ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL
Gallines o voltors
JOAN Barril
Alguna cosa passa en el món animal. Les abelles desapareixen. Els dofins vénen a morir a les nostres costes. Els senglars es passegen per la Bonanova. I, al Pirineu, bandades de voltors devoren el bestiar que pastura als prats. La diferència és que els voltors han deixat de ser carronyers i ara prefereixen acarnissar-se en entranyes fresques. O sigui, que el voltor s'ha convertit en una au de pic fi disposada a matar i a rematar el remugant més veterà del ramat.Alguna cosa passa també en el món polític quan es comencen a dir coses per la boca que afecten els mateixos que fa uns quants mesos eren l'encarnació del país. Un bon polític és aquell que sap administrar correctament les seves paraules i els seus silencis. Un bon polític no va a devorar els de la seva pròpia ventrada. Però també en la política s'està advertint un cert canvi climàtic. És un canvi de doble sentit. Per una part hi ha els cessants, que, per primera vegada, comencen a posar en dificultats els seus successors. Ho fa sovint Felipe González amb Rodríguez Zapatero, ho acaba de fer Aznar amb Rajoy brindant contra el consens del trànsit, ho ha fet Maragall amb Montilla parlant de l'Estatut. S'oblida que un president ho és fins i tot quan deixa la presidència i que se li exigeix una solidaritat gremial que últimament no es percep. Tenien raó els vaticanistes quan s'oposaven a la jubilació del Papa vell per nomenar un Papa més jove. El risc de la comparació acabaria amb l'autoritat. Això és el que pot passar si hi ha batalla de galls al galliner.Però per una altra part apareixen personatges que ultrapassen la línia del respecte degut. A Maragall això no li ve de nou: l'oposició al seu dia ja li va penjar l'estigma de la copa de més. I la llegenda va arribar fins al president murcià, que va parlar d'hectolitres de vi. Fins i tot es va dir públicament que Maragall patia delírium trèmens. Eren epí- tets que venien dels seus adversaris. I, de sobte, per haver-se portat malament, el que abans era genialitat maragalliana ara és psicopatologia. I l'espècie sorgeix dels seus propis companys. Potser amb el temps els galls no eren tals, sinó voltors devoradors de carn viva.Realment, ¿algú pot establir si les decisions o les paraules de tots els polítics, amb poder o sense, responen a una quimèrica normalitat psicològica? L'edat, el comandament, l'ofensa, la identificació entre cort i poble, la llagoteria permanent, la vanitat, l'excessiva autoestima, la soledat del governant, la por a la posteritat, la confiança traïda... tot plegat ¿no és potser un llast que porta la més equilibrada de les persones a crear-se una nova personalitat? Ningú que estigui en un escalafó basat en el poder pot llançar pedres contra els que l'han exercit.També la cort soviètica enviava els dissidents a hospitals psiquià- trics per reeducar-los. El que és greu d'aquesta escalada verbal és haver substituït el debat pel diagnòstic precoç. Així qualsevol. Els que algun dia van ser els valedors de la raó política avui desacrediten els díscols confinant-los al món de la desraó. Això sí que és una bogeria perillosa.
Entomologia
Hi ha gent que calla i calla fins que el seu interlocutor es perd en les seves pròpies paraules. És llavors quan l'aranya silenciosa pot sortir a devorar la papallona atrapada.
WWW.ELPERIODICO.CAT
11.5.07
Iu Forn
A MADRIT
NO ELS CAL ESTATUT
La comunitat de Madrit ha inventat, sense voler, el mètode per explicar la diferència entre les miserables infraestructures de la capital i la brutalitat de les nostres. Ho ha fet a través d'un anunci electoralista publicat als diaris anomenats nacionals. Ei, i a tot color, a tota pàgina i, com diuen els castissos, a tutiplén.
El text diu: "El metro arriba a la T-4 de l'aeroport de Barajas". A sota hi ha un bonic plànol amb les línies de metro de Madrit i, més avall, la llista de les prolongacions de línies, de les noves línies (pròpiament dites), de les noves estacions i del nou metro lleuger. Amb el seu permís li detallo la cosa. Ja veurà que es tracta d'una llista molt humil.
Han prolongat les línies 1 i 4 amb 4 noves estacions i un recorregut de 4,8 km. La línia 1, a més, disposa d'una nova "macroestació" d'1,9 quilòmetres... Coi, amb només dos quilòmetres no s'entén que li diguin macroestació, oi? A les línies 2, 6, 8 i 10 han construït una nova estació; a la 5, dues i a l'11 i a la 3, un total de set amb un recorregut d'11,4 km. En aquest apartat també s'hi inclou la famosa prolongació de la línia 8 que uneix Barajas amb la T-4 i que justifica l'anunci i la pròxima obertura de quatre estacions més a la línia 7 i a l'1 sud.
Les noves línies són Metronorte, amb 11 estacions i 15,7 km de recorregut i Metroeste, de pròxima inauguració, amb 7 estacions i 11 km. Aquí han demostrat un fi sentit de l'humor perquè diu que això va de la Vila Olímpica (¿?!!) a San Fernando de Henares. Finalment, hi ha previstes tres noves línies de metro lleuger amb un total de 37 estacions i 27,8 km.
Molt bé, i ara, com per acabar de demostrar la insolidaritat ancestral dels catalans, recordem que en el període 2003-2007 a l'àrea de BCN han entrat en servei 5 noves estacions d'un metro lleuger que en diuen línia 11. I res més. Sort del nou carpaccio d'Estatut que encara ens laminarà més i que ens ho solucionarà tot, oi? Aeroport i Rodalies inclosos.
http://www.avui.cat/
A MADRIT
NO ELS CAL ESTATUT
La comunitat de Madrit ha inventat, sense voler, el mètode per explicar la diferència entre les miserables infraestructures de la capital i la brutalitat de les nostres. Ho ha fet a través d'un anunci electoralista publicat als diaris anomenats nacionals. Ei, i a tot color, a tota pàgina i, com diuen els castissos, a tutiplén.
El text diu: "El metro arriba a la T-4 de l'aeroport de Barajas". A sota hi ha un bonic plànol amb les línies de metro de Madrit i, més avall, la llista de les prolongacions de línies, de les noves línies (pròpiament dites), de les noves estacions i del nou metro lleuger. Amb el seu permís li detallo la cosa. Ja veurà que es tracta d'una llista molt humil.
Han prolongat les línies 1 i 4 amb 4 noves estacions i un recorregut de 4,8 km. La línia 1, a més, disposa d'una nova "macroestació" d'1,9 quilòmetres... Coi, amb només dos quilòmetres no s'entén que li diguin macroestació, oi? A les línies 2, 6, 8 i 10 han construït una nova estació; a la 5, dues i a l'11 i a la 3, un total de set amb un recorregut d'11,4 km. En aquest apartat també s'hi inclou la famosa prolongació de la línia 8 que uneix Barajas amb la T-4 i que justifica l'anunci i la pròxima obertura de quatre estacions més a la línia 7 i a l'1 sud.
Les noves línies són Metronorte, amb 11 estacions i 15,7 km de recorregut i Metroeste, de pròxima inauguració, amb 7 estacions i 11 km. Aquí han demostrat un fi sentit de l'humor perquè diu que això va de la Vila Olímpica (¿?!!) a San Fernando de Henares. Finalment, hi ha previstes tres noves línies de metro lleuger amb un total de 37 estacions i 27,8 km.
Molt bé, i ara, com per acabar de demostrar la insolidaritat ancestral dels catalans, recordem que en el període 2003-2007 a l'àrea de BCN han entrat en servei 5 noves estacions d'un metro lleuger que en diuen línia 11. I res més. Sort del nou carpaccio d'Estatut que encara ens laminarà més i que ens ho solucionarà tot, oi? Aeroport i Rodalies inclosos.
http://www.avui.cat/
Eleccions Municipals 2007
EL PSC DE CUBELLES ENCETA LA CAMPANYA ELECTORAL AMB LA TRADICIONAL ENGANXADA DE CARTELLS A LA PLAÇA DEL MAR I A MAS TRADER
L’Agrupació Local del PSC de Cubelles va encetar anit la campanya electoral de la manera tradicional realitzant l’engaxada dels primers cartells electorals a la zona de la Plaça del Mar i a Mas Trader per sol.licitar el vot als ciutadans i ciutadanes de Cubelles.
