Sector energético
03/04/2007
Bruselas. (EFECOM).- El presidente de E.ON, Wulf Bernotat, reconoció sentirse "decepcionado" por el desenlace de su OPA sobre Endesa, pero afirmó que dadas las circunstancias actuales, la firma de un acuerdo con sus anteriores rivales, Enel y Acciona, era la "solución más realista".
En cualquier caso, abogó por mirar al futuro, y seguir creciendo en España para convertirse en el tercer operador del sector. "Seguimos defendiendo nuestro objetivo de estar clasificados entre las tres primeras compañías del mercado energético español", destacó.
En este sentido, afirmó que la adquisición de activos de Endesa resultantes del acuerdo con Enel y Acciona en España, Italia, Francia, Polonia y Turquía valorados en unos 10.000 millones de euros suponen una plataforma para continuar con el crecimiento del negocio, y dejó claro que aprovecharán las oportunidades de adquisición que surjan.
Por su parte, el ministro de Industria, Turismo y Comercio, Joan Clos, consideró hoy que el acuerdo entre E.ON y Enel y Acciona es una solución "correcta, aceptable dentro de los riesgos que había", que permitirá que la sede de Endesa siga en España y que la eléctrica "no se trocee".
El Gobierno respetará la decisión de los accionistas de Endesa, señaló Clos, quien afirmó que en cualquier caso es mejor que haya "paz y acuerdo" sin disputas legales para tranquilidad de los mercados.
Respecto a la opa que previsiblemente presentarán Enel y Acciona sobre Endesa y la posibilidad de que el Gobierno español le imponga condiciones, Clos dijo: "tendremos que ver", y subrayó: "aplicaremos la legislación".
Los accionistas minoritarios creen que "lo más positivo" es que Acciona y Enel presenten su OPA de forma inmediata.
Por su parte, la Asociación Española de Accionistas Minoritarios (Aemec) cree que los accionistas de Endesa se encuentran en una situación de "incertidumbre" y que pueden quedar "insuficientemente protegidos" si se confirma la retirada de la OPA de E.ON sobre la eléctrica a cambio de la venta de activos de la compañía, por lo que piden a la CNMV que exija a Acciona y Enel el lanzamiento "inmediato" de una oferta en cuanto esto se produzca y la suspensión de la cotización de Endesa.
A su juicio, lo "más positivo" para el accionista es la presentación "real y condicionada" de una oferta por parte de los accionistas de referencia, de forma individual o concertada, ya que la promesa de OPA no es por sí misma suficiente para "tutelar" los intereses de los accionistas minoritarios.
Asimismo, Aemec considera que la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) debería proceder a la suspensión "inmediata" de los títulos de Endesa hasta que la información completa y relevante sea conocida por todo el mercado. Precisamente, Endesa dejará de cotizar a partir de mañana en el Ibex 35 como consecuencia del proceso de OPAs, según anunció el pasado 29 de marzo el Comité Asesor Técnico del Ibex 35.
Además, en el muy probable caso de que se retire la oferta del grupo alemán, Aemec también solicita que se garantice que E.ON va asumir los gastos ocasionados por la aceptación de su oferta en los accionistas.
E.ON se quedará con dos centrales de Endesa en Barcelona y una en Cádiz.
El grupo alemán E.ON se quedará con tres centrales eléctricas españolas que pertenecen ahora a Endesa: la planta térmica de carbón importado de Los Barrios, situada en Cádiz, la central de fuel oil de Foix y el ciclo combinado de Besós 3, ambas en Barcelona.
Estos datos están recogidos en una presentación que Acciona remitió hoy a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). E.ON llegó ayer a un acuerdo con Enel y Acciona para abandonar la puja por Endesa a cambio de comprar una serie de activos de las eléctricas española e italiana.
En España, el grupo alemán se hará con el control de Viesgo, filial de Enel, y con tres centrales de Endesa que suman 1.475 megavatios de potencia, la de Los Barrios, de 567,5 megavatios, la de Foix, de 520 megavatios, y la de Besós 3, de 387,8 megavatios.En las instalaciones de Foix está prevista la construcción de una central de ciclo combinado de 800 megavatios (dos grupos de 400 megavatios).
Además, E.ON contará con un contrato de suministro de energía eléctrica de origen nuclear, por una potencia de 450 megavatios, durante diez años.Estos activos de Endesa representan, según Acciona, el 7,7 por ciento de su capacidad instalada en España. E.ON se quedará también con los activos y unidades de negocio de Endesa Europa en Italia, Francia, Polonia y Turquía.
www.lavanguardia.es
3.4.07
Alcaldia
El govern es reunirà avui amb els regidors del consistori per buscar solucions a la baixa massiva de policies locals.
L’Ajuntament de Cubelles ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforci el servei.
L’Ajuntament de Cubelles ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforci el servei de la policia local al municipi per intentar suplir les baixes de quasi el 95% dels agents de la plantilla policial, i que han deixant el municipi pràcticament sense efectius.
L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas ha explicat que “davant aquest nombrós nombre de baixes, algunes d’elles anteriors a les de divendres passat, s’ha demanat el reforç de la guàrdia civil amb presència fixe dels seus agents per poder donar la seguretat suficient que necessita el municipi".
L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas es reunirà avui dimarts amb el conjunt de regidors del consistori “per informar-los i avaluar la situació existent al cos policial; i fer un front comú entre govern i oposició per actuar de forma conjunta perquè tots ens responsabilitzem per solucionar la problemàtica i recuperar la presència policial”. La reunió ja estava convocada de la setmana passada abans que es produís la baixa massiva dels agents i venia motivada per les preguntes formulades sobre el cos policial en el darrer ple ordinari.
Per la seva banda, els agents asseguren en declaracions al "Vilanova Digital" que les seves reivindicacions no tenen cap relació amb el sou, sinó en dónar sortida a les “deficiències” en el funcionament del cos policial, entre elles la falta de comandaments superiors que treballin el cap de setmana. També deixen clar que les baixes no formen part de cap vaga laboral encara que reconeixen el malestar existent dels treballadors amb el cap de la policia local, Miquel Córdoba. Es queixen que encara no s’hagi posat en marxa el Pla de Qualitat i millora dissenyat per la policia local de Cubelles, i que no ha avançat gens des que el nou cap va arribar al municipi, segons explica la plantilla.
Actualment, Cubelles compta amb una plantilla de 28 policies locals, als que cal sumar quatre agents interins.
Ràdio Cubelles Dimarts, 03-04-2007
www.cubelles.com
El govern es reunirà avui amb els regidors del consistori per buscar solucions a la baixa massiva de policies locals.
L’Ajuntament de Cubelles ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforci el servei.
L’Ajuntament de Cubelles ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforci el servei de la policia local al municipi per intentar suplir les baixes de quasi el 95% dels agents de la plantilla policial, i que han deixant el municipi pràcticament sense efectius.
L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas ha explicat que “davant aquest nombrós nombre de baixes, algunes d’elles anteriors a les de divendres passat, s’ha demanat el reforç de la guàrdia civil amb presència fixe dels seus agents per poder donar la seguretat suficient que necessita el municipi".
L’alcalde de Cubelles, Josep Marcillas es reunirà avui dimarts amb el conjunt de regidors del consistori “per informar-los i avaluar la situació existent al cos policial; i fer un front comú entre govern i oposició per actuar de forma conjunta perquè tots ens responsabilitzem per solucionar la problemàtica i recuperar la presència policial”. La reunió ja estava convocada de la setmana passada abans que es produís la baixa massiva dels agents i venia motivada per les preguntes formulades sobre el cos policial en el darrer ple ordinari.
Per la seva banda, els agents asseguren en declaracions al "Vilanova Digital" que les seves reivindicacions no tenen cap relació amb el sou, sinó en dónar sortida a les “deficiències” en el funcionament del cos policial, entre elles la falta de comandaments superiors que treballin el cap de setmana. També deixen clar que les baixes no formen part de cap vaga laboral encara que reconeixen el malestar existent dels treballadors amb el cap de la policia local, Miquel Córdoba. Es queixen que encara no s’hagi posat en marxa el Pla de Qualitat i millora dissenyat per la policia local de Cubelles, i que no ha avançat gens des que el nou cap va arribar al municipi, segons explica la plantilla.
Actualment, Cubelles compta amb una plantilla de 28 policies locals, als que cal sumar quatre agents interins.
Ràdio Cubelles Dimarts, 03-04-2007
www.cubelles.com
La política de l'aigua (i mai més ben dit)
Passa-ho!
Iu Forn
La política és una immensa olla al foc permanentment necessitada de tall fresc que doni gust a la cosa. Es tracta d'una cuina genuïnament de mercat perquè només treballa amb productes del dia. El dia que hi ha política antiterrorista, foten a l'olla tota la política antiterrorista que troben. El dia que tenen opa, opa a sac. El dia que troben conspiració de l'11-M, au, a fer xup-xup. L'únic secret és no repetir gaire sovint els ingredients perquè el personal es cansa de menjar sempre el mateix i si no li varien una miqueta el tall, acaba per no empassar-se'l. O sigui que, quan li han tret tota la substància al cas De Juana (per cert, algú es recorda d'aquest assassí?), toca Otegi. I quan Otegi ja no dóna gust al brou, toca la presència de Batasuna a les eleccions. I entremig sempre cau algun tall de cansalada, que no és l'essència del plat, però que sempre li dóna gustet.
Des de mitjans de la setmana passada, la cansalada dels informatius d'Antena 3 es diu "Ui, com baixa l'Ebre, senyora". Van començar amb les nevades a Euskadi i Navarra. Connexions diàries només per dir que la neu es fonia molt ràpid i que hi havia risc de riuades. Després connexions per informar que, efectivament, el desglaç podria provocar que l'Ebre es desbordés. A continuació connexions per ensenyar les "greus" inundacions en un parell d'horts del costat del riu. Migdia i vespre, dia rere l'altre, matxacant-nos amb la no riuada. Diumenge i ahir, per fi, van arribar on volien anar a parar. Sobre unes imatges d'embassaments deixant anar aigua per controlar l'avinguda d'aigua (que no riuada), una veu ens deixa caure allò que esperàvem escoltar des del primer dia: "Mirin, mirin aquesta aigua que es llença al mar i que significaria un 40% de l'humil transvasament que demanaven València i Múrcia"... com dient, oi?
Els ha costat uns dies, però al final el brou ha tingut el gust que pretenien aconseguir des del primer moment. Que els aprofiti.
2.4.07
CUBELLES
Baixa massiva dels policies locals de Cubelles per discrepàncies amb el seu cap.
Més del 95% de la plantilla no ha anat a treballar des de divendres
Per VD 01/04/2007 23:30:22
Més del 95% dels policies locals de Cubelles van agafar la baixa laboral el passat divendres, i van deixar el municipi sense pràcticament efectius del cos policial. Els agents deixen clar que les baixes no formen part de cap vaga laboral, si bé reconeixen el “malestar” existent dels treballadors amb el cap de la policia, Miguel Córdoba.
Segons els agents, Córdoba, que va incorporar-se a la plantilla fa uns cinc mesos, hauria d’haver començat a posar en marxa el pla de qualitat i millora dissenyat per a la policia local de Cubelles. La millora en el funcionament del servei policial és un dels objectius del pla, que no ha avançat gens des que el nou cap va arribar al municipi, segons la plantilla. Els agents insisteixen que les seves reivindicacions no tenen cap relació amb el sou, sinó en solventar “deficiències” en el funcionament del cos policial, entre elles la falta de comandaments superiors que treballin els caps de setmana.
Des de la policia local es demana la dimissió de Córdoba si no inicia la implantació del pla de qualitat i millora.Actualment, Cubelles compta amb una plantilla de 28 policies locals, als que cal sumar quatre agents interins. L’Ajuntament ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforcés el seu servei a la vila durant el cap de setmana per intentar suplir les baixes dels policies locals.
www.vilanovadigital.com
Baixa massiva dels policies locals de Cubelles per discrepàncies amb el seu cap.
Més del 95% de la plantilla no ha anat a treballar des de divendres
Per VD 01/04/2007 23:30:22
Més del 95% dels policies locals de Cubelles van agafar la baixa laboral el passat divendres, i van deixar el municipi sense pràcticament efectius del cos policial. Els agents deixen clar que les baixes no formen part de cap vaga laboral, si bé reconeixen el “malestar” existent dels treballadors amb el cap de la policia, Miguel Córdoba.
Segons els agents, Córdoba, que va incorporar-se a la plantilla fa uns cinc mesos, hauria d’haver començat a posar en marxa el pla de qualitat i millora dissenyat per a la policia local de Cubelles. La millora en el funcionament del servei policial és un dels objectius del pla, que no ha avançat gens des que el nou cap va arribar al municipi, segons la plantilla. Els agents insisteixen que les seves reivindicacions no tenen cap relació amb el sou, sinó en solventar “deficiències” en el funcionament del cos policial, entre elles la falta de comandaments superiors que treballin els caps de setmana.
Des de la policia local es demana la dimissió de Córdoba si no inicia la implantació del pla de qualitat i millora.Actualment, Cubelles compta amb una plantilla de 28 policies locals, als que cal sumar quatre agents interins. L’Ajuntament ha hagut de demanar a la Guàrdia Civil que reforcés el seu servei a la vila durant el cap de setmana per intentar suplir les baixes dels policies locals.
www.vilanovadigital.com
A propòsit del que està succeint en general, una lectora ens envia la següent reflexió.
GOEBBELS i EL PP
GOEBBELS i EL PP
Todos sabemos quien era Goebbels, el mago de la propaganda nazi, el artífice del "liderazgo" de Hitler. No todos saben que Hitler llegó al poder por las urnas, orquestando una campaña de desestabilización del gobierno democrático alemán de entonces, soliviantando a las masas, acudiendo para ello a los elementos emocionales, más irracionales del sentimiento nacionalista, la entronización del miedo, la conversión en verdades y en prioritarios falsos conflictos sociales, tachando de traidores a la patria alemana a sus gobernantes, etc.
