JUAN JOSÉ MILLÁS
Humillante
JUAN JOSÉ MILLÁS
EL PAÍS
Cualquier persona con dos dedos de frente sabe que las medidas de "seguridad" adoptadas a partir de esta semana en los aeropuertos son una locura. Nada es más inseguro ni humillante que cruzar un arco antimetales descalzo y sujetándote los pantalones ante la mirada irónica o suspicaz de un grupo de uniformados. La seguridad a ese precio es sólo precio. El problema es dónde protestar, porque, si lo hemos entendido bien, se trata de una "directiva europea", es decir, no sabemos quién es exactamente el paranoico al que se le ha ocurrido. El interruptor de la luz lo maneja un alemán y el tránsito aeroportuario un belga. Como ven, todo muy tranquilizador. Afirmar que se trata de una "directiva europea" es tanto como atribuir la decisión a Dios, lo que no está mal si pensamos que Dios siempre ha sido partidario, en todas las culturas, de fomentar el miedo, el susto, el castigo, el delirio de persecución.
Pese a la apariencia de laicidad en la que vivimos instalados, nunca hemos sido tan religiosos. Ahora nuestro Dios es Alá, puesto que a él se atribuye en última instancia esta normativa que ha caído del cielo como la gota fría. No lo he descubierto yo, sino un funcionario de la T-4 madrileña con el que me animé a compartir mi perplejidad. Me pidió que no le echara la culpa al PSOE ni al PP ni a CiU, ni siquiera al tripartito. Me dijo literalmente que la culpa era de Alá. De modo que no queríamos Dios y tenemos dos tazas. Si de verdad fuéramos laicos y demócratas, ningún Estado se atrevería a humillarnos con estas prácticas religiosas.
De momento tenemos que atravesar el arco medio desnudos, con la tarjeta de embarque en la boca y haciendo equilibrios con las bandejas en las que hemos agrupado obsesivamente los objetos por densidades. Lo de los 100 mililitros, créanme, carece de importancia. El problema será cuando no nos dejen pasar con toda la masa encefálica. O con cantidades de pensamiento superiores a las permitidas por la directiva europea o por Alá. Aunque quizá esas restricciones hayan entrado ya en vigor sin que seamos conscientes de ello. Ninguna sociedad con un pensamiento entero se habría tragado esta imposición. El fundamentalismo religioso ha ganado la guerra.
www.elpais.es
10.11.06
Urbanisme i Planejament
El nou port esportiu de Cubelles començarà a construir-se passat l'estiu del 2007
El Grup Marítim Metropolità i l’Ajuntament de Cubelles van fer la presentació del projecte a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona.
Les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles podrien iniciar-se passat l’estiu de 2007. Així ho van anunciar Manel Nadal, secretari de Mobilitat, i Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, en la presentació del projecte del port cubellenc a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya al Saló Nàutic de Barcelona. La presentació va comptar amb els màxims responsables del Grup Marítim Metropolità i una representació de regidors de l’Ajuntament de Cubelles.
Responsables de Ports de Catalunya van informar a la delegació cubellenca que, en una previsió realista, cap a la primavera del 2007 es donaria la concessió administrativa a l’empresa constructora i que es podrien adjudicar les obres de forma immediata per iniciar els treballs, que tindran una durada aproximada d’un any i mig, cap al setembre de 2007.
El port de Cubelles tindrà una superfície total de 138.000 m2. Constarà d’un canal exterior, que és on s’ubica el tub de presa d’aigua de la central tèrmica de Cubelles, i la dàrsena interior on es localitzarà el port. Els amarratges, 553 en total, aniran des dels 8 als 20 metres d’eslora. El projecte també inclou una marina seca de 1.800 m2 amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de 7 metres i un varador amb capacitat per a 66 vaixells. A l’aigua, els amarradors es disposen de forma que es faciliten no només les maniobres dels vaixells, si no que la seva gestió i control sigui senzilla. Els amarradors destinats a embarcacions en trànsit queden situats al costat de la zona d’oci per aconseguir entre uns i altres una interacció semblant a la del ports naturals.
La superfície de terra es divideix en tres àrees: l’àrea central, l’àrea tècnica i l’àrea comercial. L’àrea central gira al voltant de l’edifici de Capitania i està destinada als serveis nàutics. En aquesta àrea, l’Ajuntament de Cubelles disposarà d’un local per a les seves activitats. L’àrea tècnica, on estarà ubicada la marina seca, els serveis portuaris i de tallers, queda a llevant i té la particularitat que l’accés de les embarcacions per mar es fa des de el canal exterior i no des de l’interior per tal de no generar cap afectació als usuaris del port.
L’àrea comercial i d’oci es situa a ponent i gaudeix tant de la seva integració al port com de la seva proximitat a les platges. En aquest espai hi haurà 57 amarres públics tarifats. En aquesta zona s’ubicarà també una zona d’aparcament amb capacitat per a 772 vehicles que es combinaran amb arbrat. Els usos definitius que es poden donar en aquest port estan subjectes a l’aprovació del Pla especial d’usos del futur port esportiu de Cubelles per part de l’Ajuntament de Cubelles.
Respectuós amb el litoral.
El nou port esportiu de Cubelles es construeix sobre la zona de presa d’aigües de la central tèrmica de Cubelles, que fa la funció de captar i retornar al mar l’aigua que refreda la central. D’aquesta manera, es minimitza l’impacte ambiental i paisatgístic ja que el nou port no generarà noves ocupacions en el front marítim que entorpeixin la dinàmica litoral o que vagin en detriment de les zones de bany i d’esbarjo. A més, es preveu la integració paisatgística entre el port i el seu entorn com una continuïtat vegetal entre el passeig litoral i la dàrsena. D’aquesta manera, s’aprofita una estructura ja existent i, sense generar cap nou impacte, es potencia el seu ús creant un nou espai públic que podrà ser utilitzat tant per la nàutica esportiva com pels mateixos veïns de Cubelles.
Pel que fa a les mesures mediambientals, el projecte contempla un complex sistema de barreres de filtrat de sorres per garantir la qualitat de las aigües d’aspiració necessàries per la refrigeració de la tèrmica.
Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, va mostrar la seva “satisfacció de donar a conèixer públicament el projecte del Port Esportiu”. Marcillas va recordar que “des del 2002 estem treballant per aquest projecte que ens fa molta il·lusió” i va destacar que la construcció “tindrà una enorme repercussió, perquè serà dinamitzadora de tot el municipi creant-se serveis, llocs de treball i es un espai de turisme nàutic”. En aquest sentit, l’Alcalde cubellenc va referir-se a l’existència del Club Marítim Cubelles, fundat a principis de la dècada de 1970, com a gran referent de l’esport de la nàutica a Cubelles.
La creació de més de 500 amarratges “ajudarà a pal·liar la mancança d’amarres que es va evidenciar en la presentació del Pla de Ports de Catalunya”. Marcillas va expressar la voluntat municipal “que les obres s’iniciessin el més aviat possible, però si al 2007 el Port es pot tirar endavant ens donarem per satisfets”.
Per la seva banda, Manel Nadal, ha destacat la tasca que s'està duent a terme des de la Generalitat per ampliar l'oferta d'amarratges a Catalunya, una de les principals demandes del sector nàutic. Una oferta que ha estat contemplada en el Pla de Ports 2006-2015 i que preveu passar de 28.000 a 31.000 amarratges. Però, ha afegit, aquest pla “no podrà cobrir tota la demanda d'amarratges en aigua”. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat ha demanat consciència en tant que això no serà mai possible i que per tant s'ha de fer 'un canvi de mentalitat' i començar a deixar els amarratges en l'aigua per les eslores grans i adequar espais de terra per als vaixells més petits.
Nadal ha remarcat també la necessitat de continuar tirant endavant projectes per fer front a aquesta demanda trobant sempre l'equilibri mediambiental i partint de la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat.
Departament de Comunicació
http://www.cubelles.com/
El nou port esportiu de Cubelles començarà a construir-se passat l'estiu del 2007
El Grup Marítim Metropolità i l’Ajuntament de Cubelles van fer la presentació del projecte a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona.
Les obres de construcció del Port Esportiu de Cubelles podrien iniciar-se passat l’estiu de 2007. Així ho van anunciar Manel Nadal, secretari de Mobilitat, i Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, en la presentació del projecte del port cubellenc a l’estand de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya al Saló Nàutic de Barcelona. La presentació va comptar amb els màxims responsables del Grup Marítim Metropolità i una representació de regidors de l’Ajuntament de Cubelles.
Responsables de Ports de Catalunya van informar a la delegació cubellenca que, en una previsió realista, cap a la primavera del 2007 es donaria la concessió administrativa a l’empresa constructora i que es podrien adjudicar les obres de forma immediata per iniciar els treballs, que tindran una durada aproximada d’un any i mig, cap al setembre de 2007.
El port de Cubelles tindrà una superfície total de 138.000 m2. Constarà d’un canal exterior, que és on s’ubica el tub de presa d’aigua de la central tèrmica de Cubelles, i la dàrsena interior on es localitzarà el port. Els amarratges, 553 en total, aniran des dels 8 als 20 metres d’eslora. El projecte també inclou una marina seca de 1.800 m2 amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de 7 metres i un varador amb capacitat per a 66 vaixells. A l’aigua, els amarradors es disposen de forma que es faciliten no només les maniobres dels vaixells, si no que la seva gestió i control sigui senzilla. Els amarradors destinats a embarcacions en trànsit queden situats al costat de la zona d’oci per aconseguir entre uns i altres una interacció semblant a la del ports naturals.
La superfície de terra es divideix en tres àrees: l’àrea central, l’àrea tècnica i l’àrea comercial. L’àrea central gira al voltant de l’edifici de Capitania i està destinada als serveis nàutics. En aquesta àrea, l’Ajuntament de Cubelles disposarà d’un local per a les seves activitats. L’àrea tècnica, on estarà ubicada la marina seca, els serveis portuaris i de tallers, queda a llevant i té la particularitat que l’accés de les embarcacions per mar es fa des de el canal exterior i no des de l’interior per tal de no generar cap afectació als usuaris del port.
L’àrea comercial i d’oci es situa a ponent i gaudeix tant de la seva integració al port com de la seva proximitat a les platges. En aquest espai hi haurà 57 amarres públics tarifats. En aquesta zona s’ubicarà també una zona d’aparcament amb capacitat per a 772 vehicles que es combinaran amb arbrat. Els usos definitius que es poden donar en aquest port estan subjectes a l’aprovació del Pla especial d’usos del futur port esportiu de Cubelles per part de l’Ajuntament de Cubelles.
Respectuós amb el litoral.
El nou port esportiu de Cubelles es construeix sobre la zona de presa d’aigües de la central tèrmica de Cubelles, que fa la funció de captar i retornar al mar l’aigua que refreda la central. D’aquesta manera, es minimitza l’impacte ambiental i paisatgístic ja que el nou port no generarà noves ocupacions en el front marítim que entorpeixin la dinàmica litoral o que vagin en detriment de les zones de bany i d’esbarjo. A més, es preveu la integració paisatgística entre el port i el seu entorn com una continuïtat vegetal entre el passeig litoral i la dàrsena. D’aquesta manera, s’aprofita una estructura ja existent i, sense generar cap nou impacte, es potencia el seu ús creant un nou espai públic que podrà ser utilitzat tant per la nàutica esportiva com pels mateixos veïns de Cubelles.
Pel que fa a les mesures mediambientals, el projecte contempla un complex sistema de barreres de filtrat de sorres per garantir la qualitat de las aigües d’aspiració necessàries per la refrigeració de la tèrmica.
Josep Marcillas, Alcalde de Cubelles, va mostrar la seva “satisfacció de donar a conèixer públicament el projecte del Port Esportiu”. Marcillas va recordar que “des del 2002 estem treballant per aquest projecte que ens fa molta il·lusió” i va destacar que la construcció “tindrà una enorme repercussió, perquè serà dinamitzadora de tot el municipi creant-se serveis, llocs de treball i es un espai de turisme nàutic”. En aquest sentit, l’Alcalde cubellenc va referir-se a l’existència del Club Marítim Cubelles, fundat a principis de la dècada de 1970, com a gran referent de l’esport de la nàutica a Cubelles.
