M.Trives/Diari de Cubelles

Llegint aquest impecable article de Mª Pau Janer al diari Avui ,jo mateixa coincideixo amb ella en que escoltar de Serrat la cançó de La tieta em feia plorar un xic tot recordant a una tieta,germana de la meva mare i potser a tots aquesta cançó ens feia humitejar ells ulls ja que era un referent per tothom i que tenia una tieta o més d´ una a la seva família o entorn . Es curiós que si era un tiet i solter el to ja no era el mateix ja que se suposava que havia optat per aquesta condició ,en canvi la dona no. A ella li calia demostrar -ho , ja que sovint l´ entorn donava per suposat injustament que no havia tingut cap pretendent seriós i per tant viure sola no era per voluntat.

Llegiu aquest article que recomanem.

DES DEL MOLÍ

La tieta

Maria de la Pau Janer

¿Recordau la cançó de Serrat La tieta? Aquella que parlava de la dona que es va fent gran sola, sense una parella, només en companyia dels fills dels seus germans, oblidada del món. La seva figura ens commovia. Representava la solitud de les dones que no aconseguien formar una família, i que es passaven la vida socialment marginades.

Les coses canvien, i ho fan de pressa. Qui no corre vola, deia algú. A Europa, la tipologia de les grans ciutats es transforma. Cada vegada hi viuen més persones soles. Les llars unipersonals es multipliquen. A París, gairebé la meitat dels habitatges són unipersonals. En més d'un setanta per cent hi viuen persones menors de cinquanta anys. Ocorre també a Londres. I als EUA.

A Barcelona, més d'un cinquanta per cent de persones que s'hi instal·len són singles. És a dir, viuen soles. Els interessa l'estil de vida de la ciutat i el ventall d'ofertes d'oci que poden trobar-hi. Els joves que viuen en parella solen deixar la ciutat quan han de tenir fills. No poden pagar un pis que tingui les dimensions adequades per residir-hi. Fora de Barcelona els pisos són més barats. La solució és anar-se'n.

La tieta era un personatge que inspirava compassió. Els nous singles solen despertar l'enveja dels qui han de fer equilibris econòmics per mantenir la família i arribar a finals de mes. La tieta se sentia sola, Els singles treballen, viatgen, gaudeixen del seu temps d'oci anant al cinema, als restaurants, al teatre o als concerts. La tieta anava vestida de dona trista. Els singles es preocupen per la moda i hi inverteixen una part del seu pressupost. Els espais dels singles solen estar decorats amb més o menys gràcia, segons els gustos i la butxaca de cadascú. Freqüentment disposen dels aparells de tecnologia més avançada. Les cases unipersonals no són un desert.

http://www.avui.cat/

Puntualitzacions

Degut al interès que mostra un determinat grup a traves del seu departament de comunicació per distorsionar el contingut de les meves paraules en un article referent al últim Ple i atenent que adrecen als lectors a llegir Diari de Cubelles ja que informen de com arribar-hi , he cregut convenient donar lloc de nou a la seva lectura. Comprovareu que sempre els articles estan signats i amb el màxim respecte cap als continguts . Tampoc la meva afinitat o compromís amb d´ altres persones o el grup polític no m´ impedeix fins ara al dret de paraula i opinió. No es pot dir el mateix de qui o quins no identificats i si s´ amaguen darrera un departament que anomenen de comunicació i d´ un partit que si mereix tot tipus de respecte per la seva trajectòria i el seu contingut polític.

També dir que ja fa temps Diari de Cubelles va considerar que l´ accés a comentaristes tenia que ser vetat degut a que no es volia participar en el joc de desqualificacions personals cap a persones determinades ja que no preteníem engreixar la quantitat de visites en motiu de fer safareig .No es el que pretenem. Per això ja qui vulgui disposa d´ altres vies.

Maria Trives

M.Trives/Diari de Cubelles

Ple

Ahir en el transcurs del Ple ,es va donar lloc a intervenir amb la paraula tal com diu i permet el Reglament de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles aprovat per unanimitat al 2005 i s´ esperava que, atenent la importància que suposava defensar la no acceptació del pont proposat i aprovat fa un any ,octubre de 2006 ,el portaveu hauria de ser un primer espasa ,un ciutadà que amb les seves paraules fetes amb la percepció i raonaments exposats, signifiques realment un punt i a part.Potser la bona voluntat d´ un representant de Fauna i de la Plataforma que aquets dies han posat molt interès i esforç per aconseguir suports , no va ser suficient i com a portaveu va fer percebre que d´ altres, que si tenen oratòria i que han participat en determinades tertúlies es trobaven absents ,amagats potser on- line de Radio Cubelles?

El ciutadà oient va escoltar un plec de paraules per part de determinats grups de la oposició en que alguns d´ ells van mostrar el seu interès en donar lliçons de participació i honestedat( i no tenen memòria!!)i d´ altres que es manifesten escampant falsedats i que potser cal demostrar abans i amb tota la veu ,no a boqueta mig tancada i per si cola....cola

Esperem que en el futur aporti noves maneres de fer oposició a un govern que pot equivocar-se però que de moment disposa per endavant d´ un temps, potser no llarg ,però si pot demostrar encara que sap el què fa i el què toca fer .Si no ja serà el ciutadà qui a les properes eleccions jutgi. Aquesta es la dinàmica de la Democràcia.

22-01-08

M.Trives/ Diari de Cubelles

Carnaval 2008 a Cubelles

Com cada any el carnaval aporta color,imaginació i molta il·lusió en una nit que desitgem clara,amb bon temps i molta participació .

Foto/arxiu Diari de Cubelles/2007

Promoció Cultural i Festes i Tradicions


Arriba el Carnaval 2008

Dijous arrenca la festa del Rei Carnestoltes que tindrà en la rua de dissabte l'acte central

Sa Majestat Carnestoltes, el Rei dels Poca-soltes, ja té a punt les maletes per tornar a visitar la nostra vila. Més aviat que altres anys, dijous 31 de gener arrenca el programa d'actes del Carnaval de Cubelles'08, amb la tradicional festa de la merenga.

La mereganda arrenca a les 5 de la tarda, al Centre Social (per als infants fins als 6 anys) i a la plaça del Mercat (per als majors de 7 anys). A 2/4 de 9 del vespre del mateix dijous apareix una de les novetats d'aquesta edició, el sopar de Dijous Gras. El sopar, les entrades del qual es poden adquirir al Centre Social, tindrà lloc a la vela instal·lada a la plaça del Mercat -la segona de les novetats d'enguany i que acollirà bona part dels actes que recull el programa d'enguany-.

Després del sopar, i ja amb entrada gratuïta, un grup de dj's animaran la vetllada.

En Carnestoltes, enguany, no ens donarà treva ni tant sols el divendres. A partir de les 6 de la tarda, a la vela de la plaça del Mercat, la companyia teatral La Roda interpreta El flautista d'Hamelin. Es tracta d'un espectacle musical, dinàmic, fresc i divertit per a tota la família, amb entrada gratuïta, que és una altra de les novetats del Carnaval'08.

Però el dia gros, un any més, serà dissabte, 2 de febrer. A la tarda serà el torn de la cercavila del Caramel, el Rei del Carnaval infantil. La rua, amenitzada pel grup Xarop de canya arrencarà a les 4 de la tarda de la plaça dels Pobles d'Espanya i arribarà fins a la plaça de la Vila, on se servirà un berenar per a tots els infants participants. La regidoria de Festes i Tradicions ha previst que, en cas de pluja, la festa es traslladi a la vela de la plaça del Mercat.

La rua de carrosses i grups de disfresses, que acompanyent a Sa Majestat Carnestoltes, tornarà a sortir de la Rambla Pau Casals a les 8 del vespre. Després de passar pels principals carrers de l'Eixample, La Creu i el Nucli Antic, la cercavila té el seu punt d'arribada a la plaça del Mercat.
La rua introdueix enguany dues novetats, proposades i aprovades per la Comissió de Carnaval, que formen totes les colles participants. La primera és que el temible sermó d'en Carnestoltes, que s'havia tractat de fer atractiu abans o després de la rua, es trasllada a la mitja part del ball, que tindrà l'entrada gratuïta i se celebrarà a la vela del Mercat, amb l'orquestra Centauro. La segona de les novetats és l'anul·lació dels premis en metàl·lic del concurs i incrementar la subvenció per participar.

