REPORTAJE: Genio de la escena

La voz de la soledad y la muerte

El cineasta sueco Ingmar Bergman, hombre clave en la cultura europea, fallece a los 89 años

DIEGO GALÁN 31/07/2007

Ingmar Bergman, uno de los grandes referentes de la cultura europea del siglo XX, falleció ayer a los 89 años en la isla sueca de Faarö, donde vivía solo y recluido. El artista, conocido universalmente por su obra cinematográfica, en la que retrató con un personal lenguaje la naturaleza humana y su reacción ante la soledad, la muerte, la religión o el deseo, fue también un apasionado hombre de teatro y prolífico realizador de televisión. Director de más de 40 películas y ganador de seis oscars, la agitada vida privada del director sueco saltó con frecuencia a la luz pública. Se casó en cinco ocasiones y mantuvo una duradera relación con la actriz noruega Liv Ullman en los sesenta.

Aunque Ingmar Bergman se considerara a sí mismo director de teatro antes que hombre de cine, los 60 títulos que realizó para la gran pantalla o para la televisión han abierto caminos fundamentales, estéticos y morales, que muchos otros cineastas han prolongado. Partiendo frecuentemente de sus propias vivencias, Bergman ha filosofado en imágenes sobre la condición del hombre contemporáneo, desde su creencia en la posibilidad de algún dios, al que el autor en cualquier caso reprochaba su silencio, hasta la consideración de la muerte como único referente real del ser humano: El séptimo sello (1956), Fresas salvajes (1957), Los comulgantes (1962), El silencio (1963)... son, en este sentido, algunas de sus películas más representativas.

Més informació a www.elpais.es

Violeta Kovacsics
Crític de cinema
Obituari

Ingmar Bergman

Format al teatre, Bergman va descobrir la llanterna màgica, un artefacte amb el qual ocupava els temps morts entre cada muntatge teatral. De mica en mica el cinema va anar cobrant força i amb Un verano con Mónica (1953) Bergman va començar a convertir la seva experiència sobre els escenaris en una mirada eminentment cinematogràfica. El paisatge obert d'aquella pel·lícula, rodada en una illa, va establir les bases del seu univers visual, sense el qual no s'entendria gran part de la modernitat cinematogràfica. Va filmar el somni i el record del passat de manera exemplar a Fresas salvajes (1957), va convertir una partida d'escacs en una de les escenes més sublims i recordades de la història del cinema amb El setè segell (1957) i va crear suspens i atmosferes apocalíptiques amb pocs recursos a pel·lícules com L'ull del diable (1960), La vergonya (1968) o Passió (1969).

Seus són alguns dels retrats de dones –sovint actrius alhora que mullers— més bells que ha donat el cinema i alguns dels millors blancs i negres. Seva és una de les vinculacions més sòlides entre la petita i la gran pantalla, amb la sèrie i la pel·lícula Fanny i Alexander (1982); i una de les autobiografies més emotives d'un director: La llanterna màgica. I seva és una de les pel·lícules sense les quals no s'entendria gran part del cinema contemporani –des de Michael Haneke a David Lynch—: la vampírica Persona (1966).

Ingmar Bergman deixa una de les filmografies més sòlides i apassionants. Un home que es va formar al teatre, va canviar el cinema i que, amb el temps i des de la seva illa de Faro, seguia sent l'ull dominant del panorama cinematogràfic.
http://www.avui.cat/

Adiós a otro grande

Michelangelo Antonioni, autor de 'Blow Up' o 'El desierto rojo', falleció ayer a los 94 años en Roma, horas después que Ingmar Bergman

Roma. (Agencias).- El director de cine italiano Michelangelo Antonioni murió anoche a los 94 años de edad, según informaron fuentes de la familia citadas por la agencia ANSA. Según la agencia, Antonioni murió a las 20.00 en su casa de Roma, en la que estaba junto a su mujer, Enrica Fico.

Seguir leyendo noticia

MÁS INFORMACIÓN
Bergman será enterrado en la isla de Faro
Filmografía de Antonioni
Fallece Ingmar Bergman, maestro del séptimo arte

Horas antes del deceso del realizador italiano expiraba en la isla de Faro Ingmar Bergman. En un sólo día, el 30 de julio de 2007, se han marchado dos de los directores más importantes de la historia del cine, referentes ineludibles en la segunda mitad del siglo XX.

Antonioni irrumpió en la cinematografía italiana con una forma original de hacer películas con su ópera prima, 'Cronaca di un amore' (1950) y en 1960 rodó 'La avventura', que recibiría el Premio de la Crítica del Festival de Cannes.

Entre sus "musas" destacó Mónica Vitti, protagonista de 'La Avventura' (1959), 'La notte' (1960) y 'L'Eclisse' (1962). Después siguieron, 'Deserto rosso"(1964) y su periodo estadounidense con 'Blow Up' (1966), 'Zabriskie point' (1970) y 'Professione reporter' (1974). Otra de sus obras fue la realizada con el alemán Wim Wenders, 'Al di la delle nuvole' (1995), basada en el libro del director italiano. Con 'Blow Up', su primera película en inglés, recibió la nominación al Oscar al mejor director, pero la estatuilla dorada sólo le llegó en 1995, cuando recibió el premio a toda su carrera.

www.lavanguardia.es

Plaça de la Vila 2006

foto/arxiu Diari de Cubelles)

Cubelles

Arriba el 5è Festival de Jazz Vila de Cubelles

Amb les actuacions de Nadia's quintet, catalonia dixie band, mangueá jazz&samba, big band jazz terrassa, i erwyn's sega

Per Ajt Cubelles 23/07/2007 22:08:06

Tot a punt per a la celebració del Festival de Jazz Vila de Cubelles, que arriba enguany a la seva cinquena edició, i que es portarà a terme del 2 al 5 d'agost. El Festival està patrocinat per l'Ajuntament de Cubelles, el celler Pic& Jazz, Restaurant La Rueda,i Spain-Tir; i amb la col·laboració de Ràdio Cubelles, l'Associació d'Hostaleria i Comerç de Cubelles, Paneltec, i Rovellats.

Més informació


La novetat principal és que el Festival ha ampliat el seu número d'actuacions i d'espais. Així, deixa de concentrar-se en un únic espai i s'opta per organitzar les actuacions en quatre espais diferenciats.

Nadia’s Quintet serà l'encarregat d'obrir el Festival el dijous, 2 d'agost. L'actuació es farà, a partir de les 10 de la nit, a les instal·lacions del Camping Restaurant La Rueda, situat a Ctra. C-31, Km 146,2. El grup Nadia’s Quintet està format per Nadia Basurto, a la Veu; Roger Mas, als Teclats; Bori Albero, al Contrabaix; Ramón Prat,a la Bateria; i Enrique Oliver, al Saxo tenor.

La Reserva de taules es pot fer a través del 93 895 02 07.

L'endemà divendres, 3 d'agost el torn serà per Catalonia Dixie Band que actuarà, a partir de les 10 de la nit, a la plaça de la Vila. Aquesta formació està integrada per Gemma Abriè, a la Veu; Josep Mª Farràs, a la Trompeta; Oriol Romaní, al Clarinet; Oscar Font, al Trombó; Ramón Escalé, al Piano; Nono Fernández, al Contrabaix; i Erwyn Seerutton, a la Bateria.

El Festival seguirà dissabte, 4 d'agost amb l'actuació de Mangueá Jazz&Samba. L'actuació tindrà lloc a les 10 de la nit, a les instal·lacions del Club Marítim Cubelles. La formació Mangueá Jazz&Samba està integrada per Luiz Odé; a la Veu, guitarra i harmònica; Erico Moreira, al Baix; Sandro Lustosa, a la Percusió; Martín Maluco,a la Percusió i efectes; Edi Moreira,a la Bateria; i Xuxa Levy, als Teclats.