La creació de més de 500 amarratges “ajudarà a pal·liar la mancança d’amarres que es va evidenciar en la presentació del Pla de Ports de Catalunya”. Marcillas va expressar la voluntat municipal “que les obres s’iniciessin el més aviat possible, però si al 2007 el Port es pot tirar endavant ens donarem per satisfets”.
Per la seva banda, Manel Nadal, ha destacat la tasca que s'està duent a terme des de la Generalitat per ampliar l'oferta d'amarratges a Catalunya, una de les principals demandes del sector nàutic. Una oferta que ha estat contemplada en el Pla de Ports 2006-2015 i que preveu passar de 28.000 a 31.000 amarratges. Però, ha afegit, aquest pla “no podrà cobrir tota la demanda d'amarratges en aigua”. En aquest sentit, el secretari de Mobilitat ha demanat consciència en tant que això no serà mai possible i que per tant s'ha de fer 'un canvi de mentalitat' i començar a deixar els amarratges en l'aigua per les eslores grans i adequar espais de terra per als vaixells més petits.
Nadal ha remarcat també la necessitat de continuar tirant endavant projectes per fer front a aquesta demanda trobant sempre l'equilibri mediambiental i partint de la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat.
Departament de Comunicació
http://www.cubelles.com/
9.11.06
El Diari de Cubelles a 1 de novembre 2006 teniem registrades 7129 visites , degut a la desconexió amb l´enllaç amb www.cubelles.ca ,el comptador de registre de visites té que activar-se de nou. Gracies pel vostre seguiment.
Seguir llegint a Diari de Cubelles
www.diaridecubelles.info
Seguir llegint a Diari de Cubelles
www.diaridecubelles.info
Comunicat de ICb
La web de Iniciativa per Cubelles http://www.cubelles.ca/ aixís com el forum de ICb han deixat de funcionar per motius de renovació de continguts i de domini a Internet.
Les persones que vulguin participar al forum o de nou haurán d´esperar un temps fins que es resolgui i disposem d´una nova adreça.
Disculpeu les molesties ocasionades.
Iniciativa per Cubelles
8.11.06
Campanya sobre seguretat vial de la Policia Local.
Es controlarà l'ús del cinturó de seguretat i els sistemes de retenció homologats.
La Policia Local de Cubelles portarà a terme, entre el 6 i el 19 de novembre, una campanya viària sota el títol de "Cubelles segura".
L’objectiu principal d’aquesta acció és promocionar l’ús del cinturó de seguretat, que segons la Direcció General de Trànsit és una de les causes de mortalitat en els accidents de circulació, i altres sistemes de retenció homologats, especialment per als infants. A partir del 8 de novembre, i durant tot el mes, la Policia Local portarà a terme controls preventius aleatoris en rotondes, cruïlles i les entrades de les urbanitzacions amb l’objectiu de vigilar el compliment de la normativa d’utilització del cinturó de seguretat.
A la vegada, els controls d’aquesta operació s’amplien a la comprovació de la documentació del vehicle, l’assegurança i el control d’ITV. La denúncia o advertiment sobre la utilització del cinturó queda a criteri dels agents actuants segons cada circumstància i la seva discrecionalitat. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Es controlarà l'ús del cinturó de seguretat i els sistemes de retenció homologats.
La Policia Local de Cubelles portarà a terme, entre el 6 i el 19 de novembre, una campanya viària sota el títol de "Cubelles segura".
L’objectiu principal d’aquesta acció és promocionar l’ús del cinturó de seguretat, que segons la Direcció General de Trànsit és una de les causes de mortalitat en els accidents de circulació, i altres sistemes de retenció homologats, especialment per als infants. A partir del 8 de novembre, i durant tot el mes, la Policia Local portarà a terme controls preventius aleatoris en rotondes, cruïlles i les entrades de les urbanitzacions amb l’objectiu de vigilar el compliment de la normativa d’utilització del cinturó de seguretat.
A la vegada, els controls d’aquesta operació s’amplien a la comprovació de la documentació del vehicle, l’assegurança i el control d’ITV. La denúncia o advertiment sobre la utilització del cinturó queda a criteri dels agents actuants segons cada circumstància i la seva discrecionalitat. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
ROSA MONTERO
El grito
ROSA MONTERO
EL PAÍS -
La indefensión y la injusticia se reparten por el mundo de manera tan abundante que resulta muy difícil elegir, de entre todos los desheredados de la Tierra, a aquellos que están peor. Pero estoy segura de que las pequeñas y remotas comunidades indígenas se encuentran a la cabeza de este ranking desolador. Son tribus diminutas que se van extinguiendo agónicamente ante nuestra más perfecta indiferencia, perseguidos, asesinados, cazados como animales en sus selvas por los madereros, los narcotraficantes, las guerrillas. Son seres fuera de la historia que no saben leer ni escribir, que vienen de otro mundo y carecen de la menor posibilidad de defenderse, porque no conocen ni las palabras ni las costumbres de sus verdugos. Por eso, su única arma, su única vía de protesta, es la inmolación. Acaba de suicidarse un líder indígena de la tribu nukak, en Colombia. Tomó el veneno que utilizan para pescar, desesperado ante la inminente extinción de su gente. Los nukak son nómadas y vivían en la selva. Pero llegaron los narcotraficantes, y luego el ejército, y los paramilitares, y las guerrillas, todos batallando unos contra otros para hacerse con el control de la droga en la zona. Atrapados en mitad de la guerra, los nukak tuvieron que huir. Ahora malviven refugiados a las afueras de una ciudad en condiciones miserables y sórdidas. Ya han fallecido más de la mitad de desnutrición, diarrea y gripe; si no regresan pronto a la selva, morirán todos. De ahí la angustia del líder de la tribu, el grito desesperado de su suicidio. Se llamaba Mao-be.
Y no son los únicos indígenas abandonados a su suerte. Hace meses que Survival intenta hacer pública la desesperada situación de los bosquimanos en Botsuana. Pero los medios no solemos prestar atención a estas historias marginales, a la feroz realidad de los desamparados más desamparados del planeta. El Gobierno de Botsuana expulsó a los bosquimanos de sus tierras y ellos se resistieron a dejarlas. La reserva fue bloqueada para que nadie pudiera entrar, ni los periodistas ni los abogados, y los bosquimanos han sido detenidos, torturados y asesinados con total impunidad. ¿Vamos a seguir ignorando plácidamente todo esto? ¿El suicidio de Mao-be, los susurros de agonía de los marginados?
www.elpais.es
El grito
ROSA MONTERO
EL PAÍS -
La indefensión y la injusticia se reparten por el mundo de manera tan abundante que resulta muy difícil elegir, de entre todos los desheredados de la Tierra, a aquellos que están peor. Pero estoy segura de que las pequeñas y remotas comunidades indígenas se encuentran a la cabeza de este ranking desolador. Son tribus diminutas que se van extinguiendo agónicamente ante nuestra más perfecta indiferencia, perseguidos, asesinados, cazados como animales en sus selvas por los madereros, los narcotraficantes, las guerrillas. Son seres fuera de la historia que no saben leer ni escribir, que vienen de otro mundo y carecen de la menor posibilidad de defenderse, porque no conocen ni las palabras ni las costumbres de sus verdugos. Por eso, su única arma, su única vía de protesta, es la inmolación. Acaba de suicidarse un líder indígena de la tribu nukak, en Colombia. Tomó el veneno que utilizan para pescar, desesperado ante la inminente extinción de su gente. Los nukak son nómadas y vivían en la selva. Pero llegaron los narcotraficantes, y luego el ejército, y los paramilitares, y las guerrillas, todos batallando unos contra otros para hacerse con el control de la droga en la zona. Atrapados en mitad de la guerra, los nukak tuvieron que huir. Ahora malviven refugiados a las afueras de una ciudad en condiciones miserables y sórdidas. Ya han fallecido más de la mitad de desnutrición, diarrea y gripe; si no regresan pronto a la selva, morirán todos. De ahí la angustia del líder de la tribu, el grito desesperado de su suicidio. Se llamaba Mao-be.
Y no son los únicos indígenas abandonados a su suerte. Hace meses que Survival intenta hacer pública la desesperada situación de los bosquimanos en Botsuana. Pero los medios no solemos prestar atención a estas historias marginales, a la feroz realidad de los desamparados más desamparados del planeta. El Gobierno de Botsuana expulsó a los bosquimanos de sus tierras y ellos se resistieron a dejarlas. La reserva fue bloqueada para que nadie pudiera entrar, ni los periodistas ni los abogados, y los bosquimanos han sido detenidos, torturados y asesinados con total impunidad. ¿Vamos a seguir ignorando plácidamente todo esto? ¿El suicidio de Mao-be, los susurros de agonía de los marginados?
www.elpais.es
Flash
La CUP de Vilanova presenta els seus debats ciutadans
Per VD 07/11/2006 19:56:03
La CUP de Vilanova i la Geltrú va presentar dilluns en roda de premsa els seus “debats participatius” que tindran lloc durant els propers mesos per tal de donar veu a la ciutadania dins el seu programa polític.
La roda de premsa va anar a càrrec d’Elsa Pérez, Maria Isabel Obenza i Eduard Pinilla, que van convidar a col•lectius, associacions i persones individuals a participar en aquests debats, que tenen com a finalitat última la realització del programa polític amb el que la CUP es vol presentar a les eleccions, i que es preveu aprovar en assemblea plenària al llarg del mes de febrer. Els debats s’han dividit en tres grans grups, coincidint amb les tres comissions en les que treballa la CUP; serveis a les persones, serveis a la col•lectivitat i urbanisme i medi ambient.
Concretament els debats seran els següents:
• Serveis a les persones: PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Divendres 10 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.
SERVEIS SOCIALS I SANITAT: Divendres 24 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.•
Serveis a la col•lectivitat:JOVENTUT: Divendres 1 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
ASSOCIACIONISME I FESTES POPULARS: Dimarts 12 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
CULTURA: Dimarts 19 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.•
Urbanisme i medi ambient:MODEL DE CIUTAT I PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA: Dijous 11 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
PROBLEMÀTIQUES URBANÍSTIQUES ACTUALS A VILANOVA I LA GELTRÚ: Dijous 18 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS: Dijous 25 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
Segons van afirmar els membres de la CUP les diferents comissions que preparen els debats ja fa mesos que treballen recollint informació i parlar amb diferents ciutadans, tècnics i associacions per anar preparant aquests debats, que serviran a la CUP de Vilanova per poder agafar “idees fresques, noves i necessàries per a millorar la vila en els propers anys”.Elsa Pérez va defensar l’existència de la CUP i d’aquest procés participatiu de creació del seu programa, argumentant que molts ciutadans no se senten representat pels polítics actuals que viuen d’esquena a la realitat social, i que en canvi la CUP aposta per la participació ciutadana com al seu punt principal.Finalment, es va presentar la campanya que farà la CUP de Vilanova i la Geltrú per publicitar aquesta sèrie de debats, que consistirà en la difusió de 15.000 tríptics per les bústies de Vilanova i l’edició de 2.000 cartells.
www.vilanovadigital.com
La CUP de Vilanova presenta els seus debats ciutadans
Per VD 07/11/2006 19:56:03
La CUP de Vilanova i la Geltrú va presentar dilluns en roda de premsa els seus “debats participatius” que tindran lloc durant els propers mesos per tal de donar veu a la ciutadania dins el seu programa polític.
La roda de premsa va anar a càrrec d’Elsa Pérez, Maria Isabel Obenza i Eduard Pinilla, que van convidar a col•lectius, associacions i persones individuals a participar en aquests debats, que tenen com a finalitat última la realització del programa polític amb el que la CUP es vol presentar a les eleccions, i que es preveu aprovar en assemblea plenària al llarg del mes de febrer. Els debats s’han dividit en tres grans grups, coincidint amb les tres comissions en les que treballa la CUP; serveis a les persones, serveis a la col•lectivitat i urbanisme i medi ambient.
