Alcaldia
La proposta de distribució del romanent de tresoreria no supera l'aprovació de forma íntegra. Els grups polítics van rebutjar l'ampliació de partides amb crèdit provinent del romanent, però van donar suport a la creació de partides noves per a projectes com el pont del riu Foix o els accessos a l'IES i el camp de futbol.

L'Ajuntament de Cubelles no podrà incorporar al pressupost de l'exercici del 2006 la totalitat dels 5,7 milions d'€ de romanent de tresoreria, resultant de la liquidació de l'any 2005. Aquesta és la principal conseqüència del ple extraordinari de la Corporació, que es va celebrar dilluns a les 8 de la tarda i es va prolongar fins a 2/4 de 2 de la matinada.

La valoració de la distribució va provocar una llarga i, per moments tensa, discussió que va acabar amb la suspensió del ple durant més de trenta minuts. Aquest recés es va produir perquè els diferents grups polítics poguessin consensuar una proposta definitiva, que finalment no es va produir.

L'ordre del dia del ple estava dividit en dos conceptes, relacionats ambdós amb la distribució del romanent de tresoreria. En el primer, es proposava ampliar diverses partides ja existents al pressupost del 2006 en les que s'havia evidenciat manca de consignació per un valor de més de 2,7 milions d'€. Així es proposaven diverses actuacions en matèria de mobiliari de les dependències del Centre Social; la reurbanització i asfaltat de carrers; o les graderies del camp de futbol; entre d'altres.

Joan Andreu Rodríguez (ERC) va realitzar un llarg discurs en què va criticar la manca d'inversions realitzades al municipi i va fer retrets a la gestió interna municipal, acusant a l'alcalde d'exercir "control polític", denunciant haver estat sotmés a diverses mancances en la seva tasca com a regidor. Aquestes paraules van ser immediatament rebatudes per la regidora Joana Navarrete (PPC), que va assegurar "no comprendre com, denunciant això, no ha plegat abans". La regidora popular, a més, va reclamar la necessitat de "fer propostes en benefici del municipi, perquè molts d'aquests temes tots els hem reclamat en moltes ocasions".

La primera proposta d'esmena del punt va ser la presentada per Maria Lluïsa Romero (PSC), que va demanar la supressió de part dels projectes inclosos (via pública -excepte la canalització del Cementiri-; millores a Ràdio Cubelles; arranjament d'espais verds; entre d'altres). Alhora va lamentar que "les partides proposades no estiguin consensuades ni amb els veïns ni amb ningú". Romero va apuntar “no entendre perquè algunes gestions importants, com és l’asfaltat dels carrers, no s’han executat, quan molts carrers són intransitables” i reclamava “serveis per igual, tant al centre com a les urbanitzacions”. La cap de llista dels socialistes va demanar a l’Equip de Govern que “faci complir a Renfe les seves obligacions” i titllava l’execució d’alguns projectes "d'electoralites".

Pilar González (ICb), per la seva banda, va exigir el compliment de quatre condicions per donar el seu suport a la proposta: "la realització d’una llista de prioritats; l'establiment d'un calendari d’execució; el màxim consens de les forces polítiques; i una proposta ferma del procés de participació ciutadana".

Per la seva banda, Mònica Miquel (ICV) va reclamar “els certificats bancaris sobre el romanent, perquè no ens creiem els números”. Miquel va retreure la manca de participació ciutadana i va parlar "d’incompliment del principi d’equilibri pressupostari". El grup ecosocialista va proposar deixar el punt sobre la mesa, proposta que no va prosperar.

Joan Albet (CiU) va explicar que “el romanent mostra l’empobriment del municipi per la manca d’inversió”. Per Albet “hi ha projectes que s’han d’assumir, ja que es tracta de mancances bàsiques perquè l’Ajuntament funcioni i les coses vagin bé”. En aquest sentit, CiU va demanar “fer un pressupost de mínims i després, a través de la participació ciutadana i de les entitats, treballar la resta de pressupost".

L'Alcalde de Cubelles i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, va fer una exposició dels projectes inclosos i va remarcar el fet que “si no es tira endavant l’aprovació de l’aplicació del romanent, difícilment es podran tirar endavant projectes importants l’any 2007”. Segons l’Alcalde “durant tres anys hi ha hagut un estalvi net, però era impossible aplicar el romanent ja que no estaven tancades les liquidacions”.

El ple, després de la intervenció de diversos veïns i representants d'entitats, va votar la proposta d'ICV de deixar el punt sobre la mesa, que no va prosperar pels vots en contra d'EC, PPC, CiU, PSC i ICb i a favor d'ERC i ICV.

Seguidament i, després que l'alcalde demanés una pausa de la sessió per tractar el punt, es va portar a votació l'esmena presentada pel grup socialista, en la què es proposava uns canvis en la proposta inicial mantenint algunes partides i eliminant algunes altres. L'esmena no va prosperar malgrat les dues votacions que es van haver de realitzar per l'empat que es va produir entre els grups a favor de l'esmena i els contraris i que va requerir del vot de qualitat de l'Alcalde per desfer-lo. Finalment, es va votar la proposta original, que va quedar revocat amb els vots a favor d'EC i PPC, els contraris de PSC, ICV i CiU i les abstencions d'ICb i ERC.

Llum verd a les noves partides

Després de més de quatre hores de sessió plenària, es va debatre el segon punt de l'ordre del dia, referent a la proposta de creació de noves partides econòmiques amb una altra part del romanent de tresoreria, per import de 2,7 milions d'€ més. Entre els projectes proposats hi ha el del pont de connexió del sector marítim i la Mota de Sant Pere-Clot del Bassó; els accessos al Poliesportiu; la urbanització de la plaça del camp de futbol -que inclou la construcció dels accessos i l'enllumenat de l'IES Cubelles-; la creació d'una empresa pública; entre d'altres.

En aquest punt es va tornar a produir un intens debat, tot i que menor que l'anterior, amb els mateixos arguments que en el primer punt. Cada grup va anar exposant els projectes als que donava suport i a aquells als que no hi donaria.

Finalment, es van votar les esmenes presentades per ICV de treure dues de les partides, que van ser rebutjades pels vots contraris d'EC, CiU, PSC i PPC; els favorables d'ICV; i les abstencions d'ICb i ERC. D'aquesta manera, es va votar el punt original amb l'aprovació de la proposta gràcies al suport dels grups d'EC, CiU, PSC, PPC; i malgrat el vot contrari d'ICV i les abstencions d'ICb i ERC .
Ràdio Cubelles/Departament de Comunicació Dilluns, 04-12-2006
www.cubelles.com




Penedès.

ICB planta l'Entesa en l'aprovació d'inversions al pressupost de Cubelles.

El ple per incorporar els sis milions de romanent només aprova les partides de nova creació

MÍRIAM DE LAMO.

L'Ajuntament de Cubelles només va aprovar les partides de nova creació, destinades a obres com ara el nou pont del Foix i l'adequació de la biblioteca, en un ple extraordinari que havia de servir per repartir en inversions els gairebé sis milions d'euros provinents del romanent de tresoreria, dilluns al vespre. En una sessió caòtica i maratoniana –el ple va acabar a un quart de dues de la matinada–, ni el mateix govern (Entesa i ICB) ni l'oposició van aconseguir arribar a un acord sobre les partides que s'ampliaven en el pressupost del 2006, com ara el pla d'accessibilitat, les millores als carrers i l'ampliació del cementiri del municipi.

El ja de per si govern en minoria de cinc regidors (tres d'Entesa per Cubelles i dos d'Iniciativa per Cubelles) va tornar a demostrar la seva fragilitat en el ple extraordinari de dilluns. Ni tan sols ICB va votar a favor de la proposta presentada per l'alcalde i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, sobre les modificacions del pressupost del 2006 per incorporar els sis milions del romanent de tresoreria en les partides ja creades –que s'havien d'ampliar– i en les de nova creació. Els dos regidors d'Iniciativa per Cubelles, Pilar González i Xavier Grau, van abstenir-se en la votació de les dues propostes de l'alcalde. I la resta de grups de l'Ajuntament, que van defensar posicions majoritàriament individualistes, no van aprovar el primer punt, dedicat a incrementar partides del pressupost com ara el mobiliari i equips d'oficina de l'Ajuntament, o millores a la via pública i a la ràdio municipal. La proposta d'ICV de deixar sobre la taula l'ampliació pressupostària no va prosperar, ni tampoc la del PSC d'eliminar algunes partides. I tot això després d'un llarg i estèril debat que va demostrar la dèbil situació d'un ajuntament amb partits totalment enfrontats, incapaços d'arribar a acords, a cinc mesos de les pròximes eleccions.