Da la "casualidad" que la estrategia utilizada por el PP es la misma elaborada por el siniestro Goebbels en los años 30, que llevó al poder en Alemania al personaje y al movimiento político más inhumano y despótico y cruel que conoció la humanidad en el Siglo XX.
Para los que desconocen esta similitud, basta recordar el manualito de Goebbels y lo bien que se lo aprendieron los aznarines...
El PP lleva a cabo un plan perfectamente organizado. Comprobarlo como todo encaja con estos principios de la propaganda de Goebbels.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels)
Da la "casualidad" que la estrategia utilizada por el PP es la misma elaborada por el siniestro Goebbels en los años 30, que llevó al poder en Alemania al personaje y al movimiento político más inhumano y despótico y cruel que conoció la humanidad en el Siglo XX.
Para los que desconocen esta similitud, basta recordar el manualito de Goebbels y lo bien que se lo aprendieron los aznarines...
El PP lleva a cabo un plan perfectamente organizado. Comprobarlo como todo encaja con estos principios de la propaganda de Goebbels.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels)
Son estos:
1. Principio de simplificación del enemigo único. Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo. (en el caso actual: ZP)
2. Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada. (ETA + ZP + ERC + Catalanes)
3. Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. "Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan". (Cesiones continuadas a ETA durante 8 años, el juicio del 11M)
4. Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave. (sin palabras: de Juan Chaos..., el humo en el barco de fertilizantes en Galicia)
5. Principio de la vulgarización. "Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar". (las palabras como traición, familia, libertad, "España se rompe"....)
1. Principio de simplificación del enemigo único. Adoptar una única idea, un único símbolo. Individualizar al adversario en un único enemigo. (en el caso actual: ZP)
2. Principio del método de contagio. Reunir diversos adversarios en una sola categoría o individuo. Los adversarios han de constituirse en suma individualizada. (ETA + ZP + ERC + Catalanes)
3. Principio de la transposición. Cargar sobre el adversario los propios errores o defectos, respondiendo el ataque con el ataque. "Si no puedes negar las malas noticias, inventa otras que las distraigan". (Cesiones continuadas a ETA durante 8 años, el juicio del 11M)
4. Principio de la exageración y desfiguración. Convertir cualquier anécdota, por pequeña que sea, en amenaza grave. (sin palabras: de Juan Chaos..., el humo en el barco de fertilizantes en Galicia)
5. Principio de la vulgarización. "Toda propaganda debe ser popular, adaptando su nivel al menos inteligente de los individuos a los que va dirigida. Cuanto más grande sea la masa a convencer, más pequeño ha de ser el esfuerzo mental a realizar. La capacidad receptiva de las masas es limitada y su comprensión escasa; además, tienen gran facilidad para olvidar". (las palabras como traición, familia, libertad, "España se rompe"....)
6. Principio de orquestación. "La propaganda debe limitarse a un número pequeño de ideas y repetirlas incansablemente, presentarlas una y otra vez desde diferentes perspectivas, pero siempre convergiendo sobre el mismo concepto. Sin fisuras ni dudas". De aquí viene también la famosa frase:"Si una mentira se repite suficientemente, acaba por convertirse en verdad". (Acebes + Zaplana + Jiménez los Santos + El Mundo)
7. Principio de renovación.
7. Principio de renovación.
Hay que emitir constantemente informaciones y argumentos nuevos a un ritmo tal que, cuando el adversario responda, el público está ya interesado en otra cosa. Las respuestas del adversario nunca han de poder contrarrestar el nivel creciente de acusaciones. (el cambio de las "conspiraciones" respecto el del 11M durante tres años, entre otras, sin contar con la "destrucción de la familia", etc. etc.)
8. Principio de la verosimilitud.
8. Principio de la verosimilitud.
Construir argumentos a partir de fuentes diversas, a través de los llamados globos sondas o de informaciones fragmentarias. (utilizando los medios de comunicación afines y a todos sus militantes con cargo emitiendo desinformación)
9. Principio de la silenciación.
9. Principio de la silenciación.
Acallar las cuestiones sobre las que no se tienen argumentos y disimular las noticias que favorecen el adversario, también contraprogramando con la ayuda de medios de comunicación afines. (España está en el mejor de sus momentos económicos, la legislación social es una de las más avanzadas de Europa, y MUY IMPORTANTE: convocar a una rebelión con la excusa de Juana en vísperas del 11M)
10. Principio de la transfusión.
10. Principio de la transfusión.
Por regla general, la propaganda opera siempre a partir de un sustrato preexistente, ya sea una mitología nacional o un complejo de odios y prejuicios tradicionales. Se trata de difundir argumentos que puedan arraigar en actitudes primitivas. (España se rompe...la familia tradicional se rompe....)
11. Principio de la unanimidad.
11. Principio de la unanimidad.
Llegar a convencer a mucha gente que piensa "como todo el mundo", creando una falsa impresión de unanimidad.(Decir siempre que, lo que ellos dicen, es lo que piensan los españoles)Creo, como muchos que conocen este tema a fondo, que debemos hacer ver a la gente estas coincidencias de estrategia para que sepan por qué se producen los ruidos, cuando se producen y qué política (fascismo puro) está tomando de ejemplo el democrático PP.
Hacedlo rular, cuanta mas gente se de cuenta de esto, antes se dara cuenta la sociedad de que clase de gente son.
1.4.07
Ens envien aquesta informació a on trobareu respostes
Fundació Fibromiàlgia i Síndrome Fatiga Crònica
Tel.: 934672222 i 679909192
Adreça electrònica: www.fibromialgia.org
Lliga Reumatològica Catalana
Tel.: 932077778 i 902113188
Associació Afectats Fibromiàlgia
Tel.: 696946158
Fundació Fibromiàlgia i Síndrome Fatiga Crònica
Tel.: 934672222 i 679909192
Adreça electrònica: www.fibromialgia.org
Lliga Reumatològica Catalana
Tel.: 932077778 i 902113188
Associació Afectats Fibromiàlgia
Tel.: 696946158
Diari de CUBELLES
Creu de sant jordi per a la soledad real
Soledad Real López (Barcelona 1917- Barcelona 2007) va ser una figura indispensable en la lluita antifeixista. Defensora dels valors republicans,va lluitar durant la Guerra Civil contra els sublevats, i a la clandestinitat contra el franquisme, reorganitzant el PSUC i les JSUC. Motiu pel que va patir setze anys de presó. Als seus 89 anys de vida es van unir la defensa infatigable de valors bàsics per a qualsevol societat democràtica: la igualtat entre homes i dones i la justícia social. SoledadReal és una part de la nostra història.
Perquè la seva vida i el seu treball sigui part de la nostra història com a poble de Catalunya, es constitueix com Grup Promotor, demanant la Creu deSant Jordi per a Soledad Real, les següents entitats i persones:Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, FundacióMaria Aurèlia Capmany, Fundació Pere Ardiaca, Llum Ventura, Secretaria de laDona de CCOO i la Secretaria de Polítiques de la Dona i Igualtat d'UGT.Podeu adherir-vos a aquesta iniciativa amb la vostra signatura.
Necessitem:
Nom i cognoms:
DNI o NIF en cas de ser una entitat
Comptem entre d'altres amb la signatura, a part de tot el Grup Promotor de la Neus Català, supervivent de Ravensbrück, Creu Sant Jordi i Catalana del'Any.
El plaç per entregar les signatures finalitza el 28 de març.Podeu enviar les signatures a: mailto:rmdumenjo@fmac.
BREU CURRÍCULUM DE la Soledad Real López (1917-2007)La matinada del sis de febrer d’enguany ens va deixar la Soledad Real, a la Barcelona on va néixer, a la qual havia tornat fa pocs anys. Criada al barri obrer i mariner de la Barceloneta i filla d’un calderer de la Maquinista afiliat a la UGT, el 1933 va ingressar a les Joventuts del Partit Comunistade Catalunya (PCC).
A començament del 1936, amb la fusió de diferents destacaments juvenils, va passar a formar part de les Joventuts SocialistesUnificades de Catalunya (JSUC), i el 19 de juliol va col·laborar en la mobilització antifeixista, tot ajudant a organitzar la resistència a laBarceloneta.
El 1937 va participar en el procés de creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, junt amb la Teresa Pàmies, la Margarida Abril i la IsabelVicente, concentrada en el treball militant de les dones a la reraguarda republicana, i l’agost del mateix any va ser elegida membre del ComitèNacional de les JSUC.
Després de la caiguda de Catalunya es va refugiar a França, separada dels seus familiars. Allà hi va ser prop de nou mesos, a diversos camps de refugiats del noroest. El primer de novembre del 1939, les autoritats franceses la van tornar per força a Espanya per la frontera d’Hendaia, juntamb d’altres companyes de les JSUC com la Isabel Vicente i la Maria Salvo.El 1940, establerta novament a la Barceloneta, va participar en el procés de reconstitució del PSUC i de les JSUC. La detenció l’agost de l’any següent derivaria en una condemna de trenta anys de presó, dels quals en va acomplir setze, repartits en un bon nombre de presons: Les Corts (Barcelona), Torrero(Zaragoza), Ventas (Madrid), Málaga, Segovia i Alcalá de Henares.
El 1957 va quedar en llibertat condicional però exiliada, amb la prohibició de tornar a Barcelona i província. Va tenir una participació activa en el moviment veïnal i associatiu mitjançant el Movimiento Democrático de Mujeresi l’Asociación de la Mujeres del barrio del Lucero. Durant aquesta etapa esvan anar consolidant les seves conviccions feministes, la qual cosa queda palesa en la seva llarga i afectuosa relació amb la històrica Librería deMujeres de Madrid. El 1999 es va presentar com a candidata independent per la Confederación de Organizaciones Feministas (COFEM-FEMEK) a les eleccions al Parlament Europeu.
En començar la dècada dels vuitanta la seva vida i experiències van quedar reflectides en un llibre: Las cárceles de Soledad Real (Alfaguara, 1982), dela Consuelo García. Des d’aleshores no va parar de transmetre el relat de laseva vida i de la seva lluita a les noves generacions, en forma de xerrades,participació a documentals i entrevistes. A partir dels seus testimonis, el2001 es va publicar una petita biografia seva, amb una selecció de textos:Soledad Real (1917), d’en Fernando Hernández Holgado (Ediciones del Orto).Els darrers anys la Soledad Real els va passar en una residència geriàtricaa Barcelona. Fins poc abans de morir va assistir a nombrosos actes a Barcelona, tots ells relacionats amb la Memòria Històrica i amb la lluita feminista.
Caladona
www.caladona.org
Considerant que ha finalitzat el plaç de entrega de signatures ,la donem només com punt informatiu de lectura.
Creu de sant jordi per a la soledad real
Soledad Real López (Barcelona 1917- Barcelona 2007) va ser una figura indispensable en la lluita antifeixista. Defensora dels valors republicans,va lluitar durant la Guerra Civil contra els sublevats, i a la clandestinitat contra el franquisme, reorganitzant el PSUC i les JSUC. Motiu pel que va patir setze anys de presó. Als seus 89 anys de vida es van unir la defensa infatigable de valors bàsics per a qualsevol societat democràtica: la igualtat entre homes i dones i la justícia social. SoledadReal és una part de la nostra història.
Perquè la seva vida i el seu treball sigui part de la nostra història com a poble de Catalunya, es constitueix com Grup Promotor, demanant la Creu deSant Jordi per a Soledad Real, les següents entitats i persones:Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, FundacióMaria Aurèlia Capmany, Fundació Pere Ardiaca, Llum Ventura, Secretaria de laDona de CCOO i la Secretaria de Polítiques de la Dona i Igualtat d'UGT.Podeu adherir-vos a aquesta iniciativa amb la vostra signatura.
Necessitem:
Nom i cognoms:
DNI o NIF en cas de ser una entitat
Comptem entre d'altres amb la signatura, a part de tot el Grup Promotor de la Neus Català, supervivent de Ravensbrück, Creu Sant Jordi i Catalana del'Any.
El plaç per entregar les signatures finalitza el 28 de març.Podeu enviar les signatures a: mailto:rmdumenjo@fmac.
BREU CURRÍCULUM DE la Soledad Real López (1917-2007)La matinada del sis de febrer d’enguany ens va deixar la Soledad Real, a la Barcelona on va néixer, a la qual havia tornat fa pocs anys. Criada al barri obrer i mariner de la Barceloneta i filla d’un calderer de la Maquinista afiliat a la UGT, el 1933 va ingressar a les Joventuts del Partit Comunistade Catalunya (PCC).
A començament del 1936, amb la fusió de diferents destacaments juvenils, va passar a formar part de les Joventuts SocialistesUnificades de Catalunya (JSUC), i el 19 de juliol va col·laborar en la mobilització antifeixista, tot ajudant a organitzar la resistència a laBarceloneta.
El 1937 va participar en el procés de creació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, junt amb la Teresa Pàmies, la Margarida Abril i la IsabelVicente, concentrada en el treball militant de les dones a la reraguarda republicana, i l’agost del mateix any va ser elegida membre del ComitèNacional de les JSUC.
Després de la caiguda de Catalunya es va refugiar a França, separada dels seus familiars. Allà hi va ser prop de nou mesos, a diversos camps de refugiats del noroest. El primer de novembre del 1939, les autoritats franceses la van tornar per força a Espanya per la frontera d’Hendaia, juntamb d’altres companyes de les JSUC com la Isabel Vicente i la Maria Salvo.El 1940, establerta novament a la Barceloneta, va participar en el procés de reconstitució del PSUC i de les JSUC. La detenció l’agost de l’any següent derivaria en una condemna de trenta anys de presó, dels quals en va acomplir setze, repartits en un bon nombre de presons: Les Corts (Barcelona), Torrero(Zaragoza), Ventas (Madrid), Málaga, Segovia i Alcalá de Henares.
