Alcaldia.

Josep Marcillas justifica el cessament dels regidors d'ERC i PSC per la "pèrdua de confiança"

L'Alcalde cubellenc ha ofert una roda de premsa en què ha explicat els motius del cessament dels regidors del PSC i ERC

L’Alcalde Josep Marcillas (Entesa per Cubelles) ha donat a conèixer els motius del cessament dels regidors del PSC (Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López) i ERC (Joan Andreu Rodríguez) de l’equip de govern municipal. Marcillas ho ha justificat per les "manifestacions públiques fetes pels seus representants", tot i que considera que l’inici d’aquesta crisi de govern cal buscar-la en "unes actuacions en el sí del govern que han creat una pèrdua de confiança, sense que s’hagi trobat el consens necessari per fer una política adequada en benefici del poble". El màxim responsable municipal es va sincerar amb la premsa local i comarcal i va arribar a reconèixer que "aquest no era el pacte que l’Entesa volia" i que "l’Entesa feia nosa, per això van buscar un pacte d’esquerres entre ICV, PSC, ICb i ERC".

L’Alcalde es va responsabilitzar de la decisió final de cessar als edils del PSC i ERC, tot i que assegura haver comunicat la seva decisió als seus socis d’Iniciativa per Cubelles (ICb) amb antelació. El primer regidor cubellenc espera que aquesta situació "doni estabilitat al poble en els mesos que queden fins a les eleccions municipals". Malgrat tot, Marcillas i l’Entesa per Cubelles (EC-FIC) asseguren que "som conscients del què pot passar", en referència a les diferents alternatives que es plantegen a partir d’ara per a garantir la governabilitat municipal. El també regidor Antonio Peregrina va negar qualsevol pacte amb CiU per acabar la legislatura a l’Alcaldia i va assegurar que "només contemplem governar en minoria, amb pactes puntuals amb la resta de formacions polítiques". Així mateix, va mostrar el seu "respecte a totes les forces polítiques" així com a "qualsevol acord al que aquestes puguin arribar".

En l’origen de la crisi, per a Marcillas, està el fet que no totes les forces han estat en igualtat des del principi de la legislatura. "L’Entesa sempre ha dit sí en les decisions de ple i junta de govern local, tot i no estar sempre d’acord", explica el cap de llista de la formació independent, que va denunciar que el seu grup "sempre ha estat el més perjudicat, perquè en moltes ocasions no se’ns ha acceptat les propostes, se’ns han rebaixat o se’ns han demanat explicacions". Per a l’Alcalde cubellenc en aquesta legislatura "s’han tirat endavant molts projectes de poble, presentats per diferents grups polítics de govern, però poquets i petits pot presentar l’Entesa". Per això considera que ens aquests tres anys i mig "hem tractat de mantenir a tots els que vam signar el pacte de govern".

L’Alcalde cubellenc va enumerar diversos moments en què, al seu parer, els grup cessats han anat en contra de projectes presentats per la resta de socis de govern (Reglament de Participació Ciutadana, Pla Jove, organització de departaments, pressupostos, vivendes de protecció oficial...). Per a Marcillas, la culminació d’aquests moviments va arribar l’abril de 2005, amb l’anomenat pacte de la Cucanya, en què presumptament es va intentar impulsar una moció de censura contra la seva persona amb la participació, entre d’altres, del PSC i ERC. "Quan a ERC el govern li planteja si era veritat aquest presumpte moviment, ell ho va negar i ara en un comunicat del grup s’assegura que van intentar assolir un pacte amb altres forces", denuncia.

En el cas del PSC, la crisi s’accentua arran de la publicació d’un article a la revista municipal sota el títol Entesa, dejadlo ya!, en què aquest grup "ens diu que ho deixem, que fem nosa". Marcillas ha revelat que en aquest moment "es va fer més difícil, davant els meus companys de l’Entesa, mantenir el govern" i que fins i tot va provocar "una reunió amb responsables del PSC a més alt nivell, que van mostrar-se contraris a la nota, per aconseguir una rectificació".

Marcillas, però, reconeix que la gota que ha fet vessar el got han estat les crítiques públiques dels regidors del PSC i ERC sobre la proposta presentada per l’empresa de recaptació municipal per millorar el seu contracte amb l’Ajuntament de Cubelles. "Vist que no hi havia unanimitat en la governabilitat", explica el també regidor d’Hisenda, "vaig voler exposar aquest punt en una Comissió Informativa per parlar-ho i discutir-ho amb tots els grups". Finalment aclareix que "el que surt a la premsa és el tema de la prolongació del contracte fins al 2018, però aquesta no és una proposta meva sinó de l’empresa de recaptació".

A preguntes de la premsa comarcal assistent a la roda informativa, Marcillas se sent "traït per no poder portar a terme determinades accions en benefici de la població de Cubelles" i va informar que "el repartiment de les carteres encara no ens l’hem plantejat entre els que formem ara el govern municipal". El cap de llista de l’Entesa considera que el Govern "ha de buscar noves aliances puntuals".

Departament de Comunicació Dimecres, 11-10-2006

http://www.cubelles.com/

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació

SERVEI POLICIAL, SERVEI PÚBLIC

L'aplicació de les primeres mesures del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que com a regidor de Governació tinc la responsabilitat d'impulsar suposa un gran salt endavant en la potenciació d'un departament municipal que ha evolucionat com cap altre en els darrers anys. L'exigència que com a col.lectivitat fem a la Policia Local és enorme. Com a ciutadans demanem tot a aquest servei públic sobre el qual molt sovint no dediquem l'atenció precisa. L'aposta per aquesta legislatura suposa reforçar l'organització de la Policia Local i dotar-la de més recursos, humans i tècnics. La incorporació del nou Cap de la Policia Local, l'Inspector Miquel Córdoba, avalat per una notable trajectòria professional i acadèmica, ve a sumar-se als professionals que dia a dia mantenen operatiu un servei públic fonamental. Els que em coneixen saben que no accepto crítiques gratuïtes ni lleugeres cap al cos de la Policia Local i no cauré ara tampoc a contestar les més infundades. El nou organigrama policial es completa amb una estructura, que atenen a la legislació vigent, confia la màxima responsabilitat al grau d'Inspector i complementa l'escala amb les figures del sots-inspector, els caporals i els agents. La Policia Local és el departament de l'Ajuntament de Cubelles que més s'ha esforçat en adequar-se als reptes de creixement i de futur i que més atenció ha de rebre per part de la Corporació. En ells i elles, en els policies, confiem la defensa dels nostres drets i, per respecte a la seva professionalitat, hem de complir els nostres deures. 7.-

L'alcalde de Cubelles expulsa de l'equip de govern els dos regidors del PSC després de destituir el representant d'ERC.

L'alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, ha expulsat del govern municipal els dos regidors socialistes avui dimarts a la tarda.
Per VD 10/10/2006 21:35:09


La destitució dels dos regidors es produeix quatre dies després que l'alcalde cessés el regidor Joan Rodríguez Serra de l'equip de govern. Durant els darrers tres anys, Maria Lluïsa Romero ha estat regidora de Medi Ambient, Urbanisme i Planejament, i Miguel Ángel López ha estat responsable d'Esports a l'Ajuntament de Cubelles. El grup de l'Entesa ha convocat una roda de premsa per explicar els motius de les tres destitucions demà dimecres al matí.
Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López van fer una roda de premsa conjunta amb Rodríguez Serra divendres passat per demanar que la Diputació passi a gestionar la recaptació dels impostos, que actualment realitza una empresa privada. La demanda d'ERC i PSC va tenir lloc després que l'alcalde intentés aprovar en una comissió informativa que entre els punts de l'ordre del dia del ple del 16 d'octubre s'inclogués la pròrroga del contracte amb l'empresa de recaptació fins el 2018. Llavors, Rodríguez Serra i els dos regidors del PSC van criticar l'actitud de Marcillas, i van assegurar que l'actual contracte amb l'empresa que gestiona la recaptació no s'acaba fins el 2009.
Els membres dels dos partits van reclamar que la Diputació es faci càrrec de cobrar els impostos per aconseguir "més eficàcia i transparència" en la gestió. A la roda de premsa, els regidors van reprovar la forma de governar d'Entesa per Cubelles, i van manifestar la dificultat per tirar endavant actuacions al municipi. Els dos partits van reconèixer la crisi oberta a l'equip de govern municipal, format els darrers tres anys per Entesa per Cubelles, Iniciativa per Cubelles, PSC i ERC. El mateix Rodríguez Serra va demanar la marxa de l'Entesa de l'equip de govern, amb la intenció que ICV s'hi incorporés. La regidora d'ICV Mònica Miquel va negar-se, però, a signar qualsevol pacte de govern la setmana passada.

