Participació Ciutadana i Comunicació
ICb proposa la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient.
Aposta per la creació de grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi i crear una taula de negociació en la què hi participi l'Ajuntament i Fauna Cubelles per solucionar la problemàtica del la desembocadura del riu Foix.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns, concretament sobre el canvi de gestió de la neteja al municipi. El regidor de la formació, Xavier Grau, diu “compartir el fet que hi ha un problema greu des de fa molt de temps, degut al creixement del municipi, per l’estructuració i la direcció del servei”. Pel que fa a les vies de solució, el regidor apunta que el ple va deixar obertes dues alternatives: apostar per una concessió administrativa, que passaria per adjudicar aquest servei a una empresa particular que l’executi sota la supervisió tècnica municipal; o, per altra banda, constituir una empresa mixta que s’encarregui de la neteja i que estigui formada per capital privat i el propi Ajuntament.
En aquest sentit, Xavier Grau proposa “establir un diàleg entre les parts implicades: representants polítics, entitats i comitè d’empresa, creant grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi perquè tothom sigui responsable del procés que es faci”. I diu que “sóc conscient que xoquen interessos contraposats com és la voluntat de millorar la neteja i la de preservar els llocs de treball”, però insisteix en el fet que “cal un diàleg i una negociació ja que això garantirà un millor resultat”.
Pel que fa a la privatització de serveis municipals, el regidor ha explicat que “l’alcalde i el regidor de Serveis Viaris ja van assegurar, durant la sessió plenària, que els llocs laborals estan garantits. Però entenc que el comitè d’empresa tingui un neguit més enllà, en quant a la dinàmica de futur”; i, en aquest sentit, diu que “cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho”.
El problema del Foix
En quant a les denuncies d’abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix, realitzades per Fauna Cubelles, el regidor reconeix que “és un tema delicat” i diu que “s’està treballant en una proposta oportuna i urgent que passa per la creació del Consell municipal de Mediambient”. El regidor d’ICb, titular, entre d’altres, de la regidoria de Participació Ciutadana ha plantejat dos temes sobre el riu Foix que “afecten als interessos del municipi i que no es poden tirar endavant des de l’enfrontament. Per una banda, aclarir què ha succeït amb els abocaments d’aigües i depurar responsabilitats a qui pertoqui. I d’altra banda, s’ha de treballar en el projecte de millorar els accessos a la zona”. Així mateix, Xavier Grau entén que “l’entitat Fauna Cubelles tingui motius de queixa i de no estar molt d’acord en com s’ha gestionat aquest tema”. En referència a aquest tema, el regidor assenyala que “podem seguir insultant-nos tots i que el problema no se solucioni, però nosaltres proposem la constitució del Consell municipal de Medi Ambient i crear una taula en la què hi participi l’Ajuntament i l’entitat Fauna Cubelles per solucionar aquesta problemàtica; i així ho farem en la primera reunió d’equip de govern ja que així ho contempla el Reglament de Participació Ciutadana i tenim constància d’entitats que hi volen participar”.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
23.11.06
Degut a problemes amb el registre de visites del Diari de Cubelles comencem de nou .
Tenim registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites, podeu veure que avui dia 23 de novembre portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.
Tan aviat puguem resoldrem aquest problema i ús oferirem les dades actualitzades.
Gràcies a tothom per el seguiment
Diari de Cubelles
Tenim registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites, podeu veure que avui dia 23 de novembre portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.
Tan aviat puguem resoldrem aquest problema i ús oferirem les dades actualitzades.
Gràcies a tothom per el seguiment
Diari de Cubelles
Altres Informacions
L’entitat Por Derecho Propio organitza una nova activitat
L’associació ha organitzat un taller sobre l’accés al treball per dones migrades, el dijous 30 de novembre al centre Social
L’Associació cubellenca Por Derecho Propio organitza una nova activitat, adreçada al col·lectiu de dones nouvingudes.
Aquesta vegada es tracta d'un taller titulat “Caminant lliberat: L’accés al treball de les dones immigrades(estratègies, sabers, i experiències)”.
L'activitat tindrà lloc el proper 30 de novembre a les sis de la tarda i al Centre Social. Anirà a càrrec de la jurista i consultora Mariel Araya, experta en estratègia i gènere. La presidenta de l’entitat, Luz Casino, ha explicat que "es tracta d’un taller dinàmic, un espai on conèixer i compartir noves formules per aconseguir un lloc de treball digne".
El taller està adreçat, únicament, a dones estrangeres i s’ha de realitzar una inscripció prèvia al mateix Centre Social o bé trucant al telèfon 678 984 917. Segons ha destacat la mateixa presidenta “la principal preocupació de les persones nouvingudes, naturalment, és la feina”.
Por Derecho Propio té l’objectiu de promoure l’exercici dels drets de les persones que pateixen discriminació, per aconseguir les condicions d’igualtat, ja siguin persones migrades o col·lectius més desafavorits. Per aquest motiu, donen molts i variats serveis de forma gratuïta per aquestes persones, com assessorament legal o borsa de treball, entre d’altres. L’entitat treballa diàriament des de l'Hotel d’Entitats del Centre Social, on hi tenen un despatx reservat.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
L’entitat Por Derecho Propio organitza una nova activitat
L’associació ha organitzat un taller sobre l’accés al treball per dones migrades, el dijous 30 de novembre al centre Social
L’Associació cubellenca Por Derecho Propio organitza una nova activitat, adreçada al col·lectiu de dones nouvingudes.
Aquesta vegada es tracta d'un taller titulat “Caminant lliberat: L’accés al treball de les dones immigrades(estratègies, sabers, i experiències)”.
L'activitat tindrà lloc el proper 30 de novembre a les sis de la tarda i al Centre Social. Anirà a càrrec de la jurista i consultora Mariel Araya, experta en estratègia i gènere. La presidenta de l’entitat, Luz Casino, ha explicat que "es tracta d’un taller dinàmic, un espai on conèixer i compartir noves formules per aconseguir un lloc de treball digne".
El taller està adreçat, únicament, a dones estrangeres i s’ha de realitzar una inscripció prèvia al mateix Centre Social o bé trucant al telèfon 678 984 917. Segons ha destacat la mateixa presidenta “la principal preocupació de les persones nouvingudes, naturalment, és la feina”.
Por Derecho Propio té l’objectiu de promoure l’exercici dels drets de les persones que pateixen discriminació, per aconseguir les condicions d’igualtat, ja siguin persones migrades o col·lectius més desafavorits. Per aquest motiu, donen molts i variats serveis de forma gratuïta per aquestes persones, com assessorament legal o borsa de treball, entre d’altres. L’entitat treballa diàriament des de l'Hotel d’Entitats del Centre Social, on hi tenen un despatx reservat.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
EDITORIAL
El segon nu d'Albert Rivera
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
MÉS INFORMACIÓ
· Rivera va figurar a la llista d'apoderats del PP en les legislatives del 2004
Comença malament la legislatura per a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, la força política que va emergir per sorpresa en les eleccions de l'1 de novembre com una opció no nacionalista i radicalment crítica amb el rumb catalanista de l'última legislatura. EL PERIÓDICO revelava ahir que el diputat Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans en la circumscripció de Barcelona, va ser afiliat del PP, una dada que fins a la data havia estat amagada.
No tindria res de criticable un gir polític des de l'opció de la dreta espanyola cap a aquesta altra que, segons molts, no n'està tan allunyada. Però el que constitueix una greu relliscada és que Rivera no només no inclogués a la seva biografia política el seu pas pel PP --es va afiliar a Noves Generacions, l'organització juvenil del partit, el 2002, i no se'n va donar de baixa fins fa uns mesos-- sinó que a més a més presumís de no haver estat en cap organització política i fins i tot de simpatitzar amb certes idees d'esquerres. Rivera va tractar de limitar la seva relació amb el PP a la de simpatitzant, però en va ser donat d'alta el 2004 com a apoderat per a les eleccions que es van celebrar aquell any.
El que ha fet el líder de Ciutadans durant una campanya en què apareixia nu en els cartells ha estat senzillament enganyar la gent. Almenys aquest sector que va creure de bona fe que Rivera representava una alenada d'aire fresc en la política catalana, amb tocs de radicalitat i d'un antinacionalisme que era vist amb simpatia en determinats sectors de la intel.lectualitat. Fins i tot les anàlisis postelectorals van assenyalar la imatge de regeneració del Partit de la Ciutadania com una de les causes del retrocés dels socialistes.
Doncs bé, la dada coneguda ara de la biografia del jove líder de Ciutadans indica que podem estar davant d'un notable cas d'impostura política. Les mentides de Rivera apunten que es faran realitat els presagis segons els quals Ciutadans jugarà en aquesta legislatura el paper de desgast del PSC i del sector del PP més allunyat de l'espanyolisme ranci.
Pel que fa a la resta, cal suposar que la notícia de l'ocultació del pas de Rivera pel PP hagi resultat descoratjadora per als catedràtics, escriptors, artistes i periodistes que van recolzar Rivera com un polític progressista davant de l'adormiment de la Catalunya embadocada. Veurem si ara algú baixa del tren dels Ciutadans.
www.elperiodico.cat
El segon nu d'Albert Rivera
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
MÉS INFORMACIÓ
· Rivera va figurar a la llista d'apoderats del PP en les legislatives del 2004
Comença malament la legislatura per a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, la força política que va emergir per sorpresa en les eleccions de l'1 de novembre com una opció no nacionalista i radicalment crítica amb el rumb catalanista de l'última legislatura. EL PERIÓDICO revelava ahir que el diputat Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans en la circumscripció de Barcelona, va ser afiliat del PP, una dada que fins a la data havia estat amagada.
No tindria res de criticable un gir polític des de l'opció de la dreta espanyola cap a aquesta altra que, segons molts, no n'està tan allunyada. Però el que constitueix una greu relliscada és que Rivera no només no inclogués a la seva biografia política el seu pas pel PP --es va afiliar a Noves Generacions, l'organització juvenil del partit, el 2002, i no se'n va donar de baixa fins fa uns mesos-- sinó que a més a més presumís de no haver estat en cap organització política i fins i tot de simpatitzar amb certes idees d'esquerres. Rivera va tractar de limitar la seva relació amb el PP a la de simpatitzant, però en va ser donat d'alta el 2004 com a apoderat per a les eleccions que es van celebrar aquell any.
El que ha fet el líder de Ciutadans durant una campanya en què apareixia nu en els cartells ha estat senzillament enganyar la gent. Almenys aquest sector que va creure de bona fe que Rivera representava una alenada d'aire fresc en la política catalana, amb tocs de radicalitat i d'un antinacionalisme que era vist amb simpatia en determinats sectors de la intel.lectualitat. Fins i tot les anàlisis postelectorals van assenyalar la imatge de regeneració del Partit de la Ciutadania com una de les causes del retrocés dels socialistes.
Doncs bé, la dada coneguda ara de la biografia del jove líder de Ciutadans indica que podem estar davant d'un notable cas d'impostura política. Les mentides de Rivera apunten que es faran realitat els presagis segons els quals Ciutadans jugarà en aquesta legislatura el paper de desgast del PSC i del sector del PP més allunyat de l'espanyolisme ranci.
Pel que fa a la resta, cal suposar que la notícia de l'ocultació del pas de Rivera pel PP hagi resultat descoratjadora per als catedràtics, escriptors, artistes i periodistes que van recolzar Rivera com un polític progressista davant de l'adormiment de la Catalunya embadocada. Veurem si ara algú baixa del tren dels Ciutadans.
www.elperiodico.cat
22.11.06
Una pena, o peor, un asco
Carme Riera
EL PAÍS - Opinión - 18-11-2006
Con la misma independencia de criterio con la que consideré públicamente un error el nombramiento de la señora Mieras como consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dado su absoluto y total desconocimiento del medio cultural, me alegré después de la designación de su sustituto, Ferrán Mascarell, que ya había demostrado, al frente de la Regidoría de Cultura del Ayuntamiento, tener capacidades sobradas para llevar a cabo una gestión cultural meritoria. Baste recordar el incremento de bibliotecas municipales durante su mandato o la celebración de l'Any del Llibre i la Lectura que propició numerosos actos culturales en los que se vieron involucrados escritores, editores, libreros y lectores en una Barcelona que desde el siglo XVI ha sido un potente centro editorial en el mundo hispano y que no puede permitirse dejar de serlo en el futuro.
Aseguran quienes dicen saberlo de primera mano que la nueva coyuntura política prescindirá de Mascarell, que la "Entesa" no le tendrá en cuenta en el nuevo reparto de cargos. ¡Qué lástima! Ferrán Mascarell es una persona inteligente, culta, abierta, dialogante, un gestor bien preparado y con amplitud de miras, con proyectos. Merecería quedarse.
Pero ya se sabe que en política no siempre cuentan los que verdaderamente valen, sino los que tienen un determinado valor de cambio y que a menudo, tanto en los partidos de derechas como en los de izquierdas, mandan mucho más las circunstancias y los intereses que los méritos personales probados y comprobados. Una pena, o peor, un asco.
www.elpais.es
Carme Riera
EL PAÍS - Opinión - 18-11-2006
Con la misma independencia de criterio con la que consideré públicamente un error el nombramiento de la señora Mieras como consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dado su absoluto y total desconocimiento del medio cultural, me alegré después de la designación de su sustituto, Ferrán Mascarell, que ya había demostrado, al frente de la Regidoría de Cultura del Ayuntamiento, tener capacidades sobradas para llevar a cabo una gestión cultural meritoria. Baste recordar el incremento de bibliotecas municipales durante su mandato o la celebración de l'Any del Llibre i la Lectura que propició numerosos actos culturales en los que se vieron involucrados escritores, editores, libreros y lectores en una Barcelona que desde el siglo XVI ha sido un potente centro editorial en el mundo hispano y que no puede permitirse dejar de serlo en el futuro.
