Reflexionar en un món comunicatiu canviant

L'ofici de Puyal

El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.

Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".

La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.

Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.

El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".

Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.

El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.

Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.

L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".

Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat