PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - L?Ajuntament de Cubelles ha ...
Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il?emissora municipal, organitza en motiu dels 25 anys de Ràdio Cubelles un concurs per ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=12735&year=2006&month=3 - 16k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
RÀDIO CUBELLES Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org · http://www.radiocubelles.net C/ Colom, 7 (Casal de Cultura) ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?tiposervei=8 - 25k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org ... L’Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il’emissora ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?idservei=131 - 22k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de www.cubelles.com ]
(ICb) Inciativa per Cubelles
Mitjans de comunicació públics a Cubelles. Cinquè poder el dels ciutadans. Links -*- Enllaços · (webs amigues) · FÒRUM ICb · Notes de Premsa ...www.cubelles.ca/ - 26k - En caché - Páginas similares
Mitjans de comunicació públics a Cubelles
Per això els mitjans de comunicació públics, necessaris en tota societat democràtica han de garantir els principis bàsics i per tal de garantir els seus ...www.cubelles.ca/public_medias/public_medias.htm - 4k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org C/Colom, 7, 2n pis Tel: 93 895 03 26/ Fax: 93 895 03 26 Responsable: Àngels Fuster i Bau, ...www.cubelles.org/cubelles/serveis/ index.phtml?idservei=137&grupo=8 - 20k - En caché - Páginas similares
DIARI DE CUBELLES ICb. Aquest és un nou espai de comunicació creat pel VOLUNTARIAT ... Participació Ciutadana i Comunicació Ràdio Cubelles engega una forta ...forumicb.blogspot.com/ - 117k - En caché - Páginas similares
Directori de webs del Google - World > Català > Mitjans de ...
Categoria relacionada: World > Català > Mitjans de comunicació > Locals (9) ... Emissora Municipal de Cubelles, 107.5 fm. Emissió online en directe. ...www.google.com/Top/World/Català/ Mitjans_de_comunicació/Ràdio/Emissores_locals/ - 55k - En caché - Páginas similares
12.5.06
Referéndum, sí. Elecciones, también
Josep M. Vallès,
Josep M. Vallès,
consejero de Justicia, firma este artículo
en su condición de miembro de Ciutadans pel Canvi.
Lunes 8 de maig de 2006
El País
Ha llegado la hora de pedir al electorado catalán un doble refrendo: al proyecto de Estatuto y a la mayoría que sustenta el Gobierno actual. El referéndum tiene fecha prefijada. Las elecciones debieran tenerla también y sin más dilación que la exigida por la ley. ¿Por qué motivo? Porque ni el proyecto de Estatuto ni la mayoría que sostiene al actual Gobierno de la Generalitat, presidido por Pasqual Maragall, son piezas independientes o separables. Forman parte de una propuesta política dibujada a finales de los años noventa, cuando terminaba el ciclo iniciado durante la transición. Esta propuesta pretendía sustituir el proyecto que había dominado la escena política durante 20 años. Se trataba de un proyecto que habían encarnado y concertado -entre conflictos y acuerdos- el PSOE de Felipe González, por una parte, y la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, por otra.
La nueva propuesta -cifrada en el leitmotiv del "cambio"- despertó expectativas positivas en quienes consideraban agotada la utilidad social y política del viejo proyecto. Este agotamiento lo constataban incluso algunos de quienes lo habían gestionado. La mayoría catalanista de izquierdas asumió el nuevo proyecto, consignado en el Pacto del Tinell. Pero desde su mismo origen le fue negada la legitimidad por parte de los enemigos de revisar los planteamientos sociales y legales del autogobierno o de responder con apuestas sociales más avanzadas a las necesidades del país. Adversarios dispares unieron sus esfuerzos en una tarea de desgaste a partir de argumentos contradictorios porque era un proyecto social de izquierdas, porque no contaba con pura sangre nacionalista, porque apostaba por romper una divisoria -constitucionalistas / catalanistas- que irritaba -en Cataluña y en el resto de España- a quienes se han beneficiado de esta fractura.
Después de 30 meses, la hostilidad contumaz de esta coalición negativa se ha visto reforzada por los propios errores estratégicos de la mayoría de gobierno, hasta conducir a un punto difícil y paradójico del recorrido político iniciado en 2003.
Se cuenta con un proyecto de Estatuto cuyo contenido es manifiestamente superior al vigente de 1979. Lo es pese al cepillado padecido en La Moncloa y en el Congreso de los Diputados, gracias a una desgraciada negociación multilateral torpemente aceptada por los socios del tripartito. Se cuenta con una obra de gobierno de balance positivo, y admito mi falta de imparcialidad en este juicio. En algo más de dos años, se han adoptado iniciativas valiosas para las necesidades del país y se han solventado críticos déficit producidos por el Gobierno anterior. También se han cometido fallos de gestión y se han dado inacciones muy graves en algunas cuestiones clave. El balance es en todo caso superior al de los últimos gobiernos. Sin embargo, ni el Estatuto ni la obra de gobierno parecen suficientes para justificar la continuidad de la mayoría si se prescinde de una nueva revalidación del electorado.
La mayoría y el Gobierno han adoptado decisiones que han perjudicado la consistencia de su propio proyecto global y han alimentado dudas e incertidumbres sobre su capacidad para ejecutarlo. La vocación legítima de esta mayoría y de este Gobierno era desarrollar una transformación -un cambio- social y nacional, frente a alternativas desgastadas o imposibles. En la dimensión social, los grupos de la mayoría compartían y comparten coincidencias de itinerario y de meta. En la dimensión nacional se daban coincidencias de itinerario, aunque no de meta final. Es lo que no han entendido -o no han querido entender- quienes reprochan a Maragall haberse dejado secuestrar por la lógica nacionalista porque son ellos mismos los que no son capaces de efectuar lecturas que no sean las de la dialéctica nacionalismo-antinacionalismo.
Sea como fuere, hay que reconocer que no se ha conseguido afianzar las líneas maestras del proyecto original. Ha estado poco presente quien podía recordar permanentemente con perfiles contundentes y enérgicos lo esencial del proyecto. Ha habido escasa iniciativa o habilidad para superar la barrera mediática levantada por los frustrados valedores de otros proyectos alternativos. Se ha puesto de relieve la incapacidad de algunos para dar al proyecto estratégico común una clara prioridad sobre otras vicisitudes, por importantes que pudieran parecer en el campo táctico o electoral. Se ha caído en la trampa de la pasividad en algunos momentos, de la reacción infantil al estímulo mediático en otros y de la falta de contundencia en casi todos. Comparto la responsabilidad y la asumo en la cuota que me corresponde.
Por su parte, y en Cataluña, la oposición natural a este proyecto de largo alcance ha jugado con habilidad sus cartas y se ha beneficiado de los favores involuntarios e incautos que ha recibido de algún socio de la mayoría. En el Madrid político, presuntos aliados han intentado por todos los medios reducir el alcance del proyecto de cambio, ajustándolo a la medida de sus necesidades y no de las necesidades de la sociedad catalana. Así pues, los propios errores estratégicos han impedido capitalizar los buenos resultados de 30 meses de mayoría tripartita respecto al Estatuto y obra de gobierno. Las habilidades de la oposición y de los amigos de Madrid no han generado credibilidad para sus propias propuestas, pero han sido suficientes para erosionar las del Gobierno.
Ha llegado, pues, el momento de recurrir al veredicto popular. Para quienes creemos en el valor del nuevo Estatuto como paso adelante en la configuración del autogobierno, se abre ahora una campaña por el sí en la que hay que empeñarse a fondo. Y para quienes apostamos por un sólido proyecto social y nacional -del que el Estatut es sólo un importante instrumento-, se hace imprescindible solicitar al electorado que se pronuncie de nuevo sobre el proyecto y la mayoría de gobierno que prefiere. Lo antes posible.
Lunes 8 de maig de 2006
El País
Ha llegado la hora de pedir al electorado catalán un doble refrendo: al proyecto de Estatuto y a la mayoría que sustenta el Gobierno actual. El referéndum tiene fecha prefijada. Las elecciones debieran tenerla también y sin más dilación que la exigida por la ley. ¿Por qué motivo? Porque ni el proyecto de Estatuto ni la mayoría que sostiene al actual Gobierno de la Generalitat, presidido por Pasqual Maragall, son piezas independientes o separables. Forman parte de una propuesta política dibujada a finales de los años noventa, cuando terminaba el ciclo iniciado durante la transición. Esta propuesta pretendía sustituir el proyecto que había dominado la escena política durante 20 años. Se trataba de un proyecto que habían encarnado y concertado -entre conflictos y acuerdos- el PSOE de Felipe González, por una parte, y la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, por otra.
La nueva propuesta -cifrada en el leitmotiv del "cambio"- despertó expectativas positivas en quienes consideraban agotada la utilidad social y política del viejo proyecto. Este agotamiento lo constataban incluso algunos de quienes lo habían gestionado. La mayoría catalanista de izquierdas asumió el nuevo proyecto, consignado en el Pacto del Tinell. Pero desde su mismo origen le fue negada la legitimidad por parte de los enemigos de revisar los planteamientos sociales y legales del autogobierno o de responder con apuestas sociales más avanzadas a las necesidades del país. Adversarios dispares unieron sus esfuerzos en una tarea de desgaste a partir de argumentos contradictorios porque era un proyecto social de izquierdas, porque no contaba con pura sangre nacionalista, porque apostaba por romper una divisoria -constitucionalistas / catalanistas- que irritaba -en Cataluña y en el resto de España- a quienes se han beneficiado de esta fractura.
Después de 30 meses, la hostilidad contumaz de esta coalición negativa se ha visto reforzada por los propios errores estratégicos de la mayoría de gobierno, hasta conducir a un punto difícil y paradójico del recorrido político iniciado en 2003.
Se cuenta con un proyecto de Estatuto cuyo contenido es manifiestamente superior al vigente de 1979. Lo es pese al cepillado padecido en La Moncloa y en el Congreso de los Diputados, gracias a una desgraciada negociación multilateral torpemente aceptada por los socios del tripartito. Se cuenta con una obra de gobierno de balance positivo, y admito mi falta de imparcialidad en este juicio. En algo más de dos años, se han adoptado iniciativas valiosas para las necesidades del país y se han solventado críticos déficit producidos por el Gobierno anterior. También se han cometido fallos de gestión y se han dado inacciones muy graves en algunas cuestiones clave. El balance es en todo caso superior al de los últimos gobiernos. Sin embargo, ni el Estatuto ni la obra de gobierno parecen suficientes para justificar la continuidad de la mayoría si se prescinde de una nueva revalidación del electorado.
La mayoría y el Gobierno han adoptado decisiones que han perjudicado la consistencia de su propio proyecto global y han alimentado dudas e incertidumbres sobre su capacidad para ejecutarlo. La vocación legítima de esta mayoría y de este Gobierno era desarrollar una transformación -un cambio- social y nacional, frente a alternativas desgastadas o imposibles. En la dimensión social, los grupos de la mayoría compartían y comparten coincidencias de itinerario y de meta. En la dimensión nacional se daban coincidencias de itinerario, aunque no de meta final. Es lo que no han entendido -o no han querido entender- quienes reprochan a Maragall haberse dejado secuestrar por la lógica nacionalista porque son ellos mismos los que no son capaces de efectuar lecturas que no sean las de la dialéctica nacionalismo-antinacionalismo.
Sea como fuere, hay que reconocer que no se ha conseguido afianzar las líneas maestras del proyecto original. Ha estado poco presente quien podía recordar permanentemente con perfiles contundentes y enérgicos lo esencial del proyecto. Ha habido escasa iniciativa o habilidad para superar la barrera mediática levantada por los frustrados valedores de otros proyectos alternativos. Se ha puesto de relieve la incapacidad de algunos para dar al proyecto estratégico común una clara prioridad sobre otras vicisitudes, por importantes que pudieran parecer en el campo táctico o electoral. Se ha caído en la trampa de la pasividad en algunos momentos, de la reacción infantil al estímulo mediático en otros y de la falta de contundencia en casi todos. Comparto la responsabilidad y la asumo en la cuota que me corresponde.
Por su parte, y en Cataluña, la oposición natural a este proyecto de largo alcance ha jugado con habilidad sus cartas y se ha beneficiado de los favores involuntarios e incautos que ha recibido de algún socio de la mayoría. En el Madrid político, presuntos aliados han intentado por todos los medios reducir el alcance del proyecto de cambio, ajustándolo a la medida de sus necesidades y no de las necesidades de la sociedad catalana. Así pues, los propios errores estratégicos han impedido capitalizar los buenos resultados de 30 meses de mayoría tripartita respecto al Estatuto y obra de gobierno. Las habilidades de la oposición y de los amigos de Madrid no han generado credibilidad para sus propias propuestas, pero han sido suficientes para erosionar las del Gobierno.
Ha llegado, pues, el momento de recurrir al veredicto popular. Para quienes creemos en el valor del nuevo Estatuto como paso adelante en la configuración del autogobierno, se abre ahora una campaña por el sí en la que hay que empeñarse a fondo. Y para quienes apostamos por un sólido proyecto social y nacional -del que el Estatut es sólo un importante instrumento-, se hace imprescindible solicitar al electorado que se pronuncie de nuevo sobre el proyecto y la mayoría de gobierno que prefiere. Lo antes posible.
10.5.06
Maragall avançarà eleccions però dubta si manté Esquerra
final de legislatura El PSC vol que el president faci fora ara els consellers republicans i ERC aposta per continuar fins al darrer moment .CALENDARI El govern dóna per fet que els comicis seran aquesta tardor
el nou autogovern
M. Lasalas / C. Palomar
Ningú dubta ja al govern que la tardor vinent hi haurà noves eleccions al Parlament. L'única incògnita que ara mateix manté el president de la Generalitat damunt la taula és si els consellers d'Esquerra continuaran a l'executiu fins que es dissolgui el gabinet o si hauran de marxar. A les files socialistes l'opinió és unànime en el sentit que els republicans han de plegar, mentre que aquests aspiren a continuar al govern fins al darrer dia.
Que la legislatura està arribant al seu final gairebé es va poder mastegar durant la reunió d'ahir de l'executiu, no tant pel que es va dir sinó per l'ambient general i sobretot per la intervenció del president, que va voler agrair la feina feta als seus consellers amb un to tan emotiu que fins i tot va veure's obligat a puntualitzar: "Que quedi clar que això no és un comiat".
Maragall va parlar a la tarda amb el conseller primer, Josep Bargalló, al qual va avançar les seves intencions. Posteriorment, el conseller primer es va reunir amb alts càrrecs d'Esquerra al govern per explicar-los la situació i l'escenari electoral que es dibuixa. A última hora de la tarda van ser la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i el portaveu del partit, Miquel Iceta, els qui van acudir a la Generalitat per abordar la situació amb el president.
Totes les fonts consultades apunten que el dubte a esvair se situaria ara per ara al voltant del futur d'Esquerra al govern. Aquesta qüestió es podria acabar de tancar avui quan Maragall té intenció de reunir-se amb el primer secretari del PSC, José Montilla, i amb el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Enmig la incertesa, els republicans van voler aprofitar la reunió que a mig matí va celebrar la comissió política de l'Estatut per començar a desplegar una mena de "pacte de convivència" que hauria de facilitar la seva permanència al govern. En aquest sentit, el conseller primer va garantir que els consellers d'ERC es mantindran en silenci durant la campanya del referèndum, a més de comprometre's a facilitar des dels respectius departaments la informació que se'ls demani sobre l'Estatut.
I és que Esquerra aposta per mantenir-se al govern fins que es doni per acabada la legislatura. Ben al contrari que el PSC, que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que ERC segueixi a l'executiu un dia més. Els socialistes catalans interpreten que després de la votació avui de la reforma estatutària al Senat, l'única sortida és que Maragall cessi els consellers republicans aquesta mateixa setmana. Aquest és el missatge que el PSC ha fet arribar al president. El mateix Montilla va assegurar ahir públicament que els republicans "han perdut l'oportunitat de demostrar que són un partit de govern i que havien madurat".
Però malgrat que el ressentiment dels socialistes respecte als republicans és evident, el PSC també és conscient que no li convé tancar cap porta de cara a possibles aliances postelectorals. Per això, intenta buscar un sortida a la crisi que "no trenqui definitivament els ponts del diàleg".
www.avui.cat
final de legislatura El PSC vol que el president faci fora ara els consellers republicans i ERC aposta per continuar fins al darrer moment .CALENDARI El govern dóna per fet que els comicis seran aquesta tardor
el nou autogovern
M. Lasalas / C. Palomar
Ningú dubta ja al govern que la tardor vinent hi haurà noves eleccions al Parlament. L'única incògnita que ara mateix manté el president de la Generalitat damunt la taula és si els consellers d'Esquerra continuaran a l'executiu fins que es dissolgui el gabinet o si hauran de marxar. A les files socialistes l'opinió és unànime en el sentit que els republicans han de plegar, mentre que aquests aspiren a continuar al govern fins al darrer dia.
Que la legislatura està arribant al seu final gairebé es va poder mastegar durant la reunió d'ahir de l'executiu, no tant pel que es va dir sinó per l'ambient general i sobretot per la intervenció del president, que va voler agrair la feina feta als seus consellers amb un to tan emotiu que fins i tot va veure's obligat a puntualitzar: "Que quedi clar que això no és un comiat".
Maragall va parlar a la tarda amb el conseller primer, Josep Bargalló, al qual va avançar les seves intencions. Posteriorment, el conseller primer es va reunir amb alts càrrecs d'Esquerra al govern per explicar-los la situació i l'escenari electoral que es dibuixa. A última hora de la tarda van ser la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i el portaveu del partit, Miquel Iceta, els qui van acudir a la Generalitat per abordar la situació amb el president.
Totes les fonts consultades apunten que el dubte a esvair se situaria ara per ara al voltant del futur d'Esquerra al govern. Aquesta qüestió es podria acabar de tancar avui quan Maragall té intenció de reunir-se amb el primer secretari del PSC, José Montilla, i amb el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Enmig la incertesa, els republicans van voler aprofitar la reunió que a mig matí va celebrar la comissió política de l'Estatut per començar a desplegar una mena de "pacte de convivència" que hauria de facilitar la seva permanència al govern. En aquest sentit, el conseller primer va garantir que els consellers d'ERC es mantindran en silenci durant la campanya del referèndum, a més de comprometre's a facilitar des dels respectius departaments la informació que se'ls demani sobre l'Estatut.