L’Equip de Campanya i el Voluntariat Electoral del PSC va aplegar-se a mitjant al local de l’Agrupació (c/. Gallifa, 4) per fer el tradicional recorregut en la primera nit electoral.
.
A partir d’aquesta primera enganxada de cartells i de col.locació de pancartes electorals, l’Agrupació Local del PSC inicia una campanya centrada en la difusió del programa del PSC pel futur amb l’objectiu d’obtenir la màxima confiança de la ciutadania per liderar la transformació de l’Ajuntament i la ciutat de Cubelles.
El PSC vol fer arribar als cubellencs i cubellenques les NOVES IDEES que conformen EL PROJECTE DE TOTS que centra el lema d’aquesta convocatòria electoral.
Per participar a la campanya electoral informa’t al local del PSC
(c/Gallifa, 4) o al telèfon 93 895 36 36
www.http://cubelles.socialistes.cat
EL PSC DE CUBELLES ENCETA LA CAMPANYA ELECTORAL AMB LA TRADICIONAL ENGANXADA DE CARTELLS A LA PLAÇA DEL MAR I A MAS TRADER
L’Agrupació Local del PSC de Cubelles va encetar anit la campanya electoral de la manera tradicional realitzant l’engaxada dels primers cartells electorals a la zona de la Plaça del Mar i a Mas Trader per sol.licitar el vot als ciutadans i ciutadanes de Cubelles.
L’Equip de Campanya i el Voluntariat Electoral del PSC va aplegar-se a mitjant al local de l’Agrupació (c/. Gallifa, 4) per fer el tradicional recorregut en la primera nit electoral.
.
A partir d’aquesta primera enganxada de cartells i de col.locació de pancartes electorals, l’Agrupació Local del PSC inicia una campanya centrada en la difusió del programa del PSC pel futur amb l’objectiu d’obtenir la màxima confiança de la ciutadania per liderar la transformació de l’Ajuntament i la ciutat de Cubelles.
El PSC vol fer arribar als cubellencs i cubellenques les NOVES IDEES que conformen EL PROJECTE DE TOTS que centra el lema d’aquesta convocatòria electoral.
Per participar a la campanya electoral informa’t al local del PSC
(c/Gallifa, 4) o al telèfon 93 895 36 36
www.http://cubelles.socialistes.cat
9.5.07
EL PONT
MARIA LLUÏSA ROMERO: "EL PSC GARANTIRÀ LA COMUNICACIÓ ENTRE LA MOTA DE SANT PERE I EL NUCLI URBÀ"
Maria Lluïsa Romero, candidata del PSC a l´Alcaldia de Cubelles, ha confirmat el compromís de "garantir la comunicació de la Mota de Sant Pere amb el nucli urbà" per resoldre definitivament els dèficits qe pateixen els veïns d´aquesta zona i també la comunitat escolar que veu impedit l´accés a l´Institut els dies de pluja.Romero, que tem que amb la construcció de la tercera escola a la mateixa zona s´agreugi la problemàtica de mestres, alumnes i pares, ha insistit en que el Ple de l´Ajuntament ha de debatre el projecte de construcció del nou pont ja que existeix el necessari suport polític al projecte.
Maria Lluïsa Romero creu que "el funambulisme polític de Josep Maricllas i la seva fosca estratègia de retirada de l´alcaldia posa en perill 500.000 euros en subvencions per Cubelles i pel projecte del pont".
La candidata del PSC a l´Alcaldia de Cubelles considera vàlid l´acord per unanimitat del Ple de la Corporació de data 19 de setembre de 2005 que va donar llum verda a la construcció del pont sore el riu Foix i ha indicat que la decisió de l´Alcalde de deixar el tema "en suspens" afecta el conjunt de veïns de la Mota de Sant Pere i de les Salines "així com als usuaris dels equipaments existents esportius i educatius en aquesta zona".
Maria Lluïsa Romero afirma que la tramitació de l´expedient del projecte del nou pont segueix sent responsabilitat de l´alcalde Josep Marcillas i els seus assessors tècnis i ha sol.licitat oficialment els respectius informes de la Secretaria Municipal "on es facin constar les conseqüències per Cubelles i la responsabilitat de l´alcalde en la deixadesa de no aprovar definitivament un projecte sobre el qual no s´han realitzat al.legacions oficialment i que ha de comptar amb el sport necessari per part de la majoria de grups municipals que inclouen el projecte en els seus respectius programes electorals".
Finalment, Maria Lluïsa Romero ha indicat que la negativa de l´Alcalde i el Regidor d´Urbanisme Miquel Padreny de resoldre el projecte al Ple tal i com indica la normativa, fa que "l´expedient de tramitació segueixi obert i mal resolt en un procés que genera unes responsabilitats polítiques i tècniques davant la població, que el PSC exigirà, si Cubelles perd els 500.000 euros de subvenció que té assignats".
Trobareu més informació
http://cubelles.socialistes.cat/
Nota informativa
ACTE PÚBLIC
MITING
Lugar: Plaza de la Libertad
FECHA : SABADO, 12 - Mayo
HORA: 18:30
- INTERVENDRAN -
Francesc Xavier Grau i Roig
Candidato Núm. 2 de la Lista del PSC a las Municipales’07
Concejal del Ajuntament de Cubelles
María Lluïsa Romero i Tomàs
Candidata a la Alcaldía
Concejal del Ajuntament de Cubelles
Si voleu llegir la resta de l´informació ,clikeu
http://cubelles.socialistes.cat
www.municipals2007.cat
ACTE PÚBLIC
MITING
Lugar: Plaza de la Libertad
FECHA : SABADO, 12 - Mayo
HORA: 18:30
- INTERVENDRAN -
Francesc Xavier Grau i Roig
Candidato Núm. 2 de la Lista del PSC a las Municipales’07
Concejal del Ajuntament de Cubelles
María Lluïsa Romero i Tomàs
Candidata a la Alcaldía
Concejal del Ajuntament de Cubelles
Si voleu llegir la resta de l´informació ,clikeu
http://cubelles.socialistes.cat
www.municipals2007.cat
8.5.07
NOTA INFORMATIVA PSC
RESUM DEL PROGRAMA MUNICIPAL DEL PSC
El PSC presenta als vilatans i vilatanes de Cubelles, un resum del seu Programa Municipal
CULTURA i PROMOCIÓ PATRIMONIAL
Redactar un Pla de Restauració del Patrimoni
El PSC defineix la cultura com el conjunt de totes les formes de vida i expressions d´una societat determinada que permeten el desenvolupament del conjunt de la ciutadania, motiu pel qual cal el foment de polítiques renovadores. Proposem conservar i recuperar el patrimoni històric, cultural i tradicional com a senyal d´identitat de Cubelles i impulsar la implantació de noves estructures culturals: una nova biblioteca, l´arxiu municipal, un nou local pels mitjans de comunicació, un nou teatre/auditori, etc... entre altres serveis necessaris per la ciutat mantenint els actuals i dotant-los de més recursos.
Podeu seguir la lectura clikant
http://cubelles.socialistes.cat
RESUM DEL PROGRAMA MUNICIPAL DEL PSC
El PSC presenta als vilatans i vilatanes de Cubelles, un resum del seu Programa Municipal
CULTURA i PROMOCIÓ PATRIMONIAL
Redactar un Pla de Restauració del Patrimoni
El PSC defineix la cultura com el conjunt de totes les formes de vida i expressions d´una societat determinada que permeten el desenvolupament del conjunt de la ciutadania, motiu pel qual cal el foment de polítiques renovadores. Proposem conservar i recuperar el patrimoni històric, cultural i tradicional com a senyal d´identitat de Cubelles i impulsar la implantació de noves estructures culturals: una nova biblioteca, l´arxiu municipal, un nou local pels mitjans de comunicació, un nou teatre/auditori, etc... entre altres serveis necessaris per la ciutat mantenint els actuals i dotant-los de més recursos.
