Promesa trencada
Marçal Sintes
Després que la direcció d'ERC hagués d'enterrar la seva aposta pel "vot nul polític" alguns van provar d'explicar que això era una demostració de democràcia interna. Els fets, però, ho desmenteixen rotundament. El que va ocórrer en realitat és que la direcció va haver de rectificar davant el perill de revolta interna. Si la direcció hagués volgut actuar de forma realment democràtica, no hauria decidit res sense escoltar primer la militància, cosa que li hauria evitat ser desautoritzada per part d'aquesta. Per cert que després del daltabaix ningú d'ERC no va dimitir ni tan sols va admetre que s'havien equivocat. ¿I per què van intentar imposar a les bases el vot nul? Perquè havien promès i repromès als socialistes que en cap cas el seu vot en el referèndum de l'Estatut seria no. Que ara es pretengui negar l'existència d'aquest compromís resulta senzillament grotesc. Però les bases no s'havien compromès amb ningú i, com va passar també en l'últim congrés del partit, van decidir que la direcció no se sortiria amb la seva. El PSC ha respost a l'incompliment d'Esquerra posant punt i final al tripartit. Les reticències de Maragall no han frenat la decisió. Perquè el PSC sap que la seva gent està cansada d'ERC, com ho estan també Zapatero i el PSOE. Per tant, el PSC ha fet fora ERC del govern -cosa que provocarà que la Generalitat visqui en una situació d'interinatge i d'autèntic caos durant mig any- perquè vol connectar amb el sentiment dels seus militants i votants, que ara, de cara al referèndum estatutari del dia 18 i als comicis subsegüents, necessita motivats i mobilitzats.
www.avui.cat