Aseguran quienes dicen saberlo de primera mano que la nueva coyuntura política prescindirá de Mascarell, que la "Entesa" no le tendrá en cuenta en el nuevo reparto de cargos. ¡Qué lástima! Ferrán Mascarell es una persona inteligente, culta, abierta, dialogante, un gestor bien preparado y con amplitud de miras, con proyectos. Merecería quedarse.
Pero ya se sabe que en política no siempre cuentan los que verdaderamente valen, sino los que tienen un determinado valor de cambio y que a menudo, tanto en los partidos de derechas como en los de izquierdas, mandan mucho más las circunstancias y los intereses que los méritos personales probados y comprobados. Una pena, o peor, un asco.
www.elpais.es
S'ho miren des de l'andana
L'Any del Ferrocarril publica el llibre d'or de l'arribada del tren coincidint amb una nova crisi a Rodalies
el reportatge
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú
La presentació del llibre d'or de l'Any del Ferrocarril a la premsa es va fer tot just unes hores abans de l'anunci de la destitució del director de Rodalies per les reiterades incidències del servei. I és que la celebració del 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova ha estat maleïda des del principi per una de les pitjors èpoques del servei ferroviari a l'àrea metropolitana. Talls del servei, falta d'informació, retards innumerables, avaries, descarrilaments, fugides del tren per les finestres, passatgers atrapats dins d'un túnel...
Però l'Any del Ferrocarril s'ho ha intentat mirar tot plegat des de l'andana, encara que al final aquesta crisi l'ha acabat esquitxant perquè la taula rodona que s'havia de fer ahir a la tarda i que havia de comptar amb l'esperada assistència del responsable de Rodalies de Renfe va quedar coixa. Precisament la setmana que ve es presentarà al públic el llibre d'or de l'Any del Ferrocarril, una publicació coordinada per Albert Tubau que recull algunes de les tesis que s'han fet en els darrers mesos sobre el paper del ferrocarril en el desenvolupament de Vilanova. «Era necessari que quedessin unes publicacions de caire diferent sobre aquest aniversari: primer va ser una reedició del llibre de Coroleu, després es va publicar un material adreçat al públic infantil (basat en la Cercavila de l'Imaginari) i ara el llibre d'or Des de l'andana , explica la regidora de Cultura de Vilanova. Mercè Foradada ha avançat que el llibre recull quatre assajos que reflexionen sobre aspectes diversos del ferrocarril. El primer capítol es dedica a la conferència que va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre el que va significar el ferrocarril al segle XIX i els reptes que havia d'afrontar el servei al segle XXI. Un altre del assajos recollirà els èxits i fracassos del ferrocarril a Catalunya –l'autor és el catedràtic d'història Pere Pascual– i el tercer és la tesi de l'historiador local Francesc Xavier Puig Rovira. «Durant aquest any, Puig Rovira ha defensat que fa 125 anys hi va haver una empenta extraordinària per part de Ferran i Gumà per portar el ferrocarril a Vilanova, però que al darrere seu hi havia tot un teixit humà a la ciutat que va crear una situació favorable per impulsar el projecte», ha remarcat Foradada, que destaca figures com ara la de Víctor Balaguer, l'alcalde del moment i Lluch i Rafecas.
Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril 1981-2006) inclou un text inèdit de l'autor del recull, l'historiador Albert Tubau, que fa una atenció especial a la relació que hi va haver entre el creixement del sector industrial a Vilanova i l'arribada del ferrocarril, posant l'accent en la fàbrica Pirelli. El llibre, que es completa amb un important reportatge gràfic d'aquests 125 anys de trens a Vilanova, es presentarà dijous vinent a la biblioteca Víctor Balaguer i es posarà a la venda a partir d'aquesta data a les llibreries de la ciutat al preu de 18 euros.
http://www.vilaweb.cat/
L'Any del Ferrocarril publica el llibre d'or de l'arribada del tren coincidint amb una nova crisi a Rodalies
el reportatge
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú
La presentació del llibre d'or de l'Any del Ferrocarril a la premsa es va fer tot just unes hores abans de l'anunci de la destitució del director de Rodalies per les reiterades incidències del servei. I és que la celebració del 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova ha estat maleïda des del principi per una de les pitjors èpoques del servei ferroviari a l'àrea metropolitana. Talls del servei, falta d'informació, retards innumerables, avaries, descarrilaments, fugides del tren per les finestres, passatgers atrapats dins d'un túnel...
Però l'Any del Ferrocarril s'ho ha intentat mirar tot plegat des de l'andana, encara que al final aquesta crisi l'ha acabat esquitxant perquè la taula rodona que s'havia de fer ahir a la tarda i que havia de comptar amb l'esperada assistència del responsable de Rodalies de Renfe va quedar coixa. Precisament la setmana que ve es presentarà al públic el llibre d'or de l'Any del Ferrocarril, una publicació coordinada per Albert Tubau que recull algunes de les tesis que s'han fet en els darrers mesos sobre el paper del ferrocarril en el desenvolupament de Vilanova. «Era necessari que quedessin unes publicacions de caire diferent sobre aquest aniversari: primer va ser una reedició del llibre de Coroleu, després es va publicar un material adreçat al públic infantil (basat en la Cercavila de l'Imaginari) i ara el llibre d'or Des de l'andana , explica la regidora de Cultura de Vilanova. Mercè Foradada ha avançat que el llibre recull quatre assajos que reflexionen sobre aspectes diversos del ferrocarril. El primer capítol es dedica a la conferència que va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre el que va significar el ferrocarril al segle XIX i els reptes que havia d'afrontar el servei al segle XXI. Un altre del assajos recollirà els èxits i fracassos del ferrocarril a Catalunya –l'autor és el catedràtic d'història Pere Pascual– i el tercer és la tesi de l'historiador local Francesc Xavier Puig Rovira. «Durant aquest any, Puig Rovira ha defensat que fa 125 anys hi va haver una empenta extraordinària per part de Ferran i Gumà per portar el ferrocarril a Vilanova, però que al darrere seu hi havia tot un teixit humà a la ciutat que va crear una situació favorable per impulsar el projecte», ha remarcat Foradada, que destaca figures com ara la de Víctor Balaguer, l'alcalde del moment i Lluch i Rafecas.
Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril 1981-2006) inclou un text inèdit de l'autor del recull, l'historiador Albert Tubau, que fa una atenció especial a la relació que hi va haver entre el creixement del sector industrial a Vilanova i l'arribada del ferrocarril, posant l'accent en la fàbrica Pirelli. El llibre, que es completa amb un important reportatge gràfic d'aquests 125 anys de trens a Vilanova, es presentarà dijous vinent a la biblioteca Víctor Balaguer i es posarà a la venda a partir d'aquesta data a les llibreries de la ciutat al preu de 18 euros.
http://www.vilaweb.cat/
Educació i Joventut
Dijous es lliuren els premis del concurs de logotips del projecte Cubelles, ciutat educadora
L'acte tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Social
El proper dijous dia 23 de novembre, a les 10 h., tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Social el lliurament de premis als guardonats en el concurs celebrat a l’IES Cubelles per tal d’escollir el logotip del projecte Cubelles, ciutat educadora.
A l’acte hi assistirà, a més dels guardonats i la resta de concursants, l’alcalde de la vila de Cubelles, Josep Marcillas, la regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez, i la professora de dibuix, Esther Pérez.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir el passat mes de juliol a la Carta de Ciutats Educadores i va esdevenir així membre de la xarxa de Ciutat Educadores. Des d’aleshores l’Ajuntament està endegant diversos projectes, entre els quals hi ha el disseny del logotip i la marca del projecte de forma participativa amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO durant les classes de dibuix tècnic de l’IES Cubelles.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Dijous es lliuren els premis del concurs de logotips del projecte Cubelles, ciutat educadora
L'acte tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Social
El proper dijous dia 23 de novembre, a les 10 h., tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Social el lliurament de premis als guardonats en el concurs celebrat a l’IES Cubelles per tal d’escollir el logotip del projecte Cubelles, ciutat educadora.
A l’acte hi assistirà, a més dels guardonats i la resta de concursants, l’alcalde de la vila de Cubelles, Josep Marcillas, la regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez, i la professora de dibuix, Esther Pérez.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir el passat mes de juliol a la Carta de Ciutats Educadores i va esdevenir així membre de la xarxa de Ciutat Educadores. Des d’aleshores l’Ajuntament està endegant diversos projectes, entre els quals hi ha el disseny del logotip i la marca del projecte de forma participativa amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO durant les classes de dibuix tècnic de l’IES Cubelles.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
21.11.06
Altres Informacions
Un grup de veïns i veïnes es manifesten contra els presumptes abocaments al riu Foix
La concentració es va mantenir al llarg de tota la sessió plenària, interrompent-lo ocasionalment.
Prop d'una cinquantena de veïns i veïnes es van manifestar dilluns a la plaça de la Vila en motiu de la celebració del ple de l'Ajuntament de Cubelles. Els manifestants, amb pancartes, cassoles i xiulets, denunciaven "la contaminació del riu Foix a causa d’un abocament d’aigües fecals".
La cassolada, convocada a tres quarts de vuit del vespre, es va mantenir al llarg de tota la sessió, interrompent ocasionalment la celebració del ple, amb cartells com “Prou merda al riu Foix”, “Prou abocaments”, “No al pont del carrer Lleida - Sí a l’Onze de Setembre”, entre d’altres. Els manifestants, que es van anar reduint amb número de participants a mesura que avançava la nit, també van demanar la marxa de l’Alcalde amb crits de “Marcillas dimissió”.
La concentració va ser convocada a través de cartells, correus electrònics i missatges a mòbils.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
Un grup de veïns i veïnes es manifesten contra els presumptes abocaments al riu Foix
La concentració es va mantenir al llarg de tota la sessió plenària, interrompent-lo ocasionalment.
Prop d'una cinquantena de veïns i veïnes es van manifestar dilluns a la plaça de la Vila en motiu de la celebració del ple de l'Ajuntament de Cubelles. Els manifestants, amb pancartes, cassoles i xiulets, denunciaven "la contaminació del riu Foix a causa d’un abocament d’aigües fecals".
La cassolada, convocada a tres quarts de vuit del vespre, es va mantenir al llarg de tota la sessió, interrompent ocasionalment la celebració del ple, amb cartells com “Prou merda al riu Foix”, “Prou abocaments”, “No al pont del carrer Lleida - Sí a l’Onze de Setembre”, entre d’altres. Els manifestants, que es van anar reduint amb número de participants a mesura que avançava la nit, també van demanar la marxa de l’Alcalde amb crits de “Marcillas dimissió”.
La concentració va ser convocada a través de cartells, correus electrònics i missatges a mòbils.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
Reflexionar en un món comunicatiu canviant
L'ofici de Puyal
El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.
Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".
La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.
Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.
El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".
Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.
El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.
Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.
L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".
Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat
L'ofici de Puyal
El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.
Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".
La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.
Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.
El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".
Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.
El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.
Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.
L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".
Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat
OPUS MEI // JOSEP PERNAU
La guillotina es va oblidar del masclisme
Josep Pernau
Serà de justícia que l'any que ve la senyora Ségolène Royal sigui elegida presidenta de França. La primera que tindrà el càrrec, perquè el masclisme va frenar els avanços de la Revolució. La pugna amb el probable candidat de la dreta, Nicolás Sarkozy, no tindrà color. I no només per ser lleig, sinó per diversos motius.-
- Perquè ja és hora i així ho vol la història: que hi hagi una dona a l'Elisi.-
- Perquè l'alternança en el poder quedarà més autèntica.-
- Per coherència de gènere amb la trilogia de la Revolució.Liberté, égalité, fraternité. Els pilars sobre els quals s'assenta la democràcia són tots femenins. No obstant, a França han estat sempre administrats per homes. L'inflexible Robespierre no ho hauria permès mai. Més d'un masclista hauria acabat a la guillotina. Serà una victòria de les dones franceses, però que podria rebotar en alguns països. Entre ells, a Espanya i als Estats Units.
La senyora Ségolène és una admiradora del president espanyol Rodríguez Zapatero. Tant és així, que li diuen la Zapatera. ¿Seria lògic que França tingués un còpia del president espanyol en dona i que aquí no valoréssim el model que tenim tan a prop? Tant volem que hi hagi dones al cim del poder, que estem disposats a reformar la Constitució, perquè la infanta Elionor sigui reina, sense que per això hi hagi d'haver cap guerra.
I França influirà sobre els Estats Units, igual que va influir en la Independència. Hi ha una precandidata a punt: Hilary Clinton. La francesa el 2007 i la nord-americana el 2008. L'espanyola s'ha de preparar. No serà cap problema. Tenim el model a casa. Ànims, companyes. Això està guanyat.
www.elperiodico.cat
La guillotina es va oblidar del masclisme
Josep Pernau
Serà de justícia que l'any que ve la senyora Ségolène Royal sigui elegida presidenta de França. La primera que tindrà el càrrec, perquè el masclisme va frenar els avanços de la Revolució. La pugna amb el probable candidat de la dreta, Nicolás Sarkozy, no tindrà color. I no només per ser lleig, sinó per diversos motius.-
- Perquè ja és hora i així ho vol la història: que hi hagi una dona a l'Elisi.-
- Perquè l'alternança en el poder quedarà més autèntica.-
- Per coherència de gènere amb la trilogia de la Revolució.Liberté, égalité, fraternité. Els pilars sobre els quals s'assenta la democràcia són tots femenins. No obstant, a França han estat sempre administrats per homes. L'inflexible Robespierre no ho hauria permès mai. Més d'un masclista hauria acabat a la guillotina. Serà una victòria de les dones franceses, però que podria rebotar en alguns països. Entre ells, a Espanya i als Estats Units.