Les comparses

El cap de setmana central del Carnaval es tanca diumenge, amb la celebració de les comparses. A les 11 del matí s'inicia el recorregut de les colles infantils i d'adults per tot el nucli urbà, que acabarà amb les tradicionals guerres de caramels a la plaça de la Vila. Les infantils, a la 1 del migdia; les dels adults a les 2 del migdia.

El carnaval continua dilluns, amb la festa de disfresses infantil. L'acte, que tindrà lloc a la carpa de la plaça del Mercat, comptarà amb l'amenització dels pallassos Yoli i Kiko i acabarà amb una suculenta xocolatada.

Adéu a Sa Majestat Carnestoltes

Dues activitats tanquen enguany el Carnaval'08. El primer, el tradicional enterro de Sa Majestat Carnestoltes. El 6 de febrer, Dimecres de Cendra, a 2/4 de 8 del vespre i a la plaça de la Vila, tindrà lloc la concentració funerària que es dirigirà fins a la plaça del Mercat, on s'oferirà una sardinada popular.

El darrer dels actes també és una novetat impulsada per la regidoria de Festes i Tradicions i la d'Infància i Joventut. Es tracta del Carnaval rock, un concert que se celebrarà a partir de les 11 de la nit a la carpa i que compatarà amb la presència dels grups locals Garraf-on, Crueladevil, Stop-stop i Autoretrete.

Departament de Comunicació

www.cubelles.com

Recomanat article publicat al Diari Avui . Com sempre intentem recollir i donar lloc a que determinats articles apareguts en diaris dies abans i que considerem d´ interès serveixin com punt de reflexió .Aquest es un d´ ells, signat per Santi Nolla i força interessant la seva lectura per l´ actualitat que té ,tots consultem blogs ,llegiu atentament.



ELS MÈDIA, INTERNET I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Insults als blogs

Santi Nolla / Periodista

El nombre de blogs de periodistes a l'Estat espanyol s'ha triplicat en un any. Això és el que s'afirma en el llibre Mitjans de Comunicació-L'Escenari Iberoamericà. Tendències'07, que han editat la Fundación Telefónica i Ariel i en el qual es recullen els resultats de les enquestes que es van fer a periodistes-bloguers iberoamericans.

HI HA CONCLUSIONS CURIOSES. Per exemple, que el 63% d'aquests periodistes reben comentaris ofensius. Sembla un fet consubstancial amb el món de la xarxa. Si bé a les cartes del lector que publiquen els diaris no s'acostuma a enviar insults, en els fòrums o comentaris dels periodistes que escriuen a la xarxa és bastant habitual que existeixin desqualificacions. Una altra de les dades de l'informe és que el 60% dels bloguers enquestats ha incorporat alguna vegada elements multimèdia al seu blog. Però, curiosament, els periodistes que senten menys atracció pel periodisme 3.0 són els que es dediquen al sector audiovisual i a la comunicació institucional. Al mateix temps, el 35% sap que alguna vegada han fet plagi dels seus continguts del blog, i el 63% ha manifestat que no li preocupa la qüestió del copyright.

HI HA DIARIS DIGITALS que posen filtres, temàtics o de diccionari. Hi ha altres que identifiquen la màquina des d'on s'envia el comentari. Hi ha propostes perquè siguin els mateixos lectors que adrecen comentaris els qui denunciïn els comentaris insultants. I perquè si n'hi ha més de dos que coincideixen, hi hagi l'oportuna revisió per part dels responsables del diari.

PERÒ HI HA UN ALTRE PROBLEMA per frenar els comentaris ofensius: l'anonimat. Precisament, com que actuen sense donar la cara, aconsegueixen molta audiència. Si s'obligués a registrar cada entrada de comentari és evident que l'audiència baixaria. És possible que es perdés naturalitat, però es guanyaria en bon gust i, sobretot, en credibilitat.

MALGRAT TOT, HI HA MOLTA participació sana, amb gent que aboca criteris i arguments de pes, interessants, i que acaben construint un univers interactiu amb l'autor prou eficaç. Internet hauria de lluitar perquè aquesta majoria de gent autèntica, amb ganes de participar, s'incrementés, i per poder reduir els qui utilitzen els blogs per fer comentaris ofensius sense donar la cara. I si volen insultar, que ho facin, però identificant-se. El 61,9% dels periodistes-bloguers interrogats pels autors de l'estudi confessen que el més important que els ha passat amb relació al blog ha estat parlar amb l'audiència.

EL PERIODISME DE PÚLPIT, en el qual el periodista feia la seva disquisició i els receptors atenien i potser reflexionaven, però no participaven, ha deixat pas al de la interacció. És molt important per a un periodista conèixer els seus lectors. Una de les obligacions que s'hauria d'imposar a les redaccions seria contestar els correus dels lectors diàriament. Si la llista de correus electrònics és plena d'insults, és més difícil motivar els periodistes perquè contestin.

LA RELACIÓ ÉS INJUSTA: per una banda hi ha un periodista que escriu amb el seu nom i dóna la cara, i per una altra un personatge anònim que s'amaga sota un pseudònim i no s'identifica. Si el contingut que aporta és correcte, val la pena establir la relació i es tracta de sumar per ambdues parts, encara que no s'estigui d'acord amb l'opinió que es dóna. L'intercanvi de punts de vista diferent enriqueix; els insults no aporten res intel·ligent. Però tampoc no s'han de prohibir. Simplement han de portar nom i cognoms.

EL GRAN PROBLEMA de la xarxa és la credibilitat. Segurament és imbatible en altres aspectes, sobretot pel fet de ser un mitjà que connecta el so, la imatge i el text, però moltes vegades no se sap qui hi ha al darrere.

MOLTS GRANS PERIODISTES han entès perfectament la necessitat d'ocupar també un espai a la xarxa i han creat el seu blog. A l'estudi de la Fundación Telefónica s'extreuen diferents conclusions interessants.

PER EXEMPLE, QUE TRES de cada deu blogs són elaborats per dones periodistes, i que el 40% ha rebut ofertes de treball a través del seu blog. I una qüestió molt important: el 52,4% opina que ha aconseguit una llibertat editorial que no té en el mitjà en el qual treballa. Una dada, aquesta, que ha de fer reflexionar el conjunt d'una premsa més activa, més potent, més forta, però possiblement menys lliure. La xarxa, això sí, ha permès l'accés del periodisme ciutadà i que periodistes de prestigi puguin abocar els seus pensaments amb total llibertat en un mercat obert, per primera vegada, a tot el món. No té molt cos, però sí molt valor.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 27 de gener del 2008

http://www.avui.cat/

M. Trives/ Diari de Cubelles

Llegir articles de bons periodistes en ocasions et permet en una volada un repàs per el temps que has deixat enredera. Fa dies llegint la columna de Joan Barril ,genial com sempre, i ens permet una lectura que recomanem a Diari de Cubelles.




