ICV, CiU, el PP i ERC de Cubelles demanen un ple extraordinari per protegir la desembocadura del Foix.
La regidora de Medi Ambient diu que s’està treballant per preservar l’espai.
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles.
Els tres grups de l’oposició a l’Ajuntament de Cubelles (ICV, CiU i el PP) i ERC, membre del govern, han demanat al govern que convoqui un ple extraordinari que permeti protegir la desembocadura del riu Foix. La intenció dels quatre partits és que el municipi presenti al·legacions al projecte de la Xarxa Natura 2000 del Departament de Medi Ambient, del qual no forma part Cubelles. La regidora de Medi Ambient, Lluïsa Romero, assegura que treballa en les al·legacions.
L’oposició i el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, han demanat al govern (Entesa per Cubelles, el PSC, Iniciativa per Cubelles i ERC) que convoqui un ple extraordinari per pactar les al·legacions que el municipi hauria de presentar al Departament de Medi Ambient. La protecció de la desembocadura i la llera del Foix en el programa Xarxa Natura 2000 és la demanda que faran els quatre partits, ja que el projecte està destinat a conservar els hàbitats naturals al territori de la Unió Europea. «Volem que es protegeixi tota la desembocadura», sosté la regidora d’ICV Mònica Miquel, que justifica la demanda del ple en no haver vist «cap moviment de la regidoria de Medi Ambient» per presentar al·legacions. Miquel apunta al fet que el termini per demanar la inclusió del Foix en el projecte «s’acaba el 15 de juny». «El ple s’ha de fer abans», diu la regidora, que destaca que actualment «hi ha silenci administratiu» per part del govern local.
A CiU, el regidor Joan Albet diu que la protecció de la desembocadura del Foix és necessària «pels pocs espais verds de valor propi» de què disposa Cubelles. El regidor també deixa clar que la iniciativa vol «donar suport» al col·lectiu Fauna, que també demana la preservació de l’espai». Finalment, el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, defensa la necessitat d’«arribar a un consens», i vol que la construcció del nou pont sobre el riu es tingui en compte en el projecte de preservació de la desembocadura.
www.vilaweb.cat
11.6.06
Penedès.
Els opositors a l’autovia que foradarà el Montgròs demanen alternatives.
El Consell Comarcal del Garraf estudia dijous el projecte i si hi presenta al·legacionsALBERT MERCADER.
Vilanova i la Geltrú.
La plataforma El Montgròs viu. No al Forat de la C-15 i el col·lectiu ecologista Bosc Verd estan preparant al·legacions al projecte de l’eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Puigdàlber, que se subhastarà a final d’any. Els dos col·lectius reclamen que abans de començar a executar el tram, que inclourà la construcció de 30 ponts o viaductes i 11 passos inferiors, caldria prioritzar la millora del transport públic de tot l’eix, «que és totalment insuficient». Els ajuntaments afectats i els dos consells analitzen també el projecte amb uns altres ulls: la majoria aplaudeixen la proposta després d’anys de reivindicació.
El col·lectiu Bosc Verd és de moment qui té la feina més avançada. Els ecologistes ja van plantejar al·legacions quan es va treure a informació pública el tram entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès i apunten que les al·legacions que presentaran ara –tenen temps fins al 31 de juliol– seguiran la mateixa línia. Consideren que destinar 256 milions d’euros per convertir l’eix en una via ràpida entre Vilanova i la Geltrú i Manresa és «fomentar el trànsit privat i posar noves barreres al territori», apunta Jordi Asensi, portaveu del col·lectiu. Per Asensi, l’alternativa vàlida seria millorar l’accés actual –una de les alternatives que ja es recull en l’estudi de viabilitat– i el transport públic en aquest tram, que ara és insuficient. «Un exemple del poc interès per millorar el transport és que l’autobús ni tan sols passa per aquesta via. A més, no es pot justificar una autovia amb un índex de 20.000 vehicles diaris entre Vilanova i Vilafranca. Si posessin transport públic els caps de setmana no hi hauria els col·lapses que hi ha», conclou.
Per la seva part, la plataforma ciutadana El Montgròs Viu ha anunciat que aquest cap de setmana es començarà a parlar de les accions que es portaran a terme per reactivar la campanya en contra del traçat que es va aturar després de recollir més de 800 signatures d’adhesió. La principal queixa del col·lectiu, integrat per UM-9, ERC, ICV, el col·lectiu Endavant i l’entitat Ger, és el gran impacte que suposarà el traçat per al municipi i per a la muntanya del Montgròs, que es perforarà per fer un túnel de 1.500 metres. «Un traçat que hipoteca el creixement del municipi i que té un elevat impacte ambiental», apunta Ramon Moragues, president d’UM-9.
Si aquests dos col·lectius es troben en una banda de la balança, a l’altre costat hi ha les institucions públiques que reclamen des de fa anys la creació d’una via ràpida que connecti la costa amb l’interior del país sense haver de passar per Barcelona. La proposta que acaba de presentar el govern català proposa la reforma dels 68,3 quilòmetres de les carreteres C-37 i C-15, amb 35,6 quilòmetres de nova construcció, que permetran connectar en només una hora Vilanova i la Geltrú i Manresa amb trams d’autovia.
Els principals beneficiats de la reforma viària serà Canyelles, que desplaçarà el trànsit cap al sector est, i Vilafranca del Penedès, que traurà definitivament el trànsit de la via del nucli i generarà nous accessos. El consell del Garraf ha anunciat que dijous analitzarà l’estudi de viabilitat per presentar al·legacions igual que la resta d’ajuntaments afectats pel nou tram consultats ahir pel diari. Qui de moment no estudien presentar al·legacions és el consell de l’Alt Penedès, que es mostra convençut de la idoneïtat de la nova via per millorar la comunicació del Penedès.
www.vilaweb.cat
Els opositors a l’autovia que foradarà el Montgròs demanen alternatives.
El Consell Comarcal del Garraf estudia dijous el projecte i si hi presenta al·legacionsALBERT MERCADER.
Vilanova i la Geltrú.
La plataforma El Montgròs viu. No al Forat de la C-15 i el col·lectiu ecologista Bosc Verd estan preparant al·legacions al projecte de l’eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Puigdàlber, que se subhastarà a final d’any. Els dos col·lectius reclamen que abans de començar a executar el tram, que inclourà la construcció de 30 ponts o viaductes i 11 passos inferiors, caldria prioritzar la millora del transport públic de tot l’eix, «que és totalment insuficient». Els ajuntaments afectats i els dos consells analitzen també el projecte amb uns altres ulls: la majoria aplaudeixen la proposta després d’anys de reivindicació.
El col·lectiu Bosc Verd és de moment qui té la feina més avançada. Els ecologistes ja van plantejar al·legacions quan es va treure a informació pública el tram entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès i apunten que les al·legacions que presentaran ara –tenen temps fins al 31 de juliol– seguiran la mateixa línia. Consideren que destinar 256 milions d’euros per convertir l’eix en una via ràpida entre Vilanova i la Geltrú i Manresa és «fomentar el trànsit privat i posar noves barreres al territori», apunta Jordi Asensi, portaveu del col·lectiu. Per Asensi, l’alternativa vàlida seria millorar l’accés actual –una de les alternatives que ja es recull en l’estudi de viabilitat– i el transport públic en aquest tram, que ara és insuficient. «Un exemple del poc interès per millorar el transport és que l’autobús ni tan sols passa per aquesta via. A més, no es pot justificar una autovia amb un índex de 20.000 vehicles diaris entre Vilanova i Vilafranca. Si posessin transport públic els caps de setmana no hi hauria els col·lapses que hi ha», conclou.
Per la seva part, la plataforma ciutadana El Montgròs Viu ha anunciat que aquest cap de setmana es començarà a parlar de les accions que es portaran a terme per reactivar la campanya en contra del traçat que es va aturar després de recollir més de 800 signatures d’adhesió. La principal queixa del col·lectiu, integrat per UM-9, ERC, ICV, el col·lectiu Endavant i l’entitat Ger, és el gran impacte que suposarà el traçat per al municipi i per a la muntanya del Montgròs, que es perforarà per fer un túnel de 1.500 metres. «Un traçat que hipoteca el creixement del municipi i que té un elevat impacte ambiental», apunta Ramon Moragues, president d’UM-9.
Si aquests dos col·lectius es troben en una banda de la balança, a l’altre costat hi ha les institucions públiques que reclamen des de fa anys la creació d’una via ràpida que connecti la costa amb l’interior del país sense haver de passar per Barcelona. La proposta que acaba de presentar el govern català proposa la reforma dels 68,3 quilòmetres de les carreteres C-37 i C-15, amb 35,6 quilòmetres de nova construcció, que permetran connectar en només una hora Vilanova i la Geltrú i Manresa amb trams d’autovia.