I és que Esquerra aposta per mantenir-se al govern fins que es doni per acabada la legislatura. Ben al contrari que el PSC, que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que ERC segueixi a l'executiu un dia més. Els socialistes catalans interpreten que després de la votació avui de la reforma estatutària al Senat, l'única sortida és que Maragall cessi els consellers republicans aquesta mateixa setmana. Aquest és el missatge que el PSC ha fet arribar al president. El mateix Montilla va assegurar ahir públicament que els republicans "han perdut l'oportunitat de demostrar que són un partit de govern i que havien madurat".
Però malgrat que el ressentiment dels socialistes respecte als republicans és evident, el PSC també és conscient que no li convé tancar cap porta de cara a possibles aliances postelectorals. Per això, intenta buscar un sortida a la crisi que "no trenqui definitivament els ponts del diàleg".
www.avui.cat
ERC avisa el PSC que si trenca farà inviable un nou tripartit
Els republicans extremen la pressió sobre Maragall i el Partit Socialista per evitar la sortida del govern Proposen una ruptura pactada que es limiti a un avançament electoral després del 18 de juny
Lluís Bou
ERC va extremar ahir la pressió sobre el PSC i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per mirar d'evitar que aquest últim els expulsi del govern. I l'argument va ser que si Maragall opta per la via d'una "ruptura traumàtica" farà inviable la reedició del tripartit la pròxima legislatura. El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, va subratllar que qualsevol mesura contra els consellers republicans "avortaria la possibilitat d'una nova alternativa catalanista i d'esquerres", i serviria perquè "la dreta" recuperés el poder a Catalunya.
Ridao va proposar en canvi una ruptura pactada amb els socialistes que es limiti a un avançament electoral després del referèndum del 18 de juny. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, va fer públic aquest posicionament en una entrevista a TV3 i va plantejar obertament la necessitat de convocar eleccions anticipades. En canvi, va deixar en mans de Maragall la ruptura de l'executiu tripartit, després de deixar clar que els consellers d'ERC no abandonaran el govern per pròpia voluntat.
Carod té la sensació que "des de fa uns mesos això està sentenciat" i que el millor que pot passar és que després del referèndum es produeixi "un canvi d'escenari polític i que la gent pugui parlar".
Mentrestant, ERC es va tornar a rebel·lar ahir contra la idea de Maragall que tot el govern defensi el sí a l'Estatut. Ridao va reiterar la intenció dels consellers republicans de no participar en cap acte a favor del no i de mantenir la neutralitat. Però alhora va demanar reciprocitat al PSC i ICV, i que els seus consellers tampoc facin campanya pel sí al projecte. Una petició que és impossible que es concreti.
Entrevista al Senat
La direcció d'ERC, que ahir al matí va analitzar en petit comitè la delicada situació política, interpreta que a hores d'ara Maragall és el principal valedor de la presència dels republicans al govern. I per això va optar de bon matí per centrar-hi els missatges, ja que dóna per molt tancada la posició del PSC. Carod té previst aprofitar avui la presència al Senat, on coincidirà amb Maragall, per mantenir-hi una conversa privada. Els republicans asseguren que si el president del PSC es vol tornar a presentar a les eleccions catalanes, només pot arribar a la presidència de la Generalitat amb l'aval d'Esquerra.
Una de les preocupacions dels republicans és mantenir canalitzat el nerviosisme que regna entre els alts càrrecs d'ERC al govern, que perdran la feina si Maragall els fa fora aquesta setmana. Alguns d'ells no amaguen cert malestar pel canvi del sentit de vot del partit, quan va optar per abandonar el vot nul o passar a defensar el no. Això va trencar un pacte verbal entre el primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel qual els socialistes acceptaven qualsevol posició dels republicans excepte el vot en contra de l'Estatut.
Amb el posicionament de les assemblees territorials d'ERC a favor del no i la rectificació de la direcció, ha esclatat la crisi.
www.avui.cat
Els republicans extremen la pressió sobre Maragall i el Partit Socialista per evitar la sortida del govern Proposen una ruptura pactada que es limiti a un avançament electoral després del 18 de juny
Lluís Bou
ERC va extremar ahir la pressió sobre el PSC i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per mirar d'evitar que aquest últim els expulsi del govern. I l'argument va ser que si Maragall opta per la via d'una "ruptura traumàtica" farà inviable la reedició del tripartit la pròxima legislatura. El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, va subratllar que qualsevol mesura contra els consellers republicans "avortaria la possibilitat d'una nova alternativa catalanista i d'esquerres", i serviria perquè "la dreta" recuperés el poder a Catalunya.
Ridao va proposar en canvi una ruptura pactada amb els socialistes que es limiti a un avançament electoral després del referèndum del 18 de juny. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, va fer públic aquest posicionament en una entrevista a TV3 i va plantejar obertament la necessitat de convocar eleccions anticipades. En canvi, va deixar en mans de Maragall la ruptura de l'executiu tripartit, després de deixar clar que els consellers d'ERC no abandonaran el govern per pròpia voluntat.
Carod té la sensació que "des de fa uns mesos això està sentenciat" i que el millor que pot passar és que després del referèndum es produeixi "un canvi d'escenari polític i que la gent pugui parlar".
Mentrestant, ERC es va tornar a rebel·lar ahir contra la idea de Maragall que tot el govern defensi el sí a l'Estatut. Ridao va reiterar la intenció dels consellers republicans de no participar en cap acte a favor del no i de mantenir la neutralitat. Però alhora va demanar reciprocitat al PSC i ICV, i que els seus consellers tampoc facin campanya pel sí al projecte. Una petició que és impossible que es concreti.
Entrevista al Senat
La direcció d'ERC, que ahir al matí va analitzar en petit comitè la delicada situació política, interpreta que a hores d'ara Maragall és el principal valedor de la presència dels republicans al govern. I per això va optar de bon matí per centrar-hi els missatges, ja que dóna per molt tancada la posició del PSC. Carod té previst aprofitar avui la presència al Senat, on coincidirà amb Maragall, per mantenir-hi una conversa privada. Els republicans asseguren que si el president del PSC es vol tornar a presentar a les eleccions catalanes, només pot arribar a la presidència de la Generalitat amb l'aval d'Esquerra.
Una de les preocupacions dels republicans és mantenir canalitzat el nerviosisme que regna entre els alts càrrecs d'ERC al govern, que perdran la feina si Maragall els fa fora aquesta setmana. Alguns d'ells no amaguen cert malestar pel canvi del sentit de vot del partit, quan va optar per abandonar el vot nul o passar a defensar el no. Això va trencar un pacte verbal entre el primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel qual els socialistes acceptaven qualsevol posició dels republicans excepte el vot en contra de l'Estatut.
Amb el posicionament de les assemblees territorials d'ERC a favor del no i la rectificació de la direcció, ha esclatat la crisi.
www.avui.cat
LA PINÇA D'ERC AMB EL PP
Contra els purs
Només Julio Anguita s'havia esforçat tant, com Carod-Rovira, per fer la pinça amb el PP. Em sap greu haver-los de comparar perquè, si mai no he sentit cap simpatia per Julio Anguita (i els meus ja m'ho han retret!), he estat amic i defensor de Josep-Lluís Carod, fins i tot en moments difícils. Fora del Parlament. I també a dins: quan ERC no era, amb només tres diputats, més que una agrupació parlamentària, jo signava, amb el vistiplau dels meus, propostes parlamentàries d'aquell no-grup. Perquè creia que ERC havia de tenir un espai, malgrat tot, en la Catalunya normalitzada de l'endemà.
L'un i l'altre, Carod i Anguita (sempre apel·lant a unes bases que adopten resolucions per unanimitat -ha, ha, ha!-), invoquen tothora la puresa violada pels companys de llit de la nit abans. Ai, Senyor! Josep Tarradellas deia que els polítics catalans sòlids d'un futur més madur es formarien en l'escola superior del municipalisme, on el pacte, la negociació, el matís, la treva, l'acceptació digna d'una rebaixa tàctica, qui sap si conjuntural!, valen més que les afirmacions rotundes de qui se sent, en nom de la història, jutge inapel·lable contra la claudicació. Ai las! Que això ho practiqui un partit com ERC, que ha mantingut com a conseller la persona que ha fet befa de l'Holocaust, comparant-lo a les crides al boicot als productes catalans, fa riure? No, fa plorar de ràbia. I és com una esmena a la totalitat a la trajectòria d'ERC. Amb el silenci còmplice, ara sí, dels seus dirigents i dels seus associats (si més no el dia d'avui, PSC i ICV) del tripartit. I tant com ens l'hem estimat, alguns no purs, la revolució. I àdhuc el tripartit!
Ignasi Riera
Escriptor
www.avui.cat
Contra els purs
Només Julio Anguita s'havia esforçat tant, com Carod-Rovira, per fer la pinça amb el PP. Em sap greu haver-los de comparar perquè, si mai no he sentit cap simpatia per Julio Anguita (i els meus ja m'ho han retret!), he estat amic i defensor de Josep-Lluís Carod, fins i tot en moments difícils. Fora del Parlament. I també a dins: quan ERC no era, amb només tres diputats, més que una agrupació parlamentària, jo signava, amb el vistiplau dels meus, propostes parlamentàries d'aquell no-grup. Perquè creia que ERC havia de tenir un espai, malgrat tot, en la Catalunya normalitzada de l'endemà.
L'un i l'altre, Carod i Anguita (sempre apel·lant a unes bases que adopten resolucions per unanimitat -ha, ha, ha!-), invoquen tothora la puresa violada pels companys de llit de la nit abans. Ai, Senyor! Josep Tarradellas deia que els polítics catalans sòlids d'un futur més madur es formarien en l'escola superior del municipalisme, on el pacte, la negociació, el matís, la treva, l'acceptació digna d'una rebaixa tàctica, qui sap si conjuntural!, valen més que les afirmacions rotundes de qui se sent, en nom de la història, jutge inapel·lable contra la claudicació. Ai las! Que això ho practiqui un partit com ERC, que ha mantingut com a conseller la persona que ha fet befa de l'Holocaust, comparant-lo a les crides al boicot als productes catalans, fa riure? No, fa plorar de ràbia. I és com una esmena a la totalitat a la trajectòria d'ERC. Amb el silenci còmplice, ara sí, dels seus dirigents i dels seus associats (si més no el dia d'avui, PSC i ICV) del tripartit. I tant com ens l'hem estimat, alguns no purs, la revolució. I àdhuc el tripartit!
Ignasi Riera
Escriptor
www.avui.cat
El tripartit com a souvenir
Passa-ho!
Iu Forn
S'han acabat les manolas, els barrets mexicans i les marededéus de Montserrat que els dónes la volta i neva a les botigues de souvenirs catalanes. La conselleria de Turisme ha creat una nova línia d'objectes de record per acostar la nostra realitat als turistes que ens visiten.
D'entrada es canvia la marca souvenir per la marca tripartit. Souvenir vol dir record i l'actual tripartit aviat serà un record, o sigui que els establiments per a turistes s'anomenaran botigues de tripartits i faran horari Saura, dues hores més que ara perquè tothom tingui temps d'anar a comprar. D'entre els objectes de disseny que s'hi trobaran destaca el banc tripartit, adaptació del trencadís que va fer Jujol al Parc Güell de BCN. El concepte trencadís, definitivament, ha estat superat pel tripartit.
Com a joguina per als nens, l'aposta és la Torre de Control Sociovergent, l'intent desesperat de sociates i convergents per intentar que l'Estatut no s'estavelli el pròxim 18 de juny. Els ninos de David Madí i José Zaragoza hi van inclosos. Per als visitants provinents del PSOE s'ha pensat en un kit amb diversos sants experts en miracles, molt útil per tenir-lo als despatxos i passar-se el dia resant-los perquè surti el sí.
En l'apartat de tradicions catalanes hi trobem una figura castellera. Concretament un 3 de filòlegs amb mil folres i manilles... vaja, amb moltes bases. Destaca el dispositiu assembleari, que permet que faci llenya de forma cíclica. La música estarà representada pel CD Les millors cançons d'amor, interpretades pel duet Artur i José Luis i el menjar amb el iogurt Tripartit, una línia de lactis fermentats molt frescos que rebran aquest nom perquè caduquen molt, molt aviat.
Finalment, en el camp del llenguatge habitual, s'impulsarà l'obligatorietat que quan els turistes demanin un cafè sol, el cambrer ja no cridi "Un (totalment) sol" sinó "Posa'm un Maragall".
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
S'han acabat les manolas, els barrets mexicans i les marededéus de Montserrat que els dónes la volta i neva a les botigues de souvenirs catalanes. La conselleria de Turisme ha creat una nova línia d'objectes de record per acostar la nostra realitat als turistes que ens visiten.
D'entrada es canvia la marca souvenir per la marca tripartit. Souvenir vol dir record i l'actual tripartit aviat serà un record, o sigui que els establiments per a turistes s'anomenaran botigues de tripartits i faran horari Saura, dues hores més que ara perquè tothom tingui temps d'anar a comprar. D'entre els objectes de disseny que s'hi trobaran destaca el banc tripartit, adaptació del trencadís que va fer Jujol al Parc Güell de BCN. El concepte trencadís, definitivament, ha estat superat pel tripartit.
Com a joguina per als nens, l'aposta és la Torre de Control Sociovergent, l'intent desesperat de sociates i convergents per intentar que l'Estatut no s'estavelli el pròxim 18 de juny. Els ninos de David Madí i José Zaragoza hi van inclosos. Per als visitants provinents del PSOE s'ha pensat en un kit amb diversos sants experts en miracles, molt útil per tenir-lo als despatxos i passar-se el dia resant-los perquè surti el sí.
En l'apartat de tradicions catalanes hi trobem una figura castellera. Concretament un 3 de filòlegs amb mil folres i manilles... vaja, amb moltes bases. Destaca el dispositiu assembleari, que permet que faci llenya de forma cíclica. La música estarà representada pel CD Les millors cançons d'amor, interpretades pel duet Artur i José Luis i el menjar amb el iogurt Tripartit, una línia de lactis fermentats molt frescos que rebran aquest nom perquè caduquen molt, molt aviat.
Finalment, en el camp del llenguatge habitual, s'impulsarà l'obligatorietat que quan els turistes demanin un cafè sol, el cambrer ja no cridi "Un (totalment) sol" sinó "Posa'm un Maragall".
www.avui.cat
Exposició fotogràfica del vilanoví Ramir Horro al Toc
Per VD 09/05/2006 21:22:05
Aquest divendres a partir de les set de la tarda s’inaugurarà l'espai del Toc de Vilanova una exposició fotogràfica de l’artista local Ramir Horro i López.
L’exposició, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Garraf, porta per títol "Història gràfica d’un poble. Vilanova i la Geltrú 1947-1967" i consta d’una selecció de 40 fotografies de la ciutat d’aquest període. A l’acte inaugural és previst que assisteixin la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Mercè Foradada i una representació del Consell Comarcal del Garraf i de l'Arxiu. L’exposició estarà oberta del 12 al 31 de maig de dos quarts de sis a dos quarts de nou de la tarda.
www.vilanovadigital.com
Per VD 09/05/2006 21:22:05
Aquest divendres a partir de les set de la tarda s’inaugurarà l'espai del Toc de Vilanova una exposició fotogràfica de l’artista local Ramir Horro i López.
L’exposició, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Garraf, porta per títol "Història gràfica d’un poble. Vilanova i la Geltrú 1947-1967" i consta d’una selecció de 40 fotografies de la ciutat d’aquest període. A l’acte inaugural és previst que assisteixin la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Mercè Foradada i una representació del Consell Comarcal del Garraf i de l'Arxiu. L’exposició estarà oberta del 12 al 31 de maig de dos quarts de sis a dos quarts de nou de la tarda.
www.vilanovadigital.com
Exposicions Dimarts, 16-05-200617:00
"Després de l’ESO…què?"
Exposició "Després de l’ESO…què?", a l’Espai Jove de Cubelles.
L’exposició va adreçada als alumnes de 3er i 4rt d’ESO que han de triar què estudiar després de finalitzar l’ensenyament secundari obligatori, l’hagin aprovat o no.
A través de diferents plafons i material complementari l’exposició presenta les possibilitats acadèmiques que els joves tenen per escollir.Hora d'acabament: 20:00Fins el dia: Dimarts, 23-05-2006 Lloc: Espai Jove - Centre SocialAdreça: C/Joan Roig i Piera, 3-5Entitat organitzadora: Regidoria d'Educació i Joventut
www.cubelles.com
"Després de l’ESO…què?"
Exposició "Després de l’ESO…què?", a l’Espai Jove de Cubelles.
L’exposició va adreçada als alumnes de 3er i 4rt d’ESO que han de triar què estudiar després de finalitzar l’ensenyament secundari obligatori, l’hagin aprovat o no.
A través de diferents plafons i material complementari l’exposició presenta les possibilitats acadèmiques que els joves tenen per escollir.Hora d'acabament: 20:00Fins el dia: Dimarts, 23-05-2006 Lloc: Espai Jove - Centre SocialAdreça: C/Joan Roig i Piera, 3-5Entitat organitzadora: Regidoria d'Educació i Joventut
www.cubelles.com
Seminari
La visió occidental del Món
Facultat de Geografia i Història.- Universitat de Barcelona
[entrada lliure]
Propera conferència:
OCCIDENT I RÚSSIA
a càrrec de MARIJA DJURDJEVIĆ
Antropòloga (Universitat Ramon Llull). Membre d’Orígens
Divendres 12 de maig, 5 de la tarda
Seminari de la Secció Departamental d´Història d´Amèrica i d´Àfrica.
Torre B, 7a planta, Facultat de Geografia i Història,
Universitat de Barcelona
Co-organitza:
Associació Cultural ORÍGENS
www.origens.es
Directors del Seminari:
Joan Manuel Cabezas .- Tlf. 696.59.53.69 joanmanuel@origens.es
Marija Djurdjević .- Tlf. 656.34.66.18 mdjurdjevich@casadelest.org
Consell Assessor: Ferran Iniesta i Javier Laviña
La visió occidental del Món
Facultat de Geografia i Història.- Universitat de Barcelona
[entrada lliure]
Propera conferència:
OCCIDENT I RÚSSIA
a càrrec de MARIJA DJURDJEVIĆ
Antropòloga (Universitat Ramon Llull). Membre d’Orígens
Divendres 12 de maig, 5 de la tarda
Seminari de la Secció Departamental d´Història d´Amèrica i d´Àfrica.