Podeu seguir la lectura clikant
http://cubelles.socialistes.cat
7.5.07
Diari de Cubelles/fotos arxiu Diari de Cubelles
Acte institucional Ajuntament de Cubelles
Agraïment als artistes i col-laboradors projecte CD Vivim en el Barreig i la Mixtura
Amb la assistencia de una força presencia de públic es va iniciar l´acte escoltant la interpretació musical de Maria Dalmau , mestre del Taller Pitzicatto i acompanyada a teclat per un alumne del mateix centre ,que van oferir el tema Vivim en el Barreig i la Mixtura .
Xavier Grau ,regidor de Participació Ciutadana i Comunicació,va agraïr la generositat de totes les persones i entitats que han fet possible el projecte impulsat per Radio Cubelles en homenatge a Victor Alari.
Ton Dalmau coordinador del projecte va agraïr a tots la bona disposició i entusiasme per part de tothom qui ha col-laborat i va fer una menció especial per Carme Dastis per la seva implicació i recolçament cap aquest projecte ,a la aportació de documentació per part de la familia de Victor Alari,a tots els col-laboradors i a les veus que han interpretat els poemes i a Radio Cubelles ,esperant que la difussió de la feina ben feta sigui un referent per tots d´ara en endevant.
6.5.07
Nota de premsa
Eleccions Municipals 2007
PRESENTACIÓ A CUBELLES DE LES POLÍTIQUES SOCIALISTES D’ORDENACIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL TERRITORI
El Partit dels Socialistes de Catalunya té previst realitzar el proper dimarts, 8 de maig a les 13 hores al Centre d’Entitats de Cubelles, carrer Joan Roig i Piera 5, de Cubelles la presentació de les politiques socialistes en matèria de transformació i ordenació per el desenvolupament sostenible del territori.
Assistiran a la roda de premsa els sis candidats/es del PSC als municipis de la comarca del Garraf.
Eleccions Municipals 2007
PRESENTACIÓ A CUBELLES DE LES POLÍTIQUES SOCIALISTES D’ORDENACIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL TERRITORI
El Partit dels Socialistes de Catalunya té previst realitzar el proper dimarts, 8 de maig a les 13 hores al Centre d’Entitats de Cubelles, carrer Joan Roig i Piera 5, de Cubelles la presentació de les politiques socialistes en matèria de transformació i ordenació per el desenvolupament sostenible del territori.
Assistiran a la roda de premsa els sis candidats/es del PSC als municipis de la comarca del Garraf.
MANUEL RIVAS
Mayo 68
MANUEL RIVAS 05/05/2007
Para el poeta Eliot era abril el mes más cruel, pero no hay ningún mes más odiado por los aburridos del mundo que mayo del 68. Odiado por los poderes imperiales, pues fue entonces cuando los jóvenes de EE UU se rebelaron contra el horror bélico en Vietnam. Odiado por los estalinistas, que cavaron la fosa de su otro imperio cuando aplastaron con tanques la Primavera de Praga. Odiado por los franquistas: ese mes brotaron miles de desmandados en los campus españoles. A ese mayo, que se expandió cuando la policía puso brutalmente en estado de sitio el Barrio Latino, Sarkozy ha prometido enterrarlo. Toda estrategia de campaña requiere un enemigo simbólico que el público identifique como auténtico. Sarkozy no podía ser grosero con la dama rival. Al contrario, su gesto más espectacular ha sido el presentarse como un caballero protector universal de las mujeres maltratadas, ofreciendo Francia como tierra de amparo. Paradójico: también la igualdad de géneros es una siembra de mayo del 68. Si tarda tanto en crecer es porque mayo del 68 fue ya enterrado en junio del 68. ¿Por qué, entonces, Sarkozy sacude el espectro para volver a enterrarlo? Para apoyarle, en un mitin central, apareció uno de los hijos de mayo, el filósofo André Glucksmann, que ahora reniega de aquel mes del Pecado. Lo que Sarkozy ofrecía a su público era un sacrificio ritual, personalizado en el compungido filósofo. Podemos imaginar al difunto Guy Debord, autor de La sociedad del espectáculo, padre situacionista de mayo del 68, escupiendo a la pantalla, divertido de asco. Glucksmann no valdría ni un duro si fuera hijo del aburrimiento. Pero no, había sido bautizado en mayo. Vapulear a mayo es la forma de golpear a Royal. Porque mayo, por mucho que se entierre, es la manzana prohibida. Y hay en Ségolène un coraje de Eva. Sarkozy me recuerda al personaje de un relato de Marcial Suárez, a la vez acomodador de cine y sepulturero. Como acomodador, nuestro Sarkozy fue durante un tiempo un tipo simpático, hasta que una pequeña gamberrada de los chavales del gallinero lo convirtió en intratable guardián del orden. De su orden. No dejaba pasar una y el local se fue vaciando. Hasta que llegó el día en que el único espectador gritó en voz alta: "¡Has convertido el cine en otro cementerio!".
http://www.elpais.es/
Mayo 68
MANUEL RIVAS 05/05/2007
Para el poeta Eliot era abril el mes más cruel, pero no hay ningún mes más odiado por los aburridos del mundo que mayo del 68. Odiado por los poderes imperiales, pues fue entonces cuando los jóvenes de EE UU se rebelaron contra el horror bélico en Vietnam. Odiado por los estalinistas, que cavaron la fosa de su otro imperio cuando aplastaron con tanques la Primavera de Praga. Odiado por los franquistas: ese mes brotaron miles de desmandados en los campus españoles. A ese mayo, que se expandió cuando la policía puso brutalmente en estado de sitio el Barrio Latino, Sarkozy ha prometido enterrarlo. Toda estrategia de campaña requiere un enemigo simbólico que el público identifique como auténtico. Sarkozy no podía ser grosero con la dama rival. Al contrario, su gesto más espectacular ha sido el presentarse como un caballero protector universal de las mujeres maltratadas, ofreciendo Francia como tierra de amparo. Paradójico: también la igualdad de géneros es una siembra de mayo del 68. Si tarda tanto en crecer es porque mayo del 68 fue ya enterrado en junio del 68. ¿Por qué, entonces, Sarkozy sacude el espectro para volver a enterrarlo? Para apoyarle, en un mitin central, apareció uno de los hijos de mayo, el filósofo André Glucksmann, que ahora reniega de aquel mes del Pecado. Lo que Sarkozy ofrecía a su público era un sacrificio ritual, personalizado en el compungido filósofo. Podemos imaginar al difunto Guy Debord, autor de La sociedad del espectáculo, padre situacionista de mayo del 68, escupiendo a la pantalla, divertido de asco. Glucksmann no valdría ni un duro si fuera hijo del aburrimiento. Pero no, había sido bautizado en mayo. Vapulear a mayo es la forma de golpear a Royal. Porque mayo, por mucho que se entierre, es la manzana prohibida. Y hay en Ségolène un coraje de Eva. Sarkozy me recuerda al personaje de un relato de Marcial Suárez, a la vez acomodador de cine y sepulturero. Como acomodador, nuestro Sarkozy fue durante un tiempo un tipo simpático, hasta que una pequeña gamberrada de los chavales del gallinero lo convirtió en intratable guardián del orden. De su orden. No dejaba pasar una y el local se fue vaciando. Hasta que llegó el día en que el único espectador gritó en voz alta: "¡Has convertido el cine en otro cementerio!".
http://www.elpais.es/
Concert - Presentació
(Fotos arxiu Diari de Cubelles)
Participació Ciutadana i Comunicació
Garraf TV emet un especial del Concert-Presentació del compacte “Vivim en el barreig la mixtura”
El reportatge es pot veure a través d’internet http://www.garraf.tv
La televisió digital per Internet Garraf TV http://www.garraf.tv ofereix dins la seva programació un reportatge especial de 46 minuts del Concert-Presentació del compacte Vivim en el barreig la mixtura, que va tenir lloc el passat 23 d’abril, Diada de Sant Jordi; i que prop de 150 cantants i músics van portar en directe, a l’escenari de la Sala Multiusos La Mota.
L’acte festiu, programat dins els actes de la Setmana Cultural, va oferir catorze dels setze temes que composen el compacte en record a Alari, i va comptar amb la presència d'en Lluís Marrasé, president de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana.
Les lletres de Víctor Alari, que podem escoltar a través d'aquest compacte, han estat musicades i interpretades de les més diverses maneres i estils per un bon nombre d’artistes locals. Les paraules d’Alari són plenes d’intuïcions, de metàfores i d’imatges de la natura, ens parlen de l’univers i de la necessària acceptació de la realitat. Una d’aquestes constatacions de realitat és la de que Vivim en el barreig i la mixtura, realitat que cada dia es va constatant més i més.
El compacte Vivim en el barreig i la mixtura, es pot comprar a un preu de 5€ a l’emissora municipal Ràdio Cubelles (C. Colom,7. Tel. 93 895 03 26); a la biblioteca municipal (carrer Colom, 7. Tel. 93 895 23 87)); i a l’Oficina de Turisme (plaça del Castell. Tel. 93 895 25 00).
Ràdio Cubelles
Garraf TV emet un especial del Concert-Presentació del compacte “Vivim en el barreig la mixtura”
El reportatge es pot veure a través d’internet http://www.garraf.tv
La televisió digital per Internet Garraf TV http://www.garraf.tv ofereix dins la seva programació un reportatge especial de 46 minuts del Concert-Presentació del compacte Vivim en el barreig la mixtura, que va tenir lloc el passat 23 d’abril, Diada de Sant Jordi; i que prop de 150 cantants i músics van portar en directe, a l’escenari de la Sala Multiusos La Mota.
L’acte festiu, programat dins els actes de la Setmana Cultural, va oferir catorze dels setze temes que composen el compacte en record a Alari, i va comptar amb la presència d'en Lluís Marrasé, president de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana.
Les lletres de Víctor Alari, que podem escoltar a través d'aquest compacte, han estat musicades i interpretades de les més diverses maneres i estils per un bon nombre d’artistes locals. Les paraules d’Alari són plenes d’intuïcions, de metàfores i d’imatges de la natura, ens parlen de l’univers i de la necessària acceptació de la realitat. Una d’aquestes constatacions de realitat és la de que Vivim en el barreig i la mixtura, realitat que cada dia es va constatant més i més.
El compacte Vivim en el barreig i la mixtura, es pot comprar a un preu de 5€ a l’emissora municipal Ràdio Cubelles (C. Colom,7. Tel. 93 895 03 26); a la biblioteca municipal (carrer Colom, 7. Tel. 93 895 23 87)); i a l’Oficina de Turisme (plaça del Castell. Tel. 93 895 25 00).
Ràdio Cubelles
4.5.07
Joan Vidal i Xavier Martínez, guanyadors de la Beca d'Investigació Local
Van ser becats amb el treball Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1966). De la repressió a l’especulació
Joan Vidal i Xavier Martínez, membres del GEC Amics del Castell, són els guanyadors de la Beca d'Investigació Local Vila de Cubelles 2007. El jurat, format pel regidor de Cultura, Miquel Padreny, Carme Dastis, Joan Martínez, Antoni Pineda, Juan José Pineda, Xavier Pons i Joan Freixas, van atorgar el premi al treball Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1966). De la repressió a l’especulació.
El treballa dels dos guanyadors s'inicia arra i s'acabarà al voltant del setembre de 2008, obrint-se després un període per a fer esmenes i la correcció lingüística. Vidal i Martínez faran ús de l'Arxiu Comarcal del Garraf, Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Històric de Cubelles, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona , Arxiu del Govern Civil de Barcelona, Arxiu Judicial del Govern Militar de Barcelona. Tribunal Militar Territorial Tercero (TMTT), Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Parroquial de Cubelles. Pel que fa a les hemeroteques: Biblioteca Joan Avinyó de Cubelles, Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Municipal d’Història de Barcelona – Casa de l’Ardiaca.
Pel que fa a les fotografies que il·lustraran el treball provindran bàsicament de l'arxiu d’Antoni Pineda, la col·lecció d’Alsina Munné de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i diversos arxius particulars.
Joan Vidal va explicar que aquest treball "és una mica la continuació del llibre del Círcol Cubellenc " i va explicar que "tenia molta informació acumulada de la investigació feta per a aquell treball". Per la seva banda, Xavier Martínez s'ha aventurat a acompanyar a Vidal en aquesta nova investigació, que espera "puguem avançar en la investigació fins a la dècada dels 70".
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Van ser becats amb el treball Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1966). De la repressió a l’especulació
Joan Vidal i Xavier Martínez, membres del GEC Amics del Castell, són els guanyadors de la Beca d'Investigació Local Vila de Cubelles 2007. El jurat, format pel regidor de Cultura, Miquel Padreny, Carme Dastis, Joan Martínez, Antoni Pineda, Juan José Pineda, Xavier Pons i Joan Freixas, van atorgar el premi al treball Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1966). De la repressió a l’especulació.
El treballa dels dos guanyadors s'inicia arra i s'acabarà al voltant del setembre de 2008, obrint-se després un període per a fer esmenes i la correcció lingüística. Vidal i Martínez faran ús de l'Arxiu Comarcal del Garraf, Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Històric de Cubelles, Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona , Arxiu del Govern Civil de Barcelona, Arxiu Judicial del Govern Militar de Barcelona. Tribunal Militar Territorial Tercero (TMTT), Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Parroquial de Cubelles. Pel que fa a les hemeroteques: Biblioteca Joan Avinyó de Cubelles, Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Municipal d’Història de Barcelona – Casa de l’Ardiaca.
Pel que fa a les fotografies que il·lustraran el treball provindran bàsicament de l'arxiu d’Antoni Pineda, la col·lecció d’Alsina Munné de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i diversos arxius particulars.
Joan Vidal va explicar que aquest treball "és una mica la continuació del llibre del Círcol Cubellenc " i va explicar que "tenia molta informació acumulada de la investigació feta per a aquell treball". Per la seva banda, Xavier Martínez s'ha aventurat a acompanyar a Vidal en aquesta nova investigació, que espera "puguem avançar en la investigació fins a la dècada dels 70".
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Participació Ciutadana i Comunicació
Onze formacions polítiques concorreran als propers comicis electorals Ràdio Cubelles farà un seguiment de tot el procés electoral durant el mes de maig
Un total d'onze formacions polítiques concorreran el proper 27 de maig a les eleccions municipals a Cubelles. Als grups d'Entesa per Cubelles, CiU, ICV, PSC, Iniciativa per Cubelles, PPC i ERC, repeteix el Grup Independent 19 i s'hi sumen per primer cop les formacions Socialistes per Cubelles, Partit Humanista i Partit Comunista del Poble de Catalunya.
L'emissora municipal Ràdio Cubelles (107,5 FM) farà un seguiment dels comicis electorals durant tot el mes de març. Actualment s'està fent una atenció especial al cobriment dels actes pre electorals que els diferents grups polítics porten a terme.
La programació especial Eleccions 2007 començarà l'11 de maig, amb l'inici de les entrevistes als candidats del PCPC (11 de maig), PH (14 de maig), SCu (15 de maig), Gi-19 (16 de maig) ERC (17 de maig), PPC (18 de maig), ICb (21 de maig), PSC (22 de maig), ICV (23 de maig), Ciu (24 de maig), i EC-FIC (25 de maig). Totes aquestes entrevistes s'emetran en directe a les 13 hores, dins el magazine Denominació Cubelles, i es reemetran a les 20 hores.
