb). Pilar González, la seva portaveu, va motivar el seu posicionament en el fet que “perdem un solar de 23.000 m2 a 50 anys i la Sala Multiusos, un espai molt emblemàtic especialment per als joves”.
Per als independents, aquest projecte “no ens entusiasma ni ens agrada” i preferirien que es plantegés la construcció pròpia d’una piscina i un espai d’oci i salut, amb centre de fitness, que “respongui a les necessitats del poble i no d'una empresa”.
Malgrat el seu posicionament, ICb no té la intenció de fer oposició del projecte i confia que, si tira endavant, “tant de bo vagi bé”.
Per la seva banda, Xavier Grau (ICb), regidor de Participació Ciutadana, ha respost a les propostes de processos d’informació pública del projecte. Grau, deixant de banda el posicionament del seu grup municipal, considera que "des dels mitjans públics -Ajuntament Informa, Ràdio Cubelles i web municipal- s'ha de fer una proposta àmplia d'informació a la ciutadania, no tant del projecte sinó què fem en un espai d'equipaments públics valorat en prop de 6 milions d'€".
El regidor, que no ha volgut valorar el projecte, ha defensat "un espai públic amb el suport de la Generalitat i la Diputació, que sempre han desaconsellat el projecte" i considera que el que s'ha de fer és "una piscina, gimnàs i espai de la salut i l'esport 100% municipal".
Malgrat el posicionament personal i del seu grup, com a regidor de Participació Ciutadana està disposat a "generar un debat perquè cada grup polític es pugui pronunciar i que les entitats i la ciutadania coneguin les alternatives, perquè qui ha de vendre el projecte popularment conegut com el dels russos és l'empresa promotora, i l'Ajuntament no ha de publicitar una alternativa privada".
En representació del PPC, Joana Navarrete considera que “el projecte és molt important” i creu que “necessitem una cosa així per créixer, mantenint la nostra identitat”. La regidora popular també ha destacat les millores que presenta el projecte bàsic i assegura que “el que es presenta ara ens agrada”, tot i que no deixaran de “fiscalitzar el projecte perquè es compleixin les bases que tots vam recolzar”. Amb aquestes millores, Joana Navarrete va anunciar que “en aquest moment el nostre recolzament és total, millorant el que es pugui”.
Un altre grup que ha manifestat la seva satisfacció per les millores presentades en el projecte bàsic és ERC.El seu portaveu, Joan Rodriguez Serra, s’ha mostrat “sorprès” perquè “s’ha treballat l’accessibilitat de les instal·lacions esportives”. Per al representant republicà “la piscina olímpica no responia a aquestes necessitats, però ara s'ha plantejat una instal·lació aquàtica polivalent, compartida per moltes persones, que té regularització de la seva fondària, que té en compte el manteniment...”.
En resum, Rodríguez assegura que “ens va agradar molt el concepte del grup d'arquitectes catalans, amb àmplia experiència en equipaments esportius, en quant a la polivalència de les instal·lacions”.
Igualment, el regidor d’ERC va mostrar la seva “preocupació per la sorpresa dels inversors i tècnics sobre el projecte del pont a la desembocadura del riu Foix”. També va manifestar la preocupació per “la manera en què es podrà gaudir del màxim d'hores possibles de la instal·lació i la compatibilitat amb l'activitat privada” i per “la compatibilitat del nou pavelló amb els actuals equipaments municipals”. Finalment també es va sumar a les peticions de donar informació pública del projecte. “Seria una forma objectiva que els ciutadans puguin veure, fer preguntes, aportacions i que no es quedin amb la incògnita de saber com serà un projecte d'aquesta magnitud”, conclou.
Finalment .....al 2007
Llum verd al complex esportiu – hoteler de la Mota de Sant Pere
Notícies - Alcaldia
L’aprovació definitiva es va fer en sessió plenària i va comptar amb el suport majoritari dels grups de la Corporació que veu el projecte com “un salt qualitatiu i quantitatiu dels serveis
Ple municipal, dilluns

11/02/2010
El proper dilluns 15 de febrer es celebrarà el primer Ple municipal ordinari del 2010. La cita tindrà lloc, com és habitual, a la Sala d’Exposicions del Centre Social (c/Joan Roig i Piera, 3-5) a partir de les 20h.

La sessió podrà seguir-se en directe a través de Ràdio Cubelles, al 107.5FM, www.radiocubelles.cat i als canals de ràdio de la TDT.

Faci clic aquí per conèixer l’ordre del dia.

Font: http://www.cubelles.cat/

10.2.10




Obert el període per recollir els formularis d’inscripció a l’oferta de llocs de treball a Mercadona

Notícies - Dinamització Econòmica i Comerç
10/02/2010
Les persones que volen aspirar a una cinquantena de les ofertes de treball del nou supermercat Mercadona, poden recollir els formularis a les oficines del Servei d’Orientació Laboral de Cubelles (SOLC). Les ofertes per a treballar a la botiga que l’empresa valenciana construirà al residencial Les Salines, són limitades i cal lliurar-les abans del 19 de febrer a l’OPIC (Oficina de Participació i Informació Ciutadana).
Les sol·licituds que es presentin s’han de fer mitjançant el formulari corresponent, que es pot recollir a les oficines del SOLC (Pg. Narcís Bardají, 12) i cal adjuntar currículum vitae i foto de carnet actualitzada. L’empresa Mercadona requereix que els aspirants a una de les places laborals estiguin en possessió del graduat escolar o graduat en ESO. La contractació la farà la mateixa empresa, prioritzant el criteri de la proximitat del treballador amb el lloc de feina i, per tant, donant més opcions a la ciutadania de Cubelles. El SOLC farà, únicament, les funcions d’intermediari entre Mercadona SA i els candidats que s’inscriuen a l’oferta de treball.

