Lleugerament retallada respecte l'anterior proposta
S’aprova l'ampliació de la xarxa Natura 2000
Marçal Lladó (laMalla.net)
El Govern de Pasqual Maragall ha resolt, en els darrers compassos d'una legislatura que mor prematurament, un dels temes estrella pel que fa a política ambiental. És la definició dels espais catalans que ingressaran a la xarxa europea Natura 2000. Finalment, un 29,8% del territori català comptarà amb mesures de protecció per a hàbitats o espècies. Això representa més d'un milió d'hectàrees. Entre els canvis respecte les versions prèvies destaquen una nova àrea de protecció marina al delta de l'Ebre i la retallada de la zona protegida als plans de la Unilla d'Almenar (el Segrià).
Finalment, l'ampliació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya atorga mesures de protecció a 1.040.155 hectàrees. La gran majoria, 957.051, són terrestres, fet que representa un 29,83% del territori total del Principat. Les 83.104 hectàrees restants són de l'àmbit marí. La proposta que la Generalitat enviarà definitivament a Europa és una mica més restringida que el projecte que va sortir a exposició pública. En aquella versió es preveia que la xarxa afectés un 30,2% del territori.
Aquesta petita retallada és fruit de l'esforç per llimar diferències entre el Govern català i diferents sectors que s'oposaven a la protecció d'algunes àrees. Les principals diferències han arribat amb els agricultors, especialment amb els arrossaires del delta de l'Ebre i amb els propietaris de Ponent que confiaven transformar els seus secans en regadius. Finalment, tant en una zona com a l'altra hi ha hagut retallades. En canvi, la proposta s'ha ampliat pel mar: al delta de l'Ebre ha quedat inclosa una àrea marítima on es projectava un parc eòlic.
Una ampliació exigida des de Brussel·les
Fins ara, Catalunya comptava amb 627.311 hectàrees protegides dins la xarxa Natura 2000. Aquesta extensió era insuficient per garantir la preservació de tots els hàbitats i espècies representatius o de valor. Per aquest motiu, la Generalitat arrossegava durant anys un requeriment interposat per les institucions europees davant el tribunal d'Estrasburg. "Amb aquesta proposta tanquem un contenciós amb Europa", va afirmar aquest dimarts el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. I va anar més enllà: considera que Catalunya es troba ara entre els indrets capdavanters en la preservació de la biodiversitat.
El principal obstacle amb què ha topat el Govern català per portar a terme l'ampliació de la xarxa Natura 2000 ha estat el recel dels agricultors. Temien que la creació de zones preservades limités el seu marge de maniobra. Des del Govern es manté que la protecció del territori no ha de suposar "cap amenaça" per a determinats sectors del món rural. Segons Baltasar, a tots els afectats se'ls ha estès la mà per "dialogar, debatre i proposar". El conseller recorda que s'han allargat els terminis i obert nous períodes d'exposició quan ha calgut, fet que ha possibilitat un consens ampli en la majoria d'espais a protegir.
Un consens que no ha estat del tot possible en alguns espais. És el cas de la zona de protecció d'aus dels Plans de la Unilla, a Almenar. Malgrat el rebuig dels pagesos de la comarca, la Generalitat recorda que sempre que la protecció de la natura topi amb l'activitat humana es compensarà els propietaris afectats. Per aquest motiu, el portaveu governamental Joaquim Nadal considera "fals" que la protecció de Natura 2000 impliqui una paràl•lisi econòmica. Això és al contrari, segons va rubricar Baltasar: el gruix més important de les al•legacions han arribat de municipis i propietaris que han demanat ser inclosos a la xarxa.
www.lamalla.net
6.9.06
Flash
La CUP de Vilanova porta el Relacions Internacionals del partit d’Evo Morales a la ciutat
Per VD 05/09/2006
Evo Morales amb membres del seu equip de govern.
La CUP Vilanova organitza aquest dijous 7 de setembre a les 20 hores la xerrada “Unitat Popular a Bolívia”, que anirà a càrrec de David Herrada, vicepresident de la comissió de Relacions Internacionals del Parlament de Bolívia i diputat del Movimiento al Socialismo (MAS), el partit d’Evo Morales, que actualment governa Bolívia. L’acte, obert a tothom, tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Joan Oliva. El diputat del MAS presentarà la proposta de treball cap a la Unitat Popular que estan aplicant a Bolívia.
www.vilanovadigital.com
La CUP de Vilanova porta el Relacions Internacionals del partit d’Evo Morales a la ciutat
Per VD 05/09/2006
Evo Morales amb membres del seu equip de govern.
La CUP Vilanova organitza aquest dijous 7 de setembre a les 20 hores la xerrada “Unitat Popular a Bolívia”, que anirà a càrrec de David Herrada, vicepresident de la comissió de Relacions Internacionals del Parlament de Bolívia i diputat del Movimiento al Socialismo (MAS), el partit d’Evo Morales, que actualment governa Bolívia. L’acte, obert a tothom, tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Joan Oliva. El diputat del MAS presentarà la proposta de treball cap a la Unitat Popular que estan aplicant a Bolívia.
www.vilanovadigital.com
5.9.06
Medi Ambient.
Uns plafons informen dels serveis de la platja Llarga.
La platja cubellenca va passar la inspecció de la Fundación Europea de Educación Ambiental (FEE)
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles ha instal·lat uns plafons informatius a les entrades de la platja Llarga de Cubelles per informar dels serveis que disposa. Aquesta és una de les indicacions donades per la Fundación Europea de Educación Ambiental (FEE), que recentment va fer la preceptiva inspecció del compliment dels requisits per obtenir el guardó de bandera blava.
Els plafons els ha instal·lat l’empresa Semac – Serveis Marítims i Costaners de la Mediterrània SL, i han tingut un cost de 3.166,80 € .
Millores a les platgesPer altra banda, aquest estiu s’han produït diverses millores a les platges de Cubelles. Una de les més destacables ha estat l’ampliació del servei de neteja, que porta a terme l’empresa Cespa Ingeniería Urbana SA des de l’any 2000. La regidoria de Medi Ambient ha decidit incrementar els metres lineals netejats, degut a que l’increment de població fa que cada cop s’utilitzin més metres de platja. Aquesta modificació suposa un increment anual de 56.987,76 €.
L’altra millora a les platges té a veure amb l’accessibilitat de les mateixes. La Junta de Govern Local va adjudicar a l’empresa Serveis Marítims i Costers de la Mediterrània SL les taques d’instal·lació de passarel·les a la platja de la Mota de Sant Pere, per tal d’adequar els accessos. Aquesta actuació ha costat 25.040,86 €.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Uns plafons informen dels serveis de la platja Llarga.
La platja cubellenca va passar la inspecció de la Fundación Europea de Educación Ambiental (FEE)
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles ha instal·lat uns plafons informatius a les entrades de la platja Llarga de Cubelles per informar dels serveis que disposa. Aquesta és una de les indicacions donades per la Fundación Europea de Educación Ambiental (FEE), que recentment va fer la preceptiva inspecció del compliment dels requisits per obtenir el guardó de bandera blava.
Els plafons els ha instal·lat l’empresa Semac – Serveis Marítims i Costaners de la Mediterrània SL, i han tingut un cost de 3.166,80 € .
Millores a les platgesPer altra banda, aquest estiu s’han produït diverses millores a les platges de Cubelles. Una de les més destacables ha estat l’ampliació del servei de neteja, que porta a terme l’empresa Cespa Ingeniería Urbana SA des de l’any 2000. La regidoria de Medi Ambient ha decidit incrementar els metres lineals netejats, degut a que l’increment de població fa que cada cop s’utilitzin més metres de platja. Aquesta modificació suposa un increment anual de 56.987,76 €.
L’altra millora a les platges té a veure amb l’accessibilitat de les mateixes. La Junta de Govern Local va adjudicar a l’empresa Serveis Marítims i Costers de la Mediterrània SL les taques d’instal·lació de passarel·les a la platja de la Mota de Sant Pere, per tal d’adequar els accessos. Aquesta actuació ha costat 25.040,86 €.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
1.9.06
EL DIARI DE CUBELLES torna avui 1 de setembre!!!!
El DIARI DE CUBELLES impulsat pel Voluntariat Electoral i de Suport a ICb avui renpren el recull d´informacions sobre l'activitat política local i demés informacions aparegudes en articles d´ interès general dins d´ altres mitjans informatius.
Per aquesta raó, saludem de nou a tothom i comuniquem als nostres seguidors - més de 5731 visites des de la creació del DIARI DE CUBELLES la apertura del Diari de Cubelles avui divendres 1 de setembre de 2006 .
Agraím la col·laboració de nombrosos amics i amigues, als participants del FORUM ICb i a totes les persones i entitats cubellenques que han comptat amb nosaltres i que han seguit mantenint interés en clikar la seva página tot i tenint temporalment tancat per periode de vacances.
Aprofitat aquest període estival per reorganitzar-se i determinar nous objectius d'informació i comunicació iniciem els continguts i fem un repás de les noticies aparegudes de Cubelles dins aquest periode estival i que podeu veure la resta de continguts i que ús poden interesar a http://www.cubelles.com/
Promoció Econòmica
Tot a punt per a la celebració de la Festa de la Verema
Pubilles, Pàmpols de Plata i trepitjada de raïm, els actes més destacats de la Festa de la Verema. El programa d'actes inclou dues exposicions i diferents mostres d'oficis antics
(Dimarts, 29-08-2006)
Esports
El CB Cubelles guanyador del Trofeu de bàsquet "25 anys Ràdio Cubelles"
Amb un resultat de 68-52 els locals es van emportar el trofeu
(Dilluns, 28-08-2006)
Educació i Joventut
L’ampliació de la llar d’infants, gran novetat del curs escolar 2006-2007
L’esperada obra està previst que estigui acabada l’11 de setembre. D’altra banda, l’IES posa en marxa la segona línia de batxillerat, mentre que el Charlie Rivel està a l’espera d’estrenar nou gimnàs i cuina al centre
(Dilluns, 21-08-2006)
Acció Social
Acció Social dóna a conèixer la memòria del Primer Semestre de 2006
Durant els primers sis mesos de l’any, els tècnics i treballadors d’Acció Social han fet més d’un centenar d’intervencions, bàsicament de tipus orientatiu i informatiu.(Dilluns, 21-08-2006)
Mor el popular cubellenc Salvador Fonoll
Va rebre el Diploma de Reconeixement de la Vila l'any 1998 per la seva tasca de recuperació dels gegants de Cubelles, juntament amb el Joan Llevadies.
(Divendres, 18-08-2006)
Esports
Comença la LXIII edició del Campionat d'Espanya de Patí a Vela
El Club Marítim Cubelles també organitza la primera edició del torneig júnior
(Dimarts, 08-08-2006)
Cultura
El 4art Festival de Jazz Vila de Cubelles, un èxit de públic
L’organització espera celebrar l’any que ve el 5è aniversari amb una total consolidació del Festival
(Dilluns, 07-08-2006)
Governació
Balanç positiu de la campanya de control de velocitat i alcoholèmia al conjunt del municipi
Dilluns, 07-08-2006)
La Policia Local presenta la seva memòria d'activitats del 2005
La Memòria del 2005 destaca que el nou edifici permet millorar l’atenció ciutadana
(Dilluns, 07-08-2006)
Cultura
El Correfoc i la Trobada de Gegants van tancar els actes de la festa major petita
S'estrena nova ubicació per l'estendard del Cor l'Espiga que queda ubicat al Centre Social (Dimarts, 01-08-2006)
4art Festival de Jazz Vila de Cubelles, els dies 5 i 6 d'agost
Nadia Project, Gospel Train i Leslie Bee, al cartell del Festival
(Dimarts, 01-08-2006)
Altres Informacions
Gimkana del Kitsch dedicada als 25 anys de Ràdio Cubelles, aquest dissabte
Adreçada a les famílies que hi vulguin passar una bona estona paticipant de les diferents proves
(Dimarts, 01-08-2006)
Educació i Joventut
El Director General de Joventut visita l'Espai Jove
El nou responsable de la Direcció General de Joventut s'ha informat sobre els projectes juvenils al municipi
(Dimecres, 02-08-2006)
Alcaldia
El govern aprova el pressupost del 2006 amb el compromís de modificar-lo al setembre
PSC, ICb i ERC donen suport al document però demanen que al setembre es faci un ple per incorporar les inversions consensuades amb la inclusió del romanent de tresoreria de la liquidació del 2005.
Altres Informacions
Primer concurs de dibuix infantil de l'entitat Fauna de Cubelles
El concurs es farà de l'1 al 7 d'agost a les 18 hores a l'Espai Natural de la Desembocadura del Foix(Dimarts, 25-07-2006)
Altres Informacions
Mas Trader celebra del 4 al 6 d'agost les festes d'estiu
Missa Rociera, activitats esportives, espectacles infantils, balls i sopars, entre d'altres
(Dimarts, 25-07-2006)
Alcaldia
La consellera Montserrat Tura visita Cubelles
Va entrevistar-se amb els regidors de l'Ajuntament de Cubelles i va visitar les noves dependències de la Policia Local
(Divendres, 21-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
10.000 bosses promocionen Ràdio Cubelles i l'Associació d'Hosteleria i Cubelles
Les bosses es reparteixen en els comerços associats
(Dimecres, 19-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
El ple aprova l'adhesió al consorci per a la gestió de la Televisió Digital Terrestre
Es va aprovar amb els vots favorables de EC-FIC, PSC, ICb, ERC, ICV i PPC i els contraris de CiU
(Dimarts, 18-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
Prop de 2000 persones al Concert de M-Clan
(Dilluns, 17-07-2006)
El DIARI DE CUBELLES impulsat pel Voluntariat Electoral i de Suport a ICb avui renpren el recull d´informacions sobre l'activitat política local i demés informacions aparegudes en articles d´ interès general dins d´ altres mitjans informatius.
Per aquesta raó, saludem de nou a tothom i comuniquem als nostres seguidors - més de 5731 visites des de la creació del DIARI DE CUBELLES la apertura del Diari de Cubelles avui divendres 1 de setembre de 2006 .
Agraím la col·laboració de nombrosos amics i amigues, als participants del FORUM ICb i a totes les persones i entitats cubellenques que han comptat amb nosaltres i que han seguit mantenint interés en clikar la seva página tot i tenint temporalment tancat per periode de vacances.
Aprofitat aquest període estival per reorganitzar-se i determinar nous objectius d'informació i comunicació iniciem els continguts i fem un repás de les noticies aparegudes de Cubelles dins aquest periode estival i que podeu veure la resta de continguts i que ús poden interesar a http://www.cubelles.com/
Promoció Econòmica
Tot a punt per a la celebració de la Festa de la Verema
Pubilles, Pàmpols de Plata i trepitjada de raïm, els actes més destacats de la Festa de la Verema. El programa d'actes inclou dues exposicions i diferents mostres d'oficis antics
(Dimarts, 29-08-2006)
Esports
El CB Cubelles guanyador del Trofeu de bàsquet "25 anys Ràdio Cubelles"
Amb un resultat de 68-52 els locals es van emportar el trofeu
(Dilluns, 28-08-2006)
Educació i Joventut
L’ampliació de la llar d’infants, gran novetat del curs escolar 2006-2007
L’esperada obra està previst que estigui acabada l’11 de setembre. D’altra banda, l’IES posa en marxa la segona línia de batxillerat, mentre que el Charlie Rivel està a l’espera d’estrenar nou gimnàs i cuina al centre
(Dilluns, 21-08-2006)
Acció Social
Acció Social dóna a conèixer la memòria del Primer Semestre de 2006
Durant els primers sis mesos de l’any, els tècnics i treballadors d’Acció Social han fet més d’un centenar d’intervencions, bàsicament de tipus orientatiu i informatiu.(Dilluns, 21-08-2006)
Mor el popular cubellenc Salvador Fonoll
Va rebre el Diploma de Reconeixement de la Vila l'any 1998 per la seva tasca de recuperació dels gegants de Cubelles, juntament amb el Joan Llevadies.
(Divendres, 18-08-2006)
Esports
Comença la LXIII edició del Campionat d'Espanya de Patí a Vela
El Club Marítim Cubelles també organitza la primera edició del torneig júnior
(Dimarts, 08-08-2006)
Cultura
El 4art Festival de Jazz Vila de Cubelles, un èxit de públic
L’organització espera celebrar l’any que ve el 5è aniversari amb una total consolidació del Festival
(Dilluns, 07-08-2006)
Governació
Balanç positiu de la campanya de control de velocitat i alcoholèmia al conjunt del municipi
Dilluns, 07-08-2006)
La Policia Local presenta la seva memòria d'activitats del 2005
La Memòria del 2005 destaca que el nou edifici permet millorar l’atenció ciutadana
(Dilluns, 07-08-2006)
Cultura
El Correfoc i la Trobada de Gegants van tancar els actes de la festa major petita
S'estrena nova ubicació per l'estendard del Cor l'Espiga que queda ubicat al Centre Social (Dimarts, 01-08-2006)
4art Festival de Jazz Vila de Cubelles, els dies 5 i 6 d'agost
Nadia Project, Gospel Train i Leslie Bee, al cartell del Festival
(Dimarts, 01-08-2006)
Altres Informacions
Gimkana del Kitsch dedicada als 25 anys de Ràdio Cubelles, aquest dissabte
Adreçada a les famílies que hi vulguin passar una bona estona paticipant de les diferents proves
(Dimarts, 01-08-2006)
Educació i Joventut
El Director General de Joventut visita l'Espai Jove
El nou responsable de la Direcció General de Joventut s'ha informat sobre els projectes juvenils al municipi
(Dimecres, 02-08-2006)
Alcaldia
El govern aprova el pressupost del 2006 amb el compromís de modificar-lo al setembre
PSC, ICb i ERC donen suport al document però demanen que al setembre es faci un ple per incorporar les inversions consensuades amb la inclusió del romanent de tresoreria de la liquidació del 2005.
Altres Informacions
Primer concurs de dibuix infantil de l'entitat Fauna de Cubelles
El concurs es farà de l'1 al 7 d'agost a les 18 hores a l'Espai Natural de la Desembocadura del Foix(Dimarts, 25-07-2006)
Altres Informacions
Mas Trader celebra del 4 al 6 d'agost les festes d'estiu
Missa Rociera, activitats esportives, espectacles infantils, balls i sopars, entre d'altres
(Dimarts, 25-07-2006)
Alcaldia
La consellera Montserrat Tura visita Cubelles
Va entrevistar-se amb els regidors de l'Ajuntament de Cubelles i va visitar les noves dependències de la Policia Local
(Divendres, 21-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
10.000 bosses promocionen Ràdio Cubelles i l'Associació d'Hosteleria i Cubelles
Les bosses es reparteixen en els comerços associats
(Dimecres, 19-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
El ple aprova l'adhesió al consorci per a la gestió de la Televisió Digital Terrestre
Es va aprovar amb els vots favorables de EC-FIC, PSC, ICb, ERC, ICV i PPC i els contraris de CiU
(Dimarts, 18-07-2006)
Participació Ciutadana i Comunicació
Prop de 2000 persones al Concert de M-Clan
(Dilluns, 17-07-2006)
Barcelona
UGT xifra en 227.833 el nombre de dones que tenen cura de persones dependents a Catalunya
Un total de 227.833 dones a Catalunya tenen cura de familiars en situació de dependència, és a dir, persones majors de 65 anys o amb discapacitats. Així ho apunta l'informe "Les dones invisibles" que ha presentat la UGT de Catalunya. L'informe mostra també que de les 330.000 persones que a Catalunya són dependents, el 83% no són ateses pels serveis socials, sinó per familiars o contractant una altra persona. A més, la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat, Carme Simarro, ha criticat la precària situació d'aquestes cuidadores no professionals, que ni cobren ni cotitzen a la Seguretat Social.