La senyora Ségolène és una admiradora del president espanyol Rodríguez Zapatero. Tant és així, que li diuen la Zapatera. ¿Seria lògic que França tingués un còpia del president espanyol en dona i que aquí no valoréssim el model que tenim tan a prop? Tant volem que hi hagi dones al cim del poder, que estem disposats a reformar la Constitució, perquè la infanta Elionor sigui reina, sense que per això hi hagi d'haver cap guerra.
I França influirà sobre els Estats Units, igual que va influir en la Independència. Hi ha una precandidata a punt: Hilary Clinton. La francesa el 2007 i la nord-americana el 2008. L'espanyola s'ha de preparar. No serà cap problema. Tenim el model a casa. Ànims, companyes. Això està guanyat.
www.elperiodico.cat
20.11.06
ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
Els hereus
Joan Barril
Dissabte al matí, al preciós centre cívic de Vallvidrera que porta el seu nom, parlàvem de Manuel Vázquez Montalbán. Cada any, al voltant del 20-N, recordem junts el col.lega que ja no hi és. El company Pau Arenós, l'exdiputat Ignasi Riera i un servidor, va assistir a la lectura d'alguns articles periodístics de Manolo. Els poemes de Manolo, les novel.les, els extensos reportatges quedaran per a algunes generacions, que ja és quedar. Però ¿què passarà amb els seus milers i milers d'articles? El periodisme --o com deia González Ruano l'escriptura "en" diaris-- és una activitat enormement efímera. Cada article se sua, però la suor s'evapora ràpidament. I l'endemà, s'ha de tornar a suar. Com sua el pagès sobre l'aixada o el peó al tall. El periodista és un traductor de la realitat incomprensible a un llenguatge que el lector pugui comprendre.
Parlar de Manolo és una manera de parlar de nosaltres mateixos i, probablement, del que mai arribarem a ser. Més de tres anys sense Manolo no ens han deixat orfes, però sí que ens han deixat una mica més sols. Perquè el periodista, en el fons de la seva ànima, al que aspira és a aconseguir que l'estimin i que el respectin. L'afecte per Manolo és evident. I el respecte se'l va guanyar a pols. Perquè en cada un dels seus articles hi havia almenys una idea, un argument, una teoria. Hi ha escriptors que ens deixaríem matar per una frase bonica o per un gir enginyós. Però Manolo era capaç de treure una explicació sòlida d'una aroma, de l'aire de l'estiu o del vapor d'un potatge.
Desapareixen els escriptors en diaris i cedeixen pas als libel.listes. S'extingeixen lentament els lectors i aleshores floreixen els que consideren que les paraules només són una eina d'humiliació i no el mecanisme que ens porta a la veritat. L'escriptura periodística ja no té més pólvora que la que cap en un cartutx de pirotècnia. Una vegada a l'any no és suficient per recordar Manolo, perquè sempre el tenim present. Una vegada a l'any no ens ajuda a saber cap on anem en temps de boira. Però sí que és un emocionant moment per saber cap on no hauríem d'anar mai. Si hem passat per aquesta vida professional amb una certa dignitat, és perquè Manolo va asfaltar el camí.
www.elperiodico.cat
Els hereus
Joan Barril
Dissabte al matí, al preciós centre cívic de Vallvidrera que porta el seu nom, parlàvem de Manuel Vázquez Montalbán. Cada any, al voltant del 20-N, recordem junts el col.lega que ja no hi és. El company Pau Arenós, l'exdiputat Ignasi Riera i un servidor, va assistir a la lectura d'alguns articles periodístics de Manolo. Els poemes de Manolo, les novel.les, els extensos reportatges quedaran per a algunes generacions, que ja és quedar. Però ¿què passarà amb els seus milers i milers d'articles? El periodisme --o com deia González Ruano l'escriptura "en" diaris-- és una activitat enormement efímera. Cada article se sua, però la suor s'evapora ràpidament. I l'endemà, s'ha de tornar a suar. Com sua el pagès sobre l'aixada o el peó al tall. El periodista és un traductor de la realitat incomprensible a un llenguatge que el lector pugui comprendre.
Parlar de Manolo és una manera de parlar de nosaltres mateixos i, probablement, del que mai arribarem a ser. Més de tres anys sense Manolo no ens han deixat orfes, però sí que ens han deixat una mica més sols. Perquè el periodista, en el fons de la seva ànima, al que aspira és a aconseguir que l'estimin i que el respectin. L'afecte per Manolo és evident. I el respecte se'l va guanyar a pols. Perquè en cada un dels seus articles hi havia almenys una idea, un argument, una teoria. Hi ha escriptors que ens deixaríem matar per una frase bonica o per un gir enginyós. Però Manolo era capaç de treure una explicació sòlida d'una aroma, de l'aire de l'estiu o del vapor d'un potatge.
Desapareixen els escriptors en diaris i cedeixen pas als libel.listes. S'extingeixen lentament els lectors i aleshores floreixen els que consideren que les paraules només són una eina d'humiliació i no el mecanisme que ens porta a la veritat. L'escriptura periodística ja no té més pólvora que la que cap en un cartutx de pirotècnia. Una vegada a l'any no és suficient per recordar Manolo, perquè sempre el tenim present. Una vegada a l'any no ens ajuda a saber cap on anem en temps de boira. Però sí que és un emocionant moment per saber cap on no hauríem d'anar mai. Si hem passat per aquesta vida professional amb una certa dignitat, és perquè Manolo va asfaltar el camí.
www.elperiodico.cat
19.11.06
SENTIR I DIR
Dia internacional de la no violència contra les dones.
25 de novembre 2006
Sentir i Dir la Violència . Sentir i Dir la Llibertat.
SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat.
DIR allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones.
Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció.
Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sororitat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya… Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:
m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos
CONCENTRACIÓ A BARCELONA DISSABTE 25 19h30 Plaça Sant Jaume,
i a moltes poblacions a les places de la vila al migdia o al vespre.
www.caladona.org
Dia internacional de la no violència contra les dones.
25 de novembre 2006
Sentir i Dir la Violència . Sentir i Dir la Llibertat.
SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat.
DIR allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones.
Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció.
Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sororitat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya… Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:
m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos
CONCENTRACIÓ A BARCELONA DISSABTE 25 19h30 Plaça Sant Jaume,
i a moltes poblacions a les places de la vila al migdia o al vespre.
www.caladona.org
¿Quién teme a Ségolène Royal?
La mujer de blanco entre tantos hombres de negro ha ganado las primarias del Partido Socialista francés. La zapatera que ha movilizado como nadie a los militantes, especialmente a los nuevos, a los jóvenes y a los que se han apuntando al PS por internet, derrota a Dominique Strauss-Kahn y Laurent Fabius, burócratas y fontaneros del sacrosanto y hermético socialismo galo.Ségolène le ha hecho un favor enorme a su partido.
En las primarias lo ha lanzado a la Política 3.0 utilizando internet, la netpolitique, y las redes sociales para reencontrarse con los ciudadanos.La Segosfera está contenta. Los Segovídeos, animados.Ségoléne es la política de la posmodernidad, quizás unos años atrasada, pero con la lección aprendida.Impuso las primarias, obligó al partido a escuchar a la gente y a debatir los temas más importantes.
Bajó la política al terreno de los ciudadanos, lejos de una grandeur que ahoga a la república con su pesado terciopelo y sus oros añejos.1946. El héroe De Gaulle renuncia a la presidencia en protesta por la fundación de la Cuarta República y el poder de los partidos sobre el ejecutivo.2006.
Ségolène Royal defiende devolver el socialismo y la política a los ciudadanos y aspira a presidir un país alejado de las sombras de Chirac (vuelve a amenazar) y de Nicolas Sarkozy, populismo con guante de hierro.
Dicen que padece agorafobia, pero nunca el socialismo francés se ha abierto tanto a los franceses. Se atrevió a contravenir a los sectores más burocratizados del partido, de la dirección a los sindicatos, los maestros, sacudió con sus propuestas sobre inmigración, jurados populares de los políticos, educación y responsabilidad de los padres, aligerar y acortar la Constitución Europea.
http://www.periodistas21/
La mujer de blanco entre tantos hombres de negro ha ganado las primarias del Partido Socialista francés. La zapatera que ha movilizado como nadie a los militantes, especialmente a los nuevos, a los jóvenes y a los que se han apuntando al PS por internet, derrota a Dominique Strauss-Kahn y Laurent Fabius, burócratas y fontaneros del sacrosanto y hermético socialismo galo.Ségolène le ha hecho un favor enorme a su partido.
En las primarias lo ha lanzado a la Política 3.0 utilizando internet, la netpolitique, y las redes sociales para reencontrarse con los ciudadanos.La Segosfera está contenta. Los Segovídeos, animados.Ségoléne es la política de la posmodernidad, quizás unos años atrasada, pero con la lección aprendida.Impuso las primarias, obligó al partido a escuchar a la gente y a debatir los temas más importantes.
Bajó la política al terreno de los ciudadanos, lejos de una grandeur que ahoga a la república con su pesado terciopelo y sus oros añejos.1946. El héroe De Gaulle renuncia a la presidencia en protesta por la fundación de la Cuarta República y el poder de los partidos sobre el ejecutivo.2006.
Ségolène Royal defiende devolver el socialismo y la política a los ciudadanos y aspira a presidir un país alejado de las sombras de Chirac (vuelve a amenazar) y de Nicolas Sarkozy, populismo con guante de hierro.
Dicen que padece agorafobia, pero nunca el socialismo francés se ha abierto tanto a los franceses. Se atrevió a contravenir a los sectores más burocratizados del partido, de la dirección a los sindicatos, los maestros, sacudió con sus propuestas sobre inmigración, jurados populares de los políticos, educación y responsabilidad de los padres, aligerar y acortar la Constitución Europea.
http://www.periodistas21/
18.11.06
Maragall ja forma part del futur
JOSEP Pernau
El pujolisme va estar present ahir al Parlament, però no com li hauria agradat a Artur Mas. La constitució de la Cambra va fer honor a una expressió tan de l'expresident com la d'"anar per feina", que ha marcat el ritme dels prolegòmens de la vuitena legislatura. Només han passat 17 dies des de les eleccions i els 135 escons ja tenen titular. Només falta el tràmit de l'elecció formal del president de la Generalitat, José Montilla, d'acord amb el lema de "peix al cove".Són dies de benvingudes i també de comiats. De diputats que arriben i de diputats que se'n van. D'abraçades sinceres i també de compliment. De tot hi ha i de tot signe n'hi haurà per a l'encara president, Pasqual Maragall. Mal símptoma si no fos així.
Maragall és una persona que té el valor de no deixar indiferent els altres. Desperta una divisió d'opinions, que sempre és una valoració envejable. Com Salvador Dalí, que volia que parlessin d'ell encara que fos malament. Segons de qui vingui, una crítica pot ser un elogi. Se l'ha criticat perquè té idees sobre com s'ha d'organitzar aquest país. Les persones passen, però els valors queden.Hi ha una pregunta que ara es formula la ciutadania. ¿Què farà?, ¿en quin camp aplicarà la seva experiència?, ¿lluny?, ¿a prop? Una cosa és segura: sorprendre forma part de la seva personalitat. Com quan estava tan tranquil a l'alcaldia de Barcelona, gaudint de les mels olímpiques, i se'n va anar a Roma perquè el cos l'hi demanava.¿Una pista? A Girona, el president de França, Jacques Chirac, li va fer una abraçada. Chirac no repetirà. L'abraçada interpirinenca era alguna cosa més que un gest de cortesia. ¿Potser els uneix un interès comú?
www.elperiodico.es
JOSEP Pernau
El pujolisme va estar present ahir al Parlament, però no com li hauria agradat a Artur Mas. La constitució de la Cambra va fer honor a una expressió tan de l'expresident com la d'"anar per feina", que ha marcat el ritme dels prolegòmens de la vuitena legislatura. Només han passat 17 dies des de les eleccions i els 135 escons ja tenen titular. Només falta el tràmit de l'elecció formal del president de la Generalitat, José Montilla, d'acord amb el lema de "peix al cove".Són dies de benvingudes i també de comiats. De diputats que arriben i de diputats que se'n van. D'abraçades sinceres i també de compliment. De tot hi ha i de tot signe n'hi haurà per a l'encara president, Pasqual Maragall. Mal símptoma si no fos així.
Maragall és una persona que té el valor de no deixar indiferent els altres. Desperta una divisió d'opinions, que sempre és una valoració envejable. Com Salvador Dalí, que volia que parlessin d'ell encara que fos malament. Segons de qui vingui, una crítica pot ser un elogi. Se l'ha criticat perquè té idees sobre com s'ha d'organitzar aquest país. Les persones passen, però els valors queden.Hi ha una pregunta que ara es formula la ciutadania. ¿Què farà?, ¿en quin camp aplicarà la seva experiència?, ¿lluny?, ¿a prop? Una cosa és segura: sorprendre forma part de la seva personalitat. Com quan estava tan tranquil a l'alcaldia de Barcelona, gaudint de les mels olímpiques, i se'n va anar a Roma perquè el cos l'hi demanava.¿Una pista? A Girona, el president de França, Jacques Chirac, li va fer una abraçada. Chirac no repetirà. L'abraçada interpirinenca era alguna cosa més que un gest de cortesia. ¿Potser els uneix un interès comú?
www.elperiodico.es
S'organitza un cinefòrum el 20 de novembre
L'acte s'organitza per commemorar el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra la dona, que es celebra el 25 de novembre
Amb motiu del Dia internacional per l’eliminació de la violència contra la dona, que es celebra el 25 de novembre, Cubelles ha organitzat per al proper dilluns, 20 de novembre a les set de la tarda al Cinema Mediterrani un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula El secreto de Vera Drake, que començarà amb una presentació prèvia a les sis de la tarda.