Torre B, 7a planta, Facultat de Geografia i Història,
Universitat de Barcelona
Co-organitza:
Associació Cultural ORÍGENS
www.origens.es
Directors del Seminari:
Joan Manuel Cabezas .- Tlf. 696.59.53.69 joanmanuel@origens.es
Marija Djurdjević .- Tlf. 656.34.66.18 mdjurdjevich@casadelest.org
Consell Assessor: Ferran Iniesta i Javier Laviña
9.5.06
Jordi Pujol considera que Saura és "molt poc intel·ligent" per vincular el 'sí' a l'Estatut amb l'estabilitat del Tripartit.
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va carregar durament contra el conseller Joan Saura per haver demanat el sí a l'Estatut per reforçar el govern tripartit. Aquestes afirmacions demostren, segons l'expresident, "molt poca intel·ligència" per part del conseller, perquè ajuden a convertir el referèndum sobre l'Estatut en un plebiscit sobre el govern i afavoreix el no, segons publica aquest dimarts el diari Avui. Durant una reunió amb pares d'alumnes d'escoles concertades que va fer ahir a Vic, Pujol va admetre que a causa de la crisi del tripartit detecta "sorprenents" preses de posició a favor del no "de gent que no m'ho esperava". Aquest augment el va atribuir al fet que hi ha "molta gent dolguda i irritada per com han anat les coses", tant a Catalunya com a Espanya, i augmentarà més si es cometen "errors" com el de Saura, que va titllar de "molt greu". Entre els errors que no s'han de cometre va apuntar el de vincular el sí al suport al tripartit, perquè fer això és d'una gran deslleialtat i d'un gran sectarisme". "El referèndum no es fa a favor o en contra del govern, es fa a favor de l'Estatut, perquè es creu que és bo per a Catalunya", va remarcar. Amb tot, Pujol va reiterar que demanarà el sí i es va mostrar convençut que el 18 de juny el vot afirmatiu serà majoritari.
www.eldebat.com
Carod demana eleccions anticipades després del referèndum
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat que es convoquin eleccions anticipades després del referèndum sobre l’Estatut. El líder republicà ha assegurat que el seu partit no vol abandonar el tripartit però considera convenient que es convoquin comicis un cop s’hagi celebrat el plebiscit: “Tal i com han anat les coses, ara ens interessa parlar del referèndum, però un cop passat, s’haurien de convocar eleccions”. En declaracions a TV3, Carod també ha manifestat que el seu partit s’abstindrà en la votació sobre l’Estatut al Senat. D’aquesta manera, el referèndum podria celebrar-se el proper diumenge 18 de juny, tal i com està previst.
www.eldebat.com
Mas titlla "de vodevil esperpèntic" la situació del tripartit. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat que es convoquin eleccions a la tardor, després del referèndum de l'Estatut, per donar una sensació de "serietat i normalitat", després de l'"autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor" en què s'ha convertit el govern tripartit. El líder de CiU ha afirmat, en un acte de les Joventuts Convergents a Sant Cugat, que Pasqual Maragall, "ha d'acabar amb aquesta història del tripartit, que fa temps es veu que no funciona ni funcionarà i és una història fracassada". "Si Maragall vol el país que està representant ha d'acabar amb aquest autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor. Es molt poc seriós i edificant", ha afirmat. Mas ha qualificat de "vergonyosa" la possibilitat que es plantegés una sortida temporal d'Esquerra del govern, així com una "estafa en tota regla a Catalunya". Així mateix, ha mostrat la seva preocupació per una mobilització del vot 'no' en el referèndum com càstig per al tripartit. “Ara el que toca és fer un acte del servei al país", ha sentenciat Mas.
www.eldebat.com
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va carregar durament contra el conseller Joan Saura per haver demanat el sí a l'Estatut per reforçar el govern tripartit. Aquestes afirmacions demostren, segons l'expresident, "molt poca intel·ligència" per part del conseller, perquè ajuden a convertir el referèndum sobre l'Estatut en un plebiscit sobre el govern i afavoreix el no, segons publica aquest dimarts el diari Avui. Durant una reunió amb pares d'alumnes d'escoles concertades que va fer ahir a Vic, Pujol va admetre que a causa de la crisi del tripartit detecta "sorprenents" preses de posició a favor del no "de gent que no m'ho esperava". Aquest augment el va atribuir al fet que hi ha "molta gent dolguda i irritada per com han anat les coses", tant a Catalunya com a Espanya, i augmentarà més si es cometen "errors" com el de Saura, que va titllar de "molt greu". Entre els errors que no s'han de cometre va apuntar el de vincular el sí al suport al tripartit, perquè fer això és d'una gran deslleialtat i d'un gran sectarisme". "El referèndum no es fa a favor o en contra del govern, es fa a favor de l'Estatut, perquè es creu que és bo per a Catalunya", va remarcar. Amb tot, Pujol va reiterar que demanarà el sí i es va mostrar convençut que el 18 de juny el vot afirmatiu serà majoritari.
www.eldebat.com
Carod demana eleccions anticipades després del referèndum
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat que es convoquin eleccions anticipades després del referèndum sobre l’Estatut. El líder republicà ha assegurat que el seu partit no vol abandonar el tripartit però considera convenient que es convoquin comicis un cop s’hagi celebrat el plebiscit: “Tal i com han anat les coses, ara ens interessa parlar del referèndum, però un cop passat, s’haurien de convocar eleccions”. En declaracions a TV3, Carod també ha manifestat que el seu partit s’abstindrà en la votació sobre l’Estatut al Senat. D’aquesta manera, el referèndum podria celebrar-se el proper diumenge 18 de juny, tal i com està previst.
www.eldebat.com
Mas titlla "de vodevil esperpèntic" la situació del tripartit. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat que es convoquin eleccions a la tardor, després del referèndum de l'Estatut, per donar una sensació de "serietat i normalitat", després de l'"autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor" en què s'ha convertit el govern tripartit. El líder de CiU ha afirmat, en un acte de les Joventuts Convergents a Sant Cugat, que Pasqual Maragall, "ha d'acabar amb aquesta història del tripartit, que fa temps es veu que no funciona ni funcionarà i és una història fracassada". "Si Maragall vol el país que està representant ha d'acabar amb aquest autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor. Es molt poc seriós i edificant", ha afirmat. Mas ha qualificat de "vergonyosa" la possibilitat que es plantegés una sortida temporal d'Esquerra del govern, així com una "estafa en tota regla a Catalunya". Així mateix, ha mostrat la seva preocupació per una mobilització del vot 'no' en el referèndum com càstig per al tripartit. “Ara el que toca és fer un acte del servei al país", ha sentenciat Mas.
www.eldebat.com
Altres Informacions
L’ONG cubellenca Tale-Talamo rep el premi Telva a la solidaritat Va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal
L'ONG Tale-Talamo, amb seu a Cubelles, ha rebut el premi convocat per la revista TELVA dedicat a la solidaritat. Tale-Tàlamo va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal.
Aquesta revista, d’ambit estatal, convoca anualment premis en diverses categòries, una de les quals és la de Solidaritat, on Tale-Talamo ha estat guardonat amb el primer premi internacional entre els 150 projectes presentats per ONG’s.
Gran part de l'equip de Tale-Tàlamo es va desplaçar des de diferents punts de l'estat espanyol i d'Àfrica, amb presencia Cubellenca del seu representant, Sergi Marin, per poder assistir a l'entrega de premis que va tenir lloc el passat 26 d'abril a La Casa d'Amèrica a Madrid. Van recollir el premi la presidenta Jade Illescas i l'infermera cooperant Míriam Torres. Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
L’ONG cubellenca Tale-Talamo rep el premi Telva a la solidaritat Va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal
L'ONG Tale-Talamo, amb seu a Cubelles, ha rebut el premi convocat per la revista TELVA dedicat a la solidaritat. Tale-Tàlamo va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal.
Aquesta revista, d’ambit estatal, convoca anualment premis en diverses categòries, una de les quals és la de Solidaritat, on Tale-Talamo ha estat guardonat amb el primer premi internacional entre els 150 projectes presentats per ONG’s.
Gran part de l'equip de Tale-Tàlamo es va desplaçar des de diferents punts de l'estat espanyol i d'Àfrica, amb presencia Cubellenca del seu representant, Sergi Marin, per poder assistir a l'entrega de premis que va tenir lloc el passat 26 d'abril a La Casa d'Amèrica a Madrid. Van recollir el premi la presidenta Jade Illescas i l'infermera cooperant Míriam Torres. Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
Saura considera que el Tripartit "no està rebentat" però no descarta eleccions anticipades
El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha assegurat aquest dimarts que "el govern català encara no està rebentat, però es troba en una posició dificilíssima i pot passar qualsevol cosa", entre elles unes eleccions anticipades. Saura ha fet aquestes declaracions a Rac1 abans de conèixer que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia demanat eleccions anticipades després del referèndum del nou Estatut, previst per al 18 de juny. "Crec que ERC s'equivoca (amb el 'no' al nou Estatut), que la seva decisió fa mal al país, i el govern català té la responsabilitat d'explicar els continguts del nou Estatut en la campanya informativa i institucional, perquè el que no podria ser és que perdéssim una oportunitat històrica", ha dit. "Les conseqüències del 'no' serien terribles, seria un Estatut i un autogovern pitjor que el d'Andalusia, Balears, València, i Déu sap quan podríem tornar a començar un procés de reforma de l'Estatut", ha afegit. "La situació actual dóna per a qualsevol cosa. El que hem de fer és centrar-nos en què el 18 de juny tinguem una bona participació, però la situació que hi ha està molt oberta i dóna per a qualsevol cosa: per continuar en el govern, per fer eleccions anticipades ..., i tot anirà en funció de la situació política que es creï a partir del 18 de juny", ha opinat. També ha dit que, a la reunió a què l'ha convocat el president català, Pasqual Maragall, per després del tràmit del Senat, "suposo que ens farà algun tipus de proposta".
http://www.eldebat.com/
El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha assegurat aquest dimarts que "el govern català encara no està rebentat, però es troba en una posició dificilíssima i pot passar qualsevol cosa", entre elles unes eleccions anticipades. Saura ha fet aquestes declaracions a Rac1 abans de conèixer que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia demanat eleccions anticipades després del referèndum del nou Estatut, previst per al 18 de juny. "Crec que ERC s'equivoca (amb el 'no' al nou Estatut), que la seva decisió fa mal al país, i el govern català té la responsabilitat d'explicar els continguts del nou Estatut en la campanya informativa i institucional, perquè el que no podria ser és que perdéssim una oportunitat històrica", ha dit. "Les conseqüències del 'no' serien terribles, seria un Estatut i un autogovern pitjor que el d'Andalusia, Balears, València, i Déu sap quan podríem tornar a començar un procés de reforma de l'Estatut", ha afegit. "La situació actual dóna per a qualsevol cosa. El que hem de fer és centrar-nos en què el 18 de juny tinguem una bona participació, però la situació que hi ha està molt oberta i dóna per a qualsevol cosa: per continuar en el govern, per fer eleccions anticipades ..., i tot anirà en funció de la situació política que es creï a partir del 18 de juny", ha opinat. També ha dit que, a la reunió a què l'ha convocat el president català, Pasqual Maragall, per després del tràmit del Senat, "suposo que ens farà algun tipus de proposta".
http://www.eldebat.com/
Engrunes
Joan Oliver
Mare de Déu Senyor
Feia força temps que, per estricta prescripció facultativa, no m'empassava un debat parlamentari tot sencer, però ahir em va semblar que la compareixença del president de la Generalitat davant la comissió primera del Parlament es mereixia fer una excepció. Vaig aguantar les gairebé tres hores de debat com bonament vaig poder però el xoc (i el shock) van ser de consideració. Com pot ser que haguem arribat fins aquests extrems? Com pot ser que fem el ridícul d'aquesta manera? Com pot ser que el president de la Generalitat visqui instal·lat en una (ir)realitat tan allunyada de la dels portaveus dels partits i del país? Com pot ser que no contesti ni una sola de les preguntes que li fan i que només contesti coses que ningú no ha preguntat? Com pot ser que ni tan sols no sàpiga què li han preguntat? Com pot ser? Jo havia decidit seguir amb atenció el debat perquè em pensava que el que estava en joc era la composició del govern de Catalunya. Després del debat la impressió és que la composició del govern no és el principal problema del país. El principal problema és qui presideix aquest govern.
És hora d'eleccions
L'embolic és monumental i costa de veure qualsevol sortida raonable que permeti afrontar el referèndum de l'Estatut amb unes mínimes garanties de seriositat. Amb unes mínimes garanties que la gent voti l'Estatut i no altres coses. Si Esquerra surt del govern abans del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà apareixent com un Esquerra sí, Esquerra no. Si el govern es manté intacte fins al referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum) el referèndum acabarà apareixent com un Maragall sí, Maragall no. Si s'anuncien eleccions avançades per després del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà convertint-se en una primera volta de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'única opció mig raonable que sembla que ens queda és fer primer eleccions al Parlament i, després, el referèndum. Així a les eleccions votaríem el que s'ha de votar en unes eleccions i al referèndum votaríem sobre l'Estatut. Però, precisament perquè és l'única opció mig raonable, és la que segur que no triarà el president de la Generalitat.
www.avui.cat
Joan Oliver
Mare de Déu Senyor
Feia força temps que, per estricta prescripció facultativa, no m'empassava un debat parlamentari tot sencer, però ahir em va semblar que la compareixença del president de la Generalitat davant la comissió primera del Parlament es mereixia fer una excepció. Vaig aguantar les gairebé tres hores de debat com bonament vaig poder però el xoc (i el shock) van ser de consideració. Com pot ser que haguem arribat fins aquests extrems? Com pot ser que fem el ridícul d'aquesta manera? Com pot ser que el president de la Generalitat visqui instal·lat en una (ir)realitat tan allunyada de la dels portaveus dels partits i del país? Com pot ser que no contesti ni una sola de les preguntes que li fan i que només contesti coses que ningú no ha preguntat? Com pot ser que ni tan sols no sàpiga què li han preguntat? Com pot ser? Jo havia decidit seguir amb atenció el debat perquè em pensava que el que estava en joc era la composició del govern de Catalunya. Després del debat la impressió és que la composició del govern no és el principal problema del país. El principal problema és qui presideix aquest govern.
És hora d'eleccions
L'embolic és monumental i costa de veure qualsevol sortida raonable que permeti afrontar el referèndum de l'Estatut amb unes mínimes garanties de seriositat. Amb unes mínimes garanties que la gent voti l'Estatut i no altres coses. Si Esquerra surt del govern abans del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà apareixent com un Esquerra sí, Esquerra no. Si el govern es manté intacte fins al referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum) el referèndum acabarà apareixent com un Maragall sí, Maragall no. Si s'anuncien eleccions avançades per després del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà convertint-se en una primera volta de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'única opció mig raonable que sembla que ens queda és fer primer eleccions al Parlament i, després, el referèndum. Així a les eleccions votaríem el que s'ha de votar en unes eleccions i al referèndum votaríem sobre l'Estatut. Però, precisament perquè és l'única opció mig raonable, és la que segur que no triarà el president de la Generalitat.
www.avui.cat
Maragall adverteix que "prendrà les decisions oportunes" si les posicions oposades dels socis de govern perjudiquen l’Estatut
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha assegurat aquest dilluns, que si en algun moment creu “que la cohabitació de posicions oposades perjudica mínimament l’aprovació de l’Estatut prendré les decisions que siguin oportunes”. Tot i això, Maragall ha destacat que hi ha “una majoria política sòlida pel sí” en el referèndum de l’Estatut.Maragall ha afirmat, en una compareixença parlamentària per explicar la seva remodelació de Govern, que va fer el canvi de consellers perquè creia que cap partit votaria ‘no’ i amb l’objectiu de “renovar esforços per a la segona etapa del pacte del Tinell”. El president català ha destacat que hi ha “tres forces catalanes a favor del ‘sí’ en el referèndum” i que “si això segueix així no dubto que tindrem Estatut” perquè representen “una amplia societat catalana”. Malgrat això, Maragall ha fet un toc d’atenció a CiU i ha destacat que “si el suport de CiU al text estava condicionat per alguna cosa més que el text era bo que ho sabéssim”.Iceta dóna suport a MaragallEl portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha donat suport a Maragall, tot i que si ha destacat que “serà difícil la convivència entre els membres del tripartit” degut al desacord entre els partits que el formen. I ha assegurat que el ‘no’ en el referèndum “és una posició molt equivocada”.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha assegurat aquest dilluns, que si en algun moment creu “que la cohabitació de posicions oposades perjudica mínimament l’aprovació de l’Estatut prendré les decisions que siguin oportunes”. Tot i això, Maragall ha destacat que hi ha “una majoria política sòlida pel sí” en el referèndum de l’Estatut.Maragall ha afirmat, en una compareixença parlamentària per explicar la seva remodelació de Govern, que va fer el canvi de consellers perquè creia que cap partit votaria ‘no’ i amb l’objectiu de “renovar esforços per a la segona etapa del pacte del Tinell”. El president català ha destacat que hi ha “tres forces catalanes a favor del ‘sí’ en el referèndum” i que “si això segueix així no dubto que tindrem Estatut” perquè representen “una amplia societat catalana”. Malgrat això, Maragall ha fet un toc d’atenció a CiU i ha destacat que “si el suport de CiU al text estava condicionat per alguna cosa més que el text era bo que ho sabéssim”.Iceta dóna suport a MaragallEl portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha donat suport a Maragall, tot i que si ha destacat que “serà difícil la convivència entre els membres del tripartit” degut al desacord entre els partits que el formen. I ha assegurat que el ‘no’ en el referèndum “és una posició molt equivocada”.
www.eldebat.com
L'Home del Gag organitza el primer Campionat de Play Station Pro Evolution Soccer 5 Es farà el proper dissate, 10 de juny, a l'Espai Jove del Centre Social.