Els principals beneficiats de la reforma viària serà Canyelles, que desplaçarà el trànsit cap al sector est, i Vilafranca del Penedès, que traurà definitivament el trànsit de la via del nucli i generarà nous accessos. El consell del Garraf ha anunciat que dijous analitzarà l’estudi de viabilitat per presentar al·legacions igual que la resta d’ajuntaments afectats pel nou tram consultats ahir pel diari. Qui de moment no estudien presentar al·legacions és el consell de l’Alt Penedès, que es mostra convençut de la idoneïtat de la nova via per millorar la comunicació del Penedès.
www.vilaweb.cat
La Plataforma 'Pel dret de decidir' penja a Internet un document amb totes les "retallades" de l’Estatut.
La Plataforma 'Pel dret de decidir' ha penjat a Internet un document en el que explica les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i el que definitivament es proposa a referèndum el proper 18 de juny. Així, els membres de la plataforma, partidària del 'no' en el referèndum, mostren "les retallades que a patit a Madrid" l’Estatut.El document mostra clarament les "parts censurades" tatxades en color vermell i les "parts afegides" en verd. A més, en un curt text introductori, els membres de la Plataforma consideren "especialment interessant" llegir els canvis que s’han produït en el Preàmbul.El text també destaca el Títol I "referent a la Nació Catalana", el Títol de Justícia i "sobretot" els títols "finals on es parla de finançament i de les competències". El document ja ha començat a córrer per Internet, i altres pàgines web partidàries del 'no' a l’Estatut, se’n fan ressò.
www.eldebat.com
La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracte d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.
És especialment interessant observar els canvis radicals introduïts al Preàmbul (reescrit de dalt a baix), al Títol I (referent a la Nació Catalana), al títol de justícia, i sobretot als títols finals on es parla del finançament i de les competències.
www.eldebat.com
Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF. www.tenimeldretdedicidir.org
La Plataforma 'Pel dret de decidir' ha penjat a Internet un document en el que explica les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i el que definitivament es proposa a referèndum el proper 18 de juny. Així, els membres de la plataforma, partidària del 'no' en el referèndum, mostren "les retallades que a patit a Madrid" l’Estatut.El document mostra clarament les "parts censurades" tatxades en color vermell i les "parts afegides" en verd. A més, en un curt text introductori, els membres de la Plataforma consideren "especialment interessant" llegir els canvis que s’han produït en el Preàmbul.El text també destaca el Títol I "referent a la Nació Catalana", el Títol de Justícia i "sobretot" els títols "finals on es parla de finançament i de les competències". El document ja ha començat a córrer per Internet, i altres pàgines web partidàries del 'no' a l’Estatut, se’n fan ressò.
www.eldebat.com
La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracte d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.
És especialment interessant observar els canvis radicals introduïts al Preàmbul (reescrit de dalt a baix), al Títol I (referent a la Nació Catalana), al títol de justícia, i sobretot als títols finals on es parla del finançament i de les competències.
www.eldebat.com
Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF. www.tenimeldretdedicidir.org
9.6.06
Consulta a on has de votar pel referèndum de l'Estatut
L'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) i el Departament d'Informàtica de l'Ajuntament de Cubelles ofereixen a tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles la possibilitat de consultar a quin col·legi electoral els hi toca exercir el seu dret a vot el proper 18 de juny.
Per a poder consultar-ho cal que introduïu el vostre número de NIF fent clic al següent enllaç:
www.intranet.cubelles.cat/eleccions Departament de Comunicació Divendres, 09-06-2006
www.cubelles.com
L'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) i el Departament d'Informàtica de l'Ajuntament de Cubelles ofereixen a tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles la possibilitat de consultar a quin col·legi electoral els hi toca exercir el seu dret a vot el proper 18 de juny.
Per a poder consultar-ho cal que introduïu el vostre número de NIF fent clic al següent enllaç:
www.intranet.cubelles.cat/eleccions Departament de Comunicació Divendres, 09-06-2006
www.cubelles.com
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
La revista InformACIM va néixer pràcticament amb l'Associació, i durant molts anys ha estat la seva veu. Actualment ja no s’edita i ha estat substituïda per la revista Al·lots. Aquí us presentem en format digital els darrers números:
Núm. 27 - Tardor / Hivern 2004
Comprendre els adolescents: un gran repte (II)
4Descarregar la revista (464 Kb)
Núm. 26 - Hivern 2002 - 2003
Comprendre els adolescents: un gran repte (I)
4Descarregar la revista (280 Kb)
Núm. 25 - Hivern 2001 - 2002
X Jornada sobre Infància i Adolescència. La intervenció en l'abús sexual
4Descarregar la revista (634 Kb)
Núm. 24 - Tardor 2001
La immigració infantil i juvenil: l'inevitable paradís perdut?
4Descarregar la revista (686 Kb)
Núm. 23 -
Estiu 2002Avaluació i recerca (II)
4Descarregar la revista (6 Mb)
Núm. 22 - Primavera 1999
Avaluació i recerca (I)
4Descarregar la revista (5,4 Mb)
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
La revista InformACIM va néixer pràcticament amb l'Associació, i durant molts anys ha estat la seva veu. Actualment ja no s’edita i ha estat substituïda per la revista Al·lots. Aquí us presentem en format digital els darrers números:
Núm. 27 - Tardor / Hivern 2004
Comprendre els adolescents: un gran repte (II)
4Descarregar la revista (464 Kb)
Núm. 26 - Hivern 2002 - 2003
Comprendre els adolescents: un gran repte (I)
4Descarregar la revista (280 Kb)
Núm. 25 - Hivern 2001 - 2002
X Jornada sobre Infància i Adolescència. La intervenció en l'abús sexual
4Descarregar la revista (634 Kb)
Núm. 24 - Tardor 2001
La immigració infantil i juvenil: l'inevitable paradís perdut?
4Descarregar la revista (686 Kb)
Núm. 23 -
Estiu 2002Avaluació i recerca (II)
4Descarregar la revista (6 Mb)
Núm. 22 - Primavera 1999
Avaluació i recerca (I)
4Descarregar la revista (5,4 Mb)
Participació Ciutadana i Comunicació.
Ràdio Cubelles organitza el primer campionat de Play Station El torneig es disputa demà, 10 de juliol, a l'Espai Jove del Centre Social .
Ràdio Cubelles (107,5 FM), dins dels actes de commemoració del seu 25è aniversari, organitza durant tot el dia 10 de juny el I Campionat de Play Station de la vila. Els participants, un total de 32, es disputaran els 200 € de premi del torneig, que es jugarà amb el programa Pro Evolution Soccer 5.
La prova té un reglament a disposició de tots els participants i començarà a les 10 del matí. Tots els partits es poden seguir en directe a l'Espai Jove, mentre que per a la disputa de les semifinals i finals s'ha preparat una sala especial al mateix Centre Social amb una pantalla gegant. A més, la final del campionat serà retransmessa en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM), a través del programa l'Home del Gag.
L'organització de la prova va a càrrec dèl programa L'home del Gag, de Ràdio Cubelles, que al matí farà el seu habitual programa dels dissabtes en directe des del Centre Social.
Aquest primer Campionat compta amb el patrocini i la col·laboració de l'Associació d'Hostaleria i Comerç, el XAM, l'Espai Jove i les regidories d'Acció Social, Promoció Econòmica i Educació i Joventut.
Departament de Comunicació Divendres, 09-06-2006
www.cubelles.com
Ràdio Cubelles organitza el primer campionat de Play Station El torneig es disputa demà, 10 de juliol, a l'Espai Jove del Centre Social .
Ràdio Cubelles (107,5 FM), dins dels actes de commemoració del seu 25è aniversari, organitza durant tot el dia 10 de juny el I Campionat de Play Station de la vila. Els participants, un total de 32, es disputaran els 200 € de premi del torneig, que es jugarà amb el programa Pro Evolution Soccer 5.
La prova té un reglament a disposició de tots els participants i començarà a les 10 del matí. Tots els partits es poden seguir en directe a l'Espai Jove, mentre que per a la disputa de les semifinals i finals s'ha preparat una sala especial al mateix Centre Social amb una pantalla gegant. A més, la final del campionat serà retransmessa en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM), a través del programa l'Home del Gag.
L'organització de la prova va a càrrec dèl programa L'home del Gag, de Ràdio Cubelles, que al matí farà el seu habitual programa dels dissabtes en directe des del Centre Social.
Aquest primer Campionat compta amb el patrocini i la col·laboració de l'Associació d'Hostaleria i Comerç, el XAM, l'Espai Jove i les regidories d'Acció Social, Promoció Econòmica i Educació i Joventut.
Departament de Comunicació Divendres, 09-06-2006
www.cubelles.com
El president del Sinn Fein ha estat al costat de Carod-Rovira.