Paral·lelament, el mateix dissabte, a la mateixa hora, hi haurà una segona actuació a la plaça de la Vila amb la Big Band Jazz Terrassa. Els components d'aquest grup són: John Dubuclet, Direcció; David Pastor, Matthew Simon, Dan Posen, Dennis Fernández, a les Trompetes; Josep Tro, Enric Mestre, Sergi Vergés, als Trombons; Alfons Carrascosa, Guim G. Balasch, Xavier Figuerola, Frederik Carlquist, Joan Chamorro, als Saxofons; Javier Juanco, a la Guitarra; Xavier Algans, al Piano; Nono Fernández, al Contrabaix; i Pau Bombardó, a la Bateria.

El Festival es tancarà el diumenge, 5 d'agost amb l'actuació d'Erwyn’s Sega, que es farà a les 10 de la nit, al Celler Pic&Jazz, situat al carrer Jacint Verdaguer, 20. La formació estarà integrada per Erwyn Seeruton, a la Guitarra-Veu; i Enric Carreras, als Teclats. En aquest cas, la Reserva de taules s'haurà de fer a través del 93 895 29 14.

http://www.vilanovadigital.com/

(Fotos/ arxiu Diari de Cubelles) Bones Festes !!!!

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

El correfoc i la Trobada de Gegants, els plats forts de la Festa Major Petita

Els diables de l'Agrupació estrenen coreografia pel Correfoc, i els diablets sortiran amb un nou drac

El Correfoc i la Trobada de Gegants són els plats forts d'aquesta Festa Major Petita que arriba plenament aquest cap de setmana a Cubelles. La festa arrenca amb la ballada de sardanes de la cobla Ciutat de Cornellà, que es farà aquest dissabte a les set del vespre, a la plaça del Mar.

Més tard, a dos quarts de deu de la nit tindrà lloc el tradicional Correfoc amb la participació de les colles de foc de l'Agrupació de Balls Populars, i de les dues colles convidades, que són de Riudoms i Pallejà. La concentració es farà a les nou de la nit a la plaça de la Vila, des d'on s'iniciarà el recorregut pels carrers més cèntrics del municipi, i acabarà a la plaça del Mercat amb una encesa de foc conjunta.

Una de les novetats del correfoc d'enguany serà la coreografia que prepara la colla de diables locals, així com l'estrena d'un petit drac que acompanyarà la colla dels diablets. A més,les colles de foc cremaran fins a 2.000 carretilles, 50 sortidors i una vintena de volcanets.

Un cop finalitzat el Correfoc, els actes seguiran amb un sopar-barbacoa, organitzat per l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles. El sopar és obert a la participació, i els tiquets es poden comprar a la Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i al Centre Social. La nit es tancarà amb un ball amenitzat pel grup Amarcord, que es farà a la plaça del Centre Social.

XXIII Trobada de GegantsUn altre acte destacat és la Trobada de Gegants de diumenge, en la què hi participaran una quinzena de colles. La concentració es farà a la plaça dels Pobles d’Espanya, a les sis de la tarda, des d'on s'iniciarà la cercavila, amb la participació de gegants d’arreu de Catalunya, del Centre d’Esplai Kitsch i els gegants de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

Un cop abacat el recorregut les colles participaran d'un sopar de gernamor que es farà a la plaça del Centre Social. La venda anticipada de tiquets per participar del sopar és al Centre Social. Els actes de diumenge es tancaran, a les 11 de la nit a la plaça del Centre Social amb l'actuació d'havaneres que aniran a càrrec de grup Veus de Mar Blava, acompanyades amb el tradicional cremat de rom.

Ràdio Cubelles Dijous, 26-07-2007

www.cubelles.com

“La improvisación teatral es un arma de expresión y de recuperación de la creatividad que llevamos dentro”

Loredana Cozzi directora del laboratorio de improvisación teatral del Centro de Cultura de Mujeres de la Bonnemaison

Cultura, Teatro, Barcelona, Jueves 19 de julio de 2007, por Julia López

Loredana Cozzi, directora teatral, actriz, y prestigiosa profesora de improvisación teatral, se encuentra en la sala, laboratorio teatral, del Centre de Cultura de Mujeres como en su propia casa. Empezó con el “laboratorio” poco después de la inauguración del centro y el curso que ha realizado en julio, como siempre, ha sido todo un éxito.

Su técnica de improvisación es única, producto de su larga experiencia como profesora y directora teatral. Cozzi, nació en Roma, y sus padres se trasladaron a Argentina, cuando ella tenía 12 años y vivió durante 15 en Buenos aires, en donde estrenó su primera obra teatral. Después vivió en Italia, Alemania y llegó a España en el 80, por el trabajo de su marido y reclamada para realizar un seminario en el Instituto del teatro de Barcelona. Desde entonces se enamoró de la ciudad y se estableció en ella. Su currículo es extenso e intenso. Como directora teatral dirigió su primera obra en Barcelona, triunfo con sus “monólogos” antes de que se popularizaran estos, y fue profesora de actores de la talla de Fermi Reixach.

Feminista convencida, formó parte de la plataforma de mujeres que reivindicaba el Centro Francisca Bonnemaison, y empezó a realizar sus cursos de improvisación en el Centro de Cultura de Mujeres de este centro. Su último curso durante este mes, ha sido un intensivo de 12 horas. En octubre reiniciará un curso regular, y el primer sábado de octubre dirigirá un grupo de improvisación en una jornada sobre el cuerpo que está organizando la Xarxa Feminista.

Según Loredana el ‘laboratorio’ de experimentación en el campo de la improvisación no es un curso de teatro más, de los muchos que se ofrecen en las grandes ciudades. “Diferenciamos laboratorio, de curso, porque hacemos investigación teatral, experimentamos. Además también es diferente por que se hace en un centro de mujeres. Estoy desarrollando una técnica propia –aclara– que sirve igual para actrices principiantes, como para profesionales de otros campos que quieren hacer teatro, o que simplemente quieren expresarse, conocer sus posibilidades y disfrutar con actuación propia y de las de las demás”.

A ella le gusta remarcar que lo suyo no es una terapia. “A las alumnas siempre les digo: ¡por favor, no soy psicoterapeuta! Los problemas personales de cada una se resuelven fuera de aquí. No hacemos psicodrama”. Y les repite una y otra vez que no traigan a las clases el conflicto sino la emoción del conflicto, “aunque es cierto –subraya– que trabajar a fondo la emoción sirve para alejar muchas angustias. Mediante la imaginación, espontaneidad y el ingenio, se superan estados de ánimo que se desprenden del conflicto. Pero, lo más importante es disfrutar, buscar y descubrir juegos teatrales”.

Disfrutar es la primera palabra con la que definen su experiencia algunas de las alumnas consultadas para AmecoPress. En cada curso son de 15 a 20 asistentes y según ellas cada sesión es inolvidable. “Nunca creí que fuera capaz de hacer lo que hago delante de las otras –explica la más veterana– he aprendido muchísimo. Ahora veo el teatro de otra manera”.