ELS DIES VENÇUTS // PER JOAN BARRIL

És increïble


JOAN BARRIL

Ara que ja s'han convocat les eleccions del 9 de març és el moment de deixar de parlar de política, perquè la política que ens espera aquests dies que s'acosten serà més espectacle que no pas una altra cosa i ja hi haurà prou portaveus perquè un pobre votant --encara-- s'afegeixi a la gran coral de les promeses i de les amenaces. Quan sigui el moment de la resis- tència a la desraó i la mentida, ja hi tornarem a ser.¿De què parlarem, doncs? De les coses quotidianes, que no per dir- les en veu baixa deixen de ser més importants (més a Catalunya). És fàcil donar la culpa als governants. Però hi ha una cosa sospitosa en aquestes curioses pujades de l'IPC. Fa uns mesos, la inflació era per culpa de les humils mongetes tendres. Avui la inflació és deguda, a més dels carburants, a tres productes tan bàsics i tan nobles com el pa (14,4%), la carn de pollastre (10,2%) i la llet (31%). Ja havíem interioritzat una inflació deguda a causes exteriors. El barril de petroli ha passat en un any de 50 dòlars a acostar-se als 100. Els carburants arrosseguen la pujada de tot. No així del caviar ni dels productes tecnològics ni els abrics de visó.El que s'està disparant són els aliments bàsics. El pa dels bocates, el pollastre de les proteïnes per al pobre i, ves per on, la llet. En aquest país cada vegada és més àmplia la diferència entre un litre de vi dolent i un litre de llet. La notícia de l'any és evident: s'acosta el final de l'alimentació barata. Amb uns sous limitats a l'IPC i uns productes alimentaris que superen aquest IPC, serà molt dolorós entrar en un supermercat. Sobretot per a les rendes més baixes, les que encara consideren que encara val la pena ajupir-se per recollir una moneda d'un cèntim caiguda a terra.Recordo que una de les primeres coses que vaig comprar amb els meus diners va ser un bolígraf Bic. D'això fa més anys que Franco. Un Bic, a la meva edat escolar, costava 7 pessetes. ¿Saben el que costa avui un bolígraf Bic? Seixanta cèntims d'euro. Algú ha controlat el preu d'aquest producte industrial al qual sembla que la inflació no afecta. (Per cert: tampoc afecta la inflació a aquest diari que vostè està llegint, ja que manté des de fa sis anys el mateix preu).Podem escriure amb Bic els versos més tristos aquesta nit de manera gairebé gratuïta. Els indis ens ofereixen un cotxe que es diu Nano per 1.700 euros. Però, ¡ai, la llet! Això de la llet, realment, és increïble.

http://www.elperiodico.cat/

M. Trives/ Diari de Cubelles

Avui trobem a les págines de La Vanguardia un excel·lent recull informatiu en motiu de la concentració d´ ahir a la plaça Sant Jaume i també de la que va tenir lloc a Madrid a la plaça del Sol. Una ullada us pot permetre una revisió de la importància de la convocatòria i del motiu. Molt recomanable.

En Madrid la manifestación se ha producido en la Puerta del Sol con el lema "por el aborto libre en la Sanidad Pública" para exigir la despenalización del aborto - Efe

Unas trescientas personas piden en Barcelona un aborto "libre y gratuito"


Las asociaciones convocantes inician la anunciada campaña de autoinculpaciones

Barcelona. (EFE).- Unas trescientas personas se han concentrado hoy en la plaza de Sant Jaume de Barcelona a favor del "derecho al aborto libre y gratuito" en una protesta convocada por una cincuentena de organizaciones en defensa de los derechos de las mujeres.

Bajo el lema "las mujeres parimos, las mujeres decidimos", sindicatos, asociaciones y formaciones políticas han reivindicado que el delito de aborto desaparezca del Código Penal, y que sea una prestación sanitaria "normalizada dentro de la sanidad pública".

Seguir leyendo noticia

més informació a

www.lavanguardia.es

INFORMACIÓ SOBRE EL DARRER PLE MUNICIPAL DE CUBELLES A CANAL BLAU

EL PROJECTE DEL NOU PONT SOBRE EL RIU FOIX

http://www.canalblau.cat/cb4/informatius.asp?bcpid=1119284141&bclid=1111449107&bctid=1387524748

http://link.brightcove.com/services/link/bcpid1119284141/bclid1111449107/bctid1387524748

El Ple rebutja els recursos presentats contra el projecte del pont del riu Foix

La construcció es tirarà endavant segons el projecte aprovat el 12 de novembre, després de desestimar també les al·legacions al plec de clàusules

La sessió plenària corresponent al mes de gener, celebrada dilluns, va desestimar els recursos de reposició formulats contra l’acord d’aprovació i contra els plecs de clàusules administratives i tècniques de les obres del pont sobre el riu Foix, que va tenir lloc en el Ple del 12 de novembre.

L’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, va justificar punt a punt els motius que han portat al Consistori a desestimar els recursos presentats i va explicar que “l’Ajuntament de Cubelles sí que va estudiar altres possibles ubicacions”. A més, la cap del govern municipal va assegurar que a l’expedient de l’aprovació del projecte “consten tots els informes preceptius”, i que el projecte constructiu “conté tota la informació tècnica obligatòria”. Aquests arguments van fer desestimar el recurs presentat pel representant de la formació política GI-19, Fernando Àlvarez.

Així mateix, Romero va explicar igualment els motius que motiven la desestimació dels recursos presentats per Carles Ríos i Ruperto Medina. De la mateixa manera que en el cas anterior, Romero va anar argumentant els motius del rebuig als recursos. Entre aquests, destacaven “que el projecte compleix els paràmetres hidràulics”, tal i com indica l’informe emès per l’ACA, “que no és necessari un nou estudi de viabilitat”, “que el projecte no és incompatible des del punt de vista mediambiental”, tal i com indiquen els informes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, “que no existeix un impacte paisatgístic”, “que l’aprovació definitiva es va fer sobre el projecte constructiu”, “que l’estudi geotècnic és correcte”, “que no procedeix a un nou estudi de mobilitat”, “que es disposen dels informes favorables del Departament de Medi Ambient respecte a Xarxa Natura 2000” i, finalment, que “el projecte contempla la recuperació de l’espai del riu actualment pavimentada com a pas de vehicles a l’alçada de l’Avinguda Onze de Setembre”.

Quan es van obrir els torns de paraula, Josep Lluís Comas, d’ICb, va demanar a l’equip de govern que “reconsideri la seva postura” i va expressar els seus “dubtes envers el projecte”, del que afirmava, “és una imposició”. Tot seguit el representant del PPC, Luís Alamán, coincidia amb la “urgència” d’aquesta infraestructura pel municipi, però “sense haver de polititzar-ho”. El representant popular va reclamar l’elaboració d’uns estudis que, segons el seu parer, “no s’han realitzat”.

El Ple va aplicar l’article 26 del Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i va comptar amb la intervenció de Fernando Álvarez, com a representant de la formació política GI-19, i de Xavier Pla, com a portaveu de la Plataforma Volem el Pont per l’Avinguda 11 de Setembre. Álvarez va centrar la seva exposició en demanar “la modificació de la ubicació del pont”, denunciant incongruències en l’informe d’urbanisme. Seguidament, Xavier Pla va denunciar que “no s’han tingut en compte les signatures presentades reclamant un nou estudi, i una modificació de projecte” que, al seu parer, “no suposa la pèrdua de les subvencions”. Pla va aprofitar per demanar que el Govern “convoqui un referèndum popular” per demanar la opinió de la ciutadania el dia 9 de març, coincidint amb les eleccions generals.

La desestimació dels recursos presentats es va dur finalment a votació i es va aprovar amb els 9 vots a favor dels membres de l’equip de Govern (PSC-CiU-ERC) i els 8 en contra de tota la oposició (ICV- ICb- PPC- EC/FIC).

Es desestimen les al·legacions al plec de clàusules

En la mateixa sessió, i amb idèntica distribució de forces, el govern municipal també va desestimar les al·legacions presentades al plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques que regeixen l’adjudicació del contracte d’obres del pont pels grups municipals d’ICV, ICb i EC; Fernando Álvarez com a cap de la formació política GI-19 i Ruperto Medina, en representació pròpia.

De la mateixa manera que en el cas anterior, l’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, va anar desgranant un a un els motius en què s’ha basat el govern municipal per desestimar les al·legacions del GI-19. “A l’expedient es troben dos informes favorables del Departament de Medi Ambient”, explica i afegeix que “els estudis geotècnics s’inclouen a la redacció del projecte constructiu”. El representant del GI-19, Fernando Álvarez, que va tornar a intervenir en el darrer torn, va assegurar que “no cal realitzar un nou projecte, sinó que tan sols cal una modificació”.