Netegen. Fan la bugada. Tenen cura dels nens i, a més, cuiden un familiar malalt. Són les "dones invisibles", les que tiren endavant aquesta tasca sense cap reconeixement social ni econòmic. El sindicat UGT denuncia que a Catalunya n'hi ha més 227.833 dones. I és que si s'ha cuidar un familiar de la tercera edat o un de discapacitat qui té més punts de fer-ho és una dona, d'entre 45 i 64 anys, que s'ha hagut de quedar a casa per cuidar un familiar matí, tarda i nit. Una situació que s'agreuja mentre la llei estatal d'autonomia personal encara s'ha de posar en marxa i la llei catalana de serveis socials s'ha d'esperar fins després de les eleccions.
L'informe conclou que de les 330.000 persones dependents que hi ha a Catalunya, 274.497 no són ateses pels serveis socials públics i reben atenció majoritàriament de familiars que són dones.
La secretària de Polítiques de Dona i Igualtat ha criticat també la precària situació de les persones cuidadores no professionals, ja que aquesta situació els afecta la seva vida tant emocionalment com econòmicament: la majoria d'elles ni cobren ni cotitzen a la Seguretat Social.
Així doncs, temps lliure i cotització a la Seguretat Social són les principals reclamacions per a unes dones que no tenen temps per a elles mateixes i que sovint pateixen de depressió i de problemes físics derivats dels esforços diaris, segons UGT.
www.catalunyainformacio.cat
UGT xifra en 227.833 el nombre de dones que tenen cura de persones dependents a Catalunya
Un total de 227.833 dones a Catalunya tenen cura de familiars en situació de dependència, és a dir, persones majors de 65 anys o amb discapacitats. Així ho apunta l'informe "Les dones invisibles" que ha presentat la UGT de Catalunya. L'informe mostra també que de les 330.000 persones que a Catalunya són dependents, el 83% no són ateses pels serveis socials, sinó per familiars o contractant una altra persona. A més, la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat, Carme Simarro, ha criticat la precària situació d'aquestes cuidadores no professionals, que ni cobren ni cotitzen a la Seguretat Social.
Netegen. Fan la bugada. Tenen cura dels nens i, a més, cuiden un familiar malalt. Són les "dones invisibles", les que tiren endavant aquesta tasca sense cap reconeixement social ni econòmic. El sindicat UGT denuncia que a Catalunya n'hi ha més 227.833 dones. I és que si s'ha cuidar un familiar de la tercera edat o un de discapacitat qui té més punts de fer-ho és una dona, d'entre 45 i 64 anys, que s'ha hagut de quedar a casa per cuidar un familiar matí, tarda i nit. Una situació que s'agreuja mentre la llei estatal d'autonomia personal encara s'ha de posar en marxa i la llei catalana de serveis socials s'ha d'esperar fins després de les eleccions.
L'informe conclou que de les 330.000 persones dependents que hi ha a Catalunya, 274.497 no són ateses pels serveis socials públics i reben atenció majoritàriament de familiars que són dones.
La secretària de Polítiques de Dona i Igualtat ha criticat també la precària situació de les persones cuidadores no professionals, ja que aquesta situació els afecta la seva vida tant emocionalment com econòmicament: la majoria d'elles ni cobren ni cotitzen a la Seguretat Social.
Així doncs, temps lliure i cotització a la Seguretat Social són les principals reclamacions per a unes dones que no tenen temps per a elles mateixes i que sovint pateixen de depressió i de problemes físics derivats dels esforços diaris, segons UGT.
www.catalunyainformacio.cat
Les línies de Rodalies necessiten 6.000 milions abans del traspàs
El govern reclama aquesta xifra al ministeri de Foment abans d'assumir les competències previstes pel nou Estatut Ferrocarrils de la Generalitat s'hauria de fer càrrec dels serveis que ara ofereix Renfe .
Quim Torrent
El govern reclamarà al ministeri de Foment una inversió d'uns 6.000 milions d'euros abans del traspàs de la gestió dels trens de rodalies a la Generalitat. Aquesta xifra és fruit d'un document elaborat pel departament d'Obres Públiques, l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments metropolitans i enviat a Madrid perquè es tingui en compte de cara a la redacció del nou pla de rodalies de Barcelona que el ministeri està elaborant.
El traspàs de la gestió de les rodalies és una reivindicació històrica dels partits catalans que han vist com en els últims vint anys les inversions de l'Estat en infraestructures han caigut en picat. Sembla, doncs, un contrasentit que ara, un cop aprovat el nou Estatut, que preveu que la Generalitat assumeixi aquestes competències, s'hagi d'esperar una inversió de l'Estat per fer efectiu el traspàs.
Procés complicat
"Serà un procés complicat", reconeix el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que ha viscut molt de prop les negociacions amb el ministeri per les inversions en infraestructures que s'han de fer a Catalunya. El cert és que el govern i els partits catalans tenen molt clares les principals intervencions que s'han de fer a la xarxa ferroviària, però la negociació amb Madrid apareix com una paret molt alta.
Un cop aprovat l'Estatut s'ha d'establir la comissió mixta Estat-Generalitat, on s'han de negociar les condicions del traspàs. Si es fa cas de la literalitat del text, Catalunya hauria de tenir "competències exclusives sobre els transports terrestres per carretera i ferrocarril que transcorrin íntegrament dins de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura". A la pràctica, això vol dir que la Generalitat tindrà les mans lliures per decidir quina empresa explota els serveis de rodalies de Barcelona, els més rendibles de l'Estat si es té en compte la baixa inversió feta i l'alt nombre de passatgers.
El nou mapa ferroviari que es dibuixaria en cas que les negociacions es tiressin endavant seria un mapa amb la propietat de les infraestructures compartida entre les dues administracions, però el principal agent regulador seria la Generalitat. L'Estat pràcticament no tindria competències, ja que el procés de liberalització ferroviària farà que els operadors de llarg recorregut i mercaderies puguin ser explotats per companyies privades. En aquest context, doncs, la companyia espanyola de bandera, Renfe, podria anar desapareixent a poc a poc de les vies catalanes, i això és precisament el que vol evitar de totes passades l'Estat.
Prova d'això és que després d'un abandonament manifest durant quinze anys de les rodalies catalanes, ara l'empresa pública espanyola ha donat llum verda a un ambiciós pla per renovar la flota de trens que operen a Barcelona. I és que Renfe no vol perdre el tren català i ja ha mostrat en diverses ocasions la seva voluntat de continuar a Catalunya quan l'Estat deixi de tenir-hi competències. Nadal creu que hi haurà d'haver un procés intermedi en què Renfe hi haurà de participar, però "ha de ser Ferrocarrils de la Generalitat qui s'acabi fent càrrec de la majoria de línies". L'Estatut obre una porta que els partits catalans hauran d'acabar tancant.
www.diariavui.cat
El govern reclama aquesta xifra al ministeri de Foment abans d'assumir les competències previstes pel nou Estatut Ferrocarrils de la Generalitat s'hauria de fer càrrec dels serveis que ara ofereix Renfe .
Quim Torrent
El govern reclamarà al ministeri de Foment una inversió d'uns 6.000 milions d'euros abans del traspàs de la gestió dels trens de rodalies a la Generalitat. Aquesta xifra és fruit d'un document elaborat pel departament d'Obres Públiques, l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments metropolitans i enviat a Madrid perquè es tingui en compte de cara a la redacció del nou pla de rodalies de Barcelona que el ministeri està elaborant.
El traspàs de la gestió de les rodalies és una reivindicació històrica dels partits catalans que han vist com en els últims vint anys les inversions de l'Estat en infraestructures han caigut en picat. Sembla, doncs, un contrasentit que ara, un cop aprovat el nou Estatut, que preveu que la Generalitat assumeixi aquestes competències, s'hagi d'esperar una inversió de l'Estat per fer efectiu el traspàs.
Procés complicat
"Serà un procés complicat", reconeix el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que ha viscut molt de prop les negociacions amb el ministeri per les inversions en infraestructures que s'han de fer a Catalunya. El cert és que el govern i els partits catalans tenen molt clares les principals intervencions que s'han de fer a la xarxa ferroviària, però la negociació amb Madrid apareix com una paret molt alta.
Un cop aprovat l'Estatut s'ha d'establir la comissió mixta Estat-Generalitat, on s'han de negociar les condicions del traspàs. Si es fa cas de la literalitat del text, Catalunya hauria de tenir "competències exclusives sobre els transports terrestres per carretera i ferrocarril que transcorrin íntegrament dins de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura". A la pràctica, això vol dir que la Generalitat tindrà les mans lliures per decidir quina empresa explota els serveis de rodalies de Barcelona, els més rendibles de l'Estat si es té en compte la baixa inversió feta i l'alt nombre de passatgers.
El nou mapa ferroviari que es dibuixaria en cas que les negociacions es tiressin endavant seria un mapa amb la propietat de les infraestructures compartida entre les dues administracions, però el principal agent regulador seria la Generalitat. L'Estat pràcticament no tindria competències, ja que el procés de liberalització ferroviària farà que els operadors de llarg recorregut i mercaderies puguin ser explotats per companyies privades. En aquest context, doncs, la companyia espanyola de bandera, Renfe, podria anar desapareixent a poc a poc de les vies catalanes, i això és precisament el que vol evitar de totes passades l'Estat.
Prova d'això és que després d'un abandonament manifest durant quinze anys de les rodalies catalanes, ara l'empresa pública espanyola ha donat llum verda a un ambiciós pla per renovar la flota de trens que operen a Barcelona. I és que Renfe no vol perdre el tren català i ja ha mostrat en diverses ocasions la seva voluntat de continuar a Catalunya quan l'Estat deixi de tenir-hi competències. Nadal creu que hi haurà d'haver un procés intermedi en què Renfe hi haurà de participar, però "ha de ser Ferrocarrils de la Generalitat qui s'acabi fent càrrec de la majoria de línies". L'Estatut obre una porta que els partits catalans hauran d'acabar tancant.
www.diariavui.cat
La Policia Local presenta la seva memòria d'activitats del 2005
La Memòria del 2005 destaca que el nou edifici permet millorar l’atenció ciutadana.
La Policia Local ha presentat la seva Memòria de l’any 2005, en què es recullen els resultats de les principals actuacions que porten a terme els agents locals. El nou document evidencia que la Policia Local està fent un gran esforç per adaptar-se a la nova situació de Cubelles i ha emfatitzant la seva atenció en els problemes de seguretat viària i ciutadana que pugui tenir el municipi.
Enguany, però, s’ha aturat el constant creixement d’efectius que venia evidenciant el cos de la Policia Local en els darrers anys. La baixa de dos efectius al llarg del 2005, un que va retornar als Mossos d’Esquadra i l’altre que va canviar de municipi, ha fet que la plantilla real (28) i l’aprovada (33) s’hagin allunyat lleugerament. Així mateix, aquest fet ha originat el creixement de l’edat mitjana de la plantilla, que passa dels 36,17 anys als 37,11 anys. Malgrat tot, s’ha continuat reduint el nombre d’habitants per cada agent municipal, que queda fixat en 3.050 habitants per agent a l’hivern i 6.250 a l’estiu.
Per al regidor de Governació, Xavier Grau, "el 2005 ha estat un any de transició", en el que la millora més destacable ha estat el trasllat a les noves dependències del carrer Arles de Tec. "Es tracta d’un edifici model al conjunt de policies locals de Catalunya i que ha suposat una millora quantitativa i qualitativa de les condicions de treball dels agents locals, explica el regidor.
Ampliació de serveis.
La consolidació dels mitjans, tant humans com materials, ha anat acompanyada d’un increment dels serveis que ofereix el cos a la ciutadania en tots els seus àmbits: d’assistència, de trànsit, judicial, administrativa, seguretat ciutadana i educació viària.
La Policia Local va atendre 2.646 trucades sol·licitant serveis, de les quals únicament 39 no es van poder atendre per estar fent un servei prioritari. Entre el requeriments més destacats hi ha les urgències farmacèutiques (287), les ajudes humanitàries (192), la mediació en conflictes entre veïns (154), les emergències mèdiques (92) i la mediació en discussions familiars (85).
Policia de trànsitVa ser en les tasques de control del trànsit on s’ha vist un increment major dels serveis de la Policia Local de Cubelles. Fruit de la consolidació d’agents i material, i del conveni signat amb el Servei Català de Trànsit, s’han arribat a fer 103 controls estàtics, 37 més que a l’any 2004. En aquests, es van inspeccionar 1.125 vehicles, dels quals 409 van ser ciclomotors, 76 motocicletes i 640 turismes.
La majoria de les denúncies formulades, la majoria van correspondre a l’excés de soroll (35). Però a més, d’acord amb el conveni amb Trànsit, es va incrementar considerablement els controls preventius d’alcoholèmia i velocitat. En el primer dels casos, es va controlar a 141 conductors, dels quals només 7 van donar positiu (5%) per consum d’alcohol, mentre que dels 1.45 vehicles inspeccionats per excés de velocitat, es van emetre 69 denúncies (4%).
A més, es van obrir 2.534 expedients de proposta de sanció administrativa per incompliment de les OM de Circulació, gairebé un 32% més que l’any 2004, fent-se efectiu a les dependències policials 20.772 € en multes. D’aquests, 18.260 € corresponen a la taxa per la retirada de la grua, una quantitat considerablement superior a la recaptada el 2004 (5.162,8 €), en què es va posar en marxa el servei de grua.
El major nombre de denúncies es van produir els mesos d’agost (540) i juliol (401). També significatiu és a l’abril (270), juny (211), maig (195), setembre (189), octubre (162), març (152), febrer i desembre (127), gener (120) i novembre (90). Cap al Servei Català de Trànsit es van derivar 225 denúncies, la majoria relacionades amb el fet de conduir sense l’autorització preceptiva (86) i fer-ho sense l’assegurança obligatòria (82). També són significatives les 30 denúncies per no tenir al dia l’ITV.
Finalment, pel que fa a la tasca portada a terme per la grua municipal, es va intervenir a petició dels propietaris de guals en 176 ocasions, retirant el vehicle en 134 ocasions. Es van immobilitzar o dipositar 156 vehicles, la majoria per manca d’assegurança obligatòria (67) o per conduir amb alcoholèmia positiva (20), i es van retirar 75 vehicles abandonats a la via pública i 149 auxilis mecànics.
Lleugera reducció dels accidents
Les diferents campanyes de conscienciació sobre la seguretat al trànsit van donar com a resultat una lleugera reducció dels accidents (180 pels 183 del 2004). En 154 d’aquests es va intervenir per esbrinar les causes del mateix, mentre que en 26 ocasions es derivar als Mossos d’Esquadra per manca de competència.
Dels 180 accidents, en un 64% va haver-hi només danys materials, en un 36% ferits i no es va registrar cap víctima mortal. La majoria d’accidents van ser per sortida de la via (46), seguits de cops laterals (36), embestides (31), copts frontals (19) encalç (16) i atropellaments (6).
Per sectors del municipi, la majoria dels accidents van tenir lloc al nucli antic (31), seguit dels sectors Mota Sant Pere – Clot del Bassó – Les Salines (23) i el Bardají (16), sobretot els dissabte, entre les 6 i les 22 hores (38) i el divendres de 2 a 22 hores (16). En la resta de sectors, o no es van produir accidents amb intervenció de la Policia Local (La Gaviota, Parc de Cubelles i La Solana) o van ser menys (entre 2 i 11 accidents).
Policia Judicial
La majoria dels 69 homes i dones detinguts, 56 i 13 respectivament, ho van ser per delictes relacionats amb violència domèstica (20) i la seguretat en el trànsit (15). La Policia Local, a més, va instruir 944 diligències per il·lícits penals, la majoria dels quals per furt o pèrdua de documentació (115). També és significatiu el número de diligències per danys en vehicle (81) i a la propietat (71) i robatoris a l’interior del vehicle (74) i a la propietat (54). Per lesions, amenaces o insults es van obrir 51 diligències.
Pel que fa als danys i robatoris a la propietat, percentualment el sector més afectat va seu el nucli antic (23%), el sector Marítim (17%) i el Sud – Sumella (13%). Pel que fa a robatoris a establiments públics i obres en construcció, els més afectats van ser el Polígon Industrial Les Salines (25%), la Mota de Sant Pere (24%), nucli antic (21%) i el sector Marítim (18%).
Finalment, els robatoris amb intimidació es van produir majori-tàriament al nucli Marítim (37%) i el nucli antic (24%), mentre que els robatoris a l’interior de vehicles van estar repartits per més sectors de la vila.
En la seva tasca de policia administrativa, els agents es van concentrar principalment en actuacions relacionades amb la inspecció d’obres (24). A més, es van detectar 529 anomalies en alguns serveis públics, la majoria relacionats amb serveis dependents de l’Ajuntament (249) i l’enllumenat (239) i en 38 ocasions es van haver de prendre mesures preventives per tal d’evitar riscos per anomalies dels serveis públics.
Els agents de la Policia Local també van intervenir en la identificació de 1.721 persones i l’escorcoll de 1.342 vehicles. També es van imposar sancions per danys a mobiliari urbà (12) i es van intervenir 1.100 cd’s de música i 760 dvd’s il·legals; 60 ulleres i 110 rellotges falsos.
Educació viàriaUn any més, aquesta va ser una de les activitats de prevenció més importants que es desenvolupen a la Policia. L'ampliació de la comunitat educativa, amb l’entrada en funcionament del CEIP Vora del Mar i l’IES Cubelles, s’ha incrementat el programa d’educació viària que es pretén arribi a tots els alumnes.
A més de seguir amb les classes teòriques, ha tornar a triomfar el Parc de Seguretat Vial, que es porta a terme anualment en col·laboració amb el Servei Català del Trànsit.
Departament de Comunicació Dilluns, 07-08-2006
La Memòria del 2005 destaca que el nou edifici permet millorar l’atenció ciutadana.
La Policia Local ha presentat la seva Memòria de l’any 2005, en què es recullen els resultats de les principals actuacions que porten a terme els agents locals. El nou document evidencia que la Policia Local està fent un gran esforç per adaptar-se a la nova situació de Cubelles i ha emfatitzant la seva atenció en els problemes de seguretat viària i ciutadana que pugui tenir el municipi.