Más información en: http://www.bonnemaison-ccd.org/
http://www.amecopress.net/

MANUEL VICENT

La sandía

MANUEL VICENT 15/07/2007

Cuando un grupo de amigos decide ir de excursión a pie, con las viandas a cuestas, a la famosa fuente de la teja, antes de partir, siempre hay uno que formula la gran pregunta: ¿ quien llevará la sandía? Unos y otros tratan de escurrir el bulto. Al final, el jefe mira al grandullón, el más ingenuo de la pandilla, y antes de que este abra la boca, sin esperar consenso alguno, se ve con la sandía en brazos, monte arriba. Cualquiera que haya probado a cargar con una sandía sabe que no es una tarea fácil. Para empezar el encargado de comprarla siempre se decide por la más gorda, la de 20 kilos, como en este caso. Hay que imaginar al grandullón caminando abrazado a ella durante el primer tramo del camino. Al poco rato comprueba que la sandía , cuya piel es muy resbaladiza, comienza a escurrírsele por la tripa. El hombre la cambia de posición: primero la coloca sobre el hombro derecho y después sobre el izquierdo. El volumen de la sandía le obliga a caminar con la cabeza torcida y cuando ya tiene ambas clavículas machacadas vuelve a bajarla hasta la barriga. La fuente de la teja está muy lejos todavía. Mientras lleva la sandía en brazos, los amigos caminan pastueños realizando escarceos con las compañeras en su presencia, pero él tiene la manos ocupadas y no puede participar de la fiesta, cosa que le genera un cabreo sordo por dentro. El día en que Aznar tuvo que nombrar a su sucesor, señaló con el dedo a Rajoy y le dijo: tu llevarás la sandía. A continuación le dio una palmada en la espalda para animar a este grandullón y todo hacía suponer que la excursión sería placentera, pero se cruzó un mal fario y el camino se puso muy cuesta arriba. Desde entonces Rajoy lleva la sandía en brazos sin saber qué hacer con ella. La aprieta contra el pecho, la carga en el hombro derecho, la pasa al izquierdo, la vuelve a abrazar, siempre sudado, indeciso y cada día más cabreado. La gente del común, incluso en la propia derecha, cruza apuestas sobre tres salidas: si Rajoy conseguirá llevar la sandía hasta la fuente de la teja; si en este camino tan abrupto le caerá al suelo y se le partirá en dos; o si, finalmente , cansado de cargar con ese peso muerto, un día lo soltará en plena cuesta y echará a correr hasta perderse monte abajo. En el debate del Estado de la Nación se vio que Rajoy ya no podía con la sandía de Aznar. Y aunque en lo alto de la tribuna para consolarse exclamaba: oigan, esta es de las que no tienen pepitas y la palmeaba para demostrar que estaba madura, el sonido a hueco retumbaba por todo el hemiciclo.

www.elpais.com

(Foto /arxiu Diari de Cubelles)

Jazz a tope

Maria Trives/Diari de Cubelles

El que es va iniciar fa cinc anys a Cubelles de la mà d´ un grup d´ aficionats i amics per introduir el jazz a la Vila ja es un clàssic en que any darrera d´ any a la gent que ens agrada el jazz desitgem escoltar a nous grups o d´altres ja coneguts dins la programació d´aquesta jornada .

Inicialment els que van ser petits concerts al antic local de El Celler ha anat a més i ens trobem a punt del cinquè festival de jazz a Cubelles com si res. I no es així, darrera hi tenim un suport i el treball de persones que volen que tot funcioni impecablement i molts mesos abans ja treballen per portar a terme aquest desig .

Felicitem als organitzadors i també a l´ anima del local Pik & Jazz , Jordi, a on sense dubte una tertúlia d´ amics al entorn de una bona taula ,una bona música de fons ,bons moments hi trobareu .

Alcaldia

La bandera blava ja oneja a la platja Llarga

A l'acte d'hissada es va aprofitar per lliurar la bandera blava de la casa de colònies Mas d'en Pedro, que ha tornat a rebre aquest guardó

La platja Llarga de Cubelles ja té la seva bandera blava. El distintiu de qualitat que atorga de forma anual la Fundació Europea d'Educació Ambiental i l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor, oneja ja al màstil instal·lat al passeig Marítim.

L'Alcaldessa de cubelles, Maria Lluïsa Romero, va encapçalar la representació d'autoritats i representants d'entitats i associacions que van participar de l'acte d'hissada de la bandera. Entre ells, va destacar la presència d'en Pere Vives, director de la casa de colònies Mas d'en Pedro, que una vegada més ha rebut també aquest distintiu per la difusió que fa el centre de l'ecosistema marí. L'Alcaldessa cubellenca va lliurar una bandera i un diploma commemoratiu al centre.

El guardó de la bandera blava reconeix la qualitat de la sorra, l'aigua dels serveis que ofereixen les platges de tota Europa.

Departament de Comunicació Dilluns, 23-07-2007

www.cubelles.com

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

Arriba el 5è Festival de Jazz Vila de Cubelles

Amb les actuacions de Nadia's quintet, catalonia dixie band, mangueá jazz&samba, big band jazz terrassa, i erwyn's sega

Tot a punt per celebrar el Festival de Jazz Vila de Cubelles, que arriba enguany a la seva cinquena edició, i que es portarà a terme del 2 al 5 d'agost.

El Festival està patrocinat per l'Ajuntament de Cubelles, el celler Pic& Jazz, Restaurant La Rueda,i Spain-Tir; i amb la col·laboració de Ràdio Cubelles, l'Associació d'Hosteleria i Comerç de Cubelles, Paneltec, i Rovellats.

La novetat principal és que el Festival ha ampliat el seu número d'actuacions i d'espais. Així el Festival deixa de concentrar-se en un únic espai i s'opta per organitzar les actuacions en 4 espais diferenciats.

Nadia’s Quintet serà l'encarregat d'obrir el Festival el dijous, 2 d'agost. L'actuació es farà, a partir de les 10 de la nit, a les instal·lacions del Camping Restaurant La Rueda, situat a Ctra. C-31, Km 146,2.
El grup Nadia’s Quintet està format per Nadia Basurto, a la Veu; Roger Mas, als Teclats; Bori Albero, al Contrabaix; Ramón Prat,a la Bateria; i Enrique Oliver, al Saxo tenor.

La Reserva de taules es pot fer a través del 93 895 02 07.

L'endemà divendres, 3 d'agost el torn serà per Catalonia Dixie Band que actuarà, a partir de les 10 de la nit, a la plaça de la Vila. Aquesta formació està integrada per Gemma Abriè, a la Veu; Josep Mª Farràs, a la Trompeta; Oriol Romaní, al Clarinet; Oscar Font, al Trombó; Ramón Escalé, al Piano; Nono Fernández, al Contrabaix; i Erwyn Seerutton, a la Bateria.

El Festival seguirà dissabte, 4 d'agost amb l'actuació de Mangueá Jazz&Samba. L'actuació tindrà lloc a les 10 de la nit, a les instal·lacions del Club Marítim Cubelles. La formació Mangueá Jazz&Samba està integrada per Luiz Odé; a la Veu, guitarra i harmònica; Erico Moreira, al Baix; Sandro Lustosa, a la Percusió; Martín Maluco,a la Percusió i efectes; Edi Moreira,a la Bateria; i Xuxa Levy, als Teclats.

Paral·lelament, el mateix dissabte, a la mateixa hora, hi haurà una segona actuació a la plaça de la Vila amb la Big Band Jazz Terrassa. Els components d'aquest grup són: John Dubuclet, Direcció; David Pastor, Matthew Simon, Dan Posen, Dennis Fernández, a les Trompetes; Josep Tro, Enric Mestre, Sergi Vergés, als Trombons; Alfons Carrascosa, Guim G. Balasch, Xavier Figuerola, Frederik Carlquist, Joan Chamorro, als Saxofons; Javier Juanco, a la Guitarra; Xavier Algans, al Piano; Nono Fernández, al Contrabaix; i Pau Bombardó, a la Bateria.

El Festival es tancarà el diumenge, 5 d'agost amb l'actuació d'Erwyn’s Sega, que es farà a les 10 de la nit, al Celler Pic&Jazz, situat al carrer Jacint Verdaguer, 20. La formació estarà integrada per Erwyn Seeruton, a la Guitarra-Veu; i Enric Carreras, als Teclats. En aquest cas, la Reserva de taules s'haurà de fer a través del 93 895 29 14.

Tota la informació del Festival a través a la seva web oficial:

http://www.projeccions-dce.com/cubelles/index.html

Ràdio Cubelles Dilluns, 23-07-2007

Participació Ciutadana

Es presenta a les entitats el projecte d’Aproximació diagnòstica del teixit associatiu de Cubelles

La convocatòria va servir per iniciar el procés de distribució d'uns qüestionaris per a les associacions que es podrà lliurar fins el 15 de setembre a l'Ajuntament, i que donarà peu a una base de dades actualitzada per a l’Ajuntament

Les entitats locals van participar dijous de la convocatòria organitzada per l’Oficina d'Informació i Participació Ciutadana (OPIC), en la què es va explicar la finalitat sobre l'estudi de la realitat del teixit associatiu. A la reunió hi van participar Iolanda Jiménez, de l’empresa EIDOS, encarregada del projecte i especialitzada en aquest tipus d’estudis; la tècnica de l’OPIC, Inès Moreno; i el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau.