Debats Així mateix, els grups polítics que concorren a les properes eleccions municipals van acceptar celebrar de dos debats. El primer tindrà lloc el 21 de maig, a partir de les 20 hores en directe per Ràdio Cubelles, amb la presència dels líders de les formacions que actualment no tenen representació municipal (PCPC, PH, SCu i GI-19). El segon dels debats tindrà lloc a la mateixa hora el dimecres 23 de maig, amb la presència de les forces que en aquest moment tenen representació al Ple de l'Ajuntament de Cubelles (ERC, PPC, ICb, PSC, ICV, CiU i EC-FIC). Ambdós debats tindran lloc al Cinema Mediterrani i es podran seguir en directe per l'emissora municipal.
Ja per tancar el seguiment electoral, el 27 de maig, Ràdio Cubelles desplegarà tot el seu equip de professionals i col·laboradors per ser el referent informatiu del municipi. Al matí es farà una primera edició del programa especial Eleccions 2007. A la tarda es reprendrà el programa amb el seguiment del tancament de les meses electorals i el recompte dels vots, i es comptarà amb les valoracions de tots els caps de llista de les formacions que es presenten als comicis.
Departament de Comunicació 04-05-2007
www.cubelles.com
Onze formacions polítiques concorreran als propers comicis electorals Ràdio Cubelles farà un seguiment de tot el procés electoral durant el mes de maig
Un total d'onze formacions polítiques concorreran el proper 27 de maig a les eleccions municipals a Cubelles. Als grups d'Entesa per Cubelles, CiU, ICV, PSC, Iniciativa per Cubelles, PPC i ERC, repeteix el Grup Independent 19 i s'hi sumen per primer cop les formacions Socialistes per Cubelles, Partit Humanista i Partit Comunista del Poble de Catalunya.
L'emissora municipal Ràdio Cubelles (107,5 FM) farà un seguiment dels comicis electorals durant tot el mes de març. Actualment s'està fent una atenció especial al cobriment dels actes pre electorals que els diferents grups polítics porten a terme.
La programació especial Eleccions 2007 començarà l'11 de maig, amb l'inici de les entrevistes als candidats del PCPC (11 de maig), PH (14 de maig), SCu (15 de maig), Gi-19 (16 de maig) ERC (17 de maig), PPC (18 de maig), ICb (21 de maig), PSC (22 de maig), ICV (23 de maig), Ciu (24 de maig), i EC-FIC (25 de maig). Totes aquestes entrevistes s'emetran en directe a les 13 hores, dins el magazine Denominació Cubelles, i es reemetran a les 20 hores.
Debats Així mateix, els grups polítics que concorren a les properes eleccions municipals van acceptar celebrar de dos debats. El primer tindrà lloc el 21 de maig, a partir de les 20 hores en directe per Ràdio Cubelles, amb la presència dels líders de les formacions que actualment no tenen representació municipal (PCPC, PH, SCu i GI-19). El segon dels debats tindrà lloc a la mateixa hora el dimecres 23 de maig, amb la presència de les forces que en aquest moment tenen representació al Ple de l'Ajuntament de Cubelles (ERC, PPC, ICb, PSC, ICV, CiU i EC-FIC). Ambdós debats tindran lloc al Cinema Mediterrani i es podran seguir en directe per l'emissora municipal.
Ja per tancar el seguiment electoral, el 27 de maig, Ràdio Cubelles desplegarà tot el seu equip de professionals i col·laboradors per ser el referent informatiu del municipi. Al matí es farà una primera edició del programa especial Eleccions 2007. A la tarda es reprendrà el programa amb el seguiment del tancament de les meses electorals i el recompte dels vots, i es comptarà amb les valoracions de tots els caps de llista de les formacions que es presenten als comicis.
Departament de Comunicació 04-05-2007
www.cubelles.com
3.5.07
Eleccions Municipals 2007Fotos arxiu Diari de Cubelles
ELS CANDIDATS DE CUBELLES, AL DINAR DE PRECAMPANYA AMB JOAQUIM NADAL
El passat dilluns, 30 d’abril es va fer a Vilanova i la Geltrú el quart dels sis encontres amb els mitjans de comunicació i els sis candidats/es socialistes a la comarca del Garraf en les properes eleccions municipals.
A l’acte van assistir també la cap de llista del PSC a Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i altres components de la llista electoral cubellenca.
En aquesta ocasió el format de l’encontre amb la premsa va ser un dinar i va comptar amb la presència de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a més d’altres candidats i candidates que formen part de les sis llistes electorals del PSC en la comarca del Garraf.
L’encontre el va obrir Rafael Roig, el primer secretari de la federació X del PSC Alt Penedès-Garraf, en la seva intervenció Roig va destacar que en aquestes eleccions municipals el PSC es presenta llista per primera vegada en tots els municipis de les dues comarques.
Donat que el Joan Ignasi Elena, candidat a l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú, no va poder assistir a l’acte per raons de salut, Jordi Baijet, candidat a l’alcaldia de Sitges i Joan Antoni Blanco candidat a l’alcaldia de Sant Pere de Ribes van remarcar la importància d’aquestes eleccions municipals per continuar treballant pel progrés de la comarca del Garraf.
Per la seva banda Joaquim Nadal, va felicitar a tots els candidats i candidates del PSC en la comarca del Garraf, són unes eleccions molt importants pel partit, estem presents en la gran majoria de municipis de Catalunya, hem fet més llistes que mai on la renovació i la proposta de noves idees ens permetrà tornar a guanyar aquestes eleccions municipals on donarem resposta i solucionarem els problemes més quotidians dels nostres ciutadans i ciutadanes, només així podrem afrontar la Catalunya dels vuit milions de catalans i catalanes.Aquests son ja els tercers encontres amb els mitjans de comunicació que s’organitzen des del Partit dels Socialistes de Catalunya coincidint amb les eleccions municipals.
El proper encontre amb la premsa es farà el proper dimarts dia 8 de maig en el municipi de Cubelles.