Enguany, però, s’ha aturat el constant creixement d’efectius que venia evidenciant el cos de la Policia Local en els darrers anys. La baixa de dos efectius al llarg del 2005, un que va retornar als Mossos d’Esquadra i l’altre que va canviar de municipi, ha fet que la plantilla real (28) i l’aprovada (33) s’hagin allunyat lleugerament. Així mateix, aquest fet ha originat el creixement de l’edat mitjana de la plantilla, que passa dels 36,17 anys als 37,11 anys. Malgrat tot, s’ha continuat reduint el nombre d’habitants per cada agent municipal, que queda fixat en 3.050 habitants per agent a l’hivern i 6.250 a l’estiu.
Per al regidor de Governació, Xavier Grau, "el 2005 ha estat un any de transició", en el que la millora més destacable ha estat el trasllat a les noves dependències del carrer Arles de Tec. "Es tracta d’un edifici model al conjunt de policies locals de Catalunya i que ha suposat una millora quantitativa i qualitativa de les condicions de treball dels agents locals, explica el regidor.
Ampliació de serveis.
La consolidació dels mitjans, tant humans com materials, ha anat acompanyada d’un increment dels serveis que ofereix el cos a la ciutadania en tots els seus àmbits: d’assistència, de trànsit, judicial, administrativa, seguretat ciutadana i educació viària.
La Policia Local va atendre 2.646 trucades sol·licitant serveis, de les quals únicament 39 no es van poder atendre per estar fent un servei prioritari. Entre el requeriments més destacats hi ha les urgències farmacèutiques (287), les ajudes humanitàries (192), la mediació en conflictes entre veïns (154), les emergències mèdiques (92) i la mediació en discussions familiars (85).
Policia de trànsitVa ser en les tasques de control del trànsit on s’ha vist un increment major dels serveis de la Policia Local de Cubelles. Fruit de la consolidació d’agents i material, i del conveni signat amb el Servei Català de Trànsit, s’han arribat a fer 103 controls estàtics, 37 més que a l’any 2004. En aquests, es van inspeccionar 1.125 vehicles, dels quals 409 van ser ciclomotors, 76 motocicletes i 640 turismes.
La majoria de les denúncies formulades, la majoria van correspondre a l’excés de soroll (35). Però a més, d’acord amb el conveni amb Trànsit, es va incrementar considerablement els controls preventius d’alcoholèmia i velocitat. En el primer dels casos, es va controlar a 141 conductors, dels quals només 7 van donar positiu (5%) per consum d’alcohol, mentre que dels 1.45 vehicles inspeccionats per excés de velocitat, es van emetre 69 denúncies (4%).
A més, es van obrir 2.534 expedients de proposta de sanció administrativa per incompliment de les OM de Circulació, gairebé un 32% més que l’any 2004, fent-se efectiu a les dependències policials 20.772 € en multes. D’aquests, 18.260 € corresponen a la taxa per la retirada de la grua, una quantitat considerablement superior a la recaptada el 2004 (5.162,8 €), en què es va posar en marxa el servei de grua.
El major nombre de denúncies es van produir els mesos d’agost (540) i juliol (401). També significatiu és a l’abril (270), juny (211), maig (195), setembre (189), octubre (162), març (152), febrer i desembre (127), gener (120) i novembre (90). Cap al Servei Català de Trànsit es van derivar 225 denúncies, la majoria relacionades amb el fet de conduir sense l’autorització preceptiva (86) i fer-ho sense l’assegurança obligatòria (82). També són significatives les 30 denúncies per no tenir al dia l’ITV.
Finalment, pel que fa a la tasca portada a terme per la grua municipal, es va intervenir a petició dels propietaris de guals en 176 ocasions, retirant el vehicle en 134 ocasions. Es van immobilitzar o dipositar 156 vehicles, la majoria per manca d’assegurança obligatòria (67) o per conduir amb alcoholèmia positiva (20), i es van retirar 75 vehicles abandonats a la via pública i 149 auxilis mecànics.
Lleugera reducció dels accidents
Les diferents campanyes de conscienciació sobre la seguretat al trànsit van donar com a resultat una lleugera reducció dels accidents (180 pels 183 del 2004). En 154 d’aquests es va intervenir per esbrinar les causes del mateix, mentre que en 26 ocasions es derivar als Mossos d’Esquadra per manca de competència.
Dels 180 accidents, en un 64% va haver-hi només danys materials, en un 36% ferits i no es va registrar cap víctima mortal. La majoria d’accidents van ser per sortida de la via (46), seguits de cops laterals (36), embestides (31), copts frontals (19) encalç (16) i atropellaments (6).
Per sectors del municipi, la majoria dels accidents van tenir lloc al nucli antic (31), seguit dels sectors Mota Sant Pere – Clot del Bassó – Les Salines (23) i el Bardají (16), sobretot els dissabte, entre les 6 i les 22 hores (38) i el divendres de 2 a 22 hores (16). En la resta de sectors, o no es van produir accidents amb intervenció de la Policia Local (La Gaviota, Parc de Cubelles i La Solana) o van ser menys (entre 2 i 11 accidents).
Policia Judicial
La majoria dels 69 homes i dones detinguts, 56 i 13 respectivament, ho van ser per delictes relacionats amb violència domèstica (20) i la seguretat en el trànsit (15). La Policia Local, a més, va instruir 944 diligències per il·lícits penals, la majoria dels quals per furt o pèrdua de documentació (115). També és significatiu el número de diligències per danys en vehicle (81) i a la propietat (71) i robatoris a l’interior del vehicle (74) i a la propietat (54). Per lesions, amenaces o insults es van obrir 51 diligències.
Pel que fa als danys i robatoris a la propietat, percentualment el sector més afectat va seu el nucli antic (23%), el sector Marítim (17%) i el Sud – Sumella (13%). Pel que fa a robatoris a establiments públics i obres en construcció, els més afectats van ser el Polígon Industrial Les Salines (25%), la Mota de Sant Pere (24%), nucli antic (21%) i el sector Marítim (18%).
Finalment, els robatoris amb intimidació es van produir majori-tàriament al nucli Marítim (37%) i el nucli antic (24%), mentre que els robatoris a l’interior de vehicles van estar repartits per més sectors de la vila.
En la seva tasca de policia administrativa, els agents es van concentrar principalment en actuacions relacionades amb la inspecció d’obres (24). A més, es van detectar 529 anomalies en alguns serveis públics, la majoria relacionats amb serveis dependents de l’Ajuntament (249) i l’enllumenat (239) i en 38 ocasions es van haver de prendre mesures preventives per tal d’evitar riscos per anomalies dels serveis públics.
Els agents de la Policia Local també van intervenir en la identificació de 1.721 persones i l’escorcoll de 1.342 vehicles. També es van imposar sancions per danys a mobiliari urbà (12) i es van intervenir 1.100 cd’s de música i 760 dvd’s il·legals; 60 ulleres i 110 rellotges falsos.
Educació viàriaUn any més, aquesta va ser una de les activitats de prevenció més importants que es desenvolupen a la Policia. L'ampliació de la comunitat educativa, amb l’entrada en funcionament del CEIP Vora del Mar i l’IES Cubelles, s’ha incrementat el programa d’educació viària que es pretén arribi a tots els alumnes.
A més de seguir amb les classes teòriques, ha tornar a triomfar el Parc de Seguretat Vial, que es porta a terme anualment en col·laboració amb el Servei Català del Trànsit.
Departament de Comunicació Dilluns, 07-08-2006
Una exposició sobre l’època del president Lluís Companys inicia el programa d’actes de la Diada Nacional de Catalunya de Sitges
Per VD 28/08/2006
La Sala Vaixells del Palau Maricel acollirà des d’aquest dissabte i fins el 24 de setembre l’exposició itinerant “Lluís Companys i la seva època. 1882-1940”, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La inauguració d’aquesta mostra, inclosa dins del programa d’actes de la Diada Nacional de Catalunya que aquest 2006 estrenarà el monòlit al president Companys al barri dels Molins com a indret de celebració de la tradicional ofrena floral el mateix 11 de setembre, serà a les set de la tarda d’aquest dissabte.“Lluís Companys i la seva època. 1882-1940” presenta bona part del recull de fotografies que es van obtenir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant el 2002 amb motiu de la "Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940)". La col·lecció d'imatges es va completar amb algunes fotografies procedents de diferents arxius.Les fotografies que s'han recollit es troben ordenades en vuit àmbits: Lluís Companys, imatges d'un dels protagonistes principals de l'esdevenir polític nacional en la primera meitat del segle XX; Política, les fotografies intenten mostrar aquesta vida política que en major o menor mesura es va viure des de la quotidianitat popular; Treballs i recursos, on es reflecteixen els importants canvis en l'estructura productiva del país, on el pes de l'agricultura va deixar pas al de la indústria; Associacionisme, on queda constància de l'important entramat associatiu català; Ensenyament, la necessitat de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir especialment a l'escola primària; Cultura i lleure, les transformacions socials i econòmiques repercuteixen en aquest camp fent-lo arribar a la majoria de la població i sense distincions socials; Festes, on el calendari religiós i el "cicle de la vida" determinen les pautes a seguir, i la Postguerra, que marca la fi d'un somni per a la majoria de la població.La mostra romandrà oberta fins el proper 24 de setembre, excepte el dia de Santa Tecla, de dijous a dissabte de les set de la tarda a les nou del vespre, i els diumenges i festius de dotze a dues del migdia i de set de la tarda a les nou del vespre.
www.vilanovadigital.com
Per VD 28/08/2006
La Sala Vaixells del Palau Maricel acollirà des d’aquest dissabte i fins el 24 de setembre l’exposició itinerant “Lluís Companys i la seva època. 1882-1940”, organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La inauguració d’aquesta mostra, inclosa dins del programa d’actes de la Diada Nacional de Catalunya que aquest 2006 estrenarà el monòlit al president Companys al barri dels Molins com a indret de celebració de la tradicional ofrena floral el mateix 11 de setembre, serà a les set de la tarda d’aquest dissabte.“Lluís Companys i la seva època. 1882-1940” presenta bona part del recull de fotografies que es van obtenir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant el 2002 amb motiu de la "Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940)". La col·lecció d'imatges es va completar amb algunes fotografies procedents de diferents arxius.Les fotografies que s'han recollit es troben ordenades en vuit àmbits: Lluís Companys, imatges d'un dels protagonistes principals de l'esdevenir polític nacional en la primera meitat del segle XX; Política, les fotografies intenten mostrar aquesta vida política que en major o menor mesura es va viure des de la quotidianitat popular; Treballs i recursos, on es reflecteixen els importants canvis en l'estructura productiva del país, on el pes de l'agricultura va deixar pas al de la indústria; Associacionisme, on queda constància de l'important entramat associatiu català; Ensenyament, la necessitat de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir especialment a l'escola primària; Cultura i lleure, les transformacions socials i econòmiques repercuteixen en aquest camp fent-lo arribar a la majoria de la població i sense distincions socials; Festes, on el calendari religiós i el "cicle de la vida" determinen les pautes a seguir, i la Postguerra, que marca la fi d'un somni per a la majoria de la població.La mostra romandrà oberta fins el proper 24 de setembre, excepte el dia de Santa Tecla, de dijous a dissabte de les set de la tarda a les nou del vespre, i els diumenges i festius de dotze a dues del migdia i de set de la tarda a les nou del vespre.
www.vilanovadigital.com
Les dones pageses reclamen el dret a la pensió
Mònica Ramoneda
S'apropen eleccions i el Grup de Dones Rurals de JARC (JovesAgricultors i Ramaders de Catalunya) ha aprofitat el moment per a alçar la veu i demanar als grups polítics que tinguin presents les seves reivindicacions.
Unes reivindicacions que fan referència, sobretot, al concepte de Seguretat Social per explotació. Des de JARC, expliquen que es dóna el cas que moltes dones del món rural han treballat tota la vida però "passant desapercebudes", és a dir: sense cotitzar. La demanda de les pageses és que, aquelles dones a qui els hi falta menys de 15 anys per a jubilar-se, i que per tant ja no són a temps de cotitzar el suficient, puguin optar a la pensió a partir d'un plus que el marit afegiria a la seva cotització.
Rosa Serret, portaveu del Grup de Dones de JARC, ha explicat que hi ha tres tipus de dones treballadores del camp: Les que tot i treballar tota la vida a l'explotació, ho han fet sense cap mena de cobertura i ara ja no tenen temps de cotitzar, perquè no els queden 15 anys fins arribar a la jubilació; les dones que estan en actiu al REASS (Règim Especial Agrari de la Seguretat Social), i les dones que estan en actiu al règim d'autònoms agraris o ramaders.
En els tres casos, i segons Serret, "són un pal de paller pel sector i, en especial, per a l'empresa agrària però fins no fa massa han passat desapercebudes; per això, la qualitat de vida i les expectatives de futur de les dones que viuen i treballen al món rural són pitjors que en el cas dels homes, malgrat haver treballat igual".
Jubilació, maternitat i més visibilitat
Les demandes que aquest dimecres 23 d'agost han fet sentir les Dones Rurals de JARC es concreten, bàsicament, en tres punts:
El primer és una proposta per a aconseguir que les dones del camp puguin accedir a la pensió de jubilació. I la proposta l'ha explicada de la següent manera la seva portaveu: "Els marits d'aquelles dones que no han cotitzat al llarg de la seva vida, tot i haver estat treballant, podrien sumar un plus a la seva cotització per tal de permetre l'accés a la paga per jubilació de les seves dones; això permetria parlar de Seguretat Social per explotació".
Una altra demanda és la que fa referència al pes de la família, "que gairebé sempre recau sobre la dona". JARC considera, aquí, que calen ajuts per a contractar personal en cas de baixa per maternitat. "Les mesures actuals primen amb una bonificació de les quotes a la seguretat social d'aquelles mares que sacrifiquen la baixa per incorporar-se a la feina poc després del part", ha explicat Serret.
Per últim, l'eterna demanda de ser més visibles també ha quedat recollida en aquest últim comunicat. El Grup de Dones de JARC denuncia la manca d'infraestructures en el món rural ("Falten guarderies, residències de gent gran, escoles qualificades i moltes d'altres coses", ha precisat la portaveu) i demana que es "prioritzin les actuacions que es fan des de diferents entitats i organitzacions en pro a les dones del món rural".
www.lamalla.net
Mònica Ramoneda
S'apropen eleccions i el Grup de Dones Rurals de JARC (JovesAgricultors i Ramaders de Catalunya) ha aprofitat el moment per a alçar la veu i demanar als grups polítics que tinguin presents les seves reivindicacions.
Unes reivindicacions que fan referència, sobretot, al concepte de Seguretat Social per explotació. Des de JARC, expliquen que es dóna el cas que moltes dones del món rural han treballat tota la vida però "passant desapercebudes", és a dir: sense cotitzar. La demanda de les pageses és que, aquelles dones a qui els hi falta menys de 15 anys per a jubilar-se, i que per tant ja no són a temps de cotitzar el suficient, puguin optar a la pensió a partir d'un plus que el marit afegiria a la seva cotització.
Rosa Serret, portaveu del Grup de Dones de JARC, ha explicat que hi ha tres tipus de dones treballadores del camp: Les que tot i treballar tota la vida a l'explotació, ho han fet sense cap mena de cobertura i ara ja no tenen temps de cotitzar, perquè no els queden 15 anys fins arribar a la jubilació; les dones que estan en actiu al REASS (Règim Especial Agrari de la Seguretat Social), i les dones que estan en actiu al règim d'autònoms agraris o ramaders.
En els tres casos, i segons Serret, "són un pal de paller pel sector i, en especial, per a l'empresa agrària però fins no fa massa han passat desapercebudes; per això, la qualitat de vida i les expectatives de futur de les dones que viuen i treballen al món rural són pitjors que en el cas dels homes, malgrat haver treballat igual".
Jubilació, maternitat i més visibilitat
Les demandes que aquest dimecres 23 d'agost han fet sentir les Dones Rurals de JARC es concreten, bàsicament, en tres punts:
El primer és una proposta per a aconseguir que les dones del camp puguin accedir a la pensió de jubilació. I la proposta l'ha explicada de la següent manera la seva portaveu: "Els marits d'aquelles dones que no han cotitzat al llarg de la seva vida, tot i haver estat treballant, podrien sumar un plus a la seva cotització per tal de permetre l'accés a la paga per jubilació de les seves dones; això permetria parlar de Seguretat Social per explotació".
Una altra demanda és la que fa referència al pes de la família, "que gairebé sempre recau sobre la dona". JARC considera, aquí, que calen ajuts per a contractar personal en cas de baixa per maternitat. "Les mesures actuals primen amb una bonificació de les quotes a la seguretat social d'aquelles mares que sacrifiquen la baixa per incorporar-se a la feina poc després del part", ha explicat Serret.
Per últim, l'eterna demanda de ser més visibles també ha quedat recollida en aquest últim comunicat. El Grup de Dones de JARC denuncia la manca d'infraestructures en el món rural ("Falten guarderies, residències de gent gran, escoles qualificades i moltes d'altres coses", ha precisat la portaveu) i demana que es "prioritzin les actuacions que es fan des de diferents entitats i organitzacions en pro a les dones del món rural".
www.lamalla.net
El grup municipal de CiU a Vilanova decideix avui el seu posicionament sobre la solució a la platja Llarga
C. MORELL. Vilanova i la Geltrú.
El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el diputat Esteve Orriols, ha convocat els seus companys de grup avui per acabar de definir el seu posicionament sobre l'acord que el govern municipal vol signar amb els promotors de la platja Llarga per evitar la construcció en aquest indret. Orriols ja va enviar una carta a l'alcalde, Joan Ignasi Elena (PSC), a principi d'agost en què mostrava la seva poca predisposició a avalar la decisió del govern, però es va comprometre a pensar-hi durant les seves vacances. Ara Orriols diu que no vol prendre una decisió en solitari i, per això, ha convocat el seu equip per consensuar la posició del grup municipal sobre un tema que condicionarà el futur urbanístic de la ciutat, ja que suposarà un avançament en l'inici de la urbanització de l'Eixample Nord –l'Ajuntament haurà d'assumir una part important del cost de la construcció de vials i carrers– i una incògnita sobre el futur de la Millera, on l'Incasol ja ha comprat terrenys agrícoles amb la intenció de construir-hi pisos de protecció oficial. La decisió del govern de Vilanova de salvar la platja Llarga d'un projecte de construcció de 250 pisos de luxe i un hotel, el juliol del 2004, va suposar l'inici de tot un procés de negociació que semblava haver acabat l'hivern passat amb una alternativa que suposava la construcció de 1.700 pisos a la Millera, al costat de la platja Llarga. La xifra de pisos va provocar el desacord en el si del govern i va obligar a iniciar una nova negociació que, ara sí, podria haver arribat al seu final, per salvar l'única platja verge de la costa de la demarcació de Barcelona.
www.vilaweb.cat
14.7.06
GEPEC-EdC presenta al·legacions al Departament de Treball i Indústria en contra de l'autorització de la tèrmica d'IBERDROLA a Riba-Roja
GEPEC-EdC ha presentat un plec d’al·legacions manifestant els greuges que tindran lloc per al medi ambient i la salut de les persones en el cas que el Departament de Treball i Indústria autoritzi la tèrmica de Riba-Roja, i demanant que l’administració vetlli pels interessos generals de la ciutadania per sobre dels interessos econòmics particulars d’IBERDROLA.