El 1957 va quedar en llibertat condicional però exiliada, amb la prohibició de tornar a Barcelona i província. Va tenir una participació activa en el moviment veïnal i associatiu mitjançant el Movimiento Democrático de Mujeresi l’Asociación de la Mujeres del barrio del Lucero. Durant aquesta etapa esvan anar consolidant les seves conviccions feministes, la qual cosa queda palesa en la seva llarga i afectuosa relació amb la històrica Librería deMujeres de Madrid. El 1999 es va presentar com a candidata independent per la Confederación de Organizaciones Feministas (COFEM-FEMEK) a les eleccions al Parlament Europeu.
En començar la dècada dels vuitanta la seva vida i experiències van quedar reflectides en un llibre: Las cárceles de Soledad Real (Alfaguara, 1982), dela Consuelo García. Des d’aleshores no va parar de transmetre el relat de laseva vida i de la seva lluita a les noves generacions, en forma de xerrades,participació a documentals i entrevistes. A partir dels seus testimonis, el2001 es va publicar una petita biografia seva, amb una selecció de textos:Soledad Real (1917), d’en Fernando Hernández Holgado (Ediciones del Orto).Els darrers anys la Soledad Real els va passar en una residència geriàtricaa Barcelona. Fins poc abans de morir va assistir a nombrosos actes a Barcelona, tots ells relacionats amb la Memòria Històrica i amb la lluita feminista.
Caladona
www.caladona.org
Considerant que ha finalitzat el plaç de entrega de signatures ,la donem només com punt informatiu de lectura.
30.3.07
No es això i no es així!
Maria Trives
Donar cops amb efectes destructors per dissuadir el possible vot dels ciutadans amb les properes eleccions en portes i fer ús amb mentides i demés acusacions a persones mereixedores de respecte no condueix a res. Cadascú de nosaltres creiem estar en possessió de la raó encara que interiorment coneixem la veritat, al menys la nostre i la d´altres també.
Hem de contemplar els resultats de que tot el que condueix a crispacions per confondre, també va soscaven l´ exercici de participació en decidir el que volem .
Al ciutadà o ciutadana, aquest plec de vomitades en contra de persones que han representat la voluntat dels ciutadans i ciutadanes en d´ altres moments no li agrada gens ni mica. Sembla que ens tinguin per ¨tontets¨ i fàcils d´ enganys que dependent de la ¨gracia¨ que hi posi el que faci ús de comentaris malintencionats, de que aquest o aquesta es un aprofitat o un especulador o un babau o un oportunista o no escriu el català o qui els té més grans, o la dona que té bigoti ,ja els hi va bé per agredir ,encara que sigui en unes ratlles a qualsevol indret.
No senyors i senyores!! Com ciutadana aquí a Cubelles o a Girona no m´ agraden gens ni mica comentaris dirigits a d´ altres o a propers o properes amb qui potser no coincideixo amb opinions comuns i si a la meva persona es dirigit ,evidentment que encara menys ja que tots quedem indefensos momentàniament i amb cara de estupefacció per no dir un altre efecte .
Aquests comentaris fora de context en que les critiques son personals fan mal a molta gent, a la família ,i a l´ entorn dels que ho sofreixen. No vulguem participar-hi en caure en aquest tipus de llenguatge alternatiu ,que cal demostrar que Cubelles bé ho val i nosaltres a ben segur!!!!
Maria Trives
Donar cops amb efectes destructors per dissuadir el possible vot dels ciutadans amb les properes eleccions en portes i fer ús amb mentides i demés acusacions a persones mereixedores de respecte no condueix a res. Cadascú de nosaltres creiem estar en possessió de la raó encara que interiorment coneixem la veritat, al menys la nostre i la d´altres també.
Hem de contemplar els resultats de que tot el que condueix a crispacions per confondre, també va soscaven l´ exercici de participació en decidir el que volem .
Al ciutadà o ciutadana, aquest plec de vomitades en contra de persones que han representat la voluntat dels ciutadans i ciutadanes en d´ altres moments no li agrada gens ni mica. Sembla que ens tinguin per ¨tontets¨ i fàcils d´ enganys que dependent de la ¨gracia¨ que hi posi el que faci ús de comentaris malintencionats, de que aquest o aquesta es un aprofitat o un especulador o un babau o un oportunista o no escriu el català o qui els té més grans, o la dona que té bigoti ,ja els hi va bé per agredir ,encara que sigui en unes ratlles a qualsevol indret.
No senyors i senyores!! Com ciutadana aquí a Cubelles o a Girona no m´ agraden gens ni mica comentaris dirigits a d´ altres o a propers o properes amb qui potser no coincideixo amb opinions comuns i si a la meva persona es dirigit ,evidentment que encara menys ja que tots quedem indefensos momentàniament i amb cara de estupefacció per no dir un altre efecte .
Aquests comentaris fora de context en que les critiques son personals fan mal a molta gent, a la família ,i a l´ entorn dels que ho sofreixen. No vulguem participar-hi en caure en aquest tipus de llenguatge alternatiu ,que cal demostrar que Cubelles bé ho val i nosaltres a ben segur!!!!
29.3.07
Una lectora del Diari de Cubelles ha demanat que publiquem aquesta adreça
Podeu clikar...
www.celiacscataluya.org
ADRECES DE LA ASSOCIACIÓ
Barcelona
Balmes 109 Pral. 2ª
08008 Barcelona
Tel.: 34 93 412 17 89
Fax: 34 93 487 58 58
info@celiacscatalunya.org
Podeu clikar...
www.celiacscataluya.org
ADRECES DE LA ASSOCIACIÓ
Barcelona
Balmes 109 Pral. 2ª
08008 Barcelona
Tel.: 34 93 412 17 89
Fax: 34 93 487 58 58
info@celiacscatalunya.org
educació
Els nens celíacs tindran prioritat per accedir al centre triat en cas d'empat
Tindran punts complementaris, com els fills de famílies nombroses .El procés de preinscripció s'iniciarà el 10 d'abril
Carol Biosca
El govern va donar ahir llum verda al nou decret d'admissió d'alumnes que entrarà en vigor en el procés de preinscripció per al curs que ve, que s'iniciarà el 10 d'abril. Una de les principals novetats respecte a l'esborrany presentat al febrer pel departament és que els nens amb malalties cròniques que els obliguin a seguir dietes específiques, inclosos els celíacs, en cas d'empat tindran 10 punts complementaris per accedir al centre desitjat, mentre que els fills de famílies nombroses en tindran 15.
En el decret vigent, els dos col·lectius mantenien aquests 10 i 15 punts dins dels criteris generals de prioritat. Si bé en l'esborrany d'Educació ja es fixava una puntuació perquè els fills de famílies nombroses tinguessin prioritat en cas d'empat, els celíacs hi figuraven com a alumnes amb necessitats educatives específiques, que requereixen un informe dels equips d'assessorament psicopedagògic per a la reserva de plaça.
Una altra de les novetats del decret que ja recollia l'esborrany és la introducció de l'expedient acadèmic per accedir al batxillerat com a criteri general de preferència, així com la fixació de les mateixes àrees de proximitat per als centres públics i concertats i la definició d'unes noves zones en el cas de Barcelona.
Es mantenen els 40 punts per als alumnes amb germans al centre (ara també si els pares hi treballen), 30 quan el domicili és en l'àrea de proximitat de l'escola (20 si és el lloc de treball), i 10 per renda familiar o per discapacitat greu de l'alumne, pares o germans.
El nou decret manté la reserva de dues places per grup fins al final de la preinscripció per acollir els nouvinguts, i autoritza Educació a reduir fins a un 10% les ràtios per facilitar-ne l'escolarització, però sempre "de conformitat amb els centres" i amb "mesures compensatòries" per a les escoles "que en puguin sortir perjudicades".
www.avui.cat
Els nens celíacs tindran prioritat per accedir al centre triat en cas d'empat
Tindran punts complementaris, com els fills de famílies nombroses .El procés de preinscripció s'iniciarà el 10 d'abril
Carol Biosca
El govern va donar ahir llum verda al nou decret d'admissió d'alumnes que entrarà en vigor en el procés de preinscripció per al curs que ve, que s'iniciarà el 10 d'abril. Una de les principals novetats respecte a l'esborrany presentat al febrer pel departament és que els nens amb malalties cròniques que els obliguin a seguir dietes específiques, inclosos els celíacs, en cas d'empat tindran 10 punts complementaris per accedir al centre desitjat, mentre que els fills de famílies nombroses en tindran 15.
En el decret vigent, els dos col·lectius mantenien aquests 10 i 15 punts dins dels criteris generals de prioritat. Si bé en l'esborrany d'Educació ja es fixava una puntuació perquè els fills de famílies nombroses tinguessin prioritat en cas d'empat, els celíacs hi figuraven com a alumnes amb necessitats educatives específiques, que requereixen un informe dels equips d'assessorament psicopedagògic per a la reserva de plaça.
Una altra de les novetats del decret que ja recollia l'esborrany és la introducció de l'expedient acadèmic per accedir al batxillerat com a criteri general de preferència, així com la fixació de les mateixes àrees de proximitat per als centres públics i concertats i la definició d'unes noves zones en el cas de Barcelona.
Es mantenen els 40 punts per als alumnes amb germans al centre (ara també si els pares hi treballen), 30 quan el domicili és en l'àrea de proximitat de l'escola (20 si és el lloc de treball), i 10 per renda familiar o per discapacitat greu de l'alumne, pares o germans.
El nou decret manté la reserva de dues places per grup fins al final de la preinscripció per acollir els nouvinguts, i autoritza Educació a reduir fins a un 10% les ràtios per facilitar-ne l'escolarització, però sempre "de conformitat amb els centres" i amb "mesures compensatòries" per a les escoles "que en puguin sortir perjudicades".
www.avui.cat
GARRAF
El Garraf continua en alerta
Per Bernat Deltell Més informació
El escarabat morrut de les palmeres
Per evitar la propagació de l’escarabat morrut detectat a Vilanova i la Geltrú a finals de novembre s’han hagut de destruïr les 27 palmeres afectades per aquesta plaga. Així ha finalitzat fa pocs dies la campanya de detecció i control de l’Ajuntament contra aquest escarabat que en forma de larva asseca totalment l’interor del tronc de la palmera fins a destruir-la en poc temps. Amb tot, es manté l’alerta per un possible rebrot provinent de poblacions com el Vendrell i Segur de Calafell. I és que en aquests dos municipis del Baix Penedès és on hi ha hagut un dels principals focus de la plaga de l’escarabat morrut que té el seu origen al sud-est asiàtic i que va entrar a l’Estat Espanyol a través de Màlaga i Granada el 1995.També a Sitges s’han dut a terme diverses accions com ara controls periòdics de les palmeres situades en jardins particulars i en espais públics. També es va sol·licitar a la Generalitat que s’encarregués del control sanitari de totes les palmeres adquirides en els darrers mesos abans d’entrar a Sitges. A tot això, alguns municipis de la comarca del Garraf han editat fulletons informatius que s’han repartit a particulars i empreses i que inclouen un seguit de mesures preventives, com ara tractar amb insecticides les ferides de la palmera provocades per l’escarabat morrut. Tot i que la plaga ha estat erradicada, es manté l’alerta davant un possible rebrot de l’escarabat morrut, ja que aquest s’estén ràpidament amb l’arribada del bon temps i en zones de clima temperat.
(article publicat al diari AVUI)
www.vilanovadigital.com
El Garraf continua en alerta
Per Bernat Deltell Més informació
El escarabat morrut de les palmeres
Per evitar la propagació de l’escarabat morrut detectat a Vilanova i la Geltrú a finals de novembre s’han hagut de destruïr les 27 palmeres afectades per aquesta plaga. Així ha finalitzat fa pocs dies la campanya de detecció i control de l’Ajuntament contra aquest escarabat que en forma de larva asseca totalment l’interor del tronc de la palmera fins a destruir-la en poc temps. Amb tot, es manté l’alerta per un possible rebrot provinent de poblacions com el Vendrell i Segur de Calafell. I és que en aquests dos municipis del Baix Penedès és on hi ha hagut un dels principals focus de la plaga de l’escarabat morrut que té el seu origen al sud-est asiàtic i que va entrar a l’Estat Espanyol a través de Màlaga i Granada el 1995.També a Sitges s’han dut a terme diverses accions com ara controls periòdics de les palmeres situades en jardins particulars i en espais públics. També es va sol·licitar a la Generalitat que s’encarregués del control sanitari de totes les palmeres adquirides en els darrers mesos abans d’entrar a Sitges. A tot això, alguns municipis de la comarca del Garraf han editat fulletons informatius que s’han repartit a particulars i empreses i que inclouen un seguit de mesures preventives, com ara tractar amb insecticides les ferides de la palmera provocades per l’escarabat morrut. Tot i que la plaga ha estat erradicada, es manté l’alerta davant un possible rebrot de l’escarabat morrut, ja que aquest s’estén ràpidament amb l’arribada del bon temps i en zones de clima temperat.
(article publicat al diari AVUI)
www.vilanovadigital.com
28.3.07
salut
Recollida de firmes de les afectades de fibromiàlgia
M. C.
Més de 100 persones afectades de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica van anar ahir fins al Parlament per assumir el compromís d'iniciar un procés de recollida de firmes que permeti tirar endavant una iniciativa legislativa popular (ILP) per regular l'atenció sanitària d'aquestes malalties. El 13 de març el Parlament va admetre a tràmit aquesta ILP impulsada per una comissió d'afectats, que tindrà 120 dies per recollir 50.000 signatures a favor de la iniciativa.
