M. Trives/Diari de Cubelles
En un moment com el que vivim en que la crisis colpeja a moltes famílies i veus contraries o no a la retallada que sobrevindrà aquests temps difícils es tema de tertúlies ,algunes dignes de ser escoltades per la qualitat dels criteris dels seus participants i d´ altres millor canviar de canal d´ immediat. Als diaris i blocs trobem articles i referències que mereixen una especial atenció en que no hi trobem ni veus crispades i si serenitat i seriositat a l’hora de recomanar la seva lectura. Us fem referència de dues dones, Mila Arcarons i Gemma Calvet en que la primera des de el seu bloc i la segona en el contingut de les pagines impreses del Diari Avui mostren la voluntat de raonar el moment i valorar coincidint o no respecte a les disposicions que es volen aplicar. .Les dues ,veus serenes i on cadascuna a la seva manera i punt de vista , mostren la seva reflexió en que coincideixen o no , cal recomanar llegir. continguts.. de les dues lectures
La setmana ha estat marcada per les propostes del president Zapatero, dimecres al matí, per rebaixar el dèficit públic . La ciutadania , els companys i companyes , la premsa ... han centrat la seva activitat amb aquesta proposta . Preocupació a peu de carrer i en les tertúlies . Algun company vinculat a l’educació manifestava la seva crítica amb paraules dures. Un empresari – petit empresari – em recordava que ells i elles – els funcionaris – són els únics que no han de patir “ el dia 31 de cada mes quan van al banc . Ells sempre hi troben el sou . Nosaltres hi trobem un nou mal de cap . I poques portes obertes quan demanen ajuda als bancs”.
La premsa a utilitzat expressions prou clares “Retallada”, “ Al final... Tisorada” i recull informacions, consideracions i articles que il•lustren la preocupació per el benestar d’aquells que ho passen més malament, les renuncies que fem en relació a la despesa social . També veus d’experts econòmics que “accepten el pla per necessari i inevitable”. Entre ells, l’exministre d’economia que conclou que " són mesures contundents i valentes"
Alguns d’aquests experts o articulistes consideren que es veia a venir . Que la realitat era tossuda i que potser hagués calgut temps per preparar-nos entre tots per assumir les noves propostes. Ho deia Paco Longo a , un ajust anunciat i inevitable, ”..la societat paga un preu suplementari al no haver-se conegut abans la realitat” . Interessant és la reflexió de Guillem Lopez Casanovas , “Aquest cop sembla que la cosa va de debó” , que fa una distinció entre mesures raonables . Entre elles el xec nadó, i la rebaixa de sous als governamentals i d’altres una mica discutibles.
Aquests dies també s'ha parlat de sacificis . Aquest es el relat que descrivia Miquel Iceta a l'ABC en un article dijous , sacrificos necesarios ". Medidas duras que responden a una verdad incuestionable: no saldremos de la crisis sin esfuerzo. Un esfuerzo colectivo que intentaremos que sea lo más equitativo posible.
seguir llegint a ... recomanable el bloc
* Mila Arcarons es actualment ,Diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Mesures dràstiques
Gemma Calvet / Advocada i consultora
Zapatero, amb massa retard, i de manera massa improvisada, ha posat en marxa unes mesures d'estalvi públic que posen en evidència la situació econòmica de l'Estat: en fallida. La Unió Europea ha forçat el que era inevitable, tenint en compte el gran nivell d'endeutament, si no es volia acabar com Grècia. El problema és que l'adopció d'aquest pla d'estalvi, de tant d'impacte social, no és opcional, ni acabarà amb la situació. La trista realitat és que això només és el començament, ens hem d'estrènyer el cinturó col·lectivament i no es pot evitar de cap manera. L'impacte de les retallades de sous públics, de la baixada de pensions i la reforma de les jubilacions serà gran i provocarà conflicte social. La crisi arriba als funcionaris. Calen mesures, però en el paquet de les propostes es troben a faltar les que afecten el sector bancari, els beneficis dels mercats financers i els grans capitals. On són els milions d'euros que es van donar als bancs fa un any? Quina exigència de transparència sobre aquest gran ajut hi va haver en el debat al Congrés? El debat polític es correspon amb la gravetat de la situació? Hi ha voluntat real per redreçar el sistema cap un enfortiment de l'economia productiva? Europa està tractant d'impulsar un paquet de 34 mesures de regulació i transparència als mercats financers que podrien ser molt importants per reconduir la crisis econòmica, i no sembla que el govern espanyol ni l'oposició estiguin treballant perquè siguin aprovades. El que és cert és que amb l'actual pla hi haurà crisi de cohesió social, i no falten raons per la indignació. Ara bé, caldrà fer un esforç de responsabilitat i de coneixement de la situació econòmica real per reconduir la protesta a alguna cosa més que la indignació. Calen solucions i propostes. La societat civil haurà de fer un esforç per tirar endavant i exigir rigor. No són temps per a l'electoralisme oportunista ni per a l'individualisme. La frivolitat amb què s'ha gestionat amb diners que no es tenien, essent presoners de bancs que ara poden tallar l'aixeta, ha estat la tònica de totes les administracions. La Unió Europea, lluny de la batalla per les urnes, i avaluant, vol fer bé les coses, i ho hem d'aprofitar. El risc de la frivolitat és l'altra cara de la ignorància. Inexcusable.
Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Divendres, 14 de maig del 2010