Enviat a Diari de Cubelles per l´agrupació PSC de Cubelles
2.5.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Participació Ciutadana i Comunicació
DE POBLE A CIUTAT
Xavier Grau
Regidor de Participació Ciutadana i Comunicació
DE POBLE A CIUTAT
La manca d'activitat econòmica estable i l'absència de referents culturals sòlids aboquen els municipis a convertir-se en allò que coneixem com a "ciutats-dormitori" però com va dir Camilo José Cela, "no es lo mismo estar dormido que estar durmiendo... ¡como no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo!". La 33ena Setmana Cultural de Cubelles ha acollit un reguitzell d'actes interessants i que han convocat públics diversos però nombrosos i axò ens fa pensar que Cubelles està, potser, adormida... però no és un dormitori. Actes com la trobada organitzada pel Cor l'Espiga amb representants d'arreu de Catalunya, inclosa la Catalunya Nord; la presentació del projecte museístic de recuperació de l'espai del Fortí de la Mota de Sant Pere després d'haver aconseguit -motiu del qual n'estic orgullós personalment- la cessió definitiva per fins culturals tal i com desitjava el seu propietari i el lliurament de la beca d'investigació local a Joan Vidal i Xavier Martínez per realitzar un treball històric sobre Cubelles des del 1939 a les darreries dels anys 60 suposen un pols cultural que batega amb força i que creix. Cubelles ha iniciat la seva transformació en ciutat inmersa en les dinàmiques d'una gran connurbació barcelonina. El repte de futur és preservar un patrimoni i uns referents que donen sentit històric al poble i al mateix temps crear els serveis i els somnis col.lectius que han de determinar la ciutat del futur. La capacitat de convoicatòria del Cor l'Espiga, l'interés d'un fortí de la Guerra Civil únic a Catalunya i en el qual només uns quants, molt pocs, hem cregut fins ara i l'ambició intel.lectual del treball de recerca que vol documentar el salt de Cubelles "des de la repressió a l'especulació" són una garantia que Cubelles no vol ser una ciutat dormitori. .-27
TRIBUNA: JORGE EDWARDS
Nueva derecha y socialismo de siempre
JORGE EDWARDS 02/05/2007
Los franceses saben usar su sistema político a fondo, aprovechando todos los resquicios posibles e imaginables. Por eso en la primera vuelta sobran los candidatos. Algunos se proponen ganar. Otros se contentan con defender un punto de vista, con imponer un nombre, con hacer un saludo a alguna bandera, por minoritaria o extravagante que ésta pueda ser. Según veo ahora, en la primera vuelta, la del domingo 22 de abril, hubo tres candidatos trotskistas. A mí no me extraña demasiado. Francia es el país de las facciones políticas, de las divisiones y las subdivisiones, sobre todo en la izquierda. Las ideologías, el abuso de las ideologías, el gusto por los debates teóricos, conducen a una curiosa y a veces abrumadora proliferación de tendencias. Me tocó verlo en acción, en su salsa genuina, en su máxima virulencia, durante las jornadas de Mayo de 1968. Comparada la situación actual con la de aquella época, la del final del gaullismo, siempre me parece más apaciguada, menos dramática, de tendencias más difusas, de fronteras intelectuales menos marcadas. En el primero de los grandes desfiles de aquella rebelión estudiantil, los jóvenes rebeldes, los que ocupaban las primeras filas, declararon a la prensa que habían llevado a remolque a "la crápula estalinista". En esos tiempos de insurrección más o menos general, las palabras no se medían demasiado. El marxismo era una filosofía de confrontación, de oposición, de guerra interna en la sociedad, y el lenguaje de aquellos años lo demostraba en cada inflexión retórica, en cada vuelta de frase.
Al ver los programas políticos de la televisión de estos días, tengo la impresión de que los candidatos, a pesar de que se tiran estocadas a cada rato, usan un lenguaje mucho menos provocativo, menos agresivo. En otras palabras, cultivan unas apariencias de cortesía, de buenas maneras. Se diría que la tolerancia, que fue una virtud política importante en los comienzos de la Revolución Francesa, perdió prestigio a lo largo del siglo XX, siglo no sólo de guerra fría, sino también de frenéticas guerras verbales, y ahora, en los primeros pasos del XXI, lo empieza a recuperar. La virtud de la tolerancia no es necesariamente corrompida, ni blanda, ni entreguista. Pero tiene un aura ambigua que no es fácil destruir. Por algo, al hablar de casas mal afamadas, se habla de casas de tolerancia.
Sarkozy, por ejemplo, después de sacar la mayoría relativa en la primera vuelta, en su primera aparición pública le dirigió un saludo amable, aunque interesado y en el fondo envenenado, a su adversaria socialista Ségolène Royal. Desde su mayoría, podía permitirse un gesto elegante. Además, ese gesto tenía una doble intención. Ambos buscamos lo mejor para el pueblo francés, parecía decir entre líneas, pero los instrumentos míos, los medios que me propongo utilizar para conseguir este fin común, son mucho más eficaces que los suyos. El discurso de Ségolène, en cambio, fue más duro y recurrió en algún momento a los temas clásicos del viejo socialismo. Entre ellos, a la denuncia del poder del dinero y de los grandes consorcios financieros en la derecha representada por Nicolás Sarkozy.
Al mismo tiempo, tuve la impresión, y sólo pretendo transmitir esa impresión, sin dármelas de experto en política francesa ni en nada parecido, de que Ségolène Royal es una oradora más bien rígida, con escasa capacidad de improvisación, que sabe lo que dice, pero que no domina por completo la manera de decirlo. Frente a Sarkozy tuve la impresión contraria. No dice demasiado, más bien evita entrar en los temas de fondo, pero habla con notable fluidez, en un tono de charla amable, de confesión, en determinados pasajes casi de prédica, y consigue levantar a su público. "¿Es un encantador de serpientes, o es una pura idea mía?", le preguntó a una persona de la edición literaria, una persona enterada y que sigue las cosas de cerca, y me contestó de inmediato, haciendo vigorosos gestos afirmativos: "¡Es exactamente lo que usted dice!". Moviendo las manos como un director de orquesta, Sarkozy encontraba las palabras adecuadas y parecía que las moldeaba, que las acariciaba y les sacaba brillo con los ojos.Las encuestas del momento le dan a Sarkozy una ventaja de cinco puntos y fracción sobre su competidora. En las circunstancias actuales, no parece fácil que esto cambie. Ahora bien, si se analizan las diferencias reales entre ambos candidatos, se puede llegar a conclusiones interesantes sobre las tendencias francesas de hoy, conclusiones que también sugieren algo acerca del panorama europeo. Ségolène insiste en los grandes temas de la protección social y del empleo. El énfasis de Sarkozy está en otra parte: en la seguridad, en la protección de los ciudadanos, que incluye, sin que se lo diga en forma explícita, la protección de sus propiedades, y en la defensa de los viejos valores de la vida francesa. Todos terminan sus discursos con las frases tradicionales, que le escuché en su tiempo al general De Gaulle, que escuché más tarde en boca de François Mitterrand, "Viva Francia", "Viva la República", pero la derecha pone el acento en Francia, y la izquierda, en las tradiciones republicanas. Llegado a este punto, me hago una pregunta inquietante: ¿no será que Sarkozy le arrebató sus temas al nacionalista Le Pen y los suavizó, los rodeó de un lenguaje más aceptable, les colocó un maquillaje que les permite acceder a los terrenos de la corrección política? Si es así, se podría creer en la llegada al poder de una derecha mucho más dura que la de Chirac o la de gobiernos anteriores: más intransigente frente a temas como la inmigración, la lucha contra la delincuencia o contra el terrorismo. Uno de los candidatos menores, que después de su prevista derrota partió a tomarse unas cervezas en la taberna de su barrio, dijo lo siguiente: en poco tiempo más, en estos mismos barrios, la policía va a golpear mucho más fuerte. Y eso no es poco decir. He visto a la policía francesa y, sobre todo, a sus comandos especiales, en acción en tiempos de conflictos serios, y sé de qué hablaba el candidato de la primera vuelta con su vaso de cerveza en la mano. Vamos a verla actuar en estos barrios, decía él, precisamente, y la vamos a ver repartiendo golpes a diestra y siniestra.
Hasta aquí sólo me he referido a las dos primeras mayorías, pero uno de los aspectos originales de esta elección consiste en que el candidato que entró en tercer lugar, el centrista François Bayrou, es el hombre que podría tener en su mano la clave de toda la situación. En su primera conferencia de prensa, el miércoles 25 de abril en la tarde, Bayrou no ha dado ninguna consigna de voto, como era fácil de prever, y ha criticado a las dos primeras mayorías en términos meridianamente claros. Sarkozy, ha dicho, por su temperamento mismo, por el estilo de gobierno que ha demostrado en sus largos años de ministro, va a tratar de conseguir una máxima concentración del poder, va a ejercer una presidencia autoritaria y probablemente va a llevar a los franceses a situaciones de conflicto. Ségolène Royal, por el contrario, indica con insistencia que espera formar un Estado mucho más intervencionista que el actual, cosa que se contradice con la idea de una renovación y una necesaria y urgente modernización de la economía francesa. En otras palabras, Bayrou se presenta a sí mismo como el único que puede sacar a Francia de esta polarización, de estos dos extremos peligrosos. Me pareció que su crítica de Sarkozy era más acerada, más intransigente, que la que lanzó a la señora Royal. Pero en esta conferencia hubo un anuncio esencial: Bayrou, que viene de las antiguas formaciones de la derecha gaullista, que fue ministro de gobiernos de derecha más o menos recientes, ha decidido formar ahora un Partido Demócrata, de centro, que intentará liberar a los franceses de dilemas que le parecen anacrónicos, propios de una política anticuada y de guerra fría. Después de la conferencia, me dediqué a observar una serie de reacciones en la ciudad de Lyon, donde el voto centrista, superior al veinte por ciento, fue uno de los más altos de Francia. Muchos de los entrevistados en la calle hablaban con claro rechazo de Sarkozy, pero ninguno se pronunció en favor de Ségolène. Algunos dijeron que todavía no habían tomado su decisión y otros aseguraron en forma rotunda que votarían en blanco. Todos se mostraban entusiasmados, por otra parte, con el nuevo partido anunciado por François Bayrou. El porvenir inmediato, en buenas cuentas, se ve bastante definido. Lo que no se ve claro, en cambio, es la derivación que podría tener un gobierno de derecha dura, con ribetes claramente nacionalistas, al estilo de Berlusconi, y con una fuerte oposición del nuevo centro formado por Bayrou y de la izquierda clásica, en la Francia de vieja escuela política y de una derecha componedora, negociadora, que ahora deja Jacques Chirac.
www.elpais.es
Jorge Edwards es escritor chileno.