Concretament els debats seran els següents:
• Serveis a les persones: PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Divendres 10 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.
SERVEIS SOCIALS I SANITAT: Divendres 24 de novembre a Can Cabanyes a les 20h.•
Serveis a la col•lectivitat:JOVENTUT: Divendres 1 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
ASSOCIACIONISME I FESTES POPULARS: Dimarts 12 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.
CULTURA: Dimarts 19 de desembre a l’AV de Centre Vila a les 20h.•
Urbanisme i medi ambient:MODEL DE CIUTAT I PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA: Dijous 11 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
PROBLEMÀTIQUES URBANÍSTIQUES ACTUALS A VILANOVA I LA GELTRÚ: Dijous 18 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
POLÍTIQUES MEDIAMBIENTALS: Dijous 25 de gener al CC de Sant Joan a les 20h.
Segons van afirmar els membres de la CUP les diferents comissions que preparen els debats ja fa mesos que treballen recollint informació i parlar amb diferents ciutadans, tècnics i associacions per anar preparant aquests debats, que serviran a la CUP de Vilanova per poder agafar “idees fresques, noves i necessàries per a millorar la vila en els propers anys”.Elsa Pérez va defensar l’existència de la CUP i d’aquest procés participatiu de creació del seu programa, argumentant que molts ciutadans no se senten representat pels polítics actuals que viuen d’esquena a la realitat social, i que en canvi la CUP aposta per la participació ciutadana com al seu punt principal.Finalment, es va presentar la campanya que farà la CUP de Vilanova i la Geltrú per publicitar aquesta sèrie de debats, que consistirà en la difusió de 15.000 tríptics per les bústies de Vilanova i l’edició de 2.000 cartells.
www.vilanovadigital.com
EDITORIAL
75 anys d'Unió
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Que un partit polític arribi ara als 75 anys d'existència després de sobreviure al convuls esdevenir de l'Espanya i la Catalunya dels dos últims terços del segle XX és un fet històricament remarcable. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit nascut a Barcelona el 7 de novembre de 1931 a l'abric d'un humanisme cristià, catalanista, democràtic i petitburgès, ha superat la inestabilitat del règim republicà, la tragèdia de la guerra civil --que li va costar la vida al seu dirigent Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938--, el túnel del franquisme i el complex procés de la transició, que no va premiar precisament les opcions democristianes.És just reconèixer avui que UDC ha estat una formació política que, des de la seva condició minoritària, ha sabut estar a l'altura dels temps en cada moment històric, des de la seva participació activa en l'arribada de la República, fins al seu paper moderador en la coalició CiU, que va governar Catalunya durant 23 anys i va ser un suport lleial per a la governabilitat d'Espanya amb el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar.La democràcia cristiana va ser un dels moviments essencials en la construcció de l'Europa que avui coneixem després de la segona guerra mundial. Unió va ser, des de Catalunya, el nexe d'unió amb aquest corrent, fins al punt que va facilitar el reconeixement per part d'Europa de les aspiracions autonomistes catalanes. Els actuals líders d'Unió, amb Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, han sabut mantenir, des del centredreta, un to polític que sempre ha afavorit l'estabilitat i la moderació a Catalunya i a Espanya.
www.avui.cat
75 anys d'Unió
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Que un partit polític arribi ara als 75 anys d'existència després de sobreviure al convuls esdevenir de l'Espanya i la Catalunya dels dos últims terços del segle XX és un fet històricament remarcable. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit nascut a Barcelona el 7 de novembre de 1931 a l'abric d'un humanisme cristià, catalanista, democràtic i petitburgès, ha superat la inestabilitat del règim republicà, la tragèdia de la guerra civil --que li va costar la vida al seu dirigent Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938--, el túnel del franquisme i el complex procés de la transició, que no va premiar precisament les opcions democristianes.És just reconèixer avui que UDC ha estat una formació política que, des de la seva condició minoritària, ha sabut estar a l'altura dels temps en cada moment històric, des de la seva participació activa en l'arribada de la República, fins al seu paper moderador en la coalició CiU, que va governar Catalunya durant 23 anys i va ser un suport lleial per a la governabilitat d'Espanya amb el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar.La democràcia cristiana va ser un dels moviments essencials en la construcció de l'Europa que avui coneixem després de la segona guerra mundial. Unió va ser, des de Catalunya, el nexe d'unió amb aquest corrent, fins al punt que va facilitar el reconeixement per part d'Europa de les aspiracions autonomistes catalanes. Els actuals líders d'Unió, amb Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, han sabut mantenir, des del centredreta, un to polític que sempre ha afavorit l'estabilitat i la moderació a Catalunya i a Espanya.
www.avui.cat
7.11.06
ZP, amb P de punyalada
Passa-ho!
Iu Forn
Per fi, el que esperàvem: l'estrena mundial de l'obra Del ZT on la T era de Tarannà, al ZP on la P és de 'Punyalero'.
Acte primer:el protagonista declama amb gran convenciment aquelles ja mítiques paraules... "Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Aquesta frase demostra que l'obra té moments de gran hilaritat.
Acte segon: punyalada de ZP a Esquerra Republicana al mig de l'omòplat al realitzar aquella escena de llit amb Artur Mas a la Moncloa. Va ser tan potent que Nacho Vidal i Rocco Siffredi van declarar: "Som incapaços d'igualar-ho".
Acte tercer: segona punyalada de ZP a Esquerra, que provoca la seva expulsió del govern per negar-se a donar suport al nadó nascut del seu intercanvi carnal amb Mas. Recordem dues coses: 1) que al nen van dir-li Estatutet i 2) que devia venir empaquetat perquè es veu que ara cal desplegar-lo.
Acte quart: punyalada a Maragall que l'obliga a deixar la presidència de la Generalitat i li nega la possibilitat de tornar-se a presentar com a candidat. Sí, al mateix Maragall que en una altra obra feia el personatge d'element decisiu perquè ZP fos elegit secretari general del PSOE.
Acte cinquè: punyalada trapera a Mas, que va creure's que allò de la Moncloa havia estat amor, quan realment només era sexe. I a més viciós.
Acte sisè: punyalada amb conyeta a Mas quan, després de deixar-lo estès en un bassal ple d'oposició al Tripartit, va i li dóna la maneta perquè s'aixequi mentre li diu que no ha estat res i que a veure si vol mantenir-li el suport parlamentari a Madrit. Això confirma que, efectivament, l'obra era de molta broma, gresca i xerinola.
Epíleg. Ja ho té, això, la política: o apunyales o t'apunyalen. Ara bé, per triomfar del tot és millor el mètode ZP, Zapatero Punyalero, que t'ho fa tan i tan suau que més que rebre una punyalada sembla que t'estiguin untant mantega.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Per fi, el que esperàvem: l'estrena mundial de l'obra Del ZT on la T era de Tarannà, al ZP on la P és de 'Punyalero'.
Acte primer:el protagonista declama amb gran convenciment aquelles ja mítiques paraules... "Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Aquesta frase demostra que l'obra té moments de gran hilaritat.
Acte segon: punyalada de ZP a Esquerra Republicana al mig de l'omòplat al realitzar aquella escena de llit amb Artur Mas a la Moncloa. Va ser tan potent que Nacho Vidal i Rocco Siffredi van declarar: "Som incapaços d'igualar-ho".
Acte tercer: segona punyalada de ZP a Esquerra, que provoca la seva expulsió del govern per negar-se a donar suport al nadó nascut del seu intercanvi carnal amb Mas. Recordem dues coses: 1) que al nen van dir-li Estatutet i 2) que devia venir empaquetat perquè es veu que ara cal desplegar-lo.
Acte quart: punyalada a Maragall que l'obliga a deixar la presidència de la Generalitat i li nega la possibilitat de tornar-se a presentar com a candidat. Sí, al mateix Maragall que en una altra obra feia el personatge d'element decisiu perquè ZP fos elegit secretari general del PSOE.
Acte cinquè: punyalada trapera a Mas, que va creure's que allò de la Moncloa havia estat amor, quan realment només era sexe. I a més viciós.
Acte sisè: punyalada amb conyeta a Mas quan, després de deixar-lo estès en un bassal ple d'oposició al Tripartit, va i li dóna la maneta perquè s'aixequi mentre li diu que no ha estat res i que a veure si vol mantenir-li el suport parlamentari a Madrit. Això confirma que, efectivament, l'obra era de molta broma, gresca i xerinola.
Epíleg. Ja ho té, això, la política: o apunyales o t'apunyalen. Ara bé, per triomfar del tot és millor el mètode ZP, Zapatero Punyalero, que t'ho fa tan i tan suau que més que rebre una punyalada sembla que t'estiguin untant mantega.
www.avui.cat
El dur paper de CiU
La decisió de reeditar el govern tripartit ha comportat un dur cop per a Convergència i Unió. La federació que lidera Artur Mas va jugar al tot o res en aquestes darreres eleccions. Els convergents van avisar repetides vegades l'electorat que, encara que guanyessin, si el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa sumaven, el tripartit es recompondria. La van encertar. Si van ser sincers, sabien que la derrota després d'un envit semblant seria molt més amarga. Artur Mas va demanar, tantes vegades com va poder, als altres candidats que es comprometessin a acceptar el guanyador de les eleccions com a futur president de la Generalitat. En cap moment no se'n va sortir. És cert que José Luis Rodríguez Zapatero va assumir aquest repte davant l'electorat espanyol en les darreres eleccions generals. Però també ho és que el sistema electoral -tant en el cas espanyol com en el català- és parlamentari i no pas presidencialista. Qui guanya les eleccions no té garantit poder fer govern. Tot depèn de la majoria parlamentària. Per tant, Mas i CiU havien d'estar preparats per repetir l'amarga experiència de les últimes eleccions al Parlament. La raó moral els pot acompanyar, però les regles del sistema són unes altres i ells les han acceptat.
Una altra cosa és demanar als dirigents polítics catalans que siguin molt més transparents abans d'unes eleccions. La seva prioritat sempre ha de ser guanyar, però després han d'assumir compromisos davant l'opinió pública. En aquest cas només Iniciativa va mostrar totes les cartes quan va demanar el vot. Aquests compromisos han de ser concrets. Perquè no hi hagi tanta gent que se senti enganyada després d'uns resultats i per evitar tant el descrèdit de la política com l'èxode dels electors cap a l'abstenció. Avui hi ha molts votants de CiU ofesos pel pacte de govern. És lògic. Però també n'hi ha d'Esquerra i fins i tot del PSC, que veuen com una greu equivocació l'opció que ha pres el seu partit.
Dit tot això i després d'haver exposat aquí mateix quin govern necessita ara Catalunya, cal fer referència necessària a l'oposició. CiU ha perdut guanyant. La situació és difícil. Hi ha pocs països al món en què un dels principals partits que integren el sistema no controli cap àmbit de poder. A Espanya el Partit Popular va perdre les eleccions generals, però governa en ajuntaments importantíssims i en diverses comunitats autònomes. A Catalunya CiU controla únicament els ajuntaments de Tarragona i Sant Cugat. El domini institucional dels tres partits que ara integraran el govern de la Generalitat és aclaparador. El del PSC, fins i tot excessiu. És cert que no hi ha res d'il·legítim en aquesta situació. Però és anòmala i convé remarcar-ho, perquè, en el fons, afebleix el mateix sistema.
Convergència i Unió té al darrere una massa crítica social important. Els qui es pensaven que es dissoldria després de perdre el govern s'equivocaven. Confonien els seus desitjos amb la realitat. I la realitat és obstinada. La federació nacionalista ha d'analitzar què no ha fet bé, ha de rectificar estratègies, ha d'assumir la derrota sense perdre els principis que la singularitzen i la justifiquen. Com més tardi a reaccionar, pitjor.
www.avui.cat
La decisió de reeditar el govern tripartit ha comportat un dur cop per a Convergència i Unió. La federació que lidera Artur Mas va jugar al tot o res en aquestes darreres eleccions. Els convergents van avisar repetides vegades l'electorat que, encara que guanyessin, si el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa sumaven, el tripartit es recompondria. La van encertar. Si van ser sincers, sabien que la derrota després d'un envit semblant seria molt més amarga. Artur Mas va demanar, tantes vegades com va poder, als altres candidats que es comprometessin a acceptar el guanyador de les eleccions com a futur president de la Generalitat. En cap moment no se'n va sortir. És cert que José Luis Rodríguez Zapatero va assumir aquest repte davant l'electorat espanyol en les darreres eleccions generals. Però també ho és que el sistema electoral -tant en el cas espanyol com en el català- és parlamentari i no pas presidencialista. Qui guanya les eleccions no té garantit poder fer govern. Tot depèn de la majoria parlamentària. Per tant, Mas i CiU havien d'estar preparats per repetir l'amarga experiència de les últimes eleccions al Parlament. La raó moral els pot acompanyar, però les regles del sistema són unes altres i ells les han acceptat.