Després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC, el govern de Cubelles es queda en minoria, amb tres regidors de l'Entesa i dos regidors d'Iniciativa per Cubelles. Ja a l'oposició, ERC i PSC se sumaran als grups d'ICV, CiU i PP, en el cas que cap d'aquests darrers partits s'integrin en un nou equip de govern. Els cinc partits de l'oposició sumen vuit regidors.

www.vilanovadigital.com

el seu darrer article
Abans de l'infart
Dos dies abans que el company Guti fos atacat, en plena activitat política a Galícia, per un infart que el deixà en coma irreversible, aparegué a El País Cataluña el seu darrer article titulat Con sello de urgencia, amb reflexions pòstumes sobre el clima polític a Catalunya i a Espanya. Unes reflexions que arriben massa tard o han estat silenciades pels comentaristes polítics instal·lats en l'optimisme postís, que ara s'anticipen a dedicar-li notes necrològiques recordant la seva militància al "partit més vigorós del país" i a les iniciatives unitàries del combat antifranquista. Ni una paraula sobre el seu article d'urgència, i aquest silenci justifica les preocupacions d'Antoni Gutiérrez Díaz en el context polític de crispació i desconcert preelectoral, amb induïda hostilitat entre catalans i espanyols. "Es urgente recuperar un diálogo armonioso, institucional, político, cultural y social entre Cataluña y el resto de España", escrigué el Guti abans de l'infart. "Habrá que reflexionar sobre qué influencias han contaminado nuestro clima político-social". El preocupava, especialment, l'apatia i el desànim de la societat civil en aquesta situació i advertia: "La gravedad del clima generado coloca en primer plano de los programas doctorales de las diversas fuerzas políticas, con sello de urgencia, el entendimiento y el consenso solidario, que coloque en el lugar que legítimamente les corresponde a los maximalismos minoritarios e impulse los valores fundamentales del diálogo". Ho ha deixat escrit en castellà, que també era la seva llengua, la dels seus pares immigrants a Catalunya. En totes dues llengües ha lluitat el company Guti fins que l'infart l'ha fet callar per sempre.
Teresa Pàmies
Escriptora
www.avui.cat

Educació i Joventut

La regidoria d’Educació impulsa el projecte "Cubelles, Ciutat educadora"
S'ha convocat una reunió d'entitats el proper 19 d'octubre al Centre Social, a les 19 hores.

El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el 17 de juliol per unanimitat l’adhesió a la Carta de Ciutats Educadores i a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. Amb aquest adhesió, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb el dret de tots els habitants de la vila a l’educació i es compromet a posar en marxa els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat tal i com es descriuen a la carta.
Aquest impuls implica tota la ciutadania de Cubelles, els seus agents socials i les seves entitats. A través dels principis de la Carta de Ciutats Educadores, la regidoria d’Educació vol engegar un projecte de vertebració ciutadana entorn del fet educatiu, de foment dels valors de la participació democràtica i del civisme, de dinamització del teixit cultural i associatiu de la vila. El primer objectiu del projecte Cubelles, ciutat educadora és l’elaboració d’una Guia de l’oferta educativa de la vila, on es visualitzin totes les actituds, espais, propostes, entitats, etc. que contribueixen a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes.
Per tal de donar a conèixer el projecte, s’ha convocat a les entitats de Cubelles a un acte que tindrà lloc el proper dia 19 d’octubre, a les 19 hores, a la Sala de Reunions del Centre Social, en que s’exposaran les noves línies de treball i els camins per a participar-hi. Departament de Comunicació
www.cubelles.com

Governació.

Miquel Córdoba nou inspector de la Policia Local .
Es reforça el quadre de comandaments seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora.

La Policia Local de Cubelles disposa des del passat 1 d’octubre d’un inspector, seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, presentat recentment. La persona escollida per ocupar aquest nou càrrec de comandament ha estat Miquel Córdoba García (Barcelona, 1951), un professional altament format i vinculat al llarg de tota la seva trajectòria a les policies locals. Aquest era un dels requeriments de l’Equip de Govern a l’hora cercar el perfil de la persona que ha de dirigir el cos policial.
El nou inspector té una àmplia experiència en el desplegament dels Mossos d’Esquadra sobre el territori, cosa que ha viscut en la seva etapa al capdavant de la Policia Local de Vilassar de Mar. El passat dilluns, 2 d’octubre, va ser presentat als agents del cos i dimarts als responsables dels diferents departaments municipals, amb qui ha expressat "vull treballar en equip". Precisament, Córdoba defensa una Policia Comunitària com a filosofia de treball dels seus agents, als que ha qualificat de "grans professionals".
La contractació del nou inspector és la primera, i possiblement més visible, actuació del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, que la regidoria de Governació ha impulsat aquesta legislatura. La Coordinadora de Policies Locals de Catalunya va recavar la informació necessària per tal de proposar les millores que necessita la Policia Local per a afrontar el nou repte de servei comunitari a Cubelles, una població en constant creixement. Xavier Grau ha destacat la importància de la contractació de Córdoba perquè "ha d’aportar-nos la seva experiència en situacions similars per portar a aquesta policia als nivells que estem convençuts poden oferir". El regidor de Governació ha volgut agrair públicament "la tasca feta pel sots inspector, Joan Liñán, al capdavant de la Policia Local des de l’any 1990" i ha destacat que "la seva serà una experiència fonamental perquè la nostra policia segueixi creixent en qualitat de servei als ciutadans, com ho ha fet durant el seu comandament".
En Miquel Córdoba, que és inspector de Policia Local des de l’any 1996, es va llicenciar en Geografia i Història, en la especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Central de Barcelona el 1995; a més, el 2001 va cursar un màster en Estudis Policials per la Universitat de Barcelona. Actualment, és també professor de l’Escola de Policia de Catalunya de Mollet del Vallès i té un ampli currículum en diversos cossos policials locals, en la docència i com a articulista, en què s’ha especialitzat en la violència de gènere. Dins l’àmbit professional, Córdoba va entrar a formar part de la Guàrdia Urbana de Barcelona l’any 1980, on va anar ascendint i portant a terme diverses funcions fins que l’any 2000 es nomenat inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com

DIA A DIA
Xavier GrauRegidor de Governació, Paeticipació Ciutadana i Comunicació

ANNA POLITSKOSKAYA
La brutalitat dels régims corruptes i dictatorials sempre ha estat impossible de medir. Mai no té fi. Malgrat tot, la indignació internacional entre les comunitats democràtiques ha d'alçar de nou la seva veu per denunciar l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. Fa uns anys, pocs dies després de fer-li una entrevista pel Diari de Barcelona a la dirigent popular peruana Maria Elena Moyano vaig conèixer que havia estat brutalment assassinada per aturar la seva lluita a favor de les classes més populars de Lima. L'angúnia, la ràbia, la indignació es barrejaren de manera intensa fins a alterar el meu estat d´ànim durant molts dies. Ara, amb la mort d'Anna Politskoskaya em reneix aquest sentiment d'indignació que multiplica gairebé per l'infinit el rebuig a aquestes formes de poder rabiós i incontrolat que desprecia els més elementals drets de la seva pròpia ciutadania. El món no va deixar de girar per l'assassinat de Maria Elena Moyano i tampoc no ho farà per la desaparició de la crítica reportera russa. Només els mesquins, els més dictadors, els més cruels, s'enganyen pensant que el seu poder és tan inabastable que passaran impunes a la història. Aquestes morts violentes certifiquen, sempre, la decadència de ments pertorbades que no tenen res més que el seu poder incontrolat entre les mans. I no sabem que a cada tret que disparen contra la llibertat i la democràcia no fan més que col.locar-se més a prop de la seva pròpia caiguda.

Més informació sobre REPORTERS SENSE FRONTERES a WWW.RSF.ORG

ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

L'art d'estar-ne fart
Joan Barril

L'art d'estar-ne fart.
Davant les eleccions catalanes, cadascú té el seu sondeig personal. I de totes les coses que ens expliquen i de com les expliquen sorgeixen algunes constatacions. Primera constatació: el reflux de la il.lusió. De la mateixa manera que el dèbit marital no exigeix passió, també es percep un increment de votants que aniran a les urnes per pura rutina democràtica. Més encara es percep un increment de votants que poden deixar de ser-ho.
Segona constatació: en totes les motivacions declarades del vot s'intueix un augment de sufragis defensius. No hi ha esperança de res constructiu. S'incrementa el vot a la contra: gent que en votarà uns per castigar els altres o per impedir que uns altres manin. Mirin, escoltin i preguntin al voltant seu. Els motius del vot davant de les pròximes eleccions autonòmiques catalanes no es nodreixen de sòlids plantejaments ideològics. Coincideixen els uns i els altres en una frase justificativa: "Votaré aquests perquè ja n'estic fart".L'estat d'afartament és universal i embolcallador. En una societat malcriada com la catalana, sotmesa a la dutxa escocesa entre l'eficàcia i el simbolisme, el fet d'estar-ne fart és una de les poques pulsions noves que porta a les urnes. Tot allò que és col.lectiu ha deixat pas a l'afirmació personal. Els partits eren llavors una emanació fidel dels sentiments individuals. Avui, en canvi, el partit ja no és la nostra eina delegada, sinó un desencantat mal menor que es regeix per regles incomprensibles i que es blinda davant de la mirada o la queixa dels seus propis votants. En aquestes condicions, la fe en les sigles ja no és automàtica. I per fer- se sentir hi ha un votant en augment disposat a demostrar el seu fastic i la seva protesta. Farts de tripartit, farts de postpujolisme, farts de la COPE, farts del nacionalisme, farts d'esquerres frívoles, farts dels que van fer de Maragall un polític d'un sol ús. Tots els farts tenen causes reals. Però la suma de tots ells ens dóna un país cabrejat i impotent, incapaç d'excitar-se amb hormones de campanya electoral.
www.elperiodico.cat

UN PAS ENDAVANT EN FAVOR DE LA IGUALTAT
Ciutadans sense exclusions
1• La llei de dependències que s'ha d'aprovar avui és la norma social més ambiciosa d'aquesta legislatura.

Esperança Esteve, diputada del PSC; Isabel López, diputada del PSC; Carme García, diputada d'ICV-IU i Joan Tardà, diputat d'ERC.