JOSEP MARCILLAS

alcalde (entesa)

«No entenc la posició d'ICB estant al govern municipal. La imatge de l'Ajuntament ha estat lamentable»

PILAR GONZÁLEZ

regidora D'EDUCACIÓ (ICB)

«S'hauria d'establir una llista de prioritats i un calendari clar d'execució de projectes, amb consens»

JORDI COCH

regidor d'icv

«No és competència d'aquest ajuntament fer l'accessibilitat a l'estació de Renfe. La ràdio necessita un nou espai»

LLUÏSA ROMERO

regidora del psc

«Com a govern que hem estat, hem treballat moltes de les partides que són aquí. Seria il·lògic que ara hi estiguéssim en contra»

JOAN RODRÍGUEZ SERRA

regidor d'erc a Josep Marcillas:

«L'Ajuntament de Cubelles no és la seva botigueta, i vostè no és el seu amo

Partides aprovades

La construcció del nou pont al riu Foix (1.600.000 euros); la urbanització de la plaça del camp de futbol (500.000 euros); l'accés al poliesportiu municipal (410.000 euros); l'adequació de la biblioteca (80.000 euros); la creació d'una empresa municipal per gestionar temes urbanístics (65.000 euros) i les obres a les cases adjacents a l'ajuntament per ampliar el consistori (60.000 euros) integren les noves partides del pressupost que sí que van aprovar-se en el ple, amb els vots de l'Entesa, el PSC i el PP, els vots en contra d'ICV i l'abstenció d'ERC i ICB. L'alcalde reconeix «no entendre la posició d'aquests senyors estant al govern», en referència a ICB, que va abstenir-se en els dos punts. Tot i així, Marcillas diu que el pacte de govern entre Entesa i ICB després de la destitució d'ERC i PSC «no té per què canviar». Però admet «la imatge molt lamentable» que es va donar en el ple.

www.vilaweb.cat



Penedès. Intervencions en el ple

La intervenció de fins a quatre persones del públic en el ple de dilluns no compleix el reglament de participació ciutadana de Cubelles, segons reconeix el mateix alcalde. Per poder parlar durant la sessió, els ciutadans han d'entrar una instància a l'Ajuntament, i la seva participació ha d'estar relacionada amb algun dels punts de l'ordre del dia de la sessió. Dilluns, la intervenció dels ciutadans va fer-se de manera espontània, i, en la majoria dels casos, ni tan sols es va parlar dels temes del dia, fins al punt que una de les persones que va parlar públicament va entregar el seu carnet com a militant d'ICV enmig del ple, interrompent una sessió ja de per si feixuga per la falta d'acords entre els grups. Josep Marcillas, però, accepta que es facin «aquestes intervencions» no sol·licitades sempre que «es mantingui un equilibri» en el ple. «Si no els deixes parlar, diuen que no hi ha participació», assegura.

www.vilaweb.cat

Educació i Joventut
El projecte del nou gimnàs del Charlie Rivel ja està acabat i resta pendent de la licitació de les obres.
Les noves instal·lacions tindran uns 400 metres quadrats i tindran un accés directe al carrer.

El projecte de construcció del gimnàs del col·legi públic Charlie Rivel segueix les fases tècniques corresponents. Després de la seva concessió i amb el projecte tècnic acabat resta pendent la licitació de les obres a través de concurs públic.
La regidora d’Educació, Pilar González assegura que “es tracta d’un gran projecte que ha estat vist amb bons ulls també per la direcció del centre”. González considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
El nou gimnàs tindrà uns 400 metres quadrats i accés directament des del carrer, perquè no interrompi les classes que es realitzin al centre. Entre els futurs plantejaments del nou gimnàs no es descarta obrir aquest servei a la ciutadania un cop se signi un conveni per compartir el seu ús, tal i com s’ha fet amb l’obertura del servei de biblioteques dels diferents centres educatius a través del projecte .edu.
El nou gimnàs, que estarà ben equipat, tindrà una estructura escalonada i es construirà al costat de les pistes de bàsquet quedant ben integrat amb l’entorn. Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament.
Ràdio Cubelles Divendres, 01-12-2006
www.cubelles.com

Déu n'hi do, el Quart Cinturó

Passa-ho!
Iu Forn

Al teatre Tívoli de Barcelona actua Arturo Brachetti. Ven l'espectacle amb l'eslògan Cent personatges en 100 minuts. Com pot imaginar, la cosa va que el tal Brachetti ara és un arlequí, ara un bisbe i ara Raphael, que, per cert, cada cop s'assembla més a Paul McCartney (i viceversa). I tot a velocitat de vertigen.

Però el pobre Brachetti està a punt de deixar la professió. Després de veure la manifestació contra el Quart Cinturó s'ha adonat que això seu està més que superat.

-Hola, som d'Esquerra i d'Iniciativa i ens manifestem contra el Quart Cinturó perquè és un atac al territori.

-Hola, som d'Esquerra i d'Iniciativa i formem part d'un govern que construirà el Quart Cinturó perquè és una infraestructura bàsica per al desenvolupament del país.

-Hola, tornem a ser l'Esquerra i la Iniciativa contràries al Quart Cinturó. Concretament som una diputada d'Iniciativa al Congrés que, en plena manifestació, diu que "el Quart Cinturó és un projecte desfasat i no respon a les necessitats actuals ni a una planificació futura".

-Hola, ara som l'Esquerra i la Iniciativa a favor del Quart Cinturó. No faci cas de nosaltres mateixos. Aquesta obra és prioritària i urgent. Beneficiarà el teixit industrial i social del nostre país i ajudarà el desenvolupament econòmic.

-Hola, som l'Esquerra i la Iniciativa que estaven contra el Quart Cinturó. No, que després d'escoltar aquest argument pensem que potser sí que seria bo fer-lo.

-Hola, som l'Esquerra i la Iniciativa del govern. Potser sí que seria millor oblidar-nos del Quart Cinturó...
-Nosaltres convoquem una manifestació a favor del Quart Cinturó. És una infraestructura bàsica per al desenvolupament del país.

-Doncs nosaltres en convoquem una altra en contra. El govern no pot donar suport a aquest atac contra el territori.

-Si al Quart Cinturó!!!!

-No al Quart Cinturó!!!!

http://www.avui.cat/

A 4 DE DESEMBRE JA TENIM 7900 VISITES AL DIARI DE CUBELLES!!!

Col·lectiu transversal
Acte multitudinari a Bilbao

La pau té nom de dona

AHOTSAk ·
La plataforma reuneix dues mil basques al Palau Euskalduna de Bilbao per exigir un paper més actiu d'aquest col·lectiu en el procés CONFLICTE · Reclama a les parts implicades un diàleg sense condicions i que aparquin les seves diferències solució · Advoca perquè no hi hagi marxa enrere
Eduard Mas

La meitat de la ciutadania de tot Euskadi són dones i, per tant, han de ser també "la meitat de la solució al conflicte basc". Aquest senzill i contundent missatge, dirigit principalment als navegants de l'altre sexe, encapçala el document que el col·lectiu Ahotsak (veus), integrat per dones de tots els àmbits de la societat basca, va fer públic ahir al Palau Euskalduna de Bilbao. Amb el procés de pau i normalització política al llindar de l'abisme, les basques exigeixen participar "directament" en la presa de decisions, i adverteixen que "només si les dones desenvolupem un paper actiu, ple i igual en el nostre poble", s'assolirà una pau duradora.

Entre les assistents hi figuraven promotores d'Ahotsak com Gemma Zabaleta (PSE), Jone Goirizelaia (Batasuna), Gema González de Txabarri (PNB), Esther Larrañaga (EA) i Julia Madrazo (EB), així com la portaveu del govern basc, Miren Azkarate, que va apuntar als periodistes que és responsabilitat de tots que l'actual moment d'"esperança" no tingui "marxa enrere".

El text d'Ahotsak, llegit en euskera, francès i castellà entre els aplaudiments de les més de dues mil dones que omplien el recinte, ni regateja arguments ni amaga dades que com a mínim haurien de fer reflexionar més d'un al País Basc. La resolució 1.325 aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU insta els Estats membres a incorporar la perspectiva de gènere en tots els processos de pau; les experiències d'altres conflictes internacionals demostren que la participació activa de grups de dones que han salvat diferències ètniques o polítiques ha estat clau a l'hora de buscar solucions; i a Euskadi, després de vuit mesos d'alto el foc, l'aportació d'Ahotsak continua sent l'acord que més consens polític, social, sindical i territorial ha aconseguit fins ara. Ni sindicats ni molt menys partits polítics han seguit l'exemple i han acostat posicions.