Dins els actes de celebració del 25è Aniversari de la nostra emissora municipal, el programa L'Home del Gag organitza un Concurs de Play Station, que es desenvoluparà el dissabte 10 de juny de 2006.
NORMES BÀSIQUES:
· L’edat mínima per participar en el campionat és de 14 anys. Els menors d’aquesta edat hauran de presentar una autorització dels seus pares, de la mateixa manera, que en el moment del partit hauran d'estar acompanyats d’una persona adulta.
· Cada jugador portarà el seu propi comandament de la Play Station 2
· El campionat està obert a una inscripció màxima de 32 participants.
· El preu de la inscripció serà de 10€ i es farà efectiu en el moment d’inscriure’s, on es podrà triar la selecció escollida per participar en el torneig. Un cop feta la inscripció no es retornaran els diners en cas de no participar-hi
· El campionat té el mateix format que un campionat mundial FIFA. Amb 8 grups de 4 equips dels quals es classificaran per la següent ronda el dos primers. El sorteig dels dos grups és pur, sense caps de sèrie.
· Una targeta vermella o dues de grogues en un mateix partit suspenen el jugador per una jornada. No hi ha acumulació de targetes.
· Una creu vermella de lesió impedeix al jugador participar en el següent partit. No hi ha acumulació de lesions ni tampoc es tenen en compte les creus grogues de lesió.
· Només es podrà polsar el botó “start” quan el joc estigui aturat.
· Els equips que estiguin enquadrats a la part esquerra del paper jugaran de local i els que estiguin a la dreta ho faran de visitant
· Si algun equip no vol jugar un partit o no es presenta, guanyarà el rival per 5 a 0.
· L’average serà general i no particular. És a dir, es resten els gols en contra dels gols a favor de cada equip. Com més alt sigui el resultat d’aquesta resta, millor gol average tindrà l’equip en qüestió. Si dos o més equips tenen el mateix average, es classificarà el que hagi marcat més gols. Si han marcat els mateixos gols, passarà el que hagi guanyat l’enfrontament directe (o average particular). Si també coincideix, la classificació es decidirà des d’un partit –o triangular– a penals (es decidirà qui juga a casa a l’atzar).
CARACTERÍSTIQUES DEL PARTIT:
· Duració: 10 minuts
· Dificultat: 6 estrelles
· Condició dels jugadors: aleatòria
· Lesió: Sí
· Canvis permesos: 3 jugadors
· Pròrroga i penals: Sí (però sense Gol de Plata ni Gol d’Or)
· Horari: Nit
· Estació i climatologia: a l’atzar
· Estadi: aleatori
· Efectes de l’estadi: Sí
· Àrbitre: aleatori
· Pilota: aleatòria
· Efecte de la pilota: No
· Afició: Local i visitant
· Espectadors: 3 estrelles (tant per al local com per al visitant) Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
www.cubelles.com
Dins els actes de celebració del 25è Aniversari de la nostra emissora municipal, el programa L'Home del Gag organitza un Concurs de Play Station, que es desenvoluparà el dissabte 10 de juny de 2006.
NORMES BÀSIQUES:
· L’edat mínima per participar en el campionat és de 14 anys. Els menors d’aquesta edat hauran de presentar una autorització dels seus pares, de la mateixa manera, que en el moment del partit hauran d'estar acompanyats d’una persona adulta.
· Cada jugador portarà el seu propi comandament de la Play Station 2
· El campionat està obert a una inscripció màxima de 32 participants.
· El preu de la inscripció serà de 10€ i es farà efectiu en el moment d’inscriure’s, on es podrà triar la selecció escollida per participar en el torneig. Un cop feta la inscripció no es retornaran els diners en cas de no participar-hi
· El campionat té el mateix format que un campionat mundial FIFA. Amb 8 grups de 4 equips dels quals es classificaran per la següent ronda el dos primers. El sorteig dels dos grups és pur, sense caps de sèrie.
· Una targeta vermella o dues de grogues en un mateix partit suspenen el jugador per una jornada. No hi ha acumulació de targetes.
· Una creu vermella de lesió impedeix al jugador participar en el següent partit. No hi ha acumulació de lesions ni tampoc es tenen en compte les creus grogues de lesió.
· Només es podrà polsar el botó “start” quan el joc estigui aturat.
· Els equips que estiguin enquadrats a la part esquerra del paper jugaran de local i els que estiguin a la dreta ho faran de visitant
· Si algun equip no vol jugar un partit o no es presenta, guanyarà el rival per 5 a 0.
· L’average serà general i no particular. És a dir, es resten els gols en contra dels gols a favor de cada equip. Com més alt sigui el resultat d’aquesta resta, millor gol average tindrà l’equip en qüestió. Si dos o més equips tenen el mateix average, es classificarà el que hagi marcat més gols. Si han marcat els mateixos gols, passarà el que hagi guanyat l’enfrontament directe (o average particular). Si també coincideix, la classificació es decidirà des d’un partit –o triangular– a penals (es decidirà qui juga a casa a l’atzar).
CARACTERÍSTIQUES DEL PARTIT:
· Duració: 10 minuts
· Dificultat: 6 estrelles
· Condició dels jugadors: aleatòria
· Lesió: Sí
· Canvis permesos: 3 jugadors
· Pròrroga i penals: Sí (però sense Gol de Plata ni Gol d’Or)
· Horari: Nit
· Estació i climatologia: a l’atzar
· Estadi: aleatori
· Efectes de l’estadi: Sí
· Àrbitre: aleatori
· Pilota: aleatòria
· Efecte de la pilota: No
· Afició: Local i visitant
· Espectadors: 3 estrelles (tant per al local com per al visitant) Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
www.cubelles.com
L'Espai Jove organitza un Taller de Capoeira .L'espai tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30
L’Espai Jove organitza un taller de Capoeira que tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30.
La Capoeira és un art marcial brasiler amb arrels africanes, una forma de lluita camuflada en una dansa. La finalitat de la Capoeira no és guanyar, sinó establir un diàleg corporal, expressar-se, fluir i improvisar mitjançant l’harmonia i l’astúcia per sobre de la competitivitat. Combina dansa, joc, música, cant i percussió.
El taller anirà a càrrec de l’associació Filhos de Angola, que té l’objectiu de preservar i mantenir viva la cultura afro-brasilera que els esclaus van deixar com a herència, innovant contínuament sense perdre les seves arrels. El preu del curs complet (4 sessions) és de 5 euros. La regidoria no descarta la possibilitat d’allargar el curs si els participants ho sol·liciten.
Per a més informació i inscripció cal adreçar-se a l’Espai Jove, ubicat al Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Ràdio Cubelles Dilluns, 15-05-2006
http://www.cubelles.com/
L’Espai Jove organitza un taller de Capoeira que tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30.
La Capoeira és un art marcial brasiler amb arrels africanes, una forma de lluita camuflada en una dansa. La finalitat de la Capoeira no és guanyar, sinó establir un diàleg corporal, expressar-se, fluir i improvisar mitjançant l’harmonia i l’astúcia per sobre de la competitivitat. Combina dansa, joc, música, cant i percussió.
El taller anirà a càrrec de l’associació Filhos de Angola, que té l’objectiu de preservar i mantenir viva la cultura afro-brasilera que els esclaus van deixar com a herència, innovant contínuament sense perdre les seves arrels. El preu del curs complet (4 sessions) és de 5 euros. La regidoria no descarta la possibilitat d’allargar el curs si els participants ho sol·liciten.
Per a més informació i inscripció cal adreçar-se a l’Espai Jove, ubicat al Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Ràdio Cubelles Dilluns, 15-05-2006
http://www.cubelles.com/
Espai informatiu de Cubelles
L'associació FAUNA DE CUBELLES " Protectora del Foix de les Aus i la Natura " llança una campanya de recollida de signatures per demanar:
1) QUE NO SIGUIN RETIRATS ELS PANELLS INFORMATIUS I LES TANQUES
PROTECTORES.
2) QUE SIGUI DECLARADA LA ZONA COMPRESA ENTRE LA VIA FÈRRIA 1 EL MAR COM ESPAI NATURAL PROTEGIT .
Ens trobareu a "Hotel d'Entitats", C/Joan Pere i Roig, Despatx 7, 08880 Cubelles Associació FAUNA DE CUBELLES
L'associació FAUNA DE CUBELLES " Protectora del Foix de les Aus i la Natura " llança una campanya de recollida de signatures per demanar:
1) QUE NO SIGUIN RETIRATS ELS PANELLS INFORMATIUS I LES TANQUES
PROTECTORES.
2) QUE SIGUI DECLARADA LA ZONA COMPRESA ENTRE LA VIA FÈRRIA 1 EL MAR COM ESPAI NATURAL PROTEGIT .
Ens trobareu a "Hotel d'Entitats", C/Joan Pere i Roig, Despatx 7, 08880 Cubelles Associació FAUNA DE CUBELLES
8.5.06
CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govern informi de les negociacions de la platja Llarga.El grup municipal també vol que s'expliqui perquè es va descartar el trasllat d'edificabilitat al Piulart
Per VD 07/05/2006 22:44:01
El grup municipal de CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govenr de Vilanova "informi puntualment als ciutadans de qualsevol proposta que afecti l’actual marc urbanístic amb l'objectiu d'evitar els fets consumats" en referència al trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a la Millera.
CiU presentarà al ple una moció sobre la planificació urbanística de la ciutat que retreu al govern municipal que "en el llarg procés que es porta a terme per trobar una sortida el més adequada possible al planejament urbanístic de Platja Llarga ha canviat el procediment per en matèria de modificacions del Pla General d’Ordenació Urbanística". Segons CiU, "unilateralment, sense avís, amb opacitat, manca d’informació i enganys, l’equip de govern va entrar en una dinàmica que feia escarni dels antecedents i el valor del consens fins a l’extrem de proposar un barri satèl•lit de la vila de Cubelles en terme municipal de Vilanova, la famosa Millera".El principal grup de l'oposició també demanarà explicacions al govern del motiu pel qual s'han descartat durant les negociacions altres possibilitats que evitarien la urbanització de La Millera, com ara el Piulart: "entre mig s’han descartat altres possibles solucions sense que ni tant sols haguem tingut l’oportunitat d’expressar-les, valorar-les i poder actuar conjuntament com ajuntament". Des de CiU, s'apunta fins i tot la possiblitat que "alguna d’aquestes opcions no han prosperat per decisió del propi equip de govern sense que es coneguessin en seu municipal els motius reals o suposats de decisions d’aquesta transcendència".
www.vilanovadigital.com
Per VD 07/05/2006 22:44:01
El grup municipal de CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govenr de Vilanova "informi puntualment als ciutadans de qualsevol proposta que afecti l’actual marc urbanístic amb l'objectiu d'evitar els fets consumats" en referència al trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a la Millera.
CiU presentarà al ple una moció sobre la planificació urbanística de la ciutat que retreu al govern municipal que "en el llarg procés que es porta a terme per trobar una sortida el més adequada possible al planejament urbanístic de Platja Llarga ha canviat el procediment per en matèria de modificacions del Pla General d’Ordenació Urbanística". Segons CiU, "unilateralment, sense avís, amb opacitat, manca d’informació i enganys, l’equip de govern va entrar en una dinàmica que feia escarni dels antecedents i el valor del consens fins a l’extrem de proposar un barri satèl•lit de la vila de Cubelles en terme municipal de Vilanova, la famosa Millera".El principal grup de l'oposició també demanarà explicacions al govern del motiu pel qual s'han descartat durant les negociacions altres possibilitats que evitarien la urbanització de La Millera, com ara el Piulart: "entre mig s’han descartat altres possibles solucions sense que ni tant sols haguem tingut l’oportunitat d’expressar-les, valorar-les i poder actuar conjuntament com ajuntament". Des de CiU, s'apunta fins i tot la possiblitat que "alguna d’aquestes opcions no han prosperat per decisió del propi equip de govern sense que es coneguessin en seu municipal els motius reals o suposats de decisions d’aquesta transcendència".
www.vilanovadigital.com
El confeti de Saura
Marçal Sintes
Festival dijous al vespre, i no serà l'últim, de Joan Saura amb l'excusa d'homenatjar la II República. La sala del Teatre Nacional quasi es va omplir. Hi havia avis i gent d'altres edats, cosa que inclou un bon grapat de càrrecs de la Generalitat. Van oficiar, a part de Saura, el president Maragall i el seu conseller primer, Bargalló. Una pluja de confeti amb els colors de la república va convertir-se en l'estampa de la jornada. De fet, la bandera republicana va sortir una vegada i una altra en la kermesse dissenyada per Joan Ollé. També hi van tenir presència l'Himne de Riego i La Marsellesa. Ni a la bandera catalana, ni a Els Segadors se'ls va atorgar cap mena de protagonisme simbòlic. Sembla que a Saura, Maragall i Bargalló -que milita en el mateix partit de Macià i Companys, presidents de la Generalitat durant la II República- no els va incomodar gens l'elisió simbòlica de Catalunya. Així, l'homenatge va estar capitalitzat per la bandera espanyola (o la bandera tricolor no ho és, d'espanyola?), l'himne espanyol (l'Himne de Riego) i l'himne francès (La Marsellesa). Saura va denunciar en la seva intervenció "la visió manipulada i malintencionada" que el franquisme va projectar de la II República. Té raó. Ara, no sé com deu dir-ne el conseller postcomunista de la utilització de textos de, entre d'altres, Carles Soldevila i Joan Sales que es va fer dijous al Teatre Nacional. L'acte es va cloure amb el cant de La Marsellesa (la lletra va ser traduïda al català per Josep Maria Espinàs) i alguns punys aixecats. Naturalment tot això va anar a càrrec del pressupost públic.
www.avui.cat
Marçal Sintes
Festival dijous al vespre, i no serà l'últim, de Joan Saura amb l'excusa d'homenatjar la II República. La sala del Teatre Nacional quasi es va omplir. Hi havia avis i gent d'altres edats, cosa que inclou un bon grapat de càrrecs de la Generalitat. Van oficiar, a part de Saura, el president Maragall i el seu conseller primer, Bargalló. Una pluja de confeti amb els colors de la república va convertir-se en l'estampa de la jornada. De fet, la bandera republicana va sortir una vegada i una altra en la kermesse dissenyada per Joan Ollé. També hi van tenir presència l'Himne de Riego i La Marsellesa. Ni a la bandera catalana, ni a Els Segadors se'ls va atorgar cap mena de protagonisme simbòlic. Sembla que a Saura, Maragall i Bargalló -que milita en el mateix partit de Macià i Companys, presidents de la Generalitat durant la II República- no els va incomodar gens l'elisió simbòlica de Catalunya. Així, l'homenatge va estar capitalitzat per la bandera espanyola (o la bandera tricolor no ho és, d'espanyola?), l'himne espanyol (l'Himne de Riego) i l'himne francès (La Marsellesa). Saura va denunciar en la seva intervenció "la visió manipulada i malintencionada" que el franquisme va projectar de la II República. Té raó. Ara, no sé com deu dir-ne el conseller postcomunista de la utilització de textos de, entre d'altres, Carles Soldevila i Joan Sales que es va fer dijous al Teatre Nacional. L'acte es va cloure amb el cant de La Marsellesa (la lletra va ser traduïda al català per Josep Maria Espinàs) i alguns punys aixecats. Naturalment tot això va anar a càrrec del pressupost públic.
www.avui.cat
S'inaugura l'exposiciÓ "LLUÍS COMPANYS I LA SEVA ÈPOCA (1882-1940)"
L'exposició s'emmarca en la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República
04/05/06 - 13.00 h
Aquesta tarda (19 h) s'inaugura a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l'exposió Lluís Companys i la seva època (1882-1940), s'emmarcada en els actes de commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la República. L'acte comptarà amb la intervenció de Pelai Pagès, professor de la UB especialtzat en història del segle XX, que ens parlarà L'empremta de Lluís Companys en la República.
L'exposició mostra bona part del recull de fotografies que es van recollir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002 amb motiu de la «Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940) ». Aquest recull d'imatges es va completar amb algunes fotos procedents de diferents arxius.
La mostra està ordenada en vuit àmbits:
Lluís Companys : imatges d'un dels principals protagonistes de la política catalana del segle XX.
Política : mostra com es va viure la política des de la quotidianitat.
Treballs i recursos: visualització de com va canviar l'estructura política del país. La indústria va substituir progressivament l'agricultura.
Associacionisme: on s'evidencia la densitat de l'entramat associatiu català.
Ensenyament : la importància de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir.
Cultura i Lleure: percepció social dels canvis polítics i estructurals.
Festes: expressió al carrer del nou model social
Postguerra : el final d'un somni.
L'exposició , que s'acompanya d'una projecció d'imatges de l'activitat pública de Lluís Companys, destaca pel la feina col·lectiva de molts centres d'estudis catalans que, amb la seva aportació, han aconseguit visualitzar la imatge de la quotidianitat de la societat catalana en uns anys convulsos de gran trascèndència històrica.
www.vilanova.org/solblau
L'exposició s'emmarca en la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República
04/05/06 - 13.00 h
Aquesta tarda (19 h) s'inaugura a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l'exposió Lluís Companys i la seva època (1882-1940), s'emmarcada en els actes de commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la República. L'acte comptarà amb la intervenció de Pelai Pagès, professor de la UB especialtzat en història del segle XX, que ens parlarà L'empremta de Lluís Companys en la República.
L'exposició mostra bona part del recull de fotografies que es van recollir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002 amb motiu de la «Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940) ». Aquest recull d'imatges es va completar amb algunes fotos procedents de diferents arxius.
La mostra està ordenada en vuit àmbits:
Lluís Companys : imatges d'un dels principals protagonistes de la política catalana del segle XX.
Política : mostra com es va viure la política des de la quotidianitat.
Treballs i recursos: visualització de com va canviar l'estructura política del país. La indústria va substituir progressivament l'agricultura.
Associacionisme: on s'evidencia la densitat de l'entramat associatiu català.
Ensenyament : la importància de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir.
Cultura i Lleure: percepció social dels canvis polítics i estructurals.
Festes: expressió al carrer del nou model social
Postguerra : el final d'un somni.