Les persones afectades de fibromiàlgia i fatiga crònica reclamen un model assistencial que inclogui unitats especialitzades i integrades per diversos metges especialistes, per tal d'obtenir diagnòstics i tractaments acurats. "Són malalties que afecten moltes parts del cos. Poden provocar problemes cardiovasculars, immunològics, psiquiàtrics...", explica Àngels Martínez, membre de la comissió. Per aquest motiu, els afectats consideren que les unitats han de ser multidisciplinàries i que, a més, cal que estiguin distribuïdes pel territori.
Segons Martínez, el nou model d'atenció a aquestes malalties que va dissenyar el departament de Salut "no és encertat", ja que confia el diagnòstic d'unes patologies "molt complexes i que requereixen moltes proves" al metge de capçalera. "Fer un bon diagnòstic és vital", assegura. La unitat especialitzada de l'Hospital Clínic és el model en què es fixa la comissió. "Però està tan saturada que no accepta més pacients".
www.avui.cat
Recollida de firmes de les afectades de fibromiàlgia
M. C.
Més de 100 persones afectades de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica van anar ahir fins al Parlament per assumir el compromís d'iniciar un procés de recollida de firmes que permeti tirar endavant una iniciativa legislativa popular (ILP) per regular l'atenció sanitària d'aquestes malalties. El 13 de març el Parlament va admetre a tràmit aquesta ILP impulsada per una comissió d'afectats, que tindrà 120 dies per recollir 50.000 signatures a favor de la iniciativa.
Les persones afectades de fibromiàlgia i fatiga crònica reclamen un model assistencial que inclogui unitats especialitzades i integrades per diversos metges especialistes, per tal d'obtenir diagnòstics i tractaments acurats. "Són malalties que afecten moltes parts del cos. Poden provocar problemes cardiovasculars, immunològics, psiquiàtrics...", explica Àngels Martínez, membre de la comissió. Per aquest motiu, els afectats consideren que les unitats han de ser multidisciplinàries i que, a més, cal que estiguin distribuïdes pel territori.
Segons Martínez, el nou model d'atenció a aquestes malalties que va dissenyar el departament de Salut "no és encertat", ja que confia el diagnòstic d'unes patologies "molt complexes i que requereixen moltes proves" al metge de capçalera. "Fer un bon diagnòstic és vital", assegura. La unitat especialitzada de l'Hospital Clínic és el model en què es fixa la comissió. "Però està tan saturada que no accepta més pacients".
www.avui.cat
26.3.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
LLACH, LLUÍS
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
LLACH, LLUÍS
Un amic, el Xavier Grasset, ha assistit al darrer concert de Lluís Llach a Verges i n'ha quedat molt content, impressionat fins i tot. Més satisfet estava, però, a l'afirmar: "Jo le pogut veure, també, al meu poble, a Vilaseca". Aquest mateix sentiment és el que molts podem haver sentit ara fa un any quan Llach va oferir a Cubelles un dels primers concerts de seu llarg comiat professional: "Nosaltres, també, l'hem pogut veure al nostre poble, a Cubelles". Gràcies a Ràdio Cubelles, en el marc de la celebració del seu 25è aniversari, el poliesportiu va acollir de nou un cantautor estimat que ara deixa sense banda sonora el futur de més d'un generació. El segon concert cubellenc de Llach va coincidir amb l'aniversari també de la seva primera actuació a Cubelles ara fa una vintena d'anys dins els actes de la Setmana Cultural. Molts cubellencs varem dedicar aleshores dies i dies a recòrrer el Garraf i les comarques veïnes enganxant cartells amunt i avall i venent entrades com a desesperats per poder assegurar una taquilla mínima per recuperar la inversió gran que costava muntar tot l'engranatge d'aquell recital. La cosa va funcionar i bé. Per a la memòria col.lectiva va quedar el regust d'un esforç reeixit que dues dècades després em reviscut a través de l'empeta organitzativa de Ràdio Cubelles. Totes les vegades que he parlat amb Lluís Llach ha acabat la seva conversa amb la mateixa paraula que empra per signar autògrafs: "sort". A mi, però, m'agrada molt més una sentència també seva més adequada als moments que corren: "No abarateixis el somni". 25.-
Més que un cantant
Isabel-Clara Simó
Perquè un equip de futbol sigui "més que un club" ha de ser un gran equip; perquè un cantant sigui "més que un cantant" ha de ser un gran cantant. Com Lluís Llach.
Sóc dels milers que van veure el seu comiat final per la tele, car ja l'havia vist en directe a l'Ametlla del Vallès, on resideixo, on va fer un concert memorable, dels que marquen petjada a la teva vida. Hi ha qui té l'esperança que sigui un comiat de mentida, una facècia. Jo no ho crec. Em fa l'efecte que Llach és d'aquells que aprecien molt la dignitat personal, i que no vol envellir -diu que és vell per coqueteria- a dalt de l'escenari. Com sabeu, ara està de moda revifar aquells 60 i aquells 70 amb les velles glòries, i, tot i la nostàlgia, els escenaris se'ns han omplert de iaios que es repeteixen a si mateixos. Volen aturar el temps.
Em deia fa poc un altre cantant, un home tan culte i catalanista com Celdoni Fonoll, que Llach és la persona, en aquests moments, amb més audiència de tots els Països Catalans. I la seva gira de comiat així ho certifica. Llach se'n va amb tots les honors, amb tot l'afecte. I això és així perquè és un gran cantant i perquè les seves lletres són precioses, però també per tot el que representa: la decència, la fidelitat, la tossuderia. Jo he sentit crítiques ferotges contra Llach, de totes les menes, des d'apolític (és el que li deien al principi!) fins a referents a la seva calvície, però ell ha continuat fent el que volia fer. I ara, en el seu comiat, m'emociona que hagi dit "jo també sóc valencià", i s'hagi recordat que la censura tallarà les emissions de TV3 al País Valencià. No sé què farem sense els seus concerts. No ho sé pas.
www.avui.cat
24.3.07
DIARI DE CUBELLES
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble.
A comentaristes que cal adreçar al camí del respecte i les bones maneres ús invitem a llegir...
Petit i genial comentari , publicat i escrit per el periódiste Juan Barril i molt recomenable lectura per a determinats comentaristes habituals que utilitzant l´anonimat es dediquen a insultar i a difamar , jugant, a qui toca avui ?o embolicant a d´altres en el seu joc poc net .
Pretenem crear un espai lliure dins el Diari de Cubelles a on el dret d´opinió sigui un mitja de debat i participació de lectors , i a on qui vulgui pugui dir la seva ,només desde el respecte cap a les persones podem admetre comentaris .
ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
Escriptures
Joan Barril
Hi ha maneres d'escriure. Hi ha una manera genial d'escriure i una manera latent de llegir. Hi ha una manera d'escriure amb forces armades i una manera d'escriure amb la força de la raó. Hi ha qui escriu descrivint i hi ha qui escriu covard.
www.elperiodico.cat
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble.
A comentaristes que cal adreçar al camí del respecte i les bones maneres ús invitem a llegir...
Petit i genial comentari , publicat i escrit per el periódiste Juan Barril i molt recomenable lectura per a determinats comentaristes habituals que utilitzant l´anonimat es dediquen a insultar i a difamar , jugant, a qui toca avui ?o embolicant a d´altres en el seu joc poc net .
Pretenem crear un espai lliure dins el Diari de Cubelles a on el dret d´opinió sigui un mitja de debat i participació de lectors , i a on qui vulgui pugui dir la seva ,només desde el respecte cap a les persones podem admetre comentaris .
ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
Escriptures
Joan Barril
Hi ha maneres d'escriure. Hi ha una manera genial d'escriure i una manera latent de llegir. Hi ha una manera d'escriure amb forces armades i una manera d'escriure amb la força de la raó. Hi ha qui escriu descrivint i hi ha qui escriu covard.
www.elperiodico.cat
20.3.07
Enviat per Xavier Grau
PASSIÓ PER CUBELLES
Us envio, companys, aquestes ratlles per comunicar-vos oficialment que a la recta final de la present legislatura em sento plenament satisfet per haver assolit els objectius que el grup d’ICb va encarregar-nos arran del pacte de Govern 2003-2007 al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles.
L’objectiu polític d’ICb de formar part del Govern de l’Ajuntament de Cubelles i l’aposta per la transformació de l’Administració Local comencen a ser possibles després d’una feina intensa de vuit anys que he desenvolupat amb satisfacció personal: vull agraïr a tothom el seu suport i també les crítiques que m’han permès reflexionar i reformular moltes de les propostes que he defensat al si de l’Ajuntament de Cubelles.
L’aposta personal i política de contribuir a la transformació de l’Ajuntament de Cubelles s’ha iniciat gràcies a la ferma decisió d’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila i la posada en marca de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
L’impuls del canvi a l’Ajuntament de Cubelles s’ha vist materialitzat amb la redacció del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que ha de marcar-nos un objectiu de treball a deu anys vista per dotar de més i millors recursos els professionals d’un departament que garanteix la nostra seguretat i la lliure realització dels nostres drets cívics.
He pogut contribuir, a més, a la posada en marxa de propostes polítiques que tindran un important impacte en el futur de Cubelles: la posada en marxa del nou Centre d’Atenció Primària, l’accés de la Diputació de Barcelona a la Recaptació i l’Hisenda Municipal, la millora dels equipament educatius, la implantació de la nova televisió TDT a nivell comarcal i la posada en marxa de la revista l’Ajuntament Informa i el rellançament dels mitjans de comunicació municipals... etc...
Vull dir, en definitiva, que he tingut el goig i l’honor de poder treballar decididament per la transformació de l’Ajuntament de Cubelles com a màxima institució responsable de garantir la qualitat de vida dels conjunt de ciutadans del nostre poble i que n’estic molt orgullós des de la meva pròpia passió per Cubelles.
Arriba ara el moment, tal i com vaig expressar públicament a la darrera assemblea del 10 de febrer de 2007 i també en la reunió prèvia el 28 de gener de 2007 amb el secretari general d’ICb, de fer un profunda reflexió sobre la meva continuïtat en un projecte que pren per a mi un camí desconcentrant.
El gir cap a posicions molt més conservadores que abona la nova direcció de la formació que va venir-me cercar el 1999 i les darreres decisions preses sense, al meu entendre, la necessària informació i respecte pel conjunt de membres i l’Assemblea del grup, m’impedeixen seguir representant amb convicció un projecte sobre el qual tampoc he rebut ni la informació ni la complicitat mínimament exigible.
És així, doncs, que des del màxim respecte i reconeixement a la feina feta per moltes persones en els darrers vuit anys us emplaço i us encoratjo a seguir treballant per l’interés general de Cubelles amb l’apassionament necessari que la dura tasca de representació política exigeix.
Vull deixar ben clar públicament que agraeixo a totes les persones amb qui he compartit aquests anys de feina la seva col.laboració i ajut i vull demanar també públicament disculpes a totes les persones i membres d’ICb a qui he molestat sense buscar-ho en la defensa -sempre des de conviccions profundes- d’allò que he cregut bo per Cubelles.
No em sento ofès per cap persona ni tampoc sento que ningú m’hagi fet fora. He pres la decisió d’abandonar ICb pel canvi de rumb unilateral de la nova direcció executiva i pel que percebo -potser erròniament una vegada més- una falta de respecte i consideració cap a companys i companyes que han demostrat el seu compromís sincer amb Cubelles des de fa més de deu anys.
Aquesta solidaritat cap a membres d’ICb als quals se’ls ha negat fins i tot la capacitat d’exposar clarament les seves idees m’obliga a respectar el nou camí iniciat per ICb i també m’obliga, tal i com he exposat en diverses executives i assemblees, a fer una crida cap el respecte a la diferència i la tolerància en defensa de la pluralitat d’idees i de sensibilitats.
Cubelles afronta un futur ple d’incerteses però també carregat d’il.lusions i espero, desitjo i confio que no descartem poder-nos retrobar treballant pel bé de la nostra comunitat. Jo em comprometo a seguir treballant pel canvi i espero que molts de vosaltres també ho feu.
Com sempre al vostre servei, una abraçada.
Xavier Grau i Roig
PASSIÓ PER CUBELLES
Us envio, companys, aquestes ratlles per comunicar-vos oficialment que a la recta final de la present legislatura em sento plenament satisfet per haver assolit els objectius que el grup d’ICb va encarregar-nos arran del pacte de Govern 2003-2007 al capdavant de l’Ajuntament de Cubelles.
L’objectiu polític d’ICb de formar part del Govern de l’Ajuntament de Cubelles i l’aposta per la transformació de l’Administració Local comencen a ser possibles després d’una feina intensa de vuit anys que he desenvolupat amb satisfacció personal: vull agraïr a tothom el seu suport i també les crítiques que m’han permès reflexionar i reformular moltes de les propostes que he defensat al si de l’Ajuntament de Cubelles.
L’aposta personal i política de contribuir a la transformació de l’Ajuntament de Cubelles s’ha iniciat gràcies a la ferma decisió d’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila i la posada en marca de l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
L’impuls del canvi a l’Ajuntament de Cubelles s’ha vist materialitzat amb la redacció del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que ha de marcar-nos un objectiu de treball a deu anys vista per dotar de més i millors recursos els professionals d’un departament que garanteix la nostra seguretat i la lliure realització dels nostres drets cívics.
He pogut contribuir, a més, a la posada en marxa de propostes polítiques que tindran un important impacte en el futur de Cubelles: la posada en marxa del nou Centre d’Atenció Primària, l’accés de la Diputació de Barcelona a la Recaptació i l’Hisenda Municipal, la millora dels equipament educatius, la implantació de la nova televisió TDT a nivell comarcal i la posada en marxa de la revista l’Ajuntament Informa i el rellançament dels mitjans de comunicació municipals... etc...