No està justificada la necessitat d'instal·lar aquesta central de 850 MW en aquest àmbit territorial, sobretot tenint en compte que les comarques de Tarragona produeixen actualment el 73% de l'energia que es consumeix a Catalunya. La implantació de noves centrals tèrmiques de cicle combinat no respon a una justificació real de substitució d’altres fonts d’energia més contaminants, com la nuclear o la tèrmica convencional. Respon a polítiques d’inversió mal plantejades que només beneficien al capital privat.
L'anterior Pla d'Energia no ha estat prou efectiu per a controlar l'augment de la demanda energètica i no ha estat prou efectiu a l'hora de promoure els principis d'estalvi energètic i eficiència energètica que estableixen les directrius de la CE. GEPEC-EdC considera que la regulació de les autoritzacions i llicències del sector de la producció elèctrica han de seguir consideracions basades en criteris estrictes de sostenibilitat, qualitat ambiental, equilibri territorial i aprofitament dels recursos naturals, i no únicament en l'avaluació d'impactes ambientals d'àmbit local, fet que ha estat insuficient en molts casos i ho seguirà sent si no emprem les eines que ens ofereix la recent Llei 9/2006 d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes (cal aplicar-la al Nou Pla d’Energia).
La Central Tèrmica de 850 MW que l'empresa IBERDROLA ha proposat de construir al municipi de Riba-Roja d’Ebre abocarà a l'atmosfera més de 2'5 milions de tones anuals de contaminants diversos, tot i funcionar "principalment" amb gas natural. Cadascun d’aquests contaminants té efectes nocius per a la salut i el medi ambient, a més d’altres que també abocarà en quantitats menors i que citem a les al·legacions (metalls pesants, dioxines, compostos orgànics persistents, etc.):
Diòxid de Carboni (CO2):
Òxids de Nitrogen (NOx):
Diòxid de Sofre (SO2):
Partícules:
Monòxid de Carboni (CO):
Compostos Orgànics Volàtils (COV)
2.540.400 tones
2.190.000 kilos
130.524 kilos
189.216 kilos
718.320 kilos
291.798 kilos
Tenint en compte que IBERDROLA presumeix de ser una empresa productora d’energia "neta", volem recordar també la seva participació en les centrals nuclears espanyoles (segons informació facilitada per www.foronuclear.org):
Vandellòs II: 28%, Ascó II: 15%,Cofrentes: 100%, Trillo I: 48%, Santa Mª de Garoña: 100% NUCLENOR (participada per ENDESA i IBERDROLA), Almaraz I i II: 53%
Total participació d’IBERDROLA en l’energia nuclear a Espanya: 51 %
Per altra banda, la central de cogeneració d’IBERDROLA projectada Riba-Roja no compleix els mínims d'eficiència energètica fixats en la Directiva 2004/8/CE, i per tant no queda justificada la seva autorització en base a la demanda de calor útil i l'estalvi d'energia primària en el mercat interior de l'energia.
GEPEC-EdC també ha cregut oportú al·legar que el fet d’atorgar l’autorització ambiental a IBERDROLA contravindria el que disposa la directiva europea 2001/77/CE, relativa a la promoció de la electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable en el mercat interior de l'electricitat, i discriminaria la implantació d'energies renovables front a energies d'origen fòssil, més barates tot i que més contaminants.
Per altra banda, i quant als impactes socio-econòmics, en el projecte de la central tèrmica no es justifica d'una forma científica la repercussió que poden tenir sobre l'agricultura de la zona els impactes ambientals (emissions de gasos a l'atmosfera, repercussions en la capa freàtica, de l'escalfament de l'aigua del riu Ebre, etc...) que sens dubte provocarà la construcció d'una gran central tèrmica de gas de cicle combinat, ni tampoc els impactes econòmics per la derivació de mà d'obra durant uns pocs anys cap a la central tèrmica.
NO existeix cap garantia que la central provocarà una "publicitat positiva" per a la regió i molt menys per a la comarca i el municipi, tal com s'afirma en l'estudi. Al contrari, des del GEPEC-EdC creiem que l'impacte paisatgístic i ambiental serà enorme i, per tant, en tot cas, reduirà les possibilitats turístiques dels municipis circumdants a la zona on es pretén situar la central tèrmica de cicle combinat de gas de Riba-Roja, i de la comarca i altres comarques adjacents que han apostat decididament per la potenciació del turisme sostenible, i que fins i tot han desenvolupat infrastructures de cara a projectes de desenvolupament vinculats a aquesta activitat.
Finalment, hem al·legat sobre els impactes ambientals directes que tindria el funcionament de la central sobre els espais d’interès naturals més propers i sobre els organismes que hi viuen, a més d’afectacions al paisatge. Hem recordat la presència de les següents ZEPAS (zones d’especial protecció per a les aus) a les serres i paratges naturals de l’entorn de Riba-Roja, incloses a la Xarxa Natura 2000, que quedarien dins del radi d’afectació de la central i de les seves emissions contaminants:
ES5140008 Prades-Montsant
ES5140006 Serres de Cardó-Boix
ES5140011 Sistema Prelitoral Meridional
ES5140009 Tivissa-Vandellòs-Llaberia
ES5140012 Tossals d'Almatret i Riba-roja
www.gepec.org
Madrid autoritza la tèrmica de Riba-roja.
dimecres, 12 juliol 2006
IBERDROLA liderará de nuevo en los próximos cinco años la construcción de ciclos combinados en España tras la luz verde para el inicio de trámites otorgada ayer por el Ministerio de MedioAmbiente a diez proyectos presentados por la Compañía. Las nuevas plantas aprobadas por Medio Ambiente (diez ciclos combinados y dos hidráulicas) suman unos 10.000 MW de potenciay servirán para garantizar el suministro eléctrico, contribuyendo al desarrollo económico del país. La construcción de nuevos ciclos se enmarca en la apuesta de Iberdrola por las energías más limpias, en defensa del medio ambiente, el desarrollo sostenible y el cumplimiento del Protocolo de Kioto. IBERDROLA ha depositado un aval de 60 millones de euros para la autorización del inicio de los trámites de losproyectos, lo que pone de manifiesto su compromiso con la inversión en nueva generación de electricidad.Las diez centrales de ciclo combinado autorizadas a Iberdrola son las siguientes: Villamanrique de Tajo (Madrid); Riba-roja de Ebro (Tarragona); Miranda de Ebro (Burgos); Alange (Mérida), y Langreo(Asturias); Castellón; Castejón (Navarra); Aceca (Toledo); Escombreras (Murcia) y Santurce (Vizcaya). Además, el Ministerio de Medio Ambiente ha autorizado dos centrales hidráulicas, correspondientes a un nuevo grupo de la central de La Muela, en Valencia, que supondrá duplicar su actual capacidad de 630 MW, y la ampliación en 175 MW de la central de San Esteban, en la cuenca del Sil.El Ministerio aprobó el pasado lunes la tramitación de 37 centrales de ciclo combinado tras hacer efectivo el aval exigido para iniciar el procedimiento. El Real Decreto 1454/2005 impone a las Empresaspromotoras de nueva potencia eléctrica sujeta al Régimen Ordinario la obligación de constituir avales bancarios para cada nuevo proyecto en tramitación, equivalentes al 2% del presupuesto estimado de cada proyecto.De acuerdo con el citado RD, IBERDROLA ha constituido el aval para 12 proyectos (10 de ciclo combinado y 2 hidráulicos) que suman unos 10.000 MW. El importe total de los avales constituidos asciende a 60millones de euros. Esto supone que la totalidad de la cartera de proyectos en promoción han sido avalados y continúan su tramitación, a excepción del proyecto de ciclo combinado de Moral de Sayago que había recibido el informe desfavorable de la Dirección General para la Biodiversidad.Iberdrola ha alcanzado, con un año de adelanto, el objetivo del Plan Estratégico 2002-2006 de contar con 4.000 MW de potencia instalada (4.800 MW gestionados) mediante esta tecnología en nuestro país. A lolargo del pasado ejercicio, Iberdrola ha puesto en marcha ciclos que suman 1.200 MW en España: Aceca, en Toledo, de 400 MW, y Arcos de la Frontera B, en Cádiz, de 800 MW. La Empresa ya construye otras dos plantas de ciclo combinado de 800 MW en Escombreras (Murcia), que recientemente comenzó su fase de pruebas, y Castellón 4, que entrarán en funcionamiento en 2006 y 2007, respectivamente.
www.riberonline.net
dimecres, 12 juliol 2006
IBERDROLA liderará de nuevo en los próximos cinco años la construcción de ciclos combinados en España tras la luz verde para el inicio de trámites otorgada ayer por el Ministerio de MedioAmbiente a diez proyectos presentados por la Compañía. Las nuevas plantas aprobadas por Medio Ambiente (diez ciclos combinados y dos hidráulicas) suman unos 10.000 MW de potenciay servirán para garantizar el suministro eléctrico, contribuyendo al desarrollo económico del país. La construcción de nuevos ciclos se enmarca en la apuesta de Iberdrola por las energías más limpias, en defensa del medio ambiente, el desarrollo sostenible y el cumplimiento del Protocolo de Kioto. IBERDROLA ha depositado un aval de 60 millones de euros para la autorización del inicio de los trámites de losproyectos, lo que pone de manifiesto su compromiso con la inversión en nueva generación de electricidad.Las diez centrales de ciclo combinado autorizadas a Iberdrola son las siguientes: Villamanrique de Tajo (Madrid); Riba-roja de Ebro (Tarragona); Miranda de Ebro (Burgos); Alange (Mérida), y Langreo(Asturias); Castellón; Castejón (Navarra); Aceca (Toledo); Escombreras (Murcia) y Santurce (Vizcaya). Además, el Ministerio de Medio Ambiente ha autorizado dos centrales hidráulicas, correspondientes a un nuevo grupo de la central de La Muela, en Valencia, que supondrá duplicar su actual capacidad de 630 MW, y la ampliación en 175 MW de la central de San Esteban, en la cuenca del Sil.El Ministerio aprobó el pasado lunes la tramitación de 37 centrales de ciclo combinado tras hacer efectivo el aval exigido para iniciar el procedimiento. El Real Decreto 1454/2005 impone a las Empresaspromotoras de nueva potencia eléctrica sujeta al Régimen Ordinario la obligación de constituir avales bancarios para cada nuevo proyecto en tramitación, equivalentes al 2% del presupuesto estimado de cada proyecto.De acuerdo con el citado RD, IBERDROLA ha constituido el aval para 12 proyectos (10 de ciclo combinado y 2 hidráulicos) que suman unos 10.000 MW. El importe total de los avales constituidos asciende a 60millones de euros. Esto supone que la totalidad de la cartera de proyectos en promoción han sido avalados y continúan su tramitación, a excepción del proyecto de ciclo combinado de Moral de Sayago que había recibido el informe desfavorable de la Dirección General para la Biodiversidad.Iberdrola ha alcanzado, con un año de adelanto, el objetivo del Plan Estratégico 2002-2006 de contar con 4.000 MW de potencia instalada (4.800 MW gestionados) mediante esta tecnología en nuestro país. A lolargo del pasado ejercicio, Iberdrola ha puesto en marcha ciclos que suman 1.200 MW en España: Aceca, en Toledo, de 400 MW, y Arcos de la Frontera B, en Cádiz, de 800 MW. La Empresa ya construye otras dos plantas de ciclo combinado de 800 MW en Escombreras (Murcia), que recientemente comenzó su fase de pruebas, y Castellón 4, que entrarán en funcionamiento en 2006 y 2007, respectivamente.
www.riberonline.net
11.7.06
El Gobierno cancela 43 expedientes de estudios de impacto ambiental de centrales térmicas por no pagar el aval previsto.
MADRID, 10 Jul. (EUROPA PRESS)
El Ministerio de Medio Ambiente anunció hoy la cancelación de 43 expedientes de Estudios de Impacto Ambiental (EIA) sobre centrales térmicas de ciclo combinado que no cumplieron los avales que se requieren para proceder a dichos estudios, según informó el director general de Calidad y Evaluación Ambiental, Jaime Alejandre.
Tras haber finalizado el plazo para recibir proyectos de instalaciones de producción eléctrica, Alejandre confirmó que de los 80 proyectos sobre centrales térmicas de ciclo combinado, tan sólo 37 promotores de estos proyectos pagaron el aval del 2% del coste de la inversión necesario para iniciar dicho procedimiento y su posterior construcción.
Entre los proyectos, destacan los aprobados en Gijón, dos en Aboño, Oviedo, Mieres y Langreo en Asturias; Sant Adriá del Besos y Cubelles y Puerto de Barcelona (Barcelona), Riba Rioja del Ebro (Tarragona) y Bescano (Girona), en Cataluña; La Zarza y Alanje en Badajoz; Estremera, Paracuellos del Jarama, Villamanrique de Tajo y La Torrecilla en Madrid; Carboneras (Almería), Málaga y Palos de la Frontera en Andalucía.
También fueron aprobados los proyectos de Barajas de Melo (Cuenca), dos en Villaseca de la Sagra (Toledo), Las Matas (Guadalajara), Almonacid de Zorita (Guadalajara) y Puertollano (Ciudad Real) en Castilla-La Mancha; Arrubal en La Rioja; Cubillos del Sil (León) y Miranda del Ebro (Burgos) en Castilla y León; Castejón en Navarra; Solvay en Cantabria; Escatron y Fayon en Zaragoza; Santurce (Vizcaya), Castellón de la Plana y Cartagena (Murcia).
Estos 37 proyectos, que pasarán posteriormente a ser evaluados en relación con su impacto ambiental, reúnen un total aproximado de 30.940 megavatios, mientras que los expedientes cancelados serán comunicados al Ministerio de Industria para su posterior cancelación. No obstante, Alejandre admitió que estas cancelaciones pueden sufrir "pequeñas modificaciones ante posibles malentendidos".
En cuanto a los expedientes cuyos promotores no han pagado el aval necesario destacan los ciclos combinados de Cádiz, Puerto Real, Arcos de la Frontera, San Roque y dos en Los Barrios (Cádiz), Espiel y Puente Nuevo (Córdoba), Málaga y Colón y Palos de la Frontera (Huelva) en Andalucía; Navia y Coaña, dos en Avilés, Corvera y Tineo en Asturias; Ballobar y Velilla de Cinca (Huesca), Andorra (Teruel), Sástago, Escatron y Cuarte de Huerva (Zaragoza) en Aragón; o Polanco (Cantabria).
También fueron cancelados los expedientes de Mora La Nova (Tarragona) y Solvay Martorell (Barcelona) en Cataluña; Abanto y Ciervana (Vizcaya); Cartagena (Murcia); Congosto y dos en La Robla (León), Villalba de Duero y Aranda del Duero (Burgos), Moral de Sayago (Zamora) y Tordesillas (Valladolid) en Castilla y León; Sagunto (Valencia), Mariola y Beneixama (Alicante) en la Comunidad Valenciana; Colmenar de la Oreja, Pinto y Fuentidueña del Tajo (Madrid); dos en Mérida (Badajoz); y Santa Cruz de la Zarza (Toledo).
Los proyectos, que pasarán a evaluación en relación con su impacto ambiental, se unen a las 38 declaraciones de impacto ambiental de centrales tramitadas desde 1998, de las que 36 fueron positivas y 2 negativas. Éstas instalaciones reúnen una potencia de 36.000 megawatios, de ahí que con estos nuevos proyectos se consiguió "racionalizar la inversión" ya que el pico máximo de consumo de potencia en España osciló entre 43.000 megavatios, según Alejandre.
Además, Alejandre señaló que con el pago de este aval, que se impuso a aquellas instalaciones que iniciaron el procedimiento y para las que aún no tenían la declaración de impacto ambiental en un plazo de 2 años, permite "mejorar la evaluación" de los proyectos al "evitar la distorsión" y comprobar que el inversor tenga "un verdadero interés de llevarlas a cabo".
www.europapress.es
MADRID, 10 Jul. (EUROPA PRESS)
El Ministerio de Medio Ambiente anunció hoy la cancelación de 43 expedientes de Estudios de Impacto Ambiental (EIA) sobre centrales térmicas de ciclo combinado que no cumplieron los avales que se requieren para proceder a dichos estudios, según informó el director general de Calidad y Evaluación Ambiental, Jaime Alejandre.
Tras haber finalizado el plazo para recibir proyectos de instalaciones de producción eléctrica, Alejandre confirmó que de los 80 proyectos sobre centrales térmicas de ciclo combinado, tan sólo 37 promotores de estos proyectos pagaron el aval del 2% del coste de la inversión necesario para iniciar dicho procedimiento y su posterior construcción.
Entre los proyectos, destacan los aprobados en Gijón, dos en Aboño, Oviedo, Mieres y Langreo en Asturias; Sant Adriá del Besos y Cubelles y Puerto de Barcelona (Barcelona), Riba Rioja del Ebro (Tarragona) y Bescano (Girona), en Cataluña; La Zarza y Alanje en Badajoz; Estremera, Paracuellos del Jarama, Villamanrique de Tajo y La Torrecilla en Madrid; Carboneras (Almería), Málaga y Palos de la Frontera en Andalucía.
También fueron aprobados los proyectos de Barajas de Melo (Cuenca), dos en Villaseca de la Sagra (Toledo), Las Matas (Guadalajara), Almonacid de Zorita (Guadalajara) y Puertollano (Ciudad Real) en Castilla-La Mancha; Arrubal en La Rioja; Cubillos del Sil (León) y Miranda del Ebro (Burgos) en Castilla y León; Castejón en Navarra; Solvay en Cantabria; Escatron y Fayon en Zaragoza; Santurce (Vizcaya), Castellón de la Plana y Cartagena (Murcia).
Estos 37 proyectos, que pasarán posteriormente a ser evaluados en relación con su impacto ambiental, reúnen un total aproximado de 30.940 megavatios, mientras que los expedientes cancelados serán comunicados al Ministerio de Industria para su posterior cancelación. No obstante, Alejandre admitió que estas cancelaciones pueden sufrir "pequeñas modificaciones ante posibles malentendidos".
En cuanto a los expedientes cuyos promotores no han pagado el aval necesario destacan los ciclos combinados de Cádiz, Puerto Real, Arcos de la Frontera, San Roque y dos en Los Barrios (Cádiz), Espiel y Puente Nuevo (Córdoba), Málaga y Colón y Palos de la Frontera (Huelva) en Andalucía; Navia y Coaña, dos en Avilés, Corvera y Tineo en Asturias; Ballobar y Velilla de Cinca (Huesca), Andorra (Teruel), Sástago, Escatron y Cuarte de Huerva (Zaragoza) en Aragón; o Polanco (Cantabria).
También fueron cancelados los expedientes de Mora La Nova (Tarragona) y Solvay Martorell (Barcelona) en Cataluña; Abanto y Ciervana (Vizcaya); Cartagena (Murcia); Congosto y dos en La Robla (León), Villalba de Duero y Aranda del Duero (Burgos), Moral de Sayago (Zamora) y Tordesillas (Valladolid) en Castilla y León; Sagunto (Valencia), Mariola y Beneixama (Alicante) en la Comunidad Valenciana; Colmenar de la Oreja, Pinto y Fuentidueña del Tajo (Madrid); dos en Mérida (Badajoz); y Santa Cruz de la Zarza (Toledo).