Entre els objectius de l'estudi està estructurar la informació de la què disposa l’Ajuntament sobre el seu teixit associatiu; generar informació útil de cara a la difusió de les pròpies entitats; descriure una aproximació a la seva situació actual; donar eines per les noves polítiques de suport a l’associacionisme. A més, de manera complementària, el procés pot servir per donar a conèixer la recentment creada Oficina de Participació i Informació Ciutadana.

De fet, l’Ajuntament de Cubelles, a través de la seva regidoria de Participació Ciutadana, "té l’interès de conèixer millor el teixit associatiu del municipi". La seva finalitat, en aquest cas, és "poder aproximar-se més a la seva realitat i ajustar, a les seves característiques, les polítiques participatives i de suport a l’associacionisme". El projecte preveu que, aquest interès es materialitzi a través d’aquesta aproximació diagnòstica al teixit associatiu de Cubelles que s'adequa al temps i als recursos disponibles, amb l'objectiu que aporti eines de reflexió i capacitació sobre possibles reptes, fotaleses i dificultats de les associacions del municipi.

Per cobrir els objectius assenyalats,l'equip tècnic encarregat del projecte es proposa diferents línies de treball que incorporen la participació, principalment, dels membres del teixit associatiu de Cubelles que així ho desitgin.

El primer pas es va portar a terme el passat dijous, 19 de juliol amb la realització d'un acte de Presentació a les entitats de la vila del projecte d’“Aproximació diagnòstica del teixit associatiu de Cubelles” i de la necessitat i oportunitat per participar-hi.

La convocatòria va servir per iniciar el procés de distribució d'uns qüestionaris per a les associacions que es podrà lliurar fins el 15 de setembre a l'Ajuntament, i que donarà peu a una Base de dades actualitzada per a l’Ajuntament. La resposta voluntària per part de les entitats d’aquest qüestionari donarà informació detallada sobre els seus objectius i activitats, Àmbit territorial, Organització i estructura de l’entitat, Difusió, i Finançament, entre d'altres. L'empresa encarregada de l'estudi analitzarà els resultats dels qüestionaris recollits i elaborarà l’informe corresponent.

Una altra fase del projecte és la realització d'una Jornada de treball amb les entitats, que es farà un cop es tinguin els primers resultats de l’informe de resultats dels qüestionaris recollits. L'objectiu d'aquesta Jornada de treball serà el d'aprofundir sobre les potencialitats i febleses de les associacions a Cubelles. A més, que el debat que es generi s’acompanyi d’una ponència que sigui capacitadora a més de provocar la reflexió que faciliti i millori el debat sobre la situació actual de les associacions.

Ràdio Cubelles Divendres, 20-07-2007

La noticia no tiene sexo pero el tratamiento sí que tiene género”

Mirta Rodríguez, periodista, coordinadora de Red Internacional con Visión de género de la República Dominicana

Autonomías, Comunicación y género, Barcelona,

Jueves 19 de julio de 2007, por Julia López

Para Mirta Rodríguez Calderón, los y las periodistas tienen el privilegio de la palabra, y deberían usarla, sobre todo, “para promover las relaciones sociales igualitarias, la equidad, y la denuncia de lo injusto. El periodismo, de una forma u otra, influye a todo el mundo. Tenemos una gran responsabilidad”.

Mirta Rodriguez Calderón ha estado unos días en Barcelona invitada por el grupo de cooperación al-Hanan, que trabaja por la creación de nuevos modelos de comunicación intercultural desde las mujeres y desde la ciudadanía. También ha sido invitada por la coordinadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, para que diera una conferencia a los y las periodistas, en el Centro Internacional de Prensa, y contara la experiencia en Republica Dominicana, de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, de la que la red catalana también forma parte a nivel internacional.
Intercambiar ideas y proyectos con las componentes de la red catalana, era uno de los objetivos del viaje de esta prestigiosa periodista cubana, que vive y trabaja en Santo Domingo desde hace diez años. Es profesora de comunicación de la Universidad Pontificia, y además es coordinadora editorial de la revista de esa universidad: ‘Cuadernos de Comunicación’ y del boletín ‘A Primera Plana’ que realiza la red dominicana, y que ya ha alcanzado el número 16.

més informació a

http://amecopress.net

Ens passen a Diari de Cubelles una nova adreça a consultar per Internet que cal tenir en compte , recomanem clikar i fer lectura per la varietat de temes ,que ofereix.

Presentación de AmecoPress, información para la igualdad
La secretaria de Políticas de Igualdad, Soledad Murillo, la periodista de RTVE Pepa Bueno, y Vicente Bustillo, de la revista MIA, presidieron el evento

Medios de Comunicación, Comunicación y género,

Viernes 29 de junio de 2007, por Teresa G. Espejo

La primera agencia de noticias española con visión de género, AmecoPress, fue presentada esta semana ante un centenar de personas, representantes de organismos y asociaciones que trabajan en favor de la igualdad, además de periodistas y profesionales de la comunicación.

http://www.amecoprees.net/

Festa Major Petita 2007 28, 29 i 30 de juliol

Programa d'actes de la Festa Major Petita 2007

Del 6 de juliol al 2 d’agost

A la sala d’exposicions del Centre Social l’artista SALVADOR VALENTE exposa un treball de llenços “DE LA TERRA I EL MAR”.

Dissabte, 28 de juliol

A les 19 hores a la pça. del Mar, ballada de sardanes amb la cobla “Ciutat de Cornellà”.

A les 9 del vespre a la pl. de la Vila concentració del correfoc amb la participació dels diablets, diables joves, diables grans, els timbalers, els draguers amb el Viagrot i les timbaleres, i colles convidades.

A 2/4 de 10 inici del CORREFOC: pl. de la Vila, c. Major, c. Víctor Balaguer, c. Joan Roig i Piera, pg. Narcís Bardají, c. Àngel Guimerà, pl. de la Font, c. Sant Antoni, pl. Jaume Marsé, pg. Vilanova, c. Gallifa i pl. del mercat on hi haurà l’encesa conjunta de totes les colles.

Tot seguit a la pl. del Centre Social Sopar de germanor, organitzat per l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles

Venda de tiquets: Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i Centre Social.

Seguidament a la pl. del Centre Social ball amb el grup AMARCORD
Servei de Bar

Diumenge, 29 de juliol

A les 8 del matí a la pl. del Mercat 4a Marxa Cicloturistes “Memorial JOAN LLEVADIES I FERRÉ”, fundador i 1r president del Club Ciclista Cubelles.

Organitza: Club Ciclista Cubelles

A les 6 de la tarda a la pl. dels Pobles d’Espanya XXIII Trobada de gegants. Sortida de la cercavila a les 7 de la tarda, amb la participació de gegants d’arreu de Catalunya, del Centre d’Esplai Kitsch i els gegants de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles .

Recorregut: pl. Dels Pobles d’Espanya, c. Verge de Montserrat, pg. Narcís Bardají, c. Àngel Guimerà, pl. De la Font, c. Mossèn Jacint Verdaguer, c. Del Mig, c. Dels Horts, c. Raval, c. Joan Roig i Piera, c. Major i pl. de la Vila.

L’Agrupació de Balls Populars de Cubelles et convida a participar amb la colla gegantera de Cubelles en la XXIII Trobada de Gegants. Si vols provar, encara que no tinguis experiència, no t’ho pensis més i posat en contacte amb nosaltres. Forma part de la festa i fes-te geganter!

Tot seguit a la plaça del Centre Social Sopar de Germanor.

Venda anticipada de tiquets al Centre Social.

A les 11 de la nit a la plaça del Centre Social Havaneres amb el grup “Veus de Mar Blava” acompanyades amb el tradicional cremat de rom.