Els ciutadans de Catalunya, així com els del conjunt de l'Estat, estem d'enhorabona. Si res ho impedeix, el ple del Congrés dels Diputats donarà avui el vistiplau a la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Sens dubte, es tracta de la norma de caràcter social més ambiciosa d'aquesta legislatura, que garantirà una atenció adequada i dignificarà les condicions de vida de les persones dependents.
És important assenyalar que aquesta ambiciosa reforma significarà el reconeixement d'un nou dret subjectiu de ciutadania, de caràcter universal: el de l'atenció als ciutadans que, per raó d'edat o pel fet de patir algun tipus de discapacitat o de malaltia, no poden desenvolupar amb plena autonomia les tasques bàsiques de la vida diària. Un nou dret de ciutadania que configurarà l'anomenat quart pilar de l'Estat de benestar, que s'afegeix als que avui ja estan consolidats: educació, sanitat i el sistema de pensions públiques.
No obstant, a més més de felicitar-nos per això, és convenient que ens aturem a analitzar quin ha estat el camí que hem recorregut per fer realitat aquest gran avanç social, així com l'impacte que suposarà la posada en marxa, a partir de l'1 de gener de l'any que ve, del nou Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència.
Per començar, s'ha de reconèixer el paper que al llarg dels últims anys han portat a terme les associacions i entitats que representen les persones grans i els col.lectius de discapacitats físics, mentals i sensorials, reivindicant una implicació més gran de l'administració en l'atenció de les persones dependents.
A totes elles, hem d'agrair la participació i les aportacions que han portat a terme i que han estat de gran utilitat per poder millorar el contingut d'aquesta llei.Existeixen, a més a més, dos factors més que, segons el nostre parer, han estat determinants i sense els quals molt probablement avui no hauríem arribat al punt en què ens trobem. Per una banda, la correlació de forces favorable a l'esquerra sorgida després de les eleccions generals de l'any 2004 i, per una altra --dit amb la modèstia que això requereix--, l'impuls que ha aportat la complicitat i el treball en comú dels diputats de l'esquerra catalana --PSC, Esquerra Republicana i ICV-- tant en la tramitació com en la configuració d'una majoria parlamentària suficient per poder tirar endavant la llei de la dependència.
Si ens aturem a analitzar quin serà l'abast i la incidència de l'atenció a les persones dependents a Catalunya i a Espanya, les xifres parlen per si soles. Actualment, s'estima que a l'Estat hi ha prop d'1,3 milions de persones que són dependents, de les quals unes 332.000 persones --el 4,6% de la seva població total-- corresponen a Catalunya. Analitzant la distribució per grups de les persones dependents a Catalunya, observem que 96.000 pateixen una dependència severa (29%); 107.000, dependència moderada (32%), i 129.000, un nivell de dependència lleu (39%). A més a més, cal assenyalar que, del total, 210.000 tenen més de 65 anys, cosa que significa que un 20,3% de les persones més grans de 65 anys són dependents.
L'objectiu de la nova llei de la dependència és millorar l'atenció i la qualitat de vida d'aquestes persones, que fins ara han estat ateses fonamentalment per les seves famílies --i en la gran majoria dels casos per dones--, a través de serveis (teleassistència, ajuda en domicili, creació de noves places de residència i centres de dia) i de prestacions per a la contractació d'assistents professionals, que seran finançats per l'Estat, les comunitats autònomes i, en una petita part, pels usuaris, sempre en funció del seu nivell de renda.
Lamentablement, malgrat les indubtables conseqüències positives que tindrà aquesta reforma per al col.lectiu de persones dependents en el conjunt de l'Estat i a Catalunya, hem vist amb certa sorpresa com CiU s'ha posicionat en contra d'una llei que finalment ha aconseguit que fins i tot el PP se sumi a l'acord. Una oposició que evidencia fins a quin punt CiU anteposa els seus interessos electorals i de partit --juntament amb l'excessiu personalisme d'alguns dels seus dirigents-- a l'interès de la majoria dels ciutadans de Catalunya.
Malgrat això, és just assenyalar que el no de la dreta nacionalista a una llei socialment tan avançada és plenament coherent amb la línia que ha seguit en els 23 anys que ha governat a Catalunya, en què va dedicar una escassa atenció a les polítiques de suport a les persones dependents i a les famílies. També és plenament conseqüent amb algunes de les últimes propostes formulades pel seu candidat a presidir la Generalitat, Artur Mas, que, com a mínim, podrien qualificar-se de socialment regressives. Així, on l'esquerra proposa estendre els drets socials i incrementar els recursos per ampliar i millorar els serveis públics, l'alternativa que CiU ens ofereix són xecs per facilitar que els més rics puguin adquirir-los en el mercat i que els que més tenen obtinguin desgravacions fiscals per pagar menys impostos.Mentre altres cauen en una preocupant dretanització, escudant-se en arguments de tipus competencial tan inversemblants com oportunistes per oposar-se a aquest gran avanç social, les forces progressistes catalanes continuarem treballant en el que resta per a l'aprovació definitiva i eldesenvolupament de la nova llei de dependència.

Estem convençuts que avui farem un gran pas per construir una societat més justa i igualitària en la qual totes les persones, amb independència de les seves limitacions i el seu nivell d'ingressos, puguin moure's amb el mínim de dignitat que la vida mereix.
http://www.elperiodico.cat/

OPINIÓ // EL MIRADOR >> ALBERT SÁEZ

El mercat de Calaf dels candidats
Albert Sáez
La campanya ha convertit aquests dies Catalunya en una mena de gran mercat de Calaf que ens ha deixat una mica atabalats. A hores d'ara, ja som incapaços de calcular quants xecs ens donaran si tenim sis fills, a quina edat ens pagaran l'audiòfon, quantes vegades hem de passar per un peatge perquè ens surti gratis o a quina conselleria de totes les que es crearan ens haurem d'adreçar per demanar la pròxima subvenció. La majoria de les promeses electorals dels partits són serioses només si ens en llegim la lletra petita que apareix en els programes aprovats. Però tal com ens les expliquen pel broc gros tenen certament un to molt patètic, atès que no ens concreten ni les condicions ni els sacrificis que caldrà fer per aconseguir-les.
Que quedi clar que aquí ningú ens pagarà res ni encara menys ens ho donarà gratis, en tot cas qui governi podrà canviar algunes prioritats pressupostàries o bé apujar el tram autonòmic dels impostos cedits en el nou Estatut per pagar-nos les coses que ara financem directament.
Una part substancial d'aquesta manera de fer és responsabilitat dels periodistes i dels assessors de comunicació dels partits. Ens passem la vida criticant els polítics perquè no parlen dels temes que "interessen a la gent". I quan ho fan, ens queixem que siguin excessivament populistes. Igualment, atès que hem establert el principi d'identificar la pluralitat amb la homogeneïtat del temps i de l'espai que assignem als partits, aleshores els obliguem a dir- ne una de ben grossa cada dia per ocupar la quota que tenen adjudicada, especialment a la ràdio i a la televisió pública.
Aquestes rutines de la vida política s'accentuen quan arriba el tram més intens de la campanya i, com remarcava l'altre dia Carles Capdevila al programa d'en Bassas, resulten del tot inversemblants si se'ns acut sumar les promeses que ens fan els partits que presumptament podrien fer coalició de govern. Des d'aquest punt de vista, el pacte més rendible seria la dita sociovergència, perquè si afegim els xecs de Mas a les prestacions de Montilla, la vida ens pot arribar a sortir pràcticament gratis. Vaja, que finalment es faria realitat la vella profecia de Francesc Pujols, quan va preveure que algun dia els catalans ho tindríem tot pagat. Altra cosa seria valorar si una despesa d'aquesta magnitud ens la podrem permetre malgrat el previsible augment de recursos disponibles a la Generalitat a partir del nou sistema de finançament, sempre que no arribi el vicepresident Solbes amb les rebaixes que ja ha començat a anunciar. Però que quedi clar que aquest mercat de Calaf que ens han muntat ens fa perdre tant de prestigi a la resta d'Espanya com la famosa corona d'espines, les paraules de Rubianes o el debat de l'Estatut, sobretot si el que ens venen és fum.
http://www.elperiodico.cat/

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Paeticipació Ciutadana i Comunicació

PRESIDENTS i VOCALS

L'Ajuntament de Cubelles ha celebrat aquest matí el Ple de dessignació de les persones que ocuparan les meses electorals als propers comicis autonòmics. Es tracta d'un Ple centrat en el sorteig informàtic per nomenar presidents, vocals i suplents de les meses electorals cubellenques. La participació de la ciutadania com a protagonistes centrals de les jornades electorals eleva la grandesa de la Democràcia al rang del sublim. A força de ser un dret exercit, per sort, en ja nombroses ocasions cal tenir present que la conquesta democràtica va costar vides i esforços de moltes persones. Les persones que ocuparan les meses electorals el proper 1 de novembre -veïns i veïnes nostres- ens representen i encarnen també aquesta sobirania popular que és la dipositaria de la legitimitat democràtica i a la vegada la màxima garantia del progrés de les comunitats democràtiques. A la propera jornada electoral caldrà lliurar el DNI i les paperetes del vot als membres de les meses electorals i caldrà també donar-los les gràcies pel seu compromís i la seva participació. Algun dia, a més, en un pais força donat als homenatges institucionals, caldrà plantejar-se el reconeixement a aquesta senzilla i magnífica manifestació d'implicació democràtica. 5.-

Ajuda el planeta, estalvia energia a casa

Marta Aznar (laMalla.net)

Aquesta setmana se celebra la Setmana de l'Energia, una setmana que fa campanya a favor d'estalviar energia per tal de contribuir a no contaminar i fer malbé, més del que ja està, el nostre planeta. Cal que sàpigues que l'energia que fas servir a casa (el gas i l'electricitat) prové, en gran mesura, de combustibles fòssils, és a dir, combustibles que en cremar-se i produir l'energia desprenen CO2, un element químic altament contaminant que provoca l'anomenat efecte hivernacle. Per evitar-ho, només cal canviar alguns hàbits que impliquin consumir menys energia, és a dir reduir les factures de gas i electricitat, cosa que també t'agrairan els pares. Si vols aprendre com pots estalviar energia a casa i, en general, en la teva vida quotidiana, segueix-nos.
10 consells per estalviar en la teva vida quotidiana