Per la seva banda, el programa Dona del Consell Comarcal del Garraf ha coordinat, amb totes les entitats adherides a la xarxa de grup de dones del Garraf, la programació de diversos esdeveniments als municipis de la comarca. Per tal d’agrupar les activitats, que tindran lloc durant tot el mes de novembre i part de desembre, s’ha publicat un calendari amb tota la programació que ja és pot descarregar des de la pàgina web www.ccgarraf.cat i des de www.centreperlapau.net.
L’Àrea de Serveis Socials Sanitat i Cooperació participa en l’organització de tres d’aquestes activitats. És així com des del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha programat el taller Dones immigrades, el nou reglament d’estrangeria, amb el què es vol donar suport a les dones immigrades per tal que tinguin accés a la informació més important inclosa dins el nou reglament d'estrangeria, com el dret al reagrupament familiar i a la vida en família. El taller tindrà lloc el proper 13 de novembre a l’Excorxador de Sant Pere de Ribes a les 17.30h
Per un altra banda, el programa Dona conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú organitzen la xerrada Apendre a desapendre la violència, amb Erick Pescador de Centre d’Estudis de Gènere i Masculinitats, el 21 de novembre. Aquesta xerrada serà l’acte de cloenda del Cicle 2006, l’any de l’esport femení que aquestes institucions han desenvolupat durant tot l’any, per reflexionar sobre l’esport i les dones.Ràdio Cubelles Divendres, 17-11-2006
www.cubelles.com
L'acte s'organitza per commemorar el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra la dona, que es celebra el 25 de novembre
Amb motiu del Dia internacional per l’eliminació de la violència contra la dona, que es celebra el 25 de novembre, Cubelles ha organitzat per al proper dilluns, 20 de novembre a les set de la tarda al Cinema Mediterrani un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula El secreto de Vera Drake, que començarà amb una presentació prèvia a les sis de la tarda.
Per la seva banda, el programa Dona del Consell Comarcal del Garraf ha coordinat, amb totes les entitats adherides a la xarxa de grup de dones del Garraf, la programació de diversos esdeveniments als municipis de la comarca. Per tal d’agrupar les activitats, que tindran lloc durant tot el mes de novembre i part de desembre, s’ha publicat un calendari amb tota la programació que ja és pot descarregar des de la pàgina web www.ccgarraf.cat i des de www.centreperlapau.net.
L’Àrea de Serveis Socials Sanitat i Cooperació participa en l’organització de tres d’aquestes activitats. És així com des del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha programat el taller Dones immigrades, el nou reglament d’estrangeria, amb el què es vol donar suport a les dones immigrades per tal que tinguin accés a la informació més important inclosa dins el nou reglament d'estrangeria, com el dret al reagrupament familiar i a la vida en família. El taller tindrà lloc el proper 13 de novembre a l’Excorxador de Sant Pere de Ribes a les 17.30h
Per un altra banda, el programa Dona conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Club Esportiu Vilanova i la Geltrú organitzen la xerrada Apendre a desapendre la violència, amb Erick Pescador de Centre d’Estudis de Gènere i Masculinitats, el 21 de novembre. Aquesta xerrada serà l’acte de cloenda del Cicle 2006, l’any de l’esport femení que aquestes institucions han desenvolupat durant tot l’any, per reflexionar sobre l’esport i les dones.Ràdio Cubelles Divendres, 17-11-2006
www.cubelles.com
17.11.06
Es preocupen tant per nosaltres...
Passa-ho!
Iu Forn
Davant de qualsevol problema, les administracions (totes) sempre apliquen el mateix protocol d'actuació:
1) Ignorar-lo i esperar que se solucioni per si mateix. Si això no succeeix...
2) Continuar ignorant el problema i també les primeres protestes dels afectats. Resar perquè els mitjans de comunicació no converteixin el tema en notícia. Si la cosa també falla...
3) Posar en marxa l'efecte ampolla de cava. Cal aguantar la pressió dels veïns afectats i dels mitjans de comunicació fins que el tap aguanti. I abans que surti disparat per si sol i que l'administració quedi esquitxada...
4) Obrir l'ampolla de manera controlada. El tap ha de fer molt de soroll i ha de sortir molta escuma. Llavors, au, a servir copetes de cava. Esbravat, però cava.
5) Els ciutadans (i les ciutadanes) queden encantats perquè "veus com es preocupen. Ens han servit cava i tot".
No hi ha prou espai per fer ara un llistat de temes que serveixen per explicar aquesta manera de funcionar, o sigui que ens quedarem només amb un: la batuda que hi ha hagut al barri de Sant Antoni de BCN en contra de la prostitució. Quants anys fa que la zona era a tota hora del dia un gran putòdrom? (punt 1: ignorar i a veure si la cosa escampa). Quants anys fa que els veïns es queixaven? (punt 2: si es queixen, però no surten als diaris ni a la tele, ningú sap que es queixen). Quantes setmanes fa que els veïns es manifesten? (punt 3: la cosa ja no només és notícia sinó que és foto de portada a la premsa i titular als informatius de la tele). I com ha acabat tot? (punt 4: esclat de l'escuma retinguda en forma de gran desplegament policial entre aplaudiments del públic).
I ja som al punt 5. Tothom encantat de la vida. Sí, fins que d'aquí a quatre dies les prostitutes tornin a instal·lar-se a la zona, l'administració ignori el tema, esperi que escampi... i tornem a fer tot el cicle.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Davant de qualsevol problema, les administracions (totes) sempre apliquen el mateix protocol d'actuació:
1) Ignorar-lo i esperar que se solucioni per si mateix. Si això no succeeix...
2) Continuar ignorant el problema i també les primeres protestes dels afectats. Resar perquè els mitjans de comunicació no converteixin el tema en notícia. Si la cosa també falla...
3) Posar en marxa l'efecte ampolla de cava. Cal aguantar la pressió dels veïns afectats i dels mitjans de comunicació fins que el tap aguanti. I abans que surti disparat per si sol i que l'administració quedi esquitxada...
4) Obrir l'ampolla de manera controlada. El tap ha de fer molt de soroll i ha de sortir molta escuma. Llavors, au, a servir copetes de cava. Esbravat, però cava.
5) Els ciutadans (i les ciutadanes) queden encantats perquè "veus com es preocupen. Ens han servit cava i tot".
No hi ha prou espai per fer ara un llistat de temes que serveixen per explicar aquesta manera de funcionar, o sigui que ens quedarem només amb un: la batuda que hi ha hagut al barri de Sant Antoni de BCN en contra de la prostitució. Quants anys fa que la zona era a tota hora del dia un gran putòdrom? (punt 1: ignorar i a veure si la cosa escampa). Quants anys fa que els veïns es queixaven? (punt 2: si es queixen, però no surten als diaris ni a la tele, ningú sap que es queixen). Quantes setmanes fa que els veïns es manifesten? (punt 3: la cosa ja no només és notícia sinó que és foto de portada a la premsa i titular als informatius de la tele). I com ha acabat tot? (punt 4: esclat de l'escuma retinguda en forma de gran desplegament policial entre aplaudiments del públic).
I ja som al punt 5. Tothom encantat de la vida. Sí, fins que d'aquí a quatre dies les prostitutes tornin a instal·lar-se a la zona, l'administració ignori el tema, esperi que escampi... i tornem a fer tot el cicle.
www.avui.cat
16.11.06
Altres Informacions .
Iniciativa per Cubelles demana als grups polítics diàleg, consens i capacitat de negociació.
El grup polític proposa organitzar, amb el consens de tots, un acte informatiu obert a la població per tractar tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal amb l'entrada de la gestió a la Diputació.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns en el què es va debatre les ordenances municipals del 2007. ICb ha donat el vist-i-plau a la pujada del 2% de les ordenances municipals del 2007 "per no paralitzar la recaptació i fer un exercici de responsabilitat", ha explicat el regidor Xavier Grau.
La proposta de les ordenances fiscals per al 2007 va tenir el suport de 7 dels 13 regidors. En aquest sentit, ICb apunta que "la minoria en un govern no implica que aquest pugui arribar a acords amb altres grups polítics que, a la vegada, obliga al debat, negociació i pacte". El regidor ha explicat que "el procés de negociació i aprovació de les ordenances ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics" i diu que a més "ha obert la porta al Reglament de Participació Ciutadana".
Pel que fa a la proposta que la regidora Mònica Miquel d’ICV va fer durant l’aprovació de les ordenances que "ningú cobri el ple dilluns", Xavier Grau ho ha titllat de "política tòxica" afegint que "com a grup no hi hem d’entrar ja que no és un combat d’anar a trobar un titular fàcil i menys en un moment complicat com el que hi ha a l’Ajuntament". És, en aquest sentit, que ICb diu que "continuem apostant pel màxim consens i diàleg ja que hi han molts temes importants sobre la taula i no ens cansarem de forçar aquesta negociació".
Audiències públiquesGrau, en qualitat de regidor de Participáció Ciutadana, es va referir a les audiències públiques, que recull el nou reglament i que ICV va demanar per al ple de les ordenances, ha dit que "degut a que el reglament oficialment entrava en vigor el 26 d’octubre i que el ple de les ordenances va ser el dia 10 de novembre la seva aplicació era materialment complicada, però tinc la confiança que entre tots els grups aconseguirem complir els acords".
Segons ha explicat el regidor, "en el RPC hi ha un punt importantíssim que compromet a l’Ajuntament a organitzar dos actes informatius per temes d’interès com ara són els temes pressupostaris i de recursos econòmics". De fet, Grau ha explicat que "darrerament s’ha fet una reunió en la què s’establien una sèrie de criteris i es parlava d’aconseguir l’acord en la difusió i la participació ciutadana i en que ICV va abandonar la reunió".
A tot això, ICb proposa organitzar un acte informatiu obert a tota la població on es parli dels tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal que serà gestionada per la Diputació. "D’aquesta manera totes les entitats podran debatre amb més calma i tranquil·litat obertament temes municipals que afecten a tots els ciutadans", diu el regidor.
ICb insisteix que "encara que se surt d’un trencament d’un govern, cal potenciar i implantar una certa habilitat i cultura de major diàleg, consens i capacitat de negociació".
Pel que fa a la valoració de la legislatura, el regidor explica que en les àrees de Governació s’ha fet un Pla de Qualitat de Millora, un reforç del comandament amb la incorporació d’un nou inspector, la creació d’una responsable administrativa recentment. I en l’àrea de Participació Ciutadana s’ha aprovat el RPC i s’ha posat en marxa l’OPIC.
Ràdio Cubelles Dijous, 16-11-2006
www.cubelles.com
Iniciativa per Cubelles demana als grups polítics diàleg, consens i capacitat de negociació.
El grup polític proposa organitzar, amb el consens de tots, un acte informatiu obert a la població per tractar tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal amb l'entrada de la gestió a la Diputació.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns en el què es va debatre les ordenances municipals del 2007. ICb ha donat el vist-i-plau a la pujada del 2% de les ordenances municipals del 2007 "per no paralitzar la recaptació i fer un exercici de responsabilitat", ha explicat el regidor Xavier Grau.
La proposta de les ordenances fiscals per al 2007 va tenir el suport de 7 dels 13 regidors. En aquest sentit, ICb apunta que "la minoria en un govern no implica que aquest pugui arribar a acords amb altres grups polítics que, a la vegada, obliga al debat, negociació i pacte". El regidor ha explicat que "el procés de negociació i aprovació de les ordenances ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics" i diu que a més "ha obert la porta al Reglament de Participació Ciutadana".
Pel que fa a la proposta que la regidora Mònica Miquel d’ICV va fer durant l’aprovació de les ordenances que "ningú cobri el ple dilluns", Xavier Grau ho ha titllat de "política tòxica" afegint que "com a grup no hi hem d’entrar ja que no és un combat d’anar a trobar un titular fàcil i menys en un moment complicat com el que hi ha a l’Ajuntament". És, en aquest sentit, que ICb diu que "continuem apostant pel màxim consens i diàleg ja que hi han molts temes importants sobre la taula i no ens cansarem de forçar aquesta negociació".
Audiències públiquesGrau, en qualitat de regidor de Participáció Ciutadana, es va referir a les audiències públiques, que recull el nou reglament i que ICV va demanar per al ple de les ordenances, ha dit que "degut a que el reglament oficialment entrava en vigor el 26 d’octubre i que el ple de les ordenances va ser el dia 10 de novembre la seva aplicació era materialment complicada, però tinc la confiança que entre tots els grups aconseguirem complir els acords".
Segons ha explicat el regidor, "en el RPC hi ha un punt importantíssim que compromet a l’Ajuntament a organitzar dos actes informatius per temes d’interès com ara són els temes pressupostaris i de recursos econòmics". De fet, Grau ha explicat que "darrerament s’ha fet una reunió en la què s’establien una sèrie de criteris i es parlava d’aconseguir l’acord en la difusió i la participació ciutadana i en que ICV va abandonar la reunió".
A tot això, ICb proposa organitzar un acte informatiu obert a tota la població on es parli dels tres eixos fonamentals: hisenda, intervenció i recaptació municipal que serà gestionada per la Diputació. "D’aquesta manera totes les entitats podran debatre amb més calma i tranquil·litat obertament temes municipals que afecten a tots els ciutadans", diu el regidor.
ICb insisteix que "encara que se surt d’un trencament d’un govern, cal potenciar i implantar una certa habilitat i cultura de major diàleg, consens i capacitat de negociació".
Pel que fa a la valoració de la legislatura, el regidor explica que en les àrees de Governació s’ha fet un Pla de Qualitat de Millora, un reforç del comandament amb la incorporació d’un nou inspector, la creació d’una responsable administrativa recentment. I en l’àrea de Participació Ciutadana s’ha aprovat el RPC i s’ha posat en marxa l’OPIC.
