25.9.06

PETITS DETALLS //JOSEP CUNÍ

Agressors
Josep Cuní

Doncs era això. Quan a vostè o a mi els companys d'escola ens insultaven per grassos o per miops, per no saber fer la tombarella o pel nostre cognom, ens estaven fent bullying. I quan el professor ens ridiculitzava perquè no encertàvem la solució adequada al problema exposat a la pissarra, es convertia en l'inductor de l'agressió que marcaria les nostres vides.
Ens ho acaben de descobrir alguns, bastants, anys després i ens han tret un pes del damunt. Gràcies. Per fi sabem la causa de la nostra angoixa endèmica, el motiu de la nostra desgràcia permanent, la raó de la nostra frustració individual.
¡Que desgraciats que vam ser! Però mirem la foto de família avui ja color sèpia, ahir de blau il.lusió, revisem els nostres col.legues i no encertem a recordar que els nostres agressors hagin anat a parar tard o d'hora a la presó per haver-se iniciat en la violència total a través de la nostra desgràcia. En canvi, ens aventuren que així seran demà els que ara posen malnoms als nostres fills.
¡Si us plau!, posem-hi una mica de serietat. L'anomenat informe Cisneros que xifra en una quarta part dels nostres escolars els patidors de bullying ha aconseguit l'impacte de l'estadística fuet, però també la seva ràpida relativització. Per exagerat. Ho destaca la doctora Maria Jesús Comellas, coordinadora del corresponent observatori de la Universitat Autònoma. I de la seva reflexió se'n desprenen un prec a evitar l'especulació i una crida a la prudència. No fos cas que per generalitzar i exagerar un greu problema real de les nostres aules s'acabés trivialitzant.

Agredits

El mateix passa amb els recursos d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut. A veure si a base de desfilar davant l'alt tribunal acabarem concloent que els que hi van busquen anteposar la foto electoral o la notorietat personal a l'interès de l'Estat que tant diuen que defensen. És el cas d'Enrique Múgica, que insisteix fins al cansament que el seu no és un recurs de raó política "sinó en defensa del valor superior de la igualtat en la qual es fonamenta la Constitució". I resulta que l'home presenta el seu aval de socialista històric, com si això fos excloent de la profunda convicció unitària d'Espanya. Parla de desigualtats evidents i exposa la toponímia com a exemple de la desaparició del castellà perquè Sant Cugat ja no tornarà a ser San Cucufate. I busca base democràtica en la decisió sumant els vots contraris a l'Estatut del 18 de juny als nuls, en blanc i l'abstenció. Lògicament, conclou que, en total, només va dir sí el 35% de la ciutadania inclosa al cens. Vet aquí doncs, com aquesta part del poble ha estat abandonat a la seva sort pel seu defensor orgànic a benefici, curiosament, de qui sembla perseguir-lo. ¿O no són coincidents els seus arguments amb els destil.lats pels sectors més descaradament polititzats a favor d'una opció significada? Bé es podria dir que un organisme de l'Estat li està fent bullying a un altre a les aules comunes. Amb la sonora diferència que l'agressor no és en si mateix cap dels tres poders legalment i democràticament establerts, sinó un apèndix destinat a protegir-nos de qualsevol abús d'ells. En definitiva, el Cisneros de l'informe sobre la violència escolar i fundador de la Universitat d'Alcalá emergeix en aquest despropòsit com el cardenal nomenat inquisidor general de Castella. Curiós capgirell de la història 500 anys després.
www.elperiodico.com