1. Si a l'hivern tens fred i a casa tens calefacció o estufes, abans d'apujar-ne la temperatura, prova de posar-te un jersei. No és sostenible estar a casa en ple mes de gener en màniga curta i amb la calefacció funcionant a tot gas. L'Institut Català de l'Energia (ICAEN) recomana mantenir la llar a una temperatura d'uns 20ºC a l'hivern i... portar màniga llarga.
2. El mateix passa a l'estiu. L'estiu és per passar calor, si més no, una mica. Si a casa tens aire condicionat, fes cas de l'ICAEN i no l'abaixis més dels 25ºC. Posa't roba fresca i no intentis convertir casa teva en un iglú i anar tu amb anorac. Com més intentis refredar la cas, més energia gastaràs.
3. Comprova que les finestres tanquen bé i el fred no es col·la per enlloc, a l'hivern. I obre les finestres a banda i banda de la casa perquè l'aire circuli, a l'estiu.
4. A l'hora, juga amb les persianes i les cortines per climatitzar la casa. A l'hivern, aprofita els rajos de sol per escalfar l'estança: apuja la persiana i deixa que entri l'escalforeta. A l'estiu: abaixa les persianes. La foscor dóna sensació de frescor.
5. Apaga la llum quan surtis de les habitacions. Si no hi ha ningú, a qui li serveix que la bombeta estigui encesa??? I ja de pas, demana als pares que posin bombetes de baix consum, que gasten 5 vegades menys energia que les normals i fan la mateixa llum.
6. Si és de dia i a l'estança hi ha finestres, aprofita la llum natural. 7. No tinguis la porta de la nevera oberta si no és per treure'n alguna cosa. El fred surt i la calor de fora entra, i obligues a la nevera a treballar més - o sigui, a consumir més energia - per poder mantenir la temperatura adequada en el seu inetrior.
8. Apaga la televisió, la cadena de música, l'ordinador i qualsevol altre aparell elèctric per l'interruptor d'encès/apagat (on/off). No ho facis per l'opció d'stand by (quan es queda amb la llumeta vermella), perquè l'aparell va consumint energia sense funcionar.
9. Tanca l'aixeta si no fas servir l'aigua, quan et dutxis, et rentis les dents o netegis els plats, no només perquè estalviaràs aigua, sinó perquè així no faràs funcionar l'escalfador o caldera innecessàriament.
10. Ves a l'escola, a casa dels amics, a veure els avis, al futbol, a la natació o allà on vulguis anar, caminant o en transport públic. Potser si que fa mandra de bon matí anar al cole caminant, en metro o bus, carregat amb la motxilla, però pensa que si et duen en cotxe estaràs llançant grans quantitats de CO2 a l'atmosfera, contribuint a esclafar encara més el planeta.Ara posa en pràctica aquests consell i posa el teu granet de sorra en la lluita per conservar el planeta.
Publicat 04/10/2006 - 07:30h
http://www.lamalla.net/

Participació Ciutadana i Comunicació

Cloenda-col·loqui de l'Exposició de ràdios antigues al Centre Social, divendres La cloenda comptarà amb un col·loqui sobre el periodisme local i comarcal, a partir de les vuit del vespre

Aquest divendres, 6 d’octubre, es clausura l’exposició de ràdios antigues organitzada per Ràdio Cubelles al Centre Social, dins dels actes commemoratius dels seus 25 anys. L’acte, que començarà a les vuit del vespre, comptarà amb la participació de la periodista sitgetana Montse Lago, que parlarà de la importància de les ràdios locals a través de la seva pròpia trajectòria professional.
Per la seva banda, Francesc Pujades, el col·leccionista que ha cedit les ràdios, farà una repassada als models exposats que passen dels anys 30 fins els anys 60. Paral·lelament, la mostra acull una exposició de fotografies de tots els actes celebrats fins el moment en aquest 25è aniversari. Ràdio Cubelles Dimarts, 03-10-2006

Educació i Joventut.

Comencen les activitats de tardor de l'Espai Jove.

Es pot fer dansa del ventre, fotografia i expressió teatral i es prorroga la inscripció de l'activitat de fotografia
El passat 2 d'octubre van començar les activitats que ha programat l’Espai Jove per aquesta tardor. Aquest trimestre tindran lloc, en diferents espais del Centre Social, les activitats de dibuix artístic, dansa del ventre i expressió teatral.
El curs de fotografia, però, no començarà el dia previst per manca de participació. Les inscripcions s’allarguen una setmana més en previsió que s’inscrigui la gent necessària per tal de tirar el curs endavant.
En el cas de dibuix artístic i expressió teatral encara queden places disponibles per a inscriure’s-hi. Els grups de dimarts i dijous del curs de dansa del ventre estan complerts, i degut a la gran demanda d’aquest taller s’obrirà un tercer grup, l’horari del qual està per confirmar.
Departament de Comunicació Dimecres, 04-10-2006
www.cubelles.com

DIA A DIA
Xavier Grau i Roig
regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació

EL CANVI NO PERJUDICA LA SALUT

La visió que una persona o una organització pot tenir sobre el canvi, sobre la transformació, oscila entre la por al percebre una amenaça o l'esperança al captar una oportunitat. Cubelles, com a municipi en ràpida transformació, afrontarà canvis estructurals determinants en els propers anys i cal que els enfoquem com a una riquesa d'opcions, d'oportunitats i nous reptes com potser mai a la història hem viscut. No només la Casa Gran, l'Ajuntament, afronta nous reptes i nous canvis. Les entitats, les associacions, els col.lectius ciutadans també estan inmerses en aquesta nova aposta pel futur de la comunitat. Des d'una institució propera com és l'Ajuntament cal seguir apostant per transformacions que potser ara semblen petites o poc importants però que en un futur no molt llunyà percebrem com a imprescindibles i, el que és més important, irreversibles i sense camí enrera perque el canvi -el bon canvi- no perjudica la salut ni de les persones ni de les organitzacions.

Ballarí elegant
Guti
Alfred Bosch

Ara que la vella dama negra t'estira, potser és l'hora de meravellar-nos dels afectes que has collit. És difícil passar pels tràngols de la lluita clandestina i del faccionalisme d'esquerres, Antoni, i no ser profundament odiat. Que la teva vida ha tingut ombres? Home, no podia ser d'altra manera: has passat moltes hores al sol. Quan vas emergir a la llum de la Transició, eres un dels forts de la política. Ningú no et confonia amb un jugador de futbol, Guti, i el teu PSUC era el partit més vigorós del país. En pocs anys el vau convertir en una olla de grills, amb aquella pulverització combinada d'afgans, leninistes i moderats. Tu vas navegar amb la teva gràcia entre l'euroverb afinat i la barbeta d'aire bolxevic. Vas mirar-te les estridències de la canalla amb ulls de pediatre, menuts i escèptics, i vas renunciar a molts honors. De vegades et confonien amb Maurice Béjart. Tu reconeixies que havies ballat molt a la vida, i després et miraves al mirall per exclamar la sort que tenia el ballarí francès de ser confós amb tu. Vas ser juganer amb el teu ego, i vas decidir que mai no faries memòries (ens ho perdrem), perquè no t'agradava instal·lar-te en la justificació. Sempre vas ser un dansaire elegant, un senyor presumit aparellat amb una senyora ironia. Ara te'n vas, i ens deixes orfes en companyia d'aquest ecosocialisme que es mira al mirall i no es pot confondre amb tu. Què vols fer-hi?, tot s'encomana menys l'hermosura.
www.avui.cat

EL QUART PILAR DE L'ESTAT DE BENESTAR / ELS DETALLS

332.000 catalans es beneficiaran de la llei de dependència de l'esquerra
1. • PSC, ERC i ICV reivindiquen l'"avanç social" i atribueixen el rebuig de CiU a la "deriva neoliberal"
2. • La norma, amb el suport del PP, aportarà 40.000 llocs de treball i recursos addicionals a Catalunya

MÉS INFORMACIÓ

· Quan el carrer és un luxe

ENRIC HERNÀNDEZMADRID
La llei de dependència, que enfronta l'extint tripartit amb CiU, comença a colar-se a la precampanya catalana. Convençuts de les bondats del que consideren el principal avanç social d'aquesta legislatura, el PSC, Esquerra i ICV han recompost la seva fràgil aliança per fer front comú davant la federació nacionalista, que rebutja el projecte perquè estima que envaeix les competències de la Generalitat. Les xifres, en tot cas, són prou eloqüents: la llei beneficiarà 1,3 milions d'espanyols --d'ells, 332.000 catalans-- que no poden valer-se per si mateixos, a més a més de les seves famílies.El batejat com a quart pilar de l'Estat de benestar començarà a rutllar l'1 de gener que ve. Abans, aquest dijous, el Congrés dels Diputats remetrà al Senat, amb el suport de més del 90% dels diputats, el projecte de llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Un nivell d'acord tan insòlit com aquest és fruit de la recent adhesió del PP a una iniciativa que, impulsada pel ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, va comptar des del principi amb el suport d'ERC i IU-ICV, a les quals s'han anat sumant --juntament amb sindicats i empresaris-- tots els grups restants tret de dos: CiU i el PNB.

DIFERÈNCIES CALDERA-DURAN.