Ràdio Cubelles Dijous, 16-11-2006
www.cubelles.com
15.11.06
Catalans (i catalanes), ens han envaït
Passa-ho!
Iu Forn
Ha estat una feina lenta i callada, però efectiva. I ja en veieu els resultats, oi? Gent vinguda de fora ha acabat prenent-nos allò que sempre havia estat nostre. Ens han fet fora, catalans. A nosaltres!!! I del nostre propi hàbitat natural!!! Però ara és moment de no defallir, de lluitar, de plantar cara. Catalans (i catalanes), fem públics els noms i els cognoms dels responsables. Assenyalem-los amb el dit i que tothom sàpiga de quines espècies invasores estem parlant.
Mosquit tigre. No pica, no. Aquest forada. Són grossos com els dellonses dels responsables de Renfe Rodalies. Catalans (i catalanes), ¿recordeu el cartell electoral aquell d'en Puigcercós amb un trepant? Doncs la foto li van fer un dia que perseguia un mosquit tigre pel menjador de casa. Ara que Donald Rumsfeld és a l'atur, hauríem de fitxar-lo per dirigir les operacions militars contra el mosquit tigre. Esperem que amb més èxit que la seva brillant campanya a l'Iraq, tot sigui dit.
Musclo zebrat. Molt perillós. S'escampa a tal velocitat per l'aigua que l'altre dia entro a la dutxa i una banda de musclos zebrats em van fotre la cartera.
Escarabat morrut. Aquest se'ns està menjant les palmeres. I catalans (i catalanes), amb la quantitat de palmeres que hem plantat aquí els últims anys, tenen menú degustació per dies.
I la darrera plaga que ens ve de fora és ara mateix la més preocupant de totes. M'estic referint, catalans (i catalanes), a la plaga de lesions que pateix el Barça. No, no és coincidència que sigui justament després de les eleccions quan perdem els nostres millors homes. Els músculs (que no els musclos) se'ls trenquen de pena veient en mans de qui ha caigut Catalunya.
Catalans (i catalanes), vénen quatre anys de plagues bíbliques. Però no patiu: és una prova que servirà per enfortir-nos encara més... o no.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Ha estat una feina lenta i callada, però efectiva. I ja en veieu els resultats, oi? Gent vinguda de fora ha acabat prenent-nos allò que sempre havia estat nostre. Ens han fet fora, catalans. A nosaltres!!! I del nostre propi hàbitat natural!!! Però ara és moment de no defallir, de lluitar, de plantar cara. Catalans (i catalanes), fem públics els noms i els cognoms dels responsables. Assenyalem-los amb el dit i que tothom sàpiga de quines espècies invasores estem parlant.
Mosquit tigre. No pica, no. Aquest forada. Són grossos com els dellonses dels responsables de Renfe Rodalies. Catalans (i catalanes), ¿recordeu el cartell electoral aquell d'en Puigcercós amb un trepant? Doncs la foto li van fer un dia que perseguia un mosquit tigre pel menjador de casa. Ara que Donald Rumsfeld és a l'atur, hauríem de fitxar-lo per dirigir les operacions militars contra el mosquit tigre. Esperem que amb més èxit que la seva brillant campanya a l'Iraq, tot sigui dit.
Musclo zebrat. Molt perillós. S'escampa a tal velocitat per l'aigua que l'altre dia entro a la dutxa i una banda de musclos zebrats em van fotre la cartera.
Escarabat morrut. Aquest se'ns està menjant les palmeres. I catalans (i catalanes), amb la quantitat de palmeres que hem plantat aquí els últims anys, tenen menú degustació per dies.
I la darrera plaga que ens ve de fora és ara mateix la més preocupant de totes. M'estic referint, catalans (i catalanes), a la plaga de lesions que pateix el Barça. No, no és coincidència que sigui justament després de les eleccions quan perdem els nostres millors homes. Els músculs (que no els musclos) se'ls trenquen de pena veient en mans de qui ha caigut Catalunya.
Catalans (i catalanes), vénen quatre anys de plagues bíbliques. Però no patiu: és una prova que servirà per enfortir-nos encara més... o no.
www.avui.cat
Penedès.
Les ordenances de Cubelles s'aproven gràcies a CiU amb un augment d'un 2%
L'alcalde, Josep Marcillas, reconeix que només pot arribar a pactes amb la federació nacionalista
A. MERCADER M. DE LAMO.
Cubelles
El govern de Cubelles (Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles) va rebaixar d'un 2,9% a un 2% les ordenances fiscals del 2007 per aconseguir aprovar-les en un ple extraordinari, dilluns a la tarda. Els dos partits van arribar a un acord amb CiU per poder aprovar les taxes i els impostos, després de no aconseguir-ho en un altre ple dijous passat. L'alcalde i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, reconeix que la federació nacionalista liderada per Joan Albet és l'única força amb què pot arribar a «pactes puntuals» per salvar el mandat, després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC i la consegüent posició en minoria del govern.
Josep Marcillas va aconseguir pactar l'aprovació de les ordenances amb CiU l'endemà del ple extraordinari de dijous; l'alcalde va rebaixar fins a un 2% l'augment de totes les ordenances fiscals de l'any vinent i ajustava així la primera proposta, en què l'augment era d'un 2,9% de mitjana (excepte l'IBI i l'impost d'obres i construccions, ja situat en el 2%, i l'aigua, que s'apujava un 4,13%). El govern va arribar així a un acord amb CiU, que en el ple de dijous també va exigir un document que expliqués les necessitats econòmiques bàsiques de l'Ajuntament per funcionar al llarg del 2007. «El que se'ns va demanar era que això estigués ben plasmat en un document, que jo vaig treballar divendres», explica l'alcalde, i que assegura que després va entregar a l'oposició.
Segons Marcillas, amb l'increment d'un 2% de les ordenances només es deixarà de perdre en ingressos un 0,1%, ja que els impostos que més diners generen a l'Ajuntament, el d'obres i l'IBI, ja s'havia previst «apujar-los un 2% en la primera proposta»
VOT FAVORABLE
El portaveu de CiU, Joan Albet, justifica el vot favorable del seu grup «pel cost de l'increment de sous del personal i del contracte de servei», i deixa clara la seva voluntat «de continuar treballant pel poble i fer-ho d'una manera responsable». «El que no s'entén és que els partits que ara estan a l'oposició hagin aprovat durant tres anys els pressupostos i ara s'oposin a tot», apunta.
La portaveu del PSC, Maria Lluïsa Romero, diu que si el seu grup es va abstenir és perquè són «conscients que tot municipi necessita aprovar les ordenances per funcionar»; Romero qualifica el ple de «presa de pèl perquè la justificació per modificar d'un 2,9% a un 2% no té cap mena de rigor. Si CiU li hagués demanat un 1% per poder aprovar-les igualment ho hauria fet. Això no és seriós». El portaveu d'ERC, Joan Rodríguez Serra, va votar en contra de l'aprovació de les ordenances; Rodríguez Serra va afegir-se a les crítiques apuntant que l'oposició només havia vingut al ple per fer el «numeret» perquè «l'únic objectiu de l'alcalde aquí era aprovar les ordenances sense tenir en compte res més», i va demanar la dimissió de Marcillas com a regidor d'Hisenda.
Per la portaveu d'ICV, Mònica Miquel, que va tornar a demanar sense èxit la congelació de les ordenances, el ple de dilluns va ser una «comèdia». Miquel va anunciar la presentació d'una moció en el ple de dilluns vinent «perquè els regidors no cobrin les despeses del ple, que ha costat 4.000 euros».
www.vilaweb.cat
Les ordenances de Cubelles s'aproven gràcies a CiU amb un augment d'un 2%
L'alcalde, Josep Marcillas, reconeix que només pot arribar a pactes amb la federació nacionalista
A. MERCADER M. DE LAMO.
Cubelles
El govern de Cubelles (Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles) va rebaixar d'un 2,9% a un 2% les ordenances fiscals del 2007 per aconseguir aprovar-les en un ple extraordinari, dilluns a la tarda. Els dos partits van arribar a un acord amb CiU per poder aprovar les taxes i els impostos, després de no aconseguir-ho en un altre ple dijous passat. L'alcalde i regidor d'Hisenda, Josep Marcillas, reconeix que la federació nacionalista liderada per Joan Albet és l'única força amb què pot arribar a «pactes puntuals» per salvar el mandat, després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC i la consegüent posició en minoria del govern.
Josep Marcillas va aconseguir pactar l'aprovació de les ordenances amb CiU l'endemà del ple extraordinari de dijous; l'alcalde va rebaixar fins a un 2% l'augment de totes les ordenances fiscals de l'any vinent i ajustava així la primera proposta, en què l'augment era d'un 2,9% de mitjana (excepte l'IBI i l'impost d'obres i construccions, ja situat en el 2%, i l'aigua, que s'apujava un 4,13%). El govern va arribar així a un acord amb CiU, que en el ple de dijous també va exigir un document que expliqués les necessitats econòmiques bàsiques de l'Ajuntament per funcionar al llarg del 2007. «El que se'ns va demanar era que això estigués ben plasmat en un document, que jo vaig treballar divendres», explica l'alcalde, i que assegura que després va entregar a l'oposició.
Segons Marcillas, amb l'increment d'un 2% de les ordenances només es deixarà de perdre en ingressos un 0,1%, ja que els impostos que més diners generen a l'Ajuntament, el d'obres i l'IBI, ja s'havia previst «apujar-los un 2% en la primera proposta»
VOT FAVORABLE
El portaveu de CiU, Joan Albet, justifica el vot favorable del seu grup «pel cost de l'increment de sous del personal i del contracte de servei», i deixa clara la seva voluntat «de continuar treballant pel poble i fer-ho d'una manera responsable». «El que no s'entén és que els partits que ara estan a l'oposició hagin aprovat durant tres anys els pressupostos i ara s'oposin a tot», apunta.
La portaveu del PSC, Maria Lluïsa Romero, diu que si el seu grup es va abstenir és perquè són «conscients que tot municipi necessita aprovar les ordenances per funcionar»; Romero qualifica el ple de «presa de pèl perquè la justificació per modificar d'un 2,9% a un 2% no té cap mena de rigor. Si CiU li hagués demanat un 1% per poder aprovar-les igualment ho hauria fet. Això no és seriós». El portaveu d'ERC, Joan Rodríguez Serra, va votar en contra de l'aprovació de les ordenances; Rodríguez Serra va afegir-se a les crítiques apuntant que l'oposició només havia vingut al ple per fer el «numeret» perquè «l'únic objectiu de l'alcalde aquí era aprovar les ordenances sense tenir en compte res més», i va demanar la dimissió de Marcillas com a regidor d'Hisenda.
Per la portaveu d'ICV, Mònica Miquel, que va tornar a demanar sense èxit la congelació de les ordenances, el ple de dilluns va ser una «comèdia». Miquel va anunciar la presentació d'una moció en el ple de dilluns vinent «perquè els regidors no cobrin les despeses del ple, que ha costat 4.000 euros».
www.vilaweb.cat
Penedès.
Confirmen la presència d'aigües fecals al Foix
ALBERT MERCADER. Cubelles
El grup ecologista Fauna de Cubelles presentarà una denúncia al Departament de Medi Ambient de la Generalitat després de confirmar fa uns dies que a la desembocadura del Foix «hi ha aigües fecals que podrien provocar problemes greus de salubritat o hepatitis», segons ha explicat el president del col·lectiu Fauna de Cubelles, Carlos Ríos. El col·lectiu adjuntarà a la denúncia l'anàlisi que va encarregar a un laboratori de Vilanova i la Geltrú, en què es confirma l'existència d'aquest tipus de residus fecals. «L'empresa ens ha dit que la desembocadura del Foix és ara realment una claveguera. Si ens posem a comparar podríem dir fins i tot que l'aigua del pantà del Foix es pot beure», segons explicava dilluns a la nit l'entitat.
Els membres de l'entitat ecologista van decidir encarregar l'anàlisi de les aigües després de les declaracions de la tècnica de Medi Ambient municipal, que atribuïa la mort dels peixos de la desembocadura a la falta d'oxigenació del Foix. «Ens van arribar a dir que creàvem alarma social», apunten.
Ríos diu que després de les observacions que ha fet el col·lectiu de la zona creuen que «la causa podria ser el vessament d'una de les canonades que passa pel costat de l'antiga discoteca» i reclama «una actuació urgent» per frenar la degradació de la zona «precisament ara que s'inclou dins de la Xarxa Natura 2000». Ríos va criticar també que malgrat que el regidor d'ERC va portar a ple la queixa dels ecologistes, el govern «no va dir res sobre aquest problema».
El col·lectiu ecologista Fauna de Cubelles, creat el gener de l'any passat, ja va presentar una denúncia a l'ACA, la setmana passada, en què demanava solucions per al problema i apuntava la possibilitat que la causa fos l'abocament d'aigües fecals. En aquella denúncia, el col·lectiu es feia ressò de la inspecció que el 28 d'octubre van fer dos efectius del cos d'agents rurals de la Generalitat, en què es constatava «la presència d'uns tres-cents peixos morts, entre els quals hi havia llises, llobarros i llenguados, sense causa aparent, i la presència de tres canonades que desemboquen a la riera».
www.vilaweb.cat
Confirmen la presència d'aigües fecals al Foix
ALBERT MERCADER. Cubelles
El grup ecologista Fauna de Cubelles presentarà una denúncia al Departament de Medi Ambient de la Generalitat després de confirmar fa uns dies que a la desembocadura del Foix «hi ha aigües fecals que podrien provocar problemes greus de salubritat o hepatitis», segons ha explicat el president del col·lectiu Fauna de Cubelles, Carlos Ríos. El col·lectiu adjuntarà a la denúncia l'anàlisi que va encarregar a un laboratori de Vilanova i la Geltrú, en què es confirma l'existència d'aquest tipus de residus fecals. «L'empresa ens ha dit que la desembocadura del Foix és ara realment una claveguera. Si ens posem a comparar podríem dir fins i tot que l'aigua del pantà del Foix es pot beure», segons explicava dilluns a la nit l'entitat.