Los proyectos, que pasarán a evaluación en relación con su impacto ambiental, se unen a las 38 declaraciones de impacto ambiental de centrales tramitadas desde 1998, de las que 36 fueron positivas y 2 negativas. Éstas instalaciones reúnen una potencia de 36.000 megawatios, de ahí que con estos nuevos proyectos se consiguió "racionalizar la inversión" ya que el pico máximo de consumo de potencia en España osciló entre 43.000 megavatios, según Alejandre.
Además, Alejandre señaló que con el pago de este aval, que se impuso a aquellas instalaciones que iniciaron el procedimiento y para las que aún no tenían la declaración de impacto ambiental en un plazo de 2 años, permite "mejorar la evaluación" de los proyectos al "evitar la distorsión" y comprobar que el inversor tenga "un verdadero interés de llevarlas a cabo".
www.europapress.es
Els aniversaris de les gitanes i de Ràdio Cubelles, obren la festa major petita.
El 10è aniversari de les gitanes, l'estrena de vestits dels diables i la nova colla de dragueres, novetats de la festa major petita
La festa Major petita ja és aquí i es celebrarà a Cubelles del 15 al 30 de juliol.
El 10è aniversari de les gitanes, l’estrena dels vestits de la colla de diables i la presentació de la nova colla de dragueres de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, són algunes de les novetats principals d’enguany.
Els encarregats d'obrir la festa major Petita serà el grup M-CLAN que el proper dissabte, 15 de juliol actuen, a les 11 de la nit al poliesportiu municipal, amb motiu del 25è ANIVERSARI DE RÀDIO CUBELLES. Tot seguit hi haurà una festa amenitzada amb l’entitat musical FREEROCK.
D'altra banda, el proper dissabte, 22 de juliol es celebrarà una Trobada de Gitanes dins l’acte de celebració d’aquest aniversari en la què el conjunt de gitanos i gitanes que han passat per la colla durant aquests 10 anys faran la seva ballada amb els característics versos parlats. Les colles participants faran recorregut des de la plaça de la Vila, passant pel carrer Major, Víctor Balaguer i arribaran al carrer Joan Roig i Piera on hi haurà una ballada conjunta de totes les colles. L’acte es tancarà amb un sopar aniversari popular a la plaça del Centre Social que serà amenitzat per un dj. La venda de tiquets per aquest sopar es poden adquirir a la Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i Centre Social. Cal destacar que enguany la figureta de plom de la col•lecció de la Festa Major seran les gitanes.
Pel que fa a la presentació dels vestits nous de la colla de diables i la nova colla de la Draga, l’acte tindrà lloc el proper dissabte, 29 de juliol, a les 8 del vespre a la plaça de la Vila amb la concentració del CORREFOC, en el què hi haurà la participació dels diablets, diables joves, diables grans, la Draga, els timbalers, els draguers amb el Viagrot i les timbaleres. Després de començar el recorregut del correfoc a 2/4 de 9 des de la plaça de la Vila passaran pels carrers més cèntrics del municipi i acabaran a la plaça del Mercat on es farà una encesa conjunta. Segons ha explicat el cap de colla, Pere Sallent “s’estrenen nous vestits després de més de 15 anys dels primers que van ser pintats en part per l’artista local Josselyn Marmottan”, qui ha afegit que "la novetat d’aquesta estrena és el canvi de color i de disseny dels 30 vestits dels diables que seran més moderns, i que han estat fets per un artesà de Vallirana". Per a portar a terme aquesta estrena, entre les sorpreses, hi haurà un ball de lluïment i la participació de les colles de diables de Ribes i de Sitges. El correfoc tindrà altres novetats també en quan a la presentació de la nova colla de dragueres. Ràdio Cubelles Dimarts, 11-07-2006
www.cubelles.com
El 10è aniversari de les gitanes, l'estrena de vestits dels diables i la nova colla de dragueres, novetats de la festa major petita
La festa Major petita ja és aquí i es celebrarà a Cubelles del 15 al 30 de juliol.
El 10è aniversari de les gitanes, l’estrena dels vestits de la colla de diables i la presentació de la nova colla de dragueres de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, són algunes de les novetats principals d’enguany.
Els encarregats d'obrir la festa major Petita serà el grup M-CLAN que el proper dissabte, 15 de juliol actuen, a les 11 de la nit al poliesportiu municipal, amb motiu del 25è ANIVERSARI DE RÀDIO CUBELLES. Tot seguit hi haurà una festa amenitzada amb l’entitat musical FREEROCK.
D'altra banda, el proper dissabte, 22 de juliol es celebrarà una Trobada de Gitanes dins l’acte de celebració d’aquest aniversari en la què el conjunt de gitanos i gitanes que han passat per la colla durant aquests 10 anys faran la seva ballada amb els característics versos parlats. Les colles participants faran recorregut des de la plaça de la Vila, passant pel carrer Major, Víctor Balaguer i arribaran al carrer Joan Roig i Piera on hi haurà una ballada conjunta de totes les colles. L’acte es tancarà amb un sopar aniversari popular a la plaça del Centre Social que serà amenitzat per un dj. La venda de tiquets per aquest sopar es poden adquirir a la Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i Centre Social. Cal destacar que enguany la figureta de plom de la col•lecció de la Festa Major seran les gitanes.
Pel que fa a la presentació dels vestits nous de la colla de diables i la nova colla de la Draga, l’acte tindrà lloc el proper dissabte, 29 de juliol, a les 8 del vespre a la plaça de la Vila amb la concentració del CORREFOC, en el què hi haurà la participació dels diablets, diables joves, diables grans, la Draga, els timbalers, els draguers amb el Viagrot i les timbaleres. Després de començar el recorregut del correfoc a 2/4 de 9 des de la plaça de la Vila passaran pels carrers més cèntrics del municipi i acabaran a la plaça del Mercat on es farà una encesa conjunta. Segons ha explicat el cap de colla, Pere Sallent “s’estrenen nous vestits després de més de 15 anys dels primers que van ser pintats en part per l’artista local Josselyn Marmottan”, qui ha afegit que "la novetat d’aquesta estrena és el canvi de color i de disseny dels 30 vestits dels diables que seran més moderns, i que han estat fets per un artesà de Vallirana". Per a portar a terme aquesta estrena, entre les sorpreses, hi haurà un ball de lluïment i la participació de les colles de diables de Ribes i de Sitges. El correfoc tindrà altres novetats també en quan a la presentació de la nova colla de dragueres. Ràdio Cubelles Dimarts, 11-07-2006
www.cubelles.com
10.7.06
EDUCACIÓ
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
Sitges busca models d'urbanisme.
Una trobada d'experts analitza la creació de zones de vianants, un dels grans projectes del municipi.
MÍRIAM DE LAMO.Sitges
La creació d'espais per a vianants a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Gràcia de Barcelona i a Bilbao són els referents que Sitges pot aprofitar per tirar endavant el projecte de restringir la circulació al nucli antic. Una trobada d'experts impulsada per l'Ajuntament i Isocarp (L'Associació Internacional d'Urbanistes) ahir a la tarda va posar sobre la taula diversos exemples de com fer subterrània des d'una carretera com la Gran Via fins al ferrocarril de Bilbao. Dins la mateixa iniciativa, l'associació d'urbanistes ha portat a Sitges un grup d'experts a escala internacional que han estudiat a fons el model urbanístic del municipi.
La transformació del nucli antic de Sitges en un espai per als vianants és un dels grans projectes que vol tirar endavant el municipi; a banda de dur a terme accions puntuals, com ara una restricció progressiva del trànsit, l'Ajuntament vol redissenyar la zona històrica de Sitges; per aquest motiu, va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Internacional d'Urbanistes fa dos anys que ha permès la presència d'experts a escala internacional com els que aquesta setmana han analitzat el seu urbanisme.
Després de fer nombrosos recorreguts pel municipi, els experts van assistir ahir a una taula rodona sobre la recuperació de centres històrics, en què va tenir un paper fonamental l'impuls de les zones de vianants. Fer subterrània la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat va ser un dels projectes exposats en l'acte. El gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Hospitalet de Llobregat, Antoni Nogués, va explicar que els ingressos necessaris per dur a terme aquesta important operació urbanística (120 milions d'euros) provenen de la «requalificació i venda dels terrenys» de la zona. La mateixa font de finançament és la que ha utilitzat l'empresa pública Bilbao Ria 2000 per transformar la ciutat basca els darrers anys. Fer subterrani el ferrocarril per aconseguir salvar «una trinxera ferroviària» al centre del municipi és una de les iniciatives que va explicar el director de l'empresa, Juan Álvaro Alayo. Una altra de les intervencions en l'acte va anar a càrrec de la coordinadora de projectes de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Cynthia Echave, encarregada del procés de transformació de Gràcia. Aprendre dels models urbanístics exposats durant la taula rodona serà una de les tasques d'Isocarp i de l'Ajuntament de Sitges a l'hora d'executar el procés de transformació del nucli històric.
www.vilaweb.cat
Una trobada d'experts analitza la creació de zones de vianants, un dels grans projectes del municipi.
MÍRIAM DE LAMO.Sitges
La creació d'espais per a vianants a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Gràcia de Barcelona i a Bilbao són els referents que Sitges pot aprofitar per tirar endavant el projecte de restringir la circulació al nucli antic. Una trobada d'experts impulsada per l'Ajuntament i Isocarp (L'Associació Internacional d'Urbanistes) ahir a la tarda va posar sobre la taula diversos exemples de com fer subterrània des d'una carretera com la Gran Via fins al ferrocarril de Bilbao. Dins la mateixa iniciativa, l'associació d'urbanistes ha portat a Sitges un grup d'experts a escala internacional que han estudiat a fons el model urbanístic del municipi.
La transformació del nucli antic de Sitges en un espai per als vianants és un dels grans projectes que vol tirar endavant el municipi; a banda de dur a terme accions puntuals, com ara una restricció progressiva del trànsit, l'Ajuntament vol redissenyar la zona històrica de Sitges; per aquest motiu, va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Internacional d'Urbanistes fa dos anys que ha permès la presència d'experts a escala internacional com els que aquesta setmana han analitzat el seu urbanisme.
Després de fer nombrosos recorreguts pel municipi, els experts van assistir ahir a una taula rodona sobre la recuperació de centres històrics, en què va tenir un paper fonamental l'impuls de les zones de vianants. Fer subterrània la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat va ser un dels projectes exposats en l'acte. El gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Hospitalet de Llobregat, Antoni Nogués, va explicar que els ingressos necessaris per dur a terme aquesta important operació urbanística (120 milions d'euros) provenen de la «requalificació i venda dels terrenys» de la zona. La mateixa font de finançament és la que ha utilitzat l'empresa pública Bilbao Ria 2000 per transformar la ciutat basca els darrers anys. Fer subterrani el ferrocarril per aconseguir salvar «una trinxera ferroviària» al centre del municipi és una de les iniciatives que va explicar el director de l'empresa, Juan Álvaro Alayo. Una altra de les intervencions en l'acte va anar a càrrec de la coordinadora de projectes de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Cynthia Echave, encarregada del procés de transformació de Gràcia. Aprendre dels models urbanístics exposats durant la taula rodona serà una de les tasques d'Isocarp i de l'Ajuntament de Sitges a l'hora d'executar el procés de transformació del nucli històric.
www.vilaweb.cat
Concert M-Clan
En commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles (107,5 FM), l'emissora municipal organitza una festival musical que tindrà com a gran protagonista el grup M-Clan.
El concert tindrà lloc el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles. La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortir al mercat el 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, els grups que conformen l’associació juvenil FreeRock actuaran en el mateix recinte, abans i després dels artistes principals.
Les entrades estaran a la venda a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues Gong Discos (Valls), Discos Quik (Reus), Discos Arsis (Tarragona), Discos Novax (El Vendrell), Casa Andreu (Vilanova) i Disco Star (Vilafranca), al preu de 8 €. A taquilla, les localitats costaran 12 €.
Lloc: Poliesportiu Municipal - Camp de FutbolAdreça: Av. Onze de Setembre, s/n
Preu: 8 € anticipada; 12 € taquilla
En commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles (107,5 FM), l'emissora municipal organitza una festival musical que tindrà com a gran protagonista el grup M-Clan.
El concert tindrà lloc el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles. La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortir al mercat el 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, els grups que conformen l’associació juvenil FreeRock actuaran en el mateix recinte, abans i després dels artistes principals.
Les entrades estaran a la venda a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues Gong Discos (Valls), Discos Quik (Reus), Discos Arsis (Tarragona), Discos Novax (El Vendrell), Casa Andreu (Vilanova) i Disco Star (Vilafranca), al preu de 8 €. A taquilla, les localitats costaran 12 €.
Lloc: Poliesportiu Municipal - Camp de FutbolAdreça: Av. Onze de Setembre, s/n
Preu: 8 € anticipada; 12 € taquilla
Entitat organitzadora: Ràdio Cubelles i Ajuntament de Cubelles
9.7.06
Tripartit o PSC
Marçal Sintes
A hores d'ara, de propaganda del tripartit només en deu fer Maragall, el pobre Vicenç Navarro i la dita Universitat Progressista d'Estiu, i uns quants despistats d'ERC, a més, naturalment, d'Iniciativa per Catalunya en pes, que sap que sense tripartit no tocarà govern de la Generalitat ni de conya. José Montilla, que és molt més llest, no ha dubtat ni un moment i ha volgut deixar clar, en unes declaracions a Tele-5, que, si pot, de tripartit ni en pintura. Al marge del crèdit que vulguem concedir a les paraules del ministre -és difícil que arribi a president de la Generalitat sense govern de coalició amb ERC- les seves manifestacions signifiquen dues coses: a) que renuncia a reivindicar el govern catalanista i d'esquerres i a incloure'n la reedició en la seva oferta electoral, i b) que busca convèncer els electors que el votin no per fer el tripartit 2, sinó per a tot el contrari: per no haver de fer-lo. En el fons la cosa té gràcia, perquè, tal com gira la situació, Montilla podria acabar plagiant CiU i proclamar: tripartit o PSC. Pel que sembla, tant als socialistes com a CiU (Tripartit o CiU és el títol del cedé que llançarà al mercat Artur Mas) els horroritza que la gent se'ls imagini governant amb els republicans. La política és salvatge i la llei de la selecció natural s'aplica estrictament. I en aquests moments socialistes i convergents veuen en ERC un animal dèbil, al qual convé deixar enrere, sol i a disposició de lleones, hienes i voltors. Una altra cosa absolutament distinta serà, esclar, el que pugui ocórrer després de les eleccions i amb els resultats a la mà.
www.avui.cat
Marçal Sintes
A hores d'ara, de propaganda del tripartit només en deu fer Maragall, el pobre Vicenç Navarro i la dita Universitat Progressista d'Estiu, i uns quants despistats d'ERC, a més, naturalment, d'Iniciativa per Catalunya en pes, que sap que sense tripartit no tocarà govern de la Generalitat ni de conya. José Montilla, que és molt més llest, no ha dubtat ni un moment i ha volgut deixar clar, en unes declaracions a Tele-5, que, si pot, de tripartit ni en pintura. Al marge del crèdit que vulguem concedir a les paraules del ministre -és difícil que arribi a president de la Generalitat sense govern de coalició amb ERC- les seves manifestacions signifiquen dues coses: a) que renuncia a reivindicar el govern catalanista i d'esquerres i a incloure'n la reedició en la seva oferta electoral, i b) que busca convèncer els electors que el votin no per fer el tripartit 2, sinó per a tot el contrari: per no haver de fer-lo. En el fons la cosa té gràcia, perquè, tal com gira la situació, Montilla podria acabar plagiant CiU i proclamar: tripartit o PSC. Pel que sembla, tant als socialistes com a CiU (Tripartit o CiU és el títol del cedé que llançarà al mercat Artur Mas) els horroritza que la gent se'ls imagini governant amb els republicans. La política és salvatge i la llei de la selecció natural s'aplica estrictament. I en aquests moments socialistes i convergents veuen en ERC un animal dèbil, al qual convé deixar enrere, sol i a disposició de lleones, hienes i voltors. Una altra cosa absolutament distinta serà, esclar, el que pugui ocórrer després de les eleccions i amb els resultats a la mà.
www.avui.cat
El PSC i ERC insisteixen que CiU pactarà amb els populars després de les eleccions.
Mas reitera que és «impossible» i creu que Esquerra ha estat l'única que ha «aplanat el camí» al PP dient «no» a l'Estatut.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona.
El primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, van insistir ahir que l'objectiu de CiU després de les eleccions és pactar amb el PP. Montilla va advertir que a la federació nacionalista «li agrada molt» governar els ajuntaments amb els populars –com passa, «per exemple, a Tarragona»–, i per això s'hi aliarà «sempre que pugui». En la mateixa línia, Puigcercós va dir que CiU segueix una «tàctica» basada a «aplanar el camí» per poder comptar amb el seu suport en el futur. Tot i això, el president de la federació, Artur Mas, va reiterar que qualsevol pacte amb els populars «és impossible», i va rebatre els republicans amb contundència: «ERC és l'únic partit que de moment ha aplanat el camí al PP amb el seu ‘no' a l'Estatut.»
Una hipotètica aliança entre la federació nacionalista i el PP després dels comicis que se celebraran a la tardor es va tornar a convertir en el centre de la pugna política. I això que CiU ha negat repetidament que aquesta sigui la seva aposta. Ahir el líder de la federació va reiterar-ho des de Tortosa,i va desviar les acusacions cap als republicans, per haver posat «les coses fàcils al PP» coincidint-hi a l'hora de defensar el «no» en el referèndum de l'Estatut, encara que ho va fer per motius diferents. Malgrat el posicionament hostil de CiU cap a un possible pacte amb el PP, el president a Catalunya dels populars, Josep Piqué, sí que ha manifestat moltes vegades que preferiria col·laborar amb la federació que lidera Mas que no que es reedités el govern tripartit.
En una trobada amb una quarantena d'alcaldes a Montblanc, Montilla va recordar que CiU s'ha aliat «quan ha pogut» amb els populars, i «de vegades» fins i tot «en contra dels interessos» del país. Puigcercós va incidir en les semblances de discurs que al seu parer manté la federació nacionalista amb el PP, sobretot quan «diu que deixarà de banda la reivindicació de més poder i més recursos per a Catalunya i es vol dedicar a la simple gestió» de l'Estatut. Segons el secretari general d'ERC, aquests són els mateixos arguments a què es refereix Piqué quan defensa que Catalunya no necessita més competències. La conseqüència «més greu» que comportaria una aliança entre aquestes dues forces és, segons Puigcercós, que CiU «hauria de tornar el favor» al PP a Madrid, en cas que els populars hi aconseguissin una «hipotètica majoria».