Vull dir, en definitiva, que he tingut el goig i l’honor de poder treballar decididament per la transformació de l’Ajuntament de Cubelles com a màxima institució responsable de garantir la qualitat de vida dels conjunt de ciutadans del nostre poble i que n’estic molt orgullós des de la meva pròpia passió per Cubelles.
Arriba ara el moment, tal i com vaig expressar públicament a la darrera assemblea del 10 de febrer de 2007 i també en la reunió prèvia el 28 de gener de 2007 amb el secretari general d’ICb, de fer un profunda reflexió sobre la meva continuïtat en un projecte que pren per a mi un camí desconcentrant.
El gir cap a posicions molt més conservadores que abona la nova direcció de la formació que va venir-me cercar el 1999 i les darreres decisions preses sense, al meu entendre, la necessària informació i respecte pel conjunt de membres i l’Assemblea del grup, m’impedeixen seguir representant amb convicció un projecte sobre el qual tampoc he rebut ni la informació ni la complicitat mínimament exigible.
És així, doncs, que des del màxim respecte i reconeixement a la feina feta per moltes persones en els darrers vuit anys us emplaço i us encoratjo a seguir treballant per l’interés general de Cubelles amb l’apassionament necessari que la dura tasca de representació política exigeix.
Vull deixar ben clar públicament que agraeixo a totes les persones amb qui he compartit aquests anys de feina la seva col.laboració i ajut i vull demanar també públicament disculpes a totes les persones i membres d’ICb a qui he molestat sense buscar-ho en la defensa -sempre des de conviccions profundes- d’allò que he cregut bo per Cubelles.
No em sento ofès per cap persona ni tampoc sento que ningú m’hagi fet fora. He pres la decisió d’abandonar ICb pel canvi de rumb unilateral de la nova direcció executiva i pel que percebo -potser erròniament una vegada més- una falta de respecte i consideració cap a companys i companyes que han demostrat el seu compromís sincer amb Cubelles des de fa més de deu anys.
Aquesta solidaritat cap a membres d’ICb als quals se’ls ha negat fins i tot la capacitat d’exposar clarament les seves idees m’obliga a respectar el nou camí iniciat per ICb i també m’obliga, tal i com he exposat en diverses executives i assemblees, a fer una crida cap el respecte a la diferència i la tolerància en defensa de la pluralitat d’idees i de sensibilitats.
Cubelles afronta un futur ple d’incerteses però també carregat d’il.lusions i espero, desitjo i confio que no descartem poder-nos retrobar treballant pel bé de la nostra comunitat. Jo em comprometo a seguir treballant pel canvi i espero que molts de vosaltres també ho feu.
Com sempre al vostre servei, una abraçada.
Xavier Grau i Roig
Cubelles
L'assemblea del PSC de Cubelles aprova la llista electoral, que incorpora Xavier Grau en el número 2
Per VD 20/03/2007 9:24:36
Aquest diumenge passat es va celebrar una assemblea extraordinària al PSC de Cubelles per tal de escollir la llista electoral de l’agrupació a les properes municipals de Maig. Una de les novetats més destacades que introdueix l'equip de treball és el fixatge de l'actual regidor d'Iniciativa per Cubelles, Xavier Grau, que ocuparà un lloc destacat a la llista.
La llista ha estat votada en l'assemblea per una àmplia majoria, donant amb això un vot de confiança a la cap de llista, Maria Lluïsa Romero, que era qui la presentava. L’agrupació s'ha mostrat contenta amb una llista que manté la paritat entre homes i dones amb experiència en el govern local i un equilibri amb la representació de tot el territori del municipi.L’agrupació creu que ha arribat el moment de fer front a la gran divisió de vot que pateix Cubelles i que impedeix governar com cal el municipi. És per això que ha buscat la integració de tendències afins. Fruit d’aquestes converses, ha estat presentat Xavier Grau, (actualment al govern municipal) com a número dos de la llista del PSC, juntament amb d’altres companys. El PSC creu que "la llista aporta una eina al servei de Cubelles per tal de fer possible la governació i el Progrés Municipal".L’objectiu electoral del PSC per a les properes eleccions municipals és aconseguir la màxima confiança per part de la població cubellenca per liderar un canvi de govern.
www.vilanovadigital.com
L'assemblea del PSC de Cubelles aprova la llista electoral, que incorpora Xavier Grau en el número 2
Per VD 20/03/2007 9:24:36
Aquest diumenge passat es va celebrar una assemblea extraordinària al PSC de Cubelles per tal de escollir la llista electoral de l’agrupació a les properes municipals de Maig. Una de les novetats més destacades que introdueix l'equip de treball és el fixatge de l'actual regidor d'Iniciativa per Cubelles, Xavier Grau, que ocuparà un lloc destacat a la llista.
La llista ha estat votada en l'assemblea per una àmplia majoria, donant amb això un vot de confiança a la cap de llista, Maria Lluïsa Romero, que era qui la presentava. L’agrupació s'ha mostrat contenta amb una llista que manté la paritat entre homes i dones amb experiència en el govern local i un equilibri amb la representació de tot el territori del municipi.L’agrupació creu que ha arribat el moment de fer front a la gran divisió de vot que pateix Cubelles i que impedeix governar com cal el municipi. És per això que ha buscat la integració de tendències afins. Fruit d’aquestes converses, ha estat presentat Xavier Grau, (actualment al govern municipal) com a número dos de la llista del PSC, juntament amb d’altres companys. El PSC creu que "la llista aporta una eina al servei de Cubelles per tal de fer possible la governació i el Progrés Municipal".L’objectiu electoral del PSC per a les properes eleccions municipals és aconseguir la màxima confiança per part de la població cubellenca per liderar un canvi de govern.
www.vilanovadigital.com
19.3.07
El CD dedicat a Víctor Alari es presentarà per Sant Jordi
El proper 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, coincidint amb la Setmana Cultural i la celebració del tradicional Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari, es presentarà el disc compacte “Vivim en el barreig i la mixtura”. Es tracta d’un homenatge al polifacètic primer director de l’emissora en el què han participat 122 persones entre artistes, grups i corals de la vila. Tots ells, amb la coordinació d’en Ton Dalmau, han musicat els poemes d’Alari en un projecte que també neix a proposta de la Comissió dels actes.
El projecte parteix de la constatació d’en Víctor Alari i s’aventura a musicar i interpretar, de les més diverses maneres i estils, poemes seus que inicialment en Ton Dalmau ha musicat i que ha ofert a totes aquelles persones amants de la interpretació musical, vinculades a Cubelles, per a que se sumessin a aquest projecte col•lectiu.
Les seves paraules, plenes d’intuïcions, de metàfores i d’imatges de la natura, ens parlen de l’univers i de la necessària acceptació de la realitat. Una d’aquestes constatacions de realitat és la de que "vivim en el barreig i la mixtura", realitat que cada dia es va constatant més i més.
Aquesta mateixa setmana s’han acabat de gravar els darrers arranjaments musicals del compacte. De fet, una de les gravacions més recents ha estat la de la cançó col•lectiva "Tot el que hi ha senyors és l'univers", gravada el passat, 9 de març a l’església Santa Maria de Cubelles, amb la participació de 54 persones i l’acompanyament musical del Taller de música Pizzicato i dels grups Strip Poker i Half Time. La interpretació musical va ser dirigida pel director del Cor l'Espiga, Miquel Fraire i va comptar amb la col•laboració dels professionals del Taller de música Pizzicato (Cònsol Asensio, Maria Dalmau i Glòria Carretero).
Les Gravacions de les cançons que conté el compacte han anat a càrrec de Bernat Manzano i Pere Serrano, amb la coordinació de Ton Dalmau.
Cal destacar que el compacte també inclourà un bonus track amb la cançó dels 25 anys de Ràdio Cubelles creada i cantada pel col•laborador de l'emissora municipal, Marc Sánchez, i que acompanyen diversos musics de la Comarca del Garraf.
Ràdio Cubelles.
Dissabte, 17-03-2007.
18.3.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
UN GRAN PAS ENDAVANT
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
UN GRAN PAS ENDAVANT
El primer article del nou Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles exposa: "Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a intervenir directament o mitjançant associacions ciutadanes en la gestió dels assumptes públics de competència municipal a través dels mecanismes regulats en aquest reglament". Aquestes tres senzilles però trascendents línies han concentrat la feina conjunta de partits polítics i entitats ciutadanes al llarg d'aquesta legislatura de manera molt intensa. Algunes entitats veïnals ja el 1999 van obrir un camí per afavorir la participació i la major implicació ciutadana en els afers públics. Avui, després de l'acte oficial de presentació de l'edició enquadernada del Reglament de Participació i del Consell de la Vila podem sentir-nos molt satisfets tots plegats. El Reglament de Participació no inventa res, ni és el millor reglament dels possibles, i podiem haver-lo fet millor... segur... Però aquest nou Reglament és el nostre i és el que entre tots hem aconseguit acordar, redactar i aprovar. Ens n'agradaran unes parts més que d'altres i l'haurem de revisar per millorar. El que us proposo pensar des d'ara és que aquest treball col.lectiu representa un gran salt endavant per al nostre municipi i ens obre un nou ventall de relacions entre l'Ajuntament i el conjunt de la ciutadania a través de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC). Aquest document col.lectiu ens fa evident també que quan la sintonia i la complicitat entre els representants polítics i els interlocutors socials funciona es produeix una sana dinàmica que acaba beneficiant tota la població que és, en definitiva, el que ens motiva col.lectivament. 24.-
15.3.07
El Diari de Cubelles inicia un nou espai de participació i d´opinió en que vosaltres els lectors podeu expresar la vostre.
Avui iniciem aquest espai amb la primera noticia puntual del dia .
La Llei d´Igualtat
Creus que la llei d´Igualtat suposará unes noves formes de governar als Ajuntaments i a les seves regidories ?
Avui iniciem aquest espai amb la primera noticia puntual del dia .
La Llei d´Igualtat
Creus que la llei d´Igualtat suposará unes noves formes de governar als Ajuntaments i a les seves regidories ?
EDITORIAL
La igualtat entre dones i homes
L'opinió del diari s'expressa només als editorials.
"Les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures", proclama la llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes que avui té previst aprovar de manera definitiva el Congrés dels Diputats. La igualtat entre homes i dones és un principi jurídic universal recollit a la legislació internacional sobre drets humans, però resulta evident que amb el reconeixement formal no n'hi ha prou, perquè no hi ha una igualtat de tracte i d'oportunitats per a les dones. Per això la nova llei es proposa combatre la violència sexista, la discriminació salarial i en les pensions de viudetat, la desocupació més elevada de la dona, l'escassa presència femenina en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, o els problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar.Després del seu pas pel Senat, la nova llei estableix que els permisos de paternitat passaran de dos a 15 dies de durada, que seran 28 en un termini de sis anys; que el permís de maternitat en cas de part prematur s'ampliarà tants dies com el nadó estigui hospitalitzat, fins a un màxim de 13 setmanes addicionals; que les excedències perquè un treballador pugui cuidar un familiar seran a partir d'ara de dos anys; que les empreses de més de 250 treballadors estaran obligades a negociar amb els seus empleats plans d'igualtat en els convenis col.lectius...
La llei aborda l'espinosa qüestió de la discriminació positiva, que els legisladors prefereixen denominar "dret desigual" en favor de les dones, les quals rebran un plus de poder que compensi segles de desigualtat fins i tot legal. En el terreny de l'activitat privada, per exemple, s'estableix que les societats anònimes "hauran de promoure" la presència de dones en els seus consells d'administració. Quant al poder polí- tic, es modifica la llei electoral perquè la representació dels dos sexes estigui equilibrada. A partir de les eleccions locals i autonò- miques que se celebraran el maig vinent, les llistes electorals hauran de ser paritàries, de manera que en cada tram de cinc candidats, no n'hi hagi més de tres d'un o de l'altre sexe. Les lleis electorals de cada autonomia podran millorar aquesta paritat, mai reduir-la.Les lleis estan per servir els ciutadans del seu temps. Quan la desigualtat per raó de sexe hagi estat superada, una llei com aquesta ja no serà necessària.
http://www.elperiodico.cat/
14.3.07
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP
Cubelles divendres L'acte tindrà lloc als terrenys del CAP Cubelles, a la confluència dels carrers Mn. Miquel Cortí i Sebastià Puig
La consellera de Salut, Marina Geli, posarà divendres la primera pedra del Centre d’Atenció Primària de Cubelles, que s’està construint a les confluències dels carrers Mn. Miquel Cortí i Sebastià Puig. L’acte, que comptarà amb la presència dels regidors i regidores del consistori cubellenc, amb l’Alcalde Josep Marcillas al capdavant, s’emmarca dins d’una visita institucional de la consellera a la comarca del Garraf. La posada de la primera pedra del CAP Cubelles tindrà lloc als terrenys on es construeix l’equipament sanitari a ¾ d’11 del matí.
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP Cubelles divendres
La consellera Geli posarà la primera pedra del CAP Cubelles divendresDimarts, 13/03/2007 Ajt. Cubelles / Nota de premsa
Participació Ciutadana i Comunicació
Participació Ciutadana presenta el seu reglament a la ciutadania El Cinema Mediterrani es va omplir per a la presentació de l'edició enquadernada del RPC
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i del d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila ja té la seva edició enquadernada. El llibret, que recull íntegrament el RPC i el reglament del Consell de la Vila, s'acompanya d'una guia d'ús, que facilita la interpretació dels drets i obligacions d'Administració i administrat. Malgrat que el RPC es va presentar dilluns oficialment aquest ja porta funcionant al municipi des del 26 d’octubre del 2006.