Els membres de l'entitat ecologista van decidir encarregar l'anàlisi de les aigües després de les declaracions de la tècnica de Medi Ambient municipal, que atribuïa la mort dels peixos de la desembocadura a la falta d'oxigenació del Foix. «Ens van arribar a dir que creàvem alarma social», apunten.
Ríos diu que després de les observacions que ha fet el col·lectiu de la zona creuen que «la causa podria ser el vessament d'una de les canonades que passa pel costat de l'antiga discoteca» i reclama «una actuació urgent» per frenar la degradació de la zona «precisament ara que s'inclou dins de la Xarxa Natura 2000». Ríos va criticar també que malgrat que el regidor d'ERC va portar a ple la queixa dels ecologistes, el govern «no va dir res sobre aquest problema».
El col·lectiu ecologista Fauna de Cubelles, creat el gener de l'any passat, ja va presentar una denúncia a l'ACA, la setmana passada, en què demanava solucions per al problema i apuntava la possibilitat que la causa fos l'abocament d'aigües fecals. En aquella denúncia, el col·lectiu es feia ressò de la inspecció que el 28 d'octubre van fer dos efectius del cos d'agents rurals de la Generalitat, en què es constatava «la presència d'uns tres-cents peixos morts, entre els quals hi havia llises, llobarros i llenguados, sense causa aparent, i la presència de tres canonades que desemboquen a la riera».
www.vilaweb.cat
Opinió
Comunicat de Fauna Cubelles sobre l'aparició de peixos morts al riu Foix.
Per Fauna Cubelles 14/11/2006 22:00:20
FAUNA de Cubelles, associació que des d’un principi ha vetllat pel medi natural de la nostra vila, vol contestar el comunicat de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles sobre l’aparició de peixos morts al riu Foix.
PRIMER- FAUNA de Cubelles no creu que els abocaments d’aigües fecals siguin una alarma infundada, i si que, per sort, són una preocupació social.
SEGON. ¿Com es va valorar des dels Serveis Tècnics Municipals i des de l’ACA la possibilitat o no que la mort dels peixos fos deguda a aigües fecals? No ens consta que ni l’Ajuntament, que considera massa car fer analitzar l’aigua, ni l’ACA hagin fet cap analítica.
TERCER. Sí que és cert que el nostre ajuntament va fer uns treballs en el Foix, concretament el mes d’abril. Però també és ben cert que l’ACA no estava d’acord amb la manera d’executar aquests treballs, i el temps li ha donat la raó. La terra que es va treure s’hauria d’haver escampat més, i no limitar-se a fer una “trinxera”. Això ha comportat que els primers temporals hagin tornat a tancar les bocanes. Així mateix, FAUNA de Cubelles vol fer palès que la nostra associació va requerir a l’Ajuntament que fes els treballs, primer en la reunió del dia 13 de febrer a Serveis Tècnics, i després amb la instància número 2006/2479 de 13 de març.Si tant l'Ajuntament com l’ACA coneixen la problemàtica del tancament del Foix per terres, per què no ho han solucionat encara? Per què hem de ser les entitats i els ciutadans els que hem d’alertar dels problemes?FAUNA de Cubelles, en la denuncia que va presentar a l’ACA, li va observar que no ens semblava bé que el nostre municipi financïi la totalitat dels treballs d’obertura del Foix, en no estar la totalitat del riu al nostre municipi.
QUART. Nosaltres creiem que cal urgentment una ordenança reguladora d’aquest indret, per a l’elaboració de la qual ens hi oferim. És una col•laboració que nosaltres sempre hem donat al nostre ajuntament.
CINQUÈ, FAUNA de Cubelles, té les analítiques que demostren que hi van haver abocaments d’aigües fecals al Foix, amb la presencia de bacteris coliformes de 20.200 per 100 ml, d'escheríchia coli de 18.400 per 100 ml i amb la presencia de str. faecalis, amb una presencia de més de 2.000 de gèrmens per 1 ml, i no entenem, perquè l’Ajuntament ha estat defensant amb tanta vehemència l’empresa que gestiona el clavegueram del municipi, quan en els registres de la Policia Municipal almenys consta una trucada d’un veí, el dia 12 d’octubre, entre les 9 i les 10 hores, alertant que hi havia una fuita d’aigües fecals a la planta de bombeig situada entre els carrers Jaume I i Pompeu Fabra, dins de l’espai natural.
Per tot això, FAUNA de Cubelles demana a les autoritats competents que depurin les possibles responsabilitats de les persones i/o empreses en els abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix perquè, a més de contaminar un riu, aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i que, per tant, aquest espai natural cal que sigui preservat al màxim.
FAUNA DE CUBELLES
www.vilanovadigital.com
Comunicat de Fauna Cubelles sobre l'aparició de peixos morts al riu Foix.
Per Fauna Cubelles 14/11/2006 22:00:20
FAUNA de Cubelles, associació que des d’un principi ha vetllat pel medi natural de la nostra vila, vol contestar el comunicat de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cubelles sobre l’aparició de peixos morts al riu Foix.
PRIMER- FAUNA de Cubelles no creu que els abocaments d’aigües fecals siguin una alarma infundada, i si que, per sort, són una preocupació social.
SEGON. ¿Com es va valorar des dels Serveis Tècnics Municipals i des de l’ACA la possibilitat o no que la mort dels peixos fos deguda a aigües fecals? No ens consta que ni l’Ajuntament, que considera massa car fer analitzar l’aigua, ni l’ACA hagin fet cap analítica.
TERCER. Sí que és cert que el nostre ajuntament va fer uns treballs en el Foix, concretament el mes d’abril. Però també és ben cert que l’ACA no estava d’acord amb la manera d’executar aquests treballs, i el temps li ha donat la raó. La terra que es va treure s’hauria d’haver escampat més, i no limitar-se a fer una “trinxera”. Això ha comportat que els primers temporals hagin tornat a tancar les bocanes. Així mateix, FAUNA de Cubelles vol fer palès que la nostra associació va requerir a l’Ajuntament que fes els treballs, primer en la reunió del dia 13 de febrer a Serveis Tècnics, i després amb la instància número 2006/2479 de 13 de març.Si tant l'Ajuntament com l’ACA coneixen la problemàtica del tancament del Foix per terres, per què no ho han solucionat encara? Per què hem de ser les entitats i els ciutadans els que hem d’alertar dels problemes?FAUNA de Cubelles, en la denuncia que va presentar a l’ACA, li va observar que no ens semblava bé que el nostre municipi financïi la totalitat dels treballs d’obertura del Foix, en no estar la totalitat del riu al nostre municipi.
QUART. Nosaltres creiem que cal urgentment una ordenança reguladora d’aquest indret, per a l’elaboració de la qual ens hi oferim. És una col•laboració que nosaltres sempre hem donat al nostre ajuntament.
CINQUÈ, FAUNA de Cubelles, té les analítiques que demostren que hi van haver abocaments d’aigües fecals al Foix, amb la presencia de bacteris coliformes de 20.200 per 100 ml, d'escheríchia coli de 18.400 per 100 ml i amb la presencia de str. faecalis, amb una presencia de més de 2.000 de gèrmens per 1 ml, i no entenem, perquè l’Ajuntament ha estat defensant amb tanta vehemència l’empresa que gestiona el clavegueram del municipi, quan en els registres de la Policia Municipal almenys consta una trucada d’un veí, el dia 12 d’octubre, entre les 9 i les 10 hores, alertant que hi havia una fuita d’aigües fecals a la planta de bombeig situada entre els carrers Jaume I i Pompeu Fabra, dins de l’espai natural.
Per tot això, FAUNA de Cubelles demana a les autoritats competents que depurin les possibles responsabilitats de les persones i/o empreses en els abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix perquè, a més de contaminar un riu, aquest espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i que, per tant, aquest espai natural cal que sigui preservat al màxim.
FAUNA DE CUBELLES
www.vilanovadigital.com
14.11.06
I A PARTIR D'ARA, TAMBÉ...
Per tenir la informacó al dia, subscrpció gratuïta a:
ICbforumpercubelles · ICb FORUM PER CUBELLES
DIARI DE CUBELLES ICb FORUM PER CUBELLES
Per tenir la informacó al dia, subscrpció gratuïta a:
ICbforumpercubelles · ICb FORUM PER CUBELLES
DIARI DE CUBELLES ICb FORUM PER CUBELLES
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. Només des del raonament sincer i l'honestedat podem enfortir democràticament el nostre poble. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es (podeu enviar opinions, comentaris, suggerències...)i le-maild'ICb FORUM PER CUBELLES és ICbforumpercubelles@yahoo.es
Mensajes más recientes (Agrupar por tema)
Mensajes más recientes (Agrupar por tema)
Direcciones del grupo
Publicar mensaje:
ICbforumpercubelles@yahoogroups.com
Subscribir:
ICbforumpercubelles-subscribe@yahoogroups.com
Cancelar suscripción:
ICbforumpercubelles-unsubscribe@yahoogroups.com
Propietario:
ICbforumpercubelles-owner@yahoogroups.com
Publicar mensaje:
ICbforumpercubelles@yahoogroups.com
Subscribir:
ICbforumpercubelles-subscribe@yahoogroups.com
Cancelar suscripción:
ICbforumpercubelles-unsubscribe@yahoogroups.com
Propietario:
ICbforumpercubelles-owner@yahoogroups.com
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SENSE NOVETAT A LES ORDENANCES, O SÍ?
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SENSE NOVETAT A LES ORDENANCES, O SÍ?
En segona volta, per dir-ho en termes de relació pròpia dels governs de coalició, l'Ajuntament de Cubelles ha aprovat les Ordenances Fiscals per l'any vinent amb un increment dels 2% en les tributs principals. La proposta ha obtingut el suport de set dels tretze regidors -EC-FIC, ICb i CiU- de manera que democràticament el resultat és inapelablemalgrat malgrat algunes de les fasles acusacions escoltades al Ple. La minoria numèrica d'un govern no implica que estigui incapacitat per arribar a acords amb altres grups polítics municipals i és, a lavegada, garantia d'obligar al debat, a la negociació i al pacte. Això no és dolent. El procès de negociació i aprovació de les ordenances municipals ha estat idèntic al dels darrers anys en relació als grups polítics i a més ha obert la porta (Reglament de Participació ja vigent!!) a plantejar la necessitat d'encetar una innovadora experiència d'informació pública que haurem d'acordar entre tots. Penso que es tracta ja de començar a plantejar la necessitat d'obrir un calendari de participació que abordi les explicacions necessaries sobre les reformes estructurals que es desencadenaran a les àrees d'Hisenda, Intervenció i Recaptació amb la implicació de la Diputació de Barcelona. Entrem, doncs, en una nova fase que requerirà rigor, responsabilitat i voluntat de consens i de treball entre tots els grups municipals. El grups al qual represento aposta i està preparat per aquesta nova etapa i per això sol.licita obertament major voluntat d'arribar a consensos per part de tots els representants municipals. Cubelles, com hem dit sempre, bé s'ho val!. 16.-
La veritat són les víctimes
El pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit .
Maruja Torres va escriure a les seves memòries, Mujer en guerra, que "la veritat són les víctimes," no les converses, els acords i les gestions que tenen lloc en gairebé tots els conflictes. Tenia ben present la mort del seu company, el fotògraf Juantxu Rodríguez, el desembre de 1989 a Panamà, a mans d'uns soldats nord-americans en els dies del conflicte del president Noriega. Deu anys després va tenir lloc una exposició al Col·legi de Periodistes que duia per títol No se olviden de Cabezas, sobre l'obra del fotògraf José Luis Cabezas, que havia mort assassinat poc després d'haver pres unes fotografies d'un militar especialitzat en repressió. Tot això, lògicament, ja es memòria.
I ara, de nou, arriba un altre cas, la mort violenta de la periodista russa Anna Politkóvskaia, que serà recordada en un homenatge a Barcelona demà dimecres dia 15 de novembre, promogut pel PEN Club Català. La dona va ser assassinada el passat dissabte 7 d'octubre. Tornava de comprar en un supermercat i entrava en l'ascensor de casa seva quan uns sicaris -quin altre nom se'ls pot donar?- la van matar de quatre trets. No són els únics en aquests anys. La redacció de la revista Nóvaya Gazeta ja havia tingut una altra víctima mortal anteriorment. Han estat casos sobre els quals s'ha escrit, s'ha denunciat, s'ha intentat que es fes justícia. Teòricament, sempre s'ha investigat, però el pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit, fent la sensació que els que van inspirar aquestes morts mai no van ser molestats.
Maruja Torres, la mateixa Maruja que va veure com mataven el seu company, ha escrit encertadament sobre la periodista russa assassinada que "hay una palabra más importante que la de asesinato en el caso de Anna Politkóvskaia. Esa palabra es tortura". Té raó. Podríem confondre'ns i oblidar sobre què estava treballant la reportera, que ja havia denunciat en algunes ocasions la situació a Txetxènia i que, com ja s'ha explicat a bastament, tenia llesta una investigació sobre les tortures practicades a joves d'aquell país. Part del que tenia preparat ja ha estat publicat i dóna una idea contundent de les intencions de l'autora. Caldria, doncs, aprofundir sobre aquest tema tan greu que, encara avui dia, afecta tanta gent en tants països. Llegim o escoltem, sovint des d'una incòmoda indiferència, algunes notícies tan greus com el reconeixement que es segresten persones amb la sospita de la seva militància en Al-Qaida o en alguna altra organització de caràcter terrorista. És fàcil deduir que els segrestats són en ocasions torturats i interrogats sense cap mena de drets. Això és el que criticava amb tota energia Anna Politkóvskaia, que per cert va rebre fa dos anys el primer premi internacional Vázquez Montalbán, concedit a Barcelona.