«CONÈIXER EL PAÍS» El primer secretari del PSC, que durant anys va ser alcalde de Cornellà, també va lamentar que Mas «no hagi conegut mai què és transformar una ciutat». «Aquesta experiència –va afegir-hi– l'hauria ajudat quan era conseller», i ara «l'ajudaria a entendre què és guanyar-se la confiança dels ciutadans». Montilla creu que ser alcalde és «l'activitat més propera a la gent que pot fer un polític», perquè, al capdavall, «la política es fa als barris i als carrers». El president de CiU va demanar al precandidat socialista que «no faci paral·lelismes entre els alcaldes i la presidència de la Generalitat, perquè haver estat al capdavant d'un ajuntament no és un aval de solvència». Prova d'això és, per a Mas, que Pasqual Maragall també «deia que havia estat un gran alcalde» de Barcelona i, en canvi, «el seu pas pel govern català ha estat un desastre monumental». El líder de CiU va advertir a Montilla que «més enllà de Cornellà, hi ha un país que hauria de conèixer amb més profunditat si vol aspirar a la presidència de la Generalitat».
www.vilaweb.cat
Mas reitera que és «impossible» i creu que Esquerra ha estat l'única que ha «aplanat el camí» al PP dient «no» a l'Estatut.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona.
El primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, van insistir ahir que l'objectiu de CiU després de les eleccions és pactar amb el PP. Montilla va advertir que a la federació nacionalista «li agrada molt» governar els ajuntaments amb els populars –com passa, «per exemple, a Tarragona»–, i per això s'hi aliarà «sempre que pugui». En la mateixa línia, Puigcercós va dir que CiU segueix una «tàctica» basada a «aplanar el camí» per poder comptar amb el seu suport en el futur. Tot i això, el president de la federació, Artur Mas, va reiterar que qualsevol pacte amb els populars «és impossible», i va rebatre els republicans amb contundència: «ERC és l'únic partit que de moment ha aplanat el camí al PP amb el seu ‘no' a l'Estatut.»
Una hipotètica aliança entre la federació nacionalista i el PP després dels comicis que se celebraran a la tardor es va tornar a convertir en el centre de la pugna política. I això que CiU ha negat repetidament que aquesta sigui la seva aposta. Ahir el líder de la federació va reiterar-ho des de Tortosa,i va desviar les acusacions cap als republicans, per haver posat «les coses fàcils al PP» coincidint-hi a l'hora de defensar el «no» en el referèndum de l'Estatut, encara que ho va fer per motius diferents. Malgrat el posicionament hostil de CiU cap a un possible pacte amb el PP, el president a Catalunya dels populars, Josep Piqué, sí que ha manifestat moltes vegades que preferiria col·laborar amb la federació que lidera Mas que no que es reedités el govern tripartit.
En una trobada amb una quarantena d'alcaldes a Montblanc, Montilla va recordar que CiU s'ha aliat «quan ha pogut» amb els populars, i «de vegades» fins i tot «en contra dels interessos» del país. Puigcercós va incidir en les semblances de discurs que al seu parer manté la federació nacionalista amb el PP, sobretot quan «diu que deixarà de banda la reivindicació de més poder i més recursos per a Catalunya i es vol dedicar a la simple gestió» de l'Estatut. Segons el secretari general d'ERC, aquests són els mateixos arguments a què es refereix Piqué quan defensa que Catalunya no necessita més competències. La conseqüència «més greu» que comportaria una aliança entre aquestes dues forces és, segons Puigcercós, que CiU «hauria de tornar el favor» al PP a Madrid, en cas que els populars hi aconseguissin una «hipotètica majoria».
«CONÈIXER EL PAÍS» El primer secretari del PSC, que durant anys va ser alcalde de Cornellà, també va lamentar que Mas «no hagi conegut mai què és transformar una ciutat». «Aquesta experiència –va afegir-hi– l'hauria ajudat quan era conseller», i ara «l'ajudaria a entendre què és guanyar-se la confiança dels ciutadans». Montilla creu que ser alcalde és «l'activitat més propera a la gent que pot fer un polític», perquè, al capdavall, «la política es fa als barris i als carrers». El president de CiU va demanar al precandidat socialista que «no faci paral·lelismes entre els alcaldes i la presidència de la Generalitat, perquè haver estat al capdavant d'un ajuntament no és un aval de solvència». Prova d'això és, per a Mas, que Pasqual Maragall també «deia que havia estat un gran alcalde» de Barcelona i, en canvi, «el seu pas pel govern català ha estat un desastre monumental». El líder de CiU va advertir a Montilla que «més enllà de Cornellà, hi ha un país que hauria de conèixer amb més profunditat si vol aspirar a la presidència de la Generalitat».
www.vilaweb.cat
L'home que pilota la transició.
Joaquim Nadal ha agafat el timó de Presidència amb l'objectiu que la maquinària funcioni amb ordre i a fons fins a les eleccions.
LAURA RAHOLA. Barcelona
«Ordre i disciplina.» És la consigna amb què Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat, va desembarcar a la conselleria de Presidència per agafar el timó de la coordinació del govern en l'etapa final de la legislatura. Un període de transició que va des de la sortida d'ERC fins que es constitueixi el nou executiu després de les eleccions. Al lema de Nadal s'hi hauria d'afegir «treball i més treball», perquè el conseller no ha abandonat cap de les funcions com a responsable d'un dels departaments amb més gruix de gestió, Política Territorial i Obres Públiques, i hi ha sumat la càrrega política i de representació que té Presidència. A més, és un home «exigent i absolutament meticulós», expliquen els seus col·laboradors, fins al punt que «es mira tot el que entra al registre» de les seves àrees de govern, des de les al·legacions a un projecte d'obra pública fins a les preguntes parlamentàries i l'agenda de tots els secretaris dels seus departaments.
El resultat: una agenda que comença cada dia a les vuit del matí i s'allarga fins a les deu del vespre. I ara, a més, un estiu sense vacances. Pararà «com a màxim una setmana» i ja ha demanat als alts càrrecs dels seus departaments que «escurcin» el període de descans. L'objectiu: que la maquinària del govern «funcioni al 200 per cent» en aquest període de transició en tres temps: fins a l'inici de la campanya, la campanya i des del moment que es coneixen els resultats electorals fins a la presa de possessió. Nadal ha donat instruccions de treballar a fons especialment en la primera etapa per garantir que «no quedin als calaixos» dels departaments projectes estratègics. Un exemple: el desdoblament de l'eix transversal, que està previst que surti a licitació al mes de setembre i que el conseller vol consensuar amb la resta de grups perquè estigui a punt per al nou govern. Però evitarà comprometre pressupostos i, en tot cas, la convocatòria electoral marca una frontera.
PONT AMB ERC.
Però a més del perfil de gestor, Nadal és sobretot un animal polític, amb habilitats negociadores i una capacitat de diàleg que fins i tot reconeixen els seus adversaris. Això, sumat a la llarga experiència com a diputat, fa que tingui bones relacions amb líders de tots els partits. També dins el mateix PSC ha sabut ser, alhora, un home de confiança de Maragall i mantenir una entesa més que cordial amb l'aparell. Com a portaveu va compartir amb el republicà Josep Bargalló el paper de pont entre el tripartit.
El conseller va portar a Presidència el sistema de treball que seguia a Política Territorial i divideix l'activitat diària entre el Palau de la Generalitat i la seu de PTOP, a l'avinguda Josep Tarradellas. Presideix, cada divendres, el consell de direcció de Política Territorial, la reunió amb els secretaris i directors generals on es «cuina» el dia a dia, i té la mateixa trobada, els dilluns, a Presidència. També dirigeix el consell tècnic, per on passa tota l'acció de govern. És «molt exigent» amb els col·laboradors, però també «és agraït», i de la mateixa manera que «no deixa passar el que creu que no està bé» sap «donar el cop a l'esquena quan es fa bona feina».
www.vilaweb.cat
Joaquim Nadal ha agafat el timó de Presidència amb l'objectiu que la maquinària funcioni amb ordre i a fons fins a les eleccions.
LAURA RAHOLA. Barcelona
«Ordre i disciplina.» És la consigna amb què Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat, va desembarcar a la conselleria de Presidència per agafar el timó de la coordinació del govern en l'etapa final de la legislatura. Un període de transició que va des de la sortida d'ERC fins que es constitueixi el nou executiu després de les eleccions. Al lema de Nadal s'hi hauria d'afegir «treball i més treball», perquè el conseller no ha abandonat cap de les funcions com a responsable d'un dels departaments amb més gruix de gestió, Política Territorial i Obres Públiques, i hi ha sumat la càrrega política i de representació que té Presidència. A més, és un home «exigent i absolutament meticulós», expliquen els seus col·laboradors, fins al punt que «es mira tot el que entra al registre» de les seves àrees de govern, des de les al·legacions a un projecte d'obra pública fins a les preguntes parlamentàries i l'agenda de tots els secretaris dels seus departaments.
El resultat: una agenda que comença cada dia a les vuit del matí i s'allarga fins a les deu del vespre. I ara, a més, un estiu sense vacances. Pararà «com a màxim una setmana» i ja ha demanat als alts càrrecs dels seus departaments que «escurcin» el període de descans. L'objectiu: que la maquinària del govern «funcioni al 200 per cent» en aquest període de transició en tres temps: fins a l'inici de la campanya, la campanya i des del moment que es coneixen els resultats electorals fins a la presa de possessió. Nadal ha donat instruccions de treballar a fons especialment en la primera etapa per garantir que «no quedin als calaixos» dels departaments projectes estratègics. Un exemple: el desdoblament de l'eix transversal, que està previst que surti a licitació al mes de setembre i que el conseller vol consensuar amb la resta de grups perquè estigui a punt per al nou govern. Però evitarà comprometre pressupostos i, en tot cas, la convocatòria electoral marca una frontera.
PONT AMB ERC.
Però a més del perfil de gestor, Nadal és sobretot un animal polític, amb habilitats negociadores i una capacitat de diàleg que fins i tot reconeixen els seus adversaris. Això, sumat a la llarga experiència com a diputat, fa que tingui bones relacions amb líders de tots els partits. També dins el mateix PSC ha sabut ser, alhora, un home de confiança de Maragall i mantenir una entesa més que cordial amb l'aparell. Com a portaveu va compartir amb el republicà Josep Bargalló el paper de pont entre el tripartit.
El conseller va portar a Presidència el sistema de treball que seguia a Política Territorial i divideix l'activitat diària entre el Palau de la Generalitat i la seu de PTOP, a l'avinguda Josep Tarradellas. Presideix, cada divendres, el consell de direcció de Política Territorial, la reunió amb els secretaris i directors generals on es «cuina» el dia a dia, i té la mateixa trobada, els dilluns, a Presidència. També dirigeix el consell tècnic, per on passa tota l'acció de govern. És «molt exigent» amb els col·laboradors, però també «és agraït», i de la mateixa manera que «no deixa passar el que creu que no està bé» sap «donar el cop a l'esquena quan es fa bona feina».
www.vilaweb.cat
'A l’estiu tota cuca viu'
Per Corproc Comunicación 08/07/2006
De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda, Marc Machado i Josep Lluís Villanueva, realitzen i presenten “A l’estiu tota cuca viu”, un programa de contingut variat en que destacaran les entrevistes de caire social, la informació de les platges del municipi, les noticies divertides, diferents espais temàtics (jardineria, viatges, coctails, etc) i la música pròpia de l’estiu. Estrena dilluns 10 de juliol de 2006.
www.vilanovadigital.com
Per Corproc Comunicación 08/07/2006
De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda, Marc Machado i Josep Lluís Villanueva, realitzen i presenten “A l’estiu tota cuca viu”, un programa de contingut variat en que destacaran les entrevistes de caire social, la informació de les platges del municipi, les noticies divertides, diferents espais temàtics (jardineria, viatges, coctails, etc) i la música pròpia de l’estiu. Estrena dilluns 10 de juliol de 2006.
www.vilanovadigital.com
7.7.06
De tu a tu
J. PARDO, CONDUCTOR DE METRO
Gran boc expiatori
Pilot
Alfred Bosch
Tots els rumors i sospites apunten a la teva persona, Joaquín Pardo. Diuen que vas agafar el revolt a massa velocitat, concretament el doble del que permetien els senyals; 80 en lloc de 40 km/h. Ets un gran boc expiatori, les coses com són. No pots parlar, ja que formes part dels quaranta-i-tants morts en l'accident. Ens diuen que pots ser l'origen del mal, però no tens rostre, ets com la fatalitat divina, que s'accepta amb resignació i sepulta els dubtes amb una feixuga càrrega de resignació. Jo t'evoco, pilot de mal averany, perquè ja no hi ets i perquè feies una feina en la qual només destaquen els que cometen una equivocació fatal. Quan jo m'adormo mig minut, com a molt em guanyo el reny d'algun lector ofès. Però tu acabes arrossegant centenars de persones per la via. I serveixes per dissimular els nyaps d'un carrilet convertit en suburbà, o les potineries d'unes autoritats més solvents a l'hora d'inaugurar que de proveir serveis. La teva patinada serà la millor disfressa per a una València que accelera fort amb recintes temàtics, competicions de prestigi, aplecs vaticans i altres falles de magnitud ecumènica, una ciutat sencera que fa la impressió d'entrar en un revolt perillós a massa velocitat. I que no té el sistema de frenada a punt. Però el mort i el culpable has de ser tu, i no els que van posar el túnel, els vagons i els frens de tren Payá que tenies entre mans.
www.avui.cat
J. PARDO, CONDUCTOR DE METRO
Gran boc expiatori
Pilot
Alfred Bosch
Tots els rumors i sospites apunten a la teva persona, Joaquín Pardo. Diuen que vas agafar el revolt a massa velocitat, concretament el doble del que permetien els senyals; 80 en lloc de 40 km/h. Ets un gran boc expiatori, les coses com són. No pots parlar, ja que formes part dels quaranta-i-tants morts en l'accident. Ens diuen que pots ser l'origen del mal, però no tens rostre, ets com la fatalitat divina, que s'accepta amb resignació i sepulta els dubtes amb una feixuga càrrega de resignació. Jo t'evoco, pilot de mal averany, perquè ja no hi ets i perquè feies una feina en la qual només destaquen els que cometen una equivocació fatal. Quan jo m'adormo mig minut, com a molt em guanyo el reny d'algun lector ofès. Però tu acabes arrossegant centenars de persones per la via. I serveixes per dissimular els nyaps d'un carrilet convertit en suburbà, o les potineries d'unes autoritats més solvents a l'hora d'inaugurar que de proveir serveis. La teva patinada serà la millor disfressa per a una València que accelera fort amb recintes temàtics, competicions de prestigi, aplecs vaticans i altres falles de magnitud ecumènica, una ciutat sencera que fa la impressió d'entrar en un revolt perillós a massa velocitat. I que no té el sistema de frenada a punt. Però el mort i el culpable has de ser tu, i no els que van posar el túnel, els vagons i els frens de tren Payá que tenies entre mans.
www.avui.cat
Pudor de socarrim
Isabel-Clara Simó
He rebut un article publicat en el diari Levante l'octubre del 2005, fa doncs quasi un any, a propòsit d'un accident que havia tingut la línia 1 del metro de València -el trenet- el 26 de setembre. Totes les previsions dels articulistes -Xavier Garcia i Vicent Torres- s'han complert. Denunciaven que el govern valencià inverteix moltíssim en carreteres i molt poc en el metro, del qual la línia 1 -"que se mantiene en el nivel más obsoleto"- és el pitjor exemple, i que les enormes inversions en el desdoblament del bypass i les noves línies del TGV s'han menjat tot el pressupost; cal sumar-hi, diuen, una important inversió en la prolongació del tramvia a zones amb escassa població que no ho justifiquen, cosa que fa pudor de socarrim, car se suposa un suport a determinades urbanitzacions privades. L'article és contundent i es lamenta que no se'n tornarà a parlar mentre no hi hagi víctimes mortals. És desesperant comprovar que els articulistes tenien tota la raó, i fa posar la pell de gallina pensar que l'accident es podia evitar, car els problemes de la línia 1 eren sabuts, denunciats, divulgats i assenyalats. Val la pena assenyalar que els articulistes diuen que atribuir a un error humà cada desgràcia és un tic sense justificació, ja que precisament existeixen tota mena de tècniques per contrarestar l'error humà. Tècniques que no s'han emprat en el metro de València.
El mal és que molt em temo que, rere cares fúnebres, l'única política que emprarà el govern Camps és subvencionar les famílies de les víctimes perquè callin, tàctica que tan bé li va anar a Fraga amb el Prestige, i esperar que tot s'oblidi. Espantós.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
He rebut un article publicat en el diari Levante l'octubre del 2005, fa doncs quasi un any, a propòsit d'un accident que havia tingut la línia 1 del metro de València -el trenet- el 26 de setembre. Totes les previsions dels articulistes -Xavier Garcia i Vicent Torres- s'han complert. Denunciaven que el govern valencià inverteix moltíssim en carreteres i molt poc en el metro, del qual la línia 1 -"que se mantiene en el nivel más obsoleto"- és el pitjor exemple, i que les enormes inversions en el desdoblament del bypass i les noves línies del TGV s'han menjat tot el pressupost; cal sumar-hi, diuen, una important inversió en la prolongació del tramvia a zones amb escassa població que no ho justifiquen, cosa que fa pudor de socarrim, car se suposa un suport a determinades urbanitzacions privades. L'article és contundent i es lamenta que no se'n tornarà a parlar mentre no hi hagi víctimes mortals. És desesperant comprovar que els articulistes tenien tota la raó, i fa posar la pell de gallina pensar que l'accident es podia evitar, car els problemes de la línia 1 eren sabuts, denunciats, divulgats i assenyalats. Val la pena assenyalar que els articulistes diuen que atribuir a un error humà cada desgràcia és un tic sense justificació, ja que precisament existeixen tota mena de tècniques per contrarestar l'error humà. Tècniques que no s'han emprat en el metro de València.