En el cas de l’al·legació conjunta dels grups d ’ICV, ICb i EC, l’Alcaldessa explica que “no cal un nou estudi de mobilitat del municipi” i que la possibilitat d’un pas de vianants i vehicles per l’avinguda Onze de Setembre “es va desestimar per la complicació de la solució tècnica i urbanística” i que “està reafirmada per la Direcció General d’Urbanisme”. En quant a l’al·legació de Ruperto Medina, presentada a títol individual, “feia referència al projecte i no als plecs de clàusules administratives”.

Ràdio Cubelles/Departament de Comunicació

més informació a
http://www.cubelles.com/

Aurora Garcia Bartomeu , en nom de la nova gestora de l´Associació de dones de Cubelles La Fita i una de les membres fundadores ,envia aquesta nota per publicar al Diari de Cubelles.

Cecilia Mañé a la dreta de la foto, acompanyada de les puntaires a la sala de la Rectoria/ foto /arxiu La Fita

A una dona ,Cecilia Mañé

L´ Associació de dones La Fita coneixíem de prop a la Cecilia. Tota una dona ,alegre,amb un cor generós i que estimava la vida i que la seva no ha respòs a les seves ganes de viure. Varem conèixer la feina engrescadora i a la seva tasca al front de les Puntaires de la Caixa Penedès i en el moment en que La Fita li va demanar la participació a les Mostres de Puntaires de Cubelles dins la setmana de la Dona al voltant del 8 de mars , ella mai va dir un no,molt al contrari la seva creativitat va donar lloc a unes presentacions de la Mostra inigualables amb motius treballats al entorn de les puntes de coixí en que el grup de Puntaires feia pinya.
Recordem a Cecilia amb afecte i amb l´ agraïment sobradament merescut i per tot el bon record que mereix per part de nosaltres.

Aurora Garcia Bartomeu

Associació dones de Cubelles , La Fita

Cubelles,gener 2008

M.Trives/Diari de Cubelles

Ple

Ahir en el transcurs del Ple ,es va donar lloc a intervenir amb la paraula tal com diu i permet el Reglament de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles aprovat per unanimitat al 2005 i s´ esperava que, atenent la importància que suposava defensar la no acceptació del pont proposat i aprovat fa un any ,octubre de 2006 ,el portaveu hauria de ser un primer espasa ,un ciutadà que amb les seves paraules fetes amb la percepció i raonaments exposats, signifiques realment un punt i a part.
Potser la bona voluntat d´ un representant de Fauna i de la Plataforma que aquets dies han posat molt interès i esforç per aconseguir suports , no va ser suficient i com a portaveu va fer percebre que d´ altres, que si tenen oratòria i que han participat en determinades tertúlies es trobaven absents ,amagats potser on- line de Radio Cubelles?
El ciutadà oient va escoltar un plec de paraules per part de determinats grups de la oposició en que alguns d´ ells van mostrar el seu interès en donar lliçons de participació i honestedat( i no tenen memòria!!)i d´ altres que es manifesten escampant falsedats i que potser cal demostrar abans i amb tota la veu ,no a boqueta mig tancada i per si cola....cola
Esperem que en el futur aporti noves maneres de fer oposició a un govern que pot equivocar-se però que de moment disposa per endavant d´ un temps, potser no llarg ,però si pot demostrar encara que sap el què fa i el què toca fer .
Si no ja serà el ciutadà qui a les properes eleccions jutgi. Aquesta es la dinàmica de la Democràcia.

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

NS i GGM AL GRAN TEATRE DEL LICEU

El ratolins del gran muntatge que Joan Font ha creat per La Cenerentola encara s'esmunyen per l'escenari mentre Gabriel García Márquez baixa les escales delGran Teatre del Liceu acompanyat de Narcís Serra. El silenci a l'espai és el mateix que quan l'orquestra ha arrancat l'obertura... Entre actes, els dos deuen haver parlat, segurament, de periodisme i de política: d'aquesta Fundación Nuevo Periodismo Iberioamericano que presideix GGM o de les prespectives econòmiques que NS va traçar per encàrrec de Pasqual Maragall no fa massa... I Gabo devia parlar de lletres: "Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos"... I Serra de números: García és el cognom més freqüent a Catalunya que llueixen 169.026 ciutadans com a primer cognom i 172.o71 com a segon... en total gairebé el 50% de la població. I mentre la música de Rossini ressona encara a les llotges i a platea, l'ombra dels dos personatges s'adiu amb la història de poder i esperances, d'imaginació i miratges que és la mateixa Ventafocs de Perrault i que, no sé perquè, em recorda aquesta sensació de ventafocs que sovint tenim a Cubelles quan parlem de peatges i de rodalies, d'energia i comunicacions, de residus i depuradores, de cendres, també, de les quals fuig l'Angelina del libret que de segur va emocionar Serra i García Márquez al sentir que potser la política, com la música, com va dir Mahler, "és construir un món amb tots els mitjans possibles". -43

A la foto: Narcís serra al piano en un entrevista amb Sílvia Cóppulo
Articles de García Márquez a:
http://sololiteratura.com/ggm/marquezarticulos.htm
Joyce DiDonato i Juan Diego Flórez, duet de La Cenerentola:
http://www.youtube.com/watch?v=obeAA_8SPwQ

M. Trives/ Diari de Cubelles

Tornem a publicar l´article escrit per Xavier Grau i Roig ,regidor Ajuntament de Cubelles en que fa referencia al diàleg ,un tema oblidat sovint per molts que parlen fort a destemps i que es força interesant a tenir en compte en el seu moment oportú.

Altres Informacions

Dilluns s'obre el període de consulta del cens electoral per a les generals del 9 de març

La consulta es pot fer presencialment a l'OPIC o a través d'aquesta web(Divendres, 18-01-2008)

Alcaldia

Dilluns se celebra el ple ordinari del mes de gener

La sessió es pot seguir en directe a Ràdio Cubelles(Divendres, 18-01-2008)

Altres Informacions

El Govern qualifica de "mínima i poc representativa" la participació a la manifestació de la Plataforma Volem el Pont per l'Onze de Setembre

Albet destaca la "nul·la capacitat de convocatòria" dels partits de la oposició que integren la Plataforma(Divendres, 18-01-2008)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

La regidora de Festes i Tradicions es desplaça a Arles de Tec per tancar el calendari festiu entre les dues poblacions agermanades

Entre les propostes està la celebració de diferents intercanvis entre els dos municipis, així com la participació en els actes commemoratius del 50è aniversari dels gegants cubellencs

més informació a ...

http://www.cubelles.com/

Ultima hora

Ens pasen comunicat de la concentració ,dimecres 23 gener a les 19 h ,plaça Sant Jaume de Barcelona

CONCENTRACIÓ PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM
NOSALTRES TAMBÉ HEM AVORTAT

PROU PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES

Després de més 30 anys d’accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament hem acabat i començat l’any a Barcelona i a Madrid amb greus atacs als drets de les dones.

Seguim essent considerades delinqüents, i algunes hem hagut de suportar com la Guàrdia Civil entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d’anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.

Tot això enmig d’una campanya de la dreta i l’Església més reaccionària, amb intimidacions i denúncies a les clíniques acreditades per a fer els avortaments, que han acabat amb detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Amb l’agreujant que les institucions estatals i catalanes no han fet el necessari davant la seva responsabilitat de protegir els drets de les dones.

Jo també he avortat era un dels lemes escollits per solidaritzar-nos amb les dones que ho havíem fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.

Jo també he avortat és un lema per fer justícia.

Anticonceptius per a no avortar i dret a l’avortament per a no morir.

Per això, continuem exigint:

-Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
-Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
-Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.
-Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.
-Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:o Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.