L'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, obria l’acte apuntant que "el Reglament és el resultat d’anys d’esforços de totes les forces polítiques municipals i de les entitats i associacions de la vila". Per la seva banda, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, va destacar que "el Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament del Consell de la Vila és fruit d’un treball conjunt iniciat el 1999 i impulsat principalment de manera molt decidida pel conjunt d’entitats i associacions cubellenques". Grau va destacar el fet que "més enllà del document del Reglament cal saber veure la renovació de la voluntat de participar i de decidir col·lectivament com afrontem els reptes de construir una convivència millor".
Pel que a l’aplicació del reglament, la regidoria de Participació Ciutadana va començar posant al dia les dades de les nombrosos entitats i associacions registrades al municipi, per tal de donar més agilitat a les futures demandes que puguin presentar.
A la presentació del reglament van assistir diferents personalitats, com ara, Fernando Pindado, Subdirector General de Participació, i Albert Galinsoga, Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Lleida. També va assistir Inés Moreno, cap de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Participació Ciutadana presenta el seu reglament a la ciutadania El Cinema Mediterrani es va omplir per a la presentació de l'edició enquadernada del RPC
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i del d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila ja té la seva edició enquadernada. El llibret, que recull íntegrament el RPC i el reglament del Consell de la Vila, s'acompanya d'una guia d'ús, que facilita la interpretació dels drets i obligacions d'Administració i administrat. Malgrat que el RPC es va presentar dilluns oficialment aquest ja porta funcionant al municipi des del 26 d’octubre del 2006.
L'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, obria l’acte apuntant que "el Reglament és el resultat d’anys d’esforços de totes les forces polítiques municipals i de les entitats i associacions de la vila". Per la seva banda, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, va destacar que "el Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament del Consell de la Vila és fruit d’un treball conjunt iniciat el 1999 i impulsat principalment de manera molt decidida pel conjunt d’entitats i associacions cubellenques". Grau va destacar el fet que "més enllà del document del Reglament cal saber veure la renovació de la voluntat de participar i de decidir col·lectivament com afrontem els reptes de construir una convivència millor".
Pel que a l’aplicació del reglament, la regidoria de Participació Ciutadana va començar posant al dia les dades de les nombrosos entitats i associacions registrades al municipi, per tal de donar més agilitat a les futures demandes que puguin presentar.
A la presentació del reglament van assistir diferents personalitats, com ara, Fernando Pindado, Subdirector General de Participació, i Albert Galinsoga, Catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Lleida. També va assistir Inés Moreno, cap de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
13.3.07
Més de la meitat de les dones treballadores són mileuristes
El Senat aprova la llei d'igualtat, que preveu mesures a favor de la conciliació laboral i familiar
EL PUNT. Barcelona
Fins a un 54% de les dones treballadores cobren menys de 1.000 euros al mes, segons un estudi elaborat pel sindicat UGT. El treball descriu el perfil d'aquestes empleades com el de dones joves, amb contractes temporals i estudis primaris. D'altra banda, el ple del Senat va aprovar ahir la llei d'igualtat, una norma que revisa els permisos de maternitat i paternitat.
«El col·lectiu femení és un dels sectors de la població amb més risc de pobresa», assegura l'estudi. Són les dones les que pateixen «amb major grau la precarietat dels seus llocs de feina» i això ha provocat que les ocupacions feminitzades siguin avui les més mal remunerades. Fins a un 54% (720.000) cobra menys de mil euros al mes, una xifra que duplica el percentatge d'homes que es troben en les mateixes circumstàncies. Segons el sindicat, el perfil d'aquestes empleades coincideix amb el d'una dona jove, amb estudis primaris, contracte temporal i una feina poc qualificada.
Segons dades extretes per la UGT de l'enquesta d'estructura salarial 2004 de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), les dones més mal remunerades són les que treballen en el sector dels serveis: entre 677 i 844 euros bruts al mes, depenent de si són empleades de la neteja, dependentes o cambreres. Són les noies menors de 20 anys les que cobren el sou més baix: 571 euros de mitjana. Si el que es té en compte, però, són el tipus de contracte (fix o temporal), un 75% de les dones que avui treballen a Catalunya amb un contracte de durada determinada són mileuristes.
L'estudi també analitza les diferències salarials entre els homes i les dones segons el temps que fa que treballen en una empresa. És aquí on s'observa que a Catalunya la meitat dels homes mileuristes fa menys d'un any que han firmat un contracte, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'enfila fins a un 75% dels casos. Si es relacionen els salaris amb els estudis fins a un 75% de les dones mileuristes només ha cursat primària. En el cas dels homes, en canvi, només un 25% dels que han estudiat fins a primària cobra menys de 1.000 euros.
LLEI D'IGUALTAT
D'altra banda, ahir, el ple del Senat va aprovar la llei d'igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del PP, que es va abstenir. La nova norma, que està previst que el Congrés aprovi els pròxims dies, obliga les empreses a promoure la igualtat en els equips directius i que les llistes electorals dels municipis amb més de 5.000 habitants siguin paritàries. En total, la llei té un pressupost de 490 milions d'euros, dels quals 12,5 es destinaran a l'ampliació del permís de maternitat per a nens prematurs (es permetrà allargar-lo tants dies com el nadó estigui hospitalitzat i fins a un màxim de 13 setmanes). A més, el permís de paternitat passarà a ser de 15 dies (fins ara n'eren 2) i s'allargarà fins a un mes el 2013. L'esmena del PSOE que defensava que les víctimes de violència de gènere estiguessin obligades a declarar en contra la seva parella va ser refusada.
www.vilaweb.cat
El Senat aprova la llei d'igualtat, que preveu mesures a favor de la conciliació laboral i familiar
EL PUNT. Barcelona
Fins a un 54% de les dones treballadores cobren menys de 1.000 euros al mes, segons un estudi elaborat pel sindicat UGT. El treball descriu el perfil d'aquestes empleades com el de dones joves, amb contractes temporals i estudis primaris. D'altra banda, el ple del Senat va aprovar ahir la llei d'igualtat, una norma que revisa els permisos de maternitat i paternitat.
«El col·lectiu femení és un dels sectors de la població amb més risc de pobresa», assegura l'estudi. Són les dones les que pateixen «amb major grau la precarietat dels seus llocs de feina» i això ha provocat que les ocupacions feminitzades siguin avui les més mal remunerades. Fins a un 54% (720.000) cobra menys de mil euros al mes, una xifra que duplica el percentatge d'homes que es troben en les mateixes circumstàncies. Segons el sindicat, el perfil d'aquestes empleades coincideix amb el d'una dona jove, amb estudis primaris, contracte temporal i una feina poc qualificada.
Segons dades extretes per la UGT de l'enquesta d'estructura salarial 2004 de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), les dones més mal remunerades són les que treballen en el sector dels serveis: entre 677 i 844 euros bruts al mes, depenent de si són empleades de la neteja, dependentes o cambreres. Són les noies menors de 20 anys les que cobren el sou més baix: 571 euros de mitjana. Si el que es té en compte, però, són el tipus de contracte (fix o temporal), un 75% de les dones que avui treballen a Catalunya amb un contracte de durada determinada són mileuristes.
L'estudi també analitza les diferències salarials entre els homes i les dones segons el temps que fa que treballen en una empresa. És aquí on s'observa que a Catalunya la meitat dels homes mileuristes fa menys d'un any que han firmat un contracte, mentre que en el cas de les dones el percentatge s'enfila fins a un 75% dels casos. Si es relacionen els salaris amb els estudis fins a un 75% de les dones mileuristes només ha cursat primària. En el cas dels homes, en canvi, només un 25% dels que han estudiat fins a primària cobra menys de 1.000 euros.
LLEI D'IGUALTAT
D'altra banda, ahir, el ple del Senat va aprovar la llei d'igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris a excepció del PP, que es va abstenir. La nova norma, que està previst que el Congrés aprovi els pròxims dies, obliga les empreses a promoure la igualtat en els equips directius i que les llistes electorals dels municipis amb més de 5.000 habitants siguin paritàries. En total, la llei té un pressupost de 490 milions d'euros, dels quals 12,5 es destinaran a l'ampliació del permís de maternitat per a nens prematurs (es permetrà allargar-lo tants dies com el nadó estigui hospitalitzat i fins a un màxim de 13 setmanes). A més, el permís de paternitat passarà a ser de 15 dies (fins ara n'eren 2) i s'allargarà fins a un mes el 2013. L'esmena del PSOE que defensava que les víctimes de violència de gènere estiguessin obligades a declarar en contra la seva parella va ser refusada.
www.vilaweb.cat
COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA// IRENE BOADA
Benvinguda la igualtat
1.• El feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació
Ningú pot afirmar que el feminisme hagi fracassat. Les dones no han pogut votar sempre, ni s'han pogut divorciar quan ho han volgut fer: el divorci a Espanya és relativament recent, i també ho són l'avortament i altres drets civils elementals. Tot això es va aconseguir gràcies al feminisme. No obstant, ha arribat el moment en què al feminisme li convé fer una renovació del discurs, un canvi d'estratègia i d'imatge, fins i tot de terme. De la mateixa manera que el laborisme britànic es va reinventar durant els anys 90 amb termes com nou laborisme i tercera via, per tornar a ser un model polític atractiu. O de la mateixa manera que a Catalunya el catalanisme patriòtic ha passat a anomenar-se catalanisme social, més d'acord amb els temps, el moviment de les dones s'ha de reinventar si realment vol continuar sent efectiu en la consecució de l'equitat de gènere. La veritat és que, amb l'excepció de sectors més aviat reduïts, a Catalunya el que està relacionat amb els drets de les dones no desperta un interès massiu i poques dones joves s'autodenominarien avui en dia feministes. Per posar un fet il.lustratiu, a la vida política catalana es parla massa poc de les dificultats que encara tindria una dona per arribar a presidir la Generalitat.
Mentre el feminisme, que ja té més de 100 anys, sembla una ideologia una mica antiquada i un terme més aviat del passat que del futur, la igualtat d'oportunitats no ho és. La igualtat, entesa com un esforç polí- tic i social per acabar amb la discriminació sexual en totes les seves modalitats, és un terme amb el qual tant homes com dones s'identifiquen, ja que es tracta d'un principi plenament democràtic, més actual que mai. De fet, ja no hauria de ser un terme vinculat a la dreta o a l'esquerra, sinó un objectiu de qualsevol col.lectivitat per aprofundir en el benestar social. En l'informe elaborat sobre la igualtat de sexes que la Comissió Europea ha publicat aquest any, es demana urgentment als estats membres que facin un esforç especial per eliminar la diferència salarial --del 28% a Catalunya en benefici dels homes--, per millorar les condicions de treball de les dones i per aconseguir que tant homes com dones puguin reconciliar les seves vides personals, familiars i professionals.
L'ATURfemení encara és el doble que el dels homes, continua creixent i es converteix en el més alt d'Europa. Les professions que estan ocupades principalment per dones són les que tenen pitjors condicions, especialment el sector de la neteja. Per cada home que abandona la feina, hi ha 27 dones que ho fan. Continua havent-hi discriminació cap a les dones en la selecció de personal i en la promoció, i és gairebé impossible que accedeixin a càrrecs directius, ja que encara estem en la mitjana del 5,5%, el famós sostre de vidre.
La precarietat laboral de les dones a Espanya fa que sigui el país de la Unió Europea en què les dones es veuen obligades a crear les seves pròpies empreses, amb totes les dificultats que això comporta, per entrar al món laboral, i moltes continuen depenent econòmicament dels seus marits o companys sentimentals, i encara que les seves relacions no siguin satisfactòries, o fins i tot aguantant casos d'abús, no les poden trencar, un fet que no solament les perjudica a elles, sinó també als seus fills. A la Catalunya del segle XXI, les dones que són mares solteres i els seus fills, tant si són autòctones com immigrants, estan condemnades a la pobresa i la marginació.La igualtat hauria de ser un objectiu prioritari del Govern de l'Entesa per acabar amb la discriminació que pateixen les dones a la feina, igual que els passa a altres col.lectius desafavorits, com és el cas de les minories ètniques i les persones amb discapacitats, i lluitar contra la discriminació, els prejudicis i estereotips. Però és important tenir en compte que la igualtat també és una qüestió d'economia. Els beneficis de la igualtat d'oportunitats estan sent demostrats per algunes empreses que tenen el creixement més ràpid de l'Europa occidental, i els exemples de la Gran Bretanya, la República d'Irlanda, Canadà i els països escandinaus, amb unes polítiques per a la igualtat molt desenvolupades, que van començar a començaments dels anys 70, així ho confirmen. Un dels principis de la igualtat es basa en la recerca de la millor persona per a cada lloc de treball, independentment que sigui home o dona, estranger o natiu, i abandonar la vella cultura ibèrica de l'amiguisme, per així contribuir al benefici de les empreses. De fet, no fer-ho és penalitzar les nostres empreses i situar-les en un des- avantatge competitiu, un fet greu tenint en compte que les xifres de productivitat a Catalunya encara són massa baixes.
LES DONESa Catalunya no només continuen estant en des- avantatge en el món laboral, sinó que tampoc tenen ajuda econòmica per tenir fills i, en conseqüència, la baixa natalitat és un dels problemes de la societat catalana d'avui en dia. Les dones, desprotegides del sistema, es veuen obligades a esperar massa temps per ser mares. Un de cada quatre bebès a Catalunya té una mare de més de 35 anys. Per moltes adopcions internacionals que es produeixin, l'envelliment de la població és imparable. La igualtat és qüestió de justícia social, però també ho és d'economia i de creixement.