El mal és que molt em temo que, rere cares fúnebres, l'única política que emprarà el govern Camps és subvencionar les famílies de les víctimes perquè callin, tàctica que tan bé li va anar a Fraga amb el Prestige, i esperar que tot s'oblidi. Espantós.
www.avui.cat
Divendres 7 Juliol 2006 - CUBELLES
El nucli antic demana la rehabilitació dels edificis
L’Associació de Veïns del Nucli Antic ha presentat davant l’Ajuntament de Cubelles dues instàncies per conèixer l’estat i el procés en què està l’ampliació del Catalàleg i del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric i Arquitectònic del Nucli Antic de Cubelles. L’Associació també demana una còpia del Catàleg i el Pla Especial ja que, segons explica l’entitat veïnal, a la zona s’han produït alguns casos d’accidents ocasionats pel mal estat de les voravies. La situació ha estat denunciada davant l’Ajuntament, de qui l’entitat veïnal espera una actuació per solucionar la situació. Maria del Carmen Torroba, presidenta de l’entitat, apunta que les dues instàncies estan encara sense resposta. És per això que sol·licitarem una entrevista amb la regidora d’Urbanisme, Lluïsa Romero, per discutir sobre les dues instàncies sense resposta i demanar-li informació sobre els plans d’inversió i millora que té previst l’Ajuntmaent per al nucli antic. D’altra banda, l’Associació de Veïns del Nucli Antic ha decidit, en la seva darrera assemblea, proposar la recuperació de l’antic safareig que hi ha al carrer Raval. La intenció és que tots els ciutadans puguin conèixer el lloc on antigament els vilatans anaven a fer la bogada, que es pugui veure i, fins i tot, visitar-lo.
www.vilanovadigital.com
El nucli antic demana la rehabilitació dels edificis
L’Associació de Veïns del Nucli Antic ha presentat davant l’Ajuntament de Cubelles dues instàncies per conèixer l’estat i el procés en què està l’ampliació del Catalàleg i del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric i Arquitectònic del Nucli Antic de Cubelles. L’Associació també demana una còpia del Catàleg i el Pla Especial ja que, segons explica l’entitat veïnal, a la zona s’han produït alguns casos d’accidents ocasionats pel mal estat de les voravies. La situació ha estat denunciada davant l’Ajuntament, de qui l’entitat veïnal espera una actuació per solucionar la situació. Maria del Carmen Torroba, presidenta de l’entitat, apunta que les dues instàncies estan encara sense resposta. És per això que sol·licitarem una entrevista amb la regidora d’Urbanisme, Lluïsa Romero, per discutir sobre les dues instàncies sense resposta i demanar-li informació sobre els plans d’inversió i millora que té previst l’Ajuntmaent per al nucli antic. D’altra banda, l’Associació de Veïns del Nucli Antic ha decidit, en la seva darrera assemblea, proposar la recuperació de l’antic safareig que hi ha al carrer Raval. La intenció és que tots els ciutadans puguin conèixer el lloc on antigament els vilatans anaven a fer la bogada, que es pugui veure i, fins i tot, visitar-lo.
www.vilanovadigital.com
Divendres 7 Juliol 2006 - CUBELLES
Una auditoria adverteix mancances en la direcció de la Policia Local
La direcció tècnica de la Policia Local de Cubelles té mancances. Així ho descriuen els resultats de l’auditoria realitzada recentment per la Coordinadora de Policies Locals de Catalunya, del Departament d’Interior de la Generalitat. Es tracta d’un estudi que s’emmarca en el pla de qualitat i millora de la Policia Local que ha impulsat l’Ajuntament de Cubelles. Les conclusions de l’auditoria recullen una mancança en la direcció tècnica i de comandament, així com en la formació dels agents, ha explicat el regidor de Governació, Xavier Grau. L’estudi apunta que s’ha de modificar tot el model intern de funcionament del cos. Una tasca gens fàcil, perquè significa canviar els recursos, els sistemes i l’ordre de prioritats, a més de la direcció tècnica, ha apuntat el mateix Grau. Aquests canvis permetran transformar l’actual model reactiu de policia local, que actua només en cas de demanda, a un model de policia presencial, coneguda com a policia comunitària. Tot i això, el regidor ha volgut aclarir que quan es requereixen els serveis de la Policia Local actuen d’una manera impecable, i així ens ho han fet saber, però la Policia ha de tenir una presència continuada als carrers del municipi.
www.diaridevilanova.com
Una auditoria adverteix mancances en la direcció de la Policia Local
La direcció tècnica de la Policia Local de Cubelles té mancances. Així ho descriuen els resultats de l’auditoria realitzada recentment per la Coordinadora de Policies Locals de Catalunya, del Departament d’Interior de la Generalitat. Es tracta d’un estudi que s’emmarca en el pla de qualitat i millora de la Policia Local que ha impulsat l’Ajuntament de Cubelles. Les conclusions de l’auditoria recullen una mancança en la direcció tècnica i de comandament, així com en la formació dels agents, ha explicat el regidor de Governació, Xavier Grau. L’estudi apunta que s’ha de modificar tot el model intern de funcionament del cos. Una tasca gens fàcil, perquè significa canviar els recursos, els sistemes i l’ordre de prioritats, a més de la direcció tècnica, ha apuntat el mateix Grau. Aquests canvis permetran transformar l’actual model reactiu de policia local, que actua només en cas de demanda, a un model de policia presencial, coneguda com a policia comunitària. Tot i això, el regidor ha volgut aclarir que quan es requereixen els serveis de la Policia Local actuen d’una manera impecable, i així ens ho han fet saber, però la Policia ha de tenir una presència continuada als carrers del municipi.
www.diaridevilanova.com
6.7.06
9000 palestins segrestats per Israel
Per Palestina Resisteix 05/07/2006.
Hi ha més de 9000 persones palestines segrestades i presoneres d’Israel, incloent a representants del poble palestí escollits legitima i democràticament; hi ha prop de 5 milions de persones refugiades. El dictamen del tribunal Internacional de Justícia sobre el Mur que continua en construcció a Cisjordània compleix 2 anys, allí es demanava als Estats pressionar per la destrucció del mateix. A Gaza les infraestructures civils han estat sistemàticament destruïdes per l’ocupant israelià, ja sigui l’aeroport, al seu dia realitzat per donació espanyola, o la central elèctrica.
El Col•lectiu Palestina Resisteix en el marc de la Xarxa Solidaria contra la Ocupació de Palestina, condemna enèrgicament la mostra de força, la violència, la gratuïtat de la destrucció i la supèrbia de la impunitat israeliana.No hi ha per part israeliana cap interlocutor perquè pretenen simplement l’aniquilació del poble palestí. Rebutgen les fronteres de 1967. Neguen el dret al retorn dels refugiats palestins i segueixen amplificant les normes pràctiques de neteja ètnica, l’expulsió i l’emigració econòmica. Tot per no reconèixer l’existència del poble palestí i el seu dret a viure a la seva terra.Per altra banda, continua la construcció del Mur il•legal de l’Apartheid i l’Anexió, expropien terres, arranquen oliveres, envolten pobles creant ghettos i illots incomunicats com els bantustans de la racista Sud-àfrica amb la seva segregació racial. S’apropien de l’agua i dels demés recursos palestins per a unes colònies que s’expandeixen davant la complicitat Occidental.Condemnem la postura dels Governs de la Unió Europea, entre ells l’espanyol, que no prenen mesures per canviar la situació d’ocupació del poble palestí, no pressionen perquè s’apliqui el Dret Internacional, reconeixent de facto els fets consumats israelians, tractant com a ‘normal’ a un Estat agressor, que perpetra constants càstigs col•lectius a la població ocupada. Aquesta postura augmenta i reforça el poder i la arbitrarietat impune de la potència ocupant en contra de la població civil als territoris palestins.Reclamem postures contundents, acords al desafiament de l’il•legalitat israeliana i a la seva política criminal de destrucció de vides i de mitjans de subsistència de la població palestina.Exigim la Suspensió de l’Acord d’Associació entre Israel y la UE, la paralització de la compra-venta d’armament i no contribuir a finançar cap infraestructura de la ocupació.Demanem, igualment, coherència entre dir que es busca la pau i posar els mitjans adients per impedir a l’agressor (l’ocupant israelià) que segueixi cometent crims i violacions de tractats, convencions i lleis internacionals. Al mateix temps demanem suport a la víctima palestina fins que pugui exercir el dret a tenir una pau justa i duradora a la seva pròpia terra amb la restitució de les seves legítimes aspiracions nacionals i individuals, en el marc del respecte i acatament de la legalitat internacional vigent .
Signen:Palestina Resisteix!
www.vilanovadigital.com
Per Palestina Resisteix 05/07/2006.
Hi ha més de 9000 persones palestines segrestades i presoneres d’Israel, incloent a representants del poble palestí escollits legitima i democràticament; hi ha prop de 5 milions de persones refugiades. El dictamen del tribunal Internacional de Justícia sobre el Mur que continua en construcció a Cisjordània compleix 2 anys, allí es demanava als Estats pressionar per la destrucció del mateix. A Gaza les infraestructures civils han estat sistemàticament destruïdes per l’ocupant israelià, ja sigui l’aeroport, al seu dia realitzat per donació espanyola, o la central elèctrica.
El Col•lectiu Palestina Resisteix en el marc de la Xarxa Solidaria contra la Ocupació de Palestina, condemna enèrgicament la mostra de força, la violència, la gratuïtat de la destrucció i la supèrbia de la impunitat israeliana.No hi ha per part israeliana cap interlocutor perquè pretenen simplement l’aniquilació del poble palestí. Rebutgen les fronteres de 1967. Neguen el dret al retorn dels refugiats palestins i segueixen amplificant les normes pràctiques de neteja ètnica, l’expulsió i l’emigració econòmica. Tot per no reconèixer l’existència del poble palestí i el seu dret a viure a la seva terra.Per altra banda, continua la construcció del Mur il•legal de l’Apartheid i l’Anexió, expropien terres, arranquen oliveres, envolten pobles creant ghettos i illots incomunicats com els bantustans de la racista Sud-àfrica amb la seva segregació racial. S’apropien de l’agua i dels demés recursos palestins per a unes colònies que s’expandeixen davant la complicitat Occidental.Condemnem la postura dels Governs de la Unió Europea, entre ells l’espanyol, que no prenen mesures per canviar la situació d’ocupació del poble palestí, no pressionen perquè s’apliqui el Dret Internacional, reconeixent de facto els fets consumats israelians, tractant com a ‘normal’ a un Estat agressor, que perpetra constants càstigs col•lectius a la població ocupada. Aquesta postura augmenta i reforça el poder i la arbitrarietat impune de la potència ocupant en contra de la població civil als territoris palestins.Reclamem postures contundents, acords al desafiament de l’il•legalitat israeliana i a la seva política criminal de destrucció de vides i de mitjans de subsistència de la població palestina.Exigim la Suspensió de l’Acord d’Associació entre Israel y la UE, la paralització de la compra-venta d’armament i no contribuir a finançar cap infraestructura de la ocupació.Demanem, igualment, coherència entre dir que es busca la pau i posar els mitjans adients per impedir a l’agressor (l’ocupant israelià) que segueixi cometent crims i violacions de tractats, convencions i lleis internacionals. Al mateix temps demanem suport a la víctima palestina fins que pugui exercir el dret a tenir una pau justa i duradora a la seva pròpia terra amb la restitució de les seves legítimes aspiracions nacionals i individuals, en el marc del respecte i acatament de la legalitat internacional vigent .
Signen:Palestina Resisteix!
www.vilanovadigital.com
CiU i PP eviten que el projecte es voti la setmana que ve.
Adéu a la Llei de Serveis Socials
Francesc Castro (laMalla.net)
Finalment, el projecte de Llei de Serveis Socials que havia de erigir-se com una de les fites més importants d’aquesta legislatura s’ha quedat en això, en un projecte. Dimecres, els grups de CiU i PP van demanar una pròrroga per a la presentació d’esmenes a l’articulat i això fa impossible que el projecte pugui votar-se durant l’últim ple del curs abans de la dissolució del Parlament a l’agost. En conseqüència, el text no podrà ser aprovat i la llei haurà d’esperar moltíssim més temps per veure la llum. Amb aquesta notícia, doncs, es tira per terra la tasca desenvolupada els dos darrers anys per grups socials i col·lectius de gent gran, que veien en aquesta llei un decisiu pas endavant per garantir la universalitat dels serveis socials i millorar substancialment l’atenció a les persones grans.
La FATEC, sindicats, organitzacions i entitats socials i la consellera de Benestar i Família, Carme Figueres, ja havien reclamat insistentment que, malgrat la paràlisi legislativa que afecta el Parlament de Catalunya arran de la sortida d’ERC del Govern i arran de la convocatòria d’eleccions anticipades, el projecte de Llei de Serveis Socials s’aprovés en aquesta legislatura, tal i com estava previst.Concretament, les agrupacions d’entitats de gent gran d’arreu de Catalunya havien demanat un esforç als diferents grups parlamentaris i al president de la Cambra, Ernest Benach, perquè fessin tot el possible per consensuar el text i aprovar-lo.Malauradament, CiU i PP han allargat el tràmit al demanar dimecres una pròrroga en el termini de presentació d’esmenes a l’articulat. La nova dilació provoca que els grups tinguin temps fins el dia 12 per aportar rectificacions i, tenint en compte que l’últim ple se celebra el dijous 13 i el divendres 14, el projecte ja no podrà arribar al Ple.Al tractar-se de l’últim Ple de la legislatura, la Llei no serà aprovada i prescriurà amb la posterior dissolució del Parlament. Per tant, la futura Llei de Serveis Socials no podrà tornar a caminar fins ben entrat el 2007.No fan cas a la crida dels sectors socialsAquesta és, sense cap mena de dubte, una mala notícia per als sectors socials que treballen en benefici de la gent gran. Els diferents col·lectius, com la FATEC, ja havien reiterat la importància d’aquesta llei i havien augurat nefastes conseqüències per a la gent gran si, com s’ha acabat confirmant, el projecte quedava en paper mullat.La Llei de Serveis Socials, juntament amb el nou Estatut –Títol I de drets i deures-, la Llei de Prestacions Socials i la futura Llei de la Dependència, havia d’erigir-se en un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar. El text garanteix la universalitat dels serveis socials que garanteix el dret de tot ciutadà a l’accés de les prestacions públiques tal i com ja passa amb el dret a l’educació.La Llei de Prestacions Econòmiques sí que arriba a tempsEntre d’altres factors, la Llei havia de facilitar el copagament de determinats serveis d’atenció a gent gran en relació a la renda dels usuaris, havia de possibilitar ajudes als familiars cuidadors, així com beneficiar també la dependència de discapacitats i persones dependents.La Llei que, en canvi, sí arribarà al ple dels dies 13 i 14 serà la de Prestacions Econòmiques, que ha de garantir unes rendes dignes a sectors com les vídues o els pensionistes, ja que complementarà els retribucions com el SOVI, les no contributives, etc.
www.lamalla.net
Adéu a la Llei de Serveis Socials
Francesc Castro (laMalla.net)
Finalment, el projecte de Llei de Serveis Socials que havia de erigir-se com una de les fites més importants d’aquesta legislatura s’ha quedat en això, en un projecte. Dimecres, els grups de CiU i PP van demanar una pròrroga per a la presentació d’esmenes a l’articulat i això fa impossible que el projecte pugui votar-se durant l’últim ple del curs abans de la dissolució del Parlament a l’agost. En conseqüència, el text no podrà ser aprovat i la llei haurà d’esperar moltíssim més temps per veure la llum. Amb aquesta notícia, doncs, es tira per terra la tasca desenvolupada els dos darrers anys per grups socials i col·lectius de gent gran, que veien en aquesta llei un decisiu pas endavant per garantir la universalitat dels serveis socials i millorar substancialment l’atenció a les persones grans.
La FATEC, sindicats, organitzacions i entitats socials i la consellera de Benestar i Família, Carme Figueres, ja havien reclamat insistentment que, malgrat la paràlisi legislativa que afecta el Parlament de Catalunya arran de la sortida d’ERC del Govern i arran de la convocatòria d’eleccions anticipades, el projecte de Llei de Serveis Socials s’aprovés en aquesta legislatura, tal i com estava previst.Concretament, les agrupacions d’entitats de gent gran d’arreu de Catalunya havien demanat un esforç als diferents grups parlamentaris i al president de la Cambra, Ernest Benach, perquè fessin tot el possible per consensuar el text i aprovar-lo.Malauradament, CiU i PP han allargat el tràmit al demanar dimecres una pròrroga en el termini de presentació d’esmenes a l’articulat. La nova dilació provoca que els grups tinguin temps fins el dia 12 per aportar rectificacions i, tenint en compte que l’últim ple se celebra el dijous 13 i el divendres 14, el projecte ja no podrà arribar al Ple.Al tractar-se de l’últim Ple de la legislatura, la Llei no serà aprovada i prescriurà amb la posterior dissolució del Parlament. Per tant, la futura Llei de Serveis Socials no podrà tornar a caminar fins ben entrat el 2007.No fan cas a la crida dels sectors socialsAquesta és, sense cap mena de dubte, una mala notícia per als sectors socials que treballen en benefici de la gent gran. Els diferents col·lectius, com la FATEC, ja havien reiterat la importància d’aquesta llei i havien augurat nefastes conseqüències per a la gent gran si, com s’ha acabat confirmant, el projecte quedava en paper mullat.La Llei de Serveis Socials, juntament amb el nou Estatut –Títol I de drets i deures-, la Llei de Prestacions Socials i la futura Llei de la Dependència, havia d’erigir-se en un dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar. El text garanteix la universalitat dels serveis socials que garanteix el dret de tot ciutadà a l’accés de les prestacions públiques tal i com ja passa amb el dret a l’educació.La Llei de Prestacions Econòmiques sí que arriba a tempsEntre d’altres factors, la Llei havia de facilitar el copagament de determinats serveis d’atenció a gent gran en relació a la renda dels usuaris, havia de possibilitar ajudes als familiars cuidadors, així com beneficiar també la dependència de discapacitats i persones dependents.La Llei que, en canvi, sí arribarà al ple dels dies 13 i 14 serà la de Prestacions Econòmiques, que ha de garantir unes rendes dignes a sectors com les vídues o els pensionistes, ja que complementarà els retribucions com el SOVI, les no contributives, etc.
www.lamalla.net
Participació Ciutadana i Comunicació
Amparo Moreno el 14 de juliol a Cubelles .
L'actriu del Cor de la Ciutat obrirà el cicle de programes, que es faran del 14 al 27 de juliol al passeig Marítim de Cubelles.
Ràdio Cubelles oferirà durant 15 dies un programa especial amb famosos en directe des del passeig marítim de Cubelles.
L’espai que s’emetrà en directe de dilluns a divendres, de 20 a 21hores, començarà el proper 14 de juliol amb la participació de l’actriu Amparo Moreno.
Entre els convidats que també hi prendran part, el 18 de juliol, l’actor Jordi Díaz, que ha protagonitzat el paper de Fede a la sèrie El Cor de la Ciutat, de TV3, i darrerament ha destacat com a actor de l’obra de teatre El mètode Grönholm; el 19 de juliol, el torn serà per l'incomparable home del trànsit, Espartac Peran; el 21, participarà del programa l´artista Santi Carulla del grup MUSTANG; i el 27, es tancaran aquests espais radiofònics amb Tomàs Molina, cap de la secció de Meteorologia dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya i presentador de la informació meteorològica a TV3.
El públic que ho desitgi podrà formular preguntes als convidats i emportar-se a casa un autograf.
Aquests especials s’organitzen dins els actes commemoratius dels seus 25 anys. Ràdio Cubelles
Amparo Moreno el 14 de juliol a Cubelles .
L'actriu del Cor de la Ciutat obrirà el cicle de programes, que es faran del 14 al 27 de juliol al passeig Marítim de Cubelles.
Ràdio Cubelles oferirà durant 15 dies un programa especial amb famosos en directe des del passeig marítim de Cubelles.
L’espai que s’emetrà en directe de dilluns a divendres, de 20 a 21hores, començarà el proper 14 de juliol amb la participació de l’actriu Amparo Moreno.