Té raó Maruja Torres. No podem deixar de banda allò pel qual lluitava la gran reportera russa que, a més, era una ciutadana compromesa. Per exemple, fa uns anys, en ple conflicte bèl·lic a Rússia, va salvar un grup de jubilats a Grozni, la capital de Txetxènia. El seu darrer i inacabat treball deixava clar que sovint els torturats havien estat qualificats de terroristes amb cometes perquè hi havia un dubte raonable i que amb aquestes pràctiques execrables s'esperava arrencar una confessió.
Ja sabem que no hi ha res de nou sota el sol. La memòria ens podria dur a repassar un llibre terrible, La confesión, d'Arthur London, on aquest comunista de soca-rel era torturat pels seus antics correligionaris per arrencar-li això, una confessió, en temps de l'estalinisme.
Pensàvem, potser, d'una manera ingènua que els temps canviarien i la lluita pels drets humans arraconaria definitivament la tortura i que tan sols subsistiria en alguns països on no es practica la democràcia. El que realment resulta desmoralitzador és que a dos grans països com els Estats Units i Rússia es trobi lògic que es torturi. En el primer cas, amb el consens del Congrés i del Senat, en alguns casos "justificats" davant algun perill hipotètic per als ciutadans nord-americans, i en el segon cas ni tan sols es reconeix aquesta vergonyant actitud.
Si la mort de Politkóvskaia servís per donar un impuls enèrgic a la lluita contra la tortura, seria el millor homenatge. Maruja Torres, però, en el seu article sobre la periodista russa, es mostra pessimista. L'acaba així: "Descansa en paz, querida Anna. Es lo único que vas a obtener. Ya nadie te persigue." I és que el passat recent no és per encendre bengales.
Josep M. Huertas
Periodista
www.avui.cat
El pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit .
Maruja Torres va escriure a les seves memòries, Mujer en guerra, que "la veritat són les víctimes," no les converses, els acords i les gestions que tenen lloc en gairebé tots els conflictes. Tenia ben present la mort del seu company, el fotògraf Juantxu Rodríguez, el desembre de 1989 a Panamà, a mans d'uns soldats nord-americans en els dies del conflicte del president Noriega. Deu anys després va tenir lloc una exposició al Col·legi de Periodistes que duia per títol No se olviden de Cabezas, sobre l'obra del fotògraf José Luis Cabezas, que havia mort assassinat poc després d'haver pres unes fotografies d'un militar especialitzat en repressió. Tot això, lògicament, ja es memòria.
I ara, de nou, arriba un altre cas, la mort violenta de la periodista russa Anna Politkóvskaia, que serà recordada en un homenatge a Barcelona demà dimecres dia 15 de novembre, promogut pel PEN Club Català. La dona va ser assassinada el passat dissabte 7 d'octubre. Tornava de comprar en un supermercat i entrava en l'ascensor de casa seva quan uns sicaris -quin altre nom se'ls pot donar?- la van matar de quatre trets. No són els únics en aquests anys. La redacció de la revista Nóvaya Gazeta ja havia tingut una altra víctima mortal anteriorment. Han estat casos sobre els quals s'ha escrit, s'ha denunciat, s'ha intentat que es fes justícia. Teòricament, sempre s'ha investigat, però el pas del temps ha enterrat els casos en l'oblit, fent la sensació que els que van inspirar aquestes morts mai no van ser molestats.
Maruja Torres, la mateixa Maruja que va veure com mataven el seu company, ha escrit encertadament sobre la periodista russa assassinada que "hay una palabra más importante que la de asesinato en el caso de Anna Politkóvskaia. Esa palabra es tortura". Té raó. Podríem confondre'ns i oblidar sobre què estava treballant la reportera, que ja havia denunciat en algunes ocasions la situació a Txetxènia i que, com ja s'ha explicat a bastament, tenia llesta una investigació sobre les tortures practicades a joves d'aquell país. Part del que tenia preparat ja ha estat publicat i dóna una idea contundent de les intencions de l'autora. Caldria, doncs, aprofundir sobre aquest tema tan greu que, encara avui dia, afecta tanta gent en tants països. Llegim o escoltem, sovint des d'una incòmoda indiferència, algunes notícies tan greus com el reconeixement que es segresten persones amb la sospita de la seva militància en Al-Qaida o en alguna altra organització de caràcter terrorista. És fàcil deduir que els segrestats són en ocasions torturats i interrogats sense cap mena de drets. Això és el que criticava amb tota energia Anna Politkóvskaia, que per cert va rebre fa dos anys el primer premi internacional Vázquez Montalbán, concedit a Barcelona.
Té raó Maruja Torres. No podem deixar de banda allò pel qual lluitava la gran reportera russa que, a més, era una ciutadana compromesa. Per exemple, fa uns anys, en ple conflicte bèl·lic a Rússia, va salvar un grup de jubilats a Grozni, la capital de Txetxènia. El seu darrer i inacabat treball deixava clar que sovint els torturats havien estat qualificats de terroristes amb cometes perquè hi havia un dubte raonable i que amb aquestes pràctiques execrables s'esperava arrencar una confessió.
Ja sabem que no hi ha res de nou sota el sol. La memòria ens podria dur a repassar un llibre terrible, La confesión, d'Arthur London, on aquest comunista de soca-rel era torturat pels seus antics correligionaris per arrencar-li això, una confessió, en temps de l'estalinisme.
Pensàvem, potser, d'una manera ingènua que els temps canviarien i la lluita pels drets humans arraconaria definitivament la tortura i que tan sols subsistiria en alguns països on no es practica la democràcia. El que realment resulta desmoralitzador és que a dos grans països com els Estats Units i Rússia es trobi lògic que es torturi. En el primer cas, amb el consens del Congrés i del Senat, en alguns casos "justificats" davant algun perill hipotètic per als ciutadans nord-americans, i en el segon cas ni tan sols es reconeix aquesta vergonyant actitud.
Si la mort de Politkóvskaia servís per donar un impuls enèrgic a la lluita contra la tortura, seria el millor homenatge. Maruja Torres, però, en el seu article sobre la periodista russa, es mostra pessimista. L'acaba així: "Descansa en paz, querida Anna. Es lo único que vas a obtener. Ya nadie te persigue." I és que el passat recent no és per encendre bengales.
Josep M. Huertas
Periodista
www.avui.cat
L’augment ens acostarà a la mitjana europea
Obrir l’aixeta serà un 30% més car el 2010
Obrir l'aixeta al Barcelonès és quatre vegades més car que a la Vall d'Aran. Les diferències territorials en el preu de l'aigua responen a la diferència entre les infraestructures necessàries per fer-la arribar a les llars. I és que des de que neix un riu, fins que l'aigua arriba a l'aixeta de casa nostra, generem un seguit de despeses que es reflecteixen de forma desigual a la factura. Segons fixa una normativa europea, tots aquests costos mediambientals s'hauran d'incloure en el rebut abans del 2010, fet que pot suposar un augment del 30% en el preu de l'aigua per a usos. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però, aposta per una tarifa única.
www.lamalla.net
Obrir l’aixeta serà un 30% més car el 2010
Obrir l'aixeta al Barcelonès és quatre vegades més car que a la Vall d'Aran. Les diferències territorials en el preu de l'aigua responen a la diferència entre les infraestructures necessàries per fer-la arribar a les llars. I és que des de que neix un riu, fins que l'aigua arriba a l'aixeta de casa nostra, generem un seguit de despeses que es reflecteixen de forma desigual a la factura. Segons fixa una normativa europea, tots aquests costos mediambientals s'hauran d'incloure en el rebut abans del 2010, fet que pot suposar un augment del 30% en el preu de l'aigua per a usos. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), però, aposta per una tarifa única.
www.lamalla.net
Participació Ciutadana i Comunicació
La Federació de Ràdios Locals premia els 25 anys de Ràdio Cubelles.
L'acte de lliurament va tenir lloc en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal.
La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ha premiat, en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal, l’assoliment dels 25 anys de ràdio municipal a Ràdio Cubelles. L'organisme que agrupa les emissores municipals va lliurar una escultura commemorativa d’aquest aniversari, obra de M. Mar Hernández, titulada Projecció, i que forma part d’una edició limitada que també han rebut altres emissores que porten més de 25 anys en antena.
L’acte de lliurament del guardó va tenir lloc el passat dissabte 11 de novembre durant la Cloenda del Congrés que aquest any es titulava Cap a un nou escenari en la comunicació de proximitat i que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre a la Torre Agbar de Barcelona. La trobada ha servit per enfortir els llaços entre les emissores de proximitat dels Països Catalans i per reflexionar sobre els nous reptes del sector, com la qualitat de l'oferta i l'ús de les noves tecnologies, i el futur d’aquest mitjà de comunicació.
Els organitzadors han explicat que la ràdio local es troba davant un nou escenari comunicatiu amb l'arribada de la TDT, que permetrà a les emissores municipals recuperar el protagonisme en el paper de la comunicació de proximitat. El Congrés s’obria amb una taula rodona sobre Internet que seguia amb tres taules més que van tractar l'oferta i la demanda, el compromís amb l’audiència i el paper de l’administració.
Ràdio Cubelles. Dilluns, 13-11-2006
www.cubelles.com
La Federació de Ràdios Locals premia els 25 anys de Ràdio Cubelles.
L'acte de lliurament va tenir lloc en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal.
La Federació de Ràdios Locals de Catalunya ha premiat, en el marc del III Congrés de Ràdio Municipal, l’assoliment dels 25 anys de ràdio municipal a Ràdio Cubelles. L'organisme que agrupa les emissores municipals va lliurar una escultura commemorativa d’aquest aniversari, obra de M. Mar Hernández, titulada Projecció, i que forma part d’una edició limitada que també han rebut altres emissores que porten més de 25 anys en antena.
L’acte de lliurament del guardó va tenir lloc el passat dissabte 11 de novembre durant la Cloenda del Congrés que aquest any es titulava Cap a un nou escenari en la comunicació de proximitat i que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre a la Torre Agbar de Barcelona. La trobada ha servit per enfortir els llaços entre les emissores de proximitat dels Països Catalans i per reflexionar sobre els nous reptes del sector, com la qualitat de l'oferta i l'ús de les noves tecnologies, i el futur d’aquest mitjà de comunicació.
Els organitzadors han explicat que la ràdio local es troba davant un nou escenari comunicatiu amb l'arribada de la TDT, que permetrà a les emissores municipals recuperar el protagonisme en el paper de la comunicació de proximitat. El Congrés s’obria amb una taula rodona sobre Internet que seguia amb tres taules més que van tractar l'oferta i la demanda, el compromís amb l’audiència i el paper de l’administració.
Ràdio Cubelles. Dilluns, 13-11-2006
www.cubelles.com
13.11.06
Hisenda i Recursos Humans
Avui se celebra novament el ple de les ordenances fiscals La sessió s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
El ple de l'Ajuntament de Cubelles es tornarà a reunir aquesta tarda, en sessió extraordinària i urgent, per debatre novament les ordenances fiscals, que van quedar sobre la mesa el passat 9 de novembre després de la proposta feta per CiU d'elaborar un estudi dels costos fixes del consistori.
La sessió tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda i s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
Avui se celebra novament el ple de les ordenances fiscals La sessió s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
El ple de l'Ajuntament de Cubelles es tornarà a reunir aquesta tarda, en sessió extraordinària i urgent, per debatre novament les ordenances fiscals, que van quedar sobre la mesa el passat 9 de novembre després de la proposta feta per CiU d'elaborar un estudi dels costos fixes del consistori.
La sessió tindrà lloc a 2/4 de 6 de la tarda i s'emetrà en directe per Ràdio Cubelles (107,5 FM).
L'aprovació de les ordenances fiscals de Cubelles s'hauran de tornar a debatre
Per Ajt Cubelles 12/11/2006 21:06:14
Després de gairebé dues hores de debat, el ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta del grup municipal de CiU de deixar les ordenances fiscals sobre la mesa. Joan Albet (CiU) va demanar "l'elaboració d'un estudi que defineixi quins són les despeses fixes que té l'Ajuntament per al 2007" abans de decidir si la proposta feta per l'equip de govern tira endavant.
La petició de CiU va rebre el suport de l'equip de govern (EC-FIC i ICb) en una segona votació, després que en la primera es produís un empat (dos vots a favor de CiU; dos en contra d'ICV; i set abstencions d'EC, ICb, PSC, PPC i ERC). La decisió implica l'elaboració de l'estudi sol•licitat i la convocatòria d'una nova sessió per presentar una nova proposta d'ordenances. L'esmena que no va prosperar va ser la presentada per ICV, que va demanar "congelar les ordenances fiscals per al 2007". La regidora Mònica Miquel va basar la seva petició en "el romanent de tresoreria de 6 milions d'€ que el senyor Marcillas diu que tenim; el recentment aprovat canvi de gestió de la recaptació que implicarà que tothom pagui, i per tant s'incrementarà la recaptació; i que no s'han fet les audiències públiques que estableix el nou reglament de participació ciutadana". La petició només va comptar amb el suport d'ICV, PPC i ERC, mentre que el PSC es va abstenir i EC, ICb i CiU van votar-hi en contra. Postures enfrontadesMalgrat tot, els grups van exposar el seu posicionament sobre la proposta presentada per l'equip de govern. Josep Marcillas, Alcalde i regidor d'Hisenda, va repassar els diferents increments proposats, la majoria dels quals pugen l'IPC de setembre de 2006 (2,9%). Marcillas va manifestar que "amb aquest increment només es cobreixen una part de les despeses en què creixeran els sous, les concessions i altres despeses fixes que té previstes el consistori per al 2007". Capítol a part mereix la proposta d'increment de la taxa de l'aigua i del clavegueram, en què es proposa un increment del 4,13%. L'empresa Sorea, concessionària de la gestió de l'aigua i del clavegueram, va presentar un estudi sol•licitant l'increment de la taxa, ja que des de l'any 2000 aquests costos no han variat. La revisió proposada per Sorea ha estat avaluada pels Serveis Tècnics.