Una altra cosa és demanar als dirigents polítics catalans que siguin molt més transparents abans d'unes eleccions. La seva prioritat sempre ha de ser guanyar, però després han d'assumir compromisos davant l'opinió pública. En aquest cas només Iniciativa va mostrar totes les cartes quan va demanar el vot. Aquests compromisos han de ser concrets. Perquè no hi hagi tanta gent que se senti enganyada després d'uns resultats i per evitar tant el descrèdit de la política com l'èxode dels electors cap a l'abstenció. Avui hi ha molts votants de CiU ofesos pel pacte de govern. És lògic. Però també n'hi ha d'Esquerra i fins i tot del PSC, que veuen com una greu equivocació l'opció que ha pres el seu partit.
Dit tot això i després d'haver exposat aquí mateix quin govern necessita ara Catalunya, cal fer referència necessària a l'oposició. CiU ha perdut guanyant. La situació és difícil. Hi ha pocs països al món en què un dels principals partits que integren el sistema no controli cap àmbit de poder. A Espanya el Partit Popular va perdre les eleccions generals, però governa en ajuntaments importantíssims i en diverses comunitats autònomes. A Catalunya CiU controla únicament els ajuntaments de Tarragona i Sant Cugat. El domini institucional dels tres partits que ara integraran el govern de la Generalitat és aclaparador. El del PSC, fins i tot excessiu. És cert que no hi ha res d'il·legítim en aquesta situació. Però és anòmala i convé remarcar-ho, perquè, en el fons, afebleix el mateix sistema.
Convergència i Unió té al darrere una massa crítica social important. Els qui es pensaven que es dissoldria després de perdre el govern s'equivocaven. Confonien els seus desitjos amb la realitat. I la realitat és obstinada. La federació nacionalista ha d'analitzar què no ha fet bé, ha de rectificar estratègies, ha d'assumir la derrota sense perdre els principis que la singularitzen i la justifiquen. Com més tardi a reaccionar, pitjor.
www.avui.cat
6.11.06
ARTICLE PER A ACIM*
Associació Catalana per a la Infància Maltractada
Associació Catalana per a la Infància Maltractada
LA POBRESA MATA AL NORD I AL SUD
Un nen sap que han robat un quadre perquè queden els ganxos a la paret i un nen creu que on acaba la terra el mar mai s’acaba... És aquesta ingenuïtat la que revela la gran fortalesa, ia la vegada, la gran debilitat dels grans oblidats d’avui: la infància.
La pobresa i la fam, juntament amb la negació total dels drets... es claven en el cor dels infants d’arreu del món mentre aflloren noves veus d’alarma.
L’estudi de Pobresa Infantil en Països Rics. 2005 del Centre d’Investigacions Innocenti d’UNICEF a Florència denuncia que la proporció de nens i nenes que viuen en situació de pobres ha augmentat a la majoria de països amb economies desenvolupades.
Mèxic, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Irlanda, Portugal encapçalen el llistat de països amb més elevats índex de pobresa “relativa” (aquella on els ingressos de la llar estan per sota del 50% del promig nacional).
L’informe Innocenti certifica que en els darrers deu anys ha augmentat la proporció, de 17 a 24, de països de la OCDE on els seus infants estan sotmesos a condicions de vida de pobresa.
Aquest mateix treball mostra que el 25 per cent de les famílies més mal pagades de 4 de 13 països de la OCDE van patir rebaixes subsatancials en els seus salaris. En set països, aquest descens salarial va afectar el 10 per cent de les famílies pitjor pagades.
Espanya se situa, contra la creença més generalitzada en la 16ena. posició en un llistat de 26 països on les psocions més favorables per a la infància es troben a Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suència, Suïssa i la República Txeca.
Així, mentre seguim contemplant com la permisivitat en el combat contra la pobresa arreu del món és una flagrant violació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen, cal una urgent revisió de les mesures de millora en el repartiment de la riquesa, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’àmbit de la OCDE mostra que l’impacte de la desigualtat social i econòmica és planetària i és la pròpia UNICEF la que alerta també especialment del flagel de la poblesa i de la fam a països en vies de desenvolupament.
Entre els Objectius del Mil.leni d’UNICEF destaca un compromís: “No estalviarem esforços per alliberar homes, dones i nens de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos 1.000 milions d’éssers humans”.
Cada any neixen 20 milions de nens i nenes víctimes ja de la desnutrició; les tres quartes parts dels 146 milions de nens mal alimentats de menys de cinc anys es concentren en deu països; la maltrunició mata anualment 5,6 milions de menors de cinc anys...
Aquest autèntic escàndol i aquesta immoralitat que contemplem amb un excés d’indiferència hauria de fer saltar les alarmes del pobles i nacions de manera immediata. El document de la UNICEF Progrès per la infància: balanç sobre la nutrició ha denunciat aquesta situació que sotmet els infants, destrossa el seu futur i sotmet poblacions senceres a la desesperació i a la manca de futur.
Bangladesh, Nepal, Etiopia, India, Timor Oriental són els cinc països amb els índex de desnutrició infantil més elevada seguits per Iemen, Burundi, Cambodja, Madagascar i Sudan. La infància que pateix fam d’aquests països rep el més terrible dels maltractaments que la civilització humana ha de sentir com una vergonya col.lectiva.
*Xavier Grau
Periodista
Premi UNICEF a la Defensa dels Drets de la Infància 1991 i 1993
Un nen sap que han robat un quadre perquè queden els ganxos a la paret i un nen creu que on acaba la terra el mar mai s’acaba... És aquesta ingenuïtat la que revela la gran fortalesa, ia la vegada, la gran debilitat dels grans oblidats d’avui: la infància.
La pobresa i la fam, juntament amb la negació total dels drets... es claven en el cor dels infants d’arreu del món mentre aflloren noves veus d’alarma.
L’estudi de Pobresa Infantil en Països Rics. 2005 del Centre d’Investigacions Innocenti d’UNICEF a Florència denuncia que la proporció de nens i nenes que viuen en situació de pobres ha augmentat a la majoria de països amb economies desenvolupades.
Mèxic, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Irlanda, Portugal encapçalen el llistat de països amb més elevats índex de pobresa “relativa” (aquella on els ingressos de la llar estan per sota del 50% del promig nacional).
L’informe Innocenti certifica que en els darrers deu anys ha augmentat la proporció, de 17 a 24, de països de la OCDE on els seus infants estan sotmesos a condicions de vida de pobresa.
Aquest mateix treball mostra que el 25 per cent de les famílies més mal pagades de 4 de 13 països de la OCDE van patir rebaixes subsatancials en els seus salaris. En set països, aquest descens salarial va afectar el 10 per cent de les famílies pitjor pagades.
Espanya se situa, contra la creença més generalitzada en la 16ena. posició en un llistat de 26 països on les psocions més favorables per a la infància es troben a Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suència, Suïssa i la República Txeca.
Així, mentre seguim contemplant com la permisivitat en el combat contra la pobresa arreu del món és una flagrant violació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen, cal una urgent revisió de les mesures de millora en el repartiment de la riquesa, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’àmbit de la OCDE mostra que l’impacte de la desigualtat social i econòmica és planetària i és la pròpia UNICEF la que alerta també especialment del flagel de la poblesa i de la fam a països en vies de desenvolupament.
Entre els Objectius del Mil.leni d’UNICEF destaca un compromís: “No estalviarem esforços per alliberar homes, dones i nens de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos 1.000 milions d’éssers humans”.
Cada any neixen 20 milions de nens i nenes víctimes ja de la desnutrició; les tres quartes parts dels 146 milions de nens mal alimentats de menys de cinc anys es concentren en deu països; la maltrunició mata anualment 5,6 milions de menors de cinc anys...
Aquest autèntic escàndol i aquesta immoralitat que contemplem amb un excés d’indiferència hauria de fer saltar les alarmes del pobles i nacions de manera immediata. El document de la UNICEF Progrès per la infància: balanç sobre la nutrició ha denunciat aquesta situació que sotmet els infants, destrossa el seu futur i sotmet poblacions senceres a la desesperació i a la manca de futur.
Bangladesh, Nepal, Etiopia, India, Timor Oriental són els cinc països amb els índex de desnutrició infantil més elevada seguits per Iemen, Burundi, Cambodja, Madagascar i Sudan. La infància que pateix fam d’aquests països rep el més terrible dels maltractaments que la civilització humana ha de sentir com una vergonya col.lectiva.
*Xavier Grau
Periodista
Premi UNICEF a la Defensa dels Drets de la Infància 1991 i 1993
5.11.06
MANUEL VICENT
Infame
MANUEL VICENT
EL PAÍS - Última - 05-11-2006
-->
Enmascarado detrás de unas gafas oscuras, con el ala del sombrero en las cejas y las solapas de la chupa levantadas hasta media mejilla he visitado el complejo inmobiliario, que responde con el nombre de Marina d'Or, en Oropesa del Mar. Si tienes un mínimo aprecio por la estética, es mejor que te sorprendan en un antro de perdición que te reconozcan en un lugar como ése. En Marina d'Or hay una avenida principal iluminada con arcos de bombillas como en la feria de abril de Sevilla, un jardín con esculturas romanas de yeso alternando con otras modernas de metacrilato, farolas barrocas y de diseño, bancos de azulejos adoptando formas imposibles de animales, todo amalgamado por el horror al vacío. En una carpa, bajo un espectáculo de agua, luz y sonido, se muestran las maquetas de lo que será este inmenso alarde de la especulación para atraer a los incautos. En ese mundo de ilusión se levantará una Venecia de cartonpiedra con canales llenos de góndolas, avenidas de París con una torre Eiffel de cemento pintado, un simulacro de cabañas del Caribe con estanques para remar entre cocodrilos de plástico, unos Alpes repletos de nieve sintética con pistas de esquí, y no sé si montarán también las cataratas del Niágara sin una sola gota de agua. La línea del mar ya está tapada por varias murallas de apartamentos desolados puestos a disposición de una clase media cuyo buen gusto ha sido ofendido y degradado. En el vestíbulo de algunos hoteles valencianos he visto rincones decorados con el escudo de una gran águila bicéfala cuyas alas se abren sobre un tresillo estilo Luis XV, flanqueado por una columna corintia que tiene plantado en el capitel un chino de alabrastro fosforescente bajo un centollo pegado a la pared a modo de lámpara. Creía que la locura hortera se había detenido ahí, pero el listón ha sido sobrepasado en el hall de hotel de cinco estrellas de Marina d'Or. Allí, por unas enormes columnas con taraceas de falso mármol y de acero dorado, la mirada asciende hasta el techo, donde te encuentras con los frescos de la Capilla Sixtina. En uno de los paneles está pintado el mismísimo Jehová en el momento de unir su dedo creador con el dedo de Adán. Se trata de una pintura simbólica, porque ese dedo no pertenece a Jehová, sino al político infame que ha engendrado a un tiburón inmobiliario con carta blanca para violar la belleza de este paraje, uno más entre los depredadores con tres filas de dientes que siguen tapando con un muro lo poco que queda del litoral mediterráneo.