Gerry Adams parla "d'autodeterminació" però no diu ni mitja paraula de l'Estatut
Joan Escofet (laMalla.net)
El president del Sinn Fein irlandès, Gerry Adams, i el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, han pronunciat, aquest dijous al migdia, una conferència a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Adams i Carod han coincidit en assenyalar que la Unió Europea encara "està oberta a processos d'autodeterminació de nacions com Irlanda o Catalunya". S'esperava amb expectació esbrinar què és el que pensa Adams de l'Estatut català però no s'hi ha referit en cap moment malgrat haver estat convidat per la formació republicana en un acte de campanya pel no. No n’ha dit ni mitja paraula malgrat haver estat preguntat per la qüestió.
Així doncs, l'acte ha estat un xic decebedor ja que Adams s'ha guardat per a ell el que pensa del nou text català. Només al final de la seva intervenció ha dit que desitjava "el millor per a ERC" i ha expressat que li agradaria que "els Països Catalans aconsegueixin l'objectiu de poder exercir el seu dret a l'autodeterminació". L'irlandès ha qualificat "d'amics" la formació republicana mentre reclamava que "els Estats respectin el dret dels pobles a decidir el seu futur".El líder del Sinn Fein ha parlat força sobre la situació que es viu al País Basc i ha qualificat l'alto el foc d'ETA de "mesura intel•ligent". Tot i això, ha avisat que al procés "li esperen enormes desafiaments" entre els quals ha destacat "el llegat terrible de les víctimes de la violència, els presos polítics i les seves famílies" així com "mesures per resoldre el conflicte". Ha apostat pel "diàleg" i ha demanat que "ningú en quedi exclòs". En aquest sentit, ha subratllat que "és un problema polític que mereix i exigeix una solució política".Carod-Rovira, però, ha reconduït la situació defensant el dret a l'autodeterminació que, segons ell, ha estat "un dels puntals" en l'evolució històrica del catalanisme. Per al president d'ERC, hi havia una referència explícita a aquest extrem en el text aprovat pel Parlament el darrer 30-S. Ha lamentat, però, que després del pacte Mas-Zapatero "se n'hagi suprimit qualsevol referència" i ha recalcat que "el text ha quedat tan desfigurat que no el reconeix ni la mare que el va parir".
www.lamalla.net
Gerry Adams parla "d'autodeterminació" però no diu ni mitja paraula de l'Estatut
Joan Escofet (laMalla.net)
El president del Sinn Fein irlandès, Gerry Adams, i el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, han pronunciat, aquest dijous al migdia, una conferència a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Adams i Carod han coincidit en assenyalar que la Unió Europea encara "està oberta a processos d'autodeterminació de nacions com Irlanda o Catalunya". S'esperava amb expectació esbrinar què és el que pensa Adams de l'Estatut català però no s'hi ha referit en cap moment malgrat haver estat convidat per la formació republicana en un acte de campanya pel no. No n’ha dit ni mitja paraula malgrat haver estat preguntat per la qüestió.
Així doncs, l'acte ha estat un xic decebedor ja que Adams s'ha guardat per a ell el que pensa del nou text català. Només al final de la seva intervenció ha dit que desitjava "el millor per a ERC" i ha expressat que li agradaria que "els Països Catalans aconsegueixin l'objectiu de poder exercir el seu dret a l'autodeterminació". L'irlandès ha qualificat "d'amics" la formació republicana mentre reclamava que "els Estats respectin el dret dels pobles a decidir el seu futur".El líder del Sinn Fein ha parlat força sobre la situació que es viu al País Basc i ha qualificat l'alto el foc d'ETA de "mesura intel•ligent". Tot i això, ha avisat que al procés "li esperen enormes desafiaments" entre els quals ha destacat "el llegat terrible de les víctimes de la violència, els presos polítics i les seves famílies" així com "mesures per resoldre el conflicte". Ha apostat pel "diàleg" i ha demanat que "ningú en quedi exclòs". En aquest sentit, ha subratllat que "és un problema polític que mereix i exigeix una solució política".Carod-Rovira, però, ha reconduït la situació defensant el dret a l'autodeterminació que, segons ell, ha estat "un dels puntals" en l'evolució històrica del catalanisme. Per al president d'ERC, hi havia una referència explícita a aquest extrem en el text aprovat pel Parlament el darrer 30-S. Ha lamentat, però, que després del pacte Mas-Zapatero "se n'hagi suprimit qualsevol referència" i ha recalcat que "el text ha quedat tan desfigurat que no el reconeix ni la mare que el va parir".
www.lamalla.net
Páginas de la historia
La Biblioteca Virtual de Prensa Histórica recoge tres millones de páginas digitalizadas de 1.500 cabeceras históricas españolas.Una hemeroteca virtual con tres siglos de páginas para perderse por los meandros del periodismo español.
www.periodistas21 http://periodistas21.blogspot.com/
La Biblioteca Virtual de Prensa Histórica recoge tres millones de páginas digitalizadas de 1.500 cabeceras históricas españolas.Una hemeroteca virtual con tres siglos de páginas para perderse por los meandros del periodismo español.
www.periodistas21 http://periodistas21.blogspot.com/
Ja pots demandar Renfe pel caos en els Rodalies.
Joan Escofet (laMalla.net)
¿Ets un dels damnificats del caos dels rodalies de Renfe? ¿Has arribat tard a la feina i t'has endut una bona escridassada per culpa dels horaris dels trens? ¿Has perdut un avió per problemes amb els enllaços? ¿Has mirat de queixar-te i no ho has acabat de fer mai? Ara, la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya et brinda aquesta oportunitat. Des d'aquesta entitat t'ofereixen els documents necessaris per oficialitzar les queixes. Ho centralitzaran i ho enviaran, posteriorment, a les administracions, al Síndic de Greuges i a les empreses.
Però no només estem parlant de retards. Així, la Confederació també demana més inversions que puguin tenir una aplicació pràctica entre els usuaris com, per exemple, evitar les aglomeracions que es produeixen a les hores punta. Situació que s’evitaria posant més trens. No es descarta, tampoc, endegar alguna mena de mobilització o de concentració que es podria fer a la barcelonina estació de Sants.Una compensació econòmica per les pèrdues que podrien ocasionar els retards també es posaran sobre la taula. I és que argumenten que les inversions se les mengen les grans línies i que les de rodalies són les perjudicades. Aposten per aconseguir un bitllet gratuït per als usuaris si la línia de rodalies té un retard superior al quart d'hora. Si s'ha perdut un avió per aquest motiu, per exemple, també s'estudiarà alguna compensació.
www.lamalla.net
Joan Escofet (laMalla.net)
¿Ets un dels damnificats del caos dels rodalies de Renfe? ¿Has arribat tard a la feina i t'has endut una bona escridassada per culpa dels horaris dels trens? ¿Has perdut un avió per problemes amb els enllaços? ¿Has mirat de queixar-te i no ho has acabat de fer mai? Ara, la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya et brinda aquesta oportunitat. Des d'aquesta entitat t'ofereixen els documents necessaris per oficialitzar les queixes. Ho centralitzaran i ho enviaran, posteriorment, a les administracions, al Síndic de Greuges i a les empreses.
Però no només estem parlant de retards. Així, la Confederació també demana més inversions que puguin tenir una aplicació pràctica entre els usuaris com, per exemple, evitar les aglomeracions que es produeixen a les hores punta. Situació que s’evitaria posant més trens. No es descarta, tampoc, endegar alguna mena de mobilització o de concentració que es podria fer a la barcelonina estació de Sants.Una compensació econòmica per les pèrdues que podrien ocasionar els retards també es posaran sobre la taula. I és que argumenten que les inversions se les mengen les grans línies i que les de rodalies són les perjudicades. Aposten per aconseguir un bitllet gratuït per als usuaris si la línia de rodalies té un retard superior al quart d'hora. Si s'ha perdut un avió per aquest motiu, per exemple, també s'estudiarà alguna compensació.
www.lamalla.net
8.6.06
Maragall o Estatut?
Candidat.
El pols que mantenen el president i Montilla sobre el pròxim cap de llista es consolida com un dels arguments de la campanya. Mas El líder de CiU defuig tornar a entrar en el debat que enfronta el PSC
Marta Lasalas
Pasqual Maragall va ser ahir un dels hits de la campanya. Va eclipsar el debat de l'Estatut, la qual cosa, tot s'ha de dir, no té gaire mèrit veient la deriva que porta la cursa al 18-J. El cas és que el president va triomfar. Primer, perquè ell mateix va entrar al drap del seu futur i va atiar una mica més el foc de l'ambigüitat d'aquest sorprenent pols que manté amb el primer secretari del PSC, José Montilla, sobre el pròxim candidat socialista. Però és que, a més, de mica en mica, tota la resta de caravanes han anat incorporant un record -no sempre feliç- al president.
