Engrunes
Joan Oliver
Mare de Déu Senyor
Feia força temps que, per estricta prescripció facultativa, no m'empassava un debat parlamentari tot sencer, però ahir em va semblar que la compareixença del president de la Generalitat davant la comissió primera del Parlament es mereixia fer una excepció. Vaig aguantar les gairebé tres hores de debat com bonament vaig poder però el xoc (i el shock) van ser de consideració. Com pot ser que haguem arribat fins aquests extrems? Com pot ser que fem el ridícul d'aquesta manera? Com pot ser que el president de la Generalitat visqui instal·lat en una (ir)realitat tan allunyada de la dels portaveus dels partits i del país? Com pot ser que no contesti ni una sola de les preguntes que li fan i que només contesti coses que ningú no ha preguntat? Com pot ser que ni tan sols no sàpiga què li han preguntat? Com pot ser? Jo havia decidit seguir amb atenció el debat perquè em pensava que el que estava en joc era la composició del govern de Catalunya. Després del debat la impressió és que la composició del govern no és el principal problema del país. El principal problema és qui presideix aquest govern.
És hora d'eleccions
L'embolic és monumental i costa de veure qualsevol sortida raonable que permeti afrontar el referèndum de l'Estatut amb unes mínimes garanties de seriositat. Amb unes mínimes garanties que la gent voti l'Estatut i no altres coses. Si Esquerra surt del govern abans del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà apareixent com un Esquerra sí, Esquerra no. Si el govern es manté intacte fins al referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum) el referèndum acabarà apareixent com un Maragall sí, Maragall no. Si s'anuncien eleccions avançades per després del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà convertint-se en una primera volta de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'única opció mig raonable que sembla que ens queda és fer primer eleccions al Parlament i, després, el referèndum. Així a les eleccions votaríem el que s'ha de votar en unes eleccions i al referèndum votaríem sobre l'Estatut. Però, precisament perquè és l'única opció mig raonable, és la que segur que no triarà el president de la Generalitat.
www.avui.cat