Ovidi al Palau
Isabel-Clara Simó

Qui té por de l'Ovidi Montllor?, pregunto. Doncs el PP, responc. I no ho responc perquè tingui tírria al partit de la dreta ultramuntana espanyola, que també, sinó perquè ho han dit ells mateixos. La història va començar a Alcoi; els alcoians van voler celebrar un homenatge al genial cantant i l'Ajuntament va dir que no, que deu anys són massa pocs per fer un homenatge. Veges quin argument més inconsistent. Total, que no volien afluixar ni un ral (un ral d'euro no sé quant és). Doncs ara la Generalitat Valenciana ha dit exactament el mateix: el mateix argument i la mateixa bossa hermèticament tancada. És que no era valencià, l'Ovidi? ¿És que no era un gran artista? El que passa és que tant Alcoi com la Generalitat estan governats pel PP, i el PP té al·lèrgia a la llengua en què cantava l'Ovidi, i, sobretot, a les idees de l'Ovidi, que eren d'esquerres. ¿Pot l'admistració, que és de tothom, ser tan parcial, tan partidista, tan submisa als interessos forans? Doncs mira, sí que pot.
Tot i això, dilluns que ve, 15 de maig, hi ha convocat un magne homenatge al cantant alcoià al Palau de la Música de Barcelona, a les nou del vespre, en el qual actuaran una pila de cantants i hi parlarem una pila d'amics de l'Ovidi.
És espectacular que, d'ençà de la seva mort, ningú no l'hagi oblidat. L'altre dia, parlant amb el també genial pintor Antoni Miró, amic i marmessor de l'Ovidi, em deia que havia deixat una exposició sencera de retrats de l'Ovidi i que encara corria, sense parar, de poble en poble i de ciutat en ciutat. Està demostrat: estimem l'Ovidi. L'única llàstima és que no li ho féssim avinent quan vivia. Quina pena.
www.avui.cat