El cap de l'executiu català es va capbussar de bon matí en una experiència gairebé inèdita per a ell des que va arribar a la Generalitat: la roda de premsa. La convocava l'agència Efe, com és ja tradició en cada cita electoral, i Maragall s'hi va presentar arrossegant l'interrogant que passeja com un cartell lluminós des que va decidir deixar per després del 18-J la decisió de si es vol presentar o no als pròxims comicis catalans.
El president tampoc va aclarir ahir el dubte, però a preguntes d'una periodista va atiar les especulacions admetent que porta "moltes campanyes" a l'esquena. "No t'estàs passant una mica?", es va preguntar ell mateix: "No hi ha gaire precedents a excepció de Jordi Pujol".
Pols Mas-Montilla
Maragall és conscient que cada cop que les seves respostes s'aparten del guió previst es disparen les càbales. Però això no li ha impedit aprofitar les seves intervencions públiques per deixar anar frases més o menys enigmàtiques sobre la qüestió. I és que davant l'aposta clara de la cúpula del partit de substituir-lo com a candidat pel primer secretari del PSC, Maragall està utilitzant la campanya del referèndum com un termòmetre sobre les seves possibilitats. Els crits a favor del president que es van corejar diumenge a Lleida i dissabte a Tortosa i que ahir es van escoltar de manera aïllada i gairebé inaudibles a Badalona són un element més d'aquest pols.
Però la continuïtat del president no només preocupa el PSC. De fet, hi ha qui s'emociona amb el tema i després se li'n va la mà i ha de plegar veles. Aquest podria ser el cas del líder de CiU, Artur Mas, que si dimecres durant un míting va animar Maragall a presentar-se per afavorir així una majoria absoluta de CiU, ahir va corregir el tret davant el protagonisme que està concedint a l'ara com ara principal rival.
El líder convergent ha decidit que millor deixa les bromes sobre la qüestió fins després del referèndum sobretot perquè polaritzar la campanya en aquest debat podria tenir efectes no desitjats per als interessos dels nacionalistes. "No ens hem de ficar on no ens demanen. Aquest tema ja el decidiran ells", va reblar ahir Mas en declaracions als periodistes a Vilanova i la Geltrú.
Maragall va ser present també en les oracions del líder d'ICV, Joan Saura, que li va demanar que convoqui com més aviat millor les eleccions catalanes i que parli tan poc com sigui possible -tant ell com els dirigents del PSC- sobre la seva candidatura, que va descriure com una "interferència negativa" per a la campanya del referèndum.
Prevaricació del govern
També el popular Josep Piqué va dedicar unes paraules a Maragall. De fet, la referència al president figura en el mostrari habitual dels mítings que protagonitza el líder popular. Ahir no va arribar a dir que Maragall que fes tuf de cadàver polític, com va fer dissabte; senzillament va proclamar: "Com més aviat el perdem de vista millor".
La carregada més contundent, però, va arribar de la caravana republicana. L'endemà que Maragall presentés els capítols de política social acompanyat de quatre dels seus consellers en un acte de govern, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va acusar els socialistes de tenir una "voluntat clara de prevaricació" des de la Generalitat atès que utilitza actes institucionals per fer costat al projecte.
www.avui.cat
Candidat.
El pols que mantenen el president i Montilla sobre el pròxim cap de llista es consolida com un dels arguments de la campanya. Mas El líder de CiU defuig tornar a entrar en el debat que enfronta el PSC
Marta Lasalas
Pasqual Maragall va ser ahir un dels hits de la campanya. Va eclipsar el debat de l'Estatut, la qual cosa, tot s'ha de dir, no té gaire mèrit veient la deriva que porta la cursa al 18-J. El cas és que el president va triomfar. Primer, perquè ell mateix va entrar al drap del seu futur i va atiar una mica més el foc de l'ambigüitat d'aquest sorprenent pols que manté amb el primer secretari del PSC, José Montilla, sobre el pròxim candidat socialista. Però és que, a més, de mica en mica, tota la resta de caravanes han anat incorporant un record -no sempre feliç- al president.
El cap de l'executiu català es va capbussar de bon matí en una experiència gairebé inèdita per a ell des que va arribar a la Generalitat: la roda de premsa. La convocava l'agència Efe, com és ja tradició en cada cita electoral, i Maragall s'hi va presentar arrossegant l'interrogant que passeja com un cartell lluminós des que va decidir deixar per després del 18-J la decisió de si es vol presentar o no als pròxims comicis catalans.
El president tampoc va aclarir ahir el dubte, però a preguntes d'una periodista va atiar les especulacions admetent que porta "moltes campanyes" a l'esquena. "No t'estàs passant una mica?", es va preguntar ell mateix: "No hi ha gaire precedents a excepció de Jordi Pujol".
Pols Mas-Montilla
Maragall és conscient que cada cop que les seves respostes s'aparten del guió previst es disparen les càbales. Però això no li ha impedit aprofitar les seves intervencions públiques per deixar anar frases més o menys enigmàtiques sobre la qüestió. I és que davant l'aposta clara de la cúpula del partit de substituir-lo com a candidat pel primer secretari del PSC, Maragall està utilitzant la campanya del referèndum com un termòmetre sobre les seves possibilitats. Els crits a favor del president que es van corejar diumenge a Lleida i dissabte a Tortosa i que ahir es van escoltar de manera aïllada i gairebé inaudibles a Badalona són un element més d'aquest pols.
Però la continuïtat del president no només preocupa el PSC. De fet, hi ha qui s'emociona amb el tema i després se li'n va la mà i ha de plegar veles. Aquest podria ser el cas del líder de CiU, Artur Mas, que si dimecres durant un míting va animar Maragall a presentar-se per afavorir així una majoria absoluta de CiU, ahir va corregir el tret davant el protagonisme que està concedint a l'ara com ara principal rival.
El líder convergent ha decidit que millor deixa les bromes sobre la qüestió fins després del referèndum sobretot perquè polaritzar la campanya en aquest debat podria tenir efectes no desitjats per als interessos dels nacionalistes. "No ens hem de ficar on no ens demanen. Aquest tema ja el decidiran ells", va reblar ahir Mas en declaracions als periodistes a Vilanova i la Geltrú.
Maragall va ser present també en les oracions del líder d'ICV, Joan Saura, que li va demanar que convoqui com més aviat millor les eleccions catalanes i que parli tan poc com sigui possible -tant ell com els dirigents del PSC- sobre la seva candidatura, que va descriure com una "interferència negativa" per a la campanya del referèndum.
Prevaricació del govern
També el popular Josep Piqué va dedicar unes paraules a Maragall. De fet, la referència al president figura en el mostrari habitual dels mítings que protagonitza el líder popular. Ahir no va arribar a dir que Maragall que fes tuf de cadàver polític, com va fer dissabte; senzillament va proclamar: "Com més aviat el perdem de vista millor".
La carregada més contundent, però, va arribar de la caravana republicana. L'endemà que Maragall presentés els capítols de política social acompanyat de quatre dels seus consellers en un acte de govern, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va acusar els socialistes de tenir una "voluntat clara de prevaricació" des de la Generalitat atès que utilitza actes institucionals per fer costat al projecte.
www.avui.cat
L’Ajuntament de Cubelles unifica les dues línies del servei de bus urbà i n’amplia els horaris.
M.L.. Cubelles
L’Ajuntament de Cubelles ha unificat les dues línies del bus urbà per millorar el servei als usuaris, segons explica el govern municipal. El bus surt diàriament des de Mas Trader II i passarà per gairebé tots els sectors de la vila fins a arribar al polígon industrial Les Salines. Amb aquesta unió de les línies es pretén afavorir que els ciutadans i ciutadanes es puguin apropar tant al nucli urbà com al sector comercial del polígon industrial per fer les seves gestions i compres.
Una altra de les novetats del nou recorregut és l’ampliació dels horaris. Fins ara, el bus feia el seu darrer viatge des del nucli urbà cap a les urbanitzacions a dos quarts d’onze del matí; amb el nou horari s’amplia amb dos viatges més, i els usuaris podran anar del nucli urbà a les urbanitzacions a dos quarts de dotze i a dos quarts d’una del migdia. La iniciativa està relacionada amb les gestions que es poden fer al municipi traslladant-se en transport urbà, i s’ha posat en marxa «escoltant les peticions dels usuaris d’ampliar els horaris», segons l’equip de govern de Cubelles.
«Hi havia una reivindicació», explica en aquest sentit el regidor de Promoció Econòmica, Antonio Peregrina, que destaca la demanda dels usuaris per allargar «l’horari de tornada des del nucli urbà fins a les urbanitzacions, principalment».
Segons el govern, «aquesta era una reivindicació de molts usuaris, especialment els divendres perquè hi ha mercat.»