www.elpais.es
Infame
MANUEL VICENT
EL PAÍS - Última - 05-11-2006
-->
Enmascarado detrás de unas gafas oscuras, con el ala del sombrero en las cejas y las solapas de la chupa levantadas hasta media mejilla he visitado el complejo inmobiliario, que responde con el nombre de Marina d'Or, en Oropesa del Mar. Si tienes un mínimo aprecio por la estética, es mejor que te sorprendan en un antro de perdición que te reconozcan en un lugar como ése. En Marina d'Or hay una avenida principal iluminada con arcos de bombillas como en la feria de abril de Sevilla, un jardín con esculturas romanas de yeso alternando con otras modernas de metacrilato, farolas barrocas y de diseño, bancos de azulejos adoptando formas imposibles de animales, todo amalgamado por el horror al vacío. En una carpa, bajo un espectáculo de agua, luz y sonido, se muestran las maquetas de lo que será este inmenso alarde de la especulación para atraer a los incautos. En ese mundo de ilusión se levantará una Venecia de cartonpiedra con canales llenos de góndolas, avenidas de París con una torre Eiffel de cemento pintado, un simulacro de cabañas del Caribe con estanques para remar entre cocodrilos de plástico, unos Alpes repletos de nieve sintética con pistas de esquí, y no sé si montarán también las cataratas del Niágara sin una sola gota de agua. La línea del mar ya está tapada por varias murallas de apartamentos desolados puestos a disposición de una clase media cuyo buen gusto ha sido ofendido y degradado. En el vestíbulo de algunos hoteles valencianos he visto rincones decorados con el escudo de una gran águila bicéfala cuyas alas se abren sobre un tresillo estilo Luis XV, flanqueado por una columna corintia que tiene plantado en el capitel un chino de alabrastro fosforescente bajo un centollo pegado a la pared a modo de lámpara. Creía que la locura hortera se había detenido ahí, pero el listón ha sido sobrepasado en el hall de hotel de cinco estrellas de Marina d'Or. Allí, por unas enormes columnas con taraceas de falso mármol y de acero dorado, la mirada asciende hasta el techo, donde te encuentras con los frescos de la Capilla Sixtina. En uno de los paneles está pintado el mismísimo Jehová en el momento de unir su dedo creador con el dedo de Adán. Se trata de una pintura simbólica, porque ese dedo no pertenece a Jehová, sino al político infame que ha engendrado a un tiburón inmobiliario con carta blanca para violar la belleza de este paraje, uno más entre los depredadores con tres filas de dientes que siguen tapando con un muro lo poco que queda del litoral mediterráneo.
www.elpais.es
4.11.06
Carbasses a Mas
Montilla. El primer secretari del PSC adverteix al candidat de CiU que la seva prioritat és articular un govern de progrés .
Carod. Els nacionalistes avancen a avui la cita amb Esquerra, que ja s'ha reunit amb el PSC
Marta Lasalas
Les fitxes es comencen a moure. I ho fan amb rapidesa. El president de CiU, Artur Mas, es va reunir ahir amb el primer secretari del PSC, José Montilla, per començar els contactes formals de cara a la constitució del nou executiu català. El líder nacionalista va oferir al socialista entrar en un govern de CiU i Montilla ho va rebutjar amb l'argument que la prioritat del seu partit és un "govern de progrés". Era primera hora de la tarda en un hotel de Barcelona i la trobada va durar 50 minuts. Els nacionalistes van veure rere les paraules de Montilla un no rodó a qualsevol fórmula de govern que no sigui el tripartit i fins i tot apuntaven la voluntat dels socialistes de passar a l'oposició si la reedició d'aquell acord no és possible.
Però el PSC nega que aquest sigui el seu plantejament. Asseguren que quan Montilla parla d'un govern de progrés, es refereix a un executiu sota la seva presidència, i que, en qualsevol cas, el PSC ara mateix no es tanca cap porta de negociació tot i que prioritza el tripartit. Dilluns els dos dirigents tornaran a parlar-ne.
Prèviament a la trobada amb Mas, Montilla s'havia entrevistat amb el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, per explicar-li l'objectiu d'articular un govern amb els socis del tripartit però amb unes regles de joc diferents. Carod va escoltar la proposta de Montilla sense comprometre's a res. El seu argument és que els republicans no descartaran cap opció fins a escoltar totes les propostes que se'ls plantegin. Serà avui quan Carod rebrà la segona oferta de ball, ja que té prevista una reunió amb Mas.
Els republicans són conscients de la dificultat que representa pactar un acord de govern tripartit. Coneixen perfectament les pressions que el PSC rep de Madrid per evitar la col·laboració amb ERC i saben la resistència que poden trobar per situar Carod de nou al govern. Però el líder republicà ha sortit reforçat de la cita amb les urnes i el seu partit es proposa tenir-lo dins de l'executiu i en un lloc rellevant. També volen el secretari general, Joan Puigcercós, al capdavant d'una conselleria potent. Els republicans preparen ja les seves propostes amb un redimensionament del gabinet amb menys conselleries però de més pes.
Ara per ara, però, les converses no estan encara en aquest estadi. Estan en fase de tempteig i la versió general és que ningú vol tancar cap porta. Tots són conscients que la seva força en la negociació es basa en la possibilitat d'escollir.
Per això els republicans parlaran avui amb Mas malgrat la irritació que ha provocat el polèmic DVD de la campanya de CiU i malgrat el menysteniment que retreuen a la federació per haver convocat inicialment l'entrevista amb Carod per a dilluns vinent, dos dies després de citar Montilla. "Per a CiU som plat de segona taula", es lamentava ahir un dirigent republicà.
Carod va replicar a aquest gest amb una demostració de força. No només es va reunir amb Montilla abans que ho fes Mas sinó que es va entrevistar amb el president Pasqual Maragall per fer repàs de la situació. El cap de l'executiu, entusiasta partidari de reeditar el tripartit, va regalar a Carod una fotografia emmarcada dels negociadors de l'Estatut a Miravet, i el líder republicà li va recordar que en aquesta població ERC ha estat la força més votada.
Mentrestant, el missatge de Madrid és també clar. El president del PSOE, Manuel Chaves, va retreure al PSC que "cal tenir moltes ganes de formar govern a onze diputats de la força més votada". "Els partits polítics majoritaris hem de saber estar en el govern i en l'oposició", va reblar. No va ser l'únic, també Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono es van fer sentir. Tot un clàssic.
www.avui.cat
Montilla. El primer secretari del PSC adverteix al candidat de CiU que la seva prioritat és articular un govern de progrés .
Carod. Els nacionalistes avancen a avui la cita amb Esquerra, que ja s'ha reunit amb el PSC
Marta Lasalas
Les fitxes es comencen a moure. I ho fan amb rapidesa. El president de CiU, Artur Mas, es va reunir ahir amb el primer secretari del PSC, José Montilla, per començar els contactes formals de cara a la constitució del nou executiu català. El líder nacionalista va oferir al socialista entrar en un govern de CiU i Montilla ho va rebutjar amb l'argument que la prioritat del seu partit és un "govern de progrés". Era primera hora de la tarda en un hotel de Barcelona i la trobada va durar 50 minuts. Els nacionalistes van veure rere les paraules de Montilla un no rodó a qualsevol fórmula de govern que no sigui el tripartit i fins i tot apuntaven la voluntat dels socialistes de passar a l'oposició si la reedició d'aquell acord no és possible.
Però el PSC nega que aquest sigui el seu plantejament. Asseguren que quan Montilla parla d'un govern de progrés, es refereix a un executiu sota la seva presidència, i que, en qualsevol cas, el PSC ara mateix no es tanca cap porta de negociació tot i que prioritza el tripartit. Dilluns els dos dirigents tornaran a parlar-ne.
Prèviament a la trobada amb Mas, Montilla s'havia entrevistat amb el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, per explicar-li l'objectiu d'articular un govern amb els socis del tripartit però amb unes regles de joc diferents. Carod va escoltar la proposta de Montilla sense comprometre's a res. El seu argument és que els republicans no descartaran cap opció fins a escoltar totes les propostes que se'ls plantegin. Serà avui quan Carod rebrà la segona oferta de ball, ja que té prevista una reunió amb Mas.
Els republicans són conscients de la dificultat que representa pactar un acord de govern tripartit. Coneixen perfectament les pressions que el PSC rep de Madrid per evitar la col·laboració amb ERC i saben la resistència que poden trobar per situar Carod de nou al govern. Però el líder republicà ha sortit reforçat de la cita amb les urnes i el seu partit es proposa tenir-lo dins de l'executiu i en un lloc rellevant. També volen el secretari general, Joan Puigcercós, al capdavant d'una conselleria potent. Els republicans preparen ja les seves propostes amb un redimensionament del gabinet amb menys conselleries però de més pes.
Ara per ara, però, les converses no estan encara en aquest estadi. Estan en fase de tempteig i la versió general és que ningú vol tancar cap porta. Tots són conscients que la seva força en la negociació es basa en la possibilitat d'escollir.
Per això els republicans parlaran avui amb Mas malgrat la irritació que ha provocat el polèmic DVD de la campanya de CiU i malgrat el menysteniment que retreuen a la federació per haver convocat inicialment l'entrevista amb Carod per a dilluns vinent, dos dies després de citar Montilla. "Per a CiU som plat de segona taula", es lamentava ahir un dirigent republicà.
Carod va replicar a aquest gest amb una demostració de força. No només es va reunir amb Montilla abans que ho fes Mas sinó que es va entrevistar amb el president Pasqual Maragall per fer repàs de la situació. El cap de l'executiu, entusiasta partidari de reeditar el tripartit, va regalar a Carod una fotografia emmarcada dels negociadors de l'Estatut a Miravet, i el líder republicà li va recordar que en aquesta població ERC ha estat la força més votada.
Mentrestant, el missatge de Madrid és també clar. El president del PSOE, Manuel Chaves, va retreure al PSC que "cal tenir moltes ganes de formar govern a onze diputats de la força més votada". "Els partits polítics majoritaris hem de saber estar en el govern i en l'oposició", va reblar. No va ser l'únic, també Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Bono es van fer sentir. Tot un clàssic.
www.avui.cat
3.11.06
Informacions enviades via e-mail al Diari de Cubelles
Associació d’Informació i divulgació
El Martinet
Butlletí local de Sant Martí Sarroca Cultural de Sant Martí
ACTES del 30 ANIVERSARI
-octubre 1976/2006-
Associació d’Informació i divulgació
El Martinet
Butlletí local de Sant Martí Sarroca Cultural de Sant Martí
ACTES del 30 ANIVERSARI
-octubre 1976/2006-
Recuperació de la Memòria Històrica
Emmarcat dins del PROJECTE DE RECERCA I DIVULGACIÓ HISTÒRICA “TOTS ELS NOMS (1931-1978) al Penedès” impulsat per l’Institut d'Estudis Penedesencs
Diumenge 5 de novembre 2006
A les 12 del migdia, a la Sala Polivalent
Emmarcat dins del PROJECTE DE RECERCA I DIVULGACIÓ HISTÒRICA “TOTS ELS NOMS (1931-1978) al Penedès” impulsat per l’Institut d'Estudis Penedesencs
Diumenge 5 de novembre 2006
A les 12 del migdia, a la Sala Polivalent
XERRADA:
“La Segona República al Penedès”
A càrrec de Ramon Arnabat, historiador
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ:
“Testimonis de la Guerra Civil al Penedès”
Oberta al públic del 5 al 19 de novembre
De dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda, i diumenges de 12 a 2 del migdia
L’exposició fa un passeig per la història d’aquells anys de Guerra Civil al nostre país, 1936-1939. Començant per de la proclamació de la 2a República a l’any 1931, fins al final de les hostilitats.
El material de l’exposició parteix de l’aprofitament d’un treball fet a l’any 2004 per l’Ajuntament d’Els Monjos en relació a aquesta tràgica etapa. Ara, aquest reportatge històric, és un acte més dels molts que en defensa de la Memòria Històrica s’estan fent arreu del país. Tot i que el treball històric dels 13 panels fan referència de casos concrets d’Els Monjos, les dades generals sobre els fets bèl·lics i la vida social són igual per la resta dels pobles penedesencs. El 18 de juliol de 1936 és el dia de l’aixecament militar contra el govern de la República i aquell dia era, també, la Festa Major d’Els Monjos i la de St. Martí.