L'aprovació de les ordenances fiscals de Cubelles s'hauran de tornar a debatre
Per Ajt Cubelles 12/11/2006 21:06:14
Després de gairebé dues hores de debat, el ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar la proposta del grup municipal de CiU de deixar les ordenances fiscals sobre la mesa. Joan Albet (CiU) va demanar "l'elaboració d'un estudi que defineixi quins són les despeses fixes que té l'Ajuntament per al 2007" abans de decidir si la proposta feta per l'equip de govern tira endavant.
La petició de CiU va rebre el suport de l'equip de govern (EC-FIC i ICb) en una segona votació, després que en la primera es produís un empat (dos vots a favor de CiU; dos en contra d'ICV; i set abstencions d'EC, ICb, PSC, PPC i ERC). La decisió implica l'elaboració de l'estudi sol•licitat i la convocatòria d'una nova sessió per presentar una nova proposta d'ordenances. L'esmena que no va prosperar va ser la presentada per ICV, que va demanar "congelar les ordenances fiscals per al 2007". La regidora Mònica Miquel va basar la seva petició en "el romanent de tresoreria de 6 milions d'€ que el senyor Marcillas diu que tenim; el recentment aprovat canvi de gestió de la recaptació que implicarà que tothom pagui, i per tant s'incrementarà la recaptació; i que no s'han fet les audiències públiques que estableix el nou reglament de participació ciutadana". La petició només va comptar amb el suport d'ICV, PPC i ERC, mentre que el PSC es va abstenir i EC, ICb i CiU van votar-hi en contra. Postures enfrontadesMalgrat tot, els grups van exposar el seu posicionament sobre la proposta presentada per l'equip de govern. Josep Marcillas, Alcalde i regidor d'Hisenda, va repassar els diferents increments proposats, la majoria dels quals pugen l'IPC de setembre de 2006 (2,9%). Marcillas va manifestar que "amb aquest increment només es cobreixen una part de les despeses en què creixeran els sous, les concessions i altres despeses fixes que té previstes el consistori per al 2007". Capítol a part mereix la proposta d'increment de la taxa de l'aigua i del clavegueram, en què es proposa un increment del 4,13%. L'empresa Sorea, concessionària de la gestió de l'aigua i del clavegueram, va presentar un estudi sol•licitant l'increment de la taxa, ja que des de l'any 2000 aquests costos no han variat. La revisió proposada per Sorea ha estat avaluada pels Serveis Tècnics.
LA RUEDA // PILAR RAHOLA
Renfe, la disculpa cachonda
PILAR Rahola
Periodista
Lo mejor ha sido el espot. La semana pasada, en tamaño grande, Renfe y Adif publicaron un anuncio disculpándose por el caos que padecen sus trenes de cercanías. Buena gente, venían a decir que lo sentían mucho, que era difícil compaginar las obras del AVE con un buen servicio diario, que nos aman con toda la intensidad y que, lejos de una responsabilidad de gestión, debe tratarse de algún castigo divino. Castigo que, cual severa penitencia, se augura duradero. Me encantan los responsables públicos cuando se convierten en colegas y nos dan palmaditas de compadreo. Ya sabes, si por mí fuera... Y una se queda con esa cara de cornuda y pagando la bebida, tan propia del usuario de a pie. ¿Tendremos que dar las gracias?
Sin embargo, el Divino no tiene la culpa de una red ferroviaria que es la más lenta de Europa --la información de EL PERIÓDICO era ilustrativa--, ni de haber tenido de gestor del AVE a la plaga de Egipto llamada Álvarez-Cascos, ni de haber sufrido unos niveles de inversión en infraestructuras vergonzantes. El problema de Cercanías no es ambiental ni religioso; es estructural, tiene nombres y apellidos y se llama gestión lenta, mala, centralizada y carente de ambición. Y todo ello, cual ley de Murphy, esforzándose en hacerlo peor de año en año. Los usuarios de Renfe han crecido, los ingresos se han multiplicado, las necesidades han descontrolado la logística y los responsables siguen actuando como si estuviéramos en la época del Sevillano. Malos gestores, pésimas previsiones, escasos recursos.El resultado es un caos casi diario, miles de afectados en sus vidas, en sus trabajos, en sus cuitas, y una administración tan beatífica, que lo lamenta mucho y nos pide disculpas. Nos las pide en pasado y en futuro, dando por hecho que este rosario acaba de empezar sus cuentas. Es decir, lo hacen mal, perpetúan los errores durante décadas, sus trenes pierden el tren de Europa, entran en el caos, y los chicos se nos ponen estupendos. Perdonen las molestias, paguen sus tribunos y no se preocupen ustedes, que nosotros continuaremos molestando.
http://www.elperiodico.cat/
Renfe, la disculpa cachonda
PILAR Rahola
Periodista
Lo mejor ha sido el espot. La semana pasada, en tamaño grande, Renfe y Adif publicaron un anuncio disculpándose por el caos que padecen sus trenes de cercanías. Buena gente, venían a decir que lo sentían mucho, que era difícil compaginar las obras del AVE con un buen servicio diario, que nos aman con toda la intensidad y que, lejos de una responsabilidad de gestión, debe tratarse de algún castigo divino. Castigo que, cual severa penitencia, se augura duradero. Me encantan los responsables públicos cuando se convierten en colegas y nos dan palmaditas de compadreo. Ya sabes, si por mí fuera... Y una se queda con esa cara de cornuda y pagando la bebida, tan propia del usuario de a pie. ¿Tendremos que dar las gracias?
Sin embargo, el Divino no tiene la culpa de una red ferroviaria que es la más lenta de Europa --la información de EL PERIÓDICO era ilustrativa--, ni de haber tenido de gestor del AVE a la plaga de Egipto llamada Álvarez-Cascos, ni de haber sufrido unos niveles de inversión en infraestructuras vergonzantes. El problema de Cercanías no es ambiental ni religioso; es estructural, tiene nombres y apellidos y se llama gestión lenta, mala, centralizada y carente de ambición. Y todo ello, cual ley de Murphy, esforzándose en hacerlo peor de año en año. Los usuarios de Renfe han crecido, los ingresos se han multiplicado, las necesidades han descontrolado la logística y los responsables siguen actuando como si estuviéramos en la época del Sevillano. Malos gestores, pésimas previsiones, escasos recursos.El resultado es un caos casi diario, miles de afectados en sus vidas, en sus trabajos, en sus cuitas, y una administración tan beatífica, que lo lamenta mucho y nos pide disculpas. Nos las pide en pasado y en futuro, dando por hecho que este rosario acaba de empezar sus cuentas. Es decir, lo hacen mal, perpetúan los errores durante décadas, sus trenes pierden el tren de Europa, entran en el caos, y los chicos se nos ponen estupendos. Perdonen las molestias, paguen sus tribunos y no se preocupen ustedes, que nosotros continuaremos molestando.
http://www.elperiodico.cat/
FUSIÓN PARLAMENTARIA
ICV rechaza unirse al PSC en el Congreso como propone Maragall
EL PERIÓDICO
BARCELONA
El vicepresidente de ICV Jordi Guillot rechazó ayer la oferta del presidente del PSC, Pasqual Maragall, de unir ambos grupos parlamentarios en el Congreso. El todavía president de la Generalitat propuso el pasado viernes, durante la entrega a título póstumo de la Medalla d'Or de la Generalitat a Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, que se reproduzca el mismo modelo de la Entesa Catalana del Senado en la Cámara baja y también en el Parlament de Catalunya. El ecosocialista le respondió que son "familias diferentes".
Guillot recordó que el acuerdo de los tres partidos catalanes de izquierdas --PSC, ERC e ICV-- en el Senado "tiene un sentido y una razón histórica", pero "no tiene ningún sentido" repetirlo en el Congreso de Diputados. Maragall hizo esta invitación durante su intervención en el acto de homenaje al Guti y, al día siguiente, ante el consejo nacional del PSC."PSC e ICV son proyectos distintos de la izquierda catalana, con programas diferentes. Ellos son izquierda y nosotros somos izquierda verde", le respondió ayer el también portavoz de la coalición ecosocialista. En opinión de Jordi Guillot, esta "singularidad" debe poder representarse en el Congreso y añadió que dicha unión de los grupos "no sería conveniente".Tras expresar su "respeto y consideración" a Maragall, Guillot señaló que esto no comporta "que no pueda haber diálogo" pero recomendó que "lo primero que tendría que tener el PSC es grupo propio en el Congreso".
www.elperiodico.cat
ICV rechaza unirse al PSC en el Congreso como propone Maragall
EL PERIÓDICO
BARCELONA
El vicepresidente de ICV Jordi Guillot rechazó ayer la oferta del presidente del PSC, Pasqual Maragall, de unir ambos grupos parlamentarios en el Congreso. El todavía president de la Generalitat propuso el pasado viernes, durante la entrega a título póstumo de la Medalla d'Or de la Generalitat a Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, que se reproduzca el mismo modelo de la Entesa Catalana del Senado en la Cámara baja y también en el Parlament de Catalunya. El ecosocialista le respondió que son "familias diferentes".
Guillot recordó que el acuerdo de los tres partidos catalanes de izquierdas --PSC, ERC e ICV-- en el Senado "tiene un sentido y una razón histórica", pero "no tiene ningún sentido" repetirlo en el Congreso de Diputados. Maragall hizo esta invitación durante su intervención en el acto de homenaje al Guti y, al día siguiente, ante el consejo nacional del PSC."PSC e ICV son proyectos distintos de la izquierda catalana, con programas diferentes. Ellos son izquierda y nosotros somos izquierda verde", le respondió ayer el también portavoz de la coalición ecosocialista. En opinión de Jordi Guillot, esta "singularidad" debe poder representarse en el Congreso y añadió que dicha unión de los grupos "no sería conveniente".Tras expresar su "respeto y consideración" a Maragall, Guillot señaló que esto no comporta "que no pueda haber diálogo" pero recomendó que "lo primero que tendría que tener el PSC es grupo propio en el Congreso".
www.elperiodico.cat
12.11.06
Dones
Isabel-Clara Simó
Barcelona és una ciutat tan polimorfa que encabeix les més rabiüdes contradiccions, i així hi conviu gent llepada i d'altra de procaç; atents ciutadans que somriuen rere múltiples pròtesis dentals i energúmens que puden d'halitosi; cuiners celebèrrims i productors de gasòfies incomestibles; escriptors domesticats que fan gràcia i brutals transgressors del verb literari; motoristes -i ciclistes!- dominats per un fabulós superego i conductors que confien tant en els semàfors com en Déu.
Una de les notícies més sorprenents d'aquesta ciutat insensata i bella, agosarada i poruga, magnífica i brutal, és l'aparició, ja a finals del XIX i sobretot als albors del XX, d'un nombre immens d'institucions per a la dona. Instituts, tallers, ateneus, escoles, biblioteques i un munt d'indrets pensats per a la dona, cosa que va originar una de les actituds més progressistes d'Europa pel que fa al marginat i ultratjat món femení.
Per què passava això? Maria Aurèlia Capmany, que és qui millor ho va estudiar, va concloure que a Barcelona es donava una circumstància singular: un gran nombre de dones solteres. La causa seria complexa d'escatir. Això va despertar l'interès de la burgesia més conservadora per veure què fer amb aquests "excedents" de la producció, dit sigui en sentit zoològic. Les primeres burgeses que se'n van preocupar, com la magnífica Francesca Bonnemaison de Verdaguer, creadora de l'Institut de Cultura de la Dona, potser no s'adonaven que aquestes benpensants institucions serien la llavor del divorci i del dret a l'avortament. Molt per davant d'Estats Units, podeu pujar-hi de peus.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Barcelona és una ciutat tan polimorfa que encabeix les més rabiüdes contradiccions, i així hi conviu gent llepada i d'altra de procaç; atents ciutadans que somriuen rere múltiples pròtesis dentals i energúmens que puden d'halitosi; cuiners celebèrrims i productors de gasòfies incomestibles; escriptors domesticats que fan gràcia i brutals transgressors del verb literari; motoristes -i ciclistes!- dominats per un fabulós superego i conductors que confien tant en els semàfors com en Déu.
Una de les notícies més sorprenents d'aquesta ciutat insensata i bella, agosarada i poruga, magnífica i brutal, és l'aparició, ja a finals del XIX i sobretot als albors del XX, d'un nombre immens d'institucions per a la dona. Instituts, tallers, ateneus, escoles, biblioteques i un munt d'indrets pensats per a la dona, cosa que va originar una de les actituds més progressistes d'Europa pel que fa al marginat i ultratjat món femení.
Per què passava això? Maria Aurèlia Capmany, que és qui millor ho va estudiar, va concloure que a Barcelona es donava una circumstància singular: un gran nombre de dones solteres. La causa seria complexa d'escatir. Això va despertar l'interès de la burgesia més conservadora per veure què fer amb aquests "excedents" de la producció, dit sigui en sentit zoològic. Les primeres burgeses que se'n van preocupar, com la magnífica Francesca Bonnemaison de Verdaguer, creadora de l'Institut de Cultura de la Dona, potser no s'adonaven que aquestes benpensants institucions serien la llavor del divorci i del dret a l'avortament. Molt per davant d'Estats Units, podeu pujar-hi de peus.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)