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cubelles, Antonio Peregrina, ha explicat que aquest canvi, que s’ha realitzat d’acord amb l’empresa adjudicatària, Hife, respon a «les demandes dels usuaris» del servei de bus. El nou horari funciona des de final del mes de maig.
www.vilaweb.cat
M.L.. Cubelles
L’Ajuntament de Cubelles ha unificat les dues línies del bus urbà per millorar el servei als usuaris, segons explica el govern municipal. El bus surt diàriament des de Mas Trader II i passarà per gairebé tots els sectors de la vila fins a arribar al polígon industrial Les Salines. Amb aquesta unió de les línies es pretén afavorir que els ciutadans i ciutadanes es puguin apropar tant al nucli urbà com al sector comercial del polígon industrial per fer les seves gestions i compres.
Una altra de les novetats del nou recorregut és l’ampliació dels horaris. Fins ara, el bus feia el seu darrer viatge des del nucli urbà cap a les urbanitzacions a dos quarts d’onze del matí; amb el nou horari s’amplia amb dos viatges més, i els usuaris podran anar del nucli urbà a les urbanitzacions a dos quarts de dotze i a dos quarts d’una del migdia. La iniciativa està relacionada amb les gestions que es poden fer al municipi traslladant-se en transport urbà, i s’ha posat en marxa «escoltant les peticions dels usuaris d’ampliar els horaris», segons l’equip de govern de Cubelles.
«Hi havia una reivindicació», explica en aquest sentit el regidor de Promoció Econòmica, Antonio Peregrina, que destaca la demanda dels usuaris per allargar «l’horari de tornada des del nucli urbà fins a les urbanitzacions, principalment».
Segons el govern, «aquesta era una reivindicació de molts usuaris, especialment els divendres perquè hi ha mercat.»
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cubelles, Antonio Peregrina, ha explicat que aquest canvi, que s’ha realitzat d’acord amb l’empresa adjudicatària, Hife, respon a «les demandes dels usuaris» del servei de bus. El nou horari funciona des de final del mes de maig.
www.vilaweb.cat
EL CONFLICTO VASCO // LA PUGNA ENTRE LOS DOS GRANDES PARTIDOS.
El Gobierno admite que fue un error dar al PP pretextos para la ruptura • El equipo de Zapatero cree que no debió anunciar el diálogo del PSE y Batasuna sin avisar a Rajoy• Los populares reconocen en privado que sin ese desaire no habrían podido consumar la defección.
SALOMÉ GARCÍAMADRID.
Fue un error, pero no justifica la ruptura. José Blanco se encargó ayer de reconocer en público que el Gobierno se equivocó al permitir al PSE anunciar un encuentro con Batasuna sin advertir antes a Rajoy de que se iba a producir esa noticia. Un desliz por el que pidió "disculpas" y que ha servido en bandeja al PP una "excusa" para proclamar que retira su apoyo al Gobierno en el proceso de paz, según el número dos del PSOE. Fuentes próximas a Rajoy reconocen que ese desaire precipitó una ruptura por la que clamaba el sector duro de la cúpula conservadora."Le teníamos que haber llamado", admitió ayer Blanco en Antena 3-TV. Aunque inmediatamente advirtió que el líder del PP "sabía" por conversaciones previas con José Luis Rodríguez Zapatero que "en algún momento del proceso" los socialistas iban a conversar con Batasuna. Lo que no detalló el presidente al líder conservador fue el momento exacto en el que eso trascendería a la opinión pública. Lo comunicó Patxi López la noche de la primera jornada del debate de la nación, justo después de que Rajoy concluyera una medida intervención en la que renunció a polemizar sobre el proceso de alto el fuego de ETA.
DESCONFIANZA CRECIENTE.
Ese desaire fue percibido por el PP y su presidente como una "traición", y precipitó la "ruptura de relaciones" que Rajoy solemnizó el miércoles en el Congreso, tras presentar una resolución al debate de la nación para limitar la capacidad de Zapatero para dirigir el proceso de paz. No fue un salto del todo a la nada. La confianza entre el Zapatero y Rajoy se venía sosteniendo exclusivamente en su relación directa, en el intercambio personal de información. Los cuadros dirigentes del PSOE y el PP, en cambio, demostraban en el último mes una tensión creciente que explotó con el anuncio del PSE.Antes de ese episodio, los populares ya se habían sentido ofendidos en dos ocasiones, en las que lanzaron al Gobierno "serios avisos" de ruptura. La primera, cuando Zapatero reveló en la Cadena Ser que el segundo informe de verificación del alto el fuego apuntaba que todo iba bien. La segunda, cuando anunció en un mitin del PSE en Barakaldo que daba por concluida la comprobación y anunciaría en junio la apertura del diálogo con ETA.La tercera, el anuncio del PSE de que se reuniría con Batasuna, fue la puntilla. Especialmente porque se produjo después de un debate de la nación en el que Rajoy se supo perdedor, reconocen fuentes de la cúpula popular. De hecho, la ruptura no se habría consumado sin ese último desaire precisamente en ese mal momento, admiten.El Gobierno y el PSOE se pusieron ayer manos a la obra para demostrar que la oferta de consenso lanzada por Zapatero en respuesta a la ruptura de Rajoy no fue un brindis al sol. Blanco pidió "disculpas" por la ocultación de información. Fernando Moraleda, portavoz del Gobierno, reconoció "dificultades añadidas" en el proceso de paz si el PP se queda al margen. Y el jefe del Gobierno reiteró en el Senado que "la obligación" del PP con los ciudadanos, la democracia y la esperanza de paz es "entenderse con el Gobierno".
MARGEN PARA EL CONSENSO.
Zapatero ha dado orden a los suyos de que no escatimen esfuerzos en los próximos días para facilitar al PP "la vuelta al consenso". El presidente considera que hay margen hasta que acuda al Congreso a comunicar que abre el diálogo con ETA para que el PP "reconsidere la ruptura", apuntan fuentes de la Moncloa. Lo hará después del referendo catalán. Lo primero ha sido reconocer el fallo y pedir disculpas. Le sigue el propósito de enmienda, que se concretará en una oferta permanente al PP de información sobre el proceso de paz.Pero los primeros esfuerzos no han dado buenos resultados. Ángel Acebes agradeció ayer desde Barcelona las disculpas del Gobierno formuladas por Blanco, pero dejó claro que el gesto "no basta" para recuperar la unidad. El número dos conservador conminó a Zapatero a "rectificar" y "anular" la cita del PSE y Batasuna en tanto ETA no se disuelva.Quedan cerca de 15 días para que Zapatero informe al Congreso. Dos semanas para recomponer la unidad. El Gobierno reiteró ayer que seguirá adelante con el proceso de paz aunque sea sin el apoyo del PP.
www.elperiodico.com
El Gobierno admite que fue un error dar al PP pretextos para la ruptura • El equipo de Zapatero cree que no debió anunciar el diálogo del PSE y Batasuna sin avisar a Rajoy• Los populares reconocen en privado que sin ese desaire no habrían podido consumar la defección.
SALOMÉ GARCÍAMADRID.
Fue un error, pero no justifica la ruptura. José Blanco se encargó ayer de reconocer en público que el Gobierno se equivocó al permitir al PSE anunciar un encuentro con Batasuna sin advertir antes a Rajoy de que se iba a producir esa noticia. Un desliz por el que pidió "disculpas" y que ha servido en bandeja al PP una "excusa" para proclamar que retira su apoyo al Gobierno en el proceso de paz, según el número dos del PSOE. Fuentes próximas a Rajoy reconocen que ese desaire precipitó una ruptura por la que clamaba el sector duro de la cúpula conservadora."Le teníamos que haber llamado", admitió ayer Blanco en Antena 3-TV. Aunque inmediatamente advirtió que el líder del PP "sabía" por conversaciones previas con José Luis Rodríguez Zapatero que "en algún momento del proceso" los socialistas iban a conversar con Batasuna. Lo que no detalló el presidente al líder conservador fue el momento exacto en el que eso trascendería a la opinión pública. Lo comunicó Patxi López la noche de la primera jornada del debate de la nación, justo después de que Rajoy concluyera una medida intervención en la que renunció a polemizar sobre el proceso de alto el fuego de ETA.
DESCONFIANZA CRECIENTE.