Dilluns, 30 de juliol

A les 11 del matí a la parròquia de Santa Maria de Cubelles MISSA SOLEMNE concelebrada amb els sacerdots de parròquies veïnes en honor dels sants patrons de la Vila: Sant Abdó i Sant Senen, amb l’assistència de les autoritats.

A les 7 de la tarda a la pça. de la Vila animació infantil amb jocs de cucanyes amenitzada per el grup Rovell d’ou.

A partir de les 8 de la tarda a la pl. del Centre Social, concurs de truites organitzat per l’Associació d’Hostaleria i Comerç.

Inscripcions a la tintoreria Mareva, ferreteria Fonoll i a l’oficina de Turisme.

Font: Ràdio Cubelles

Medi Ambient

L'Ajuntament visita les instal·lacions de la Depuradora Cubelles-Cunit L’Estació de Bombament de Cubelles va patir una avaria el 28 de juny

Els regidors i regidores de l'Ajuntament de Cubelles van visitar divendres, 13 de juliol, les instal·lacions de la Depuradora Cubelles-Cunit. La visita es va fer amb les explicacions del personal tècnic del Consell Comarcal del Baix Penedès i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que gestionen la planta.

L'objectiu de la visita, al capdavant de la qual va estar l'Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, era conèixer el funcionament de l'estació i les mesures que s'apliquen per a minimitzar els efectes de les olors que emana. En aquest sentit, els tècnics del Consell Comarcal del Baix Penedès van exposar les actuacions que des de l'any 2001 s'han realitzat per reduir aquestes molèsties als veïns de la zona i als clients del Polígon Industrial i Comercial.

Entre aquestes inversions destaca el tancament de la zona de pre tractament i tractament primari i l'eliminació dels gassos sulfhídrics, causants de les males olors, mitjançant unes bombes estractores. Aquestes actuacions encara continuaran en els propers mesos, ja que els responsables de l'estació van anunciar noves millores per al proper setembre.

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa del municipi, ha explicat que aquesta visita "era necessària perquè tots els regidors i regidores, de govern i oposició, coneguéssim les mesures que s'estan aplicant per evitar les molèsties que provoquen les olors als veïns i veïnes". La primera regidora cubellenca ha assegurat que el "govern aposta per fer un seguiment seriós d'aquesta problemàtica", tot i que reconeix que "eliminar les olors al 100% és molt difícil, atès que no hem d'oblidar que aquí arriben totes les aigües del clavegueram de Cubelles i Cunit".

Avaria en una estació de bombament

Per altra banda, responsables de l'ACA i en CCBP han informat que el passat 28 de juny es va produir un abocament d’aigua residual pel sobreeixidor de l’Estació de Bombament Principal Cubelles. El motiu de l’abocament va ser una avaria elèctrica en aquesta estació, que va inutilitzar les bombes i el sistema d’alarma.
L’aigua abocada va anar a parar a la llera del riu Foix situada a l’alçada de la via del ferrocarril, en un tram d’uns 10 metres, i al tram asfaltat de l’avinguda 11 de Setembre, cantonada Passeig Fluvial. En cap cas, l’aigua residual va afectar la desembocadura del riu Foix.

La causa de la incidència van ser el salt del diferencial de maniobra de l’Estació de Bombament, degut probablement a una sobretensió. Aquest diferencial anul·la el funcionament de les bombes, així com el sistema d’enviament d’alarmes. Com a conseqüència d’això l'estació de Bombament va quedar totalment fora de servei. A les 19:00 h es va rearmar el diferencial saltat i el bombament va tornar a funcionar de manera correcte. Immediatament es van portar a terme les tasques de recollida de l’aigua abocada, tant a la llera del riu Foix com a la zona asfaltada, mitjançant diversos camions cisternes que xuclen l’aigua abocada. La zona asfaltada es va netejar amb aigua i líquid netejador per tal de disminuir les possibles olors existents. L’endemà es va fer una segona neteja de la zona afectada, recollint els sòlids sedimentats a la vora del sobreixidor i fent una neteja amb aigua del tram de llera afectat.
Amb l’objectiu d’evitar aquesta incidència puntual en el futur, s’estan estudiant possibles modificacions en el sistema d’enviament d’alarmes de l’Estació de Bombament. A més, l’ACA, després de reunir-se amb l’Ajuntament de Cubelles, ha inclòs una actuació de millora d’aquesta Estació de Bombament dintre el pla d’inversions 2008-2010 amb l’objectiu de donar-li prioritat, donada la ubicació del sobreeixidor de l’estació dins l’espai de la desembocadura.

www.cubelles.com

L'OPIC convoca dijous a les entitats

L'estudi hauria de quedar tancat abans que acabi l'any

L'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) es troba preparant un estudi sobre la xarxa associativa de Cubelles. És, en aquest sentit, que l'Ajuntament ha convocat a tot el teixit associatiu del municipi per aquest dijous, a les 8 del vespre i al centre social.

De fet cal recordar que el passat mes de maig la Diputació de Barcelona va concedir a l’Ajuntament de Cubelles una subvenció de gairebé 7.000 euros per realitzar aquest estudi. Un cop fets els treballs preliminars, entre els que s’hi inclou la contractació de l’empresa EIDOS, especialitzada en aquest tipus d’estudis, l’OPIC ha convocat a totes les associacions i entitats del municipi a una reunió on es presentarà el projecte que, si tot segueix el seu curs, hauria d'estar enllestit abans que acabi l’any.

Actualment al municipi de Cubelles hi ha inscrites un total de 73 entitats i associacions d’àmbits tan diferents com l’esportiu, el cultural, el juvenil, l’ecologista o el veïnal, entre d’altres.

Radio Cubelles
http://www.cubelles.com/

MANUEL VICENT

Jóvenes

MANUEL VICENT 01/07/2007

Los jóvenes que se han examinado este año de selectividad nacieron con el Internet, con el móvil, el MP3, el CD, el GPS, el chat y la play-station.

A través de la yema de los dedos sobre los distintos teclados su sistema nervioso se prolonga en el universo. En el mundo ya no había muro de Berlín ni comunismo ni guerra fría cuando tomaban la primera papilla, pero al pasar del triciclo a la bicicleta se encontraron con la globalización, con el terrorismo planetario y con los patines de dos ruedas. No saben qué es la mili. Muchos aprendieron inglés en Inglaterra y realizaron intercambios con chicas y chicos de otros países. Los más concienciados aman la naturaleza, son sensibles al ahorro de energía, se molestan en buscar una papelera antes de tirar un envase en el suelo, rechazan la comida basura e incluso cierran bien el grifo del fregadero. Los más descerebrados se excitan cada sábado en el albañal del botellón. Sus padres en la manifestación de izquierdas corearon el pareado: el pueblo unido jamás será vencido. Ellos sólo cantan el oe, oe, oeee al final del partido, cualquiera que sea su ideología. Ese cántico es el himno del siglo XXI, acompañado con la imagen de las Torres Gemelas ardiendo. Esta nueva promoción de universitarios conoció el amor ya en tiempos del sida y aunque en el colegio les explicaron cómo se usa el preservativo, a la mayoría no les da tiempo de ponérselo. Su horizonte es el genoma humano, que comparten con la marca Nike, y si sus padres se estremecieron con Maradona, Cruyff y Butragueño, ellos adoran a Nadal, Fernando Alonso y Pau Gasol. No les interesa la política, les suena vagamente el nombre de un tal Felipe González, no leen periódicos, tienen una idea muy fragmentaria de la cultura, pero cuando un tema les apasiona, deporte, cine, informática o música, lo conocen hasta el fondo, abastecidos por una información exhaustiva. Existen algunos síntomas que indican que ya tienes muy poco que ver con los nuevos jóvenes. Si sabes quién era Angela Channing, si has llegado a ver la tele en blanco y negro, si estás todavía con la marihuana o la cocaína y no con las drogas de diseño, si conociste a John Travolta sin tripa, si aún piensas en pesetas al hacer las cuentas, si tu sobrino sabe más que tú de ordenadores, si te cabreas porque tu hija deja el bote de champú abierto, si cuelgas la toalla en su sitio después de ducharte, si te acuerdas de Michael Jackson de cuando era negro, cualquiera de estas señales indican que comienzas a hacerte viejo.

www.elpais.es

Foto/ arxiu /Diari de Cubelles

DIA A DIA
Xavier Grau
Llicenciat en Ciències de la Informació
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

RALUY, EL CIRC

Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".