-o Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l’Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

Totes a la plaça Sant Jaume dimecres dia 23 de gener de 2008 a les 7 de la tarda

TOTES HEM AVORTAT AVORTAMENT LLIURE I GRATUïT

CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT:

Ca la dona, MarxaMundial de Dones, Dones d’Enllaç, Associació per la Igualtat Dones.com deBarberà, Grup de Dones Òvul de Rubí, Dones en Xarxa.cat, Ruta pacifica deMujeres de Colombia, Xarxa Feminista, Xarxa de Dones per la salut, GrupÁgata, Grup de Dones de Revolta Global, Tamaia, Dones de Badalona, Donesx Dones, Associació de Dones Immigrades YEMANJÀ (membre de la Xarxa deles Dones Immigrades a Catalunya), Dona salut i Qualitat de Vida del CAPs,Genera, Les Webis, Associació dones per les noves tecnologies, El Safareig,Associació de Dones Juristes, Secretaria de la Dona de CCOO, Àrea de laDona d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Dones amb Iniciativa, Comissió dela Dona Lina Odena del PCC.


CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE GENER A LES 19H. CONCENTRACIÓN MIÉRCOLES 23 DE ENERO A LAS 19 H.

Enero 17, 2008

Convocatòria de concentració a DIFERENTS CIUTATS ESPAYOLES EL DIMECRES 23 DE GENER 2008 A LES 19H

CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE GENER A LES 19H. CONCENTRACIÓN MIÉRCOLES 23 DE ENERO A LAS 19 H.

Convocatòria de concentració a DIFERENTS CIUTATS ESPAYOLES EL DIMECRES 23 DE GENER 2008 A LES 19H

Barcelona: PL. Sant Jaume

Madrid: Puerta del Sol -

POR EL DERECHO DE LAS MUJERES A DECIDIR

M. Trives/ Diari de Cubelles

En motiu de tot un plec de raons per discrepar de determinades actituts per part de determinats jutges de la má de sectors ultraconservadors civils i religiosos , us convidem a llegir informacions aparegudes en mitjans d´informació respecte el tema en questió.

Portada de revista

Ca la Dona dedica la revista del mes a ....

Ca la Dona núm.49. Les dones decidim.La revista es centra en la celebració dels 20 anys de la llei de l’avortament amb articles molt interessants com:

- 20 anys de despenalització parcial: les dones decidim?. Vicen Laguna. Dona i Salut. Comissió pel dret a l’avortament.- La salut de les dones: avenços i reptes. Programa Dones, Salut i Qualitat de vida del CAPS- La regulació legal de l’avortament: un tema pendent. Míriam Cugat Mauri. Professora titular de dret penal- Aproximació a les necessitats de salut sexual i reproductiva d’un grup de dones immigrades llatinoamericanes. Mariana Isla. Coordinadora del Programa de Compatriota a compatriota. Cristina Nieto. Coordinadora del Programa atención a la maternidad en riesgo.
http://www.caladona.org/revistescld/caladona49.pdf - El pdf del número 49.

Un article de Rosa Montero que recomanem

http://www.elpais.com/articulo/ultima/vez/elpepuopi/20080115elpepiult_1/Tes

Otra vez

ROSA MONTERO 15/01/2008

El hecho de que la indignante campaña contra las clínicas abortistas apenas haya suscitado hasta ahora una respuesta de protesta social, se puede deber a varias razones. Y la primera es cierta cautela interesada por parte de los partidos progresistas, que, cara a las elecciones, quizá decidieron no oponerse, por el aquel de rasguñar votos de creyentes y, sobre todo, para congraciarse con la Iglesia y no tenerla enfrente como abierta enemiga. Una estrategia indigna y además catastrófica, porque no hay como darle alas a un poder reaccionario para que se enroque y reverdezca.

Pero otra razón puede ser el cansancio y la incredulidad. Lo digo asumiendo mi parte de culpa: tampoco yo he tocado el tema hasta hoy. Pertenezco a la generación que luchó durante largos años por la legalización del aborto, hasta que España se fue normalizando y democratizando, en eso y en todo. Pensé, tal vez muchos pensamos, que esa guerra estaba ganada. Que no habría que volver a pelear desde tan bajo por conquistas tan básicas. Y quise creer que las primeras acciones contra las clínicas podían ser razonables, simple consecuencia de una mala praxis. Pero me equivoqué. Veo jueces que atosigan y llaman a declarar incomprensiblemente a las pobres mujeres que han abortado. Veo energúmenos que atacan los centros a pedradas. Veo que está en marcha una feroz ofensiva. De modo que habrá que volver a repetir el viejo abecé: el aborto es un trauma, algo terrible que no quiere nadie; por consiguiente, uno no está a favor del aborto sino de su regulación legal, para no añadir más penalidades a esa pena tremenda. Por cierto que, ante esta campaña, urge aprobar el aborto libre en las primeras semanas. Y una enseñanza: las conquistas civiles son pequeñas llamas que los ventarrones retrógrados apagan fácilmente. No conviene bajar nunca la guardia.

http://www.elpais.com/articulo/ultima/vez/elpepuopi/20080115elpepiult_1/Tes

Publicat a El Pais, 15 de gener 2008

I també MªTeresa Fernández de la Vega dona la seva opinió amb el suport del Govern.....

De la Vega: “No vamos a tolerar que se vulnere el derecho de las mujeres que abortan” - 14/01/08

DECLARACIONES DE LA VICEPRESIDENTA

María Teresa Fernández de la Vega. El Gobierno “no tolerará” que se vulnere la intimidad de mujeres que abortaron.

La vicepresidenta del Gobierno califica de “campaña de intimidación” las denuncias sobre los abortos y afirma que no permitirá que se vulenere “la intimidad y los derechos de las mujeres”

CADENASER.com 14-01-2008

La vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, ha estado esta mañana en Hoy por Hoy, en una entrevista con Carles Francino a menos de dos meses de las elecciones generales. De la Vega ha hecho un repaso de los temas de máxima actualidad, desde el terrorismo, la economía, la ley del aborto y la relación con la Iglesia.

A la web de la Cadena Ser pots escoltar les declaracions:

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/vega-vamos-tolerar-vulnere-derecho/csrcsrpor/20080114csrcsrnac_5/Tes

Aquestes notícies en d´altres mitjants:

MADRID, 14 Ene. (EUROPA PRESS) - http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20080114163823&ch=00313

El Mundo, 14/01/08http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/01/14/mujer/1200299509.html

L’avortament: deixem-nos de moralismes i comencem a fer política.

Artícle a Revolta Global, per Sylviane Dahan i Sandra Ezquerra Samperdilluns 14 de gener de 2008

Link al text:

http://revoltaglobal.cat/article1347.html

I d´altres mitjans també diuen la seva....i podeu consultar articles....

La acusación contra Isadora dice que las clínicas y no las mujeres serían responsables de delitos en informes psíquicos - EP, 14/01/08

La acusación contra Isadora dice que las clínicas y no las mujeres serían responsables de delitos en informes psíquicos

MADRID, 14 Ene. (EUROPA PRESS) -

http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20080114132154&ch=00313

Tenim problemes amb l´aigua.Recomanem fer lectura d´aquest apunt publicat a El Periodico.

EDITORIAL

Estalvi d'aigua, un èxit de Barcelona

L'opinió del diari s'expressa només als editorials.

MÉS INFORMACIÓ

La ciutat de Barcelona està en condicions d'esquivar aquest any les restriccions de consum d'aigua de boca, tot i el cicle sec que es pateix des de fa mesos. Aquest és el missatge que ahir va transmetre Imma Mayol, segona tinenta d'alcalde de l'ajuntament. La notícia és important perquè aquest any i el que ve marquen un punt crític en la captació d'aigua potable per a l'àrea metropolitana, ja que el 2010 ja estarà en servei la dessalinitzadora del Prat, que n'aportarà 60 hectòmetres cúbics a l'any.