Però lluny de rendir-se a l'immobilisme de tants altres, les dones dels partits, dels sindicats i del moviment feminista basc continuen apostant pel diàleg i asseguren estar disposades "a pagar el seu preu". Ahir, un acte polític i cultural -amb dansa i música- tancava una campanya de gairebé vuit mesos de presentació pública del col·lectiu. El 8 d'abril passat, a Sant Sebastià, només quinze dies després que entrés en vigència l'alto el foc permanent d'ETA, Ahotsak es donava a conèixer. Dues-centes veus de dones reclamaven a l'uníson un diàleg sense condicions ni exclusions per assolir la pau i la normalització política, i sentenciaven que si la ciutadania basca volia canviar l'actual marc jurídic i polític, això s'havia de "respectar i materialitzar".

Ahotsak, fruit de tres anys de converses entre les parlamentàries de totes les formacions d'Euskadi -a excepció del PP i UPN-, esdevenia la primera gran plataforma política constituïda amb la mirada fixada en un futur sense violència, normalitzat políticament i institucionalment. Gairebé vuit mesos després d'aquell acte a la capital guipuscoana, aquest col·lectiu continua sent l'excepció. Davant la situació delicada del procés, aquestes dones van subratllar els seus compromisos, i van fer una nova crida a les parts implicades en la resolució del conflicte: cal aparcar les diferències, buscar els punts d'acord i utilitzar el diàleg com a "mètode únic" per assolir objectius polítics. I cal fer-ho immediatament.

Les dues-centes veus inicials d'aquest col·lectiu de dones han passat a ser més de cinc mil. I totes s'obliguen a mantenir oberta "la porta a l'esperança". Per això han començat a impulsar un seguit d'iniciatives, basades en la comunicació i la reflexió: fòrums municipals d'Ahotsak d'àmbit municipal; una xarxa internacional de dones amb experiències en altres conflictes internacionals -com ara a Israel, Colòmbia o Sèrbia- que treballi en una agenda de pau, i la plantació d'un arbre a cada municipi del País Basc per buscar punts d'unió, espais per al diàleg, com ho ha estat històricament el roure de la localitat biscaïna de Gernika.

http://www.avui.cat/

El castellà al pati

L'hora del tallat

Francesc Puigpelat

Si algú vol tenir una certa idea de la situació de la llengua catalana, el que no ha de fer (mai!) és preguntar-ho a Política Lingüística. Paguem entre tots un munt de funcionaris que es dediquen només a elaborar informes d'autobombo i preparar campanyes inútils estil Queta. El missatge sempre és el mateix: cap problema, el català va de meravella. Així, es presenten dades optimistes com, per exemple, que el català té una presència a Internet superior al seu pes demogràfic (mentre s'amaga que quasi tots els webs tenen la versió útil en castellà).

Mentrestant, la Generalitat amaga amb cura què passa amb l'ús quotidià. Tothom que tingui orelles sap que l'ús del català davalla, però com que Política Lingüística no té dades (és clar: no va a buscar-les) tot queda en el núvol de la subjectivitat. Sort que hi ha vida més enllà dels funcionaris. Aquesta setmana, Xavier Vila i Mireia Galindo han tret un estudi sobre l'ús de la llengua a les escoles que aporta dades interessants:

1. A les escoles amb menys del 30% de l'alumnat catalanoparlant, quasi el 94% dels torns de paraula als patis són en castellà.
2. A les escoles amb menys del 30% d'alumnat castellanoparlant, només el 82% de les converses es desenvolupen en català.
3. Corol·lari: l'ús del castellà sol ser superior a la seva demografia, mentre que el del català és inferior. I això perquè "hi ha una norma d'adaptació o convergència al castellà, o de subordinació del català".

Jo trec la meva conclusió: en la major part de les escoles de l'àrea metropolitana de Barcelona, el nombre de catalanoparlants no arriba al 30%, de la qual cosa es dedueix la pràctica desaparició del català de les converses entre els joves. El tema no és menor: a l'àrea de Barcelona hi viuen dos terços de la població de Catalunya, i s'hi rep la major part de l'allau immigratòria (que opta pel castellà com a llengua). El català només es manté a les escoles de comarques: va camí de convertir-se en la llengua dels pagesos. Els sona, el procés? Ja ha passat a València, a Perpinyà i, cada cop més, a Palma.

I Carod-Rovira es feia càrrec de la política lingüística dient que cal despolititzar la llengua. Perfecte: és la millor manera de matar-la, perquè el català despolititzat és com el cafè descafeïnat i el futbol desgolitzat. I afegia: "No podem reduir el catalanisme a llengua i cultura". És intel·ligent, Carod: ¿per què lligar una ideologia a una llengua amb futur negre?
ERC, versió autonomista del PSC, ha de preparar el terreny per guanyar-se, d'aquí a 15 anys, els vots dels immigrants pakistanesos o bolivians a qui els importa un rave el català.

ERC ha dimitit del català, com abans havia dimitit CiU (la versió autonomista del PP).
Carod ho deixava clar: "No són les llengües les que salven les nacions, són les nacions les que salven les llengües, si les volen salvar". El "si" és descomunal. En el cas del català, és evident que la nació (si és que existeix) passa olímpicament de salvar la seva llengua.

www.avui.cat

I A PARTIR D'ARA, TAMBÉ...
Per tenir la informacó al dia, subscrpció gratuïta a:

ICbforumpercubelles · ICb FORUM PER CUBELLES

DIARI DE CUBELLES ICb FORUM PER CUBELLES

Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es (podeu enviar opinions, comentaris, suggerències...)i le-maild'ICb FORUM PER CUBELLES és ICbforumpercubelles@yahoo.es
Mensajes más recientes (Agrupar por tema)

Direcciones del grupo
Publicar mensaje:
ICbforumpercubelles@yahoogroups.com
Subscribir:
ICbforumpercubelles-subscribe@yahoogroups.com
Cancelar suscripción:
ICbforumpercubelles-unsubscribe@yahoogroups.com
Propietario:
ICbforumpercubelles-owner@yahoogroups.com

(foto arxiu Diari de Cubelles)


MOMENT DE REFLEXIO

GRUPS POLITICS QUE ES DIUEN ECOLOGISTES O NO I ALGUN QUE ALTRE GRUP POLITIC AFEGIT A ULTIMA HORA , DIUEN NO PLEGATS, A LA PROPOSTA DE INICIATIVA PER CUBELLES DE LA CREACIO DEL CONSELL DE MEDI AMBIENT PROPOSTA A ON REALMENT ,ES PODRIA GESTIONAR COM VOLEM A CUBELLES I COM HO FEM ENTRE TOTS PER DONAR LLOC A UN PROCÉS PARTICIPATIU A ON REALMENT OBLIGUI A SEGUIR UN PROCÉS RECONDUCTOR I ENGRESCADOR I DE RESPECTE AL MEDI AMBIENT I AMB LA PARTICIPACIO DE ENTITATS I GRUPS REALMENT DISPOSATS A PARTICIPAR-HI.

CAL FER UNA REFLEXIO DE LA FINALITAT I FINS A ON CONDUEIX REALMENT AQUESTA POSICIO QUE NO ES MÉS PRODUCTE DE UNA NEGACIO TOTAL A UNA POSIBLE BEN ENTESA QUE A LA LLARGA I CURTA TAMBÉ POT PRODUIR MES FRUITS QUE UNA POSTURA RADICAL I OPOSADA, I AMB LA VISIO PROPERA DE UNES ELECCIONS EN PORTES A ON CAL VALORAR EL MES PETIT PAS A DONAR PER PART DE GRUPS POLITICS QUE JA SON EN FASE PRE-CAMPANYA .

FAUNA DE CUBELLES HA FET UNA GRAN FEINA ,ES CERT,I CAL RECONEIXER LA SEVA TASCA I LES HORES DEDICADES PER TIRAR ENDEVANT UN PROJECTE REALMENT EN DEFENSA DEL MEDI AMBIENT,RECORDEU LA FEINA ACONSEGUIDA AMB LA INCLUSIÓ DE LA XARXA NATURA 2000 DEL ESPAI DEL FOIX I LA DECEPCIO AMB L´ENTORN TROBAT REAL , POC SENSIBLE AL MATEIX , ARA BÉ CAL QUE RECORDEU QUE SOU UN BOMBONET EN AQUETS MOMENTS PER MOLTS QUE VOLEN UNA FOTO AMB VOSALTRES!
SORT ,SENY I ENDEVANT!!