Nueva derecha y socialismo de siempre
JORGE EDWARDS 02/05/2007
Los franceses saben usar su sistema político a fondo, aprovechando todos los resquicios posibles e imaginables. Por eso en la primera vuelta sobran los candidatos. Algunos se proponen ganar. Otros se contentan con defender un punto de vista, con imponer un nombre, con hacer un saludo a alguna bandera, por minoritaria o extravagante que ésta pueda ser. Según veo ahora, en la primera vuelta, la del domingo 22 de abril, hubo tres candidatos trotskistas. A mí no me extraña demasiado. Francia es el país de las facciones políticas, de las divisiones y las subdivisiones, sobre todo en la izquierda. Las ideologías, el abuso de las ideologías, el gusto por los debates teóricos, conducen a una curiosa y a veces abrumadora proliferación de tendencias. Me tocó verlo en acción, en su salsa genuina, en su máxima virulencia, durante las jornadas de Mayo de 1968. Comparada la situación actual con la de aquella época, la del final del gaullismo, siempre me parece más apaciguada, menos dramática, de tendencias más difusas, de fronteras intelectuales menos marcadas. En el primero de los grandes desfiles de aquella rebelión estudiantil, los jóvenes rebeldes, los que ocupaban las primeras filas, declararon a la prensa que habían llevado a remolque a "la crápula estalinista". En esos tiempos de insurrección más o menos general, las palabras no se medían demasiado. El marxismo era una filosofía de confrontación, de oposición, de guerra interna en la sociedad, y el lenguaje de aquellos años lo demostraba en cada inflexión retórica, en cada vuelta de frase.
Al ver los programas políticos de la televisión de estos días, tengo la impresión de que los candidatos, a pesar de que se tiran estocadas a cada rato, usan un lenguaje mucho menos provocativo, menos agresivo. En otras palabras, cultivan unas apariencias de cortesía, de buenas maneras. Se diría que la tolerancia, que fue una virtud política importante en los comienzos de la Revolución Francesa, perdió prestigio a lo largo del siglo XX, siglo no sólo de guerra fría, sino también de frenéticas guerras verbales, y ahora, en los primeros pasos del XXI, lo empieza a recuperar. La virtud de la tolerancia no es necesariamente corrompida, ni blanda, ni entreguista. Pero tiene un aura ambigua que no es fácil destruir. Por algo, al hablar de casas mal afamadas, se habla de casas de tolerancia.
Sarkozy, por ejemplo, después de sacar la mayoría relativa en la primera vuelta, en su primera aparición pública le dirigió un saludo amable, aunque interesado y en el fondo envenenado, a su adversaria socialista Ségolène Royal. Desde su mayoría, podía permitirse un gesto elegante. Además, ese gesto tenía una doble intención. Ambos buscamos lo mejor para el pueblo francés, parecía decir entre líneas, pero los instrumentos míos, los medios que me propongo utilizar para conseguir este fin común, son mucho más eficaces que los suyos. El discurso de Ségolène, en cambio, fue más duro y recurrió en algún momento a los temas clásicos del viejo socialismo. Entre ellos, a la denuncia del poder del dinero y de los grandes consorcios financieros en la derecha representada por Nicolás Sarkozy.
Al mismo tiempo, tuve la impresión, y sólo pretendo transmitir esa impresión, sin dármelas de experto en política francesa ni en nada parecido, de que Ségolène Royal es una oradora más bien rígida, con escasa capacidad de improvisación, que sabe lo que dice, pero que no domina por completo la manera de decirlo. Frente a Sarkozy tuve la impresión contraria. No dice demasiado, más bien evita entrar en los temas de fondo, pero habla con notable fluidez, en un tono de charla amable, de confesión, en determinados pasajes casi de prédica, y consigue levantar a su público. "¿Es un encantador de serpientes, o es una pura idea mía?", le preguntó a una persona de la edición literaria, una persona enterada y que sigue las cosas de cerca, y me contestó de inmediato, haciendo vigorosos gestos afirmativos: "¡Es exactamente lo que usted dice!". Moviendo las manos como un director de orquesta, Sarkozy encontraba las palabras adecuadas y parecía que las moldeaba, que las acariciaba y les sacaba brillo con los ojos.Las encuestas del momento le dan a Sarkozy una ventaja de cinco puntos y fracción sobre su competidora. En las circunstancias actuales, no parece fácil que esto cambie. Ahora bien, si se analizan las diferencias reales entre ambos candidatos, se puede llegar a conclusiones interesantes sobre las tendencias francesas de hoy, conclusiones que también sugieren algo acerca del panorama europeo. Ségolène insiste en los grandes temas de la protección social y del empleo. El énfasis de Sarkozy está en otra parte: en la seguridad, en la protección de los ciudadanos, que incluye, sin que se lo diga en forma explícita, la protección de sus propiedades, y en la defensa de los viejos valores de la vida francesa. Todos terminan sus discursos con las frases tradicionales, que le escuché en su tiempo al general De Gaulle, que escuché más tarde en boca de François Mitterrand, "Viva Francia", "Viva la República", pero la derecha pone el acento en Francia, y la izquierda, en las tradiciones republicanas. Llegado a este punto, me hago una pregunta inquietante: ¿no será que Sarkozy le arrebató sus temas al nacionalista Le Pen y los suavizó, los rodeó de un lenguaje más aceptable, les colocó un maquillaje que les permite acceder a los terrenos de la corrección política? Si es así, se podría creer en la llegada al poder de una derecha mucho más dura que la de Chirac o la de gobiernos anteriores: más intransigente frente a temas como la inmigración, la lucha contra la delincuencia o contra el terrorismo. Uno de los candidatos menores, que después de su prevista derrota partió a tomarse unas cervezas en la taberna de su barrio, dijo lo siguiente: en poco tiempo más, en estos mismos barrios, la policía va a golpear mucho más fuerte. Y eso no es poco decir. He visto a la policía francesa y, sobre todo, a sus comandos especiales, en acción en tiempos de conflictos serios, y sé de qué hablaba el candidato de la primera vuelta con su vaso de cerveza en la mano. Vamos a verla actuar en estos barrios, decía él, precisamente, y la vamos a ver repartiendo golpes a diestra y siniestra.