Ese desaire fue percibido por el PP y su presidente como una "traición", y precipitó la "ruptura de relaciones" que Rajoy solemnizó el miércoles en el Congreso, tras presentar una resolución al debate de la nación para limitar la capacidad de Zapatero para dirigir el proceso de paz. No fue un salto del todo a la nada. La confianza entre el Zapatero y Rajoy se venía sosteniendo exclusivamente en su relación directa, en el intercambio personal de información. Los cuadros dirigentes del PSOE y el PP, en cambio, demostraban en el último mes una tensión creciente que explotó con el anuncio del PSE.Antes de ese episodio, los populares ya se habían sentido ofendidos en dos ocasiones, en las que lanzaron al Gobierno "serios avisos" de ruptura. La primera, cuando Zapatero reveló en la Cadena Ser que el segundo informe de verificación del alto el fuego apuntaba que todo iba bien. La segunda, cuando anunció en un mitin del PSE en Barakaldo que daba por concluida la comprobación y anunciaría en junio la apertura del diálogo con ETA.La tercera, el anuncio del PSE de que se reuniría con Batasuna, fue la puntilla. Especialmente porque se produjo después de un debate de la nación en el que Rajoy se supo perdedor, reconocen fuentes de la cúpula popular. De hecho, la ruptura no se habría consumado sin ese último desaire precisamente en ese mal momento, admiten.El Gobierno y el PSOE se pusieron ayer manos a la obra para demostrar que la oferta de consenso lanzada por Zapatero en respuesta a la ruptura de Rajoy no fue un brindis al sol. Blanco pidió "disculpas" por la ocultación de información. Fernando Moraleda, portavoz del Gobierno, reconoció "dificultades añadidas" en el proceso de paz si el PP se queda al margen. Y el jefe del Gobierno reiteró en el Senado que "la obligación" del PP con los ciudadanos, la democracia y la esperanza de paz es "entenderse con el Gobierno".
MARGEN PARA EL CONSENSO.
Zapatero ha dado orden a los suyos de que no escatimen esfuerzos en los próximos días para facilitar al PP "la vuelta al consenso". El presidente considera que hay margen hasta que acuda al Congreso a comunicar que abre el diálogo con ETA para que el PP "reconsidere la ruptura", apuntan fuentes de la Moncloa. Lo hará después del referendo catalán. Lo primero ha sido reconocer el fallo y pedir disculpas. Le sigue el propósito de enmienda, que se concretará en una oferta permanente al PP de información sobre el proceso de paz.Pero los primeros esfuerzos no han dado buenos resultados. Ángel Acebes agradeció ayer desde Barcelona las disculpas del Gobierno formuladas por Blanco, pero dejó claro que el gesto "no basta" para recuperar la unidad. El número dos conservador conminó a Zapatero a "rectificar" y "anular" la cita del PSE y Batasuna en tanto ETA no se disuelva.Quedan cerca de 15 días para que Zapatero informe al Congreso. Dos semanas para recomponer la unidad. El Gobierno reiteró ayer que seguirá adelante con el proceso de paz aunque sea sin el apoyo del PP.
www.elperiodico.com
El PSE-EE es reuneix també amb el Sinn Féin.
Adams deplora a Madrid l'espiral de confrontació política entre el PP i el PSOE
Ferran Casas/Redacció
El secretari general del PSE-EE, Patxi López, no només es reunirà en breu amb Batasuna per analitzar el procés basc. Ahir ho va fer amb el president del Sinn Féin, Gerry Adams. L'històric partit nacionalista irlandès, un agent principal en el procés de pau a l'Ulster, està considerat el braç polític de l'IRA i és la segona força política als comtats nord-irlandesos sota administració anglesa.
Adams, que ahir va acabar la seva visita a Euskadi, va passar per Madrid i avui serà a Barcelona, s'havia reunit el dia abans amb el president del PSE, el basquista Jesús Egiguren. En la reunió amb López, que es va fer a la seu del PSE i que va durar una hora, els dos dirigents, que van preferir no retratar-se junts, van analitzar el procés de pau al País Basc i els seus paral·lelismes amb el d'Irlanda. Unes semblances que els independentistes bascos i el govern espanyol han fet notar tot sovint.
A la tarda, Adams va ser a Madrid per protagonitzar una roda de premsa que va generar gran expectació. Va declarar que no volia alliçonar ningú però va deixar damunt la taula missatges clars. Així, no va defugir els assumptes de més actualitat del procés basc.
El líder republicà, que va desmentir en diverses ocasions que s'hagués reunit mai o aprofités ahir per fer-ho amb José Luis Rodríguez Zapatero o algun altre membre del seu govern, va afirmar que l'espiral de confrontació entre el PSOE i el PP d'haver-se produït al seu dia entre laboristes i conservadors al Regne Unit hauria "bloquejat" el procés de pau a l'Ulster. "Les decisions dràstiques mai han ajudat", va asseverar.
Adams va afirmar que tots els indicis que té li fan pensar que ETA "té la intenció que l'alto el foc sigui definitiu" i va fer vots perquè les víctimes no siguin un escull en el procés de pau "perquè haurien de ser les primeres interessades en que es resolgués".
Pel que fa a la situació d'il·legalitat de Batasuna, va apostar perquè acabi en pro d'un diàleg "incloent".
www.avui.cat
Adams deplora a Madrid l'espiral de confrontació política entre el PP i el PSOE
Ferran Casas/Redacció
El secretari general del PSE-EE, Patxi López, no només es reunirà en breu amb Batasuna per analitzar el procés basc. Ahir ho va fer amb el president del Sinn Féin, Gerry Adams. L'històric partit nacionalista irlandès, un agent principal en el procés de pau a l'Ulster, està considerat el braç polític de l'IRA i és la segona força política als comtats nord-irlandesos sota administració anglesa.
Adams, que ahir va acabar la seva visita a Euskadi, va passar per Madrid i avui serà a Barcelona, s'havia reunit el dia abans amb el president del PSE, el basquista Jesús Egiguren. En la reunió amb López, que es va fer a la seu del PSE i que va durar una hora, els dos dirigents, que van preferir no retratar-se junts, van analitzar el procés de pau al País Basc i els seus paral·lelismes amb el d'Irlanda. Unes semblances que els independentistes bascos i el govern espanyol han fet notar tot sovint.
A la tarda, Adams va ser a Madrid per protagonitzar una roda de premsa que va generar gran expectació. Va declarar que no volia alliçonar ningú però va deixar damunt la taula missatges clars. Així, no va defugir els assumptes de més actualitat del procés basc.
El líder republicà, que va desmentir en diverses ocasions que s'hagués reunit mai o aprofités ahir per fer-ho amb José Luis Rodríguez Zapatero o algun altre membre del seu govern, va afirmar que l'espiral de confrontació entre el PSOE i el PP d'haver-se produït al seu dia entre laboristes i conservadors al Regne Unit hauria "bloquejat" el procés de pau a l'Ulster. "Les decisions dràstiques mai han ajudat", va asseverar.
Adams va afirmar que tots els indicis que té li fan pensar que ETA "té la intenció que l'alto el foc sigui definitiu" i va fer vots perquè les víctimes no siguin un escull en el procés de pau "perquè haurien de ser les primeres interessades en que es resolgués".
Pel que fa a la situació d'il·legalitat de Batasuna, va apostar perquè acabi en pro d'un diàleg "incloent".
www.avui.cat
Gerry Adams intervindrà aquest dijous en un acte de campanya d’ERC a Barcelona.
El president del Sinn Féin, Gerry Adams, intervindrà aquest dijous en un acte de la campanya estatutària d’ERC al costat del president i el secretari general del partit, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. L’acte, sota el títol "el dret a l'autodeterminació dels pobles" es celebra a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).Adams ja va intervenir aquest dimarts a Bilbao en un acte al costat del portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi,i a més es va reunir amb el president del PSE-EE, Jesús Eguiguren. Aquest dimecres s’ha reunit, en la mateixa ciutat, amb el secretari general del PSE-EE, Patxi López.
www.eldebat.com
El president del Sinn Féin, Gerry Adams, intervindrà aquest dijous en un acte de la campanya estatutària d’ERC al costat del president i el secretari general del partit, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. L’acte, sota el títol "el dret a l'autodeterminació dels pobles" es celebra a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB).Adams ja va intervenir aquest dimarts a Bilbao en un acte al costat del portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi,i a més es va reunir amb el president del PSE-EE, Jesús Eguiguren. Aquest dimecres s’ha reunit, en la mateixa ciutat, amb el secretari general del PSE-EE, Patxi López.
www.eldebat.com
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
La Policia Local signa un conveni per a la utilització del Servei d'Informació Policial, que agilitzarà la coordinació amb altres cossos(Dijous, 25-05-2006)
La Policia Local repeteix la seva campanya de controls de l’alcoholèmia
La Policia Local repeteix la seva campanya de controls de l’alcoholèmia
Els controls es van fer en diferents punts del municipi entre el 7 i el 16 d’abril (Dimarts, 02-05-2006)
Mor un veí de Cubelles a l'interior d'un vehicle pressumptament per causes naturals
Mor un veí de Cubelles a l'interior d'un vehicle pressumptament per causes naturals
La Policia Local va rebre l'avís dels fets dilluns, cap a les 9 del matí, a la masia del Salze(Dimecres, 26-04-2006)
Governació aposta per un model de policia local molt més propera al ciutadà
Governació aposta per un model de policia local molt més propera al ciutadà
Entre el 2006 i el 2010, la policia local hauria de passar del model actual a un model molt més operatiu, àgil i dedicat a la prevenció(Divendres, 24-02-2006)
7.6.06
Pares superiors
Tenim un sistema democràtic ben curiós. El govern pot fer campanyes institucionals demanant que anem als mercats o a les biblioteques, però pobre d'ell que ens digui que el 18-J anem a votar.