Si Barcelona pot estalviar-se les restriccions és perquè la ciutat en conjunt ha fet els deures. De fet, els barcelonins han passat de consumir 132 litres per persona al dia l'any 1996 als actuals 110, xifra que s'acosta a una situació de consum sostenible. A aquest èxit hi ha contribuït la consciència ciutadana, per una part, i el més bon ús de les administracions i de les companyies subministradores de les aigües pluvials, reserves freàtiques, etcètera, així com una més bona gestió de l'aigua utilitzada per a reg i neteja. No s'ha de caure, no obstant, en l'autocomplaença. La lluita per un consum racional de l'aigua tot just ha començat. Pe- rò és evident que la nova cultura va penetrant en la societat i va guiant les estratègies dels que tenen les responsabilitats polítiques en aquesta matèria.

També és cert que les dessalinitzadores no són la panacea. Consumeixen gairebé tres quilowatts/hora per metre cúbic d'ai- gua servida. Però es tracta d'una tecnologia nova que pot avançar i que és reversible, a diferència d'obres faraòniques com els transvasaments, que causen enormes mals col.laterals. Convé tenir-ho en compte ara que CiU torna a aixecar la bandera del transvasament d'aigua del Roine a les conques catalanes a través d'una conducció de 310 quilòmetres de llarg.

Tot i l'alarma que se suscita en períodes tan secs com l'actual, el recurs als transvasaments ha de quedar desterrat, excepte en casos molt particulars. La dessalinització sembla la via més sensata en països com el nostre. Catalunya produirà aviat 160 hectò- metres cúbics d'aigua a les dessalinitzadores de Tordera, el Prat i Cunit. Això, unit a una gestió racional d'aquest recurs escàs, com la que s'ha desenvolupat a Barcelona, i més consciència social permeten pensar que podrem continuar disfrutant de l'aigua sense necessitat de grans agressions al medi natural.

www.elperiodico.cat

Arrel del comunicat de la futura dessalinitzadora de Cunit ,apuntem que podeu trobar informació a....

Dessalinitzadores

Dessalinització

La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals presents en l'aigua de mar, per produir aigua dolça d'òptima qualitat, apta per al consum humà. Aquest procés pot desenvolupar-se per mitjà de diferents tecnologies però, al Mediterrani, la més emprada és l'osmosi inversa.

Procés de tractament

Entrada de l'aigua
Dipòsit d'entrada i cloració
Pretractament i filtració
Procés d'osmosi
Tractament final
Sortida de l'aigua tractada

Més informació a ...

http://mediambient.gencat.net/

Futur pont projectat

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de Cubelles, assegura que canviar la ubicació del pont del riu Foix "és inviable"

La màxima responsable municipal recorda que el projecte disposa de tots els informes favorables dels organismes competents

L'Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, ha sortir al pas dels molts dubtes generats al voltant del projecte del nou pont sobre el riu Foix. En una entrevista concedida a Ràdio Cubelles (107.5 FM), Romero confirma que la licitació de les obres està aturada ja que s’està treballant en el tràmit administratiu de resoldre les al·legacions presentades.

Pel que fa a la proposta alternativa que defensa la Plataforma Ciutadana d’ubicar el pont a l’avinguda 11 de Setembre, Romero afirma que "és inviable, ja que caldria elaborar un nou projecte", a més d'afegir que "l'actual projecte té el vist-i-plau de Xarxa Natura 2000, l'ACA i Urbanisme", qui, a més, n’aconsella "la ubicació als carrers Lleida i Pompeu Fabra per qüestions de mobilitat". L'Alcaldessa afegeix que "les infraestructures han de servir per millorar la situació existent i el pont per l'avinguda 11 de Setembre reduiria la mobilitat de les vies existents". A més assegura que "la Diputació considerava aquesta opció com a inviable".

Maria Lluïsa Romero es desmarca de les acusacions d'interessos ocults que alguns membres de la Plataforma han manifestat en altres mitjans informatius. A més, considera que "el pont projectat no genera problemes al carrer Lleida, cosa que sí passaria si s’ubiqués a l’avinguda 11 de Setembre". Finalment, Maria Lluïsa Romero té la percepció personal que, malgrat que ciutadans de la Plataforma sí que treballen amb fermesa, "hi ha interessos polítics per erosionar el govern".

En aquests moments, el procés de licitació de les obres es troba aturat a l'espera de resoldre les al·legacions presentades en el proper ple, programat pel proper dia 21. Un cop resoltes es reprendrà el procés i en quant estiguin adjudicades les obres, en un termini màxim d'un any, es durà a terme la construcció i la posada en marxa del nou pont sobre el riu Foix.

Ràdio Cubelles Dilluns, 14-01-2008

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE DEL PONT SOBRE EL RIU FOIX

INFORMACIÓ A TV3
Polèmica per un pont a Cubelles
Actualitzat a les 11:36 h 14/01/2008
La futura construcció d'un nou pont sobre el riu Foix al municipi de Cubelles ha provocat les protestes d'un col·lectiu de veïns que s'hi oposa. Demanen que es canviï la ubicació prevista.

http://www.3cat24.cat/video/187869/catalunya/Polemica-per-un-pont-a-Cubelles

INFORMACIÓ A CANAL BLAU
http://www.canalblau.cat/cb4/informatius.asp?bcpid=1119284141&bclid=1111449107&bctid=1377895227

INFORMACIÓ A LA PÀGINA WEB DE L'AGRUPACIÓ LOCAL DEL PSC DE CUBELLES
http://www.socialistes.cat/ambit/cubelles/Noticies/default.asp?1070378397578

ESTO NO ES NADA

Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.

Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.

Angel González

Avui tots els diaris publiquen la mort de Angel Gonzaléz, poeta reconegut i admirat .
Aqui teniu un poema triat entre molts i també una referencia a la seva obra que trobareu en aquest article publicat a El Pais i que us recomanem llegir.Val la pena....



El poeta que dignificó la derrota

Ángel González, maestro de la generación del 50, muere en Madrid a los 82 años

JESÚS RUIZ MANTILLA - Madrid - 13/01/2008

Tuvo que irse ajustado a su ley. Discretamente. Sin hacer ruido. Manteniendo impecable el tipo y sin alarmar a sus amigos más de lo necesario ni siquiera en los dos últimos días que pasó en el hospital, junto a Susana Rivera, su compañera de tantos años. Le dio por largarse como le vino en gana, quizá vislumbrando lo que nos anunciaba en aquel poema titulado El otoño se acerca: "Se diría que aquí no pasa nada, / pero un silencio súbito ilumina el prodigio: / ha pasado / un ángel / que se llamaba luz, o fuego, o vida, / y lo perdimos para siempre".


Las lecciones de mi amigo
Que responda Churchill
Tratando de Ángel
"Para que mi ser pese sobre el suelo"
Con dudas pero con desesperanza
Un poeta insólito
DOS CANCIONES INÉDITAS PARA EL RECUERDO


Podeu trobar una bona informació a

www.elpais.es

M.Trives/Diari de Cubelles

Simone de Beauvoir avui tindria 100 anys .Escriptora i filósofa va suposar un model de dona lliure .El seu llibre més reconegut ¨El segon sexe ¨ va ser el llibre de capçalera de bona part de una determinada generació i la seva lectura plena de conceptes per analitzar la condició femenina va posibilitar la difusió de les teories femenistes .

A continuació podeu llegir .....







FRANÇA REMEMORA L'AUTORA D''EL SEGON SEXE'


Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari


1.• Un col.loqui internacional a París commemora avui els 100 anys del naixement de la filòsofa
2.• Nous llibres i documentals desmitifiquen el clixé de la feminista irredempta i gèlida

Foto: AFP


ELIANNE ROS

PARÍS

Simone de Beauvoir, la icona del feminisme, la filòsofa que ha marcat el segle XX tant per les seves obres com per la seva llibertat personal i política, es desenganxa de l'ombra de Jean-Paul Sartre, el seu etern amant i còmplice en mil i una batalles contra el sistema. França celebra avui el centenari del seu naixement consagrant a la seva figura un col.loqui internacional en què participaran els principals especialistes mundials, l'estrena de diversos documentals i noves biografies i reedicions de l'autora d'El segon sexe.