L'ombra de la gran rodona sobre la terra abandonada deixa la memòria de la fantasia que aquesta gran nissaga d'artistes cultiva i projecta cap al futur i que ja va per la cinquena generació. El Circ Raluy és l'últim reducte on el somni existeix, on la il.lusió perdura. El seu últim espectacle, el "Belle Epoque", s'enceta amb un "somni impossible" de Juan i Ximena i s'escampa cap a la memòria del públic amb les cordes de saltar i les motocicletes invisibles de Leandro, el relleu més natural del seu germà Sandro ara ocupat al Price de Madrid. De la sensibilitat i de la senzillesa, els Raluy n'han fet art i alegria. Des de la grandesa del respecte pel públic i per la tradició, el Circ Raluy és la història de l'enginy i la superació d'una cultura artística que va començar entretenint els mercats i les tavernes amb un òs ballarí i que avui treu de la seva vitrina la vella concertina de Charlie Rivel i li dona vida de nou, si és que algun cop l'ha perduda. De la mà del sitgetà Joan Soler-Jové i empès per Lluís Raluy i la seva filla Lluïsa, aquest imaginari del circ obre les portes d'un raig de llum al món de l'habilitat física i la victòria sobre les nostres pròpies pors. El Circ Raluy ens visita sovint i ens obliga a retrobar-nos amb els nostres millors sentiments, aquells que resideixen allà on no cal mantenir el mòbil obert per estar-hi sempre connectat i on sempre hi tenim cobertura. .-31

http://www.raluy.com/
Circo Raluy Per Manolovik 13/06/2006
http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?idarticulo=13935
http://www.payasoenrico.com/galeria/displayimage.php?pos=-6457

El 600

M.Trives/Diari de Cubelles

Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs, molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe del pare, generalment era ell qui conduïa , enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mares, avies , tietas , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona .Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu anar a Cubelles a l´ estiu .

Al meu pare com d´ altres també va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. La majoria d´ ells ho eren.

Encara ara ,recordo la matricula així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes del anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocaba. En fi ,la lectura d´ aquest article que trobareu a continuació publicat a el Diari Avui a cadascú de aquesta generació que es la meva ús portaran records i potser una humitejada d´ ulls.

La gènesi del Seat 600

Eulàlia Solé / Sociòloga i escriptora

El mes de juny d'ara fa 50 anys va fer la seva aparició un model d'automòbil cridat a revolucionar no sols el mercat sinó, cosa més important, la societat d'aquella època. El Seat 600, fill del Fiat 600 que els italians havien llançat l'any 1955, naixia amb el propòsit de dotar la classe mitjana d'un cotxe que, per un preu relativament mòdic, li permetés viatjar i sentir-se gairebé tan rica com els nord-americans que admirava a las pel·lícules de Hollywood. El primer automòbil que havia sortit de la factoria Seat, l'any 1953, era el 1400, amb un cost de 144.600 pessetes, impost de luxe inclòs. La vinguda del 600 no sols va representar un estalvi de 73.200 pessetes, sinó una conducció més simple i un manteniment més reduït per a unes prestacions similars. Arraconats definitivament van quedar el Gogomòbil, l'Isseta i el Biscúter, que més que mai van il·lustrar el voler i no poder d'una classe social ascendent que ja no es podia conformar amb aquella mena de pseudovehicles lil·liputencs.

A UNA VELOCITAT DE 80/90 KM PER HORA, escalfant-se a les pujades, el Seat 600 va motoritzar una societat que

fins a aquell moment no sabia què era sortir els diumenges a recórrer les afores sobre quatre rodes, fer un pícnic al bosc o, alguns una mica més adinerats, menjar al restaurant. Tot això, no obstant, requeria molts esforços. Per a la majoria significava treballar de dilluns a dissabte i fer hores extres per poder pagar les lletres subscrites. Tot plegat després d'haver hagut d'esperar fins a 2 anys per obtenir l'anhelat cotxe. La norma era la següent: fer la petició aportant les dades personals i professionals a més a més d'un aval bancari o notarial; fiança prèvia de 3.500 pessetes per tal de disminuir la picaresca, atès que alguns s'inscrivien més d'una vegada per revendre'l més car. A remarcar que gairebé totes les sol·licituds les feien els homes, llevat que el seu historial demostrés que no eren afins al règim. Llavors ho demanava la dona. Quan per fi el cotxe arribava a mans del sol·licitant, els tràmits encara es perllongaven durant setmanes. Primer una matrícula provisional, de color verd; després la veritable. El primer 600 amb placa definitiva tenia matrícula de Barcelona, era de color blanc i constava d'uns números singulars, 141141.

EL SEAT 600 VA ENCERTAR LA DIANA democratitzadora no pas per casualitat. La seva aparició havia coincidit amb l'entrada al govern, just aquell any 1957, dels tecnòcrates que havien de treure el franquisme de l'atzucac de l'autarquia. Carrero Blanco, Ullastres i Navarro eren homes de l'Opus Dei disposats, des dels seus ministeris, a racionalitzar el sistema econònomic i adaptar el preu del diner a la llei de l'oferta i la demanda. La trajectòria del 600 a les línies de producció va coincidir amb els Plans d'Estabilització i de Desenvolupament, amb l'obertura a l'exterior per mitjà del tractat econòmic amb els EUA i amb la fi del racionament.

EL NOU UTILITARI VA ESTAR A LES CADENES de muntatge durant 17 anys, se'n van fabricar 794.406 unitats i el darrer cotxe va sortir el dia 3 d'agost de 1973. No va deixar de produir-se per manca de demanda, ja que continuava estant ben considerat, sinó perquè els plans de l'empresa Seat incloïen models més luxosos. Tanmateix, el 600 no ha mort, sinó que continua vigent. El veiem en ciutats i carreteres, fins i tot en autopistes, cosa que fa possible afirmar que la història del 600 és mundialment única. Per ventura trobem un altre cotxe que hagi resistit de la mateixa manera el pas del temps? Que tingui 33 clubs de fans repartits per tot l'Estat espanyol, o el seu corresponent? Que sigui mimat, restaurat i col·leccionat pels seus propietaris com una autèntica joia? Que sigui cobejat no sols pels seus contemporanis sinó també per gent jove?

L'OCTUBRE DE 1997, QUAN ES COMPLIEN 40 ANYS del seu naixement, a Martorell hi va haver una concentració de Seat 600 procedents de tot l'Estat que per poc no arriba al nombre que es pretenia, just 600 cotxes. Caldrà veure, doncs, com se celebrarà aquest any el 50è aniversari.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dilluns, 16 de juliol del 2007

( foto/ Margarita Muntaner/Diari de Cubelles)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions



Els Gegants de Cubelles celebraran la 23a Trobada de Colles Geganteres el proper 29 de juliol

La trobada forma part dels actes de la Festa Major Petita i comptarà amb la participació d'una desena de colles més

El proper diumenge 29 de juliol, i dins dels actes de la Festa Major Petita, se celebra la 23a Trobada de Colles Geganteres. L'edició d'enguany comptarà amb una desena de colles convidades, a més de la Colla de Geganters de Cubelles.

La trobada començarà a les 6 de la tarda a la plaça dels Pobles d’Espanya, i a partir de les 7 recorreran els carrers de Cubelles amb un cercavila que acabarà a la plaça del Centre Social. El president de l’Agrupació de Balls Populars, Pere Sallent, destaca que "és una trobada molt important i coneguda a tot Catalunya" i que "ha arribat a congregar més de vint colles". Tot i això, "com totes les festes tenen alts i baixos, però sembla que ara la Trobada de Gegants va remuntant el vol".