El maig passat el Grup Català va estar a punt de donar suport a la llei, però l'acord --plasmat fins i tot per escrit-- es va frustrar finalment per les discrepàncies entre Caldera i el democristià Josep Antoni Duran Lleida sobre com escenificar la firma. El larvat enfrontament entre les forces d'esquerres i CiU es va agreujar la setmana passada al sumar-se al pacte els populars, accentuant així l'aïllament de la federació nacionalista. I tot això, és clar, amb les eleccions catalanes de l'1 de novembre com a teló de fons.Més enllà de disputes electorals i discussions competencials, l'objectiu de la norma és que l'atenció a les persones dependents no estigui condicionada, com ara, a les disponibilitats pressupostàries de cada administració, sinó que sigui un dret subjectiu i universal.

CATÀLEG DE SERVEIS

Segons les dades del Llibre Blanc de la Dependència i del Departament de Benestar Social, el 4,6% de la població catalana pateix alguna mena de discapacitat que la converteix en dependent, en més o menys grau. Gràcies al projecte de llei en marxa, doncs, uns 332.000 catalans --96.000 afectats de dependència severa i 210.000 més grans de 65 anys-- es beneficiaran gradualment d'un catàleg de serveis que inclourà, entre altres, la teleassistència, l'ajuda a domicili, l'ingrés en residències públiques o concertades i l'atenció en centres de dia. Part de la factura anirà a càrrec dels usuaris, segons el nivell de renda de cadascú.En els dos anys vinents, a més a més, uns 4.000 catalans amb familiars dependents al seu càrrec percebran ajudes per contractar assistents professionals. Fins al 2015, quan finalitzi el desenvolupament del nou Sistema Nacional de Dependència, el nombre de places residencials i de centres de dia creixerà un 20%, de manera que, segons estimacions oficials, a Catalunya es crearan 40.000 llocs de treball. Com a administració responsable en els serveis socials, la Generalitat gestionarà, ja l'any que ve, un percentatge a convenir dels 400 milions d'euros pressupostats per l'Estat per sufragar aquestes prestacions.I darrere les dades, la picabaralla política. Daniel Fernández, coordinador del PSC a les Corts, atribueix aquest "avanç social" a "l'existència d'una majoria progressista" al Congrés, i atribueix el rebuig manifestat per CiU a una "deriva neoliberal" que la situa "a la dreta del PP". Com a exemple d'aquesta suposada dretanització, el PSC esgrimeix la idea d'Artur Mas que la Generalitat entregui xecs a les famílies perquè així puguin rebaixar la factura de la sanitat i l'educació privades.Carles Campuzano (CiU) es defensa de les crítiques al.legant que aquesta llei, "la més centralista de la legislatura", vulnera l'Estatut, que atorga a la Generalitat competència exclusiva sobre serveis socials."En lloc de pàtries, CiU defensa patrimonis", diu Joan Tardà (ERC), que culpa CiU d'"amagar darrere la bandera competencial" el seu desigþque "els mercats entrin amb fúria en els serveis públics".Carme García (IU-ICV) nega que la norma envaeixi les atribucions de la Generalitat, ja que es limita a fixar una garantia de prestacions mínimes per a tots els dependents i deixa el posterior desenvolupament a les mans de les autonomies.
http://www.elperiodico.com/

Campoamor y el voto femenino

Por Amelia Valcárcel
Domingo 1ro octubre 2006.

Alcalá Zamora es jefe de Gobierno en 1931. Está en el Parlamento. Lo contempla, pensativa y esperanzada, una diputada menuda y muy conocida, Clara Campoamor. Está sentada en su escaño, pensando en los "alvéolos del futuro". Más exactamente, en el feminismo y los tales alvéolos. Allí, se lo dijo el propio Alcalá hace unos años, está esperando la igualdad de las mujeres, y, como son lugares lejanos, irá para largo. Pero Clara Campoamor ahora, en este día, ve que esa misma persona, ahora jefe del Gobierno, está a favor del voto femenino. El futuro se está haciendo presente. Es el 1 de octubre de 1931. Se va a continuar el debate y se va a votar el artículo que habla de los derechos electorales.
Campoamor ya trae a cuestas un par de meses de debates, que han sido intensos, pero que ha ido ganando. No ha faltado un solo día a la Comisión Redactora y conoce también lo que los grupos apoyan. Los derechos políticos de las españolas están, por fin, al alcance de la mano. Dos mujeres, que no podían elegir, han sido elegidas, para un Parlamento de 465 diputados.
Campoamor ya sabe olfatear el ambiente. Ventea que algo no va bien. Entradas, salidas, señas, corrillos, risas... Más tarde escribirá: "El primero de octubre fue el gran día del histerismo masculino dentro y fuera del Parlamento, estado que se reprodujo, quizá aún más agudizado, el primero de diciembre. Esta manifestación nerviosa se localizó anchamente en las tres minorías republicanas y acusó manifestaciones agudísimas personales en diputados a quienes creíamos más serenos. Se extendió a toda la prensa, de izquierdas y no de izquierdas".
Con ambiente tenso y ánimo caldeado, la Cámara bulle. Campoamor espera. Todo el mundo pone la luz sobre ella y la identifica como valedora del derecho de las mujeres al voto. Tiene apoyos; los ha contado y cultivado. Tiene enemigos; los conoce y ya ha argumentado contra sus posiciones. Es buena dialéctica, incluso muy buena.
Ha salido de Malasaña, huérfana, con una madre costurera y una abuela portera; se ha puesto a trabajar a los 12 años, primero en talleres de modistería, de peque, después de dependienta de mercería. Y sola ha ido estudiando, aprendiendo, formándose. Ha sido primero empleada y recorrido España por oficinas de telégrafos y pensiones; después maestra de adultos en Madrid. Ha hecho el bachillerato como ha podido, pero en dos años, los mismos que le lleva acabar la carrera de Derecho cuando tiene 35. Sin familia que la promocione, hecha a sí misma, y, como se va a dar cuenta inmediatamente, sin grupo político propio que la respalde. Porque, mientras ella mira a Alcalá Zamora y piensa, casi divertida, en los alvéolos de futuro, aquí y ahora hay una gran estrategia en marcha. La otra diputada, Kent, ha pedido intervenir.
"Es significativo que una mujer como yo se levante a decir a la Cámara, sencillamente, que creo que el voto femenino debe aplazarse. Que creo que no es el momento de otorgar el voto a la mujer española: lo dice una mujer que, en el momento de decirlo, renuncia a un ideal".L a verdad es que, después de esta sorpresa, y andados ya muchos parlamentos, la estrategia es archisabida: que sea una mujer quien se oponga a los avances feministas. Pero en 1931 era nueva. La Cámara estira las orejas. Desconcierto y chacota: ¡sólo son dos y no están de acuerdo! Así son ellas, como de antiguo se sabe.
En el fondo del asunto un frente cerrado contra los derechos políticos de las españolas, representado por una diputada que consigue vivas y aplausos a medida que desgrana su postura. No se opone al voto, sino a la oportunidad: que voten las españolas cuando estén maduras para ello, que ya se verá.
Campoamor tiene que dejar de ensoñarse en los alvéolos de futuro. Aquello, aunque lo venteara, no se lo esperaba. Es nuevo e inaplazable. Tiene que hablar, tiene que defender el voto, templadamente, como si no percibiera la puñalada. Habla, escribirá después, "bien a su pesar". Ya sabía que llevaba la bandera del sufragio y que ésta resulta pesada; pero tendrá que oponerse a una Cámara cuyo nivel baja continuamente, entre interrupciones, abucheos, bromas de dudoso gusto y esporádicos aplausos. "Yo ruego a la Cámara que me escuche en silencio; no es con agresiones y no es con ironías como vais a vencer mi fortaleza; la única cosa que yo tengo aquí ante vosotros que merezca la consideración y acaso la emulación es defender un derecho a que me obliga mi naturaleza, mi tesón y mi firmeza". Y agrega: "Es un problema de ética, de pura ética, reconocer a la mujer, ser humano, todos sus derechos; sólo aquel que no considera a la mujer ser humano es capaz de afirmar que todos los derechos del hombre y el ciudadano no deben ser los mismos para la mujer que para el hombre".
Pero, como se habla de oportunidad, se acoge a las estadísticas: españoles y españolas están parecidamente, pero ahora las españolas salen del analfabetismo más deprisa, porque quieren cambiar y tener otra vida, porque confían en la nueva política, porque tienen esperanza. Y la plenitud de los derechos políticos es el seguro cierto de que alcanzarán la equidad de los civiles, de que tendrán oportunidades: no se juega sólo el voto, se juega toda una forma de entender la justicia entre los sexos.
Fue una sesión larga que tuvo además sucesivas vueltas al estribillo. En este tema, los que perdían nunca se daban por vencidos. Alargaron la agonía hasta diciembre. Campoamor, agotada, vio como terminaba la de aquel día con una apretada victoria de 40 votos. Llevaba muchos años en esto y marchó a prepararse para la siguiente. A ella esa victoria le costó primero su carrera política y un solitario exilio después. Nunca se arrepintió. Escribe: "Digamos que la definición de feminista con la que el vulgo pretende malévolamente indicar algo extravagante indica la realización plena de la mujer en todas sus posibilidades, por lo que debiera llamarse humanismo".
Fuente: El País
Amelia Valcárcel es catedrática de Filosofía Moral y Política de la UNED y miembro del Consejo de Estado.
www.mujeresenred.net

En aquest ple es fa menció de Fauna de Cubelles, Diari de Cubelles dins la seva página vol donar l´ informació d´aquest grup que va treballar activament amb el suport de moltes signatures de veïns per aconseguir resultats i que hem trobat oportú oferir

(Foto Diari de Cubelles)

FAUNA de Cubelles (Protectora del Foix, de les aus i la natura)

FAUNA de Cubelles és un grup de cubellenques i cubellencs que estimem el nostre poble, amb una especial sensibilitat i estima per la natura i les aus.
Des de la recuperació ecològica de la desembocadura del riu Foix, s’han abocat esforços i dedicació a la conservació del medi ambient a Cubelles i a la dignificació de l’espai natural del delta i de la riera.