No hi ha dret, pobre govern, tant que els ha costat convocar el referèndum de l'Estatut, amb tot el que han perdut pel camí durant aquests dos anys (inclòs el mateix tripartit), i ara, que arriba el moment de la veritat, es troben amb això. Que què és això? Doncs que la Junta Electoral Central va prohibir que la Generalitat fes una campanya animant els ciutadans a votar el 18-J i si avui mateix el Tribunal Suprem no corregeix aquesta decisió, es consumarà la paradoxa que, en democràcia, el govern ens pot empènyer a tot arreu menys a les urnes.
Tenim uns governants acostumats a entrar fins al racó més íntim de les nostres vides. Són com uns altres pares, uns pares superiors, que ens diuen com ens hem de comportar a cada moment. Ens demanen que ens dutxem en lloc de banyar-nos. Que tanquem l'aigua de la dutxa mentre ens ensabonem. Que tanquem l'aigua de l'aixeta mentre ens rentem les dents. Que mengem sa (si pot ser, cinc peces de fruita o verdura cada dia). Que pezqueñines, no gràcies. Que llencem les escombraries de 8 a 10 de la nit. Que separem el vidre, el paper, el plàstic i la matèria orgànica de la inorgànica. Que recollim la caca del gos. Que no abandonem el gos a l'estiu (que ell mai no ho faria). Que no enterrem les puntes de cigarret a la platja (que la sorra no s'ho empassa tot). Que no fem foc al bosc. Que posem guapa Barcelona. Que anem al mercat (reina!). Que utilitzem els transports públics. Que no anem a Canaletes a celebrar els títols del Barça. Que sortim pixats de casa. Que si neva, no agafem el cotxe. Que si ens roben, ens posem una alarma. Que parlem en català als nouvinguts. Que el parlem sense vergonya, que el parlem amb llibertat i que, si ens equivoquem, tornem a començar. Que lloguem els pisos que tinguem buits. Que llegim llibres i que, per fer-ho, utilitzem les biblioteques. Que si veiem algun acte incívic, el denunciem al telèfon del civisme. Que ens/els posem condó quan mantinguem relacions sexuals. Que tinguem fills. Que no ens morim a la carretera. Que ens cordem el cinturó (també al seient del darrere). Que al cotxe no parlem pel mòbil. Que si conduïm, no bevem. Que fumem si treballem, no . I que a les drogues hi diguem senzillament no.
Tot això es veu que sí que ens ho poden demanar els nostres pares superiors. Tot menys convidar-nos a votar lliurement en unes eleccions. Fa riure, no?
Albert Om
www.avui.cat
Tenim un sistema democràtic ben curiós. El govern pot fer campanyes institucionals demanant que anem als mercats o a les biblioteques, però pobre d'ell que ens digui que el 18-J anem a votar.
No hi ha dret, pobre govern, tant que els ha costat convocar el referèndum de l'Estatut, amb tot el que han perdut pel camí durant aquests dos anys (inclòs el mateix tripartit), i ara, que arriba el moment de la veritat, es troben amb això. Que què és això? Doncs que la Junta Electoral Central va prohibir que la Generalitat fes una campanya animant els ciutadans a votar el 18-J i si avui mateix el Tribunal Suprem no corregeix aquesta decisió, es consumarà la paradoxa que, en democràcia, el govern ens pot empènyer a tot arreu menys a les urnes.
Tenim uns governants acostumats a entrar fins al racó més íntim de les nostres vides. Són com uns altres pares, uns pares superiors, que ens diuen com ens hem de comportar a cada moment. Ens demanen que ens dutxem en lloc de banyar-nos. Que tanquem l'aigua de la dutxa mentre ens ensabonem. Que tanquem l'aigua de l'aixeta mentre ens rentem les dents. Que mengem sa (si pot ser, cinc peces de fruita o verdura cada dia). Que pezqueñines, no gràcies. Que llencem les escombraries de 8 a 10 de la nit. Que separem el vidre, el paper, el plàstic i la matèria orgànica de la inorgànica. Que recollim la caca del gos. Que no abandonem el gos a l'estiu (que ell mai no ho faria). Que no enterrem les puntes de cigarret a la platja (que la sorra no s'ho empassa tot). Que no fem foc al bosc. Que posem guapa Barcelona. Que anem al mercat (reina!). Que utilitzem els transports públics. Que no anem a Canaletes a celebrar els títols del Barça. Que sortim pixats de casa. Que si neva, no agafem el cotxe. Que si ens roben, ens posem una alarma. Que parlem en català als nouvinguts. Que el parlem sense vergonya, que el parlem amb llibertat i que, si ens equivoquem, tornem a començar. Que lloguem els pisos que tinguem buits. Que llegim llibres i que, per fer-ho, utilitzem les biblioteques. Que si veiem algun acte incívic, el denunciem al telèfon del civisme. Que ens/els posem condó quan mantinguem relacions sexuals. Que tinguem fills. Que no ens morim a la carretera. Que ens cordem el cinturó (també al seient del darrere). Que al cotxe no parlem pel mòbil. Que si conduïm, no bevem. Que fumem si treballem, no . I que a les drogues hi diguem senzillament no.
Tot això es veu que sí que ens ho poden demanar els nostres pares superiors. Tot menys convidar-nos a votar lliurement en unes eleccions. Fa riure, no?
Albert Om
www.avui.cat
Arcadi Espada
Passa-ho!
Iu Forn
El que penso de les activitats polítiques del senyor Arcadi Espada i el que pensa el senyor Arcadi Espada de la meva humil persona és públic, o sigui que no cal dir que la nostra relació no és precisament d'amistat. Dit això:
Se me'n fot si l'atac que va rebre abans-d'ahir el senyor Espada a Girona a mans d'un grup de salvatges va ser només una empenteta o va ser un cop de puny a la boca.
Se me'n fot si el senyor Espada és o no és un provocador que ha buscat l'incident per fer-se un espai als mitjans i d'aquesta manera poder continuar fent-se el perseguit. Se me'n fot si hi ha o no hi ha una competició amb en Vidal-Quadras a veure a qui boicotegen més per poder fer-se més el màrtir. Se me'n fot la utilització política i periodística que alguns han fet de l'incident. Se me'n fot si parlant o no del tema estic donant publicitat gratuïta a uns senyors que actualment no passen de ser un grupuscle amb més titulars a la premsa que implantació social. I se me'n fot si la Brunete Mediàtica aprofita aquest incident per insultar novament els catalans com a col·lectiu.
El pensament polític que defensa el senyor Espada em provoca urticària però, mentre no vulneri la llei, defensaré el seu dret a expressar-lo. Si haig de triar entre el senyor Espada i els que volen imposar amb violència les seves idees (idees?), ho tinc molt clar. Des de la discrepància més absoluta, jo estaré sempre al costat del senyor Espada.
I ja que hi som, se me'n fot que una senyora amb títol nobiliari, i que a pesar de la seva carona d'angelet és molt més perillosa que una piranya en un bidet, vingui a dir-nos que som uns nazis. Això no li dóna dret a ningú a agredir cap regidora del PP de Lleida ni a assaltar cap paradeta de llibres d'aquest partit.
Ja hem suportat prou totalitarisme i prou feixisme perquè ara vinguin uns quants patriotes a destruir la convivència a base de violència.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
El que penso de les activitats polítiques del senyor Arcadi Espada i el que pensa el senyor Arcadi Espada de la meva humil persona és públic, o sigui que no cal dir que la nostra relació no és precisament d'amistat. Dit això:
Se me'n fot si l'atac que va rebre abans-d'ahir el senyor Espada a Girona a mans d'un grup de salvatges va ser només una empenteta o va ser un cop de puny a la boca.
Se me'n fot si el senyor Espada és o no és un provocador que ha buscat l'incident per fer-se un espai als mitjans i d'aquesta manera poder continuar fent-se el perseguit. Se me'n fot si hi ha o no hi ha una competició amb en Vidal-Quadras a veure a qui boicotegen més per poder fer-se més el màrtir. Se me'n fot la utilització política i periodística que alguns han fet de l'incident. Se me'n fot si parlant o no del tema estic donant publicitat gratuïta a uns senyors que actualment no passen de ser un grupuscle amb més titulars a la premsa que implantació social. I se me'n fot si la Brunete Mediàtica aprofita aquest incident per insultar novament els catalans com a col·lectiu.
El pensament polític que defensa el senyor Espada em provoca urticària però, mentre no vulneri la llei, defensaré el seu dret a expressar-lo. Si haig de triar entre el senyor Espada i els que volen imposar amb violència les seves idees (idees?), ho tinc molt clar. Des de la discrepància més absoluta, jo estaré sempre al costat del senyor Espada.