L'exposició , que s'acompanya d'una projecció d'imatges de l'activitat pública de Lluís Companys, destaca pel la feina col·lectiva de molts centres d'estudis catalans que, amb la seva aportació, han aconseguit visualitzar la imatge de la quotidianitat de la societat catalana en uns anys convulsos de gran trascèndència històrica.
www.vilanova.org/solblau
5.5.06
Des del molí
Activar el cervell humà
Maria de la Pau Janer
És important tenir un cervell actiu. La pregunta del milió és: com s'activa més el cervell humà? Si s'enfronta a molts petits problemes o si es concentra a resoldre una gran qüestió? El professor Ruyta Kawashima va escriure un llibre que es convertí en un best seller al Japó. Es titula Entrena el teu cervell, i és una mena de manual d'exercicis de gimnàstica mental per mantenir la ment àgil. Parteix d'unes premisses bàsiques: la gimnàstica mental es fa llegint, escrivint i calculant. També s'aconsegueix comunicant-se amb altres persones i exercitant la capacitat manual per construir objectes útils. Si es manté la ment àgil, s'allunya el deteriorament senil. A partir d'aquest llibre, s'ha creat un videojoc. Es tracta de Brain Age, amb cinc milions de còpies venudes als Estats Units i al Japó. Aquest joc està format per molts minijocs. S'obren a mesura que el jugador va superant els diferents nivells.
Consisteix a sumar i restar en un temps rècord, a llegir en veu alta ràpidament, a comptar síl·labes, a sumar també en veu alta. L'objectiu és engrescar un públic de mitjana edat, que no pretengui dedicar-hi gaires hores, sinó alguns minuts diaris. S'acumulen les operacions aconseguides durant tots els dies i es va valorant el progrés del jugador.
Pot ser un bon invent. La gimnàstica no ha de ser només corporal. A mesura que passen els anys, hem d'esforçar-nos també per mantenir-nos en un bon estat mental. Molts casos de demències senils són el resultat d'una renúncia del cervell a practicar activitats. Ara, quan vivim temps de perllongament de la vida humana, ens hauria de preocupar quina és la qualitat d'aquesta vida. Arribar a viure més anys no té sentit, si ho feim en condicions precàries. Exercitar el cos i la ment són una bona manera d'adaptar-nos al pas del temps. Tornant a la pregunta d'abans: el cervell s'activa més quan s'enfronta a una diversitat de problemes petits que cal resoldre.
www.avui.cat
Activar el cervell humà
Maria de la Pau Janer
És important tenir un cervell actiu. La pregunta del milió és: com s'activa més el cervell humà? Si s'enfronta a molts petits problemes o si es concentra a resoldre una gran qüestió? El professor Ruyta Kawashima va escriure un llibre que es convertí en un best seller al Japó. Es titula Entrena el teu cervell, i és una mena de manual d'exercicis de gimnàstica mental per mantenir la ment àgil. Parteix d'unes premisses bàsiques: la gimnàstica mental es fa llegint, escrivint i calculant. També s'aconsegueix comunicant-se amb altres persones i exercitant la capacitat manual per construir objectes útils. Si es manté la ment àgil, s'allunya el deteriorament senil. A partir d'aquest llibre, s'ha creat un videojoc. Es tracta de Brain Age, amb cinc milions de còpies venudes als Estats Units i al Japó. Aquest joc està format per molts minijocs. S'obren a mesura que el jugador va superant els diferents nivells.
Consisteix a sumar i restar en un temps rècord, a llegir en veu alta ràpidament, a comptar síl·labes, a sumar també en veu alta. L'objectiu és engrescar un públic de mitjana edat, que no pretengui dedicar-hi gaires hores, sinó alguns minuts diaris. S'acumulen les operacions aconseguides durant tots els dies i es va valorant el progrés del jugador.
Pot ser un bon invent. La gimnàstica no ha de ser només corporal. A mesura que passen els anys, hem d'esforçar-nos també per mantenir-nos en un bon estat mental. Molts casos de demències senils són el resultat d'una renúncia del cervell a practicar activitats. Ara, quan vivim temps de perllongament de la vida humana, ens hauria de preocupar quina és la qualitat d'aquesta vida. Arribar a viure més anys no té sentit, si ho feim en condicions precàries. Exercitar el cos i la ment són una bona manera d'adaptar-nos al pas del temps. Tornant a la pregunta d'abans: el cervell s'activa més quan s'enfronta a una diversitat de problemes petits que cal resoldre.
www.avui.cat
Grups ecologistes es feliciten del no de Vandellòs al magatzem nuclearEL PUNT. Vandellòs.Ecologistes en Acció reclama als municipis afectats per les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó que se sumin a la negativa del primer a ubicar a la localitat un magatzem nuclear. Els ecologistes es feliciten per aquesta decisió, alhora que demanen que cap municipi de la demarcació aculli un magatzem d’aquest tipus. A més, el grup s’oposa a parlar de qualsevol emplaçament dels residus radioactius, «mentre no hi hagi un calendari de tancament de les centrals nuclears estatals», segons un comunicat de l’organització. Ecologistes en Acció afirma: «Ens definim rotundament en contra d’un magatzem que vindria a agreujar encara més els problemes mediambientals de les nostres comarques, que han cobert amb escreix les seves quotes de solidaritat subministrant durant molts anys una energia que no consumeix».
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Per primer cop al món, es poden seguir en directe per internet dos nius d'àliga perdiguera. Les dues webcam prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf
Per VD 01/05/2006 19:24:01
La Diputació de Barcelona ha presentat avui les dues webcam que prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf. Les imatges en temps real permeten seguir, per primer cop des d'Internet, la vida de les aus i les seves cries així com els seus hàbits de comportament.
L'àliga perdiguera del Garraf
Des de la web del Parc del Garraf, integrat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l'usuari d'internet pot observar un dels nius tant de dia com de nit. Des del Parc del Garraf, durant el dia, es canvia la imatge d'un niu a l'altre. Fins al juny, les dues parelles d'àligues tenen cura de les seves cries. Totes les imatges es poden seguir també en directe i amb més qualitat des de l'oficina del parc a la Pleta.L'acció està emmarcada dins el Programa del Pla seguiment i conservació de l'àliga perdiguera al Parc del Garraf, en el qual intervenen la Diputació, la Universitat de Barcelona, els agents rurals de la Generalitat de Catalunya, AENA i el Ministeri de Medi Ambient. La webcam que permet visualitzar les imatges 'on line' és una novetat sense precedents. El Parc ja havia estat pioner en distribuir filmacions per Internet dels comportaments de les àguiles, ja que des de 2003 es poden consultar al web de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, però a partir d'ara les imatges s'ofereixen en directe. A l'acte de presentació hi ha estat presents Josep Mayoral, diputat d'Espais Naturals de la Diputació; Francisco Ortiz, Director Regional d'AENA; i Santi Llacuna, director del Parc del Garraf. Els objectius de la iniciativa són la conservació d'aquesta espècie a través del seu millor coneixement, obtenir dades sobre els seus hàbits, i controlar l'espècia en aquest territori.
www.vilanovadigital.com
Per VD 01/05/2006 19:24:01
La Diputació de Barcelona ha presentat avui les dues webcam que prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf. Les imatges en temps real permeten seguir, per primer cop des d'Internet, la vida de les aus i les seves cries així com els seus hàbits de comportament.
L'àliga perdiguera del Garraf
Des de la web del Parc del Garraf, integrat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l'usuari d'internet pot observar un dels nius tant de dia com de nit. Des del Parc del Garraf, durant el dia, es canvia la imatge d'un niu a l'altre. Fins al juny, les dues parelles d'àligues tenen cura de les seves cries. Totes les imatges es poden seguir també en directe i amb més qualitat des de l'oficina del parc a la Pleta.L'acció està emmarcada dins el Programa del Pla seguiment i conservació de l'àliga perdiguera al Parc del Garraf, en el qual intervenen la Diputació, la Universitat de Barcelona, els agents rurals de la Generalitat de Catalunya, AENA i el Ministeri de Medi Ambient. La webcam que permet visualitzar les imatges 'on line' és una novetat sense precedents. El Parc ja havia estat pioner en distribuir filmacions per Internet dels comportaments de les àguiles, ja que des de 2003 es poden consultar al web de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, però a partir d'ara les imatges s'ofereixen en directe. A l'acte de presentació hi ha estat presents Josep Mayoral, diputat d'Espais Naturals de la Diputació; Francisco Ortiz, Director Regional d'AENA; i Santi Llacuna, director del Parc del Garraf. Els objectius de la iniciativa són la conservació d'aquesta espècie a través del seu millor coneixement, obtenir dades sobre els seus hàbits, i controlar l'espècia en aquest territori.
www.vilanovadigital.com
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
RESUM INFORMATIU APROVACIÓ REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
I CONSELL DE LA VILA DE CUBELLES
Tal i com va avançar el regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, durant el Ple del passat dilluns, totes les entitats, ...forumicb.blogspot.com/2005_03_20_forumicb_archive.html - 42k - En caché - Páginas similares
El grup municipal d'ICb integrat pels nostres dos regidors: Pilar González (Ensenyament i Joventut) i Xavier Grau (Governació. Participació Ciutadana i ...forumicb.blogspot.com/2005_09_11_forumicb_archive.html - 74k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de forumicb.blogspot.com ]
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k - En caché - Páginas similares
ELS CALERS, ON CALEN
NOVETAT: ENTREVISTES A REGIDORS I REGIDORES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ... Eva Maria Campos (Pineda de Mar) [03/03/2006]; Xavier Grau (Cubelles) [10/03/2006] ...www.elscalersoncalen.org/inici.htm - 8k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ REGIDORIES
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 21 de març el Reglament de Participació Ciutadana. El regidor de Participació, Xavier Grau, ...www.cubelles.com/cubelles/ajuntament/ regidories/informacio.phtml?idregidoria=22 - 20k - En caché - Páginas similares
Més informació: participacio_cubelles@hotmail.com
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
RESUM INFORMATIU APROVACIÓ REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
I CONSELL DE LA VILA DE CUBELLES
Tal i com va avançar el regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, durant el Ple del passat dilluns, totes les entitats, ...forumicb.blogspot.com/2005_03_20_forumicb_archive.html - 42k - En caché - Páginas similares
El grup municipal d'ICb integrat pels nostres dos regidors: Pilar González (Ensenyament i Joventut) i Xavier Grau (Governació. Participació Ciutadana i ...forumicb.blogspot.com/2005_09_11_forumicb_archive.html - 74k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de forumicb.blogspot.com ]
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k - En caché - Páginas similares
ELS CALERS, ON CALEN
NOVETAT: ENTREVISTES A REGIDORS I REGIDORES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ... Eva Maria Campos (Pineda de Mar) [03/03/2006]; Xavier Grau (Cubelles) [10/03/2006] ...www.elscalersoncalen.org/inici.htm - 8k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ REGIDORIES
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 21 de març el Reglament de Participació Ciutadana. El regidor de Participació, Xavier Grau, ...www.cubelles.com/cubelles/ajuntament/ regidories/informacio.phtml?idregidoria=22 - 20k - En caché - Páginas similares
Més informació: participacio_cubelles@hotmail.com
4.5.06
Els musclos i l'Estatut.
L'hora del tallat
Francesc Puigpelat
Com es va extingir la civilització de l'illa de Pasqua? Per què va desaparèixer un poble capaç d'erigir aquelles magnífiques estàtues? Els arqueòlegs han trobat la resposta: és un cas del que Garrett Hardin va anomenar la "tragèdia d'allò que és comú". La civilització de l'illa de Pasqua estava dirigida per una classe dominant en què primava, com a únic objectiu, construir estàtues cada cop més grosses. Per aconseguir-ho, van arrasar els arbres de l'illa, en especial una planta gegant de la qual depenia l'ecosistema. Cada cabdill mirava només per la seva glòria i els seus objectius: així, entre tots, es van carregar l'illa sencera.
És un cas paradigmàtic de la "tragèdia d'allò que és comú". Com que tots els cabdills pensaven que, si ells no feien estàtues, els altres en farien igualment, van continuar la seva cursa folla cap al suïcidi col·lectiu.
De casos semblants, n'hi ha molts. Fa uns dies, a la platja, observava un vell que es dedicava a treure els musclos de les roques. Eren musclos minúsculs, ridículs, immenjables. No hauria estat més raonable que esperés tres o quatre mesos a collir-los? Sí, però el vell hauria argumentat, amb raó, que si ell no els hagués collit, un altre ho hauria fet. Mal per mal, preferia collir ell els musclos. Amb el Protocol de Kyoto passa el mateix. Cada país sobrepassa els límits d'emissions de CO2, mentre pensa: "Per què hem de complir nosaltres, si els altres s'ho salten?"
La clau és la manca de cohesió social, d'objectius comuns mínims. A Catalunya s'ha superat la "tragèdia d'allò que és comú" en temes com la neteja dels carrers o l'ecologia. S'ha creat una certa consciència grupal per la qual el ciutadà mitjà separa el vidre i el paper, sense esperar a comprovar si ho fa el veí. Ara: en altres aspectes, la crisi de sentit de comunitat és patent. Per exemple, en la llengua. Quan se'ls demana que reivindiquin més el català, els ciutadans protesten: "Per què ho hem de fer nosaltres, si els polítics passen de tot?". Mentrestant, quan als polítics se'ls demana que actuïn, s'excusen: "Nosaltres no podem arribar a tot arreu. Els ciutadans han d'actuar". I així, els uns pels altres, ningú escombra la casa.
La tramitació de l'Estatut és un cas com un cabàs de la "tragèdia d'allò que és comú". Tothom s'ha dedicat a negociar mirant pels seus interessos particulars, sense visió global de país. Davant d'aquest retret, l'excusa és sempre la mateixa: "És que els altres fan el mateix". I si a algú se l'acusa de voler només els càrrecs i les conselleries, la resposta és: "Però els altres també". I si a algú se l'acusa de ser corrupte, es respon: "Els altres també". Etcètera.
Potser d'aquí a 200 anys, els historiadors es preguntaran: ¿com es va extingir Catalunya? Trobaran la resposta a les hemeroteques dels dos darrers anys. Veuran com la responsabilitat individual dels polítics s'ha volatilitzat alhora que la idea de país. I, els uns pels altres, ens hem quedat sense estàtues i sense musclos.
www.avui.cat
L'hora del tallat
Francesc Puigpelat
Com es va extingir la civilització de l'illa de Pasqua? Per què va desaparèixer un poble capaç d'erigir aquelles magnífiques estàtues? Els arqueòlegs han trobat la resposta: és un cas del que Garrett Hardin va anomenar la "tragèdia d'allò que és comú". La civilització de l'illa de Pasqua estava dirigida per una classe dominant en què primava, com a únic objectiu, construir estàtues cada cop més grosses. Per aconseguir-ho, van arrasar els arbres de l'illa, en especial una planta gegant de la qual depenia l'ecosistema. Cada cabdill mirava només per la seva glòria i els seus objectius: així, entre tots, es van carregar l'illa sencera.
És un cas paradigmàtic de la "tragèdia d'allò que és comú". Com que tots els cabdills pensaven que, si ells no feien estàtues, els altres en farien igualment, van continuar la seva cursa folla cap al suïcidi col·lectiu.
De casos semblants, n'hi ha molts. Fa uns dies, a la platja, observava un vell que es dedicava a treure els musclos de les roques. Eren musclos minúsculs, ridículs, immenjables. No hauria estat més raonable que esperés tres o quatre mesos a collir-los? Sí, però el vell hauria argumentat, amb raó, que si ell no els hagués collit, un altre ho hauria fet. Mal per mal, preferia collir ell els musclos. Amb el Protocol de Kyoto passa el mateix. Cada país sobrepassa els límits d'emissions de CO2, mentre pensa: "Per què hem de complir nosaltres, si els altres s'ho salten?"
La clau és la manca de cohesió social, d'objectius comuns mínims. A Catalunya s'ha superat la "tragèdia d'allò que és comú" en temes com la neteja dels carrers o l'ecologia. S'ha creat una certa consciència grupal per la qual el ciutadà mitjà separa el vidre i el paper, sense esperar a comprovar si ho fa el veí. Ara: en altres aspectes, la crisi de sentit de comunitat és patent. Per exemple, en la llengua. Quan se'ls demana que reivindiquin més el català, els ciutadans protesten: "Per què ho hem de fer nosaltres, si els polítics passen de tot?". Mentrestant, quan als polítics se'ls demana que actuïn, s'excusen: "Nosaltres no podem arribar a tot arreu. Els ciutadans han d'actuar". I així, els uns pels altres, ningú escombra la casa.
La tramitació de l'Estatut és un cas com un cabàs de la "tragèdia d'allò que és comú". Tothom s'ha dedicat a negociar mirant pels seus interessos particulars, sense visió global de país. Davant d'aquest retret, l'excusa és sempre la mateixa: "És que els altres fan el mateix". I si a algú se l'acusa de voler només els càrrecs i les conselleries, la resposta és: "Però els altres també". I si a algú se l'acusa de ser corrupte, es respon: "Els altres també". Etcètera.
Potser d'aquí a 200 anys, els historiadors es preguntaran: ¿com es va extingir Catalunya? Trobaran la resposta a les hemeroteques dels dos darrers anys. Veuran com la responsabilitat individual dels polítics s'ha volatilitzat alhora que la idea de país. I, els uns pels altres, ens hem quedat sense estàtues i sense musclos.
www.avui.cat
La Policia Local repeteix la seva campanya de controls de l’alcoholèmia. Els controls es van fer en diferents punts del municipi entre el 7 i el 16 d’abril.
La regidoria de Governació, a través de la Policia Local, ha reeditat la campanya de controls preventius d’alcoholèmia entre els dies 7 i 16 d’abril. Els punts controlats són diversos de la zona marítima, del nucli antic, de la Mota de Sant Pere – Clot del Bassó i el sector residencial Les Salines.
Dels 99 vehicles controlats en els set controls efectuats, només un 5% van ser denunciat per haver donat positiu. Aquestes dades han estat valorades de forma “moderadament positiva” pel regidor de Governació, Xavier Grau. Per al responsable polític de la Policia Local la situació ideal “hagués estat l’absència de denunciats, perquè voldria dir que els conductors són sensibles a la problemàtica de barrejar alcohol i cotxe”. Malgrat tot, el fet que només cinc vehicles hagin estat denunciats i cap d’aquests hagin representat l’obertura de diligències referma la idea del cos policial de la idoneïtat d’aquests controls puntuals i selectius.