*Periodista i filòloga.
www.elperiodico.cat
Benvinguda la igualtat
1.• El feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació
Ningú pot afirmar que el feminisme hagi fracassat. Les dones no han pogut votar sempre, ni s'han pogut divorciar quan ho han volgut fer: el divorci a Espanya és relativament recent, i també ho són l'avortament i altres drets civils elementals. Tot això es va aconseguir gràcies al feminisme. No obstant, ha arribat el moment en què al feminisme li convé fer una renovació del discurs, un canvi d'estratègia i d'imatge, fins i tot de terme. De la mateixa manera que el laborisme britànic es va reinventar durant els anys 90 amb termes com nou laborisme i tercera via, per tornar a ser un model polític atractiu. O de la mateixa manera que a Catalunya el catalanisme patriòtic ha passat a anomenar-se catalanisme social, més d'acord amb els temps, el moviment de les dones s'ha de reinventar si realment vol continuar sent efectiu en la consecució de l'equitat de gènere. La veritat és que, amb l'excepció de sectors més aviat reduïts, a Catalunya el que està relacionat amb els drets de les dones no desperta un interès massiu i poques dones joves s'autodenominarien avui en dia feministes. Per posar un fet il.lustratiu, a la vida política catalana es parla massa poc de les dificultats que encara tindria una dona per arribar a presidir la Generalitat.
Mentre el feminisme, que ja té més de 100 anys, sembla una ideologia una mica antiquada i un terme més aviat del passat que del futur, la igualtat d'oportunitats no ho és. La igualtat, entesa com un esforç polí- tic i social per acabar amb la discriminació sexual en totes les seves modalitats, és un terme amb el qual tant homes com dones s'identifiquen, ja que es tracta d'un principi plenament democràtic, més actual que mai. De fet, ja no hauria de ser un terme vinculat a la dreta o a l'esquerra, sinó un objectiu de qualsevol col.lectivitat per aprofundir en el benestar social. En l'informe elaborat sobre la igualtat de sexes que la Comissió Europea ha publicat aquest any, es demana urgentment als estats membres que facin un esforç especial per eliminar la diferència salarial --del 28% a Catalunya en benefici dels homes--, per millorar les condicions de treball de les dones i per aconseguir que tant homes com dones puguin reconciliar les seves vides personals, familiars i professionals.
L'ATURfemení encara és el doble que el dels homes, continua creixent i es converteix en el més alt d'Europa. Les professions que estan ocupades principalment per dones són les que tenen pitjors condicions, especialment el sector de la neteja. Per cada home que abandona la feina, hi ha 27 dones que ho fan. Continua havent-hi discriminació cap a les dones en la selecció de personal i en la promoció, i és gairebé impossible que accedeixin a càrrecs directius, ja que encara estem en la mitjana del 5,5%, el famós sostre de vidre.
La precarietat laboral de les dones a Espanya fa que sigui el país de la Unió Europea en què les dones es veuen obligades a crear les seves pròpies empreses, amb totes les dificultats que això comporta, per entrar al món laboral, i moltes continuen depenent econòmicament dels seus marits o companys sentimentals, i encara que les seves relacions no siguin satisfactòries, o fins i tot aguantant casos d'abús, no les poden trencar, un fet que no solament les perjudica a elles, sinó també als seus fills. A la Catalunya del segle XXI, les dones que són mares solteres i els seus fills, tant si són autòctones com immigrants, estan condemnades a la pobresa i la marginació.La igualtat hauria de ser un objectiu prioritari del Govern de l'Entesa per acabar amb la discriminació que pateixen les dones a la feina, igual que els passa a altres col.lectius desafavorits, com és el cas de les minories ètniques i les persones amb discapacitats, i lluitar contra la discriminació, els prejudicis i estereotips. Però és important tenir en compte que la igualtat també és una qüestió d'economia. Els beneficis de la igualtat d'oportunitats estan sent demostrats per algunes empreses que tenen el creixement més ràpid de l'Europa occidental, i els exemples de la Gran Bretanya, la República d'Irlanda, Canadà i els països escandinaus, amb unes polítiques per a la igualtat molt desenvolupades, que van començar a començaments dels anys 70, així ho confirmen. Un dels principis de la igualtat es basa en la recerca de la millor persona per a cada lloc de treball, independentment que sigui home o dona, estranger o natiu, i abandonar la vella cultura ibèrica de l'amiguisme, per així contribuir al benefici de les empreses. De fet, no fer-ho és penalitzar les nostres empreses i situar-les en un des- avantatge competitiu, un fet greu tenint en compte que les xifres de productivitat a Catalunya encara són massa baixes.
LES DONESa Catalunya no només continuen estant en des- avantatge en el món laboral, sinó que tampoc tenen ajuda econòmica per tenir fills i, en conseqüència, la baixa natalitat és un dels problemes de la societat catalana d'avui en dia. Les dones, desprotegides del sistema, es veuen obligades a esperar massa temps per ser mares. Un de cada quatre bebès a Catalunya té una mare de més de 35 anys. Per moltes adopcions internacionals que es produeixin, l'envelliment de la població és imparable. La igualtat és qüestió de justícia social, però també ho és d'economia i de creixement.
*Periodista i filòloga.
www.elperiodico.cat
12.3.07
Governació
Èxit de la jornada de renovació del DNI .
Es podria repetir en un futur vista la bona acollida que ha tingut
La jornada de renovació del DNI a Cubelles, que es va celebrar el 8 de març, va ser tot un èxit. Les 100 places previstes per a la renovació es van quedar curtes davant l'allau de peticions de persones que van demanar hora per renovar-se el document identificatiu. L'èxit de la convocatòria podria animar als responsables de l'equip rural del DNI a repetir la convocatòria.
La renovació del DNI es va desenvolupar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i es van allargar fins al migdia, sense cap incident destacable.
Departament de Comunicació
Dilluns, 12-03-2007
www.cubelles.com
Èxit de la jornada de renovació del DNI .
Es podria repetir en un futur vista la bona acollida que ha tingut
La jornada de renovació del DNI a Cubelles, que es va celebrar el 8 de març, va ser tot un èxit. Les 100 places previstes per a la renovació es van quedar curtes davant l'allau de peticions de persones que van demanar hora per renovar-se el document identificatiu. L'èxit de la convocatòria podria animar als responsables de l'equip rural del DNI a repetir la convocatòria.
La renovació del DNI es va desenvolupar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i es van allargar fins al migdia, sense cap incident destacable.
Departament de Comunicació
Dilluns, 12-03-2007
www.cubelles.com
Que demanin la independència
Passa-ho!
Iu Forn
Sí, sí, senyor Mariano, van ser trenta mil milions de manifestants (o més). Molt bé, i ara què? Vostè, que és molt més llest del que demostra últimament, sap que les cordes no poden estar permanentment tibades. Per tant, em permet unes preguntetes?
¿El sector ultra del seu partit continuarà manipulant l'opinió pública amb el cas De Juana o canviarà de tema? Reunir 350.000 persones en una mani és tot un èxit. Sens dubte. Ara bé, quan s'ha tocat a sometent i s'ha mobilitzat tot el partit amb autocar i bocata, quan s'ha fet la demagògia més elaborada dels últims 30 anys, ¿no està interessat a saber què pensen els centenars de milers de militants del PP que no van anar a la mani? ¿I no li interessa saber què pensen els milions de votants del PP que tampoc van sortir a passejar la bandera ejpañola? Van convocar la mani el dia abans de complir-se tres anys de l'11-M i resulta que al seu discurs, vostè no va fer-hi ni un sol esment. Què va passar? Que no va adonar-se del dia que era, oi? És que si no fos un oblit, seria una indignitat que l'inhabilitaria per ser ni tan sols president de l'escala. Per què creu que moltes associacions de víctimes no van anar a la seva mani? ¿Està satisfet que passi això? ¿Les víctimes que el seu partit no manipula són menys víctimes que les altres? Per què van prohibir les banderes franquistes? ¿No era una manifestació que tenia com un dels lemes la paraula llibertat? Per què no van deixar que la seva gent dugués banderes amb total llibertat? Per què no fan un pas més en la demencial espiral del tot s'hi val i comencen a reivindicar la pena de mort? Tal com estan les coses segur que l'argument triomfa.
I ara què, senyor Mariano? Continuarà fent funcionar la màquina de crispar fins a aconseguir un avançament electoral, oi? I si això no passa, què? El PP demanarà la independència i crearà el seu propi Estat? Sí? Doncs avisi, que vindrem a dir-los adéu amb la maneta.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Sí, sí, senyor Mariano, van ser trenta mil milions de manifestants (o més). Molt bé, i ara què? Vostè, que és molt més llest del que demostra últimament, sap que les cordes no poden estar permanentment tibades. Per tant, em permet unes preguntetes?
¿El sector ultra del seu partit continuarà manipulant l'opinió pública amb el cas De Juana o canviarà de tema? Reunir 350.000 persones en una mani és tot un èxit. Sens dubte. Ara bé, quan s'ha tocat a sometent i s'ha mobilitzat tot el partit amb autocar i bocata, quan s'ha fet la demagògia més elaborada dels últims 30 anys, ¿no està interessat a saber què pensen els centenars de milers de militants del PP que no van anar a la mani? ¿I no li interessa saber què pensen els milions de votants del PP que tampoc van sortir a passejar la bandera ejpañola? Van convocar la mani el dia abans de complir-se tres anys de l'11-M i resulta que al seu discurs, vostè no va fer-hi ni un sol esment. Què va passar? Que no va adonar-se del dia que era, oi? És que si no fos un oblit, seria una indignitat que l'inhabilitaria per ser ni tan sols president de l'escala. Per què creu que moltes associacions de víctimes no van anar a la seva mani? ¿Està satisfet que passi això? ¿Les víctimes que el seu partit no manipula són menys víctimes que les altres? Per què van prohibir les banderes franquistes? ¿No era una manifestació que tenia com un dels lemes la paraula llibertat? Per què no van deixar que la seva gent dugués banderes amb total llibertat? Per què no fan un pas més en la demencial espiral del tot s'hi val i comencen a reivindicar la pena de mort? Tal com estan les coses segur que l'argument triomfa.
I ara què, senyor Mariano? Continuarà fent funcionar la màquina de crispar fins a aconseguir un avançament electoral, oi? I si això no passa, què? El PP demanarà la independència i crearà el seu propi Estat? Sí? Doncs avisi, que vindrem a dir-los adéu amb la maneta.
www.avui.cat
11.3.07
Hi ha en joc la salut dels nostres fills
MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE CELÍACS DE CATALUNYA. BARCELONA.
La conselleria d'Educació està a punt d'aplicar el decret sobre el procediment d'admissió de l'alumnat als centres d'ensenyament sufragats amb fons públics. Des de l'Associació de Celíacs de Catalunya, que representem 6.000 famílies, hem demanat que no ens retirin els 10 punts que garanteixen que el nen celíac tingui accés a una plaça d'ensenyament en un centre pròxim al seu domicili.
La nostra demanda respon a la necessitat de protegir la salut dels nostres fills mentre la Generalitat de Catalunya no pugui garantir que als menjadors de tots els centres d'ensenyament sufragats amb fons públics puguin fer una dieta adequada als celíacs. L'únic tractament per a la malaltia celíaca és una dieta sense gluten per a tota la vida.
No estem d'acord amb la proposta d'equiparar un nen celíac amb un nen amb necessitats educatives específiques, com tampoc estem d'acord que els 10 punts només serveixin en cas de desempat, ja que si les places estan plenes aquests punts no serveixen de res, perquè no sumen des del principi.
Si us plau, com a govern de tots us demanem que garantiu els drets del nen celíac, que treballem conjuntament per aconseguir que a tots els centres sufragats amb fons públics puguin garantir dietes adequades als nens amb malalties cròniques greus que afectin l'aparell digestiu, endocrí o metabòlic; d'aquesta manera farem passes endavant per una societat més justa, que és el que proclameu tots els partits que formeu part del govern.
La voluntat es demostra amb fets, i desitgem que la nostra demanda es reculli en el nou decret.
www.vilaweb.cat
MATILDE TORRALBA, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DE CELÍACS DE CATALUNYA. BARCELONA.
La conselleria d'Educació està a punt d'aplicar el decret sobre el procediment d'admissió de l'alumnat als centres d'ensenyament sufragats amb fons públics. Des de l'Associació de Celíacs de Catalunya, que representem 6.000 famílies, hem demanat que no ens retirin els 10 punts que garanteixen que el nen celíac tingui accés a una plaça d'ensenyament en un centre pròxim al seu domicili.
La nostra demanda respon a la necessitat de protegir la salut dels nostres fills mentre la Generalitat de Catalunya no pugui garantir que als menjadors de tots els centres d'ensenyament sufragats amb fons públics puguin fer una dieta adequada als celíacs. L'únic tractament per a la malaltia celíaca és una dieta sense gluten per a tota la vida.
No estem d'acord amb la proposta d'equiparar un nen celíac amb un nen amb necessitats educatives específiques, com tampoc estem d'acord que els 10 punts només serveixin en cas de desempat, ja que si les places estan plenes aquests punts no serveixen de res, perquè no sumen des del principi.
Si us plau, com a govern de tots us demanem que garantiu els drets del nen celíac, que treballem conjuntament per aconseguir que a tots els centres sufragats amb fons públics puguin garantir dietes adequades als nens amb malalties cròniques greus que afectin l'aparell digestiu, endocrí o metabòlic; d'aquesta manera farem passes endavant per una societat més justa, que és el que proclameu tots els partits que formeu part del govern.