Entre els convidats que també hi prendran part, el 18 de juliol, l’actor Jordi Díaz, que ha protagonitzat el paper de Fede a la sèrie El Cor de la Ciutat, de TV3, i darrerament ha destacat com a actor de l’obra de teatre El mètode Grönholm; el 19 de juliol, el torn serà per l'incomparable home del trànsit, Espartac Peran; el 21, participarà del programa l´artista Santi Carulla del grup MUSTANG; i el 27, es tancaran aquests espais radiofònics amb Tomàs Molina, cap de la secció de Meteorologia dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya i presentador de la informació meteorològica a TV3.
El públic que ho desitgi podrà formular preguntes als convidats i emportar-se a casa un autograf.
Aquests especials s’organitzen dins els actes commemoratius dels seus 25 anys. Ràdio Cubelles
5.7.06
Participació Ciutadana i Comunicació.
Ràdio Cubelles organitza un curs de Ràdio.
L'activitat començarà el proper 11 de juliol.
L'emissora municipal Ràdio Cubelles ha preparat novament un nou curs de Ràdio per aquest estiu. Els tallers de ràdio començaran el proper 11 de juliol i finalitzaran l'11 d’agost. L’horari de l'activitat serà els dimarts, dimecres i dijous de les deu del matí a dos quarts de dotze del migdia al estudis de l’emissora municipal, situats al carrer Colom, 7.
Els alumnes del curset tindran l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una ràdio local, ja que durant els tallers elaboraran i presentaran el seu propi magazine seguint les indicacions i els consells dels treballadors de l’emissora.
De fet, aquest curs ja és tot un referent a la comarca tenint en compte els molts professionals que van començar, en una època o altre, davant dels micròfons de Ràdio cubelles.
Per a més informació i inscripcions podeu trucar al 93 895 0326 o be podeu acostar-vos a l’emissora municipal, de dilluns a divendres.
Ràdio Cubelles Dimarts, 04-07-2006
Ràdio Cubelles organitza un curs de Ràdio.
L'activitat començarà el proper 11 de juliol.
L'emissora municipal Ràdio Cubelles ha preparat novament un nou curs de Ràdio per aquest estiu. Els tallers de ràdio començaran el proper 11 de juliol i finalitzaran l'11 d’agost. L’horari de l'activitat serà els dimarts, dimecres i dijous de les deu del matí a dos quarts de dotze del migdia al estudis de l’emissora municipal, situats al carrer Colom, 7.
Els alumnes del curset tindran l’oportunitat de conèixer el funcionament d’una ràdio local, ja que durant els tallers elaboraran i presentaran el seu propi magazine seguint les indicacions i els consells dels treballadors de l’emissora.
De fet, aquest curs ja és tot un referent a la comarca tenint en compte els molts professionals que van començar, en una època o altre, davant dels micròfons de Ràdio cubelles.
Per a més informació i inscripcions podeu trucar al 93 895 0326 o be podeu acostar-vos a l’emissora municipal, de dilluns a divendres.
Ràdio Cubelles Dimarts, 04-07-2006
4.7.06
Greenpeace dice que Catalunya concentra los peores proyectos de costa de España.
Barcelona. (EFE).- Greenpeace ha denunciado hoy que en el litoral catalán se estén desarrollando "algunos de los peores proyectos de toda la costa" española, entre ellos el previsto en Tarragona por Universal Mediterránea (Port Aventura) y el de una plataforma ganada al mar para un nuevo zoológico en Barcelona.En un comunicado difundido con motivo de la presentación hoy del informe "Destrucción a toda costa 2006", en el que analiza el estado del litoral español, Greenpeace destaca la medidas positivas para el litoral reflejadas en la legislación catalana, que han permitido que "24.000 hectáreas se hayan librado del cemento", aunque denuncia que este año se ha aprobado la construcción de 20.000 nuevas viviendas en el litoral catalán.Según el informe, la mayor concentración de nuevas construcciones se da en las Tierras del Ebro, donde en 2005 se construyeron 7.000 viviendas, un 6,3% del total de las 100.000 levantadas en toda Cataluña, en una zona donde vive el 2,5% de la población catalana.La localidad que mayor número de construcciones reúne es Sant Carles de la Rápita, con 1.100 nuevas viviendas.Uno de los proyectos criticados por Greenpeace en su informe anual es la construcción de un campo de golf, un hotel de lujo y 1.100 viviendas "en un área ahora cubierta por naranjos" de Tortosa (Tarragona).En el informe se condena el apoyo decidido de la Generalitat a los campos de golf recogido en el Plan Estratégico de Turismo de Cataluña presentado en marzo."Catalunya cuenta ya con 42 instalaciones de este tipo, un número más que suficiente si se tiene en cuenta el consumo de recursos naturales que supone (agua y suelo) y la contaminación que provocan", señala el informe, en el que se asegura que 41 de los 42 campos han sido denunciados por no utilizar aguas depuradas.El informe asegura que "el turismo enmascara proyectos urbanísticos" y, entre estos, destaca el proyecto presentado por Universal Mediterránea (Port Aventura), "que plantea la construcción de 2.400 viviendas, hoteles y campos de golf", sobre el complejo de ocio Universal Mediterránea, que incluye el parque temático Port Aventura y Costa Caribe, proyectado para la próxima década, aprobado inicialmente por los ayuntamientos de Salou y Vila-seca.Según Greenpeace, a consecuencia de estas actuaciones "las playas catalanas siguen perdiendo arena de forma irreversible" y "el caso más destacado es el de Barcelona, que continúa rellenando de cemento su costa, poniendo arena entre los huecos".El proyecto de consolidación de las Playas Olímpicas de Barcelona que llevará a cabo el Ministerio de Medio Ambiente con un coste de 50 millones de euros supondrá la construcción de una batería de 15 espigones sumergidos a lo largo de cinco kilómetros de costa y la aportación artificial de más de un millón de metros cúbicos de arena a siete playas."El proyecto bautizado por el alcalde Clos como 'Novíssima Mar Bella' creará una playa artificial de 350 metros de largo encajonada entre diques que acogerá 200.000 metros cúbicos de arena mientras los temporales y las corrientes lo permitan", explica el informe, que denuncia también la construcción de una plataforma ganada al mar donde se ubicará un zoológico con un coste de 19 millones de euros.Grenpeace denuncia que la Ley de Costas no permite la construcción de zoológicos en terrenos ganados al mar, por lo que el proyecto de Barcelona sienta "un peligroso precedente para otras actuaciones similares que planteen un incumplimiento tan escandaloso como éste de la Ley de Costas en cualquier punto de los 8.000 kilómetros de costa del Estado".
www.lavanguardia.es
Barcelona. (EFE).- Greenpeace ha denunciado hoy que en el litoral catalán se estén desarrollando "algunos de los peores proyectos de toda la costa" española, entre ellos el previsto en Tarragona por Universal Mediterránea (Port Aventura) y el de una plataforma ganada al mar para un nuevo zoológico en Barcelona.En un comunicado difundido con motivo de la presentación hoy del informe "Destrucción a toda costa 2006", en el que analiza el estado del litoral español, Greenpeace destaca la medidas positivas para el litoral reflejadas en la legislación catalana, que han permitido que "24.000 hectáreas se hayan librado del cemento", aunque denuncia que este año se ha aprobado la construcción de 20.000 nuevas viviendas en el litoral catalán.Según el informe, la mayor concentración de nuevas construcciones se da en las Tierras del Ebro, donde en 2005 se construyeron 7.000 viviendas, un 6,3% del total de las 100.000 levantadas en toda Cataluña, en una zona donde vive el 2,5% de la población catalana.La localidad que mayor número de construcciones reúne es Sant Carles de la Rápita, con 1.100 nuevas viviendas.Uno de los proyectos criticados por Greenpeace en su informe anual es la construcción de un campo de golf, un hotel de lujo y 1.100 viviendas "en un área ahora cubierta por naranjos" de Tortosa (Tarragona).En el informe se condena el apoyo decidido de la Generalitat a los campos de golf recogido en el Plan Estratégico de Turismo de Cataluña presentado en marzo."Catalunya cuenta ya con 42 instalaciones de este tipo, un número más que suficiente si se tiene en cuenta el consumo de recursos naturales que supone (agua y suelo) y la contaminación que provocan", señala el informe, en el que se asegura que 41 de los 42 campos han sido denunciados por no utilizar aguas depuradas.El informe asegura que "el turismo enmascara proyectos urbanísticos" y, entre estos, destaca el proyecto presentado por Universal Mediterránea (Port Aventura), "que plantea la construcción de 2.400 viviendas, hoteles y campos de golf", sobre el complejo de ocio Universal Mediterránea, que incluye el parque temático Port Aventura y Costa Caribe, proyectado para la próxima década, aprobado inicialmente por los ayuntamientos de Salou y Vila-seca.Según Greenpeace, a consecuencia de estas actuaciones "las playas catalanas siguen perdiendo arena de forma irreversible" y "el caso más destacado es el de Barcelona, que continúa rellenando de cemento su costa, poniendo arena entre los huecos".El proyecto de consolidación de las Playas Olímpicas de Barcelona que llevará a cabo el Ministerio de Medio Ambiente con un coste de 50 millones de euros supondrá la construcción de una batería de 15 espigones sumergidos a lo largo de cinco kilómetros de costa y la aportación artificial de más de un millón de metros cúbicos de arena a siete playas."El proyecto bautizado por el alcalde Clos como 'Novíssima Mar Bella' creará una playa artificial de 350 metros de largo encajonada entre diques que acogerá 200.000 metros cúbicos de arena mientras los temporales y las corrientes lo permitan", explica el informe, que denuncia también la construcción de una plataforma ganada al mar donde se ubicará un zoológico con un coste de 19 millones de euros.Grenpeace denuncia que la Ley de Costas no permite la construcción de zoológicos en terrenos ganados al mar, por lo que el proyecto de Barcelona sienta "un peligroso precedente para otras actuaciones similares que planteen un incumplimiento tan escandaloso como éste de la Ley de Costas en cualquier punto de los 8.000 kilómetros de costa del Estado".
www.lavanguardia.es
El consorci dels Colls - Miralpeix - Costa Garraf vetllarÀ pel litoral.
El Ministeri de Medi Ambient ha escollit aquesta zona per fer una prova pilot de gestió integrada del territori
04/07/06 - 14.08 h
El regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de l'Ajuntament de VNG, Jordi Valls, ha explicat en roda de premsa que el consorci dels Colls - Miralpeix - Costa Garraf ha estat escollit pel Ministeri de Medi Ambient com a prova pilot de gestió integrada del territori costaner. A més, l'Ajuntament de VNG ha ofert com a seu d'aquest consorci la Masia Solicrup.
La creació d'aquest consorci, aprovat en el ple ordinari celebrat ahir a l'ajuntament de VNG, prové de dues mocions una que va elaborar la regidoria de Medi Ambient el 2003 que demanava una protecció especial dels Colls-Miralpeix i una altra que es va aprovar a principis del 2004 que demanava la creació d'un consorci dels responsables d'aquesta zona. En un principi, formaven part del consoric els ajuntaments de VNG, Sant Pere de Ribes i Sitges.
Posteriorment, es van fer reunions i es va considerar adient que també hi intervinguessin la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La Diputació ha col·laborat amb estudis previs, mentre que el departament de Medi Ambient va proposar un canvi en el consorci, ampliant l'àrea d'influència des de les costes del Garraf fins a la desembocadura del Foix. Amb aquesta ampliació, el projecte s'acollia a una normativa europea de gestió integrada del litoral, fet que té el suport també del Ministeri de Medi Ambient. En aquest sentit, és destacable que el Ministeri de Medi Ambient ha escollit aquest consorci com a prova pilot de gestió integrada.
Tot i que actualment l'ajuntament de Cubelles no hi participa, el consorci està obert a noves incorporacions.
www.vilanova.org
El Ministeri de Medi Ambient ha escollit aquesta zona per fer una prova pilot de gestió integrada del territori
04/07/06 - 14.08 h
El regidor d'Urbanisme i Medi Ambient de l'Ajuntament de VNG, Jordi Valls, ha explicat en roda de premsa que el consorci dels Colls - Miralpeix - Costa Garraf ha estat escollit pel Ministeri de Medi Ambient com a prova pilot de gestió integrada del territori costaner. A més, l'Ajuntament de VNG ha ofert com a seu d'aquest consorci la Masia Solicrup.
La creació d'aquest consorci, aprovat en el ple ordinari celebrat ahir a l'ajuntament de VNG, prové de dues mocions una que va elaborar la regidoria de Medi Ambient el 2003 que demanava una protecció especial dels Colls-Miralpeix i una altra que es va aprovar a principis del 2004 que demanava la creació d'un consorci dels responsables d'aquesta zona. En un principi, formaven part del consoric els ajuntaments de VNG, Sant Pere de Ribes i Sitges.
Posteriorment, es van fer reunions i es va considerar adient que també hi intervinguessin la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La Diputació ha col·laborat amb estudis previs, mentre que el departament de Medi Ambient va proposar un canvi en el consorci, ampliant l'àrea d'influència des de les costes del Garraf fins a la desembocadura del Foix. Amb aquesta ampliació, el projecte s'acollia a una normativa europea de gestió integrada del litoral, fet que té el suport també del Ministeri de Medi Ambient. En aquest sentit, és destacable que el Ministeri de Medi Ambient ha escollit aquest consorci com a prova pilot de gestió integrada.
Tot i que actualment l'ajuntament de Cubelles no hi participa, el consorci està obert a noves incorporacions.
www.vilanova.org
3.7.06
L'Eixample Nord es perfila com a solució a la preservació de la Platja Llarga
L’Institut Català del Sòl oferirà terrenys a la promotora Subirats Berenguer Inmobiliaria fora de la ciutat de Vilanova i la Geltrú a canvi de la Platja Llarga, amb l’objectiu de preservar aquest paratge. Un cop l’Incasol fos propietari de la Platja Llarga, signaria un conveni amb l’Ajuntament vilanoví per tal de traslladar els drets edificatoris a l’Eixample Nord. Així ho van decidir la setmana passada l’alcalde vilanoví, Joan Ignasi Elena, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel•lo, en una reunió que va tenir lloc al Parlament de Catalunya. La Generalitat i l’Ajuntament volen negociar ràpidament amb Subirats Berenguer per tal d’arribar a un acord abans del final de la legislatura al Parlament, que està previst que es dissolgui a finals d’agost per celebrar eleccions el 22 d’octubre. D’aquesta manera quedaria sense efecte la proposta de traslladar els drets edificatoris a la zona de la Millera o Prat interior, al costat mateix de la Platja Llarga. Aquesta proposta era defensada per PSC i ICV fa sis mesos com l’única possible. Ara es dóna per pràcticament descartada, tot i que l’Incasol va comprar terrenys agrícoles a la zona per valor d’uns 6 milions d’euros, que haurien servit per fer més fàcil l’operació de construcció d’uns 1.700 pisos a càrrec de Subirats Berenguer, l’Incasol, els propietaris originals dels terrenys i el mateix Ajuntament.
www.diaridevilanova.com
L’Institut Català del Sòl oferirà terrenys a la promotora Subirats Berenguer Inmobiliaria fora de la ciutat de Vilanova i la Geltrú a canvi de la Platja Llarga, amb l’objectiu de preservar aquest paratge. Un cop l’Incasol fos propietari de la Platja Llarga, signaria un conveni amb l’Ajuntament vilanoví per tal de traslladar els drets edificatoris a l’Eixample Nord. Així ho van decidir la setmana passada l’alcalde vilanoví, Joan Ignasi Elena, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel•lo, en una reunió que va tenir lloc al Parlament de Catalunya. La Generalitat i l’Ajuntament volen negociar ràpidament amb Subirats Berenguer per tal d’arribar a un acord abans del final de la legislatura al Parlament, que està previst que es dissolgui a finals d’agost per celebrar eleccions el 22 d’octubre. D’aquesta manera quedaria sense efecte la proposta de traslladar els drets edificatoris a la zona de la Millera o Prat interior, al costat mateix de la Platja Llarga. Aquesta proposta era defensada per PSC i ICV fa sis mesos com l’única possible. Ara es dóna per pràcticament descartada, tot i que l’Incasol va comprar terrenys agrícoles a la zona per valor d’uns 6 milions d’euros, que haurien servit per fer més fàcil l’operació de construcció d’uns 1.700 pisos a càrrec de Subirats Berenguer, l’Incasol, els propietaris originals dels terrenys i el mateix Ajuntament.
www.diaridevilanova.com
2.7.06
El nou govern territorial sanitari del Garraf i Cunit començarà a funcionar a finals de setembre.
Els set ajuntaments podran decidir quines són les inversions prioritàries.
MÍRIAM DE LAMO.
Vilanova i la Geltrú.Els sis municipis del Garraf i Cunit aprovaran els estatuts del nou govern territorial sanitari de la comarca a principis de juliol, amb la intenció que comenci a funcionar al setembre. El nou òrgan, del qual formaran part els ajuntaments del Garraf i Cunit, permetrà resoldre els problemes sanitaris amb «més agilitat», segons el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco. L'augment de llits del Sant Camil i l'ampliació del Sant Antoni són dues de les prioritats del nou govern.
Els ajuntaments del Garraf i el del municipi de Cunit hauran de planificar les inversions en sanitat al territori per al 2007 a través del govern territorial de Salut. L'increment de llits a l'hospital comarcal Sant Camil i l'augment dels serveis especialitzats a l'hospital Sant Antoni són dues de les prioritats del nou òrgan de gestió impulsat pel Departament de Salut, segons el president del Consell Comarcal del Garraf. Josep Antoni Blanco confia que la comarca i la Generalitat aprovin els estatuts la primera setmana de juliol, amb l'objectiu que el govern territorial comenci a funcionar «a finals de setembre». El Garraf serà una de les sis comarques pioneres on es descentralitzaran les decisions sobre la sanitat, segons recorda el president del Consell Comarcal. «Ens volen utilitzar com a prova pilot», diu Blanco.
www.vilaweb.cat
Els set ajuntaments podran decidir quines són les inversions prioritàries.
MÍRIAM DE LAMO.
Vilanova i la Geltrú.Els sis municipis del Garraf i Cunit aprovaran els estatuts del nou govern territorial sanitari de la comarca a principis de juliol, amb la intenció que comenci a funcionar al setembre. El nou òrgan, del qual formaran part els ajuntaments del Garraf i Cunit, permetrà resoldre els problemes sanitaris amb «més agilitat», segons el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco. L'augment de llits del Sant Camil i l'ampliació del Sant Antoni són dues de les prioritats del nou govern.
Els ajuntaments del Garraf i el del municipi de Cunit hauran de planificar les inversions en sanitat al territori per al 2007 a través del govern territorial de Salut. L'increment de llits a l'hospital comarcal Sant Camil i l'augment dels serveis especialitzats a l'hospital Sant Antoni són dues de les prioritats del nou òrgan de gestió impulsat pel Departament de Salut, segons el president del Consell Comarcal del Garraf. Josep Antoni Blanco confia que la comarca i la Generalitat aprovin els estatuts la primera setmana de juliol, amb l'objectiu que el govern territorial comenci a funcionar «a finals de setembre». El Garraf serà una de les sis comarques pioneres on es descentralitzaran les decisions sobre la sanitat, segons recorda el president del Consell Comarcal. «Ens volen utilitzar com a prova pilot», diu Blanco.
www.vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)