Maria Trives

Penedès.
ICV i ERC rebutgen la proposta d'ICB de crear un consell municipal de medi ambient a Cubelles
Els dos partits i l'entitat Fauna critiquen la falta d'actuació del govern al Foix
MÍRIAM DE LAMO.
Cubelles
Ni ERC ni ICV volen sentir a parlar de la proposta d'Iniciativa per Cubelles de crear un consell municipal de medi ambient per tractar els problemes del Foix. «Arriba tard», van assegurar els dos grups municipals ahir, en una roda de premsa amb el GI-19 i el col·lectiu Fauna de Cubelles per criticar la falta d'actuacions al Foix. Els vessaments d'aigües fecals a la desembocadura del riu continuen, segons els partits i els ecologistes, que han portat el cas a la fiscalia de medi ambient.
«El consell de medi ambient no serà possible, a tan poc temps de les eleccions. No és el moment», va assegurar la regidora d'Iniciativa per Catalunya-Verds Mònica Miquel, ahir a la tarda. En el mateix sentit va expressar-se el regidor d'ERC Joan Rodríguez Serra, que també va rebutjar la proposta. «L'experiència és que les comissions en què hi ha Iniciativa per Cubelles són una pèrdua de temps», va dir. Rodríguez Serra va demanar «fets». «Nosaltres ja estem farts d'esperar», va afirmar, en referència a la cerca de solucions per millorar l'estat del Foix. El regidor d'ERC només va admetre la possibilitat de participar en un consell de medi ambient «un cop això sigui resolt». Joan Rodríguez Serra va tornar a demanar ahir la dimissió de l'alcalde, Josep Marcillas, «com a responsable d'aquest tema», tenint en compte que des de la destitució de la regidora del PSC Maria Lluïsa Romero gestiona la regidoria de medi ambient.
www.vilaweb.cat
(per seguir llegint la resta del article publicat només teniu que clikar )

Penedès.

Una taula de debat
El regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau (Iniciativa per Cubelles), ha proposat la creació d'un consell de medi ambient que integri ecologistes i Ajuntament per tractar problemes com el del riu Foix. Segons Grau, «cal aclarir què ha succeït amb els abocaments d'aigües i depurar responsabilitats». El regidor assegura que entén que «l'entitat Fauna de Cubelles tingui motius de queixa» i no estigui «d'acord en com s'ha gestionat aquest tema». Grau s'ha compromès a impulsar la creació del consell de medi ambient «en la pròxima reunió de l'equip de govern, ja que així ho preveu el reglament de participació ciutadana».
www.vilaweb.cat

Participació Ciutadana i Comunicació

ICb proposa la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient .
Aposta per la creació de grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi i crear una taula de negociació en la què hi participi l'Ajuntament i Fauna Cubelles per solucionar la problemàtica del la desembocadura del riu Foix.

El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns, concretament sobre el canvi de gestió de la neteja al municipi. El regidor de la formació, Xavier Grau, diu “compartir el fet que hi ha un problema greu des de fa molt de temps, degut al creixement del municipi, per l’estructuració i la direcció del servei”. Pel que fa a les vies de solució, el regidor apunta que el ple va deixar obertes dues alternatives: apostar per una concessió administrativa, que passaria per adjudicar aquest servei a una empresa particular que l’executi sota la supervisió tècnica municipal; o, per altra banda, constituir una empresa mixta que s’encarregui de la neteja i que estigui formada per capital privat i el propi Ajuntament.
En aquest sentit, Xavier Grau proposa “establir un diàleg entre les parts implicades: representants polítics, entitats i comitè d’empresa, creant grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi perquè tothom sigui responsable del procés que es faci”. I diu que “sóc conscient que xoquen interessos contraposats com és la voluntat de millorar la neteja i la de preservar els llocs de treball”, però insisteix en el fet que “cal un diàleg i una negociació ja que això garantirà un millor resultat”.
Pel que fa a la privatització de serveis municipals, el regidor ha explicat que “l’alcalde i el regidor de Serveis Viaris ja van assegurar, durant la sessió plenària, que els llocs laborals estan garantits. Però entenc que el comitè d’empresa tingui un neguit més enllà, en quant a la dinàmica de futur”; i, en aquest sentit, diu que “cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho”.

El problema del Foix.
En quant a les denuncies d’abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix, realitzades per Fauna Cubelles, el regidor reconeix que “és un tema delicat” i diu que “s’està treballant en una proposta oportuna i urgent que passa per la creació del Consell municipal de Mediambient”. El regidor d’ICb, titular, entre d’altres, de la regidoria de Participació Ciutadana ha plantejat dos temes sobre el riu Foix que “afecten als interessos del municipi i que no es poden tirar endavant des de l’enfrontament. Per una banda, aclarir què ha succeït amb els abocaments d’aigües i depurar responsabilitats a qui pertoqui. I d’altra banda, s’ha de treballar en el projecte de millorar els accessos a la zona”. Així mateix, Xavier Grau entén que “l’entitat Fauna Cubelles tingui motius de queixa i de no estar molt d’acord en com s’ha gestionat aquest tema”. En referència a aquest tema, el regidor assenyala que “podem seguir insultant-nos tots i que el problema no se solucioni, però nosaltres proposem la constitució del Consell municipal de Medi Ambient i crear una taula en la què hi participi l’Ajuntament i l’entitat Fauna Cubelles per solucionar aquesta problemàtica; i així ho farem en la primera reunió d’equip de govern ja que així ho contempla el Reglament de Participació Ciutadana i tenim constància d’entitats que hi volen participar”.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

/12/2006 ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
La mala voluntat
Joan Barril
Vaig tenir el privilegi d'anar a un col.legi d'aquests que els bisbes devien mirar amb recel, on es parlava alemany, on convivíem catòlics, protestants i jueus i on no hi havia missa obligatòria ni cants a cap bandera. Recordo que en aquest mes de desembre el vestíbul apareixia presidit per una corona de branques d'avet i quatre espelmes vermelles que anaven encenent-se a mesura que s'acostava el Nadal. Era temps d'advent i també de reflexió sobre els problemes.Un problema que mou a la reflexió d'advent és preguntar-se on han anat a parar tants vots perduts. Això no s'arregla amb una fugida endavant cap a la presidència ni tampoc amb quatre paraules de compromís en petit comitè. Tampoc és un problema la debilitat apressada amb què el PSC ha negociat el Govern. Fa tres anys, Maragall temia que ERC pogués pactar amb Mas. En aquesta ocasió era tot el contrari. ERC només podia arribar al Govern de la mà socialista. I la por d'avui queia a les files republicanes, per l'eventualitat que fos el PSC el que pactés amb CiU. Montilla no va fer aquesta jugada i ERC n'ha sortit sobredimensionada.
Però tampoc és aquest el motiu de reflexió d'aquest advent. En aquests tres anys de tripartit el que ha estat més greu ha estat l'atac sistemàtic, per activa i per deixadesa, a tot el que es movia a Catalunya, des de la legitimitat de l'Estatut fins a l'OPA, des de les mentides sobre la política lingüística fins a la criminalització de coses tan intranscendents com pot ser l'hoquei.
En aquest advent algú devia pensar que molts catalans han vist que la bona conducta democràtica i el respecte a les regles del joc han estat respostes amb un boicot que va més enllà del cava. I aquesta agressivitat és fàcil de llançar i molt difícil de reconduir. En aquests tres anys, a causa dels reaccionaris i dels seus còmplices suposadament progressistes, més d'un català ha pensat que Espanya havia deixat d'interessar-li. I això no ho salva ni el missatge nadalenc de la pau a la terra als homes de bona voluntat. Senzillament: perquè res del que últimament ha vingut d'Espanya ha estat tenyit de la més mínima bona voluntat. I la malvolença continua.
www.elperiodico.cat

Medi ambient

El 15% de depuradores netegen malament les aigües residuals

El creixement urbanístic i les indústries han saturat una cinquantena de plantes. La normativa europea obliga a invertir-hi 300 milions abans del 2009 327 petits municipis continuen sense xarxa de depuració.

