El Parlament Europeu rebutja que els ciutadans s'hi puguin adreçar en llengua catalana . Els vots en contra de Vidal-Quadras i un liberal polonès decanten la discussió a la mesa de l'Eurocambra per set a sis . El govern català "lamenta" el cop de porta
Laia Forès
La llengua catalana ha perdut una nova batalla a Europa. Ni els eurodiputats catalans podran parlar durant els plens en la seva llengua ni els ciutadans podran dirigir-se per escrit en català al Parlament Europeu (PE). La mesa de l'Eurocambra, formada pel president del PE, el socialista Josep Borrell, i els vicepresidents, entre ells el popular Aleix Vidal-Quadras, el vot del qual va ser decisiu, va rebutjar ahir per set vots a sis la proposta del govern espanyol de permetre que els ciutadans puguin dirigir-se al PE en català, gallec i euskera a més del castellà.
Abans de la reunió d'ahir, s'esperava que prosperés la proposta en relació amb la ciutadania, mentre que la que despertava més reticències, la referent als eurodiputats, es preveia que s'ajornés fins a l'any que ve. El resultat, però, és que només es va votar i rebutjar la primera i de l'altra ni se'n va parlar. El rebuig suposa un dur revés a les aspiracions catalanes.
Els vicepresidents que hi van votar en contra, els del Partit Popular Europeu, del qual forma part Vidal-Quadras, i un del Grup de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, el polonès Janusz Onyszkiewicz, van al·legar "qüestions tècniques". La discussió va ser acalorada, i l'argument més repetit, que abans d'introduir noves llengües s'han de solucionar els problemes amb les traduccions a les llengües dels membres de la darrera ampliació. També es va recordar que el govern espanyol no permet l'ús del català, euskera i gallec al seu Parlament estatal.
Vidal-Quadras va assegurar que "no hi ha cap qüestió política, només hi ha raons tècniques". Una afirmació que va negar Josep Borrell: "Estic decebut, ho sento", va dir. De la seva banda, l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan va qualificar la decisió "d'humiliació col·lectiva" per als 10 milions de catalanoparlants". També el govern de la Generalitat va emetre un comunicat lamentant que la decisió "suposa una forta limitació al fet de poder normalitzar l'ús de la llengua catalana en les institucions de la UE".
El Parlament Europeu és l'única de les institucions europees on el català no es pot parlar. L'any passat, el govern espanyol va arribar a un acord global amb la Unió Europea per permetre l'ús de les tres llengües cooficials que després cada institució havia de ratificar. Totes ho han fet menys la més emblemàtica, el Parlament. En aquest cas, la llengua catalana no ha pogut entrar a l'Eurocambra ni per la porta del darrere. Ara el govern espanyol haurà d'introduir modificacions a la proposta si vol que tiri endavant d'alguna manera. El més probable és que les modificacions no s'introdueixin fins l'any que ve.
www.avui.cat