I ja que hi som, se me'n fot que una senyora amb títol nobiliari, i que a pesar de la seva carona d'angelet és molt més perillosa que una piranya en un bidet, vingui a dir-nos que som uns nazis. Això no li dóna dret a ningú a agredir cap regidora del PP de Lleida ni a assaltar cap paradeta de llibres d'aquest partit.
Ja hem suportat prou totalitarisme i prou feixisme perquè ara vinguin uns quants patriotes a destruir la convivència a base de violència.
www.avui.cat
L’Espai Jove ja és Punt d’Informació Juvenil per a la Generalitat .
El PIJ es troba ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera.
L’Espai Jove, ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera, ha rebut el reconeixement oficial de Punt d’Informació Juvenil (PIJ), atorgat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement es va fer públic el 6 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4648 - 06/06/2006 amb la Resolució PRE/1787/2006, de 25 de maig).
El fet que l’Espai Jove hagi estat oficialment reconegut suposa poder oferir als joves un nivell d’informació més alt i de més qualitat. Els principals beneficis que s'obtenen són la recepció directa de material informatiu, la formació i assessorament del personal del servei d’informació juvenil i la promoció i divulgació de les activitats organitzades des de l’Espai Jove per part de la Secretaria General de Joventut.
Ser autoritzat com a punt d’informació juvenil implica, alhora, entrar a formar part de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil. El treballar en xarxa amb la resta de punts d’informació juvenil de Catalunya representa estar en contacte amb tots ells per poder així compartir experiències, resoldre dubtes plegats i difondre les activitats i serveis de l’Espai Jove de Cubelles a altres municipis. També permetrà ampliar els serveis que actualment s’ofereixen des de l’Espai Jove, amb l’expedició del carnet Jove, el carnet + 25 o el carnet d’alberguista, entre d'altres serveis. Departament de Comunicació
Dimecres, 07-06-2006
www.cubelles.com
El PIJ es troba ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera.
L’Espai Jove, ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera, ha rebut el reconeixement oficial de Punt d’Informació Juvenil (PIJ), atorgat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement es va fer públic el 6 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4648 - 06/06/2006 amb la Resolució PRE/1787/2006, de 25 de maig).
El fet que l’Espai Jove hagi estat oficialment reconegut suposa poder oferir als joves un nivell d’informació més alt i de més qualitat. Els principals beneficis que s'obtenen són la recepció directa de material informatiu, la formació i assessorament del personal del servei d’informació juvenil i la promoció i divulgació de les activitats organitzades des de l’Espai Jove per part de la Secretaria General de Joventut.
Ser autoritzat com a punt d’informació juvenil implica, alhora, entrar a formar part de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil. El treballar en xarxa amb la resta de punts d’informació juvenil de Catalunya representa estar en contacte amb tots ells per poder així compartir experiències, resoldre dubtes plegats i difondre les activitats i serveis de l’Espai Jove de Cubelles a altres municipis. També permetrà ampliar els serveis que actualment s’ofereixen des de l’Espai Jove, amb l’expedició del carnet Jove, el carnet + 25 o el carnet d’alberguista, entre d'altres serveis. Departament de Comunicació
Dimecres, 07-06-2006
www.cubelles.com
6.6.06
Educació i Joventut
Acaba el procés d’assignació de places de la llar d'infants .
S'ha pogut atendre el 82,7% de les sol·licituds de noves places per a alumnes de 0 a 3 anys.
La llar d'infants municipal "La Draga" atendrà el 82,7% de les sol·licituds presentades per a matricules del curs 2006-2007. El passat 24 de maig es va fer el sorteig públic que va resoldre les situacions d'empat produïdes en l'aplicació dels criteris de prioritat de les sol·licituds.
Per al curs 2006-2007, s'han presentat un total de 122 sol·licituds de places, repartides en 17 sol·licituds de P0 (nascuts al 2006), 48 de P1 (nascuts el 2005) i 57 de P2 (nascuts al 2004). D'aquestes peticions, la regidoria d'Educació ha pogut atendre 101 sol·licituds i únicament 21 passaran a la llista d’espera. Aquesta situació suposa una millora substancial respecte a l’any passat, en què es van rebre 111 sol·licituds, però únicament van poder ser admesos 44 infants.
Des de la regidoria d’Educació, s’ha valorat "molt positivament el fet que aquest any s'han cobert les expectatives i les necessitats de la majoria de les famílies residents a Cubelles". De fet, gràcies a les obres d'ampliació de la llar d’infants municipal "La Draga", l'oferta de places per al curs 2006-2007, s’ha incrementat en un 50%, respecte al curs anterior.
Des del 26 de maig es poden consultar les llistes definitives a l'Oficina Municipal d'Informació Escolar (Centre Social) i a la mateixa llar d'infants. Els pares dels nens que hagin obtingut plaça hauran de formalitzar la matrícula del 5 al 9 de juny, a la mateixa llar d’infants, en horari de matí de 10 a 11 hores, de dilluns a divendres, i de tarda de 15,30 a 16,30, de dilluns a dijous.
www.cubelles.com
Acaba el procés d’assignació de places de la llar d'infants .
S'ha pogut atendre el 82,7% de les sol·licituds de noves places per a alumnes de 0 a 3 anys.
La llar d'infants municipal "La Draga" atendrà el 82,7% de les sol·licituds presentades per a matricules del curs 2006-2007. El passat 24 de maig es va fer el sorteig públic que va resoldre les situacions d'empat produïdes en l'aplicació dels criteris de prioritat de les sol·licituds.
Per al curs 2006-2007, s'han presentat un total de 122 sol·licituds de places, repartides en 17 sol·licituds de P0 (nascuts al 2006), 48 de P1 (nascuts el 2005) i 57 de P2 (nascuts al 2004). D'aquestes peticions, la regidoria d'Educació ha pogut atendre 101 sol·licituds i únicament 21 passaran a la llista d’espera. Aquesta situació suposa una millora substancial respecte a l’any passat, en què es van rebre 111 sol·licituds, però únicament van poder ser admesos 44 infants.
Des de la regidoria d’Educació, s’ha valorat "molt positivament el fet que aquest any s'han cobert les expectatives i les necessitats de la majoria de les famílies residents a Cubelles". De fet, gràcies a les obres d'ampliació de la llar d’infants municipal "La Draga", l'oferta de places per al curs 2006-2007, s’ha incrementat en un 50%, respecte al curs anterior.
Des del 26 de maig es poden consultar les llistes definitives a l'Oficina Municipal d'Informació Escolar (Centre Social) i a la mateixa llar d'infants. Els pares dels nens que hagin obtingut plaça hauran de formalitzar la matrícula del 5 al 9 de juny, a la mateixa llar d’infants, en horari de matí de 10 a 11 hores, de dilluns a divendres, i de tarda de 15,30 a 16,30, de dilluns a dijous.
www.cubelles.com
Barcelona Del 8 al 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
El Estatuto de Cataluña, un ley avanzada en derechos sociales, una ley avanzada en derechos de las mujeres.
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Manuel Garcia Grau
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
El 'sí' a l'Estatut serà del 51% i la participació assolirà el 69%, segons la 'Cadena Ser'.
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
Un castell per descobrir.
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
5.6.06
Més de dues mil dones obren la trobada que commemora els trenta anys de feminisme.
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Les dones reclamen més pes per liderar una societat més humana i femenina.
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
1.6.06
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA INFÀNCIA MALTRACTADA
Al·lots núm. 3
- Desembre 2005Infants, jocs i joguines
Entre altres temes, aquesta edició parla sobre la relació existent entre les joguines i els infants, i entre les joguines i els adults, a una societat com la nostra. Inclou així mateix un reportatge sobre la protecció dels infants davant les noves tecnologies i comentaris sobre el polèmic videojoc Bully.Entre els col·laboradors d’aquest número hem de citar l'Associació Ayudar Jugando, la Fundació Crecer Jugando, el Ferran Casas i el seu equip de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, la Míriam Calvet (botigues Imaginarium), el presentador i humorista Andreu Buenafuente, l'Ernest Benach (president del Parlament de Catalunya), l'escriptora Rosa Regàs (Creu de Sant Jordi 2005), la cantant Lucrecia, el periodista Iu Forn, i l'Artur Mas (diputat al Parlament i ex-conseller en cap de la Generalitat de Catalunya).
OPIC
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
30.5.06
NOTICIAS
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
29.5.06
Ombra de la Transició
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
El grup d’Iniciativa per Cubelles volem manifestar públicament la nostra posició envers el projecte que avui es porta a Ple.
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Maragall contra
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
La llei del sòl obligarà a les CCAA a construir un 25% de pisos protegits .
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Cubelles, 23 de maig del 2006
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
28.5.06
Príncep dels bordegassos
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)