Amb aquesta sèrie d'esdeveniments, França rendeix homenatge a Beauvoir i intenta recuperar un dels seus exponents intel.lectuals: la filòsofa avui és més estudiada al món anglosaxó i al nord d'Europa que al seu país d'origen. Entre els experts i biògrafs que participaran en el col.loqui que analitzarà la vida i el pensament de Beauvoir durant tres dies a la Universitat París-Diderot, figuren Danièlle Sallenave, Deirdre Bari, Hazel Rowely i el cineasta Claude Lanzmann, l'únic home amb qui va conviure la filòsofa durant vuit anys.

Més informació a Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari

http://www.elperiodico.cat/

Penedès.

CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont.

ICV, ICb i l'Entesa demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui

MÍRIAM DE LAMO.

Cubelles

Convergència i Unió de Cubelles, soci de l'equip de govern local, veu «molt complicat» que es modifiqui la situació del futur pont sobre el Foix just quan l'Ajuntament està estudiant les al·legacions que ICV, ICb i l'Entesa han presentat al plec de clàusules administratives del projecte. Els partits de l'oposició han demanat al govern «que escolti els ciutadans» i canviï d'emplaçament el projecte, i exigeixen que l'Ajuntament respecti el pla especial que protegeix la desembocadura del riu.

Pel regidor d'Obres i Serveis Viaris, Medi Ambient i Ensenyament de Cubelles, Joan Albet (CiU), aconseguir que el nou pont es construeixi a l'altura de l'avinguda Onze de Setembre tal com defensa una plataforma ciutadana del municipi és «molt complicat». Segons Albet, l'únic objectiu de l'equip de govern (PSC-CiU-ERC) és «tirar endavant» el pont. Pel que fa a les més de dues mil signatures que el col·lectiu Volem el Pont a l'Onze de Setembre ha recollit en contra de la proposta actual, Albet critica que les firmes també s'hagin buscat fora de Cubelles.

Actualment, el plec de clàusules administratives que regiran la construcció del projecte està suspès cautelarment, perquè l'Ajuntament ha d'estudiar les al·legacions presentades per Iniciativa per Catalunya-Verds, Iniciativa per Cubelles i Entesa per Cubelles.

més informació a www.vilaweb.cat


Penedès. CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont
09.01.2008

Sembla ser que ICV, ICb i Entesa per Cubelles donaran suport a la manifestació convocada per la plataforma ciutadana i demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui.

M. Trives/ Diari de Cubelles

El projecte, aprovat inicialment el setembre de 2005, i que llavors, van donar suport ICV ICb i Entesa ,han reconsiderat el vot afirmatiu donat. Sembla ser que la veu dels ciutadans ,llavors no va arribar a les orelles de cap d´ells, i si ara, es vol escoltar.Potser llavors era el moment de dir no i avui no caldria més que seure i establir converses per un traçat consensuat sense crispacions ,sense mentides,sense una sola picabaralla entre posicionats i entre diferents espais d´opinió .

Sempre he defensat una desembocadura sense ponts ,encara que es evident que la mobilitat i desplaçaments obliga a d´altres alternatives i podeu llegir aquets posicionaments dins l´arxiu del Diari de Cubelles ,no dic res nou i mantinc aquesta opinió ,ara bé.....

Es clar que la sombra de unes elecciones es veia al horitzó i calia ser prudents!! Uns vots a La Mota eran importants,calia mantenir contents els pares de les escoles també i per futurs desplaçaments i per ciutadans de Cubelles i el fet d´esgarrapar vots era evidenment més prioritari que un projecte de la envergadura d´un pont i que no es podia deixar en mans de quansevol que opines el contrari,potser d´altres alternatives viables eren pensaments útopics que calia deixar per més endevant. Només PSC sempre va defensar el pont i es va mantenir,no es estrany que mantigui la seva deria i el seu posicionament! Potser caldria preguntar el perqué d´altres van deixar un siiii... sobre la taula i un dit aixecat que ara diuen que podia ser un tic.....alternatiu potser ?

Podeu consultar més informació http://www.cubelles.com/

Trobareu la cronologia del Pont a...

Urbanisme i Planejament
El pont sobre el riu Foix s'aprova definitivament

Urbanisme i Planejament

L'Ajuntament de Cubelles suspèn l'adjudicació de les obres de construcció del pont del riu Foix mentre resol les al·legacions al projecte

El Consistori desmenteix algunes informacions que asseguren que "s'ha suspès el projecte"

L'Equip de Govern de l'Ajuntament de Cubelles ha suspès el procediment iniciat per a l'adjudicació del contracte d'obres per a l'execució del projecte de construcció d'un nou pont sobre el riu Foix de Clàusules Administratives Particulars. Aquesta decisió, anunciada mitjançant el corresponent edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 5.039, de 2 de gener de 2008, és un simple tràmit administratiu.

En contra del que ha recollit algun mitjà de comunicació, el Consistori cubellenc assegura que "no s'ha suspès el projecte", sinó que s'ha aturat el procediment de contractació de les obres del mateix per tal "de resoldre les al·legacions presentades". En data 15 de desembre de 2007, diversos col·lectius i particulars van presentar al·legacions a l'aprovació definitiva del projecte executiu (12/11/07) que s'han de resoldre prèviament a l'adjudicació de les obres.

En la sessió plenària en què va aprovar-se definitivament el projecte executiu es va aprovar l'obertura del procediment de contractació de les obres del mateix, per un import màxim d'1'6 milions d'€. Davant la presentació de les al·legacions, per tal de respectar els terminis de la licitació, el 19 de desembre l'Alcaldessa Maria Lluïsa Romero va decretar la suspensió de l'adjudicació per tal de no perjudicar a cap dels possibles licitadors de l'obra. Tot i això, un cop resoltes les al·legacions, i tal com es recull a l'edicte publicat al DOGC, "es reprendrà" el procediment administratiu de contractació de les obres.

El Consistori cubellenc assegura que "únicament s'ha suspès la licitació del projecte per una qüestió merament administrativa". A més, el Govern municipal ha afirmat que manté la seva "ferma voluntat de resoldre els problemes de comunicació dels veïns i veïnes de les dues lleres del riu Foix, mitjançant la construcció del pont aprovat".

Departament de Comunicació

Si voleu seguir la cronologia de les visicituts del projecte del AVE només teniu que llegir atentament aquest article signat per Francisco Arroyo a el diari El Pais i comprobareu que fins avui ha plogut i fort ! i com diu un rodolí popular castellá ¨de aquellos fangos vinieron estos lodos ¨.......

Doce años esperando el AVE

Las obras del AVE Madrid-Barcelona arrancaron en 1995 y aún no han terminado

FRANCESC ARROYO - Barcelona - 10/11/2007

El 22 de diciembre se celebra el sorteo de la lotería. El gordo por antonomasia. En 1995, ese mismo día hubo un Consejo de Ministros en el que se aprobó la primera adjudicación de obras de la línea de alta velocidad entre Madrid y Barcelona: 115 kilómetros, 35 de Ricla a Calatayud y otros 80 correspondientes al tramo entre Zaragoza y Lleida. Echaba a andar la línea de alta velocidad entre Madrid-Barcelona-frontera francesa que enlazaría también con la Madrid-Sevilla, en funcionamiento desde 1992. La fecha prevista para que todo estuviera listo era 2004. No fue. Ese año sólo llegaba a Lleida y, además, no circulaba a los 350 kilómetros por hora prometidos por el que fuera ministro del PP, Francisco Álvarez Cascos, sino unos muy modestos 200 kilómetros.

La línea lleva en obras un año más que lo que se tardó en el canal de Suez
Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002. El actual no es ninguno de ellos
En Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento

El penúltimo compromiso fue que entraría en la capital catalana el 21 de diciembre próximo. Tampoco. Cuando lo haga, quizás a principios de 2008, la obra se habrá convertido en una de las más largas de la reciente historia de España: 12 años, uno más que el canal de Suez que se hizo en 11. Y si se cuenta el trazado hasta la frontera (a terminar en 2012), 17 años de obras.