Una diferència entre els dos municipis és el camp d’aviació que hi va haver als Monjos durant la Guerra, i que era d’ús per a l’aviació Republicana. Juntament amb el de Pacs, El Pla i el de Santa. Oliva. Aquests camps d’aviació eren coneguts amb el nom de El Vesper de la Gloriosa.
L’exposició és completarà amb 5 panels més de material testimonial sobre la Guerra: de dos martinencs que en van patir les conseqüències al front i d’un llistat de totes les víctimes de Sant Martí. També es podrà veure un esbós del monument escultòric que l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca ha encarregat a l’escultor Àngel Camino, i que en breu serà inaugurat al nostre poble en memòria de les víctimes de la Guerra Civil.
Organitza
El Martinet
Amb el suport de
l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca
La festa del bolet
Diumenge 12 de novembre
A les 11 del matí, a les arcades de la Sala Polivalent
MOSTRA:
“Els bolets del Penedès”
A partir de les 11 del matí, i fins a migdia, estarà exposada una mostra de bolets dels que es troben en els boscos de la nostra zona penedesenca.
A 2/4 d’1, a la sala Polivalent
XERRADA-COL·LOQUI
“Parlem de bolets”
A càrrec de Joan Balagué, boletaire
Desprès, si la temporada de bolets ho permet,
és farà una petita degustació de bolets.
A la mostra, tothom que ho desitgi, hi pot col·laborar aportant bolets de les espècies menys conegudes. S’haurà de portar al mateix lloc abans de les 10 del matí.
Organitza
El Martinet
“La Segona República al Penedès”
A càrrec de Ramon Arnabat, historiador
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ:
“Testimonis de la Guerra Civil al Penedès”
Oberta al públic del 5 al 19 de novembre
De dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda, i diumenges de 12 a 2 del migdia
L’exposició fa un passeig per la història d’aquells anys de Guerra Civil al nostre país, 1936-1939. Començant per de la proclamació de la 2a República a l’any 1931, fins al final de les hostilitats.
El material de l’exposició parteix de l’aprofitament d’un treball fet a l’any 2004 per l’Ajuntament d’Els Monjos en relació a aquesta tràgica etapa. Ara, aquest reportatge històric, és un acte més dels molts que en defensa de la Memòria Històrica s’estan fent arreu del país. Tot i que el treball històric dels 13 panels fan referència de casos concrets d’Els Monjos, les dades generals sobre els fets bèl·lics i la vida social són igual per la resta dels pobles penedesencs. El 18 de juliol de 1936 és el dia de l’aixecament militar contra el govern de la República i aquell dia era, també, la Festa Major d’Els Monjos i la de St. Martí.
Una diferència entre els dos municipis és el camp d’aviació que hi va haver als Monjos durant la Guerra, i que era d’ús per a l’aviació Republicana. Juntament amb el de Pacs, El Pla i el de Santa. Oliva. Aquests camps d’aviació eren coneguts amb el nom de El Vesper de la Gloriosa.
L’exposició és completarà amb 5 panels més de material testimonial sobre la Guerra: de dos martinencs que en van patir les conseqüències al front i d’un llistat de totes les víctimes de Sant Martí. També es podrà veure un esbós del monument escultòric que l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca ha encarregat a l’escultor Àngel Camino, i que en breu serà inaugurat al nostre poble en memòria de les víctimes de la Guerra Civil.
Organitza
El Martinet
Amb el suport de
l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca
La festa del bolet
Diumenge 12 de novembre
A les 11 del matí, a les arcades de la Sala Polivalent
MOSTRA:
“Els bolets del Penedès”
A partir de les 11 del matí, i fins a migdia, estarà exposada una mostra de bolets dels que es troben en els boscos de la nostra zona penedesenca.
A 2/4 d’1, a la sala Polivalent
XERRADA-COL·LOQUI
“Parlem de bolets”
A càrrec de Joan Balagué, boletaire
Desprès, si la temporada de bolets ho permet,
és farà una petita degustació de bolets.
A la mostra, tothom que ho desitgi, hi pot col·laborar aportant bolets de les espècies menys conegudes. S’haurà de portar al mateix lloc abans de les 10 del matí.
Organitza
El Martinet
Novembre 2006 - CUBELLES
ICb vol reeditar el pacte de govern
Segueix el serial de la crisi de govern a Cubelles.
El nou capítol arriba de la mà d’Iniciativa per Cubelles, que ha proposat als seus exsocis de govern, ERC i PSC, reeditar el pacte en quadripartit. Les dues forces, que van ser expulsades del govern per l’alcalde, Josep Marcillas, han rebutjat contundentment l’oferta de la coalició independent. La reunió va tenir lloc en un cèntric bar de Cubelles divendres de la setmana passada, i hi van participar representants dels tres partits, encapçalats pels seus regidors Joan Rodríguez Serra per ERC, Mª Lluïsa Romero pel PSC i Pilar González i Xavier Grau per ICb. El grup justifica la seva proposta com un intent de buscar la millor governabilitat del municipi en aquests darrers mesos, editant un nou pacte encara que no hi siguem nosaltres. Deixant de banda els interessos partidistes, asseguren, i demanen començar de zero. El regidor republicà, per la seva banda, ha mostrat la seva sorpresa per la demanda d’ICb, i ha explicat que la resposta va ser un no contundent, perquè entenem que som el primer grup expulsat del govern sense haver rebut, encara, cap resposta de l’alcalde. També la regidora socialista ha rebutjat entrar en aquest joc, ja que a nosaltres ens han fet fora de manera antidemocràtica i nosaltres no tenim cap culpa de la situació en què ens trobem. El problema és seu.
www.diaridevilanova.cat
ICb vol reeditar el pacte de govern
Segueix el serial de la crisi de govern a Cubelles.
El nou capítol arriba de la mà d’Iniciativa per Cubelles, que ha proposat als seus exsocis de govern, ERC i PSC, reeditar el pacte en quadripartit. Les dues forces, que van ser expulsades del govern per l’alcalde, Josep Marcillas, han rebutjat contundentment l’oferta de la coalició independent. La reunió va tenir lloc en un cèntric bar de Cubelles divendres de la setmana passada, i hi van participar representants dels tres partits, encapçalats pels seus regidors Joan Rodríguez Serra per ERC, Mª Lluïsa Romero pel PSC i Pilar González i Xavier Grau per ICb. El grup justifica la seva proposta com un intent de buscar la millor governabilitat del municipi en aquests darrers mesos, editant un nou pacte encara que no hi siguem nosaltres. Deixant de banda els interessos partidistes, asseguren, i demanen començar de zero. El regidor republicà, per la seva banda, ha mostrat la seva sorpresa per la demanda d’ICb, i ha explicat que la resposta va ser un no contundent, perquè entenem que som el primer grup expulsat del govern sense haver rebut, encara, cap resposta de l’alcalde. També la regidora socialista ha rebutjat entrar en aquest joc, ja que a nosaltres ens han fet fora de manera antidemocràtica i nosaltres no tenim cap culpa de la situació en què ens trobem. El problema és seu.
www.diaridevilanova.cat
Mas o tripartit
CiU.Els nacionalistes guanyen les eleccions en vots i escons a les quatre circumscripcions però han de pactar amb PSC o ERC si volen evitar el tripartit .
Ciutadans-Els espanyolistes aconsegueixen tres diputats
Marta Lasalas
CiU ha tornat a guanyar les eleccions, però el tripartit aguanta i suma de nou. Aquest és, ras i curt, l'escenari que deixa la jornada electoral. A partir d'avui hauran de començar les converses entre totes les formacions per constituir el pròxim govern. Si el líder de CiU, Artur Mas, no aconsegueix articular un acord amb el PSC -la famosa sociovergència- o bé amb Esquerra, serà el tripartit qui s'encarregarà de configurar el nou executiu català sota la presidència de José Montilla. Més enllà del repartiment de poder que marca el nou Parlament, la jornada d'ahir va deixar com a trets destacables l'entrada dels espanyolistes del Partit dels Ciutadans a la Ciutadella i la segona participació més baixa registrada en unes eleccions catalanes des de 1980.
Després de protagonitzar una campanya contundent i polèmica, la candidatura d'Artur Mas ha aconseguit guanyar clarament les eleccions en vots i en escons a les quatre circumscripcions catalanes -inclosa la ciutat de Barcelona-. CiU s'ha situat a 11 escons del seu principal rival, el PSC, que ha perdut 5 diputats a mans d'ICV i el Partit dels Ciutadans. Però amb això no n'hi ha prou. Mas s'haurà d'arremangar i obrir converses si pretén presidir el govern. Ara per ara, les possibilitats per als nacionalistes són dues: PSC i ERC.
Les converses de la federació amb el PSC comptaran amb el suport del PSOE, ja que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet evident els últims mesos la seva inclinació per la sociovergència. Per evitar suspicàcies en aquest sentit, el secretari d'organització del PSOE, José Blanco, es va afanyar ahir a assegurar que respectaran les decisions del PSC. De moment, Montilla ha deixat clar que la seva prioritat és el tripartit i ahir mateix des del carrer Nicaragua van començar els contactes amb ERC. No obstant, amb la pèrdua de cinc escons, el PSC apareix com la força més perjudicada per aquests tres anys de govern i se situa no només per sota dels resultats obtinguts per Pasqual Maragall, sinó també per sota dels de Raimon Obiols. Això perjudica la seva posició a l'hora de negociar. Especialment tenint en compte que el repte de Montilla és aconseguir una estabilitat que el tripartit no ha pogut consolidar en bona part per les condicions de feblesa amb què el PSC va afrontar el Pacte del Tinell.
ERC serà l'altre flanc de converses de CiU. Els republicans, tot i la pèrdua de dos diputats, han aconseguit consolidar l'important increment d'escons que van experimentar fa tres anys. El secretari general, Joan Puigcercós, ha deixat clar que l'escenari de pactes està obert i en dues direccions, una en clau nacionalista -és a dir, amb CiU- i una d'esquerres -tripartit-. En aquest sentit, però, fonts republicanes assenyalaven que, després d'aquests 15 dies de campanya, el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, no té una particular inclinació pel pacte amb els nacionalistes.
Qui només pot comptar amb el tripartit per mantenir-se al govern és ICV-EUiA. Això no obstant, els ecosocialistes han aconseguit esgarrapar tres diputats al PSC. Amb aquest moviment, el tripartit suma 72 diputats, quatre per sobre de la majoria absoluta.
El PP de Josep Piqué ha perdut un escó en benefici del Partit dels Ciutadans i, tal com està configurada la cambra, no sembla que estigui cridat a un particular protagonisme.
Des de 1992 no s'havia registrat a Catalunya una afluència a les urnes tan baixa com la que ahir es va viure. Només el 54,87% de participació que es va registrar aquell any va ser més baix que el 56,76% d'electors que han decidit acudir a les urnes aquesta jornada de difunts.
Parlament 2006
www.avui.cat
CiU.Els nacionalistes guanyen les eleccions en vots i escons a les quatre circumscripcions però han de pactar amb PSC o ERC si volen evitar el tripartit .
Ciutadans-Els espanyolistes aconsegueixen tres diputats
Marta Lasalas
CiU ha tornat a guanyar les eleccions, però el tripartit aguanta i suma de nou. Aquest és, ras i curt, l'escenari que deixa la jornada electoral. A partir d'avui hauran de començar les converses entre totes les formacions per constituir el pròxim govern. Si el líder de CiU, Artur Mas, no aconsegueix articular un acord amb el PSC -la famosa sociovergència- o bé amb Esquerra, serà el tripartit qui s'encarregarà de configurar el nou executiu català sota la presidència de José Montilla. Més enllà del repartiment de poder que marca el nou Parlament, la jornada d'ahir va deixar com a trets destacables l'entrada dels espanyolistes del Partit dels Ciutadans a la Ciutadella i la segona participació més baixa registrada en unes eleccions catalanes des de 1980.