Personales.ya.com/faunacubelles

15 de juny ....Plé extraordinari....

Unanimitat de les forces polítiques en la presentació d'al·legacions a la Xarxa Natura 2000.

Amb el document es demana la inclusió de la desembocadura del Foix dins la Xarxa Natura 2000, que protegeix les zones humides i les aus.

Totes les forces polítiques municipals van donar el seu suport unànim a la presentació d'al·legacions al programa Xarxa Natura 2000. La decisió es va prendre en un ple extraordinari i urgent, celebrat ahir dimecres a les 21 hores, a petició dels grups polítics d'ICV, CiU, PPC i ERC.

La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea que té l’objectiu de protegir els hàbitats naturals al territori de la Unió. Amb les al·legacions presentades l’Ajuntament de Cubelles demana la protecció de la desembocadura del riu Foix. Fins ara, la desembocadura del riu Foix no estava reconeguda dins de Xarxa Natura 2000.

Les intervencions les va començar la regidora de Medi Ambient, Maria Lluïsa Romero, que va exposar les actuacions del consistori a la zona, referint-se a l’estudi encarregat a la Universitat de Lleida sobre el lloc. També va voler deixar clar que la regidoria "no té res contra Fauna Cubelles" i va demanar el consens amb l’entitat per poder treballar plegats ja que "valoro molt positivament la feina realitzada fins el moment per l’associació".

La regidora d’ICb Pilar González, va parlar de la importancia de preservar la zona a l’hora d'aconseguir subvencions supramuniciplas i comptar amb el consell de les mateixes. Al mateix temps, també va fer una cronologia de la zona des de l’any 1983, quan va començar l’actuació a la desembocadura. ICV, segons la seva regidora Mònica Miquel, es va "sorprendre gratament" del discurs de la regidora Romero, ja que "fins el moment s’havia mostrat contrària a les accions realitzades per Fauna". la regidora ecosocialista va valorar "molt satisfactòriament la protecció de la zona". El grup, però, va tornar a denunciar la "falta de previsió i desorganització del govern" i es va preguntar "què hagués passat si hagués finalitzat el termini d’al·legacions".

Finalment, Joan Albet (CiU) va destacar "l'excel·lent moment per continuar treballant per la zona i començar a recuperar tota la zona humida, que va des de el pont del tren fins al mar". Albet també va felicitar al consistori per "haver arribat a un consens tan fàcil en aquest punt".La sessió es va tancar amb els aplaudiments dels ciutadans presents.

El ple es va emetre en directe per Ràdio Cubelles, com és habitual. En aquesta ocasió, però, la particularitat va ser que es va posar en marxa un nou sistema d'emissió a través d'internet, gràcies a la intervenció del Departament d'Informàtica del consistori. Aquests sistema d'emissió supleix els casos en què la unitat mòbil de l'emissora no estigui disponible. La prova va resultar satisfactòria i el ple es va poder seguir a totes les llars de Cubelles a través del 107,5 de la freqüència modulada.

Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 15-06-2006

Medi Ambient
El Foix queda inclós dins el projecte Xarxa Natura 2000 .

El consistori cubellenc, però, encara no té la confirmació oficial de la Generalitat de Catalunya d'aquesta inclussió
Maria Lluïsa Romero, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cubelles, va manifestar als micròfons de Ràdio Cubelles que "només tenim la confirmació verbal de l'aprovació de les al·legacions presentades a la xarxa Natura 2000". Les declaracions de Romero corroboren les fetes per Jordi Coch, d’ICV, que va assegurar recentment que “el gabinet del conseller de Medi Mabient de la Generalitat, Francesc Baltasar, ens ha confirmat la protecció de la desembocadura del riu Foix”.
El que encara no queda ben clar, però, és l’àmbit d’aquesta protecció, ja que “no tenim la oficialitat per escrit”, segons ha explicat la regidora cubellenca. La regidoria de Medi Ambient ha tractat de conèixer, a través de la plana web de la Generalitat, quin és l’àmbit de protecció aprovat pel govern català, però aquesta encara no queda ben definida per la qual cosa “a l'octubre tindrem entrevista amb Medi Natural perquè ens donin la documentació relativa”. Tot i això, fonts properes a l’entitat ecologista Fauna Cubelles, que també va presentar al·legacions al projecte, han assegurat que la protecció va des de la carretera fins al litoral.
Maria Lluïsa Romero considera que “hem aconseguit preservar una zona molt important del municipi” i destaca la necessitat d’entrevistar-se amb la Generalitat perquè “ens haurem de posar a les seves mans per saber com ho hem de conservar i ens diran què hem de fer, quants animals podem tenir... Tampoc sabem les mesures a prendre i com ho hem d’informar a la ciutadania”.
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea que té l’objectiu de protegir els hàbitats naturals al territori de la Unió. En un principi el projecte no contemplava la desembocadura del Foix i és per aquest motiu que el passat 14 de juny totes les forces polítiques municipals van donar el seu suport unànime a la presentació d'al·legacions en un ple extraordinari i urgent a petició dels grups de CiU, ICV, PPC i ERC.

El pont del riu Foix .

L’aprovació de les al·legacions ha fet sorgir dubtes a alguns sectors de la població sobre la incidència que pot tenir en el projecte de construcció del pont de connexió entre el sector Marítim i la Mota de Sant Pere – Clot del Bassó. “Quan es van fer les al·legacions ens vam assegurar que no es perdrien infraestructures”, ha tranquil·litzat la regidora que no vol que es creï la por que tenim la Xarxa i ens podem quedar sense pont.
Precisament, el projecte de construcció d’aquest pont de comunicació entre les dues lleres del riu va “més lent del què esperàvem”, informa Romero que va confirmar que “el passat mes d’agost ens van demanar prendre unes mesures en el projecte, que ja hem traslladat a l’equip redactor, amb qui estem fent un seguiment constant i directe”. La decisió, però, està ara en mans de l’Agència Catalana de l’Aigua, que “està trigant molt en donar el vist-i-plau per iniciar el procés de redacció del projecte executiu”.
www.cubelles.com

Salou crea una comissió per investigar les irregularitats urbanístiques

A.P.. Salou.
L'Ajuntament de Salou, al Tarragonès, va celebrar ahir el primer ple a porta oberta des de l'aparició d'una sèrie de notícies als mitjans de comunicació denunciant escàndols urbanístics. Tot i la tensió entre el govern municipal i l'oposició, la proposta de comissió per investigar els fets denunciats a la fiscalia per diferents grups polítics va aconseguir aprovar-se amb el suport dels grups de l'equip de govern (els independents del FUPS, CiU i PP) i el PSC. Els enfrontaments més durs, però, van tenir lloc entre l'alcalde i els regidors d'ERC i Independents Units per Salou Verds (IUSV), que van demanar la dimissió del regidor d'Urbanisme i del batlle –fill i pare, respectivament. CiU, per la seva banda, va demanar en un comunicat als mitjans la retirada de càrrecs del regidor d'Urbanisme, però el grup no es va pronunciar durant el ple. En una sala de plens plena a vessar, el consistori va presentar com a assumpte urgent la creació d'una comissió per «analitzar i estudiar les notícies publicades el passat cap de setmana», en què es denunciava la compravenda d'una finca per part del regidor d'Urbanisme i fill de l'alcalde, Esteve Ferran Gombau, i l'adjudicació d'uns terrenys per a la construcció d'un geriàtric. La proposta va comptar amb el suport del PSC, que el dia anterior havia criticat durament la primera oferta de comissió del govern local, però que va decidir canviar de postura davant del compromís «que s'arribarà a un acord consensuat sobre el contingut a investigar». El regidor no adscrit, Pablo Otal, i la regidora d'IUSV, Amparo Mateu, van criticar la proposta en considerar que la investigació de la fiscalia ja era suficient en aquest cas, mentre que ERC es va abstenir.
www.vilaweb.cat

Tres municipis catalans investiguen irregularitats
L’ombra de Marbella és allargada

Joan Escofet (laMalla.net)
La premsa espanyola, diguem-ne seriosa, i, també, la dels programes rosa s'omplen la boca amb les presumptes irregularitats urbanístiques que es viuen a Marbella. Però a casa nostra hi ha, com a mínim, tres casos complicats. Són a Cervera (la Segarra), Salou (el Tarragonès) i Cadaqués (l'Alt Empordà). Anem a pams.

La Fiscalia de Lleida ha demanat a un jutge de Cervera que investigui si el secretari de l'Ajuntament de la localitat, Joan Roca, ha comès alguna mena de presumpte delicte de caire urbanístic després que uns familiars seus compressin uns terrenys qualificats com a rústics i que, després, van passar a ser industrials. S'investigarà si Roca va tenir accés a informació privilegiada. Per acabar d'adobar el cas, diferents setmanaris de Lleida asseguren que familiars del secretari municipal tenen cinc empreses immobiliàries que operen a Cervera.

Però el cas de la Segarra no és l'únic que pot presentar presumptes irregularitats. A Salou, el fill de l'alcalde i regidor d'Urbanisme, Esteve Ferran, s'ha declarat innocent d'un presumpte cas d'especulació urbanística per la compravenda d'un terreny de la seva propietat, operació per la qual va obtenir una plusvàlua de 500.000 euros. Ferran ha volgut deixar clar que no va fer servir informació privilegiada quan l'any 2000 es va comprar una finca per 30.050 euros i la va vendre el 2004 a una immobiliària per 506.445 euros, obtenint una plusvàlua del 1.685% sobre el peu d'adquisició. Ferran manté que la finca "no ha estat requalificada" sinó que està catalogada des de 1992 com a sòl urbà i que va passar de residencial-comercial o residencial-hoteler l'any passat. A més, assegura que el Pla General era, des de 1992, en fase d'exhibició pública.