Joaquim Elcacho

El 15 per cent de les depuradores de Catalunya estan saturades i incompleixen els requeriments de qualitat exigits per la normativa europea. És a dir, una cinquantena de les 328 plantes construïdes a Catalunya per netejar les aigües residuals urbanes aboquen als rius i al mar més contaminació de la que estableix com a legal la directiva de la Unió Europea.
Una de les causes de la saturació de les xarxes de sanejament és el creixement urbanístic i demogràfic dels últims anys, molt superior al que es preveia quan aquestes plantes van ser dissenyades, segons ha explicat a l'AVUI Gabriel Borràs, cap de l'àrea de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). D'altra banda, els abocaments industrials a les xarxes del clavegueram urbà dificulten el correcte funcionament de les depuradores. Finalment, el fet que pràcticament tot Catalunya hagi estat declarada zona sensible obliga a complir la normativa més exigent d'Europa sobre qualitat de les aigües. En especial, aquesta normativa obliga a reduir l'abocament de nitrogen i fòsfor als rius.

Normativa molt exigent
La Unió Europea va aprovar el 1991 una normativa per la qual s'obligava a depurar correctament les aigües residuals de tots els municipis de més de 2.000 habitants abans del final del 2005. A Catalunya aquest objectiu es va acomplir només en part: a finals de l'any passat s'havien construït pràcticament totes les depuradores previstes, però una cinquantena no van aconseguir treure l'aigua prou neta. Ara el departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l'ACA, s'ha fixat l'objectiu de complir l'exigència europea abans del final del 2008. "Més de la meitat dels 633 milions d'euros programats en la primera fase de l'actual pla de sanejament es destinaran a aconseguir que totes les depuradores compleixin la normativa europea", ha detallat Gabriel Borràs.
Per fer realitat aquest objectiu l'ACA s'ha vist obligada a ajornar altres inversions. Així, fins al 2014 no es podran completar les actuacions de sanejament previstes als municipis petits. Cal recordar que actualment hi ha 327 municipis petits i mitjans sense sistemes de depuració. Aquests municipis, però, representen només el 7% de la població de Catalunya.
Si es compleixen les previsions, en l'horitzó del 2015 Catalunya disposarà de més de 700 depuradores d'aigües residuals o xarxes de sanejament. Les 1.830 actuacions previstes fins al 2015 en el pla de sanejament en vigor (programa de sanejament d'aigües residuals urbanes, PSARU, 2005) suposaran una inversió total de 1.068,4 milions d'euros, segons ha recordat Gabriel Borràs.
www.avui.cat

Diari de Cubelles

Teniem registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites
portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.

Gràcies a tothom

free web counter

PER REBRE TOTA LA INFORMACIÓ DEL DIARI DE CUBELLES, APUNTA'T A ICbFORUMPER CUBELLES!!



alt="Suscríbete a ICbforumpercubelles">
Suscríbete a ICbforumpercubelles

Cava 'cutre'
Isabel-Clara Simó

L'estètica del franquisme era cutre, però la de l'extrema dreta valenciana actual, capitanejada per l'inefable Juan García Santendreu, és d'un mal gust que tomba d'esquena. Ho llegia ahir a l'AVUI: han tret un cava "Antiestatut" (pel de Catalunya, no per cap d'altre) en què es veu a l'etiqueta un tripartit format per Carod, Mas i Montilla, com a prova del seu treball rigorós informatiu. No em vull ni imaginar el gust que farà aquest cava i la poca categoria que donarà a una taula de Nadal, enmig de cançons nadalenques per la pau i l'amor. I el Rouco Valera calladet, senyor, senyor. Però és que a més, dels diners que en trauran sufragaran la campanya contra Catalunya, ja veus com és de gran el negoci d'en Robert i les cabres; els molt insensats ni s'imaginen què passaria, en cas impossible de resposta, amb els supermercats Mercadona o amb les botigues Lladró que s'estenen per tot el Principat. I és que són burros. Tant que en l'anterior onada anticatalana, amb participació de la Generalitat Valenciana, el cava alternatiu al català era un que compraven a Bodegas Bilbaínas, situades a Haro, la Rioja, que, ai las, són propietat de Codorniu, una altra mostra de l'alt rigor documental de la casa.

Tot això procedeix d'un partit polític, Coalición Valenciana, que té com a únic punt del programa atacar Catalunya tant com sigui. Ignoro en aquests moments quants adeptes tenen, però els seus votants són tan escassos que han de cridar l'atenció com sigui. I més ara que estan enfadats amb els empresaris valencians que, segons diuen, catalanegen. La pregunta del milió: què els ha fet Catalunya, per odiar-la tant?
www.avui.cat

El calentamiento global
Las chimeneas del cambio climático
· Repsol Petróleo y Cemex son las industrias catalanas que emiten más CO2
· Cumplir con Kioto no depende tanto de las empresas como de los miles de pequeños focos difuminados de gases
Las plantas de Endesa Generación en Sant Adrià y en Cubelles y de Viesgo en Cercs son las instalacioones que más rebasaron los derechos asignados en el 2005

24/11/2006 Barcelona
Antonio Cerrillo
La empresa Repsol Petróleo y las cementeras Cemex (Alcanar) y Uniland (Santa Margarida i els Monjos) encabezan el listado de las instalaciones catalanas que emiten más CO2, el principal gas de efecto invernadero, según los resultados del 2005 verificados por el Departament de Medi Ambient. Repsol Petróleo, por ejemplo, lanzó a la atmósfera en el 2005 un total de 2,758 millones de toneladas de CO2, el equivalente a lo que arrojan cada año 1.380.000 coches (calculando que cada vehículo genera 2 toneladas de CO2 por un recorrido de unos 10.000 kilómetros anuales de promedio). No obstante, ninguna de las empresas que lideran el ranking del calentamiento global en Catalunya ha rebasado el cupo máximo anual de CO2 que les fue asignado por el Gobierno. De hecho, para la Administración, empieza a ser asumible el control de las emisiones de CO2 en los sectores industriales afectados por la directiva para cumplir con el protocolo de Kioto. En cambio, el gran problema de España es cómo reducir los gases invernadero relacionados con el consumo energético en los sectores públicos y en el ámbito doméstico (transporte, vivienda, pequeña industria y demás).

La mayor parte de las 150 industrias catalanas a las que se fijó un cupo anual máximo de emisión de CO2 (para el período 2005-2007) se ajustaron el año pasado a los límites establecidos por el Gobierno. No obstante, el sector energético productor de electricidad fue el que más se excedió con relación a los cupos concedidos.

Las plantas térmicas de Endesa Generación en Sant Adrià de Besòs y Cubelles, que producen electricidad a base de fuel, son las que más superaron su listón. Tenían derechos gratuitos para emitir 97.539 y 121.960 toneladas y arrojaron realmente 664.411 y 786.175 toneladas, respectivamente. También fue muy significativo el exceso de emisiones en la planta de Cercs (Berguedà) a base de carbón.

La razón principal ha sido que la poca producción hidroeléctrica y las paradas prolongadas de las centrales nucleares en el 2005 obligaron a tener en funcionamiento durante más tiempo del previsto las plantas térmicas que funcionan con combustibles fósiles, que producen grandes cantidades de CO2, según expone Josep Garriga, experto del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Cuando una industria rebasa esos cupos de CO2 se ve forzada a mejorar su eficiencia energética o, si no puede cambiar su tendencia, debe adquirir derechos de emisión a otras industrias que no los necesiten. Puede hacerlo en el mercado europeo, o recurriendo al mecanismo de desarrollo limpio (previsto en el protocolo de Kioto), es decir, haciendo inversiones en países en desarrollo que dan lugar a certificados de reducciones de gases que pueden descontar de su inventario.

Por su parte, las cementeras catalanas (seis) han podido ajustarse a los derechos con vuelta de hoja", dice Josep Garriga. La gran incógnita es resolver el exceso de CO2 en otros sectores diversos o difusos, de responsabilidad pública o dependiente de pautas de comportamiento individual, que suman miles de pequeños focos atomizados de gases. Además, el protocolo de Kioto sólo permite comprar la mitad de esa suma, para así primar los esfuerzos internos de los países.

En este sentido, el Gobierno prevé la compra de derechos por valor de 31,83 millones de toneladas (en el mercado de carbono), pero quedan 37,6 millones que deben rebajarse con ahorro enérgico. "Y cuanto más podamos reducir, menos derechos compraremos", señala Garriga.