Després de protagonitzar una campanya contundent i polèmica, la candidatura d'Artur Mas ha aconseguit guanyar clarament les eleccions en vots i en escons a les quatre circumscripcions catalanes -inclosa la ciutat de Barcelona-. CiU s'ha situat a 11 escons del seu principal rival, el PSC, que ha perdut 5 diputats a mans d'ICV i el Partit dels Ciutadans. Però amb això no n'hi ha prou. Mas s'haurà d'arremangar i obrir converses si pretén presidir el govern. Ara per ara, les possibilitats per als nacionalistes són dues: PSC i ERC.
Les converses de la federació amb el PSC comptaran amb el suport del PSOE, ja que José Luis Rodríguez Zapatero ha fet evident els últims mesos la seva inclinació per la sociovergència. Per evitar suspicàcies en aquest sentit, el secretari d'organització del PSOE, José Blanco, es va afanyar ahir a assegurar que respectaran les decisions del PSC. De moment, Montilla ha deixat clar que la seva prioritat és el tripartit i ahir mateix des del carrer Nicaragua van començar els contactes amb ERC. No obstant, amb la pèrdua de cinc escons, el PSC apareix com la força més perjudicada per aquests tres anys de govern i se situa no només per sota dels resultats obtinguts per Pasqual Maragall, sinó també per sota dels de Raimon Obiols. Això perjudica la seva posició a l'hora de negociar. Especialment tenint en compte que el repte de Montilla és aconseguir una estabilitat que el tripartit no ha pogut consolidar en bona part per les condicions de feblesa amb què el PSC va afrontar el Pacte del Tinell.
ERC serà l'altre flanc de converses de CiU. Els republicans, tot i la pèrdua de dos diputats, han aconseguit consolidar l'important increment d'escons que van experimentar fa tres anys. El secretari general, Joan Puigcercós, ha deixat clar que l'escenari de pactes està obert i en dues direccions, una en clau nacionalista -és a dir, amb CiU- i una d'esquerres -tripartit-. En aquest sentit, però, fonts republicanes assenyalaven que, després d'aquests 15 dies de campanya, el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, no té una particular inclinació pel pacte amb els nacionalistes.
Qui només pot comptar amb el tripartit per mantenir-se al govern és ICV-EUiA. Això no obstant, els ecosocialistes han aconseguit esgarrapar tres diputats al PSC. Amb aquest moviment, el tripartit suma 72 diputats, quatre per sobre de la majoria absoluta.
El PP de Josep Piqué ha perdut un escó en benefici del Partit dels Ciutadans i, tal com està configurada la cambra, no sembla que estigui cridat a un particular protagonisme.
Des de 1992 no s'havia registrat a Catalunya una afluència a les urnes tan baixa com la que ahir es va viure. Només el 54,87% de participació que es va registrar aquell any va ser més baix que el 56,76% d'electors que han decidit acudir a les urnes aquesta jornada de difunts.
Parlament 2006
www.avui.cat
2.11.06
Altres Informacions
CiU és la força més votada a Cubelles a les eleccions al Parlament L'alta abstenció (52,30%) segueix sent la nota preocupant dels comicis electorals.
Convergència i Unió (CiU) va resultar la força més votada a Cubelles en les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades l'1 de novembre a tota Catalunya. La federació nacionalista va sumar 1.263 vots (28,6%), lleugerament per davant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que es va quedar en els 1.207 (27,33%) i que perd la seva posició preferent entre l'electorat cubellenc (veure taula de resultats).
La tercera força política a les eleccions autonòmiques passa a ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), qui amb 568 vots (12,92%) supera al PPC respecte als mateixos comicis de l'any 2003. Els populars van sumar 560 vots (12,74%). Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) es mantenen com a cinquena força catalana amb més suport a la nostra vila (470; 10,69%), i són el grup que tant en números absoluts com percentuals més ha incrementat a Cubelles. Això, però, amb l'excepció de l'aparició en l'escena política catalana del nou partit Ciutadans - Partit dels Ciutadans, que amb 123 vots (2,8%) a Cubelles aconsegueix representació parlamentària.
Nova distribució de forces
Els resultats de la nit electoral de l'1 de novembre deixa, a Cubelles, un canvi en la correlació de forces i un evident descens de la participació. En els comicis de l'any 2003, a Cubelles van exercir el seu dret a vot un 55,01% del cens electoral, gairebé vuit punts més que la de l'1 de novembre (47,70%).
Fa tres anys, el PSC va ser la força més votada (1.258; 32,68%), seguida de CiU (1.098; 28,68%), PPC (587; 15,25%), ERC (541; 14,05%) i ICV (273; 7,09%). Ara, però, CiU ha superat a PSC com a força més votada, mentre que ERC ha desbancat al PPC de la tercera posició.
Malgrat aquests canvis, percentualment només ha crescut ICV, que ha passat del 7,09% de suport l'any 2003 a un 10,69% a les eleccions actuals. Aquest increment també es veu reflexat numericament, perquè els ecosocialistes han sumat gairebé 200 vots més que ara fa tres anys, tot i mantenir-se com a cinquena força més votada.
Resultats al Garraf
A la comarca del Garraf, la distribució de forces ha estat idèntica a la registrada a Cubelles. El PSC ha perdut la condició de força més votada en benefici de CiU, mentre que ERC ha superat al PPC com a tercera força, mentre que ICV es manté a la cinquena posició i obté el millor creixement percentual de les forces amb representació parlamentària.
CiU ha obtingut 15.589 (30,13%), seguit del PSC amb 14.816 (28,64%). ERC aconsegueix 6.976 vots (13,48%) pels 5.437 (10,51%) del PPC i els 5.078 (9,82%) d'ICV. Destaca també l'entrada de Ciutadans, que amb 1.618 vots (3,13%) entren com a sisena força al Parlament.
Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles
Dimecres, 01-11-2006
www.cubelles.com
CiU és la força més votada a Cubelles a les eleccions al Parlament L'alta abstenció (52,30%) segueix sent la nota preocupant dels comicis electorals.
Convergència i Unió (CiU) va resultar la força més votada a Cubelles en les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades l'1 de novembre a tota Catalunya. La federació nacionalista va sumar 1.263 vots (28,6%), lleugerament per davant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que es va quedar en els 1.207 (27,33%) i que perd la seva posició preferent entre l'electorat cubellenc (veure taula de resultats).
La tercera força política a les eleccions autonòmiques passa a ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), qui amb 568 vots (12,92%) supera al PPC respecte als mateixos comicis de l'any 2003. Els populars van sumar 560 vots (12,74%). Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) es mantenen com a cinquena força catalana amb més suport a la nostra vila (470; 10,69%), i són el grup que tant en números absoluts com percentuals més ha incrementat a Cubelles. Això, però, amb l'excepció de l'aparició en l'escena política catalana del nou partit Ciutadans - Partit dels Ciutadans, que amb 123 vots (2,8%) a Cubelles aconsegueix representació parlamentària.
Nova distribució de forces
Els resultats de la nit electoral de l'1 de novembre deixa, a Cubelles, un canvi en la correlació de forces i un evident descens de la participació. En els comicis de l'any 2003, a Cubelles van exercir el seu dret a vot un 55,01% del cens electoral, gairebé vuit punts més que la de l'1 de novembre (47,70%).
Fa tres anys, el PSC va ser la força més votada (1.258; 32,68%), seguida de CiU (1.098; 28,68%), PPC (587; 15,25%), ERC (541; 14,05%) i ICV (273; 7,09%). Ara, però, CiU ha superat a PSC com a força més votada, mentre que ERC ha desbancat al PPC de la tercera posició.
Malgrat aquests canvis, percentualment només ha crescut ICV, que ha passat del 7,09% de suport l'any 2003 a un 10,69% a les eleccions actuals. Aquest increment també es veu reflexat numericament, perquè els ecosocialistes han sumat gairebé 200 vots més que ara fa tres anys, tot i mantenir-se com a cinquena força més votada.
Resultats al Garraf
A la comarca del Garraf, la distribució de forces ha estat idèntica a la registrada a Cubelles. El PSC ha perdut la condició de força més votada en benefici de CiU, mentre que ERC ha superat al PPC com a tercera força, mentre que ICV es manté a la cinquena posició i obté el millor creixement percentual de les forces amb representació parlamentària.
CiU ha obtingut 15.589 (30,13%), seguit del PSC amb 14.816 (28,64%). ERC aconsegueix 6.976 vots (13,48%) pels 5.437 (10,51%) del PPC i els 5.078 (9,82%) d'ICV. Destaca també l'entrada de Ciutadans, que amb 1.618 vots (3,13%) entren com a sisena força al Parlament.
Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles
Dimecres, 01-11-2006
www.cubelles.com
Flash
CiU guanya les eleccions a Vilanova per un estret marge de diferència amb el PSC.
L'abstenció ha estat la nota predominant de la jornada electoral, que només ha mobilitzat el 55% de l'electorat
Per VD 01/11/2006 22:56:53
Convergència i Unió ha estat la guanyadora de les eleccions al Parlament de Catalunya al municipi de Vilanova i la Geltrú, on tradicionalment havia predominat el vot socialista. Des de les eleccions catalanes del 1995, el partit nacionalista no havia aconseguit a Vilanova avançar el PSC a les urnes, tot i que el marge de diferència aquesta cop ha estat molt estret.
Més informació
Només el 55% dels votants ha exercit aquest 1 de novembre el seu dret al vot. I és que l'abstenció ha estat la nota predominant de la jornada electoral arreu de Catalunya, confirmant-se com una de les convocatòries amb més participació. A Vilanova i la Geltrú, només 25.986 persones han anat a votar, mentre que a les darreres eleccions catalanes es van mobilitzar més del 61% dels votants, el que es va traduir en un total de 27.897 vots.Convergència i Unió ha estat la guanyadora de la jornada electoral a la capital del Garraf, on ha aconseguit el 30,4% dels vots emesos. En la darrera convocatòria al Parlament de Catalunya la formació nacionalista va aconseguir també el 30,39%, però en aquella ocasió, el partit dels socialistes superaven el 33,4%. El PSC, que històricament sempre ha estat la forma més votada de la ciutat, aquest cop ha quedat per darrera de CiU i amb prou feines ha superat el 30%. El nombre absolut de vots ha estat de 7.817, uns 1.500 menys que els que va aconseguir el candidat Pasqual Maragall.La tercera forma més votada ha tornat a ser Esquerra Republicana de Catalunya que ha obtingut a Vilanova un 14% dels vots. Malgrat la posició, la formació republicana ha baixat pràcticament en dos punts els resultats del 2003.La guanyadora moral de la jornada electoral ha estat Iniciativa per Catalunya Verds,la única força del tripartit que ha sortit reforçada d'aquests comicis. El candidat Joan Saura ha recollit el 10% dels vots avançant en el rànquing de partit spolítics més votats al Partit Popular, que ha quedat com a cinquena formació de la ciutat. ICV havia ocupat fins ara aquesta posició a Vilanova, ja que als comicis del 2003 els ecosocialistes havien obtingut 1.997vots, el 7,16%.Per la seva part, el PP s'ha quedat amb un 8,8% dels vots, el que representa una gran devallada pel candidat Josep Piqué a la seva ciutat natal. El PP va aconseguir a les eleccions catalanes del 2003 un 11,05% dels vots. Per la seva part, la nova formació política Ciutadans de Catalunya ha tret 663 a les urnes de Vilanova, el 2,55% del total.
www.vilanovadigital.com
CiU guanya les eleccions a Vilanova per un estret marge de diferència amb el PSC.
L'abstenció ha estat la nota predominant de la jornada electoral, que només ha mobilitzat el 55% de l'electorat
Per VD 01/11/2006 22:56:53
Convergència i Unió ha estat la guanyadora de les eleccions al Parlament de Catalunya al municipi de Vilanova i la Geltrú, on tradicionalment havia predominat el vot socialista. Des de les eleccions catalanes del 1995, el partit nacionalista no havia aconseguit a Vilanova avançar el PSC a les urnes, tot i que el marge de diferència aquesta cop ha estat molt estret.