Un cop acabat el cercavila, a la plaça del Centre Social es farà un sopar de germanor i una cantada d’havaneres amb el grup Veus de la Mar Blava, acompanyades d’un tast de rom cremat.


Des de l’Agrupació de Balls Populars però, Sallent es marca com un dels grans objectius la consolidació de la colla dels geganters de Cubelles. Pel que fa a la crida popular que s’està fent per formar part de la colla de geganters, Pere Sallent destaca "la necessitat de trobar gent amb iniciativa per poder fer una colla potent a partir de dues o tres persones que estirin del carro". Cal recordar que l’any que ve es commemorarà el 50è aniversari dels Gegants de Cubelles.



Ràdio Cubelles Dijous, 12-07-2007

La primera llei que desplega l'Estatut

El Parlament aprova la creació de l’Agència Tributària Catalana

Amb els vots dels grups del govern i també els de CiU, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de creació de l'Agència Tributària de Catalunya, la primera que desenvolupa el nou Estatut de Catalunya. La llei estableix un consorci que en un termini de dos anys es podrà transformar en l'administració "tributària única" de Catalunya. Inicialment assumeix les funcions de la Direcció General de Tributs de la Generalitat i només s'encarregarà dels impostos propis de la Generalitat i els cedits totalment pel govern central. Tot i així, la llei preveu que també "pugui assumir, per delegació la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de la resta d'impostos de l'Estat recaptats a Catalunya".

mes informació a
http://www.lamalla.net/

Tots els impostos i data límit per a l'administració única
més informació a www.vilaweb.cat

Recomanem lectura article aparegut a El PAIS i que permet coneixer la situació i el moment actual que es viu a Guatemala.La viòlencia contra les dones a determinats llocs del mon está a l´ordre del dia i amb tota la impunitat campa .Una política i unes lleis protectores inexistents , una policia indiferent i sovint vinculada a la vegada de maltractaments o permisiva i amb un model de societat en que la dona no té drets.

M.T /Diari de Cubelles


TRIBUNA: SANTIAGO RONCAGLIOLO

El Estado contra las mujeres

SANTIAGO RONCAGLIOLO 07/07/2007

Para que no sepamos hacia dónde nos dirigimos, la furgoneta que nos transporta lleva todas las ventanas cubiertas, como una carroza fúnebre, y sólo nos apeamos de ella después de que el portón del garaje se cierra a nuestras espaldas. Desde el interior de esta casa, es imposible deducir en qué barrio nos encontramos. Tras las ventanas esmeriladas sólo se adivina una reja metálica. Los muros de la azotea miden más de dos metros y están rematados por alambre de púas. Alrededor no se ven edificios ni se escucha el barullo de la ciudad. La única indicación geográfica es la bandera de Guatemala que emerge desde algún tejado vecino.

El dispositivo de seguridad -que incluye una guardia armada de tres ex guerrilleros y nueve cámaras de vigilancia- parece digno de un cuartel subversivo, o de la sala de torturas de algún inescrupuloso servicio secreto. Pero los decorados de la casa desbaratan esa posibilidad: las paredes pintadas de colores vivos, la cocina americana con sus manteles floreados, el salón de juegos con juguetes y muñecas, recuerdan a la casita de una familia feliz.

Este búnker con interiores de Barbie es el albergue para mujeres de la Fundación Sobrevivientes de Guatemala, que trabaja con mujeres víctimas de la violencia. Las mujeres en situación de riesgo por maltrato doméstico son trasladadas aquí hasta que el juez tramite la orden de alejamiento que les permita volver a casa fuera de peligro. Pero fuera de estos muros inexpugnables, pocas están realmente a salvo. Los casos que lleva la Fundación oscilan entre el acoso psicológico y la mutilación con machetes. Si no de sus esposos, las mujeres son víctimas de las maras, de los traficantes o incluso de los policías. Desde el año 2000, cuando se inició el registro de muertes, han sido asesinadas 3.300.

Las señales de violencia están por todo el país. Verdaderos ejércitos de seguridad privada consumen un presupuesto de 300 millones de euros, lo mismo que el Ministerio de Salud. Los vigilantes de las tiendas no llevan garrotes, sino fusiles. Los carteles de un candidato a las próximas elecciones rezan: "Vote con mano dura". Pero aunque todos los guatemaltecos sufren los altos índices de delincuencia, la dominación física, económica y cultural masculina deja a las mujeres en situación de especial debilidad. Más aún, Norma Cruz, directora de la Fundación, considera que están hoy más indefensas que durante el conflicto armado que desangró a su país durante 36 años. Según dice, "durante la guerra, al menos sabíamos quién era el enemigo. Pero ahora, el ataque puede venir de cualquier parte".

Con frecuencia, el ataque llega del mismo Estado. En las oficinas de la Fundación se repiten siempre las mismas descripciones kafkianas de procesos administrativos. Las más indignantes son las referidas a homicidios: tras el hallazgo del cadáver de una mujer, la Policía lo examina. Si lleva barniz de uñas o minifalda, la investigación asume como hipótesis que se trataba de una prostituta y, por lo tanto, de algún ajuste de cuentas entre maras o delincuentes que no vale la pena investigar. Los médicos forenses de confesión religiosa -que abundan en un país tan conservador- argumentan objeción de conciencia y se niegan a revisar las partes íntimas de la mujer. Si nadie reclama el cuerpo en 36 horas, lo entierran en una fosa común. En cualquier caso, la ropa y objetos personales de la víctima se tiran a la basura, y así, toda la evidencia del proceso penal desaparece.

Dadas las circunstancias, por los 665 casos de mujeres asesinadas en 2005 no existe ningún proceso abierto, ningún condenado. E incluso cuando se condena, se hace con indulgencia: recientemente, un policía que violó y asesinó brutalmente a una mujer fue condenado sólo a quince años. El juez consideró atenuante que el agresor estuviese de vacaciones.Según Norma Cruz, la tradición feminicida del Estado guatemalteco data del conflicto armado. Por entonces, los soldados consideraban a las mujeres un blanco prioritario, porque parían y luego cuidaban a los futuros guerrilleros. Así que matarlas no bastaba. Creían necesario arrancar a los fetos de sus cuerpos.

Cuando no letales, las instituciones públicas son indiferentes. Con el fin de convencer a su grupo parlamentario de aprobar un presupuesto para la fundación, la diputada Myrna Ponce tuvo que recurrir a métodos poco ortodoxos: todas las mañanas, repartía en la bancada fotos de los cuerpos femeninos mutilados, y les repetía a sus colegas que esas víctimas podrían ser sus hijas. Myrna pertenece a la derecha política, pero la indiferencia ante este tema carece de sello ideológico. Norma -que es una guerrillera des-movilizada- tiene las mismas quejas respecto a la izquierda.

En el fondo, los políticos y funcionarios no consideran un deber ocuparse de esto. Para ellos, los casos de violencia criminal no son especiales, y los de maltrato doméstico corresponden a la vida privada de las involucradas, no a la esfera pública. Muchas mujeres que llegan a las comisarías ensangrentadas son devueltas a casa, para que se amisten con el marido. Muchos jueces, antes de un juicio por violación, recomiendan a la víctima buscar un arreglo económico con el agresor.

La violación a secas se arregla con tres mil quetzales (trescientos euros). Cinco mil si hay embarazo de por medio. Otra solución recomendada es casar a la víctima con el agresor para reparar su "honra".

La cultura de la violencia que genera estos crímenes no distingue sexo. De hecho, mueren muchos más hombres que mujeres en Guatemala. Pero la violencia de género responde a motivaciones penales específicas. La mayoría de los delitos se cometen con fines de lucro. La violencia política responde a ciertas imágenes de lo que la sociedad es y debe ser. En cambio, el maltrato doméstico, las violaciones y los crímenes pasionales parten de la noción de que el hombre puede disponer de las mujeres como una propiedad. Para garantizar un desarrollo igualitario y justo, el Estado necesita combatir esa cultura. La paradoja en buena parte de América Latina es que el Estado forma parte de ella.