Mientras, Medi Ambient mantiene conversaciones con el Gobierno para rebajar el exceso de CO2. Garriga ve urgente aplicar planes e incentivos fiscales en los sectores del transporte, las calefacciones de gasóleo y de gas en las casas y en los sectores agrícola, ganadero y de residuos. "No hay tiempo que perder. Cada tonelada que emitamos de más en el 2008 ya cuenta". Entre el 2008 y el 2012 se entra en la decisiva fase de cumplimiento del protocolo de Kioto, la antesala de sanciones para los países que no hayan cumplido su palabra. cedidos, y a cinco de ellas les han sobrado, por lo que podrán comercializarlos si lo desean.

Mientras tanto, el Gobierno podría aprobar hoy, viernes, o la semana próxima el nuevo plan de asignación de los derechos de asignación en el que se detallará el límite máximo de CO2 que se atribuirá anualmente a cada instalación del 2008 al 2012.

El Gobierno prevé que en España se producirán cada año 101 millones de toneladas de CO2 por encima de lo establecido para poder cumplir con el protocolo de Kioto -sólo se podrían emitir 332,8 millones de toneladas al año y, en cambio, se calcula que se arrojarán 434 millones-.

De esos 101 millones de toneladas de más, 26 millones corresponden a las grandes industrias afectadas por la directiva europea y 69,8 millones, a sectores como el transporte, la edificación y otros focos difusos, mientras que el resto son emisiones que se restan en concepto de sumideros (bosques que neutralizan CO2).
www.lavanguardia.es

El català de Montilla
Passa-ho!
Iu Forn

Hi ha gent que té molt mala sort. Tanta que sap greu i tot. Anys i anys dient que et persegueixen per parlar castellà, denunciant que parlar castellà a Catalunya significa la mort social, buscant algun respectable ciutadà (concretament un) disposat fins i tot a fer veure que feia una vaga de fam reclamant ensenyament exclusivament en castellà per als seus fills i dient des de tots els mitjans de comunicació que tots els mitjans de comunicació et marginen. Anys i anys repetint la cançoneta i arriba un dia que una gran abstenció et permet a tu, independentista ejpañol, superar per un marge de 0,05 punts el 3% que obre les portes del Parlament. Benvingut al sistema.
I el dia que puges al faristol per expressar els teus greuges, el dia que has de fer tremolar els fonaments de Catalunya, de la Moreneta i del zoo d'en Pitus junts, aquell dia... aquell dia vet aquí que tens davant Pepe Montilla. I saps què et diu el senyor Montilla? Que si hi ha Ciutadans que tenen problemes amb el català són funcionaris de passada per Catalunya (torpede 1). Et diu que si hi ha una llengua en situació de risc aquesta és la catalana i que si vols comprovar-ho que te'n vagis a una llibreria (torpede 2). Et diu que no permetrà la divisió entre els que parlen català i castellà, una de les teves fixacions (torpede 3) Et diu que aquí tothom entén i parla el castellà, però que no tothom entén i parla el català (torpede 4). I et diu que ell és un exemple d'això últim perquè el seu català és deficient (torpede 5 acompanyat d'un triple mortal amb tirabuixó)

Ja és mala sort, ja, que qui et desmunti les mentides que has repetit sobre la llengua durant anys i anys sigui precisament un xarnego. És que no hi ha dret. Jo de tu renunciaria a l'escó i tornaria a les casernes d'hivern de la COPE i El Mundo. Allà tothom pensa igual que tu i no hi ha perill que algú digui la veritat i et faci quedar en ridícul. I és que el gran error dels antisistema és entrar al sistema.
www.avui.cat

Violència domèstica

1.740 dones, a urgències per mals tractes
El 90% de les agredides que van anar a les urgències dels hospitals municipals presentaven lesions per cops de puny

Redacció

El 90% de les víctimes de la violència de gènere que van acudir a les urgències dels hospitals municipals de Barcelona presentaven lesions per cops de puny o per una lluita sense armes. Més de la meitat havien estat agredides sense testimonis i, de manera majoritària, al seu domicili durant el cap de setmana.
Del juliol del 2003 (quan va entrar en funcionament un protocol d'atenció als maltractaments) al setembre del 2006, els serveis d'urgències dels hospitals municipals (l'Hospital del Mar, el de l'Esperança i Perecamps) han atès un total de 1.740 dones. Una de cada tres va acudir a urgències almenys tres cops a l'any per motius diferents al maltractament, però, en el fons, conseqüència d'aquest.
De tots els casos atesos, un 4% van ser detectats pel personal sanitari. Segons fonts municipals, tres de cada quatre dones ateses a urgències tenien intenció de denunciar, però dos de cada tres havien estat agredides prèviament i mai havien denunciat l'agressor. En el 85% dels casos l'agressor era el marit o parella.

www.avui.cat

PER REBRE TOTES LA INFORMACIÓ SOBRE L'ACTIVITAT POLÍTICA A CUBELLES I ESTAR CONECTAT AMB ICb, ENTRA A ICbforumpercubelles!!



alt="Suscríbete a ICbforumpercubelles">
Suscríbete a ICbforumpercubelles

Participació Ciutadana i Comunicació

ICb proposa la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient.

Aposta per la creació de grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi i crear una taula de negociació en la què hi participi l'Ajuntament i Fauna Cubelles per solucionar la problemàtica del la desembocadura del riu Foix.

El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns, concretament sobre el canvi de gestió de la neteja al municipi. El regidor de la formació, Xavier Grau, diu “compartir el fet que hi ha un problema greu des de fa molt de temps, degut al creixement del municipi, per l’estructuració i la direcció del servei”. Pel que fa a les vies de solució, el regidor apunta que el ple va deixar obertes dues alternatives: apostar per una concessió administrativa, que passaria per adjudicar aquest servei a una empresa particular que l’executi sota la supervisió tècnica municipal; o, per altra banda, constituir una empresa mixta que s’encarregui de la neteja i que estigui formada per capital privat i el propi Ajuntament.

En aquest sentit, Xavier Grau proposa “establir un diàleg entre les parts implicades: representants polítics, entitats i comitè d’empresa, creant grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi perquè tothom sigui responsable del procés que es faci”. I diu que “sóc conscient que xoquen interessos contraposats com és la voluntat de millorar la neteja i la de preservar els llocs de treball”, però insisteix en el fet que “cal un diàleg i una negociació ja que això garantirà un millor resultat”.

Pel que fa a la privatització de serveis municipals, el regidor ha explicat que “l’alcalde i el regidor de Serveis Viaris ja van assegurar, durant la sessió plenària, que els llocs laborals estan garantits. Però entenc que el comitè d’empresa tingui un neguit més enllà, en quant a la dinàmica de futur”; i, en aquest sentit, diu que “cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho”.

El problema del Foix

En quant a les denuncies d’abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix, realitzades per Fauna Cubelles, el regidor reconeix que “és un tema delicat” i diu que “s’està treballant en una proposta oportuna i urgent que passa per la creació del Consell municipal de Mediambient”. El regidor d’ICb, titular, entre d’altres, de la regidoria de Participació Ciutadana ha plantejat dos temes sobre el riu Foix que “afecten als interessos del municipi i que no es poden tirar endavant des de l’enfrontament. Per una banda, aclarir què ha succeït amb els abocaments d’aigües i depurar responsabilitats a qui pertoqui. I d’altra banda, s’ha de treballar en el projecte de millorar els accessos a la zona”. Així mateix, Xavier Grau entén que “l’entitat Fauna Cubelles tingui motius de queixa i de no estar molt d’acord en com s’ha gestionat aquest tema”. En referència a aquest tema, el regidor assenyala que “podem seguir insultant-nos tots i que el problema no se solucioni, però nosaltres proposem la constitució del Consell municipal de Medi Ambient i crear una taula en la què hi participi l’Ajuntament i l’entitat Fauna Cubelles per solucionar aquesta problemàtica; i així ho farem en la primera reunió d’equip de govern ja que així ho contempla el Reglament de Participació Ciutadana i tenim constància d’entitats que hi volen participar”.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

Degut a problemes amb el registre de visites del Diari de Cubelles comencem de nou .
Tenim registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites, podeu veure que avui dia 23 de novembre portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.
Tan aviat puguem resoldrem aquest problema i ús oferirem les dades actualitzades.