Álvarez Cascos decía estar convencido de que el tren cumpliría el calendario previsto. Contaban entonces en Fomento que la mayoría de técnicos le temían tanto que nadie se atrevía a decirle la verdad por miedo a perder la cabeza (profesionalmente hablando, por supuesto). En mayo de 2002, el día 6, lunes, los responsables de las obras invitaron a un grupo de diputados a visitarlas. A la hora de comer, sin cámaras ni micrófonos, todo era relajado. El presidente del GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias, entidad que gestionaba las obras y que luego se ha integrado en Adif), Joan Carlos Barrón, confesó que llegar a Barcelona en 2004 era una quimera y que lo probable era que la llegada se retrasara a 2006. Al día siguiente, EL PAÍS publicaba esta información que fue tajantemente desmentida por Fomento. Casi dos años después, el AVE sigue sin haber llegado.

En su última etapa, Álvarez Cascos se escudó en los problemas que se habían producido a la entrada de Barcelona. Eran problemas del proyecto. El Gobierno catalán proponía un trazado; el Ayuntamiento de Barcelona, otro, y el Ministerio de Fomento defendía un tercero distinto. Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002, cuando finalmente se aprobó el actual: ninguno de los originales.

El mejor trazado, según el Ministerio de Fomento, era el más corto. El tren entraba en Barcelona de forma directa por la estación de Sants, cruzando Cornellà (cuyo alcalde era entonces José Montilla) y l'Hospitalet de Llobregat de forma soterrada. Este trayecto hubiera evitado la zona donde se han producido los socavones. Las administraciones catalanas lo rechazaban porque dejaba fuera el aeropuerto.

El aeropuerto era, precisamente, el caballo de batalla del Ayuntamiento de Barcelona. Su propuesta era que el tren llegara hasta las instalaciones aeroportuarias y luego siguieran hasta la estación de Francia, en Barcelona, por la zona litoral, donde ya hay vías que utilizan los mercancías. Los últimos 500 metros se cubrían con un túnel submarino. El tren no pasaba por el centro de Barcelona ni necesitaba un nuevo túnel.

El Gobierno catalán, en aquellos tiempos de CiU, sostenía que el mejor trazado era sortear Barcelona: ni aeropuerto ni litoral ni centro de ciudad. El tren pasaría por el interior de Cataluña, al otro lado de la sierra que separa Barcelona de los valles interiores. La estación central sería Sant Cugat (con alcalde convergente). En Barcelona tendría una estación, la de Sagrera.

Mientras en Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento, los trabajos avanzaban entre Madrid y Zaragoza y entre Zaragoza y Lleida. No sin problemas. En 1999, se cobraron las primeras víctimas políticas. Dos altos cargos de GIF dimitieron tras hacerse público que se habían adjudicado obras a empresas con las que ellos habían estado relacionados.

En 2000 empezaron las adjudicaciones en la provincia de Barcelona. El AVE se acercaba a la capital y los únicos problemas eran casi anecdóticos. Por ejemplo, en Getafe, el Ayuntamiento paralizó las obras por un asunto relacionado con la declaración de impacto ambiental. En las provincias de Lleida y Tarragona, la forma de actuar del Ministerio de Fomento irritaba a los alcaldes. En Vilafranca se discutía cómo se soterraba la estación. En Sant Sadurní d’Anoia un viaducto de 900 metros quebraba la visión de la localidad y cuajó protestas y dilaciones.

El mayor problema se produjo en Aragón. A finales de 2002, con la vía ya construida, los geólogos alertaron sobre los problemas del terreno que, en su opinión, no habían sido ponderados. Álvarez Cascos, poco acostumbrado a que le llevaran la contraria, acusó a los geólogos de mentir y éstos se defendieron mostrando las capas del terreno: arcillas, limos y yesos. El yeso es sensible a la acción de agua: se disuelve y forma hoyas más considerables que los socavones que han aparecido en Bellvitge. No afirmaban que no pudiera hacerse allí un AVE sino que se había hecho mal. Agustín Muñoz, geólogo residente en Zaragoza y buen conocedor del terreno y del subsuelo lo resumía: no hay terrenos malos sino cimentaciones inadecuadas.

La mayoría de la población se alineó con los geólogos. La denuncia se producía tras un intento de viaje semiinaugural que resultó peor que fallido: en febrero de 2003, entre Lleida y Madrid y a la inversa. No funcionó nada. Era el año horrible de un Álvarez Cascos que iba por el mundo con la suela del zapato impregnada en chapapote.

La inauguración del trazado hasta Lleida fue aplazada y cuando se puso en marcha en diciembre de 2003, arrastraba altas cotas de desprestigio. Los prometidos 350 kilómetros no eran sino 200. No se superó este límite hasta que el PP no estuvo fuera del ministerio. En mayo de 2006 los trenes alcanzaron los 250 kilómetros por hora. En octubre, los 280 y en mayo de este año, los 300 kilómetros. Antes, en diciembre de 2006, el tren pudo llegar a Tarragona.

En los últimos meses de la gestión de Cascos no había tramo en el que no aparecieran dificultades: problemas en las estaciones de Lleida y Zaragoza; en la zona de Montblanc, entre Lleida y Tarragona, los túneles y los suelos se deformaban, se agrietaban. Las obras de reforma antes de poner en marcha el tramo, ya con administración socialista, costaron 70 millones de euros. Y las cosas no mejoraron entre Tarragona y Barcelona. A los conflictos en Sant Sadurní se unieron los de Martorell, donde se agrietaron viviendas. Lo mismo ocurrió en Castellbisbal. Y todo ello, sin el síndrome provocado por el hundimiento del túnel de metro del Carmel.

Luego, todo pareció entrar en una fase de calma. Hasta que llegaron los socavones de Bellvitge, debidos a una mala ejecución de las obras del túnel, según Fomento. Y el AVE embarrancó definitivamente respecto a la fecha prometida. Ahora avanza sin fecha y sin prisas. Llegará cuando llegue, dicen todos los implicados en el asunto. Esta vez, seguro que no se equivocan.

http://www.elpais.es/

Publicat a la seva columna de El PAIS , com sempre, Rosa Montero brillant !!

Dormir

ROSA MONTERO 06/11/2007

Leo en la prensa que una reciente investigación de neurología hecha por la prestigiosa Universidad de Berkeley, en Estados Unidos, parece demostrar que dormir menos horas de las necesarias, que son como unas siete u ocho cada día, altera fatalmente la parte del cerebro que regula nuestras emociones, provocando un aumento de la irritabilidad y unos comportamientos irracionales y primitivos. Acabáramos: por fin entiendo lo que sucede en este país, la mala leche, la ferocidad claramente primitiva, el magma de irracionalidad que nos ahoga, los insultos, los pataleos y la bronca perenne. No es que nuestra herencia sociológica y cultural sea así de cainita y de petarda, sino que, simplemente, no dormimos. De todos es sabido que los españoles alardeamos del hecho de ser insomnes, que nos enorgullece dejar patidifusos a los extranjeros con nuestra capacidad para acostarnos tarde, para cenar a las tantas y permanecer de marcha toda la noche. Qué risa, solemos decir encantados de nosotros mismos, estos guiris se preguntan que cómo nos las arreglamos para dormir. Pues bien, ahora ya sabemos la respuesta: no nos las arreglamos, y por eso somos un pueblo desaforado y rabioso.

Es un alivio. Ya no voy a tener que emigrar de este país, como me dan cada día más ganas, sino que bastaría con recetar una cura de sueño a la ciudadanía. Y si eso resultara demasiado oneroso para la Seguridad Social, por lo menos deberíamos poner inmediatamente a dormir a los políticos y a los periodistas. ¿Se dan cuenta de lo que implica la investigación de Berkeley? Por ejemplo, ahora que se acerca la próxima campaña electoral, políticos y periodistas dormirán aún menos. Por todos los santos, ¿cómo vamos a sobrevivir a tanta irracionalidad, a tanta irritabilidad incrementadas? Que no hagan campaña, por favor. Que les duerman a todos.

http://www.elpais.es/