Els formularis, que són limitats i per la qual cosa no es garanteix que fins el dia 19 de febrer hi hagi disponibles per a tothom, s’han de lliurar mitjançant instància a l’oficina de l’OPIC (C/ Joan Roig i Piera, 3-5), de dilluns a divendres, de 9 a 14.30h; els dijous de 17 a 19.30h; i els dissabtes de 10 a 13h.
Font : més informació a http://www.cubelles.cat/

9.2.10

M. Trives/Diari de Cubelles

Mila Arcarons escriu i molt bé fent reso d´actes,exposicions i també sovint amb rigor i coneixement, de moments puntuals per la seva vinculació amb la política, que coneix molt bé en el entrellat del Parlament on el seu càrrec de diputada li permet conèixer a fons i el perquè de determinats posicionaments que provoquen que la majoria dels ciutadans anem un pel desconcertats en els últims temps. Pro no vull parlar de la dona política i si de la sensibilitat del entorn del món femení que mostra en aquest apunt de bloc on recomana un llibre escrit ,per una dona i també d´altres dones i les vicissituds que suposava en aquells temps i la por de moltes d´elles...



DE LLIBRES...... "Hijas de la ira"



HIJAS DE LA IRA de Juana Salabert es un llibre de testimonis de dones que van viure la seva infantesa durant la Guerra Civil. Dones que “.....tuvieron que luchar por sus vocaciones y por desarrollarse como personas. Y todas pasaron miedo, y carencias físicas o psíquicas, incluso quiénes no tuvieron, afortunadamente, que llevar luto por los suyos o ir a visitarlos después a una cárcel, como es el caso de Julia Gutiérrez Caba, Josefina Aldecoa o Ana María Matute. Las hijas de encarcelados,desaparecidos y fusilados, como María Jesús Posada,Susana del Castillo, Juana Ginzo o Ángeles Losada, fueron demonizadas en su dramática realidad cotidiana, y vituperadas en sus aspiraciones vitales por un régimen que obligó a todas lasmujeres de este país a requerir el permiso del marido incluso para solicitar un puesto de trabajo, realizar una venta de los bienes propios u obtener el codiciadísimo pasaporte… ( del proleg)


Es la història de la por, la gana , la misèria i la injustícia contada per dones que en aquell moment eren nenes. Nenes que es van quedar i que van créixer amb el destí que el regim filonazi i masclista del general Franco tenia dissenyat per a les dones, que els proposava no sortir de les cuines ni del “cosidor” , a viure sempre a l’ombra del pare, del germà del marit.... Son filles d’homes a la presó, afusellats. Perseguides per ser filles de l’esquerra . Dones que van haver de lluitar per la seva vocació en un món que les volia anul·lar , nenes que ho van deixar tot per fugir . Dones que van sobresortir , després , en la pintura , el periodisme, la pedagogia , l’educació , les edicions , les arts visuals o escèniques, en les lletres , fent de traductora . Relat , doncs , també , de dones independents i autònomes.
Ha estat un plaer descobrir a Josefina Aldecoa (escriptora) ; Ana Maria Matute ( escriptora) ; Julia Guitierrez Caba ( de familia d'actors i actrius . Ella tambe ho es) , Margarita la Villa (Jurista. Ex-directora aEspanya del Fondo de Cultura Economico) , Teresa Azcarate, Victoria Pujolar Amat, (pintora ) Maria Jesús Posada ( catedratica de fisica i quimica) , Susana del Castillo ( treballadora al ministeri d'asuntos exteriores . Ha fet guions cinematografics . De gran ha escrit contes) , Juana Ginzo , ( locutora de radio); Angeles Losada (nascuda a el Bierzo. Va viure la repressio d'aprop . Va viure a Paris) .
Una d'elles recorda "....en los años sesenta no habia niguarderias,y este pais era de un machismo feroz,tengo una amiga, la madre de mi nuera,a la que le obligaron a dejar su trabajo en el Instituto Nacional de Prevision simplemente porque anuncio que se casaba....Pasaban esas cosas, aunque hoy dis muchos jovenes no lo sepan. Hay mucahs cosas de la historia reciente de ese pais que desconocen. Demasiadas,por desgracia"
Altres publicacions i estudis en els darrers anys proposen descobrir el relat i la petjada de les dones. Estiro alguns dels llibres que han sortit recentment i els comparteixo amb vosaltres . En un d’ells a la contraportada llegeixo : “ .... al llarg de la història, generacions successives de dones han nascut i han mort sense que les seves vivències hagin transcendit l’esfera intima i familiar ..... En canvi , l’altra meitat de l’humanitat, les dones, precisament per la seva condició, han restat en l’oblit”
DONES CONTRA FRANCO, de Jordi Creus ; DONASSES , de Marta Pessarodona ; DONES PUBLIQUES . Politica i Genere a l'Espanya del segleXX de Montserrat Duch; CATALANES DEL SEGLE XX , de Pilar Godayol i altres ; MOMENTS FEMENINS DE LA HUMANITAT , de Pilar Godayol , LA IDENTITAT DONA , de Montserrat Ribes ; DAMES, REINES ABADESSES. Divuit personalitats femenins a la Catalunya medieval.





L’associació de Dones La Fita es mostra molt satisfeta pel resultat de participació amb la convocatòria del I Concurs de Poesia La Fita . El jurat disposa de els treballs aportats i estan en fase de puntuar els resultats. El premiat es donarà a conèixer el dia 20 de març a les 19,30h a la sala de la Rectoria de Cubelles. Aquest any el acta es donarà homenatge a Dolors Thomas poetessa i recientment desapareguda i membre de l’associació La Fita ja des de els seus inicis i que hauria format part del jurat aquest any.
Associació Dones La Fita