Gràcies a tothom per el seguiment

Diari de Cubelles

Altres Informacions
L’entitat Por Derecho Propio organitza una nova activitat

L’associació ha organitzat un taller sobre l’accés al treball per dones migrades, el dijous 30 de novembre al centre Social
L’Associació cubellenca Por Derecho Propio organitza una nova activitat, adreçada al col·lectiu de dones nouvingudes.
Aquesta vegada es tracta d'un taller titulat “Caminant lliberat: L’accés al treball de les dones immigrades(estratègies, sabers, i experiències)”.
L'activitat tindrà lloc el proper 30 de novembre a les sis de la tarda i al Centre Social. Anirà a càrrec de la jurista i consultora Mariel Araya, experta en estratègia i gènere. La presidenta de l’entitat, Luz Casino, ha explicat que "es tracta d’un taller dinàmic, un espai on conèixer i compartir noves formules per aconseguir un lloc de treball digne".
El taller està adreçat, únicament, a dones estrangeres i s’ha de realitzar una inscripció prèvia al mateix Centre Social o bé trucant al telèfon 678 984 917. Segons ha destacat la mateixa presidenta “la principal preocupació de les persones nouvingudes, naturalment, és la feina”.
Por Derecho Propio té l’objectiu de promoure l’exercici dels drets de les persones que pateixen discriminació, per aconseguir les condicions d’igualtat, ja siguin persones migrades o col·lectius més desafavorits. Per aquest motiu, donen molts i variats serveis de forma gratuïta per aquestes persones, com assessorament legal o borsa de treball, entre d’altres. L’entitat treballa diàriament des de l'Hotel d’Entitats del Centre Social, on hi tenen un despatx reservat.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

free web counter

EDITORIAL
El segon nu d'Albert Rivera
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
MÉS INFORMACIÓ
· Rivera va figurar a la llista d'apoderats del PP en les legislatives del 2004
Comença malament la legislatura per a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, la força política que va emergir per sorpresa en les eleccions de l'1 de novembre com una opció no nacionalista i radicalment crítica amb el rumb catalanista de l'última legislatura. EL PERIÓDICO revelava ahir que el diputat Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans en la circumscripció de Barcelona, va ser afiliat del PP, una dada que fins a la data havia estat amagada.
No tindria res de criticable un gir polític des de l'opció de la dreta espanyola cap a aquesta altra que, segons molts, no n'està tan allunyada. Però el que constitueix una greu relliscada és que Rivera no només no inclogués a la seva biografia política el seu pas pel PP --es va afiliar a Noves Generacions, l'organització juvenil del partit, el 2002, i no se'n va donar de baixa fins fa uns mesos-- sinó que a més a més presumís de no haver estat en cap organització política i fins i tot de simpatitzar amb certes idees d'esquerres. Rivera va tractar de limitar la seva relació amb el PP a la de simpatitzant, però en va ser donat d'alta el 2004 com a apoderat per a les eleccions que es van celebrar aquell any.
El que ha fet el líder de Ciutadans durant una campanya en què apareixia nu en els cartells ha estat senzillament enganyar la gent. Almenys aquest sector que va creure de bona fe que Rivera representava una alenada d'aire fresc en la política catalana, amb tocs de radicalitat i d'un antinacionalisme que era vist amb simpatia en determinats sectors de la intel.lectualitat. Fins i tot les anàlisis postelectorals van assenyalar la imatge de regeneració del Partit de la Ciutadania com una de les causes del retrocés dels socialistes.
Doncs bé, la dada coneguda ara de la biografia del jove líder de Ciutadans indica que podem estar davant d'un notable cas d'impostura política. Les mentides de Rivera apunten que es faran realitat els presagis segons els quals Ciutadans jugarà en aquesta legislatura el paper de desgast del PSC i del sector del PP més allunyat de l'espanyolisme ranci.
Pel que fa a la resta, cal suposar que la notícia de l'ocultació del pas de Rivera pel PP hagi resultat descoratjadora per als catedràtics, escriptors, artistes i periodistes que van recolzar Rivera com un polític progressista davant de l'adormiment de la Catalunya embadocada. Veurem si ara algú baixa del tren dels Ciutadans.
www.elperiodico.cat

Una pena, o peor, un asco
Carme Riera
EL PAÍS - Opinión - 18-11-2006

Con la misma independencia de criterio con la que consideré públicamente un error el nombramiento de la señora Mieras como consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dado su absoluto y total desconocimiento del medio cultural, me alegré después de la designación de su sustituto, Ferrán Mascarell, que ya había demostrado, al frente de la Regidoría de Cultura del Ayuntamiento, tener capacidades sobradas para llevar a cabo una gestión cultural meritoria. Baste recordar el incremento de bibliotecas municipales durante su mandato o la celebración de l'Any del Llibre i la Lectura que propició numerosos actos culturales en los que se vieron involucrados escritores, editores, libreros y lectores en una Barcelona que desde el siglo XVI ha sido un potente centro editorial en el mundo hispano y que no puede permitirse dejar de serlo en el futuro.
Aseguran quienes dicen saberlo de primera mano que la nueva coyuntura política prescindirá de Mascarell, que la "Entesa" no le tendrá en cuenta en el nuevo reparto de cargos. ¡Qué lástima! Ferrán Mascarell es una persona inteligente, culta, abierta, dialogante, un gestor bien preparado y con amplitud de miras, con proyectos. Merecería quedarse.
Pero ya se sabe que en política no siempre cuentan los que verdaderamente valen, sino los que tienen un determinado valor de cambio y que a menudo, tanto en los partidos de derechas como en los de izquierdas, mandan mucho más las circunstancias y los intereses que los méritos personales probados y comprobados. Una pena, o peor, un asco.
www.elpais.es

S'ho miren des de l'andana
L'Any del Ferrocarril publica el llibre d'or de l'arribada del tren coincidint amb una nova crisi a Rodalies
el reportatge
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú

La presentació del llibre d'or de l'Any del Ferrocarril a la premsa es va fer tot just unes hores abans de l'anunci de la destitució del director de Rodalies per les reiterades incidències del servei. I és que la celebració del 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova ha estat maleïda des del principi per una de les pitjors èpoques del servei ferroviari a l'àrea metropolitana. Talls del servei, falta d'informació, retards innumerables, avaries, descarrilaments, fugides del tren per les finestres, passatgers atrapats dins d'un túnel...

Però l'Any del Ferrocarril s'ho ha intentat mirar tot plegat des de l'andana, encara que al final aquesta crisi l'ha acabat esquitxant perquè la taula rodona que s'havia de fer ahir a la tarda i que havia de comptar amb l'esperada assistència del responsable de Rodalies de Renfe va quedar coixa. Precisament la setmana que ve es presentarà al públic el llibre d'or de l'Any del Ferrocarril, una publicació coordinada per Albert Tubau que recull algunes de les tesis que s'han fet en els darrers mesos sobre el paper del ferrocarril en el desenvolupament de Vilanova. «Era necessari que quedessin unes publicacions de caire diferent sobre aquest aniversari: primer va ser una reedició del llibre de Coroleu, després es va publicar un material adreçat al públic infantil (basat en la Cercavila de l'Imaginari) i ara el llibre d'or Des de l'andana , explica la regidora de Cultura de Vilanova. Mercè Foradada ha avançat que el llibre recull quatre assajos que reflexionen sobre aspectes diversos del ferrocarril. El primer capítol es dedica a la conferència que va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre el que va significar el ferrocarril al segle XIX i els reptes que havia d'afrontar el servei al segle XXI. Un altre del assajos recollirà els èxits i fracassos del ferrocarril a Catalunya –l'autor és el catedràtic d'història Pere Pascual– i el tercer és la tesi de l'historiador local Francesc Xavier Puig Rovira. «Durant aquest any, Puig Rovira ha defensat que fa 125 anys hi va haver una empenta extraordinària per part de Ferran i Gumà per portar el ferrocarril a Vilanova, però que al darrere seu hi havia tot un teixit humà a la ciutat que va crear una situació favorable per impulsar el projecte», ha remarcat Foradada, que destaca figures com ara la de Víctor Balaguer, l'alcalde del moment i Lluch i Rafecas.

Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril 1981-2006) inclou un text inèdit de l'autor del recull, l'historiador Albert Tubau, que fa una atenció especial a la relació que hi va haver entre el creixement del sector industrial a Vilanova i l'arribada del ferrocarril, posant l'accent en la fàbrica Pirelli. El llibre, que es completa amb un important reportatge gràfic d'aquests 125 anys de trens a Vilanova, es presentarà dijous vinent a la biblioteca Víctor Balaguer i es posarà a la venda a partir d'aquesta data a les llibreries de la ciutat al preu de 18 euros.
http://www.vilaweb.cat/

Educació i Joventut

Dijous es lliuren els premis del concurs de logotips del projecte Cubelles, ciutat educadora

L'acte tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Social

El proper dijous dia 23 de novembre, a les 10 h., tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Social el lliurament de premis als guardonats en el concurs celebrat a l’IES Cubelles per tal d’escollir el logotip del projecte Cubelles, ciutat educadora.
A l’acte hi assistirà, a més dels guardonats i la resta de concursants, l’alcalde de la vila de Cubelles, Josep Marcillas, la regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez, i la professora de dibuix, Esther Pérez.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir el passat mes de juliol a la Carta de Ciutats Educadores i va esdevenir així membre de la xarxa de Ciutat Educadores. Des d’aleshores l’Ajuntament està endegant diversos projectes, entre els quals hi ha el disseny del logotip i la marca del projecte de forma participativa amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO durant les classes de dibuix tècnic de l’IES Cubelles.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com

Altres Informacions

Un grup de veïns i veïnes es manifesten contra els presumptes abocaments al riu Foix

La concentració es va mantenir al llarg de tota la sessió plenària, interrompent-lo ocasionalment.
Prop d'una cinquantena de veïns i veïnes es van manifestar dilluns a la plaça de la Vila en motiu de la celebració del ple de l'Ajuntament de Cubelles. Els manifestants, amb pancartes, cassoles i xiulets, denunciaven "la contaminació del riu Foix a causa d’un abocament d’aigües fecals".
La cassolada, convocada a tres quarts de vuit del vespre, es va mantenir al llarg de tota la sessió, interrompent ocasionalment la celebració del ple, amb cartells com “Prou merda al riu Foix”, “Prou abocaments”, “No al pont del carrer Lleida - Sí a l’Onze de Setembre”, entre d’altres. Els manifestants, que es van anar reduint amb número de participants a mesura que avançava la nit, també van demanar la marxa de l’Alcalde amb crits de “Marcillas dimissió”.
La concentració va ser convocada a través de cartells, correus electrònics i missatges a mòbils.

Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

Reflexionar en un món comunicatiu canviant

L'ofici de Puyal

El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.

Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".

La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.

Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.

El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".

Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.

El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.

Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.

L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".

Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat

OPUS MEI // JOSEP PERNAU

La guillotina es va oblidar del masclisme
Josep Pernau

Serà de justícia que l'any que ve la senyora Ségolène Royal sigui elegida presidenta de França. La primera que tindrà el càrrec, perquè el masclisme va frenar els avanços de la Revolució. La pugna amb el probable candidat de la dreta, Nicolás Sarkozy, no tindrà color. I no només per ser lleig, sinó per diversos motius.-
- Perquè ja és hora i així ho vol la història: que hi hagi una dona a l'Elisi.-
- Perquè l'alternança en el poder quedarà més autèntica.-
- Per coherència de gènere amb la trilogia de la Revolució.Liberté, égalité, fraternité. Els pilars sobre els quals s'assenta la democràcia són tots femenins. No obstant, a França han estat sempre administrats per homes. L'inflexible Robespierre no ho hauria permès mai. Més d'un masclista hauria acabat a la guillotina. Serà una victòria de les dones franceses, però que podria rebotar en alguns països. Entre ells, a Espanya i als Estats Units.
La senyora Ségolène és una admiradora del president espanyol Rodríguez Zapatero. Tant és així, que li diuen la Zapatera. ¿Seria lògic que França tingués un còpia del president espanyol en dona i que aquí no valoréssim el model que tenim tan a prop? Tant volem que hi hagi dones al cim del poder, que estem disposats a reformar la Constitució, perquè la infanta Elionor sigui reina, sense que per això hi hagi d'haver cap guerra.
I França influirà sobre els Estats Units, igual que va influir en la Independència. Hi ha una precandidata a punt: Hilary Clinton. La francesa el 2007 i la nord-americana el 2008. L'espanyola s'ha de preparar. No serà cap problema. Tenim el model a casa. Ànims, companyes. Això està guanyat.
www.elperiodico.cat

ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL

Els hereus
Joan Barril

Dissabte al matí, al preciós centre cívic de Vallvidrera que porta el seu nom, parlàvem de Manuel Vázquez Montalbán. Cada any, al voltant del 20-N, recordem junts el col.lega que ja no hi és. El company Pau Arenós, l'exdiputat Ignasi Riera i un servidor, va assistir a la lectura d'alguns articles periodístics de Manolo. Els poemes de Manolo, les novel.les, els extensos reportatges quedaran per a algunes generacions, que ja és quedar. Però ¿què passarà amb els seus milers i milers d'articles? El periodisme --o com deia González Ruano l'escriptura "en" diaris-- és una activitat enormement efímera. Cada article se sua, però la suor s'evapora ràpidament. I l'endemà, s'ha de tornar a suar. Com sua el pagès sobre l'aixada o el peó al tall. El periodista és un traductor de la realitat incomprensible a un llenguatge que el lector pugui comprendre.
Parlar de Manolo és una manera de parlar de nosaltres mateixos i, probablement, del que mai arribarem a ser. Més de tres anys sense Manolo no ens han deixat orfes, però sí que ens han deixat una mica més sols. Perquè el periodista, en el fons de la seva ànima, al que aspira és a aconseguir que l'estimin i que el respectin. L'afecte per Manolo és evident. I el respecte se'l va guanyar a pols. Perquè en cada un dels seus articles hi havia almenys una idea, un argument, una teoria. Hi ha escriptors que ens deixaríem matar per una frase bonica o per un gir enginyós. Però Manolo era capaç de treure una explicació sòlida d'una aroma, de l'aire de l'estiu o del vapor d'un potatge.
Desapareixen els escriptors en diaris i cedeixen pas als libel.listes. S'extingeixen lentament els lectors i aleshores floreixen els que consideren que les paraules només són una eina d'humiliació i no el mecanisme que ens porta a la veritat. L'escriptura periodística ja no té més pólvora que la que cap en un cartutx de pirotècnia. Una vegada a l'any no és suficient per recordar Manolo, perquè sempre el tenim present. Una vegada a l'any no ens ajuda a saber cap on anem en temps de boira. Però sí que és un emocionant moment per saber cap on no hauríem d'anar mai. Si hem passat per aquesta vida professional amb una certa dignitat, és perquè Manolo va asfaltar el camí.
www.elperiodico.cat

SENTIR I DIR
Dia internacional de la no violència contra les dones.
25 de novembre 2006

Sentir i Dir la Violència . Sentir i Dir la Llibertat.

SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat.

DIR allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones.

Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció.

Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sororitat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya… Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:
m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos

CONCENTRACIÓ A BARCELONA DISSABTE 25 19h30 Plaça Sant Jaume,
i a moltes poblacions a les places de la vila al migdia o al vespre.
www.caladona.org

¿Quién teme a Ségolène Royal?

La mujer de blanco entre tantos hombres de negro ha ganado las primarias del Partido Socialista francés. La zapatera que ha movilizado como nadie a los militantes, especialmente a los nuevos, a los jóvenes y a los que se han apuntando al PS por internet, derrota a Dominique Strauss-Kahn y Laurent Fabius, burócratas y fontaneros del sacrosanto y hermético socialismo galo.Ségolène le ha hecho un favor enorme a su partido.
En las primarias lo ha lanzado a la Política 3.0 utilizando internet, la netpolitique, y las redes sociales para reencontrarse con los ciudadanos.La Segosfera está contenta. Los Segovídeos, animados.Ségoléne es la política de la posmodernidad, quizás unos años atrasada, pero con la lección aprendida.Impuso las primarias, obligó al partido a escuchar a la gente y a debatir los temas más importantes.
Bajó la política al terreno de los ciudadanos, lejos de una grandeur que ahoga a la república con su pesado terciopelo y sus oros añejos.1946. El héroe De Gaulle renuncia a la presidencia en protesta por la fundación de la Cuarta República y el poder de los partidos sobre el ejecutivo.2006.
Ségolène Royal defiende devolver el socialismo y la política a los ciudadanos y aspira a presidir un país alejado de las sombras de Chirac (vuelve a amenazar) y de Nicolas Sarkozy, populismo con guante de hierro.
Dicen que padece agorafobia, pero nunca el socialismo francés se ha abierto tanto a los franceses. Se atrevió a contravenir a los sectores más burocratizados del partido, de la dirección a los sindicatos, los maestros, sacudió con sus propuestas sobre inmigración, jurados populares de los políticos, educación y responsabilidad de los padres, aligerar y acortar la Constitución Europea.
http://www.periodistas21/