Finalment, l'exalcalde convergent de Cadaqués, Miquel Figueras, haurà de donar explicacions sobre la concessió de presumptes permisos il·legals d'obres. Està acusat de prevaricació per la Fiscalia de Girona que demana 18 anys d'inhabilitació per exercir la funció pública. S'acusa Figueras, per exemple, d'haver autoritzat la construcció d'una casa en un espai de vial públic.
www.lamalla.net

Cubelles demana més aigua

L’Ajuntament de Cubelles sol·licita la connexió de la xarxa municipal d’aigua potable a la xarxa general d’Aigües del Ter i Llobregat (ATLL). Així ho va aprovar el ple municipal dilluns passat, tot i l’abstenció d’ICV. El gran creixement demogràfic que està experimentant Cubelles fa témer a l’Ajuntament que el subministrament d’aigua pugui tenir problemes en un futur. Cubelles ha patit en els darrers quatre anys un augment del 40% del nombre d’abonats, amb un consum mitjà de 6.540m3/dia; i amb la previsió d’un creixement de cara al 2007 de 3.000m3/dia. Entre els anys 2002 i 2005, per exemple, la població va créixer un 44%, i el nombre d’abonats, un 41%. Es tracta d’una situació que s’agreuja encara més a l’estiu. Concretament, el període de més consum de l’any 2006 ha estat entre els dies 11 i 15 d’agost, en què es va registrar una demanda de 7.500m3/dia. Actualment el municipi s’abasteix de l’aigua procedent del gran aqüeducte i pou Cubelles I, que donen l’aportació mitjana de cabal necessari.
www.diaridevilanova.cat

transports
Rodalies serà per a TMB i Ferrocarrils
El govern vol que sigui una empresa catalana qui substitueixi Renfe. No descarta la presència de capital privat.
Q.T.
Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) podrien gestionar els serveis de rodalia de Barcelona. Així ho va explicar ahir el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que es va mostrar favorable a l'aliança dels dos operadors ferroviaris catalans per desplaçar Renfe de la gestió dels trens de proximitat un cop es faci efectiu el traspàs de les competències dels serveis de rodalia que preveu el nou Estatut.
Nadal va llançar aquesta proposta després de dues setmanes negres, amb constants aturades i retards a la xarxa barcelonina de trens, i a només un mes de les eleccions catalanes. Malgrat que l'Estatut preveu que la Generalitat assumeixi les competències, el cert és que en el sí del departament d'Obres Públiques no hi ha excessiu optimisme de cara a les negociacions que s'hauran de fer amb l'Estat, que exigirà la participació de l'operadora espanyola en el pastís català.
Malgrat el que diu el text estatutari, i com passa en altres tipus d'infraestructures, com l'aeroport, el govern del PSOE es nega d'entrada a perdre el control de la planificació dels trens de rodalia. Mostra d'això és que fins que no es negociïn els termes del traspàs invertirà amb comptagotes als Rodalies catalans. Dels 6.000 milions que el govern i l'Ajuntament de Barcelona han demanat per a la millora de la xarxa, els pressupostos per al 2007 només preveuen la inversió de 35, segons va explicar Nadal.
La proposta del secretari de Mobilitat va agafar en fred els responsables municipals, que malgrat haver demanat participar en la planificació del sistema barceloní de rodalia no havien especificat la fórmula per fer-ho. Fonts de TMB van assegurar que "es tracta d'una decisió política", però que tècnicament és Ferrocarrils de la Generalitat qui està més ben preparat per assumir la gestió dels trens de proximitat. Nadal no va descartar una participació mínima de Renfe o d'alguna empresa privada.
www.avui.cat

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació

NOVES DINÀMIQUES

El calendari que acaba de saltar-nos de l'estiu a la tardor ens marca també una nova dinàmica i una nova imatge a Cubelles. Fa encara no massa anys, a partir del 15 de setembre Cubelles retrobava el seu esperit més íntim i es replegava com a poble després de l'enrenou estival de turistes i visitants. Avui això ja no es repeteix de la mateixa manera. Cert és que l'estiu omple Cubelles d'animació, gent, gresca i alteracions marcades de la rutina. L'estiu és a Cubelles com aquella pedra que rebenta la calma de l'estany i el parteix en mil bocins. Ara, la tardor omple els carrers no de silencis com abans sino d'un nou paisatge de veïns i veïnes, de nens i nenes que van i venen de l'escola o de l'esplai, de petits que s'inicien en l'esport al Poliesportiu i de nous rostres i indumentàries també llengües que ens venen de lluny. La tardor mostra ara pels carrers de Cubelles el creixement notable dels darrers anys -al ritme d'un miler d'habitants l'any- ens ofereix un perfil de comunitat que va deixant enrera les imatges repetides i els llocs coneguts. Creixem i ens transformem com a comunitat i canvien també els nostres hàbits, els nostres ritmes vitals i també les nostres relacions ciutadanes. estem assistint al naixement de noves dinàmiques socials que de ben segur han d'enriquir aquella vella essència de poble que, entre mar i muntanya, s'ha situat en una dinàmica també metropolitana que condicionarà el nostre futur.

Perdón
EDUARDO MENDOZA
EL PAÍS - Última - 25-09-2006

Su Santidad el Papa lamenta haber sido malinterpretado en sus juicios sobre el Islam, pero se resiste a pedir perdón por tres razones de peso: la primera es que, siendo infalible, una retractación seguramente desmoralizaría a sus feligreses; la segunda es que, después de haber dirigido y encauzado durante varias décadas la Inquisición, valora la importancia de exponer una opinión personal sin tener que rendir cuentas a nadie; la tercera es que, como buen cristiano, sabe que no hay perdón sin expiación, y para esto el pobre hombre ya no tiene edad. De modo que no pide perdón, y confía en que la prestigiosa y a mi entender sobrevalorada diplomacia vaticana recomponga el desaguisado.
En cambio la que sí ha pedido perdón, por primera vez en su historia, que yo sepa, ha sido la RENFE. Confieso que al conocer la noticia he tenido un gran disgusto. A pesar de las innegables mejoras, la RENFE era uno de los últimos reductos de una España que ni desaparece ni cambia, pero se despersonaliza a ojos vistas. Incompetente, sucia, impuntual y desabrida, la benemérita institución ferroviaria, con su ancho de vía diferente al resto de Europa, para que no queden dudas al respecto, era una síntesis de lo pobre, lo cutre, lo feo, lo indolente y lo chulo, con la que todos nos sentimos identificados y sin cuya experiencia no se puede entender la literatura del Siglo de Oro. Ver a la RENFE disculparse por haber desatendido a los usuarios es como ver a la Carmen de Merimée pedir perdón por ser tan golfa. Bien es verdad que el acto de contrición ha sido hecho sin perder las esencias: tarde, mal, a desgana y como dando a entender que la culpa de lo ocurrido la tienen los demás.
Por supuesto, la costumbre de que una persona jurídica, pública o mercantil, un estamento gubernamental o una empresa, en definitiva, una abstracción, pida perdón como si también tuviera conciencia moral, es de un infantilismo que haría sonrojar al pato Donald. Pero se ha puesto de moda: los damnificados consideran que al menos se ha reconocido el daño que se les ha causado, y el causante considera que con la confesión queda absuelto para volver a pecar alegremente. Una versión utilitaria de este sacramento en la que cree todo el mundo, menos el Santo Padre.
www.elpais.es

L'electoralisme és dels altres
Passa-ho!
Iu Forn
S'acosten eleccions i obre les portes el tradicional mercat del vot. Que bonic veure els partits competint a veure qui aconsegueix que combreguem amb les seves rodes de molí i no amb les dels partits rivals. I la primera gran oferta és ni més ni menys que... els peatges!

Hola, som els senyors sociates i venim a dir-li que el rescat dels peatges es farà gràcies a nosaltres. Fa moooolt de temps que ho demanàvem i si ho aconseguim precisament ara, un mes abans de les eleccions, i no durant els tres anys en què hem governat és gràcies a l'Estatut que va impulsar amb mà ferma el nostre gran líder José Montilla. Vaaaaa, que si ens compra el rescat dels peatges li regalem un bolígraf d'en Maragall, que els tenim de superoferta perquè no sabem què fer-ne... no dels bolis sinó d'en Maragall.

Hola, som els senyors convergents i venim a dir-li que el rescat dels peatges es farà gràcies a nosaltres. Fa moooolt de temps que ho demanàvem i si ho aconseguim precisament ara, un mes abans de les eleccions, i no durant els 23 anys que vam governar és gràcies a l'Estatut negociat entre el nostre gran líder Artur Mas i en Zapatero, el xicot aquell que pertany a un partit que vol fer electoralisme amb aquest tema, no com nosaltres.

Hola, som els senyors Esquerra i venim a dir-li que el rescat dels peatges es farà gràcies a nosaltres. Fa vuit anys que ho demanàvem, no com altres que ara a última hora s'apunten per electoralisme un èxit que és només nostre i nostre i nostre. Recordi, Es-que-rra.

Hola, som els senyors PP i venim a dir-li que el rescat dels peatges es farà gràcies a nosaltres. ¿O és que no recorda que va ser durant el regnat de José Maria Aznar I el Catòlic quan va començar a desbloquejar-se el tema?