El dispositiu contra el consum d’alcohol entre els conductors s’ha instal·lat, també, en horaris diversos des de les 5 de la tarda i fins a les 5 de la matinada. La major part dels controls es van portar a terme a la rotonda de la zona Residencial Les Salines on, en dos controls diferents, s’han revisat 34 vehicles amb 2 positius. Aquests controls es van efectuar els dies 9 i 16 d’abril, entre les 12 i les 3 de la matinada i entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 de la nit, respectivament.
Dos positius també es van registrar a l’Avinguda Onze de Setembre – Pg. Fluvial entre els 16 vehicles controlats el 16 d’abril d’1 a 4 de la matinada. Finalment, a l’entrada de la carretera de Mas Trader es va controlar un important número de vehicles (18) sense cap denunciat, mentre que a la plaça del Mar amb només quatre vehicles es va efectuar la cinquena, i definitiva, denúncia. La campanya de vigilància de velocitat i els controls s'incrementaran, d'acord amb l'Associació de Veïns, durant els mesos previs a l'estiu a fi efecte d'intensificar el treball per reduir les elevades velocitats de conducció en alguns punts concrets de la població.
Per altra banda, la Policia Local ha iniciat patrulles a peu per tot el nucli antic, davant les queixes veïnals per actes de vandalisme. Els agents locals han incrementat la seva presència en diverses hores del dia per la zona, atès que hi havia força queixes dels residents en aquest barri cubellenc sobre la presència de joves que malmetien el mobiliari urbà. Aquestes patrulles es mantindran mentre s’evidenciï que la problemàtica no desapareix definitivament. Departament de Comunicació Dimarts, 02-05-2006
www.cubelles.com
La regidoria de Governació, a través de la Policia Local, ha reeditat la campanya de controls preventius d’alcoholèmia entre els dies 7 i 16 d’abril. Els punts controlats són diversos de la zona marítima, del nucli antic, de la Mota de Sant Pere – Clot del Bassó i el sector residencial Les Salines.
Dels 99 vehicles controlats en els set controls efectuats, només un 5% van ser denunciat per haver donat positiu. Aquestes dades han estat valorades de forma “moderadament positiva” pel regidor de Governació, Xavier Grau. Per al responsable polític de la Policia Local la situació ideal “hagués estat l’absència de denunciats, perquè voldria dir que els conductors són sensibles a la problemàtica de barrejar alcohol i cotxe”. Malgrat tot, el fet que només cinc vehicles hagin estat denunciats i cap d’aquests hagin representat l’obertura de diligències referma la idea del cos policial de la idoneïtat d’aquests controls puntuals i selectius.
El dispositiu contra el consum d’alcohol entre els conductors s’ha instal·lat, també, en horaris diversos des de les 5 de la tarda i fins a les 5 de la matinada. La major part dels controls es van portar a terme a la rotonda de la zona Residencial Les Salines on, en dos controls diferents, s’han revisat 34 vehicles amb 2 positius. Aquests controls es van efectuar els dies 9 i 16 d’abril, entre les 12 i les 3 de la matinada i entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 de la nit, respectivament.
Dos positius també es van registrar a l’Avinguda Onze de Setembre – Pg. Fluvial entre els 16 vehicles controlats el 16 d’abril d’1 a 4 de la matinada. Finalment, a l’entrada de la carretera de Mas Trader es va controlar un important número de vehicles (18) sense cap denunciat, mentre que a la plaça del Mar amb només quatre vehicles es va efectuar la cinquena, i definitiva, denúncia. La campanya de vigilància de velocitat i els controls s'incrementaran, d'acord amb l'Associació de Veïns, durant els mesos previs a l'estiu a fi efecte d'intensificar el treball per reduir les elevades velocitats de conducció en alguns punts concrets de la població.
Per altra banda, la Policia Local ha iniciat patrulles a peu per tot el nucli antic, davant les queixes veïnals per actes de vandalisme. Els agents locals han incrementat la seva presència en diverses hores del dia per la zona, atès que hi havia força queixes dels residents en aquest barri cubellenc sobre la presència de joves que malmetien el mobiliari urbà. Aquestes patrulles es mantindran mentre s’evidenciï que la problemàtica no desapareix definitivament. Departament de Comunicació Dimarts, 02-05-2006
www.cubelles.com
Inbesòs invierte 100 millones con Bouwfonds en viviendas. Ambas compañías promoverán de manera conjunta 300 viviendas en la comarca de Garraf. La inmobiliaria catalana Inbesòs y el grupo holandés Bouwfonds Property Development, filial del banco ABN Amro, promoverán de manera conjunta 300 viviendas en la comarca de Garraf (Barcelona), según hizo público ayer la compañía con sede en Barcelona. El proyecto, en el que invertirán 100 millones de euros, es el primero que ambas compañías desarrollan en Cataluña desde que en marzo de 2005 anunciaran la creación de una empresa mixta, Inbesòs-Bouwfonds, pero constituida el pasado septiembre. Con esta alianza la filial de ABN Amro hizo su entrada en el mercado español.Para la construcción de las viviendas, las compañías han adquirido en la comarca barcelonesa suelo con capacidad para 45.000 metros cuadrados de techo construido. El proyecto incluye al margen de la promoción de casas unifamiliares, el desarrollo de un área comercial y diversos equipamientos deportivos de uso común. Al margen de la promoción de viviendas, Bouwfonds es uno de los mayores operadores en hipoteca residencial de los Países Bajos. El grupo también opera en Bélgica, Francia, República Checa y Eslovaquia.Por su parte, Inbesòs tiene en la construcción de campos de golf su otro negocio principal. La empresa catalana obtuvo un beneficio neto de 3,5 millones en 2005, un 67% más que en el año anterior.(Fuente: Cinco Días.com)
www.construfacil.com
www.construfacil.com
2.5.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
Dimecres, 3 de maig
18:00 -- PARTICIPAR ÉS TRANSFORMAR
Conferència dins el cicle "Eines de participació" a càrrec de membres de la Xarxa FeministaOrganitzen: Institut Català de les Dones i Comissió de Dones de Justícia i PauPer a més informació, icd.presidencia@gencat.net - 934 951 600Lloc: Justícia i Pau (c. Rivadeneyra, 6-10 - Barcelona)
Divendres, 5 de maig
09:45 -- JORNADA: CAP A UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL
L'objectiu d'aquesta jornada és conèixer i debatre les polítiques i actuacions desenvolupades a la Unió Europea durant els darrers anys en l'àmbit del temps de treballOrganitzen: Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i Consell Econòmic i Social de BarcelonaPer a més informació, www.laboratorideltemps.orgLloc: Institut d’Educació Continua de la UPF (c. Balmes, 132 - Barcelona)
;és informació a: participacio_cubelles@hotmail.com
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
Dimecres, 3 de maig
18:00 -- PARTICIPAR ÉS TRANSFORMAR
Conferència dins el cicle "Eines de participació" a càrrec de membres de la Xarxa FeministaOrganitzen: Institut Català de les Dones i Comissió de Dones de Justícia i PauPer a més informació, icd.presidencia@gencat.net - 934 951 600Lloc: Justícia i Pau (c. Rivadeneyra, 6-10 - Barcelona)
Divendres, 5 de maig
09:45 -- JORNADA: CAP A UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL
L'objectiu d'aquesta jornada és conèixer i debatre les polítiques i actuacions desenvolupades a la Unió Europea durant els darrers anys en l'àmbit del temps de treballOrganitzen: Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i Consell Econòmic i Social de BarcelonaPer a més informació, www.laboratorideltemps.orgLloc: Institut d’Educació Continua de la UPF (c. Balmes, 132 - Barcelona)
;és informació a: participacio_cubelles@hotmail.com
LOS RETOS DE CATALUNYA. Catalunya se aleja aún más de Kioto.El volumen de gases de efecto invernadero aumentó hasta un 43% en el 2005.
Los gases que calientan la atmósfera crecieron en Catalunya un poco menos que en el conjunto de España. Las nuevas térmicas de ciclo combinado explican la subida
El sector energético generó un millón de toneladas de CO2 más de lo asignado para el 2005
El CO2 per cápita es un 20% inferior al del conjunto español debido a la alta presencia nuclear.
ANTONIO CERRILLO - 29/04/2006BARCELONA.Catalunya sigue alejándose cada vez más del cumplimiento del protocolo de Kioto contra el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero que calientan la atmósfera crecieron hasta el 2005 un 43,27% con relación a 1990, pese a que el listón asumido por España es un aumento máximo del 15% hasta el 2012. Con el actual Govern, las políticas energéticas y de transporte no han contenido el volumen de gases que calientan la atmósfera. Las emisiones de gases de efecto invernadero registraron en Catalunya crecimientos acumulados del 38,43% (2004) y del 43,27% (2005), según un estudio de Comisiones Obreras y José Santamarta, director de la revista WorldWatch, que, aunque es oficioso, es tenido en cuenta como referente. Como es sabido, los gases que calientan la atmósfera proceden del uso intensivo de los combustibles fósiles (carbón, petróleo y gas), usados en las plantas térmicas de producción eléctrica, las industrias, el transporte o el sector doméstico. Aun así, la comunidad catalana presenta unos resultados algo mejores que los del conjunto de España, donde estas emisiones aumentaron un 52,9% hasta el 2005. Catalunya no se porta tan mal porque energéticamente depende más de las centrales nucleares, y éstas no emiten dióxido de carbono (CO2). En su caso, el aumento de gases se debió sobre todo a la entrada en funcionamiento en el 2005 de dos nuevas centrales térmicas de ciclo combinado de Endesa y Gas Natural en Sant Adrià de Besòs, que arrojaron a la atmósfera unas 900.000 toneladas de CO2 anuales cada una. En general, influyó notablemente el incremento de generación del sector de producción energética (Cercs, Foix, Sant Adrià), que incluso superó las primeras cuotas de emisión de CO2 fijadas en el plan nacional de asignación, según confirmó el Departament de Medi Ambient. Mientras tanto, las emisiones del transporte han aumentado más de un 36% entre 1990 y el 2004 (y ya representan el 27% del total). Catalunya envía a la atmósfera 57,1 millones de toneladas equivalentes de CO2 al año (frente a los 442 millones de toneladas del conjunto español). Esto significa que emite menos proporcionalmente que el conjunto del Estado, ya que aporta el 13% de los gases cuando su población es el 15,8% y su producto interior bruto representa el 18,3% del total. Las emisiones catalanas per cápita son 8,1 toneladas de CO2 por persona y año, mientras que en toda España ascienden a 9,9 toneladas de CO2. (En este ratio se contabilizan todas las emisiones de gases generadas en un hipotético reparto personal: desde el del combustible usado en un térmica cuando encendemos la luz al despertarnos cada mañana hasta las del coche que nos lleva al trabajo.) Catalunya calienta menos la atmósfera que el conjunto de España porque el 60% de su producción de electricidad procede de las centrales nucleares (Ascó 1 y 2, y Vandellòs 2). Y en segundo lugar, porque también es menor la contribución de las térmicas de carbón. La presencia de la energía nuclear hace que el volumen de gases invernadero sea un 20% inferior a lo que correspondería en otras circunstancias, según explica José Santamarta. Las nucleares evitan que haya un mayor alejamiento de Kioto. En cambio, si la electricidad de origen nuclear fuera sustituida por la de plantas de ciclo combinado de gas natural, se emitirían otros 8,5 millones de toneladas adicionales de CO2 , y las emisiones catalanas aumentarían un 16%, según José Santamarta. Por eso, abandonar la energía nuclear en Catalunya y cumplir el protocolo de Kioto es "la cuadratura del círculo". Estas dos soluciones no se pueden realizar simultáneamente de manera inmediata. "Si queremos cerrar las centrales nucleares y cumplir el protocolo de Kioto, es necesario impulsar de manera decidida la energía eólica, tanto en tierra como en la zona marina", señala José Santamarta. Fuentes del Departament de Medi Ambient admitieron que el incremento de gases de CO2 en Catalunya se debe a la disminución de electricidad de origen hidroeléctrico (debido a la sequía). En el 2005, los sectores energéticos (térmicas de carbón de Cercs, y de fuel de Foix y Sant Adrià...) han rebasado en un millón de toneladas de CO2 los derechos anuales concedidos en el plan nacional de asignación. Sin embargo, el resto de los sectores afectados por la directiva europea de comercio de emisiones (cemento, cerámica, papel, vidrio y metalurgia), nacida para cumplir con Kioto, ha emitido en conjunto por debajo de las cantidades que se le habían asignado. Las empresas que han superado los derechos de CO2 del 2005 aún tienen dos años más por delante para reducir sus emisiones (mejorando la producción y cambiando el combustible); y si no pueden hacerlo, no les queda más remedio que comprar a otras industrias limpias los derechos de emisión que a éstas les sobren. Las empresas que han rebasado el cupo del 2005 pueden acumular los derechos y arrastrarlos hasta el 2006 y 2007 (pero no hasta el 2008,
www.lavanguardia.es
Los gases que calientan la atmósfera crecieron en Catalunya un poco menos que en el conjunto de España. Las nuevas térmicas de ciclo combinado explican la subida
El sector energético generó un millón de toneladas de CO2 más de lo asignado para el 2005
El CO2 per cápita es un 20% inferior al del conjunto español debido a la alta presencia nuclear.
ANTONIO CERRILLO - 29/04/2006BARCELONA.Catalunya sigue alejándose cada vez más del cumplimiento del protocolo de Kioto contra el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero que calientan la atmósfera crecieron hasta el 2005 un 43,27% con relación a 1990, pese a que el listón asumido por España es un aumento máximo del 15% hasta el 2012. Con el actual Govern, las políticas energéticas y de transporte no han contenido el volumen de gases que calientan la atmósfera. Las emisiones de gases de efecto invernadero registraron en Catalunya crecimientos acumulados del 38,43% (2004) y del 43,27% (2005), según un estudio de Comisiones Obreras y José Santamarta, director de la revista WorldWatch, que, aunque es oficioso, es tenido en cuenta como referente. Como es sabido, los gases que calientan la atmósfera proceden del uso intensivo de los combustibles fósiles (carbón, petróleo y gas), usados en las plantas térmicas de producción eléctrica, las industrias, el transporte o el sector doméstico. Aun así, la comunidad catalana presenta unos resultados algo mejores que los del conjunto de España, donde estas emisiones aumentaron un 52,9% hasta el 2005. Catalunya no se porta tan mal porque energéticamente depende más de las centrales nucleares, y éstas no emiten dióxido de carbono (CO2). En su caso, el aumento de gases se debió sobre todo a la entrada en funcionamiento en el 2005 de dos nuevas centrales térmicas de ciclo combinado de Endesa y Gas Natural en Sant Adrià de Besòs, que arrojaron a la atmósfera unas 900.000 toneladas de CO2 anuales cada una. En general, influyó notablemente el incremento de generación del sector de producción energética (Cercs, Foix, Sant Adrià), que incluso superó las primeras cuotas de emisión de CO2 fijadas en el plan nacional de asignación, según confirmó el Departament de Medi Ambient. Mientras tanto, las emisiones del transporte han aumentado más de un 36% entre 1990 y el 2004 (y ya representan el 27% del total). Catalunya envía a la atmósfera 57,1 millones de toneladas equivalentes de CO2 al año (frente a los 442 millones de toneladas del conjunto español). Esto significa que emite menos proporcionalmente que el conjunto del Estado, ya que aporta el 13% de los gases cuando su población es el 15,8% y su producto interior bruto representa el 18,3% del total. Las emisiones catalanas per cápita son 8,1 toneladas de CO2 por persona y año, mientras que en toda España ascienden a 9,9 toneladas de CO2. (En este ratio se contabilizan todas las emisiones de gases generadas en un hipotético reparto personal: desde el del combustible usado en un térmica cuando encendemos la luz al despertarnos cada mañana hasta las del coche que nos lleva al trabajo.) Catalunya calienta menos la atmósfera que el conjunto de España porque el 60% de su producción de electricidad procede de las centrales nucleares (Ascó 1 y 2, y Vandellòs 2). Y en segundo lugar, porque también es menor la contribución de las térmicas de carbón. La presencia de la energía nuclear hace que el volumen de gases invernadero sea un 20% inferior a lo que correspondería en otras circunstancias, según explica José Santamarta. Las nucleares evitan que haya un mayor alejamiento de Kioto. En cambio, si la electricidad de origen nuclear fuera sustituida por la de plantas de ciclo combinado de gas natural, se emitirían otros 8,5 millones de toneladas adicionales de CO2 , y las emisiones catalanas aumentarían un 16%, según José Santamarta. Por eso, abandonar la energía nuclear en Catalunya y cumplir el protocolo de Kioto es "la cuadratura del círculo". Estas dos soluciones no se pueden realizar simultáneamente de manera inmediata. "Si queremos cerrar las centrales nucleares y cumplir el protocolo de Kioto, es necesario impulsar de manera decidida la energía eólica, tanto en tierra como en la zona marina", señala José Santamarta. Fuentes del Departament de Medi Ambient admitieron que el incremento de gases de CO2 en Catalunya se debe a la disminución de electricidad de origen hidroeléctrico (debido a la sequía). En el 2005, los sectores energéticos (térmicas de carbón de Cercs, y de fuel de Foix y Sant Adrià...) han rebasado en un millón de toneladas de CO2 los derechos anuales concedidos en el plan nacional de asignación. Sin embargo, el resto de los sectores afectados por la directiva europea de comercio de emisiones (cemento, cerámica, papel, vidrio y metalurgia), nacida para cumplir con Kioto, ha emitido en conjunto por debajo de las cantidades que se le habían asignado. Las empresas que han superado los derechos de CO2 del 2005 aún tienen dos años más por delante para reducir sus emisiones (mejorando la producción y cambiando el combustible); y si no pueden hacerlo, no les queda más remedio que comprar a otras industrias limpias los derechos de emisión que a éstas les sobren. Las empresas que han rebasado el cupo del 2005 pueden acumular los derechos y arrastrarlos hasta el 2006 y 2007 (pero no hasta el 2008,
www.lavanguardia.es
'Volem decidir', treinta años después La Xarxa Feminista reivindica igualdad de salario en la conmemoración de las primeras jornadas de 1976
MARICEL CHAVARRÍA - 30/04/2006Barcelona . Ha llegado el momento de visibilizar el saber de las mujeres. De esta premisa parten las próximas jornadas feministas de Catalunya, que se celebrarán a principios de junio y rememorarán aquel histórico mayo del 76 del Volem decidir, en que el feminismo catalán reivindicaba a los seis meses de la muerte del dictador cuestiones como el aborto y el divorcio, la abolición de las discriminaciones en el trabajo o la creación de servicios colectivos gratuitos: guarderías, lavanderías... Esto era lo que pedían para poder trabajar fuera de casa. Tres décadas después, y aún reivindicando ayudas sociales y guarderías para dejar de ejercer de superwomen,el lema de este tercer encuentro (el segundo tuvo lugar en 1996) será Sabemos hacer y hacemos saber. Organizado por la Xarxa Feminista de Barcelona - los días 2, 3 y 4 de junio en Llars Mundet-, vendrá también a conmemorar un movimiento que en estas tres décadas ha sido un importante motor de transformación social. "Se trata de poner de relieve la gran diversidad de conocimientos de las mujeres que el sistema patriarcal ha dejado invisible, desvalorizado o ignorado, y que ha ido circulando en los espacios privados", dice la portavoz de la Xarxa Feminista, Dolors Cruells. Aquellas primeras jornadas de 1976 concluían con demandas radicales, teniendo en cuenta el contexto social. A pesar de las discusiones en el seno del movimiento - por su vertiente nacionalista o por la participación de la población masculina, que no fue del gusto de todas (de hecho, en Llars Mundet no serán admitidos)-, exigieron por unanimidad revisar la célula familiar, aprobar la ley de Divorcio, que la patria potestad no fuera exclusiva del hombre; derechos de las madres solteras y los hijos ilegítimos, abolición de los delitos de adulterio y amancebamiento, educación sexual para disponer del propio cuerpo, anticonceptivos a cargo de la Seguridad Social, legalizar el aborto, abolir la ley de Peligrosidad que perseguía conductas como la homosexualidad y la prostitución... Bienvenida ley de Dependencia Se ha avanzado mucho, pero hay una reivindicación pendiente: a igual trabajo, igual salario", afirma Cruells. "Hemos logrado que la sociedad asimile temas y los politice: la ley de Dependencia, que reconoce la tarea de cuidado y el debate sobre la sostenibilidad de la vida de las mujeres, serán cruciales en este encuentro". Lo interesante sería, para Alicia Oliver, que los hombres adquirieran valores femeninos. Entre los nombres del feminismo que valoran los cambios del contexto social respecto a tres década atrás, en un cuaderno editado para la ocasión por Ca la Dona, María Chordà señala: "En los setenta, en los pequeños grupos de autoconciencia, las mujeres maltratadas no hablábamos entre nosotras del tema, se creía una cuestión personal e incluso nos daba vergüenza". "Como siempre, las mujeres hacemos un trabajo generoso y silencioso hacia el conjunto de la sociedad", indica Lluïsa Carmona. Y la sociedad, sin reconocerlo - añade Aurora Gómez-, ha aceptado el feminismo.