La voluntat es demostra amb fets, i desitgem que la nostra demanda es reculli en el nou decret.
www.vilaweb.cat
8.3.07
LOS DÍAS VENCIDOS // JOAN BARRIL
Una mujer, una causa
Hoy es el día de una causa. Se da por supuesto que una causa es algo que se ha producido por la negligencia de los seres humanos. Una causa es el calentamiento del planeta. Una causa es la miseria, la extinción de ciertos animales o la liberación de unos presos injustamente cautivos. Y sin embargo hoy es el día consagrado a una causa que la mitad de la humanidad está manteniendo en contra de la otra mitad. Hombres que deciden la subordinación de las mujeres. Hombres que definen las reglas del juego y mujeres que se quedan fuera del tablero. Que la mujer sea todavía hoy una causa para defender es algo de dificil comprensión. A menudo los impulsores de este tipo de campañas piensan en países lejanos, fundamentados en sociedades patriarcales en las que la mujer continúa siendo, como hace siglos, una fuerza de trabajo gratuita, un elemento reproductivo y una propiedad tangible de su supuesto propietario. Los impulsores de esas campañas ven la aguja en el ojo ajeno e ignoran la viga en el propio. Es fácil reivindicar la igualdad de las mujeres bajo la burka y la poligamia. Lo difícil, por lo visto, es arreglar esas pequeñas cosas que, vividas desde dentro, son demasiado grandes.En el primer mundo hay algo más que el maltrato sistemático de la mujer a manos del hombre. No hay edades ni niveles culturales que alteren esa tendencia a la cosificación de la mujer. Pero tal vez el maltrato no sea un rasgo más sino una consecuencia de una sociedad bipolar en la que lo que está autorizado a los hombres es sospechoso cuando lo ejerce una mujer. Que en los tiempos que corremos todavía nos preguntemos si es demasiado pronto para que una mujer llegue a la presidencia de EEUU, es significativo. ¿Que quiere decir pronto? ¿Depende de la edad geológica del planeta?Estudios económicos revelan que el incremento salarial de los últimos 20 años es casi nulo por no decir que es negativo. O sea, que en el primer mundo cobramos menos por nuestro trabajo que en los años 70. Sin embargo, se nos insiste en que vivimos mejor. La incorporación de la mujer --con salarios claramente discriminatorios-- en el mercado laboral nos indica que entra más dinero en casa por el doble de fuerza de trabajo. Pero una casa no es solo una cuenta corriente sino un conjunto de actividades que jamás serán remuneradas y que se llevan una buena parte de la energia de la mujer europea o norteamericana. Aquí no hay burkas, no hay derecho de pernada, no hay aparente esclavitud sexual. Pero vayan ustedes a los autobuses de la madrugada. Miren las ventanas de las oficinas que se limpian cada día. Acudan a la salida de los colegios. Fíjense quién paga en los restaurantes. Escuchen a cuántas mujeres en edad de parir se les ha rechazado su curriculo. Cuenten la proporción de mujeres que arrastran en un carrito su vida a través de la noche. Busquen por la calle los ojos angustiados de aquellas que temen regresar a su propia casa. Esperen a las puertas de las comisarías y analicen cuántas mujeres con el cuerpo tumefacto han estado a punto de entrar y, en el último momento, se han quedado en la puerta y han regresado sobre sus propios pasos. La mujer, nuestras mujeres cercanas, son realmente una causa.
Una mujer, una causa
Hoy es el día de una causa. Se da por supuesto que una causa es algo que se ha producido por la negligencia de los seres humanos. Una causa es el calentamiento del planeta. Una causa es la miseria, la extinción de ciertos animales o la liberación de unos presos injustamente cautivos. Y sin embargo hoy es el día consagrado a una causa que la mitad de la humanidad está manteniendo en contra de la otra mitad. Hombres que deciden la subordinación de las mujeres. Hombres que definen las reglas del juego y mujeres que se quedan fuera del tablero. Que la mujer sea todavía hoy una causa para defender es algo de dificil comprensión. A menudo los impulsores de este tipo de campañas piensan en países lejanos, fundamentados en sociedades patriarcales en las que la mujer continúa siendo, como hace siglos, una fuerza de trabajo gratuita, un elemento reproductivo y una propiedad tangible de su supuesto propietario. Los impulsores de esas campañas ven la aguja en el ojo ajeno e ignoran la viga en el propio. Es fácil reivindicar la igualdad de las mujeres bajo la burka y la poligamia. Lo difícil, por lo visto, es arreglar esas pequeñas cosas que, vividas desde dentro, son demasiado grandes.En el primer mundo hay algo más que el maltrato sistemático de la mujer a manos del hombre. No hay edades ni niveles culturales que alteren esa tendencia a la cosificación de la mujer. Pero tal vez el maltrato no sea un rasgo más sino una consecuencia de una sociedad bipolar en la que lo que está autorizado a los hombres es sospechoso cuando lo ejerce una mujer. Que en los tiempos que corremos todavía nos preguntemos si es demasiado pronto para que una mujer llegue a la presidencia de EEUU, es significativo. ¿Que quiere decir pronto? ¿Depende de la edad geológica del planeta?Estudios económicos revelan que el incremento salarial de los últimos 20 años es casi nulo por no decir que es negativo. O sea, que en el primer mundo cobramos menos por nuestro trabajo que en los años 70. Sin embargo, se nos insiste en que vivimos mejor. La incorporación de la mujer --con salarios claramente discriminatorios-- en el mercado laboral nos indica que entra más dinero en casa por el doble de fuerza de trabajo. Pero una casa no es solo una cuenta corriente sino un conjunto de actividades que jamás serán remuneradas y que se llevan una buena parte de la energia de la mujer europea o norteamericana. Aquí no hay burkas, no hay derecho de pernada, no hay aparente esclavitud sexual. Pero vayan ustedes a los autobuses de la madrugada. Miren las ventanas de las oficinas que se limpian cada día. Acudan a la salida de los colegios. Fíjense quién paga en los restaurantes. Escuchen a cuántas mujeres en edad de parir se les ha rechazado su curriculo. Cuenten la proporción de mujeres que arrastran en un carrito su vida a través de la noche. Busquen por la calle los ojos angustiados de aquellas que temen regresar a su propia casa. Esperen a las puertas de las comisarías y analicen cuántas mujeres con el cuerpo tumefacto han estado a punto de entrar y, en el último momento, se han quedado en la puerta y han regresado sobre sus propios pasos. La mujer, nuestras mujeres cercanas, son realmente una causa.
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
El año 1977, las Naciones Unidas declararon el 8 de marzo como Día Internacional de la Mujer Trabajadora. El color lila con que se identifica este día se ...www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2003/marzo/soci/dmt/dmt.htm
7.3.07
6.3.07
Penedès.
Crisi a ICB
Iniciativa per Cubelles va celebrar unes singulars primàries dissabte a la tarda, tenint en compte que, finalment, l'única candidata a alcaldable del grup va ser la regidora Pilar González. El també regidor Xavier Grau va renunciar a presentar-se al procés per triar el cap de llista. Grau no va voler explicar les raons per les quals ha renunciat a encapçalar la candidatura, tot i que havia admès públicament la seva voluntat de ser alcaldable en les pròximes municipals. Grau només va assegurar que ICB «aposta pel tàndem Pilar González-Joan Amorós (president d'ICB)». En les primàries de dissabte, González va ser escollida amb el suport d'un 80% dels electors –un 84,62% del total d'afiliats–. La regidora d'ICB va dir que ara començarà a elaborar la llista, de la qual podria desaparèixer Xavier Grau, cosa que ni ell ni González van voler aclarir ahir.
www.vilaweb.cat
Crisi a ICB
Iniciativa per Cubelles va celebrar unes singulars primàries dissabte a la tarda, tenint en compte que, finalment, l'única candidata a alcaldable del grup va ser la regidora Pilar González. El també regidor Xavier Grau va renunciar a presentar-se al procés per triar el cap de llista. Grau no va voler explicar les raons per les quals ha renunciat a encapçalar la candidatura, tot i que havia admès públicament la seva voluntat de ser alcaldable en les pròximes municipals. Grau només va assegurar que ICB «aposta pel tàndem Pilar González-Joan Amorós (president d'ICB)». En les primàries de dissabte, González va ser escollida amb el suport d'un 80% dels electors –un 84,62% del total d'afiliats–. La regidora d'ICB va dir que ara començarà a elaborar la llista, de la qual podria desaparèixer Xavier Grau, cosa que ni ell ni González van voler aclarir ahir.
www.vilaweb.cat
5.3.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
HUERTAS CLAVERIA I LA VERITAT
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
HUERTAS CLAVERIA I LA VERITAT
Josep Maria Huertas Claveria ha mort i la gran galeria de miralls del periodisme étic, responsable i compromés ha perdut un espai més on mirar-nos tots aquells que considerem l'exercici periodístic també una responsabilitat davant la comunitat. M'esborrona llegir les cròniques sobre la mort d'aquest gran periodista que va topar amb la presó franquista, curiosament, per un article que parlava de meublés i militars: és curiós perquè barrejar també cases de cites i segons quins militars també li va costar un enorme disgust al company Iu Forn!!
Però vaja, al que anàvem. Huertas Claveria va deixar emprempta a totes els mitjans on va treballar i aquest esperit d'implicació i consciència pública en la feina del periodisme vaig tenir el goig de reviure-la al Diari de Barcelona, anys després del pas de Huertas Claveria pel degà de la premsa continental aleshores. Els despatxos, la sala de reunions del director, l'espai dels teclistes i els correctors... tot -a l'inici de la dècada dels 90- recordava encara un periodisme actiu i militant que per desgràcia avui va perdent pistonada però que alguns de la meva generació encara hem vist en acció. La última fita, per a mi, de Huertas Claveria, en aquest moment que el salt al periodiste digital d'internet obre noves vies de resistència i debat em duu al cap una frase seva: "Deberíamos aprovechar las tecnologías para denunciar y desmentir las informaciones falsas" . Acabat de nomenar degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya, Huertas Claveria llançava una defensa de la veritat -la primera víctima en una guerra, segons el propi Churchill- i recordava les intenses campanyes de desprestigi contra personatges tan dispars com Pasquall Maragall o Miguel Bosé...
El grans periodistes es guanyen el reconeixement del públic i de la professió per tot allò que escriuen, descobreixen i posen en valor però ho són, i per a mí molt més, per les motivacions étiques, íntimes i professionals que els duen a escriure, descobrir i posar en valor qüestions que per a molts altres no mereixen interés. Aquest és el mestratge de Huertas Claveria que, succeint-lo darrera una mateixa capçalera del diari barceloní, vaig intentar retenir i que espero haver fet també una mica més meu, com a mínim en la defensa insubornable de la veritat. 23.-
Més informació:
Col·legi de Periodistes de Catalunya
tornar JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA. DEGÀ. Barcelona, 1939 Va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins ...www.periodistes.org/cat/CpcOrgCurriculums/HuertasClaveria.htm
tornar JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA. DEGÀ. Barcelona, 1939 Va iniciar la seva carrera al setmanari Signo per seguir després en diferents diaris barcelonins ...www.periodistes.org/cat/CpcOrgCurriculums/HuertasClaveria.htm
De tu a tu
Degà dels periodistes
Ploma generacional
Huertas
Alfred Bosch
Si un degà ha de representar el pas del temps, tu encarnaves prou la història recent dels nostres periodistes. Fa poc, rere unes eleccions molt disputades i en bona part generacionals, vas ocupar la trona més egrègia del informadors. No et faltaven mèrits, Josep Maria. Fa trenta anys et vas convertir en bandera de la llibertat d'expressió, després d'apuntar que les vídues de militars regentaven una pila de meublés destacats. Els sabres et van caure al damunt, i et van regalar nou mesos de barrots i una celebritat que jo crec que mereixies per altres gestes, com el retrat exhaustiu de tots els barris de Barcelona. Era d'admirar la teva incontinència escrita (la que criticaven, com sol passar, aquells que tenen poc a dir). ¿Qui no t'havia llegit, en algun llibre o article? No hi ha millor panegíric que aquesta pregunta, per algú que escriu. D'acord, els temps recents potser no t'havien somrigut. Et costava aguantar el cap dret, de ple que el tenies; ple de cabells blancs, de records, d'anècdotes, de fets de carrer. Tenies l'hàbit de vinclar el coll cap a l'esquerra clàssica, sense tenir en compte que la nostra època ja no és gaire amiga dels punts cardinals. Però t'hi hauríem volgut uns anys més, encara que fos per recordar que molts dels teus principis són vigents. Principis alhora grans i petits, com tu; la llibertat, la gent, el carrer. Com tu, que havies defensat totes les plomes d'una ciutat.
Adéu, Huertas.
www.avui.cat
Degà dels periodistes
Ploma generacional
Huertas
Alfred Bosch
Si un degà ha de representar el pas del temps, tu encarnaves prou la història recent dels nostres periodistes. Fa poc, rere unes eleccions molt disputades i en bona part generacionals, vas ocupar la trona més egrègia del informadors. No et faltaven mèrits, Josep Maria. Fa trenta anys et vas convertir en bandera de la llibertat d'expressió, després d'apuntar que les vídues de militars regentaven una pila de meublés destacats. Els sabres et van caure al damunt, i et van regalar nou mesos de barrots i una celebritat que jo crec que mereixies per altres gestes, com el retrat exhaustiu de tots els barris de Barcelona. Era d'admirar la teva incontinència escrita (la que criticaven, com sol passar, aquells que tenen poc a dir). ¿Qui no t'havia llegit, en algun llibre o article? No hi ha millor panegíric que aquesta pregunta, per algú que escriu. D'acord, els temps recents potser no t'havien somrigut. Et costava aguantar el cap dret, de ple que el tenies; ple de cabells blancs, de records, d'anècdotes, de fets de carrer. Tenies l'hàbit de vinclar el coll cap a l'esquerra clàssica, sense tenir en compte que la nostra època ja no és gaire amiga dels punts cardinals. Però t'hi hauríem volgut uns anys més, encara que fos per recordar que molts dels teus principis són vigents. Principis alhora grans i petits, com tu; la llibertat, la gent, el carrer. Com tu, que havies defensat totes les plomes d'una ciutat.
Adéu, Huertas.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)