Hola, som els senyors (i senyores) Iniciativa i us prometem que si ens voteu, per fi els peatges tindran gust de peatge... o eren els tomàquets?
www.avui.cat

Penedès.
El nou reglament de participació ciutadana de Cubelles començarà a aplicar-se a principis d'octubre.
El municipi tindrà oficina d'atenció als veïns, i un defensor del ciutadà
MÍRIAM DE LAMO.

Cubelles.
L'organització de sessions informatives per als veïns sobre els pressupostos municipals és una de les accions que implicarà el reglament de participació ciutadana de Cubelles. El document, que començarà a aplicar-se a l'octubre, també preveu la creació d'una oficina de participació i informació ciutadana als baixos de l'Ajuntament; el nou servei permetrà descentralitzar l'atenció ciutadana, fet que «ho posarà més fàcil» als veïns, segons el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau.
El reglament de participació ciutadana servirà «per canviar radicalment les relacions entre l'Ajuntament i els ciutadans», segons el regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau (Iniciativa per Cubelles). El membre del govern local explica que l'Ajuntament està treballant en el projecte «des del 1999», i que ha comptat amb la implicació «de les entitats i els grups polítics». «Semblava impossible, i ho hem pogut fer», sosté Grau.
El nou reglament es divideix en cinc capítols; en el primer es regulen els drets dels ciutadans i ciutadanes a l'hora de fer les seves peticions a l'Ajuntament; en el segon es tracta de l'organització municipal, en què es permet la intervenció ciutadana en el ple de l'Ajuntament, una demanda que encara no estava regulada a Cubelles.

INTERVENCIONS EN EL PLE

A partir d'ara, l'Ajuntament permetrà la intervenció dels representants d'entitats i associacions que «tinguin un interès directe o estiguin directament afectades pel contingut del punt de l'ordre del dia» en què desitgin intervenir. Les persones que vulguin participar en el ple hauran de presentar un escrit un mínim de dos dies abans a l'alcaldia.
El capítol tres del reglament està dedicat als òrgans de participació, entre ells els consells; el document també regula el suport a l'associacionisme en el capítol quatre, i la figura del defensor o defensora dels ciutadans, en el capítol número cinc. El reglament es pot consultar al web de l'Ajuntament ( www.cubelles.com )

El regidor de Participació Ciutadana destaca l'inici de la nova oficina d'atenció i informació ciutadana, un servei que «ha d'impulsar les polítiques de participació municipal», a més d'informar els veïns a través d'una progressiva descentralització de l'Ajuntament. Una altra de les iniciatives que «canviarà» les relacions entre l'administració local i els veïns seran «els consells municipals», en què participaran activament els ciutadans.
El reglament de participació ciutadana va aprovar-se definitivament en el ple municipal del 18 d'octubre passat amb l'abstenció d'ICV, i entrarà en vigor a principis d'octubre, segons Xavier Grau. El govern municipal està habilitant els baixos de l'ajuntament per instal·lar l'oficina de participació i informació ciutadana, i es troba en espera de contractar un tècnic que pugui fer-se càrrec del servei.

REUNIÓ DELS VEÏNS

La Federació d'Associacions de Veïns de Cubelles es reunirà per analitzar el nou reglament dissabte vinent. El president de l'entitat, Enric Delgado, explica que les associacions que componen la federació pactaran una opinió conjunta sobre la normativa; tot i així, Delgado avança que en el reglament «hi ha coses que s'han de llimar»; en aquest sentit, el president de la federació veïnal destaca «les discriminacions entre el poble i les urbanitzacions» que fa el nou reglament de participació.
www.vilaweb.cat

infraEstructures xarxa ferroviària deficient

Rodalies de Madrid ha rebut més del doble que Barcelona
Barcelona pateix un dèficit històric pel que fa a inversions en infraestructura ferroviària

Les línies de Madrid, més eficients i més barates .Les obres del TGV i a l'Estació de Sants causen moltes incidències
Virgínia Mascaró
La xarxa de rodalia de Barcelona és la gran oblidada. Està gestionada de manera conjunta per Renfe Operadora i Adif (Administrador d'Infraestructures) i porta un retard en inversions de 20 anys. Les mancances històriques s'han traduït en una infraestructura obsoleta i en un servei deficient a causa d'unes línies saturades.
El greuge històric pel que fa a inversions a Barcelona es fa especialment evident si es compara l'antiga xarxa de rodalia de Barcelona, de 520 km, amb la nova de Madrid, de 360 km. La capital espanyola compta amb una xarxa pròpia per al transport de rodalia fruit de les inversions constants per millorar-la dutes a terme durant els últims 20 anys pel Consorci Metropolità del Transport. Això s'ha traduït en una xarxa ben estesa, un servei eficient i unes tarifes més barates que a Barcelona. Gairebé la totalitat de les línies són de doble via, i en alguns trajectes, quàdruple. L'estació principal és Atocha Cercanías, per on passen totes les línies, excepte la C-9.

Desigualtats
Contràriament, els trens de rodalia de Barcelona comparteixen via amb els de mercaderies, regionals i llarg recorregut. Una de les línies més saturades de la xarxa és la Sud (Sant Vicenç, Vilanova, el Prat), l'única entrada ferroviària a la ciutat que compta amb només dues vies de pas. La saturació del trànsit i una infraestructura obsoleta fan que qualsevol petit incident es tradueixi en aturades i retards en els nombrosos combois que hi circulen. Sants és l'estació per on passen tots els trens que arriben a Barcelona, més d'un miler d'entrades i sortides.
Les desigualtats entre una xarxa i l'altra són vigents avui dia. Segons unes dades facilitades pel grup parlamentari de CiU al Congrés, durant els últims cinc anys, l'Estat ha abocat 133 milions d'euros més a la xarxa de Madrid que a la de Barcelona. En aquest període temps, a Barcelona s'hi han invertit 92.206,14 milions d'euros, mentre que Madrid n'ha rebut 225.405, 32. Les quantitats inclouen les inversions de la línia Papiol-Mollet i la integració de l'estació de Vic, a Barcelona, i la nova estació de la Puerta del Sol-Gran Via i la connexió subterrània entre Atocha i Chamartín, a Madrid.
Una millora recent, tot i que insuficient, ha estat la incorporació de dos trens Civia al trajecte Mataró - Barcelona - l'Hospitalet (C-1) -dos més aquest any-, que formen part del pla estratègic que, fins al 2009, incorporarà 80 trens nous per renovar una flota obsoleta.
www.avui.cat

PETITS DETALLS //JOSEP CUNÍ

Agressors
Josep Cuní

Doncs era això. Quan a vostè o a mi els companys d'escola ens insultaven per grassos o per miops, per no saber fer la tombarella o pel nostre cognom, ens estaven fent bullying. I quan el professor ens ridiculitzava perquè no encertàvem la solució adequada al problema exposat a la pissarra, es convertia en l'inductor de l'agressió que marcaria les nostres vides.
Ens ho acaben de descobrir alguns, bastants, anys després i ens han tret un pes del damunt. Gràcies. Per fi sabem la causa de la nostra angoixa endèmica, el motiu de la nostra desgràcia permanent, la raó de la nostra frustració individual.
¡Que desgraciats que vam ser! Però mirem la foto de família avui ja color sèpia, ahir de blau il.lusió, revisem els nostres col.legues i no encertem a recordar que els nostres agressors hagin anat a parar tard o d'hora a la presó per haver-se iniciat en la violència total a través de la nostra desgràcia. En canvi, ens aventuren que així seran demà els que ara posen malnoms als nostres fills.
¡Si us plau!, posem-hi una mica de serietat. L'anomenat informe Cisneros que xifra en una quarta part dels nostres escolars els patidors de bullying ha aconseguit l'impacte de l'estadística fuet, però també la seva ràpida relativització. Per exagerat. Ho destaca la doctora Maria Jesús Comellas, coordinadora del corresponent observatori de la Universitat Autònoma. I de la seva reflexió se'n desprenen un prec a evitar l'especulació i una crida a la prudència. No fos cas que per generalitzar i exagerar un greu problema real de les nostres aules s'acabés trivialitzant.

Agredits

El mateix passa amb els recursos d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut. A veure si a base de desfilar davant l'alt tribunal acabarem concloent que els que hi van busquen anteposar la foto electoral o la notorietat personal a l'interès de l'Estat que tant diuen que defensen. És el cas d'Enrique Múgica, que insisteix fins al cansament que el seu no és un recurs de raó política "sinó en defensa del valor superior de la igualtat en la qual es fonamenta la Constitució". I resulta que l'home presenta el seu aval de socialista històric, com si això fos excloent de la profunda convicció unitària d'Espanya. Parla de desigualtats evidents i exposa la toponímia com a exemple de la desaparició del castellà perquè Sant Cugat ja no tornarà a ser San Cucufate. I busca base democràtica en la decisió sumant els vots contraris a l'Estatut del 18 de juny als nuls, en blanc i l'abstenció. Lògicament, conclou que, en total, només va dir sí el 35% de la ciutadania inclosa al cens. Vet aquí doncs, com aquesta part del poble ha estat abandonat a la seva sort pel seu defensor orgànic a benefici, curiosament, de qui sembla perseguir-lo. ¿O no són coincidents els seus arguments amb els destil.lats pels sectors més descaradament polititzats a favor d'una opció significada? Bé es podria dir que un organisme de l'Estat li està fent bullying a un altre a les aules comunes. Amb la sonora diferència que l'agressor no és en si mateix cap dels tres poders legalment i democràticament establerts, sinó un apèndix destinat a protegir-nos de qualsevol abús d'ells. En definitiva, el Cisneros de l'informe sobre la violència escolar i fundador de la Universitat d'Alcalá emergeix en aquest despropòsit com el cardenal nomenat inquisidor general de Castella. Curiós capgirell de la història 500 anys després.
www.elperiodico.com