Hasta aquí sólo me he referido a las dos primeras mayorías, pero uno de los aspectos originales de esta elección consiste en que el candidato que entró en tercer lugar, el centrista François Bayrou, es el hombre que podría tener en su mano la clave de toda la situación. En su primera conferencia de prensa, el miércoles 25 de abril en la tarde, Bayrou no ha dado ninguna consigna de voto, como era fácil de prever, y ha criticado a las dos primeras mayorías en términos meridianamente claros. Sarkozy, ha dicho, por su temperamento mismo, por el estilo de gobierno que ha demostrado en sus largos años de ministro, va a tratar de conseguir una máxima concentración del poder, va a ejercer una presidencia autoritaria y probablemente va a llevar a los franceses a situaciones de conflicto. Ségolène Royal, por el contrario, indica con insistencia que espera formar un Estado mucho más intervencionista que el actual, cosa que se contradice con la idea de una renovación y una necesaria y urgente modernización de la economía francesa. En otras palabras, Bayrou se presenta a sí mismo como el único que puede sacar a Francia de esta polarización, de estos dos extremos peligrosos. Me pareció que su crítica de Sarkozy era más acerada, más intransigente, que la que lanzó a la señora Royal. Pero en esta conferencia hubo un anuncio esencial: Bayrou, que viene de las antiguas formaciones de la derecha gaullista, que fue ministro de gobiernos de derecha más o menos recientes, ha decidido formar ahora un Partido Demócrata, de centro, que intentará liberar a los franceses de dilemas que le parecen anacrónicos, propios de una política anticuada y de guerra fría. Después de la conferencia, me dediqué a observar una serie de reacciones en la ciudad de Lyon, donde el voto centrista, superior al veinte por ciento, fue uno de los más altos de Francia. Muchos de los entrevistados en la calle hablaban con claro rechazo de Sarkozy, pero ninguno se pronunció en favor de Ségolène. Algunos dijeron que todavía no habían tomado su decisión y otros aseguraron en forma rotunda que votarían en blanco. Todos se mostraban entusiasmados, por otra parte, con el nuevo partido anunciado por François Bayrou. El porvenir inmediato, en buenas cuentas, se ve bastante definido. Lo que no se ve claro, en cambio, es la derivación que podría tener un gobierno de derecha dura, con ribetes claramente nacionalistas, al estilo de Berlusconi, y con una fuerte oposición del nuevo centro formado por Bayrou y de la izquierda clásica, en la Francia de vieja escuela política y de una derecha componedora, negociadora, que ahora deja Jacques Chirac.
www.elpais.es
Jorge Edwards es escritor chileno.
Un accèssit pel seu treball Nòmades ha aconseguit Josep LLuis Villanueva de Radio Cubelles aquest any dins els premis Eugeni Molero que organitza el Consell Comarcal .Aqui teniu la nota de premsa publicada a El Punt i felicitem a Josep LLuis .Fins el proper any !
Maria Trives
El Consell Comarcal lliura els premis Eugeni Molero
M.L.. Vilanova i la Geltrú.
El periodista Xavier Canalis va rebre el premi de periodisme imprès/digital per la seva Crònica econòmica del canvi de segle a Vilanova i la Geltrú, divendres, en l'entrega dels premis Eugeni Molero, que organitza el Consell Comarcal del Garraf. El treball de Canalis va ser publicat al Diari de Vilanova. El guardó de periodisme televisiu va ser per al treball Vallcarca, de Cristina Salido i Neus Marín, emès al programa Taller.doc del 33. Jordi Lleó va rebre el premi de periodisme gràfic per la fotografia In extremis, publicada al Diari del Baix Penedès. Finalment, el guardó dedicat al periodisme radiofònic va quedar desert, si bé Josep Lluís Villanueva va guanyar un accèssit pel seu treball Nòmades, de Ràdio Cubelles.
www.vilaweb.cat
Maria Trives
El Consell Comarcal lliura els premis Eugeni Molero
M.L.. Vilanova i la Geltrú.
El periodista Xavier Canalis va rebre el premi de periodisme imprès/digital per la seva Crònica econòmica del canvi de segle a Vilanova i la Geltrú, divendres, en l'entrega dels premis Eugeni Molero, que organitza el Consell Comarcal del Garraf. El treball de Canalis va ser publicat al Diari de Vilanova. El guardó de periodisme televisiu va ser per al treball Vallcarca, de Cristina Salido i Neus Marín, emès al programa Taller.doc del 33. Jordi Lleó va rebre el premi de periodisme gràfic per la fotografia In extremis, publicada al Diari del Baix Penedès. Finalment, el guardó dedicat al periodisme radiofònic va quedar desert, si bé Josep Lluís Villanueva va guanyar un accèssit pel seu treball Nòmades, de Ràdio Cubelles.
www.vilaweb.cat
30.4.07
Nota de premsa/PSC de Cubelles
EL PSC DE CUBELLES OBRE LA SEVA OFICINA ELECTORAL
El Voluntariat Electoral del PSC explica les propostes de la campanya “Cubelles, un projecte de tots”
L’Agrupació Local de PSC de Cubelles obre de nou l’Oficina Electoral Municipals 2007 amb la intenció de reforçar els treballs de difusió del missatge i el material de campanya de cara a les properes eleccion municipals del proper diumenge 27 de maig.
Aquest espai del PSC cubellenc, ubicat al c/Gallifa 4 disposa de connexió a internet www://cubellessocialistes.org i telèfon 93 895 36 36 i mantindrà un horari de 10 a 12 del matí i de 5 a 8 del vespre.
Els candidats del PSC a les properes municipals atenen des d’aquest local diverses reunions i entrevistes amb ciutadans i col.lectius interessats en conèixer la proposta electoral del PSC.
.
La candidata socialista a l’alcaldia de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, recull també les propostes, idees i suggerències dels ciutadans i ciutadanes que aspiren a fer del PSC cubellenc la força que lideri la transformació definitiva de la ciutat.
El Voluntariat Electoral del PSC, per la seva banda, ha iniciat els treballs de difusió del la campanya electoral que, sota el lema “Cubelles, un projecte de tots” preten fer arribar les propostes de futur pel municipi al conjunt de la ciutadania.
Els principals trets del compromis socialista en aquesta campanya electoral passen per:
COMPROMÍS SOCIALISTA
Convertirem Cubelles en una ciutat sostenible, solidària, integradora, ordenada i moderna
Desenvoluparem una política tolerant, honesta i sense crispació
Aplicarem el rigor, l’eficàcia i la transparència en l´economia municipal
Farem una acció de govern participativa i propera als ciutadans
FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ
www.cubelles.socialistes.org
EL PSC DE CUBELLES OBRE LA SEVA OFICINA ELECTORAL
El Voluntariat Electoral del PSC explica les propostes de la campanya “Cubelles, un projecte de tots”
L’Agrupació Local de PSC de Cubelles obre de nou l’Oficina Electoral Municipals 2007 amb la intenció de reforçar els treballs de difusió del missatge i el material de campanya de cara a les properes eleccion municipals del proper diumenge 27 de maig.
Aquest espai del PSC cubellenc, ubicat al c/Gallifa 4 disposa de connexió a internet www://cubellessocialistes.org i telèfon 93 895 36 36 i mantindrà un horari de 10 a 12 del matí i de 5 a 8 del vespre.
Els candidats del PSC a les properes municipals atenen des d’aquest local diverses reunions i entrevistes amb ciutadans i col.lectius interessats en conèixer la proposta electoral del PSC.
.
La candidata socialista a l’alcaldia de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, recull també les propostes, idees i suggerències dels ciutadans i ciutadanes que aspiren a fer del PSC cubellenc la força que lideri la transformació definitiva de la ciutat.
El Voluntariat Electoral del PSC, per la seva banda, ha iniciat els treballs de difusió del la campanya electoral que, sota el lema “Cubelles, un projecte de tots” preten fer arribar les propostes de futur pel municipi al conjunt de la ciutadania.
Els principals trets del compromis socialista en aquesta campanya electoral passen per:
COMPROMÍS SOCIALISTA
Convertirem Cubelles en una ciutat sostenible, solidària, integradora, ordenada i moderna
Desenvoluparem una política tolerant, honesta i sense crispació
Aplicarem el rigor, l’eficàcia i la transparència en l´economia municipal
Farem una acció de govern participativa i propera als ciutadans
FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ
www.cubelles.socialistes.org
28.4.07
Taller de Ventalls
Diari de Cubelles/Maria Trives
Subscriure's a:
Missatges (Atom)