Hasta ahora, Norma y Myrna han conseguido grandes avances, han redactado un proyecto de ley, han propuesto la creación de juzgados específicos. Pero para que una democracia funcione, no le bastan convocatorias electorales y garantías escritas. Es esencial el principio de igualdad ante la ley, que existe dentro de la cabeza de las personas, como un reconocimiento a la humanidad ajena. Por eso, la labor más ardua de estas dos mujeres es la educativa: enseñarles a los guatemaltecos -tanto a las mujeres como a los funcionarios- cuáles son sus derechos y cómo se defienden. Crucialmente, la Fundación ha ido creando conciencia de que existe un problema. Pero la condición trágica de su misión es que la sangre siempre corre más rápido que las ideas.

Santiago Roncagliolo es escritor peruano.

http://www.elpais.es/

Diari de Cubelles recomana fer lectura d´aquesta informació

(foto/A. Santos/arxiu Diari de Cubelles)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

La regidoria de Festes i Tradicions enllesteix els actes i activitats de la Festa Major Petita
No s'han programat novetats ja que la majoria d’actes ja estaven tancats degut a la immediatesa de la data

Aquests dies s’estan acabant de tancar els actes i les activitats que es duran a terme al llarg de la Festa Major Petita de Cubelles. La regidoria de Festes i Tradicions ha decidit no innovar massa ja que la majoria d’actes ja estaven tancats degut a la immediatesa de la Festa Major Petita, que serà del 28 al 30 de juliol.

Enguany, però, el correfoc retarda el seu inici fins a 2/4 de 10 del vespre per tal d’acabar més tard i crear un efecte més vistós de foc i llum en plena nit amb la tradicional encesa conjunta de totes les colles a la Plaça del Mercat.

Els actes de Festa Major pel dissabte 28 es completen amb una ballada de sardanes a la Plaça del Mar amb la cobla de ciutat de Cornellà i el sopar de germanor que organitza l’Agrupació de Balls Populars a la plaça del Centre Social. Després del sopar hi haurà l’actuació de l’orquestra Marcort i un servei de bar.

Els tiquets pel sopar ja es poden comprar a la ferreteria Fonoll, la tintoreria Mareba i al Centre Social.

Diumenge 29 comptarà pel matí amb la 4a edició de la Marxa Cicloturista que organitza el Club Ciclista Cubelles i per la tarda la 23a Trobada de Gegants. Les colles, unes deu convidades més els Gegants de Cubelles, es trobaran a les 7 de la tarda a la Plaça dels Pobles d’Espanya i recorreran els carrers de Cubelles amb un cercavila que acabarà a la plaça del Centre Social. Allà mateix es farà un sopar i una cantada d’havaneres amb el grup Veus de la Mar Blava acompanyades d’un tast de rom cremat.

Finalment, per dilluns 30 de juliol hi ha programada una missa solemne en honor als patrons, sant Abdó i sant Senén, amb representació de les autoritats de Cubelles i la participació de sacerdots d’altres parròquies.

Ràdio Cubelles Dilluns, 09-07-2007
http://www.cubelles.com/

Recomanem aquesta lectura apareguda a El Pais, Rosa Montero genial sempre!!

El móvil

ROSA MONTERO 03/07/2007

La revolución tecnológica de las últimas décadas ha sido tan enorme que, sin apenas darnos cuenta, en Occidente estamos viviendo, para lo bueno y para lo malo, en el mundo de las novelas de ciencia-ficción que leí en mi adolescencia. Puro Asimov y Clarke. Bueno, algunos, como los gerifaltes de la Iglesia, no sólo no viven en el mismo mundo que los demás, sino que, con alegre y firme paso reaccionario, organizan cruzadas contra el Mal de la educación cívica y parecen ir derivando cada día un poquito más hacia el Medievo. Pero no era de estas excepciones retrógradas (o de estos retrógrados excepcionales) de lo que quería hablar, sino de la tecnología.

Y, más concretamente, de la opinión que nuestros aparatos tienen de nosotros. Porque los artefactos electrónicos inteligentes se han convertido en algo parecido al espejo de la madrastra de Blancanieves. Algo que refleja lo que somos. Y así, el ordenador que nos reconviene por haberlo cerrado mal, o el navegador del coche que nos repite mil veces que tenemos que dar la vuelta, parecen pensar que somos imbéciles. Pero aún es peor el engreimiento del móvil de mi amigo Yiannis.

Yiannis Pitsioras es un estupendo novelista griego y tiene un Nokia que, como todos, viene con una serie de mensajes convencionales pregrabados que puedes usar para responder a alguien sin tener que teclear ni perder tiempo. Las frases de Yiannis dicen lo habitual: "La reunión todavía no ha terminado", "Te llamaré en cuanto pueda" y cosas así. Mensajes que denotan una actividad laboral agobiada y frenética. Hasta llegar al último, que dice: "Yo también te quiero". O sea, que el móvil de mi amigo piensa que él es un mentecato capaz de contestar requerimientos de amor con fórmulas automáticas; que es un fatuo ejecutivo perseguido por amantes tan pesadas que no se rinden con los mensajes anteriores y conviene endulzarles la negativa. ¿Seremos de verdad como estas máquinas nos ven? ¿Hemos conseguido desnaturalizar los sentimientos y las relaciones hasta el punto de que incluso las mentiras de amor son electrónicas? Espantada, corrí a verificar mi móvil, y por fortuna no tiene ese mensaje. Todavía.

http://www.elpais.es/

La Casa Azul









Maria Trives i Desola / Diari de Cubelles

Una dona singular

Frida Kahlo neix a Coyoacan, el 6 de juliol de 1907 ,encara que sovint, ella deia que habia nascut a 1910 ,any de la Revolució Mexicana.

La seva vida plena sofriments degut a un accident de joveneta , malalties lesions i operacions que li van ocasionar dolors i a jaure incapacitada al llit sovint amb etapes més o menys llargues sense pogué gairebé sortir al carrer durant anys .

Ella una dona culta i adinerada, però trencada per dolors físics sumin-la sovint en estats d´ ànim ,molt depressius i dependent de per vida .

L´ aburriment que li provocava aquesta immobilitat la porta a pintar.

Dona singular, passional ,creativa, amb un fort sentit de la independència acompanyat de una notable rebeldia contra els hàbits socials i morals establerts .La seva pintura mostra i despulla el seu interior i estat d´ ànim personals viscuts al moment de pintar el quadre amb un realisme esclatat vers un crit exsultant de colors i sentiments.

Kahlo coneix a Diego Ribera pintor reconegut i mantingué una relació amorosa intensa, passional ,potser l ´ amor de la seva vida , sovint marcada per etapes de separacions ,infidelitats que la incapacita més per reaccionar i la sumeix en estats depressius encadenats. La soledat en si mateixa i que com relació causa > efecte > depressió la condueix a la beguda com alternativa d´ evasió.

Al llarg de la seva vida manté relacions amoroses amb d´ altres persones ,coneix a León Trotky que passa a ser el seu amant fins que es mort assassinat, així com també manté relacions amb dones manifestant la seva bisexualitat. Ella es considera lliure amb l´ esperit ,prou encadenada ho està físicament.

La seva obra definida per André Bretón com surrealista ho desmenteix ella mateixa amb una frase cèlebre "Creían que yo era surrealista, pero no lo era. Nunca pinté mis sueños. Pinté mi propia realidad".

Frida va morir l´any 1954 ,les seves cendres son a la Casa Azul, la casa a on va neixer i actualment Museu i centre de peregrinatge a Mexic.Poc abans de morir la Galería de Art Contemporáni va organitzar un acte d´homenatge acompanyat d´una exposició ,Frida ja molt malalta i va assistir, fent portar el llit a on estaba postrada i acompanyada de mariachis ,va fer una entrada triunfal amb les cares bocabadadas dels invitats i periodistes asssistents.

"Espero que la marcha sea feliz y espero no volver" van ser les paraules escritas en el seu diari personal , serveixin aquestes per tancar aquest petit itinerari a la vida de Frida Khalo.


Graciés Frida ,per el teu legat.