www.lavanguardia.es
MARICEL CHAVARRÍA - 30/04/2006Barcelona . Ha llegado el momento de visibilizar el saber de las mujeres. De esta premisa parten las próximas jornadas feministas de Catalunya, que se celebrarán a principios de junio y rememorarán aquel histórico mayo del 76 del Volem decidir, en que el feminismo catalán reivindicaba a los seis meses de la muerte del dictador cuestiones como el aborto y el divorcio, la abolición de las discriminaciones en el trabajo o la creación de servicios colectivos gratuitos: guarderías, lavanderías... Esto era lo que pedían para poder trabajar fuera de casa. Tres décadas después, y aún reivindicando ayudas sociales y guarderías para dejar de ejercer de superwomen,el lema de este tercer encuentro (el segundo tuvo lugar en 1996) será Sabemos hacer y hacemos saber. Organizado por la Xarxa Feminista de Barcelona - los días 2, 3 y 4 de junio en Llars Mundet-, vendrá también a conmemorar un movimiento que en estas tres décadas ha sido un importante motor de transformación social. "Se trata de poner de relieve la gran diversidad de conocimientos de las mujeres que el sistema patriarcal ha dejado invisible, desvalorizado o ignorado, y que ha ido circulando en los espacios privados", dice la portavoz de la Xarxa Feminista, Dolors Cruells. Aquellas primeras jornadas de 1976 concluían con demandas radicales, teniendo en cuenta el contexto social. A pesar de las discusiones en el seno del movimiento - por su vertiente nacionalista o por la participación de la población masculina, que no fue del gusto de todas (de hecho, en Llars Mundet no serán admitidos)-, exigieron por unanimidad revisar la célula familiar, aprobar la ley de Divorcio, que la patria potestad no fuera exclusiva del hombre; derechos de las madres solteras y los hijos ilegítimos, abolición de los delitos de adulterio y amancebamiento, educación sexual para disponer del propio cuerpo, anticonceptivos a cargo de la Seguridad Social, legalizar el aborto, abolir la ley de Peligrosidad que perseguía conductas como la homosexualidad y la prostitución... Bienvenida ley de Dependencia Se ha avanzado mucho, pero hay una reivindicación pendiente: a igual trabajo, igual salario", afirma Cruells. "Hemos logrado que la sociedad asimile temas y los politice: la ley de Dependencia, que reconoce la tarea de cuidado y el debate sobre la sostenibilidad de la vida de las mujeres, serán cruciales en este encuentro". Lo interesante sería, para Alicia Oliver, que los hombres adquirieran valores femeninos. Entre los nombres del feminismo que valoran los cambios del contexto social respecto a tres década atrás, en un cuaderno editado para la ocasión por Ca la Dona, María Chordà señala: "En los setenta, en los pequeños grupos de autoconciencia, las mujeres maltratadas no hablábamos entre nosotras del tema, se creía una cuestión personal e incluso nos daba vergüenza". "Como siempre, las mujeres hacemos un trabajo generoso y silencioso hacia el conjunto de la sociedad", indica Lluïsa Carmona. Y la sociedad, sin reconocerlo - añade Aurora Gómez-, ha aceptado el feminismo.
www.lavanguardia.es
30.4.06
Es crea un nou servei d'urgència per a dones víctimes de maltractament.
Un nou servei d’urgència per a dones víctimes de la violència domèstica es posarà en marxa a la comarca abans de l’estiu gràcies al conveni que el Consell Comarcal signarà amb la Fundació AGI. L’acord, que l’han de ratificar els plens dels ajuntaments del Garraf, dóna resposta a una de les principals demandes que van aparèixer durant les darreres jornades sobre la violènciade gènere que es van celebrar a la comarca. El servei funcionarà les 24 hores del dia a través d’un telèfon, que es facilitarà en el moment de posar en marxa el servei, al qual es podran adreçar les dones que ho necessiten. L’objectiu, segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, és que les dones puguin disposar de professionals per a l’atenció des del punt de vista legal i psicològic davant les possibles incidències que es puguin produir. Blanco reconeix que ara cada ajuntament actua de manera independent i que els municipis petits són els que tenen més dificultats per actuar en situacions d’aquest tipus. Amb el nou servei d’urgència se solventarà això i també el buit que queda ara els caps de setmana.
www.diaridevilanova.com
Un nou servei d’urgència per a dones víctimes de la violència domèstica es posarà en marxa a la comarca abans de l’estiu gràcies al conveni que el Consell Comarcal signarà amb la Fundació AGI. L’acord, que l’han de ratificar els plens dels ajuntaments del Garraf, dóna resposta a una de les principals demandes que van aparèixer durant les darreres jornades sobre la violènciade gènere que es van celebrar a la comarca. El servei funcionarà les 24 hores del dia a través d’un telèfon, que es facilitarà en el moment de posar en marxa el servei, al qual es podran adreçar les dones que ho necessiten. L’objectiu, segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, és que les dones puguin disposar de professionals per a l’atenció des del punt de vista legal i psicològic davant les possibles incidències que es puguin produir. Blanco reconeix que ara cada ajuntament actua de manera independent i que els municipis petits són els que tenen més dificultats per actuar en situacions d’aquest tipus. Amb el nou servei d’urgència se solventarà això i també el buit que queda ara els caps de setmana.
www.diaridevilanova.com
Farts d'Esquerra
Joaquim Colominas
Tants mesos embolicant la troca sobre el sentit del seu vot al referèndum de l'Estatut per acabar demanant el "vot nul polític" -una nova modalitat de vot en l'àmbit de la política comparada-. Evitar votar que sí per no entrar en contradicció amb les bases del partit, però esperant que surti el sí per continuar en el govern tripartit. O també imposar a un feble president de la Generalitat una persona amb el perfil professional de Xavier Vendrell com a nou conseller de Governació com a forma de promoure'l després d'haver enviat les famoses cartes exigint el pagament d'un percentatge del sou per finançar ERC a persones que no són del partit ? Són els penúltims i lamentables episodis protagonitzats pels dirigents d'Esquerra Republicana en els darrers deu dies.
Si recordem els incidents viscuts des de la formació del govern tripartit fa més de dos anys, el llistat és interminable. Un llistat que demostra que és un govern que perd més energies intentant apaivagar els propis escàndols que governant el país i millorant les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Són molts els ciutadans que estan farts d'una acció política que simplement busca el protagonisme mediàtic i l'enfortiment electoral. Farts d'un estil de fer política que en lloc d'honorar el polític, en lloc de dignificar la institució de la Generalitat, el que produeix és una decepció ciutadana i, com a conseqüència, un allunyament de moltes persones de la política.
Des de la simpatia pels objectius que teòricament diu defensar aquest partit però amb gran discrepància amb les formes que utilitza, hi ha altres maneres més discretes, amb més categoria i preparació, que són molt més eficaces a l'hora de defensar el nostre país.
www.avui.cat
Joaquim Colominas
Tants mesos embolicant la troca sobre el sentit del seu vot al referèndum de l'Estatut per acabar demanant el "vot nul polític" -una nova modalitat de vot en l'àmbit de la política comparada-. Evitar votar que sí per no entrar en contradicció amb les bases del partit, però esperant que surti el sí per continuar en el govern tripartit. O també imposar a un feble president de la Generalitat una persona amb el perfil professional de Xavier Vendrell com a nou conseller de Governació com a forma de promoure'l després d'haver enviat les famoses cartes exigint el pagament d'un percentatge del sou per finançar ERC a persones que no són del partit ? Són els penúltims i lamentables episodis protagonitzats pels dirigents d'Esquerra Republicana en els darrers deu dies.
Si recordem els incidents viscuts des de la formació del govern tripartit fa més de dos anys, el llistat és interminable. Un llistat que demostra que és un govern que perd més energies intentant apaivagar els propis escàndols que governant el país i millorant les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Són molts els ciutadans que estan farts d'una acció política que simplement busca el protagonisme mediàtic i l'enfortiment electoral. Farts d'un estil de fer política que en lloc d'honorar el polític, en lloc de dignificar la institució de la Generalitat, el que produeix és una decepció ciutadana i, com a conseqüència, un allunyament de moltes persones de la política.
Des de la simpatia pels objectius que teòricament diu defensar aquest partit però amb gran discrepància amb les formes que utilitza, hi ha altres maneres més discretes, amb més categoria i preparació, que són molt més eficaces a l'hora de defensar el nostre país.
www.avui.cat
Mas demana a Maragall que expulsi Esquerra del govern.
Lideratge .Reclama al president que posi fi a un executiu que veu trencat i governi en minoria Vot nul .Considera covard i una perversió democràtica el posicionament, mentre proclama el seu respecte pel no
el nou autogovern
Lluís Bou
El líder de CiU, Artur Mas, va carregar ahir en el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la decisió d'ERC de defensar preferentment el vot nul en el referèndum de l'Estatut, i li va reclamar que expulsi els republicans del govern. Mas va precisar que, amb això, CiU no busca una drecera per tornar a l'executiu català, sinó acabar amb una situació que al seu entendre només aguanta amb respiració assistida per interessos personals. "Maragall no pot mantenir un govern que és públic i notori que s'ha trencat", va apuntar, mentre li recomanava que governi en minoria per no deteriorar la situació, encara que sigui convocant eleccions anticipades d'aquí a uns mesos.
A prova de míssils.
Però Mas va llançar la pressió sobre Maragall més per posar en relleu la necessitat d'una alternativa que per la convicció real que el president trenqui el tripartit. El líder de CiU ni tan sols preveu a hores d'ara aquesta hipòtesi, i més aviat espera anar rendibilitzant les successives crisis que s'auguren i la suposada falta de lideratge. "No pot ser que els interessos d'una sola persona passin per sobre dels del país, quan cal recuperar un govern amb un mínim de cara i ulls", va sentenciar, mentre alhora admetia que el govern tripartit és "a prova de míssils nuclears" per la decisió dels tres socis d'obviar les diferències i seguir en el poder.
Per això mateix no entén per què ERC ha adoptat una decisió sobre el referèndum tan complexa, primant el vot nul. Mas va carregar amb extrema duresa contra aquesta via, acusant els republicans d'adoptar una actitud covarda i perversa políticament. "No pot ser que un partit que està al govern recomani als ciutadans llençar el vot a la paperera", va deixar anar, mentre insistia que la Junta Electoral ha de desestimar que aquesta opció rebi subvenció.
"Que diguin que no a l'Estatut amb total llibertat. Si és el que els demanen les bases... I a més és clar que Maragall els mantindrà igualment al govern. Però que no facin martingales que són una perversió democràtica", va afegir el president de CiU. Mas va proclamar el seu total respecte cap als qui apostin pel no, malgrat que en discrepa, perquè entén que és una de les opcions democràtiques possibles. Tot i això, Mas va recordar que, tot el que no sigui el sí, comporta que queda vigent l'Estatut del 1979 i que l'autogovern no fa cap pas endavant, i va demanar tenir-ho en compte.
Mas va comparar, en canvi, la proposta polièdrica d'ERC davant el referèndum amb la campanya de recollida de firmes que ha fet el PP, ja que cap de les dues tenen traducció legal.
En termes similars es va expressar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, que va demanar a ERC que trenqui amb el tripartit si de veritat s'oposa a l'Estatut, ja que els altres socis defensen el projecte i preveu que el govern també ho farà. Duran va recordar a ERC que va investir Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero com a presidents amb l'argument que s'obriria una nova etapa constituent que canviaria l'encaix amb Espanya.
www.avui.cat
Lideratge .Reclama al president que posi fi a un executiu que veu trencat i governi en minoria Vot nul .Considera covard i una perversió democràtica el posicionament, mentre proclama el seu respecte pel no
el nou autogovern
Lluís Bou
El líder de CiU, Artur Mas, va carregar ahir en el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la decisió d'ERC de defensar preferentment el vot nul en el referèndum de l'Estatut, i li va reclamar que expulsi els republicans del govern. Mas va precisar que, amb això, CiU no busca una drecera per tornar a l'executiu català, sinó acabar amb una situació que al seu entendre només aguanta amb respiració assistida per interessos personals. "Maragall no pot mantenir un govern que és públic i notori que s'ha trencat", va apuntar, mentre li recomanava que governi en minoria per no deteriorar la situació, encara que sigui convocant eleccions anticipades d'aquí a uns mesos.
A prova de míssils.
Però Mas va llançar la pressió sobre Maragall més per posar en relleu la necessitat d'una alternativa que per la convicció real que el president trenqui el tripartit. El líder de CiU ni tan sols preveu a hores d'ara aquesta hipòtesi, i més aviat espera anar rendibilitzant les successives crisis que s'auguren i la suposada falta de lideratge. "No pot ser que els interessos d'una sola persona passin per sobre dels del país, quan cal recuperar un govern amb un mínim de cara i ulls", va sentenciar, mentre alhora admetia que el govern tripartit és "a prova de míssils nuclears" per la decisió dels tres socis d'obviar les diferències i seguir en el poder.
Per això mateix no entén per què ERC ha adoptat una decisió sobre el referèndum tan complexa, primant el vot nul. Mas va carregar amb extrema duresa contra aquesta via, acusant els republicans d'adoptar una actitud covarda i perversa políticament. "No pot ser que un partit que està al govern recomani als ciutadans llençar el vot a la paperera", va deixar anar, mentre insistia que la Junta Electoral ha de desestimar que aquesta opció rebi subvenció.
"Que diguin que no a l'Estatut amb total llibertat. Si és el que els demanen les bases... I a més és clar que Maragall els mantindrà igualment al govern. Però que no facin martingales que són una perversió democràtica", va afegir el president de CiU. Mas va proclamar el seu total respecte cap als qui apostin pel no, malgrat que en discrepa, perquè entén que és una de les opcions democràtiques possibles. Tot i això, Mas va recordar que, tot el que no sigui el sí, comporta que queda vigent l'Estatut del 1979 i que l'autogovern no fa cap pas endavant, i va demanar tenir-ho en compte.
Mas va comparar, en canvi, la proposta polièdrica d'ERC davant el referèndum amb la campanya de recollida de firmes que ha fet el PP, ja que cap de les dues tenen traducció legal.
En termes similars es va expressar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, que va demanar a ERC que trenqui amb el tripartit si de veritat s'oposa a l'Estatut, ja que els altres socis defensen el projecte i preveu que el govern també ho farà. Duran va recordar a ERC que va investir Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero com a presidents amb l'argument que s'obriria una nova etapa constituent que canviaria l'encaix amb Espanya.
www.avui.cat
ICV-EA retreu a Esquerra
que faci el joc a la "dreta"
Guillot atribueix a la "divisió interna" que ERC plantegi el vot nul, el no i el blanc
Redacció
Les crítiques dels socis del govern tripartit a la decisió d'ERC de votar nul al referèndum sobre l'Estatut continuen. Ahir el vicepresident d'ICV Jordi Guillot va tornar a acusar els republicans de "fer el joc a la dreta" amb aquesta actitud i va interpretar com a fruit de la "divisió interna" la decisió de prioritzar el vot nul polític sense tancar la porta a altres opcions com el no i el vot en blanc. "Quan ERC demana el vot nul, el vot en blanc i el vot en contra de l'Estatut fa un flac favor a Catalunya i fa el joc a la dreta, a tots aquells que no volen que s'aprovi el nou Estatut", va opinar.