Més informació
Només el 55% dels votants ha exercit aquest 1 de novembre el seu dret al vot. I és que l'abstenció ha estat la nota predominant de la jornada electoral arreu de Catalunya, confirmant-se com una de les convocatòries amb més participació. A Vilanova i la Geltrú, només 25.986 persones han anat a votar, mentre que a les darreres eleccions catalanes es van mobilitzar més del 61% dels votants, el que es va traduir en un total de 27.897 vots.Convergència i Unió ha estat la guanyadora de la jornada electoral a la capital del Garraf, on ha aconseguit el 30,4% dels vots emesos. En la darrera convocatòria al Parlament de Catalunya la formació nacionalista va aconseguir també el 30,39%, però en aquella ocasió, el partit dels socialistes superaven el 33,4%. El PSC, que històricament sempre ha estat la forma més votada de la ciutat, aquest cop ha quedat per darrera de CiU i amb prou feines ha superat el 30%. El nombre absolut de vots ha estat de 7.817, uns 1.500 menys que els que va aconseguir el candidat Pasqual Maragall.La tercera forma més votada ha tornat a ser Esquerra Republicana de Catalunya que ha obtingut a Vilanova un 14% dels vots. Malgrat la posició, la formació republicana ha baixat pràcticament en dos punts els resultats del 2003.La guanyadora moral de la jornada electoral ha estat Iniciativa per Catalunya Verds,la única força del tripartit que ha sortit reforçada d'aquests comicis. El candidat Joan Saura ha recollit el 10% dels vots avançant en el rànquing de partit spolítics més votats al Partit Popular, que ha quedat com a cinquena formació de la ciutat. ICV havia ocupat fins ara aquesta posició a Vilanova, ja que als comicis del 2003 els ecosocialistes havien obtingut 1.997vots, el 7,16%.Per la seva part, el PP s'ha quedat amb un 8,8% dels vots, el que representa una gran devallada pel candidat Josep Piqué a la seva ciutat natal. El PP va aconseguir a les eleccions catalanes del 2003 un 11,05% dels vots. Per la seva part, la nova formació política Ciutadans de Catalunya ha tret 663 a les urnes de Vilanova, el 2,55% del total.
www.vilanovadigital.com
Flash
El PSC cau a Cubelles i Canyelles, però es manté a Olivella com a força més votada
Per VD 01/11/2006 22:56:43
El partit dels socialistes ha experimentat una important devallada ls municipis de Cubelles i Canyelles, on havia estat la força més votada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Malgrat la caiguda de fins a 7 punts en el percentatge de vots a aquest dos municipis, la candidatura de Josep Montilla ha pogut mantenir-se com la força més votada a Olivella, on també ha rebaixat la diferència amb CiU.
Convergència i Unió ha guanyat les eleccions a Canyelles amb el 30,3% dels vots, encara que també ha baixat el seu percentatge al municipi respecte el 2003, on va superar el 33%.
A Cubelles, la situació ha estat molt similar: CiU s'ha mantingut pràcticament inalterable a les urnes del municipi amb el 28,49%.
Però la dada més rellevant a Cubelles ha estat l'obtinguda per la formació socialista, que ha caigut dels 32,7% dels vots al 2003 a poc més del 27,4 en aquesta jornada electoral. La devallada socialista ha estat encara més significativa a Canyelles, on la candidatura de Montilla no ha pogut arribar al 27,5%, mentre que al 2003 havia superar el 34,8%.
Cubelles també ha variat la seva tercera força política, que mentre que al 2003 va ser ERC, aquest cop ha anat a parar al Partit Popular. El candidat Josep Piqué ha rebut el 13,4% dels vots, que tot i estar dos punts per sota dels resultats del 2003, ha pogut superar les dades recollides per ERC (12,54%).
En aquest sentit, Canyelles ha mantingut la formació republicana com a tercera força: ha pujat gairebé dos punts aconseguint 171 vots (13,10%), mentre que el 2003 va tenir un 11,39%. El Partit Popular ha caigut lleugerament a Canyelles amb un 11,95% (al 2003 tenia el 12,59%).
A Olivella, la tercera força ha estat el Partit Popular, que d'altra banda ha caigut en cinc punts respecte el 2003. El candidat Piqué ha rebut 104 vots (13,63%).
Igual que a la resta de la comarca, ICV ha aconseguit a Canyelles el 8,7% dels vots (dos punts més), a Cubelles un 10,( (ha crescut pràcticament tres punts). La formació ecosocialista només ha baixat a Olivella, on ha perdut poc més d'un punt i s'ha quedat amb un 11,66%. L'aparició del nou partit Ciutadans de Catalunya ha quedat de la següent manera: a Cubelles el 3,1%, a Canyelles el 3,9% i a Olivella el 4%.
www.vilanovadigital.com
El PSC cau a Cubelles i Canyelles, però es manté a Olivella com a força més votada
Per VD 01/11/2006 22:56:43
El partit dels socialistes ha experimentat una important devallada ls municipis de Cubelles i Canyelles, on havia estat la força més votada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Malgrat la caiguda de fins a 7 punts en el percentatge de vots a aquest dos municipis, la candidatura de Josep Montilla ha pogut mantenir-se com la força més votada a Olivella, on també ha rebaixat la diferència amb CiU.
Convergència i Unió ha guanyat les eleccions a Canyelles amb el 30,3% dels vots, encara que també ha baixat el seu percentatge al municipi respecte el 2003, on va superar el 33%.
A Cubelles, la situació ha estat molt similar: CiU s'ha mantingut pràcticament inalterable a les urnes del municipi amb el 28,49%.
Però la dada més rellevant a Cubelles ha estat l'obtinguda per la formació socialista, que ha caigut dels 32,7% dels vots al 2003 a poc més del 27,4 en aquesta jornada electoral. La devallada socialista ha estat encara més significativa a Canyelles, on la candidatura de Montilla no ha pogut arribar al 27,5%, mentre que al 2003 havia superar el 34,8%.
Cubelles també ha variat la seva tercera força política, que mentre que al 2003 va ser ERC, aquest cop ha anat a parar al Partit Popular. El candidat Josep Piqué ha rebut el 13,4% dels vots, que tot i estar dos punts per sota dels resultats del 2003, ha pogut superar les dades recollides per ERC (12,54%).
En aquest sentit, Canyelles ha mantingut la formació republicana com a tercera força: ha pujat gairebé dos punts aconseguint 171 vots (13,10%), mentre que el 2003 va tenir un 11,39%. El Partit Popular ha caigut lleugerament a Canyelles amb un 11,95% (al 2003 tenia el 12,59%).
A Olivella, la tercera força ha estat el Partit Popular, que d'altra banda ha caigut en cinc punts respecte el 2003. El candidat Piqué ha rebut 104 vots (13,63%).
I ERC ha crescut assolint un 13,24% (dos punts més).
Igual que a la resta de la comarca, ICV ha aconseguit a Canyelles el 8,7% dels vots (dos punts més), a Cubelles un 10,( (ha crescut pràcticament tres punts). La formació ecosocialista només ha baixat a Olivella, on ha perdut poc més d'un punt i s'ha quedat amb un 11,66%. L'aparició del nou partit Ciutadans de Catalunya ha quedat de la següent manera: a Cubelles el 3,1%, a Canyelles el 3,9% i a Olivella el 4%.
www.vilanovadigital.com
1.11.06
Els partits tenen un màxim de vint dies per negociar si ningú no obté la majoria absoluta.
El nou Parlament s'haurà de constituir com a màxim el 21 de novembre.
El futur president s'haurà de sotmetre a la investidura en el termini de deu dies més.
Lluís Bou
Els partits catalans disposaran a partir d'avui d'un màxim de vint dies per negociar qui presidirà a partir d'ara la Generalitat, si aquesta nit ningú no obté la majoria absoluta. El nou Parlament s'ha de constituir com a màxim el 21 de novembre, amb l'elecció del president del legislatiu català, que ja marcarà en principi quina serà la majoria a la nova legislatura.
En les anteriors eleccions catalanes, es va arribar a aquest pas sense que encara s'hagués determinat amb claredat si hi hauria una majoria nacionalista o del tripartit, perquè seguien els contactes polítics. Això va permetre que Ernest Benach fos escollit president del legislatiu amb el suport de CiU, el PSC i ERC. Ara les coses han variat de forma significativa, després de l'experiència del tripartit, i totes les formacions donen per fet que la presidència quedarà clara en un termini molt més curt, de poc més d'una setmana a tot estirar.
Un cop constituït el Parlament, el president del legislatiu proposarà a la cambra el candidat a president de la Generalitat que tingui més consens al seu darrere. I convocarà el ple d'investidura dins d'un termini màxim de deu dies després de la constitució de la nova cambra catalana.
Per sortir escollit president, el candidat ha d'aconseguir la majoria absoluta, que està situada en un mínim de 68 escons. Si no hi arriba, se celebra una segona votació dos dies després, en la qual només és necessària la majoria simple. És a dir, més vots a favor que en contra.
Les votacions es poden repetir les vegades que calgui, arribat el cas, però tenint en compte que si passats dos mesos des de la primera encara no s'ha pogut escollir president, s'hauran de convocar unes noves eleccions catalanes.
El govern català, que s'encarrega de recollir els resultats de les eleccions, té previst donar uns primers resultats significatius al voltant de les 21.30 hores, amb un percentatge important de butlletes escrutades. El govern i el Parlament han preparat un dispositiu especial a la seu del legislatiu català, on s'han acreditat 500 periodistes.
El Parlament preveu iniciar la pròxima legislatura amb l'hemicicle renovat, amb escons nous i adaptat a les noves tecnologies. Aquestes obres, que van començar el passat mes d'agost, inclouen la instal·lació d'una xarxa informàtica, una nova xarxa elèctrica, un nou sistema de votació electrònica i un altre de megafonia, i també dues càmeres de televisió per a senyal institucional.
www.avui.cat
El nou Parlament s'haurà de constituir com a màxim el 21 de novembre.
El futur president s'haurà de sotmetre a la investidura en el termini de deu dies més.
Lluís Bou
Els partits catalans disposaran a partir d'avui d'un màxim de vint dies per negociar qui presidirà a partir d'ara la Generalitat, si aquesta nit ningú no obté la majoria absoluta. El nou Parlament s'ha de constituir com a màxim el 21 de novembre, amb l'elecció del president del legislatiu català, que ja marcarà en principi quina serà la majoria a la nova legislatura.
En les anteriors eleccions catalanes, es va arribar a aquest pas sense que encara s'hagués determinat amb claredat si hi hauria una majoria nacionalista o del tripartit, perquè seguien els contactes polítics. Això va permetre que Ernest Benach fos escollit president del legislatiu amb el suport de CiU, el PSC i ERC. Ara les coses han variat de forma significativa, després de l'experiència del tripartit, i totes les formacions donen per fet que la presidència quedarà clara en un termini molt més curt, de poc més d'una setmana a tot estirar.
Un cop constituït el Parlament, el president del legislatiu proposarà a la cambra el candidat a president de la Generalitat que tingui més consens al seu darrere. I convocarà el ple d'investidura dins d'un termini màxim de deu dies després de la constitució de la nova cambra catalana.
Per sortir escollit president, el candidat ha d'aconseguir la majoria absoluta, que està situada en un mínim de 68 escons. Si no hi arriba, se celebra una segona votació dos dies després, en la qual només és necessària la majoria simple. És a dir, més vots a favor que en contra.
Les votacions es poden repetir les vegades que calgui, arribat el cas, però tenint en compte que si passats dos mesos des de la primera encara no s'ha pogut escollir president, s'hauran de convocar unes noves eleccions catalanes.
El govern català, que s'encarrega de recollir els resultats de les eleccions, té previst donar uns primers resultats significatius al voltant de les 21.30 hores, amb un percentatge important de butlletes escrutades. El govern i el Parlament han preparat un dispositiu especial a la seu del legislatiu català, on s'han acreditat 500 periodistes.
El Parlament preveu iniciar la pròxima legislatura amb l'hemicicle renovat, amb escons nous i adaptat a les noves tecnologies. Aquestes obres, que van començar el passat mes d'agost, inclouen la instal·lació d'una xarxa informàtica, una nova xarxa elèctrica, un nou sistema de votació electrònica i un altre de megafonia, i també dues càmeres de televisió per a senyal institucional.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)