Per Guillot, el rebuig d'Esquerra Republicana al projecte estatutari no només és un "greu error" que pot tenir conseqüències per al futur del govern tripartit català, sinó que també posa en evidència una certa irresponsabilitat. "Creiem que ERC en part es pot permetre aquest desconcert perquè altres estem fent la feina responsable d'apostar perquè l'Estatut arribi a bon port", va lamentar.
Tanmateix, tot i la contundència de les crítiques als republicans, Guillot va insistir en l'aposta de la seva formació per la continuïtat del govern de Pasqual Maragall. "Seguirem tenint una mala salut de ferro", va ironitzar. I és que tot i que tant socialistes com ecosocialistes són conscients que el rebuig d'ERC a la proposta estrella del Pacte del Tinell pot afectar encara més la credibilitat del tripartit, de cara enfora intenten desvincular el rebuig dels republicans a l'Estatut de la continuïtat del govern català perquè tots busquen aconseguir rèdits electorals utilitzant com a argument la feina feta. "Encara que el govern és hipersensible, hi ha una gestió i uns objectius que s'estan acomplint", va recordar Guillot.
Per la seva banda, el coordinador general d'EUA, Jordi Miralles, va recalcar que la d'ahir serà l'última vegada que la coalició ICV-EA parli d'Esquerra i del seu paper respecte a l'Estatut perquè ara el que toca és explicar a la ciutadania la reforma estatutària perquè la voti el pròxim 18 de juny. "A partir d'ara ja no tornarem a parlar d'ERC i ens dedicarem a explicar l'Estatut", va deixar clar. I és que per a ICV-EA, malgrat la retallada patida a Madrid, la reforma suposa una millora de l'autogovern, reconeix uns drets i un finançament.
www.avui.cat
que faci el joc a la "dreta"
Guillot atribueix a la "divisió interna" que ERC plantegi el vot nul, el no i el blanc
Redacció
Les crítiques dels socis del govern tripartit a la decisió d'ERC de votar nul al referèndum sobre l'Estatut continuen. Ahir el vicepresident d'ICV Jordi Guillot va tornar a acusar els republicans de "fer el joc a la dreta" amb aquesta actitud i va interpretar com a fruit de la "divisió interna" la decisió de prioritzar el vot nul polític sense tancar la porta a altres opcions com el no i el vot en blanc. "Quan ERC demana el vot nul, el vot en blanc i el vot en contra de l'Estatut fa un flac favor a Catalunya i fa el joc a la dreta, a tots aquells que no volen que s'aprovi el nou Estatut", va opinar.
Per Guillot, el rebuig d'Esquerra Republicana al projecte estatutari no només és un "greu error" que pot tenir conseqüències per al futur del govern tripartit català, sinó que també posa en evidència una certa irresponsabilitat. "Creiem que ERC en part es pot permetre aquest desconcert perquè altres estem fent la feina responsable d'apostar perquè l'Estatut arribi a bon port", va lamentar.
Tanmateix, tot i la contundència de les crítiques als republicans, Guillot va insistir en l'aposta de la seva formació per la continuïtat del govern de Pasqual Maragall. "Seguirem tenint una mala salut de ferro", va ironitzar. I és que tot i que tant socialistes com ecosocialistes són conscients que el rebuig d'ERC a la proposta estrella del Pacte del Tinell pot afectar encara més la credibilitat del tripartit, de cara enfora intenten desvincular el rebuig dels republicans a l'Estatut de la continuïtat del govern català perquè tots busquen aconseguir rèdits electorals utilitzant com a argument la feina feta. "Encara que el govern és hipersensible, hi ha una gestió i uns objectius que s'estan acomplint", va recordar Guillot.
Per la seva banda, el coordinador general d'EUA, Jordi Miralles, va recalcar que la d'ahir serà l'última vegada que la coalició ICV-EA parli d'Esquerra i del seu paper respecte a l'Estatut perquè ara el que toca és explicar a la ciutadania la reforma estatutària perquè la voti el pròxim 18 de juny. "A partir d'ara ja no tornarem a parlar d'ERC i ens dedicarem a explicar l'Estatut", va deixar clar. I és que per a ICV-EA, malgrat la retallada patida a Madrid, la reforma suposa una millora de l'autogovern, reconeix uns drets i un finançament.
www.avui.cat
El pes del temps
Josep Cuní
En una cita amb les urnes, optar pel vot nul és legal. Fins i tot és legítim en termes de la llei a la qual s'ajusta, però és discutible des d'un punt de vista d'ètica política si no donem per fet que aquests dos conceptes constitueixen un oxímoron. No pretenc discutir una decisió que comporta l'assumpció de les conseqüències que se'n puguin derivar. Només descric un fet que ens adverteix de la nova crisi política que se'ns apropa si és que no les donem per encadenades. Si ningú pot negar la sensació d'alguns sectors de viure instal·lats en una pertorbació permanent, haurem d'admetre que l'actual episodi no és més que un capítol del llibre que s'està escrivint. Un llibre el gènere del qual deixo a la lliure elecció del lector.
Amb la forma preferent del vot nul, ERC opta per emprar en el proper referèndum un mètode de participació que fins avui no s'havia promocionat. No és el cas, doncs, del vot en blanc, sovint blasmat per les formacions polítiques, que l'han considerat negatiu per als seus interessos fins a l'extrem que alguns interventors de partit han marejat els inexperts presidents de meses induint-los a comptabilitzar-los com a inexistents. Hi ha curioses anècdotes en relació amb això. Des de qui, havent deixat el sobre buit, va haver de fregar-se els ulls l'endemà en constatar que a la llista del recompte oficial de la seva mesa no hi figurava cap vot en blanc, fins a aquell a qui van fer creure que havia d'escriure'l en un paper. Blanc, és clar.
El cas de l'abstenció el tenim més apamat. Des dels alternatius que la prediquen innecessàriament perquè ja té prou èxit popular ateses les xifres oficials de participació, fins als que l'han potenciat de manera contradictòria amb els seus postulats per prioritzar la tàctica oportunista sobre l'estratègia constructiva. Del no ho sabem quasi tot, perquè el PP i els mitjans afins no es cansen de cantar-ne les excel·lències amb més intensitat que els partidaris del sí entonen unes lloances difícils de creure. Vull dir que, amb la falta de convicció que es percep en el to positiu emprat, és fàcilment deduïble que hi ha una certa ficció. De fet, el convenciment tan sols és perceptible en els defensors negatius, per què ens hem d'enganyar?
Malgrat que els sondejos auguren una majoria favorable al text, serà el temps el que dirà si la seva aplicació resol els contenciosos pendents. I serà també el temps qui dicti la sentència inexorable de la gestió de l'embolic en el qual estem immersos. Un període que haurà tingut en compte la seva pròpia modulació i administració d'acord amb les influències mediàtiques que hi intervenen.
Arran de la recent renovació del govern, algú va dir que no hi havia crisi política que resistís dues portades de diari. Sent certa la sentència, la podem donar per superada en termes dels mateixos mitjans. Les facilitats que aporten les noves tecnologies, amb Internet al capdavant i les seves pàgines web i diaris digitals, que renoven notícies de manera constant, o l'existència de canals de ràdio i televisió amb informació permanent i ininterrompuda, fan concebre una nova dimensió del pas del temps més propera a la fugida que a la contemplació, a la fatiga que al neguit, a l'avorriment que a l'anhel.
Ho sabem tot -o quasi- quan ens diuen que passa. O que ha començat a passar, com fa una setmana al Palau. D'aquí que, si l'endemà encara ens trobem oberta la incògnita del vespre anterior, pensem que el problema possible s'ha enquistat en la ineficàcia sospitosa. I fem un esbufec de cansament, símptoma de manca d'adaptació al ritme dels temps. Els polítics creuen tenir-ho controlat. Hi ha qui es vanta de saber evitar el parany, però el cert és que no sempre s'apliquen en el mètode ni prenen decisions amb la perspectiva del pes del temps. En la seva etapa de president, i estranyament, Maragall n'és reiterada víctima, d'aquest error. Fixem-nos que cada vegada que ha donat hores a una dificultat, el temps se li ha girat en contra. És per això que jugar una carta equivocada en una partida llarga i retransmesa en directe permanentment, amb tots els contraris refregant-te l'errada o la incoherència, augmenta el risc de perdre la partida. I amb ella tota la recaptació feta mentre guanyaves.
Periodista
www.avui.cat
Josep Cuní
En una cita amb les urnes, optar pel vot nul és legal. Fins i tot és legítim en termes de la llei a la qual s'ajusta, però és discutible des d'un punt de vista d'ètica política si no donem per fet que aquests dos conceptes constitueixen un oxímoron. No pretenc discutir una decisió que comporta l'assumpció de les conseqüències que se'n puguin derivar. Només descric un fet que ens adverteix de la nova crisi política que se'ns apropa si és que no les donem per encadenades. Si ningú pot negar la sensació d'alguns sectors de viure instal·lats en una pertorbació permanent, haurem d'admetre que l'actual episodi no és més que un capítol del llibre que s'està escrivint. Un llibre el gènere del qual deixo a la lliure elecció del lector.
Amb la forma preferent del vot nul, ERC opta per emprar en el proper referèndum un mètode de participació que fins avui no s'havia promocionat. No és el cas, doncs, del vot en blanc, sovint blasmat per les formacions polítiques, que l'han considerat negatiu per als seus interessos fins a l'extrem que alguns interventors de partit han marejat els inexperts presidents de meses induint-los a comptabilitzar-los com a inexistents. Hi ha curioses anècdotes en relació amb això. Des de qui, havent deixat el sobre buit, va haver de fregar-se els ulls l'endemà en constatar que a la llista del recompte oficial de la seva mesa no hi figurava cap vot en blanc, fins a aquell a qui van fer creure que havia d'escriure'l en un paper. Blanc, és clar.
El cas de l'abstenció el tenim més apamat. Des dels alternatius que la prediquen innecessàriament perquè ja té prou èxit popular ateses les xifres oficials de participació, fins als que l'han potenciat de manera contradictòria amb els seus postulats per prioritzar la tàctica oportunista sobre l'estratègia constructiva. Del no ho sabem quasi tot, perquè el PP i els mitjans afins no es cansen de cantar-ne les excel·lències amb més intensitat que els partidaris del sí entonen unes lloances difícils de creure. Vull dir que, amb la falta de convicció que es percep en el to positiu emprat, és fàcilment deduïble que hi ha una certa ficció. De fet, el convenciment tan sols és perceptible en els defensors negatius, per què ens hem d'enganyar?
Malgrat que els sondejos auguren una majoria favorable al text, serà el temps el que dirà si la seva aplicació resol els contenciosos pendents. I serà també el temps qui dicti la sentència inexorable de la gestió de l'embolic en el qual estem immersos. Un període que haurà tingut en compte la seva pròpia modulació i administració d'acord amb les influències mediàtiques que hi intervenen.
Arran de la recent renovació del govern, algú va dir que no hi havia crisi política que resistís dues portades de diari. Sent certa la sentència, la podem donar per superada en termes dels mateixos mitjans. Les facilitats que aporten les noves tecnologies, amb Internet al capdavant i les seves pàgines web i diaris digitals, que renoven notícies de manera constant, o l'existència de canals de ràdio i televisió amb informació permanent i ininterrompuda, fan concebre una nova dimensió del pas del temps més propera a la fugida que a la contemplació, a la fatiga que al neguit, a l'avorriment que a l'anhel.
Ho sabem tot -o quasi- quan ens diuen que passa. O que ha començat a passar, com fa una setmana al Palau. D'aquí que, si l'endemà encara ens trobem oberta la incògnita del vespre anterior, pensem que el problema possible s'ha enquistat en la ineficàcia sospitosa. I fem un esbufec de cansament, símptoma de manca d'adaptació al ritme dels temps. Els polítics creuen tenir-ho controlat. Hi ha qui es vanta de saber evitar el parany, però el cert és que no sempre s'apliquen en el mètode ni prenen decisions amb la perspectiva del pes del temps. En la seva etapa de president, i estranyament, Maragall n'és reiterada víctima, d'aquest error. Fixem-nos que cada vegada que ha donat hores a una dificultat, el temps se li ha girat en contra. És per això que jugar una carta equivocada en una partida llarga i retransmesa en directe permanentment, amb tots els contraris refregant-te l'errada o la incoherència, augmenta el risc de perdre la partida. I amb ella tota la recaptació feta mentre guanyaves.
Periodista
www.avui.cat
28.4.06
Les joventuts d'ERC es desmarquen del partit i faran campanya pel 'no' en el referèndum de l’Estatut
La branca juvenil d’ERC, les JERC, ha assegurat aquest divendres, que demanaran “el ‘no’ i farem campanya pel ‘no’” en el referèndum de l’Estatut. El portaveu nacional de l’organització, Pere Aragonès, ha destacat que, tot i aquesta decisió, estan "moderadament satisfets amb la resolució d’Esquerra, ja que considera com a opcions legítimes el no, el blanc i el nul". L'executiva republicana es va reunir aquest dijous i va optar “preferentment” pel vot nul.Aragonès ha explicat que en la votació de l’executiva del dijous els dos representants de les JERC van abstenir-se perquè “no podien donar suport al vot nul” i “perquè no apostava únicament pel ‘no’” que ells volien.Tot i aquest desacord amb l’executiva d’ERC, Aragonès ha mostrat la seva tranquil·litat respecte a la relació amb ERC i ha assegurat que es senten “plenament acollits” dins el partit republicà, perquè els republicans “no només donen suport al nul, també al no i al blanc”.
Les Joventuts Socialistes acusen ERC i les JERC de "quedar del costat del PP". El primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), Raül Moreno, ha acusat, aquest divendres, ERC i les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) de “quedar al costat del PP” arran de la postura de les dues formacions sobre el referèndum de l’Estatut. Per la JSC “ERC ja no és un grup homogeni, està totalment fracturada i en crisi, sense nord, sense fita clara”. Raül Moreno ha afegit que “l´abstenció d´ERC i el no de les JERC, aquest descontrol, demostra una immaduresa política que els invalida per participar en l´acció de govern en un moment històric per a Catalunya” . Moreno ha lamentat “que les JERC i també Esquerra Republicana hagin quedat immersos en un procés de degradació política que passa per compartir els sentiments de la dreta més rància”.
www.eldebat.com
La branca juvenil d’ERC, les JERC, ha assegurat aquest divendres, que demanaran “el ‘no’ i farem campanya pel ‘no’” en el referèndum de l’Estatut. El portaveu nacional de l’organització, Pere Aragonès, ha destacat que, tot i aquesta decisió, estan "moderadament satisfets amb la resolució d’Esquerra, ja que considera com a opcions legítimes el no, el blanc i el nul". L'executiva republicana es va reunir aquest dijous i va optar “preferentment” pel vot nul.Aragonès ha explicat que en la votació de l’executiva del dijous els dos representants de les JERC van abstenir-se perquè “no podien donar suport al vot nul” i “perquè no apostava únicament pel ‘no’” que ells volien.Tot i aquest desacord amb l’executiva d’ERC, Aragonès ha mostrat la seva tranquil·litat respecte a la relació amb ERC i ha assegurat que es senten “plenament acollits” dins el partit republicà, perquè els republicans “no només donen suport al nul, també al no i al blanc”.
Les Joventuts Socialistes acusen ERC i les JERC de "quedar del costat del PP". El primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), Raül Moreno, ha acusat, aquest divendres, ERC i les Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC) de “quedar al costat del PP” arran de la postura de les dues formacions sobre el referèndum de l’Estatut. Per la JSC “ERC ja no és un grup homogeni, està totalment fracturada i en crisi, sense nord, sense fita clara”. Raül Moreno ha afegit que “l´abstenció d´ERC i el no de les JERC, aquest descontrol, demostra una immaduresa política que els invalida per participar en l´acció de govern en un moment històric per a Catalunya” . Moreno ha lamentat “que les JERC i també Esquerra Republicana hagin quedat immersos en un procés de degradació política que passa per compartir els sentiments de la dreta més rància”.
www.eldebat.com
Mas denuncia que la decisió d'ERC és "igual de ridícula" que la recollida de firmes del PP .
El líder de CIU, Artur Mas, ha denunciat que la decisió d’ERC és "exactament igual de ridícula" que la recollida de signatures del PP contra l’Estatut, en roda de premsa a la seu de la formació convergent. Mas ha titllat els dos casos de "numeret de circ de baixa qualitat". A més a més, Mas ha acusat ERC de "covardia" per no tenir "el coratge de votar ‘no’ si no creuen en aquest Estatut". El líder convergent ha retret a la formació republicana que estigui promovent "una perversió política" en demanar "als ciutadans que llencin el seu vot a la paperera". Mas ha demanat a Maragall que "prengui cartes en l'assumpte" i faci alguna cosa per "impedir aquest ridícul". Li ha exigit també una nova "recomposició" del Govern català "encara que sigui en minoria". Ja li ha avançat, però, que "no fa falta que parli amb CIU" perquè la federació "no vol estar" en l'Executiu si no és a través de les urnes.
www.eldebat.com
El líder de CIU, Artur Mas, ha denunciat que la decisió d’ERC és "exactament igual de ridícula" que la recollida de signatures del PP contra l’Estatut, en roda de premsa a la seu de la formació convergent. Mas ha titllat els dos casos de "numeret de circ de baixa qualitat". A més a més, Mas ha acusat ERC de "covardia" per no tenir "el coratge de votar ‘no’ si no creuen en aquest Estatut". El líder convergent ha retret a la formació republicana que estigui promovent "una perversió política" en demanar "als ciutadans que llencin el seu vot a la paperera". Mas ha demanat a Maragall que "prengui cartes en l'assumpte" i faci alguna cosa per "impedir aquest ridícul". Li ha exigit també una nova "recomposició" del Govern català "encara que sigui en minoria". Ja li ha avançat, però, que "no fa falta que parli amb CIU" perquè la federació "no vol estar" en l'Executiu si no és a través de les urnes.
www.eldebat.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)